Francesc de Perpinyà Sala i Sasala
(Francesc Perpinyà Masferrer i Sala)

(Francesc Perpinyà de Masferrer)
(Francisco Perpinyà y Masferrer)
(Francisco de Perpinyà Sala y Sasala)
(Francisco de Perpinyà, Sala y Çaçala)
(Francesc Perpinyà Sala i Sasala)

(Francisco de Perpiñá Sala y Sasala)
(Francisco de Perpiñá y Vilanova)
(Francisco Sala y Sasala)
(c. 1675, Granollers - c. 1730, Granollers?)
Ciutadà Honrat de Barcelona
(1675-1730)
Ciutadà Honrat de Girona
(1675-1730)
Noble del Principat de Catalunya
(1711-1714)
Oïdor Militar de la Generalitat de Catalunya
(1713-1714)
francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc perpinyà sala i sasala oïdor generalitat 1714 francesc
"Borrador del Dietari del trienni 1713 començant al primer de agost de dit any essent deputats, ço és, ecclesiàstich: fra don Joseph de Vilamala, sagristà de Banyolas; militar: don Anton de Berenguer y Novell; real: lo doctor misser Anton Grasés y Der, per Barcelona. Oÿdors de comptes, ecclesiàstich: lo doctor fra don Diego de Olzina y Vilanova, sagristà de Sant Pau; militar: don Francisco de Perpinyà, Sala y Çaçala en Granollers populat; real: mossèn Thomàs Antich Saladrich, menor, ciutedà honrat de Barcelona per Tortosa."

Dietari de la Generalitat de Catalunya, 1-ago-1713
vol. X (1701-1713)


"[12 de setembre de 1714] En tanto, se observaba de entre ambas partes exacta suspensión de armas, guardando sitiados y sitiadores sus puestos, y los sitiados en lo interior de la ciudad continuaban en fortificar todas las bocacalles. Dadas las 8 de la mañana, empezaron los Comunes a tratar sobre la respuesta al duque. Hubo votos de no admitir captiulación, porque durante la suspensión de armas diferentes eclesiásticos, y entre ellos el vicario de Chiva, valenciano, que estaba en grandes créditos, fue a persuadir a los del Gobierno no consintiesen capitular, y el diputado Perpiñán era a la cabeza de ese partido."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 266

Llinatge dels Perpinyà, i entroncament amb el llinatge dels Masferrer

El llinatge dels Perpinyà era originari de Girona, on apareixen documentats com a mercaders ja al segle XIV. Al segle XVII havien estat nomenats Ciutadans Honrats de Girona i, també, de Barcelona. El 1657 En Joan Pau Perpinyà i Batlle va ordenar en el seu testament com a hereu al seu fill En Joan Baptista Perpinyà, qui es casaria amb Na Francesca de Ferrer. Aquest li pagà al seu germanastre Anton Grat de Perpinyà, nascut vers el 1644, els estudis de dret i el 21-jun-1666 es casà amb la donzella de Vic Na Maria Sala i Sasala i Graell. (MNV-101)

N'Anton Grat Perpinyà i Na Maria Sala i Sasala anaren a viure a la Plaça Major de Granollers a Can Masferrer, per ésser Na Maria l'hereva del llinatge dels Masferrer, (MNV-102-103) raó per la qual el primer també fou anomenat Antoni Grat Perpinyà de Masferrer i Masdeu. (PRIVARCHI)

Van tenir tres fills, Na Maria, Na Maria Teresa, i En Francesc Perpinyà Sala i Sasala, que visqueren al casal dels Masferrer, al bell mig de Granollers. N'Anton Grat Perpinyà administrà els béns dels casal dels Masferrer, tasca que compaginà amb el seu ofici de jurista ja que l'any 1691 assessorà l'honorable batlle de la la universitat de La Garriga. (MNV-104-106)

El 18-jul-1695 N'Anton Grat Perpinyà fou registrat al Llibre de l'Ànima de la Diputació del General de Catalunya en substitució del difunt Rafael Masdeu. La Diada de Santa Magdalena, 22-jul-1695, N'Anton Grat de Perpinyà fou extret com a Diputat Reial pel trienni 1695-1698. (MNV-107)

Poc abans d'acabar la seva magistratura el 1698 N'Anton Grat va ser nomenat assessor i advocat fiscal de la Diputació del General de Catalunya. El 1704 va ser nomenat ajudant de l'advocat fiscal de la visita de la Diputació del General de Catalunya. (MNV-112)

