Guerau de Peguera i de Berardo
(Grau de Peguera i Berardo)
(Guerau de Peguera-Aimeric)
(Guerau de Peguera-Aimeric i de Berardo)
(Grau de Peguera y de Berardo)
(Grau de Peguera y Bernardo)
(Grau Peguera y Berardo)
(Juan Grao de Paguera y de Berardo)
(Grao de Paguera)
(s.XVII, ?- 1716, Ciutadella de Pamplona)
Senyor/Baró de Torrelles de Foix
Marquès de Torrelles de Foix
(1706-1714)

 

"Era este caballero de genio dócil; su moderación natural, conocida de todos, no había tenido intervención ninguna en los anteriores sucesos de Cataluña;
no había sabido las operaciones de su hijo don Antonio sucedidas en 1704; ocupada Barcelona en 1705 por los aliados, no había concurrido en juntas ni intervenido en actos en que se pudiese considerar poco inclinado al rey Felipe; no asistió a las juntas generales de Cataluña tenidas en 1713 porque su genio era muy pacífico y retirado;
sólo se le podía acumular el ser padre de don Antonio de Peguera, que murió coronel de las Reales Guardias catalanas, com queda referido. Esta vez se vio contra el adagio común ser castigado el padre por lo que podía haber delinquido el hijo."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 497

"(...) fueron transportados a Peñíscola, y de allí a las casamatas de la ciudadela de Pamplona, donde murió don Grau de Peguera en 1716."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 497

 

Santa Maria de Foix
(Torrelles de Foix)

Llinatge

En Guerau de Peguera i de Berardo pertanyia a l'aristocràcia militar catalana i era Senyor de Torrelles de Foix. El rei Carles III el nomenà el 1706, 1er Marquès de Foix.

Era del llinatge dels Peguera, de la línia dels Torrelles de Foix. Aquesta línia sorgí d'En Guillem de Peguera i de Montbui, qui es casà amb Maria Graida de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles de Foix. A principis del segle XVII els Peguera posseïen el lloc de Foix, la quadra de l'Albereda i la Llombarda.

Naixement i Família

(no tenim dades del lloc i l'any de naixement)

El seu pare fou En Lluís de Peguera i de Llaudes, qui fou Mestre de Camp i lluità contra els francesos al Rosselló (1637) i al setge de Salses (1639), sent nomenat el 1640 Lloctinent del Coronel de la Milícia de Barcelona a Granollers.

En Guerau de Peguera i de Berardo es casà amb Na Maria d'Aimeric i d'Argençola, i foren pares del Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes Antoni de Peguera i d'Aimeric, del Cavaller Patge del reis Carles III Lluís de Peguera i d'Aimeric i d'En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric, capità de la Coronela de Barcelona durant el Setge Borbònic de 1713-1714.

1684. Capità de la Coronela de Barcelona (3)

El 1684 fou Capità de la Coronela de Barcelona

1700. Mitford Crowe

Mitford Crowe era conegut de la família i havia assistit a alguna vetllada a la casa dels Peguera (4)

1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC2)

El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702.

El 11-des-1701 fou un dels firmants del Dissentiment General presentat per En Pere de Torrelles i Sentmenat, quedant bloquejades les Corts. (NH1-374) NH1-337)

1702, ~oct. Conferència dels 2 Comuns per l'expulsió d'Arnald Jäger

Fou un dels nomenats per la Conferència dels 2 Comuns (Consell de Cent i Braç Militar) que es convocà arrel del decret d'expulsió d'Arnald Jäger, per tal de conferenciar sobre els mitjans que es poguessin prendre per tal d'evitar contrafaccions. (NH1-382)

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Primer intent d'aixecament austriacista a Catalunya

El seu fill, N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, formà part de la conjura per obrir les portes de Barcelona durant el Desembarcament confederat a Barcelona.

1704, 1-jun. Els jutges registren casa seva

El Jutge Prous i el Jutge Güell registren casa seva a Barcelona

1704, ~1-juny. El seu fill fou dotat amb 1.000 doblons

Després del Desembarcament confederat a Barcelona de 1704, el Virrei Velasco dotà en públic pregó al seu fill N'Antoni de Peguera i d'Aimeric amb 1.000 doblons i 2 homes perdonats de qualsevol delicte.

1704, juny. Aïllament social i polític

La família Peguera deixà de rebre visites de la resta de la noblesa de Barcelona i inclús dels amics, a excepció d'En Felicià Seyol, Els Clariana, i d'En Josep de Pinós i de Rocabertí, amic íntim d'En Guerau de Peguera i de Berardo.

