Naixement, Familia i Educació

    El Coronel Peguera i Cortit fou militar català. Pertanyia a una de les més antigues cases nobles de Catalunya, els Peguera, l'origen de la qual es remunta al segle XII. En Josep de Peguera i Cortit heretà de la seva mare la senyoria de Gra (Lleida), fou pare d'En Bonaventura de Peguera i d'Alegre i era parent de N'Antoni de Peguera i d'Aimeric.

    1705. Aixecament militar austriacista

    Ascendit al grau de Tinent Coronel de Cavalleria, s'uní al Regiment de Cavalleria d'En Miquel Subies per sotmetre les terres de ponent a l'obediència austriacista. A set-1705 entrà a Cervera per negociar la seva obediència a Carles III.

    En la columna de Manuel Desvalls, participà en la presa de Lleida.

    1705. Primeres disposicions militars a la Barcelona austriacista

    El 15-oct-1705, En Josep Peguera fou destinat a rebre tots els cavalls que els barcelonins havien capturat a la derrotada guarnició borbònica de Barcelona.

    1705. Coronel

    Fou nomenat Coronel del Regiment d'infanteria nº4 "La Reina".

    1706/1707. Renúncia a Coronel

    A finals de 1706 o inicis de 1707, renuncià al comandament del Regiment d'infanteria nº4 "La Reina".


    1713, juliol. La Traïció Anglesa, la Junta de Braços i la Guerra a Ultrança

    El juliol de 1713, i com a membre del Braç Militar de Catalunya, participà en la Junta de Braços convocada per prendre una resolució després de la Traïció Anglesa. El Coronel Josep de Peguera fou partidari de la Guerra a Ultrança. Així, el veiem com un dels 40 militars catalans que signaren la protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges del dia 6-jul-1713:

1. En Manuel de Ferrer i Sitges, autor de la protesta
   
2. En Josep Aguilar i d'Alòs
3. N'Antoni de Berardo i Morera
4. En Joan Baptista Cortada i Junquer
5. En Francesc de Cortada i Sellés
6. En Francesc de Castellví i Obando
7. N'Agustí Codel
8. En Sebastià de Dalmau i Oller
9. N'Antoni Desvalls i de Vergós
10. En Jerònim Ferrer i Gironella
11. N'Antoni Gil de Federich
12. N'Onofre Hondedéu i Toda
13. En Josep de Lanuza i Gilabert
14. En Francesc Llorens i Morgades
15. En Vicent Magarola i Descallar
16. N'Antoni Moixó i de Peguera
17. En Miquel Montserrat i de Sabater
18. En Josep Mata i de Copons
19. En Joan Nebot i Font
20. N'Antoni Nebot i Font
21. En Francesc Nebot i Font
22. En Josep Oliver
23. En Carles Oliver
24. En Josep de Pinós i de Rocabertí
25. En Josep de Peguera i Cortit
26. En Bonaventura de Peguera i d'Alegre
27. En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric
28. En Dídac Pallarès
29. En Jerònim Roquer
30. En Carles Ribera i Claramunt
31. En Raimon Rodolat
32. En Francesc Saiol i Cuarteroni
33. N'Alexandre Sagarra
34. En Josep Sitges i Niu
35. En Jacint Solà i Guardiola
36. N'Ambrosi de Torell i de Freixa
37. En Josep Vilana Millas
38. En Francesc Verduna i Mur
39. En Josep Vega i Meca
40. En Bonaventura Vidal i Niu

    1713. L'Expedició del Diputat Militar al Front Exterior

    L'agost de 1713, amb un esquadró de 60 cavalls, se'l designà per ocupar Manresa abans que hi arribessin les tropes castellanes. Però quan hi arribà, Armendàriz ja hi era. Pogueren escapar 400 manresanst austriacistes i Armendàriz ordenar que les cases dels 41 més destracats fossin incendiades. El foc s'escamà per Manresa i gran part de la ciutat patí un incendi que n'arrasà 522 cases.

    Armendàriz deixà una guarnició acantonada a la Seu de Manresa i als convents de Sant Domènec i del Carme. Així i tot, durant la nit els manresans continuaren els atacs contra els ocupants. El Coronel Peguera i Cortit es dirigí a Vic per reunir-se amb el Diputat Militar. Però els prohoms del principal feu austriacista rebutjaren unir-se a la Guerra a Ultrança. El cos principal de l'Expedició l'esperava a Centelles. Pocs dies després, els prohoms de Vic oferien obediència a les tropes borbòniques de Bracamonte.

    El Coronel Peguera i Cortit fou integrat a la columna del General Nebot fins arribar a Ripoll el 12 de setembre de 1713. Després d'atravessar Ribes de Freser, el Coronel Peguera i Cortit atravessà per separat la Cerdanya fins a arribar a Organyà i Tremp, i després es reuní novament amb el cos principal de l'Expedició del Dipuat Militar a Sort, el 21 de setembre de 1713. Un cop reunits tots els destacaments, baixaren fins a Caldes de Montbui, on arribaren el 4 d'octubre de 1713. Allí celebraren consell de guerra el Diputat Berenguer i de Novell, el General Martí, el General Nebot, Coronel Dalmau, el Coronel Peguera i Corti, el Comte de Tamarit i el Jutge Maranyosa. Es decidí retornar a Alella.

    Retornat a Barcelona, lluità incasablement. Durant la Batalla del Baluard de Santa Clara li mataren el fill, Bonaventura de Peguera i d'Alegre. La repressió borbònica li confiscà tots els seus bens. Es refugià a la Capital Imperial, Viena, on probablement residí fins la seva mort.