Antoni de Peguera i d'Aimeric
(Antoni Peguera i d'Aimeric)
(Antonio Peguera y de Aimeric)
(1682, Barcelona - 15-mar-1708 (3) (6) (8) , Barcelona)
Signatari del Tractat de Gènova
Fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats
General de les Milícies
(1705-1705)

Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes
(1705-1708)

 

"Este caballero en su tierna edad fue educado segun su distingida nobleza, estudió la gramática, retórica, verso y filosofia tomística. Fue uno de los académicos de la academia que la nobleza había establecido con título de Desconfiados para sabia y émula erudición de la juventud. Era comúnmente estimado del pueblo y nobleza por su calidad, por estar enlazado con las primeras familias, por su apacible trato, por su buen aspecto y por su amable genio.
(...) Fue muy del agrado del príncipe de Darmstadt (...) El príncipe al despedirse y embarcarse le dio un abrazo y le dijo: "Don Antonio, cuando yo vuelva has de ser coronel". Oyó esta voz Pedro Careny, que se hallaba presente.
(...) Llegó el príncipe en el año 1704 y antes de llegar delante de Barcelona desembarcó algunos catalanes y entre ellos Martín Andreu con cartas (...) La que el príncipe dirigía a don Antonio le decía contribuyera con sus amigos a que se pudiera conseguir el entrar en Barcelona.(...) Careny y sus camaradas quisieron por comandante a don Antonio, que la poca edad de aún no cabales 22 años, sin comunicarlo a ninguno, aceptó el capitanearles.
(...) El día primero de junio los jueces Prous y Güell fueron a reconocer la casa de don Antonio y no pasaron a registrar los cuartos de su afligida madre, que ignoraba todo el suceso. (...) Vióse esta familia tan afligida y casi universalment desamparada del frecuente concurso de la nobleza, que hasta los mismos parientes andaban remisos.
Delcaració de Damià Soler, antic mestre d'Antoni de Peguera i d'Aimeric
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.I, pàg. 477-479

"Don Antonio de Paguera y Aymerich, el qual en el tiempo del Assedio tomò de orden de su Magestad el Iuramento de Fidelidad de los mas Pueblos de Cataluña; y nombrado Governador de la Gente del País, la comandò en todas las ocasiones que se ofrecieron, señalandose en la sorpressa de Monjuich, y en todas las demàs ocasiones del Assedio; y entregada la Plaça, le honrò su Magestad, con el glorioso empleo de Coronel del Regimiento de Infanteria de la Real Guardia Catalana à 15 de Noviembre."
Narcís Feliu de la Penya i Farell
"Anales de Cataluña" Tom III, pàg. 535

 

Biografia curta

Els Vigatans 1705
Font: Fragment del documental "El Born, un vincle amb el passat". (Catedràtic Joaquim Albareda i Salvadó, UPF)
*(nota: el narrador del documental afirma algunes dades incorrectes)

Nenias Reales - Acadèmia dels Desconfiats
Emblema de
l'Acadèmia dels Desconfiats
"Tutta, quia diffidens"
(Segura, perquè desconfiada)

Llinatge

N'Antoni de Peguera i d'Aimeric pertanyia a l'aristocràcia militar catalana. Era del llinatge dels Peguera, de la línia dels Torrelles de Foix.

Aquesta línia sorgí d'En Guillem de Peguera i de Montbui, qui es casà amb Maria Graida de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles de Foix. A principis del segle XVII els Peguera posseïen el lloc de Foix, la quadra de l'Albereda i la Llombarda.

Per més informació sobre el llinatge es pot consultar el manuscrit 143 de la Biblioteca Central de Barcelona en el qual es tracta sobre aquesta família. (DAL-23)

Naixement i Família

Nascut el 1682, Barcelona. (1) Era fill d'En Guerau de Peguera i de Berardo i de Na Maria d'Aimeric i d'Argençola. Germà d'En Lluís de Peguera i d'Aimeric i d'En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric.

1700, 3-juny. Sessió fundacional de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 3-jun-1700, En Pau Ignasi de Dalmases va ser un dels 14 fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats. L'Acadèmia va organitzar diverses vetllades literàries i va ser un àmbit de trobada de diversos joves de la burgesia i l'aristocràcia catalana. L'Acadèmia va arribar a tenir 30 membres i s'acceptà l'ingrés de 5 castellans, éssent un d'aquests Don Ignacio de Villarroel y Peláez, germà d'Antonio de Villarroel y Peláez.