1704, juny. Jacint Clariana s'ofereix a ajudar el seu fill

En Jacint Clariana, fill, demanà al seu pare, Jacint Clariana, qui tenia interessos amb el Cònsol de Gènova, la manera d'ajudar a N'Antoni de Peguera i d'Aimeric. En Jacint Clariana, pare, ideà una pla i li demanà al seu fill que comuniqués el seu pla al pare de N'Antoni a través d'un dels que es preuava (se'n desconeix el nom) de ser un dels millors amics de N'Antoni. Aquest anònim amic no només rebutjà l'encàrrec de comunicar el pla al pare de N'Antoni, sinó que intentà convèncer En Jacint Clariana, fill, que no s'arrisqués a ajudar a N'Antoni.

Finalment fou el mateix Jacint Clariana, fill, qui anà a la casa d'En Guerau de Peguera i de Berardo a exposar-li el pla. Determinaren que la nit del 28-jun-1708 traurien N'Antoni d'on s'amagava i amb vaixell, el portarien a Gènova.

1704, 29-juny, 11:00h. N'Antoni és embarcat cap a Gènova

Després de treure'l d'allí on s'amagava, el 29-jun-1705, a les 11:00h, gràcies al pla i l'ajut d'En Jacint Clariana, pare, N'Antoni s'embarcà en una petita barca que el portà fins a Arenys, on trobà un vaixell genovés que el portà fins a la República de Gènova.

1705, 13-setembre. Cavallers convocats a Sarrià

El 13-set-1705, 17:00h-18:00h, durant el Setge austriacista de Barcelona, fou un dels membres de l'aristocràcia militar catalana afecta a Carles III que trobant-se al camp davant de Barcelona fou convocat a reunir-se en consell de guerra a Sarrià. (NH1-618)

1705, 24-novembre. Nomenament del Govern; Capità de les Drassanes de Barcelona

El 24-nov-1705 el rei Carles III nomenà el nou Govern. En Guerau de Peguera i de Berardo rebé la gràcia de ser nomenat Capità de les Drassanes de Barcelona. (NH1-624)

1706, ~23-jun. Nomenat marquès per Carles III

Rebé la gràcia de ser nomenat marquès pel rei Carles III, abans que aquest sortís de Barcelona el 23-jun-1706. (NH2-238)

1708, 15-març. Mort del seu fill Antoni de Peguera i d'Aimeric

El seu fill Antoni, Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes, patia unes molèsties que el deixaren inhàbil pel servei militar. Disgustat per això, es posà en mans d'un afamat cirurgià malgrat que familiars i amics provaren de dissuadir-lo. Morí el 15-mar-1708 a Barcelona a l'edat de 26 anys. El seu cos fou transportat i enterrat a l'Església parroquial de Santa Maria de Foix.

La seva mort fou molt sentida per tots i plorada pels seus soldats.

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1714, 8-desembre. La decisió d'empresonar els Patricis de la Noblesa (RBRC-83-84)

El 8-des-1714 Oleguer Taverner, botifler, es reuní amb d'altres botiflers: Alós, Ametller, i Matas Pujol; en aquesta reunió es prengué la resolució d'escriure a Grimaldo protestant perquè la revenja s'havia centrat especialment en els eclesiàstics, mentre els Patricis nobles que havien dirigit la resistència vivien amb tota llibertat:

"[..] Pareciendo una cosa sumamente desproporcionada, que se compilen procesos, y reciban informaciones contra Eclesiásticos, en tiempo que los Principales Caudillos de los Voluntarios y Migueletes, que son los que realmente han tenido amotinado el País, particularmente durante el Bloqueo y sitio de Barcelona, viven con toda tranquilidad en sus Casa [..] "
Carta d'Oleguer Taverner a Gimaldo
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 83

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1715, 5-febrer. Detenció d'En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós

[La font de Castellví sembla citar el 5-feb-1716, relacionant les detencions amb el pagament de les contribucions, iniciades durant el govern interí de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic a Catalunya Nicolás de Hinojosa (1-oct-1715 a 1-feb-1716)]

El 5-feb-1715, matinada, En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí foren detinguts. Les tropes borbòniques agafaren a En Guerau de Peguera amb alguna moderació, mentre que a En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, que estava allitat, les tropes borbòniques el tractaren amb ignominia. Ambdos foren posats en una calesa i se'ls permeté que els acompanyés un criat a cadascun per la interposició de N'Antoni de Pignatelli i Aimeric, Marquès de San Vicente, que era nebot d'En Guerau de Peguera i destacat militar botifler. (NH4-497) (RBRC-83-84)