Naixement

Vers el 1675 va néixer Francesc Perpinyà Sala i Sasala. Al seu fill mascle i hereu va heretar les dignitats de Ciutadà Honrat de Barcelona, i de Girona. (MNV-112)

Família

El 1700 firmà capítols matrimonials amb Na Maria Rosa Santpere i Sunyer. (MNV-112)

1700. Matrimoni

El 1700 firmà capítols matrimonials amb Na Maria Rosa Santpere i Sunyer, pubilla del pagès Miquel Santpere, del mas Santpere de la Torre (Parròquia de Santa Eulàlia de Corró de Vall, al terme de les Franqueses del Vallès). El pare i la mare d'En Francesc el nomenaren hereu de tots els seus béns i drets, reservant-se l'usdefruit, mentre el pare de la núvia féu el mateix. (MNV-112)

1704, març. Mor de la mare

El mar-1704 morí la mare, Na Maria Sala i Sasala. Fou sebollida al peu del presbiteri davant de l'altar major de l'església de Sant Esteve de Granollers. (MNV-112)

1706, 3-abril ~ 12-maig. Setge borbònic de Barcelona de 1706

Del 3-abr-1706 al 12-mai-1706, Setge borbònic de Barcelona de 1706

N'Anton Grat Perpinyà i el seu fill En Francesc Perpinyà resten a l'interior de Barcelona durant el setge borbònic; el pare continuà exercint les seves funcions d'ajudant de l'advocat fiscal de la visita de la Diputació del General. (MNV-125)

1708, setembre. Francesc Perpinyà demana un préstec (censal mort)

El set-1708 En Francesc Perpinyà emet una obligació perpetua per obtenir préstec -censal mort-, actuant com a procurador de la seva esposa Rosa Santpere a fi de pagar el dot d'una germana d'aquesta anomenada Esperança. L'import era de 500 lliures, obligant-se a canvi a pagar perpètuament 25 lliures l'any. La garantia del censal era una hipoteca sobre el mas Santpere de la Torre. (MNV-135)

1709, febrer. Francesc Perpinyà demana un préstec (censal mort)

El feb-1709 En Francesc Perpinyà emet una obligació perpetua per obtenir préstec -censal mort-, actuant com a procurador de la seva esposa Rosa Santpere a fi de pagar el dot d'una germana d'aquesta anomenada Esperança. L'import era de 650 lliures, obligant-se a canvi a pagar perpètuament 32 lliures i 10 sous l'any. La garantia del censal era una hipoteca sobre el mas Santpere de la Torre. (MNV-135)

1709, abril. Francesc Perpinyà i Anton Perpinyà demanen un préstec (censal mort)

El abr-1709 pare i fill emeten una obligació perpetua per obtenir préstec -censal mort-, a fi de pagar als tutors dels fills d'En Pau Cerdanya i Na Francesca Balaguer. L'import era de 500 lliures, obligant-se a canvi a pagar perpètuament 25 lliures l'any. La garantia del censal eren 5 camps de conreu que sumaven 20 quarteres de terra al terme de Granollers. (MNV-135)

1710. Carles III és rebut a Can Masferrer de Granollers

El 1710, en plena retirada, Carles III fou hostatjat a Can Masferrer de Granollers per Anton Grat Perpinyà. (MNV-125)

Can Masferrer
(Sant Esteve de Granollers)
(autor: Bertran de Seva)

1711, 16-abril. Anton Grat Perpinyà es nomenat Noble per Carles III

[Morales Roca consigna el 26-abr-1711] (PRIVARCHI)

El 16-abr-1711 Carles III nomenà noble a Anton Grat Perpinyà per la seva lleialtat, anomenat-se a partir d'aleshores Don Anton Grat de Perpinyà. El document deia: (MNV-125)