1700, 10-juny. Primera sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 10-jun-1700 es celebrà la 1ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats en la que es nomenaren 3 càrrecs perpetus: 1 arxiver i 2 superintendents; i 3 càrrecs que variaven mensualment: 1 president, 1 secretari, i 1 fiscal. Amb l'esclat de la "Guerra per la Successió" a Europa, i entre 1702 i 1703, es veié polaritzada entre els favorables a Felip V i els partidaris del retonr de la Casa d'Àustria. Dels 16 fundadors inicials, 4 acabaren sent felipistes, 2 més foren eclesiàstics neutrals, i els 12 restants foren declaradament partidaris de Carles d'Àustria:

  1. En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, fill del baró de Pierola (arxiver perpetu) (austriacista)
  2. En Joan de Pinós i de Rocabertí (superintendent perpetu) (austriacista)
  3. Don Martín Díaz de Mayorga, Capità d'Infanteria (superintendent perpetu)
  4. En Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savallà (president mensual) (austriacista)
  5. En Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marquès de Rubí (secretari mensual) (austriacista)
  6. En Josep d'Amat de Planella i Despalau, marquès de Castellbell (fiscal mensual) (botifler)
  7. N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, fill del baró de Torrelles de Foix (austriacista)
  8. N'Agustí de Copons i de Copons, marquès de Moja (botifler)
  9. En Llorenç de Barutell i d'Erill, comte d'Erill
  10. En Francesc de Junyent i de Vergós, marquès de Castellmeià (botifler)
  11. En Felip de Ferran i de Sacirera (austriacista)
  12. N'Alexandre de Palau i d'Aguilar
  13. En Francesc de Josa i d'Agulló, ardiaca de S. M. del Mar i Canonge de Barcelona
  14. En Josep de Taverner i d'Ardena, canonge de Girona, Doctor en Dret Canònic i Civil (botifler)
  15. En Josep de Rius i de Flaguera, doctor en Dret, Canonge de Barcelona
  16. En Josep Clua i Granyena, doctor en Teologia i Catedràtic de Retòrica

1701, 3/4-maig. Acomiadament del Príncep Georg von Hessen Darmstadt a Blanes

El 3/4-mai-1701 fou un dels que s'acostà a Blanes per a acomiadar-se del Príncep Geog von-Hessen Darmstadt, que havia salpat de Barcelona el 29-abr-1701 però a causa del temporal havia desembarcat primer a Castelldefels, i després de 3 dies, reprengué el camí havent de parar novament a Blanes, esperant prosseguir fins a Gènova. (NH1-277)

1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC1)

El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702.

El 11-des-1701 fou un dels firmants del Dissentiment General presentat per En Pere de Torrelles i Sentmenat, quedant bloquejades les Corts. (NH1-374) NH1-337)

1704, 25-maig. Preparació del complot austriacista de 1704

El Príncep Jordi de Darmstadt, amb la Flota confederada, embarcà a 38 catalans exiliats a Gibraltar. Desembarcà a Altea a En Francesc Trullàs i N'Ignasi Esplugues a Altea per tal que anessin fins a Barcelona. Hi arribaren el 25-mai-1704, on entregaren cartes del Príncep Jordi al President dels Comuns i al Virrei Velasco. En Francesc Trullàs i N'Ignasi Esplugues eren coneguts d'En Pere Careny, qui preparà ràpidament diversos homes.

Així mateix el Príncep envià a En Martí Andreu amb cartes a diferents prohoms de Barcelona. Aquest anà al Convent del Jesús i un religiós anà a avisar a N'Antoni. En la carta que el Príncep de Darmstadt li adreçava aquest li demanava que amb els seus amics contribuís a que les tropes confederades poguessin entrar a Barcelona.

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Conjurat en el complot austriacista de 1704

Formà part de la conjura per obrir les portes de Barcelona durant el Desembarcament confederat a Barcelona.

1704, 1-jun. Els jutges registren la casa de son pare

Després que el Virrei Velasco descobrís el complot i fes fracassar l'operació, N'Antoni s'amagà en un convent. El Jutge Prous i el Jutge Güell registren la casa d'En Gerau de Peguera i de Berardo per tal de capturar N'Antoni.