1715, 10-febrer. En Peguera i En Pinós enviats a Peníscola

El 10-feb-1715 foren a Peníscola escortats per cinquanta soldats de cavalleria per ordre del Capità General de Catalunya el Príncep de T'Serclaes. (RBRC-83-84)

1715, 6-març. En Peguera i En Pinós enviats a Pamplona

Vers el 6-mar-1715 foren enviata de Peníscola a Pamplona després que el Capità General de València Francisco Arias del Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias, recomanés que no estiguessin presos en territoris de la Corona d'Aragó. (RBRC-83-84)

1715, 4-abril. En Peguera i En Pinós arriben a la Ciutadella de Pamplona

El 4-mar-1715 el Virrei del Regne de Navarra Tomás de Aquino, Príncipe de Castillón, informà de l'arribada dels dos detinguts: En Guerau de Peguera i de Berardo, i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí; allí ja hi havia un grup de presos format pels comandaments militars. (RBRC-83-84)

1716. Mort d'En Guerau de Peguera a la Ciutadella de Pamplona

Morí pres a la Ciutadella de Pamplona el 1716. (NH4-497)

1716. Enterrament al Convento de Santo Domingo

Fou enterrat a convent dels dominics de la ciutat de Pamplona. (NH4-497)

1725, Tractat de Viena. Restitució de títols i béns

En virtut del Tractat de Viena, els títols concedits per Carles III hagueren de ser restaurats per Felip V. Així mateix s'hagueren de restaurar els béns segrestats.

1748, novembre. Trasllat de les cendres al Santuari de Santa Maria de Torrelles de Foix

Un dels seus fills, En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric, testà el 1746 expressant el desig de complir amb la darrera voluntat del seu pare, ço és, ésser enterrat l’Església parroquial de Nostra Senyora de Foix; també senyalava que en cas que no es poguessin fer les gestions necessàries pel trasllat del seu pare, ho executessin els seus marmessors i hereus.

Les cendres d'En Guerau de Peguera i Berardo foren traslladades des del Convent dels dominics de Pamplona cap a l'Església parroquial de Nostra Senyora de Foix el nov-1748. (NH4-497)

Família i descendents (1) i (2)

El seu fill Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric fou resituït en els títols del seu pare, esdevinguent 2on Marquès de Foix i Senyor de Torrelles de Foix. En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric es casà en primeres noces amb Na Maria de Berardo, la qual aportà la Baronia de Montnegre al llinatge dels Peguera de Foix.

En Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric es casà en segones núpcies amb Na Gertrudis d’Aguilar i Monfar el 9-set-1730. La seva segona muller, un cop vídua, efectuà un inventari dels béns de seu marit; el notari enumerà que en un prestatge de fusta hi havia diversos llibres; un d'aquests llibres era "Constitucions de Catalunya".

El seu successor i hereu fou el seu fill Ramon Grau de Peguera i Berardo, qui s'havia casat el 1742 amb Na Gertrudis d'Armengol i Despujol, Baronessa de Rocafort de Queralt, que morí el 1805. Llur fill i successor fou En Ramon Lluís d’Armengol, nascut el 1750.

En Ramon Lluís d’Armengol es casà amb N'Escolàstica d’Amat, i el fill d’aquests fou En Josep Maria de Peguera, mort el 1854

En Josep Maria de Peguera es casà amb Na Maria Antònia de Pedrolo, i la filla d’aquests fou Na Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí fadrina el 1881 deixant en seu patrimoni a les salesianes de Barcelona, i amb qui s'extingí la línia dels Peguera de Torrelles de Foix.

El títol de Marquès de Foix fou sol·licitat per Don José Manuel de Zuleta y de Carvajal (1927-1992), Duc d'Abrantes.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

En Guerau de Peguera i de Berardo és esmentat a la plana web de la vila de Torrelles de Foix

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 765
              Complot Austriacista de Barcelona de 1704: Narraciones Históricas I, pàg 476
              Llinatge: Peguera (Enciclopèdia Catalana)
              Títol: www.scgenealogia.org (web consultada el 31-mar-2009)
              Castell de Torrelles de Foix: www.elcastell.com (web consultada el 14-mar-2009)

              (1) Família i descendents: L'Acadèmia dels Desconfiats
              (2) Família i descendents: La família Gualba i el Tirant lo Blanc
              (3) Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              (4) Mitford Crowe: La victòria catalana de 1705, pàg 297

              (NH1-337) Narraciones Históricas I, pàg 337
              (NH1-374) Narraciones Históricas I, pàg 374
              (NH1-382) Narraciones Históricas I, pàg. 382
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-497) Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (NH1-618) Narraciones Históricas I, pàg 618
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II
              (RBRC-83-84) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 83-84


Vincle: Torrelles de Foix