"Acostumem a promoure al grau de noblesa als homes benemèrits, coneguts per la seva prudència, pels seus serveis i obediència o per la dels seus predecessors, i pel seu sorprenent afecte i singular devoció a la corona reial, per la qual cosa tenim un grat servei realitzat per vos, el nostre fidel i dilecte Antoni Grat Perpinyà Masferrer i Masdeu, resident a la vila de Granollers de la diòcesi de Barcelona, sempre amb una estimació cap a nosaltres no pas petita, especialment, per exemple, l'any 1706, durant aquell setge de la nostra capital, quan nosaltres, per consol dels nostres vassalls, vam romandre a la ciutat, doncs vós, amb el vostre fill Francesc Perpinyà Masferrer i Sala, vau procurar servir-nos i vau esforçar-vos al màxim; i pel fet que l'any 1710, quan tornàvem a la ciutat de Barcelona, en el nostre camí, ens vam aturar i vam ser rebuts amb magnificència a casa vostra, a la dita vila de Granollers. més, se'ns ha exposat humilment que la vostra casa de Perpinyà, és d'una il·lustre i antiga família de ciutadans honrats de Barcelona i Girona, de manera que us assignem el grau i honor de noblesa a vós, dit Antoni Grat Perpinyà Masferrer i Masdeu, i als vostres fills de tots dos sexes i als descendents d'aquests per línia masculina."

Els Masferrer. Estudi d'una nissaga benestant del Vallès; pàg. 123-124
Xavier Ciurans i Vinyeta

1713, 6-juliol. Anton Grat de Perpinyà partidari de la submissió a Felip V

El 6-jul-1713 N'Anton Grat de Perpinyà fou un dels signants de la declaració feta davant de notari públic dels partidaris de la submissió a Felip V encapçalats pel marquès de Cartellà i En Nicolau de Santjoan, fent constar que no havia estat admesa la seva protesta contraria a la resolució que havia pres el Braç Militar de continuar la guerra. (FNC-147)

(Xavier Ciurans i Vinyeta interpreta en sentit contrari el document citat per Sanpere i Miquel)

Poc després Anton Grat va abandonar Barcelona i es va traslladar a Granollers. (MNV-127)

Llavors va renunciar al títol de noblesa que li havia concedit Carles III, a ell i al seu fill, i els va entregar als borbònics. (MNV-129)

1713, 9-juliol. Francesc de Perpinyà favorable a la guerra; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 22-juliol. Diada de Santa Magdalena. Extracció dels Diputats del General

El 22-jul-1713, Diada de Santa Magdalena, al Pati dels Tarongers de la Casa de la Diputació del General, foren extrets els Diputats de la Generalitat de Catalunya. En quant al Diputat Militar, el primer escollit fou Josep de Clariana i Gualbes de Munster, que renuncià en aquell mateix moment. La segona extracció recaigué en Francesc de Rocabertí i de Pau, que també renuncià. Finalment, a la tercera extracció, l'escollit fou Antoni Francesc Berenguer i de Novell, que acceptà el càrrec malgrat que no tenia experiència militar i era d'avançada edat: (NH3-706) (HGC)

  • Diputat Eclesiàstic (President):
    Joan de Fluvià i Aguilar (renuncia al càrrec el 8-ago-1713)
    Ignasi de Cruïlles (renuncia al càrrec el 16-ago-1713)
    Josep de Vilamala (jurà el càrrec el 18-ago-1713, 11:00h)
  • Diputat Militar:
    Josep Clariana i de Gualbes (renuncia al càrrec el 22-jul-1713)
    Francesc de Rocabertí i de Pau (renuncia al càrrec el 22-jul-1713)
    Antoni F. de Berenguer i Novell (jurà el càrrec el 22-jul-1713) (detingut el 5-oct-1713)
  • Diputat Reial:
    Antoni Grases i Des
  • Oïdor Eclesiàstic:
    Oleguer de Merlès (renuncia al càrrec el 8-ago-1713)
    Diego d'Olzina i de Vilanova
  • Oïdor Militar:
    Francesc de Perpinyà Sala i Sasala
  • Oïdor Reial:
    Tomàs Antic i Saladric, menor

1713, 30-agost. Carta dels Diputats i Oïdors exhortant a la defensa

El 30-ago-1713 els Diputats i Oïdors de la Diputació del General de Catalunya enviaren carta als pobles de Catalunya exhortant a la defensa. (NH3-839)

1713, novembre. Els Diputats i Oïdors manen publicar el "Despertador de Cathalunya"

El nov-1713 els Diputats i Oïdors de la Diputació del General de Catalunya manen publicar l'opuscle "Despertador de Cathalunya"

Carta circular a pobles i viles
-Despertador de Cathalunya-
FB

1714, 6-febrer. Carta dels Diputats i Oïdors exhortant a prendre les armes

El 6-feb-1714 els Diputats i Oïdors de la Diputació del General de Catalunya enviaren carta als pobles de Catalunya exhortant a prendre les armes. (NH4-381)

1714, 26-febrer. La Generalitat cedeix el poder militar al Consell de Cent (RCC-79)

El 26-feb-1714 la Diputació del General de Catalunya -la Generalitat- en la que radicava principalment la direcció dels afers bèl·lics, cedí interinament els seus poders militars al Consell de Cent de Barcelona donat que la lluita es centrava principalment a Barcelona; tot i així, la Diputació del General de Catalunya es reservà el dret d'intervenir en les deliberacions en determinats casos.