1704, ~1-juny. El Virrei Velasco persegueix a N'Antoni de Peguera

Després del Desembarcament confederat a Barcelona de 1704, el Virrei Velasco dotà en públic pregó a N'Antoni de Peguera i d'Aimeric amb 1.000 doblons i 2 homes perdonats de qualsevol delicte. La família Peguera deixà de rebre visites de la resta de la noblesa de Barcelona i inclús dels amics, a excepció d'En Felicià Seyol, Els Clariana, i d'En Josep de Pinós i de Rocabertí, amic íntim d'En Guerau de Peguera i de Berardo, el seu pare. (NH1-479)

1704, juny. En Jacint Clariana s'ofereix a ajudar-lo

El Dr. Jacint Clariana, fill, demanà al seu pare, Jacint Clariana, qui tenia interessos amb el Cònsol de Gènova, la manera d'ajudar a N'Antoni de Peguera i d'Aimeric a fugir de Barcelona. En Jacint Clariana, pare, ideà una pla i li demanà al seu fill que comuniqués el seu pla al pare de N'Antoni a través d'un dels que es preuava (se'n desconeix el nom) de ser un dels millors amics de N'Antoni. Aquest anònim amic no només rebutjà l'encàrrec de comunicar el pla al pare de N'Antoni, sinó que intentà convèncer el Dr. Jacint Clariana, fill, que no s'arrisqués a ajudar a N'Antoni. Finalment fou el mateix Dr. Jacint Clariana, fill, qui anà a la casa d'En Guerau de Peguera i de Berardo a exposar-li el pla. Determinaren que el 28-jun-1708 traurien N'Antoni d'on s'amagava i amb vaixell, el portarien a Gènova. (NH1-479)

1704, 28-juny. Treuen a N'Antoni del convent i busquen la barca en l'obscuritat

La nit del 28-jun-1705, al toc de l'Avemaria, Na Mariana de Gualbes i Na Maria Clariana, el traieren en el seu carruatge, cobrint-lo amb les seves basquinyes. Sortiren de la ciutat pel Portal de l'Àngel. Ja fora de la ciutat, fou vestit de mariner i conjuntament amb el procurador Jaume Berenguer i un altre familiar seu, s'aturaren a la casa de camp dels Clariana, esperant l'hora de passar a l'altre banda del Besós. Quan passaren a buscar la barca que l'havia de portar al vaixell genovès, per causa de la foscor, les patrulles de cavalleria i els molts focs d'aquella nit, no la pogueren trobar. (NH1-479)

1704, 29-juny, 11:00h. N'Antoni és embarcat cap a Gènova vestit de mariner

Com que s'estava fent de dia, anaren fins a Sant Andreu i demanaren empara en la casa d'un sacerdot, qui els participà del greu perill que suposava emparar-los. Tornaren novament a la casa de camp dels Clariana. Passaren avís a En Jacint Clariana de no haver pogut trobar la barca, i aquest els anà a buscar i amb 2 calesses sense criats anaren fins al Cap del Besós, on a les 11:00 del 29-jun-1704 trobaren la barca. La barca els portà fina a Arenys, on trobaren el vaixell genovès que els portà a la República de Gènova. En el vaixell, vestit de mariner, N'Antoni també hi trobà a En Pere Careny. Disimularen que es coneixien. (NH1-479)

1704, juny-juliol. Interrogat per 2 mercaders francesos

Vestit de mariner, 2 mercaders francesos que anaven a Toló s'adonaren que N'Antoni no tenia el semblant de mariner. S'adreçaren a ell i començaren a fer-li preguntes.

Finalment N'Antoni els explicà que era fill d'un mercader de Reus, on havia comès un assassinat, i que per això passava d'amagat a Gènova. Quan arribaren a Toló, els 2 mercaders francesos desembarcaren. N'Antoni demanà al patró del vaixell que es fes ràpidament a la vela cap a Gènova; després es sabé que en els principals ports de França hi havia arribat avís amb la seva descripció.

1704, juliol. Arriba a Gènova i es vesteix de capellà

Un cop arribat a Gènova, decidí desfer-se de les robes de mariner i es vestí de capellà.

