Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
(José de Pinós)
(Iosephum Galzerandum de Pinos)

(~1665, Barcelona - 1718, Burgos)
Noble del Principat de Catalunya
(16??-17??)
Baró de Santa Maria de Barberà
(xxx-1702)
Marquès de Santa Maria de Barberà

(1702-1718?)
Gran d'Espanya
(1702-1718?)
Cavaller del Toisó d'Or
(1xxx-17xx)
Membre de la Junta 36ª de Govern
(1713-1713)
Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós Rocabertí Josep Galceran Pinós
"Don José de Pinós, que por sus grandes créditos eran muy consideradas sus insinuaciones"
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 224

"Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 248-249

"Herido el conseller, tomó de sus manos la bandera don Jacinto Oliver y dijo al conde de Plasencia: «Si V.E. permite yo le descansaré teniendo la bandera». Respondió el conde: «Yo soy alférez mayor, a quien la Ciudad le ha confiado después del conseller; ni mis años ni micansancio me son impedimento para no llevarla y mantenerla hasta morir». Tomaron los cordones don José de Pinós y don José Mata y de Copons.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 253

Llinatge

Naixement

Nascut vers 1665 a Barcelona.

Família

Fill d'En Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa (~1626-1680), Baró de Santa Maria de Barberà i castlà d'Arraona, i de la seva segon muller Na Maria de Rocabertí, Senyora de la Torre Salbana, de Sant Boi de Llobregat, Baronesa de Rialb, Tagamanent, Vilafortuny, Graell i La Vansa.

Germà de:

  • Joan de Pinós i de Rocabertí
  • Miquel de Pinós i de Rocabertí
  • Teresa de Pinós

Casat N'Agustina d'Urríes

Pare de Na Josepa de Pinós i d’Urríes

1701, 8-novembre. Conferència secreta

El 8-nov-1701, participà en la conferència secreta tinguda a Barcelona sobre el dret de successió a la Corona d'Aragó. (NH1-214) (NH1-274)

1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC2)

El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702.

El 11-des-1701 fou un dels firmants del Dissentiment General presentat per En Pere de Torrelles i Sentmenat, quedant bloquejades les Corts. (NH1-374) (NH1-337)

1713, 30-juny. El conseller en Cap Flix envia cartes per informar Carles d'Àustria

La mateixa nit del 30-jun-1713 el Conseller en Cap de Barcelona Manuel Flix, havent consultat amb el President de la Noblesa Joan de Lanuza i d'Oms, el Governador de Catalunya Pere Torrelles i Sentmenat i amb En Josep Galceran Pinós de Rocabertí, ideà despatxar en una faluca al mercader Josep Gibert a fi de trametre cartes al Secretari d'Estat Ramon de Vilana Perlas per tal que informès a Carles III de la situació a Barcelona. (NH3-605)

1713, 9-juliol. 17:00h. Es constitueix la Junta 36ª de Govern

El 9-jul-1713 a les 10:00h s'aixecà la sessió i es convocà als membres per tornar-se a reunir a les 17:00h per tal d'escollir 12 persones per cadascun dels 3 braç: la Junta 36ª de Govern, formant-se diverses subjuntes específiques. (JGB1713-135) (JGB1713-191) (NH3-583) (NH3-693)

1714, 3-gener. Es constitueix la Junta 18ª de Govern

El 3-gen-1714 es constituí la Junta 18ª de Govern.

1714, 19-maig, tarda. El Conseller en Cap rep carta de Josep Marimón

El 19-mai-1714, entrà a Barcelona un tambor del quarter dels francesos amb cartes del botifler Josep Marimón i d'altres persones destinades al Conseller en Cap i a Josep Galcerán de Pinós i de Rocabertí, a fi de persuadir-los d'entrar en negociacions i avisant-los del gran bombardeig i ruina que es preparava contra Barcelona. Exposat el contingut de les cartes. la Junta 24ª de Govern resolgué retornar les cartes sense resposta. (NH4-51)

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel informa del pla d'atacar la 1ª Paral·lela

El 13-jul-1714, el General Comandant Villarroel baixà de Montjuïc acompanyat d'altres oficials, havent fet saber per endavant al Conseller el Cap i als membres de la Junta Secreta quin era el pla d'atac secret. El Conseller en Cap n'informà a En Josep Galceran de Pinós i a En Joan de Lanuza, que passaren a trobar-se amb el General Comandant. (NH4-107)