1714, 10-abril. Carta circular dels Diputats i Oïdors a pobles i viles

Carta circular a pobles i viles
-Carta circular a pobles i viles-
FB

1714, 22-abril. Arriba comboi de Mallorca amb cartes de l’Emperador (RCC-82)

El 22-abr-1714 arribà un comboi de Mallorca del qual formaven part dues fragates imperials que duien a bord gran quantitat de queviures i municions. També hi anava En Joan Miquel Berberena, cavallerís del Virrei de Mallorca el Marquès de Rubí, qui era portador de les cartes imperials dirigides als Comuns de Catalunya i datades el 28-mar-1714.

Carta circular a pobles i viles
-Carta de l'Emperador als Diputats i Oïdors-
FB

1714, 30-juny. Cartes dels Diputats i Oïdors a l'Emperador i l'Emperadriu

El 30-jun-1714 els Diputats i Oïdors de la Diputació del General de Catalunya enviaren sengles cartes a l'Emperador i l'Emperadriu. (NH4-407-408)

1714, 7-agost. Carta circular dels Diputats i Oïdors a pobles i viles

 

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Guerra. (NH4-348)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antoni. (NH4-352)

1714, 12-set, 12:00h. Els Tres Comuns resolen la resposta a la oferta de Berwick

El 12-set-1714, 12:00h, els Tres Comuns resolgueren, malgrat la obstinació negativa de l'oïdor Francesc de Perpinypa, la resposta a la oferta de capitulació del Mariscal Duc de Berwick. (NH4-264)

1714, 14-setembre. La Ciutat i la Generalitat envien comissionats al Duc de Berwick

El 14-set-1714, la Ciutat comissionà 2 enviats a complimentar amb el duc de Berwick, En Josep de Ribera i Claramunt i N'Antoni Masanés i de Ribera. Així mateix ho féu la Generalitat de Catalunya. El duc de Berwick tant sols rebé els comissionats de la Ciutat, els quals sol·licitaren permís per enviar dos comissionats a Madrid i permís per què el cos dels Consellers de Barcelona passés a complimentar directament amb ell. (NH4-311)

1714, 16-setembre. La Diputació del General de Catalunya és suprimida (NH4-313)

El 16-set-1714 la Diputació del General del Principat de Catalunya fou suprimida.

"Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor (que Dios guarde) en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña, el excelentísimo Sr. mariscal duque de Berwick y Lliria, me ha encargado que ordene y mande a los diputados y ohidores de cuentas del General de Cataluña que arrimen todos las insignias, cesen totalmente así ellos como sus subalternos en el ejercicio de sus cargos, empleos y oficios y entreguen las llaves libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la Diputación y sus dependencias, a los señores administradores de la ciudad D. Francisco de Junyent y de Vergós y doctor José Graells, en cuyo cumplimiento lo ejecutaran así prontamente y sin réplica alguna, por convenir así al real Servicio."

Barcelona y setiembre, 16 de 1714
D. Jose Patiño

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1716. Francesc Perpinyà resident a Granollers

El 1716 residien a can Masferrer de Granollers Anton Grat Perpinyà amb 63 anys, Francesc Perpinyà amb uns 40 anys, la muller d'aquest Rosa Santpere de 37 anys, i 3 nets. (MNV-125)

1716. El patrimoni d'En Francesc Perpinyà està segrestat

El 1716 el patrimoni d'En Francesc Perpinyà estava segrestat per causa d'haver estat oïdor de la Diputació del General, havent-se negat a donar la obediència de Barcelona a Felip V. (MNV-131)

1716, 7-setembre. Anton Grat Perpinyà mor

El 7-set-1716 morí al mas Santpere de la Torre de Corró de Vall. Nomenà hereu al seu fill Francesc, amb la salvedat que si aquest no el podia succeir, o no ho volia, rebés l'herència la seva filla Teresa -casada amb Josep Coll- amb la condició que tingués un fill mascle, que aquest fill no heretés a Josep Coll, i que hagués de prendre el cognom i armes de Perpinyà i Masferrer. (MNV-130)