Decidí conèixer la ciutat i amb el seu semblant noble, i les seves maneres cortesanes, conegué a algunes famílies de la noblesa local. Un dia, mantinguent encara la seva disfresa de capellà, fou convidat a dinar a la casa dels Tursis. Havent acceptat la invitació, quan arribà al barri genovès de Banchi, s'adonà que un sacerdot l'observava i el començava a seguir.

Finalment, el sacerdot se li acostà i li espetà: "Miri, Sr. Antoni, no vagi al dinar, que han preparat posar-lo en un carro i passar-lo a França". N'Antoni li demanà qui era, però el sacerdot no li volgué dir el seu nom; tant sols li respongué: "Allò important és que no hi vagi". Mai no es va saber qui era aquell sacerdot.

1704. Surten de Gènova i passen a Liorna

Amb En Pere Careny, que li feia de criat i confident, passaren a Liorna. Un cop allí, una dona l'avisà que allí també corria perill la seva persona.

1704, setembre. A Viena ... amb problemes

A primers de setembre passà, via Venècia, cap a Viena. Demanà audiència amb l'Emperador Leopold, pare de l'Arxiduc Carles.

Però l'Emperador Leopold es negà a rebre'l. El motiu era que abans de la seva arribada, havia aparegut a Viena un espanyol, que aportant despatxos i comissions, que resultaren ser falsos, dels Regnes d'Aragó i València i del Principat de Catalunya, havia aconseguit audiències amb l'Emperador i un ajut de costa. I un cop aconseguit, desapregué de la cort.

I com que el Duc de Moles i la Condesa Caraffa no s'atrevien a donar fe que N'Antoni era qui realment era, no fou rebut. Davant d'aquesta situació N'Antoni escrigué al Príncep de Darmstadt per mitjà d'un enviat anglès, a fi d'obtenir credencials.

Mentre esperava la resposta, enmig de l'hivern austríac i sense empara, caigué malalt. Per auxiliar-lo en aquella necessitat, li procuraren un trinitrari desclaç espanyol dels que hi havia a Viena. Reconfortat, el religiós continuà visitant-lo, i un dia li deixà 50 ducats d'or sota el coixí.

1704. Arriben les cartes del Príncep de Darmstadt i sortida de Viena

Recuperat de la seva enfermetat, rebé cartes a través de l'enviat anglès, que li comunicà també que havia de retornar a Gènova sense participar-ho a ningú, sense retrocedir en el camí, i sense aturar-se en la marxa. Immediatament es posà en camí.

Quan arribà a Linz, li arribpa carta del ministeri vienès demanant-li disculpes pel tracte rebut, i que el no haver pogut acreditar la seva persona era la causa de tot; que si tornava a Viena, l'Emperador el rebria, l'honraria i el distingiria.

N'Antoni respongué que estimava la clemència que l'Emperador volia significar a la seva persona, però que per servir al seu fill, l'Arxiduc Carles, les ordres que havia rebut li impedien retornar a Viena.

1705, abril (5) / juny (4) (7) . De nou a Gènova

A primers de juny-1705 N'Antoni de Peguera estava a Gènova procedent de Viena. A Gènova es trobà amb En Domènec Perera i En Mitford Crowe.

1705, 20-jun. Reunió amb Mitford Crowe i firma del Tractat d'Aliança

El Doctor Domènec Perera li explicà a Mitford Crowe la impossibilitat d'aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit. Així mateix, exagerà l'estat de descontentament general que es vivia a Catalunya i per tal que Mitford Crowe acceptés els poders que li havien lliurat els cabdills dels Vigatans, exagerà el poder i l'autoritat d'aquests.

Aconseguí finalment convèncer a Mitford Crowe que acceptés els poders que li havien lliurat els Vigatans per lloc dels poders dels legítims representants del Principat de Catalunya, tal com li havia exigit Mitford Crowe inicialment.

Es procedí formalment a negociar el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, començant per llegir-se i comunicar-se mútuament els poders que els recolzaven per tal de firmar un Tractat.

Acte seguit redactaren el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, en l'estipulació del qual tingué un pes rellevant el Doctor Parera pel fet de ser el de més edat i Doctor en Lleis.