1714, 1-setembre, tarda. Recriminacions al G.C. Villarroel

El 1-set-1714, tarda, havent-se difós la notícia del Consell de Guerra a la casa del General Comandant Villarroel, hagut sense coneixement de la Junta Secreta, En Joan de Lanuza i En Josep Glaceran de Pinós li expressaren al General Comandant el seu desgrat. Aquest respongué que un cop tingués els vots per escrit, ho comunicaria a la Junta Secreta. (NH4-207)

1714, 2-setembre, tarda. Examen de l'estat de la Plaça i les tropes

El 2-set-1714, tarda, el Conseller en Cap Rafael Casanova, els 2 Diputats de la Generalitat, el Protector del Braç Militar Joan de Lanuza i Oms, el Lloctinent del Governador de Catalunya Francesc de Sayol, i En Josep Galcerán de Pinós, examinaren l'estat de les defenses i els llocs on s'estaven les tropes. Es constatà la fam que patien les tropes. (NH4-207)

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Govern. (NH4-348)

1714, 6-set, 10:00h-12:00h. Comissió per convèncer al G. C. Villarroel

El 6-set-1714, una comissió formada pel el comissionat secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, En Josep Galceran de Pinós i el Vicari General Rifós, convencé finalment al General Comandant Villarroel a casa seva, que ordenés al comandant de la cortadura que donés la resposta dels Tres Comuns a la proposició borbònica. (NH4-217)

1714, 6-set, 17:00h. Els Consellers són informats d'haver-se donat la resposta

El 6-set-1714, 17:00h, els Consellers de Barcelona reunits a les torres del Portal de Sant Antoni, amb la presència d'En Joan Francesc Verneda i d'altres Patricis, reberen un papel del comandant de la cortadura que informava que seguint les ordres del General Comandant havia comunicat la resposta dels Tres Comuns rebutjant la proposició borbònica. (NH4-217)

1714, 6-set, 17:00h. Els Consellers i els Patricis es preparen per un assalt imminent

Els Consellers de Barcelona n'informaren a la Conferència dels Tres Comuns que residia a les cases del General de Catalunya davant l'església de Sant Antoni. Havent estat informats els Tres Comuns, En Francesc de Sayol, el Vicari General Rifós, i En Josep Galceran de Pinós, aquests acordaren dirigir-se als sectors més exposats a l'enemic per animar les tropes. (NH4-217)

1714, 6-set, vespre. Els Patricis animant les tropes a la Travessera

El 6-set-1714, vespre, En Verneda passà a la Travessera on es trobà En Francesc de Sayol, el Vicari General Rifós, i En Josep Galceran de Pinós animant a les tropes distribuïts en els llocs més exposats. (NH4-218)

1714, 7-setembre. En Verneda i En Pinós parlen amb el Tinent Mariscal Villarroel

El 7-set-1714 passaren En Joan Francesc Verneda i En Josep Galceran de Pinós a parlar amb el Tinent Mariscal Villarroel. (NH4-224)

1714, 11-setembre, ~04:35. Patricis acudeixen al Born i Pla d'en Llull

El 11-set-1714, al primer toc de campana, a la part del Born i Pla d'en Llull, hi acudí molta gent per considerar que era allí on hi havia més perill; entre els que hi acudiren hi havia molts patricis de distinció, com ara el comte Joan de Lanuza i Oms, el marquès Josep Galceran de Pinós, En Joan de Copons, En Carles de Fivaller, En Baltasar Montaner, que caigué ferit lleument, o En Ramon de Berardo, ardiaca de Vic, que fou abatut de mort. (NH4-350) (NH4-246)

1714, 11-setembre, ~5:30h. Els Patricis es creuen amb el M.T. Villarroel

El 11-set-1714, ~5:30h, En Joan de Lanuza i d'Oms i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí es creuaren al cap de la Plaça del Born amb el Tinent Mariscal Villarroel, que anant a cavall els cridà que s'oferia a ser-los company en la batalla, que havia pres les disposicions pertinents i que passessin a la Casa de la Ciutat per tal d'informar als Consellers que ara sí ja havia arribat el moment de treure la Bandera de Santa Eulàlia. (NH4-248) (NH4-448)

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Ban ordenat pel Conseller en Cap Rafael Casanova

“De part de l'Excm. Sr. Conceller en Cap, Coronel i Gobernador de la plaça y fort de Montjuich, se díu, amonesta y mana á tothom generalment, de 14 anys en amunt, sens ningun pretext, ni excepció de persona alguna, prenga les armes, y asistesca a la defensa de esta Exma. Ciutat, y en guarda de la bandera de la invicta i mártir Santa Eularia, patrona de nostra ciutat, sens excempció dels de la Coronela y sos agregats, ni dels que se troben de guardia en los baluarts, ni menos lo tercer batalló, que está de guardia en los portals, acuden promptament, luego, luego, luego, sota pena de la vida, en la plasseta de Junqueres, que aixís convé al servey del Rey y de la Patria.