1718, 31-gener. Mor una filla d'En Francesc Perpinyà

El 31-gen-1718 morí una filla d'En Francesc Perpinyà anomenada Antònia. (MNV-131)

1718, 11-juliol. Mor un fill d'En Francesc Perpinyà

El 11-jul-1718 mor un fill d'En Francesc Perpinyà anomenat Josep. (MNV-131)

1722. En Francesc Perpinyà sol·licita el final del segrest del seus béns i drets

El 1722 el patrimoni d'En Francesc Perpinyà continuava segrestat i aquest va sol·licitar la fi del càstig al·legant que el seu pare Anton Grat havia rebut un indult dels borbònics. La sol·licitud no fou acceptada. (MNV-131)

El valor anual de les rendes segrestades era de 977 rals d'ardit, però per contra els béns d'En Francesc Perpinyà estaven obligats a afrontar pagaments que sumaven 1.445 rals d'ardit. (MNV-131)

1724, 8-novembre. Mor un fill d'En Francesc Perpinyà

El 8-nov-1718 fou enterrat, sense coneixer-se el nom, un fill d'En Francesc Perpinyà. (MNV-131)

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena. Fi oficial de la Guerra de Successió

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 1-novembre. Es retornen els béns i drets segrestats a Francesc Perpinyà

El 1-nov-1725 el patrimoni d'En Francesc Perpinyà li fou retornat el seu patrimoni, però també tots els càrrecs i deutes que pesaven sobre ells. (MNV-131)

1730. Mor Francesc Perpinyà

Vers el 1730 mor Francesc Perpinyà. (MNV-132)

1730. Enterrament

(sense dades)

1730-1740. Impagament dels préstecs perpetus -censals morts-

Durant la dècada del 1730-1740 no es van poder afrontar els pagaments anuals de les obligacions perpètues que havien contret els Perpinyà i els prestadors van recórrer a la justícia per poder cobrar allò que se'ls devia. Així el 1739 un dels prestamistes a qui es devien 100 lliures per les pensions anuals impagades entre 1710-1713 va demanar l'execució de la hipoteca. (MNV-135)

~1739. El fill, Joan Pau Perpinyà signa capítols matrimonials

A finals de la dècada de 1730 Joan Pau Perpinyà signà capítols matrimonials amb la donzella de Sant Celoni Na Francesca de Ramis i de Milans, filla d'En Francesc de Ramis i Masferrer, i de Na Francesca de Milans i Forest. (MNV-137)

1739. El fill, Joan Pau Perpinyà estableixen un contracte de rabassa morta

El 1739 els Perpinyà estableixen a rabassa morta un camp de cultiu 8 quarteres de terra a N'Esteve Rubió a canvi de cobrar anualment 12 lliures. (MNV-138)

1744. Entre la decadència i recuperació econòmica dels Perpinyà

El 4-gen-1744 la vídua d'En Francesc Perpinyà, Na Rosa Santpere, i el seu fill En Joan Pau Perpinyà, deixaven palès en un document la decadència econòmica en que havia caigut la nissaga després de la guerra. A causa de la vinculació política del seu difunt marit, el subsegüent segrest dels béns i patrimonis, les males collites dels anys següents, i el pagament de l'impost del cadastre, la família havia de fer front a un pagament anual de 200 lliures pels préstecs que havien demanat; els censals morts sumaven un capital pendent superior a les 4.000 lliures, havent-se endarrerit en diversos pagaments. (MNV-132)

1744. El fill, Joan Pau Perpinyà posa en lloguer el mas de Montornès

El 1744, i per un període de 4 anys fins el 174, es llogà al pagès de Palou En Jaume Prat el mas que els Perpinyà tenien a Montornès del Vallès, per 'una renda de 247 lliures i 10 sous, per bé que els Perpinyà havien de pagar el Cadastre i altres imposicions reials. (MNV-136)

1744. El fill, Joan Pau Perpinyà ven un hort a Corró de Vall

El 1744 els Perpinyà es venen un hort a Corró de Vall al pagès Jacint Pasqual. (MNV-136)

1748, 1-agost. El fill, Joan Pau Perpinyà cedeix el mas de Montornès als censalistes

El 1-ago-1744 inicià la cessió de l'administració i percepció del fruit que produís el mas que tenien a Montornès del Vallès als censalistes, fi de pagar les pensions anuals de tots els censals morts que devien, fruit de la concòrdia a que havien arribat els Perpinyà amb els creditors. (MNV-136)