Firmat i segellat el Tractat, se'n feren 3 còpies (alguna font diu 4 còpies) que aquella mateixa nit foren despatxades per Mitford Crowe a Londres i a Lisboa:

  • 1 còpia per la Reina Anna d'Angalterra
  • 1 còpies pel Rei Carles III
  • 1 còpia per Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, Generalíssim de l'Exèrcit Confederat

El dia següent se'n feren 4 còpies més: (alguna font diu 2 còpies)

  • 2 còpies per Mitford Crowe
  • 1 còpia per Antoni de Peguera i Aimeric
  • 1 còpia per Dompenec Perera

1705, ~20-jun. Avisos a la resta de cabdills vigatans

Havent-se firmat el Tractat de Gènova, En Domènec Perera envià als Vigatans des de Gènova a En Pau de Thoar, per tal d'informar-los del Tractat, dir-los que no es refiessin del Lloctinent Velasco i per assegurar-los que l'Arxiduc Carles d'Àustria passaria al Principat de Catalunya.

1705, ~20-jul. Embarcats en la fragata Llens/León/Lyme

Vers el 20-jul-1705 En Domènec Perera i N'Antoni de Peguera s'embarcaren en la fragata Llens/León, que havia sortit de Lisboa amb ordres de recollir-los a Gènova i embarcar-los. La fragata havia de trobara la gran flota aliada, o si no ho aconseguia, passar a Lisboa.

1705, 11-ago. Arriben a Altea

La fragata salpà de Gènova i trobà la gran flota confederada, que es trobava ancorada a Altea des del 10-ago-1705.

Arribaren a Altea el 11-ago-1705, i tant En Domènec Perera com N'Antoni de Peguera es reuniren amb el Príncep Georg von Hessen-Darmstadt i amb el rei Carles III. Aquest el nomenà general de totes les milícies que s'alçarien a Catalunya.

1705, 12-ago. Arriba a Altea un vaixell amb papers dels Vigatans

El 12-ago-1705 hi arribà un vaixell amb papers dels Vigatans.

1705, 13-ago. El Gran Consell de Guerra d'Altea

El 13-ago-1705 es es celebrà un gran consell de guerra. En el consell:

  • s'autoritzà finalment a Joan Baptista Basset a intentar l'aixecament del Regne de València
  • tot i així, els efectius quedaven reservats pel desembarcament de Barcelona
  • En Basset hauria de comptar amb les seves pròpies forces
  • Es lliurarien 400 fusells per armar les lleves de Joan Gil Cabezas i el seu germà Josep.

1705, 15-ago. El Príncep de Darmstadt i En Domènec Perera s'avancen

El 15-ago-1705 En Domènec Perera, el Príncep de Darmstadt i En Francesc Matalonga, que venia de Gibralatar, (1) s'embarcaren al Devonshire; amb l'escorta de 2 fragates s'avançaren al gruix de la flota confederada; el 16-ago-1705 arribaren a les costes de Catalunya.

El 15-ago-1705 el rei Carles III, a bord del Britannia, redactà un manifest adreçat al Regne de València i que fou entragat a En Joan Baptista Basset; així mateix, se li lliurà patent de "General de les Armes del Regne de València" (Comandant General de les tropes)

El 15-ago-1705 el Coronel Francesc Garcia d'Àvila desembarca a Altea.

1705, 26, agost ~ 1705, 14, octubre. Setge Austriacista de Barcelona

Lluità al Setge Austriacista de Barcelona

1705, 18-set, 15:00-16:00h. Nou assalt a Montjuïc

El 18-set-1705, entre les 15:00h i les 16:00h, cabdellava un cos de 800 homes i passà a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de 1,5 hores de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Per la seva part, els Vigatans ocuparen l'ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu.

1705, 21-23-setembre. Destinat a les parts de Tortosa

Es va rebre avís a Barcelona que des de Castella avançava un gran tropa de cavalleria borbònica cap a Catalunya. (NH1-481)

El 21-23-set-1705 el rei Carles III el destinà a les parts de Tortosa amb els 60 fusellers de Gibraltar i els 70 cavalls d'En Bernoya. Al coll de Balaguer se'ls havien d'afegir les milícies de Tarragona. Amb el tot, havia d'unir-se a les tropes del Coronel Josep Nebot per tal d'ocupat al ciutat de Tortosa i evitar que les tropes borbòniques entressin al camp de Tarragona. En aquesta jornada també se li afegí N'Antoni Meca i de Cardona. (NH1-481)

Quan arribà al coll de Balaguer se li uniren les milícies i a Cambrils rebé notificació que Tortosa ja s'havia rendit. (NH1-481)

1705, setembre. Passen a Reus i es reuneix amb el Coronel Joan Nebot

Passaren a Reus on ceonferencià amb el Coronel Joan Nebot. Es decidí que es prendria Tarragona.