Dr. D. Rafel Casanova, Conceller en Cap, Coronel i Gobernador"
"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap", pàg. 92

1714, 11-setembre, 6:00h-7:00h. Es prepara la Bandera de Santa Eulàlia

Enarborant la Bandera, el Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova; com a Alferes Major de la Bandera de Santa Eulàlia i portador del cordó de dreta En Joan de Lanuza i Oms; com a portador del cordó de l'esquerra En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. (NH4-248-249)

"Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 248-249

1714, 11-set, 7:00h. Inici del contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova

Les Companyies del VI Batalló de la Coronela foren retirades dels Baluards de Sant Pere, Junqueras, Tallers i del Rei, per tal d'iniciar el contraatac encapçalat pel Conseller en Cap Casanova; també se li uniren companyies del IIIer Batalló que estaven al Baluards del Portal de l'Àngel, Sant Antoni i Santa Madrona. (NH4-252) (NH4-350) (NH4-351)

"La bandera de Santa Eulalia, que llevaba el conseller primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no es fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables). Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 252

En arriben els 30 cavalls, l'Excel·lentíssim Conseller en Cap En Rafael Casanova i Comes esperonà les seves tropes i, com a Coronel de la Coronela, es llançà a l'assalt pel terraplè de la muralla de Junqueres.

La càrrega a cavall
  • Oficials de la Coronela
    Sergent Major Fèlix Nicolau Monjo i de Corbera (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Capità de la 3ª comp. VI Batalló Antoni Berenguer i Gabriel ferit 11-set-1714 amb el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 4ª comp. VI Batalló Josep Ramon i de Magarola
    Capità de la 5ª comp. VI Batalló Josep Mata i de Copons (rellevarà En Joan de Lanuza i Oms al cordó)
    Capità de la 6ª comp. VI Batalló Antoni Lledó i Matelí † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 7ª comp. VI Batalló Josep d'Asprer i Arenas
    Capità de la 8ª comp. VI Batalló Josep Codina i Costa † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia

  • Oficials de la Coronela voluntaris
    Capità 4ª comp. V Batalló Antoni Berardo i Morera (voluntari) † 11-set-1714, amb el Penó de Sta. Eulàlia
    Capità 2ª comp. III Batalló Joan Bòria i Gualba ferit 11-set-1714
    Capità 3ª comp. IV Batalló Vicent Magarola i Descallar ferit 11-set-1714
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de la Coronela dels quals no es té relació exacte.

  • Oficials de l'Exèrcit de Catalunya
    General Josep Bellver i Balaguer (dirigint les operacions militars del contraatac català de les 7:00h a Jonqueres)
    Coronel Joan Nebot (voluntari) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Sergent Major Juan Sebastián Soro (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità Feliu Bellver (fill del General Josep Bellver i Balaguer)
    Capità (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ferit 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de l'Exèrcit de Catalunya dels quals no es té relació exacte.

  • Companyies de la Coronela
    3ª comp. VI Batalló: Mercers i Botiguers de tela (deixà la guàrdia del Baluard del Rei)
    4ª comp. VI Batalló: Blanquers (presència probable per ser-ne capità En Josep Ramon i de Magarolaí)
    5ª comp. VI Batalló: Escudellers (presència probable per ser-ne capità En Josep Mata i de Copons)
    6ª comp. VI Batalló: Taverners (presència probable per ser-ne capità N'Antoni Lledó i Matellí)
    7ª comp. VI Batalló: Fadrins Sastres (deixà la guàrdia del Baluard de Sant Pere)
    8ª comp. VI Batalló: Revenedors (presència probable per ser-ne capità En Josep Codina i Costa)
    4ª comp. V Batalló: Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers (deixà guàrdia del Baluard de Tallers)
    7ª comp. II Batalló: Flequers i Forners
    2ª comp. III Batalló: Sabaters
    3ª comp. IV Batalló: Hortolans del Portal de Sant Antoni
    i d'altres Companyies de la Coronela de les quals no es té relació exacte.

