Bonaventura de Peguera i d'Alegre
(Buenaventura de Peguera)

(s.XVII, ? - 1714, Barcelona)
Capità de Cavalleria
(1713-1714)
Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre Bonaventura de Peguera i d'Alegre

Llinatge i Naixement

(sense dades)

Família

Fill d'En Josep de Peguera i Cortit

1713, 6-juliol. Signatari de la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges

El 6-jul-1713, En Bonventura de Peguera fou un dels 40 militars catalans que signaren la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges.

1713, juliol. Capità del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"

El 1713, juliol. Capità del Regiment de Cavalleria nº2 "La Fe"

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencr el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tinguent sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, éssent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1714, 13-juliol. Mort en combat

Mort en combat el 13-jul-1714

Enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg. xxx
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (NH3-662) Entrada el 7-oct-1713: Narraciones Históricas III, pàg. 662