1705, 28-setembre ~1705, 13-octubre. Presa austriacista de Tarragona

Passaren a Reus on conferencià amb el Coronel Joan Nebot, on tingueren desacord sobre qui estava en comandament. Es decidí que es prendria Tarragona, però les tropes a les ordres del Coronel Joan Nebot no participaren en l'operació comandada per N'Antoni.

En la Presa Austriacista de Tarragona, les operacions endegades per N'Antoni de Peguera no reeixiren, i el 6-oct-1705 rebé ordres de retornar a Barcelona

1705, 6-octubre. Retorn a Barcelona

El 6-oct-1705 la seva partida de milícies deixava Tarragona, que finalment capitulà a les tropes del Coronel Joan Nebot el 13-oct-1705.

1705, 15-nov. Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes

El 15-nov-1705, el rei el nomenà Coronel del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

1705, 22-nov. Rumors d'assassinar-lo

El 22-nov-1705 correren rumors a Barcelona que s'intentava assassinar a N'Antonio de Peguera i d'Aimeric, i el poble es conmogué contra els botiflers el 24-nov-1705, doncs els creien còmplices d'aquella ideia.

1706, 4-abril ~ 1706, 12-maig. Setge Borbònic de Barcelona de 1706

Lluità al Setge Borbònic de Barcelona de 1706

1706, 6-abril. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1706, el 6-abr-1706, amb el cos principal del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" estava de retén a les Rambles.

1706, 21-abr. En Domènec Perera mor en combat durant Setge Borbònic

El 21-abr-1705 En Domènec Perera es trobava defensant la Fortalesa de Montjuïc durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1706. Morí el 21-abr-1705.

1706, juny/juliol/agost? Destinat a les fronteres d'Aragó

El jun/jul/ago-1706, acompanyà el rei Carles III al Regne d'Aragó, i després el seu regiment fou destinat a les fronteres a la part de Borja.

1706, agost. Ocupació de Magallón

El ago-1706, el Tinent Coronel Meca i Cardona ocupà Magallón amb les companyies d'En Puig, d'En Regàs i d'En Cortada, i 40 cavalls del Regiment de Cavalleria Subies.

1706, agost. Ocupació de Gallur

El ago-1706, el Coronel Peguera i Aimeric ocupà Gallur amb la resta del regiment.

1706, 11-agost ~1706, 15-agost. Setge Borbònic de Magallón

Lluità al Setge Borbònic de Magallón

1706, 24-26-ago. Captura de Mallén

El 24-26-ago-1706 lluità en la captura de Mallén

1706, 1-oct. Conquesta de Tauste.

El 1-oct-1706 lluità en la conquesta de Tauste.

1706, 8-oct. Captura de Borja

1706, 8-oct. Cabdellà les tropes en la Presa Austriacista de Borja

1707, febrer. Destinat a Barcelona

El feb-1707 el rei el destinà amb el seu regiment a Barcelona.

1707. Molèsties i operació.

Patia unes molèsties de tantes fatigues que l'havien deixat impossibilitat pel servei militar. Disgustat per no poder continuar lluitant per la causa i malgrat que familiars i amics el provaren de dissuadir, es posà en mans d'un afamat cirurgià a fi de curar-se.

Santa Maria de Foix
(Torrelles de Foix)

1708, 15-març. Mort i enterrament

Morí a resultes de l'operació el 15-mar-1708 a Barcelona (3) (6) (8) a l'edat de 26 anys. El seu cos fou transportat i enterrat a l'Església parroquial de Santa Maria de Foix.

La seva mort fou molt sentida per tots i plorada pels seus soldats.

 

 

1708, març. Damià Solanes, mestre de N'Antoni, es fa càrrec dels seus papers

La família Peguera encarregà En Damià Solanes, que havia estat instructor i mestre de N'Antoni, que registrés els seus papers i n'apartés aquells que no considerés necessaris i poguessin augmentar el dolor de la familia.