1748. El fill, Joan Pau Perpinyà amortitza parcialment un censal mort

El 1748 En Joan Pau Perpinyà va aconseguir amortitzar parcialment un dels censals morts establerts pel seu pare pagant 142 lliures de les 500 que formaven el capital. (MNV-139)

1758. El fill, Joan Pau Perpinyà estableix un contracte de rabassa morta

El 1758 els Perpinyà estableixen a rabassa morta un camp de cultius al bracer Isidre Salelles a canvi de cobrar anualment 4 lliures. (MNV-138)

1758. El fill, Joan Pau Perpinyà amortitza finalment un censal mort

El 1758 En Joan Pau Perpinyà va aconseguir amortitzar totalment un dels censals morts establerts pel seu pare pagant les 358 lliures pendents. (MNV-139)

1771. Capbreu amb En Josep Galceran de Pinós

El 1771 va fer un capbreu amb el noble Josep Galceran de Pinós. (MNV-138)

1776. Establiment amb En Josep Magarola i Clariana

El 1776 el noble Josep de Magarola i Clariana li establí de nou tota la peça de terra de cinc quarteres d'extensió que hi havia darrera la casa d'En Josep Castells, a la parròquia de Corró de Vall, a canvi d'un cens de dues quarteres de forment. (MNV-138)

1779. Mor Joan Pau Perpinyà

El 1779 morí En Joan Pau Perpinyà; havia aconseguit recuperar, encara que no totalment, el patrimoni dels Perpinyà. (MNV-140)

Amb la seva muller havien tingut 4 fills: Francesc de Paula, Anton, Agustí, i Maria Raimunda. Per bé que Joan Pau no havia pogut estudiar, va pagar els estudis de drets al seu hereu, En Francesc de Paula, mentre que N'Agustí fou monjo de l'ordre dels Caputxins. (MNV-141)

En el seu testament establia la clàusula que si cap dels seus hereus cometia delicte de Lesa majestat castigat amb confiscació de béns, en tal cal i de manera retroactiva a tres dies li retirava l'herència, a fi que no es repetís el cas del seu pare i que ell tant havia patit.

Família i descendents

Fill d'En Francesc de Perpinyà fou En Joan Pau Perpinyà

Nét fou En Francesc de Paula, Anton, Agustí, i Maria Raimunda

En Francesc de Paula estudià dret i accedí a la Reial Audiència de Catalunya. (MNV-141)

En Francesc de Paula es casà el 1795 amb Na Josepa de Massot i Romeu. Van tenir tres fills: Lluís, Francesc i Maria Anna. Però va morir sobtadament el 1799. (MNV-148)

Lluís i Francesc Perpinyà varen esdevenir advocats. Francesc va fer testament, a Tarragona, l'any 1832, i va morir el 1847. Per la seva part Lluís Perpinyà, resident a Mataró, va morir sobtadament el 1848. (MNV-152)

Homenatge i Record

(no tenim constància que la ciutat de Granollers li hagi retut el més mínim homenatge o record)

 

*Fonts:
              (FNC-147) Fin de la Nación Catalana, pàg 147
              (HGC) Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents
              (MNV-101) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 101
              (MNV-102-103) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 102-103

              (MNV-104-106) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 104-106
              (MNV-107) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 107
              (MNV-112) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 112
              (MNV-125) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 125
              (MNV-127) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 127
              (MNV-129) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 129
              (MNV-130) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 130
              (MNV-131) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 131
              (MNV-132) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 132
              (MNV-135) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 135
              (MNV-136) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 136

              (MNV-137) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 137
              (MNV-138) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 138
              (MNV-139) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 139
              (MNV-140) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 140
              (MNV-141) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 141
              (MNV-148) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 148
              (MNV-152) Els Masferrer. Estudi d¡una nissaga benestant del Vallès, pàg 152
              (NH3-706) Narraciones Históricas III, pàg 706
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH3-839) Narraciones Históricas III, pàg 839
              (NH4-264) Narraciones Históricas IV, pàg 264
              (NH4-311) Narraciones Históricas IV, pàg 311
              (NH4-313) Narraciones Históricas IV, pàg 313
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (NH4-381) Narraciones Históricas IV, pàg 381
              (NH4-391) Narraciones Históricas IV, pàg 391
              (NH4-407-408) Narraciones Históricas IV, pàg 407-408

              (RCC-79) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 79
              (RCC-82) Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap, pàg 82