Reconeixement de Carles III al Llinatge dels Peguera

Vers el 23-jun-1706 el rei Carles III havia nomenat marquès al pare de N'Antoni, En Guerau de Peguera i de Berardo. Així mateix, el nomenà novament Capità de les Drassanes de Barcelona.

Nomenà marquès al seu avi pater, Bernat d'Aimeric i de Cruilles.

Nomenà Comte de Montagut al seu oncle, el Baró de Rocafort Antoni d'Armengol i d'Agulló

Família i descendents (1) i (2)

(sense dades sobre descendents)

El seu germà Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric fou resituït en els títols del seu pare, esdevinguent 2on Marquès de Foix i Senyor de Torrelles de Foix. En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric testà el 17-set-1746, i un dels seus marmessors és el seu germà Lluís de Peguera i Aimeric.

El llinatge dels Peguera de Torrelles de Foix continuà amb el fill del seu Josep Francesc, i per tant d'En Lluís, En Ramon Grau de Peguera i Berardo, qui s'havia casat el 1742 amb Na Gertrudis d'Armengol i Despujol, Baronessa de Rocafort de Queralt, que morí el 1805. Llur fill i successor fou En Ramon Lluís d’Armengol, nascut el 1750.

En Ramon Lluís d’Armengol es casà amb N'Escolàstica d’Amat, i el fill d’aquests fou En Josep Maria de Peguera, mort el 1854

En Josep Maria de Peguera es casà amb Na Maria Antònia de Pedrolo, i la filla d’aquests fou Na Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí fadrina el 1881 deixant en seu patrimoni a les salesianes de Barcelona, i amb qui s'extingí la línia dels Peguera de Torrelles de Foix.

El títol de Marquès de Foix fou sol·licitat per Don José Manuel de Zuleta y de Carvajal (1927-1992), Duc d'Abrantes.

Revenja borbònica sobre el seu pare

La revenja borbònica es centrà en el seu pare, En Guerau de Peguera i de Berardo.

El 5-feb-1715, no havent pogut pagar la totalitat de les Contribucions, el Govern suposà inobediència, fet que era de reconeguda impossibilitat, i fou detingut la matinada del 5-feb-1715 conjuntament amb En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí.

Les tropes borbòniques agafaren a En Guerau de Peguera amb alguna moderació, mentre que a En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, que estava allitat, les tropes borbòniques el tractaren amb ignominia. Ambdos foren posats en una calesa i se'ls permeté que els acompanyés un criat a cadascun per la interposició de N'Antoni de Pignatelli i Aimeric, Marquès de San Vicente, que era nebot d'En Guerau de Peguera i destacat militar botifler.

El 1715, En Guerau de Peguera i de Berardo i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí foren traslladats al Castell de Peníscola. D'allí foren traslladats a la Ciutadella de Pamplona, on ja hi havia un dels grups dels empresonats el 22-set-1714.

En Guerau de Peguera i de Berardo morí pres a la Ciutadella de Pamplona el 1716.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 765
              Biografia: Enciclopèdia Catalana
(*conté alguna impresició)
              Llinatge: Peguera (Enciclopèdia Catalana)
              Títol: www.scgenealogia.org (web consultada el 31-mar-2009)
              Castell de Torrelles de Foix: www.elcastell.com (web consultada el 14-mar-2009)

              (1) Acadèmia, i Família i descendents: L'Acadèmia dels Desconfiats
              (2) Família i descendents: La família Gualba i el Tirant lo Blanc

              (3) Mort: Narraciones Históricas I, pàg 483 (Declaració del mestre de N'Antoni de Peguera)
              (4) Primers de Juny de 1705? a Gènova: Narraciones Históricas I, pàg 481 (Declaració del mestre)
              (5) Primers d'Abril de 1705 a Gènova: Narraciones Históricas I, pàg 500
              (6) Mort: Narraciones Históricas I, pàg 502
              (7) Primers de Juny de 1705 a Gènova: Narraciones Históricas I, pàg 637 (Declaració de Marcià Llucià)
              (8) Mort: Narraciones Históricas II, pàg 484
              (DAL-23) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 23


Unitat Militar: Reials Guàrdies Catalanes