1714, 11-setembre, 14:00h. Custodiant la Bandera de Santa Eulàlia

A les 14:00 estava assistint al Comte de Plasència custodiant la Bandera de Santa Eulàlia sobre la muralla de Sant Pere. (NH4-352)

1714, 11-set, ~15:30h. Reunió al Saló de Cent

El 11-set-1714, ~15:30h, es celebrà reunió al Saló de Cent en la que participaren els Consellers 2on, 3er, 4rt i 5è, alguns membres de la Junta 24ª de Guerra i dels Comuns, i en la que l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda i el Coronel Juan Francisco Ferrer exposaren les seves comissions. (NH4-262)

En Josep Galceran de Pinós s'hi incorporà poc després. (NH4-262)

1714, 18-setembre, tarda. Missa de Te Deum i promeses del Duc de Berwick

El 18-set-1714, tarda, es celebrà missa de Te Deum. De la noblesa hi assistiren: (NH4-315)

Entrant el Duc de Berwick a l'església es trobaven al pas. El botifler Francesc Junyent ho advertí i li digué al duc:

"Estos son los principales motores de la defensa.
El duque se volvió a ellos y con semblante muy afable les dijo: Señores, vivan sin zozobra, que lo que he prometido, se cumplirà.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 315

1714, 8-desembre. La decisió d'empresonar els Patricis de la Noblesa (RBRC-83-84)

El 8-des-1714 Oleguer Taverner, botifler, es reuní amb d'altres botiflers: Alós, Ametller, i Matas Pujol; en aquesta reunió es prengué la resolució d'escriure a Grimaldo protestant perquè la revenja s'havia centrat especialment en els eclesiàstics, mentre els Patricis nobles que havien dirigit la resistència vivien amb tota llibertat:

"[..] Pareciendo una cosa sumamente desproporcionada, que se compilen procesos, y reciban informaciones contra Eclesiásticos, en tiempo que los Principales Caudillos de los Voluntarios y Migueletes, que son los que realmente han tenido amotinado el País, particularmente durante el Bloqueo y sitio de Barcelona, viven con toda tranquilidad en sus Casa [..] "
Carta d'Oleguer Taverner a Gimaldo
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 83

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1715, 5-febrer. Detenció d'En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós

[La font de Castellví sembla citar el 5-feb-1716, relacionant les detencions amb el pagament de les contribucions, iniciades durant el govern interí de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic a Catalunya Nicolás de Hinojosa (1-oct-1715 a 1-feb-1716)]

El 5-feb-1715, matinada, En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí foren detinguts. Les tropes borbòniques agafaren a En Guerau de Peguera amb alguna moderació, mentre que a En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, que estava allitat, les tropes borbòniques el tractaren amb ignominia. Ambdos foren posats en una calesa i se'ls permeté que els acompanyés un criat a cadascun per la interposició de N'Antoni de Pignatelli i Aimeric, Marquès de San Vicente, que era nebot d'En Guerau de Peguera i destacat militar botifler. (NH4-497) (RBRC-83-84)

1715, 10-febrer. En Peguera i En Pinós enviats a Peníscola

El 10-feb-1715 foren a Peníscola escortats per cinquanta soldats de cavalleria per ordre del Capità General de Catalunya el Príncep de T'Serclaes. (RBRC-83-84)

1715, 6-març. En Peguera i En Pinós enviats a Pamplona

Vers el 6-mar-1715 foren enviats de Peníscola a Pamplona després que el Capità General de València Francisco Arias del Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias, recomanés que no estiguessin presos en territoris de la Corona d'Aragó. (RBRC-83-84)

1715, 4-abril. En Peguera i En Pinós arriben a la Ciutadella de Pamplona

El 4-mar-1715 el Virrei del Regne de Navarra Tomás de Aquino, Príncipe de Castillón, informà de l'arribada dels dos detinguts: En Guerau de Peguera i de Berardo, i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí; allí ja hi havia un grup de presos format pels comandaments militars. (RBRC-83-84)

1716. Mort d'En Guerau de Peguera a la Ciutadella de Pamplona

Morí pres a la Ciutadella de Pamplona el 1716. (NH4-497)

1716, juny. Trasllat d'En Josep Galceran de Pinós a Saragossa i després a Burgos

Després de la mort d'En Guerau de Peguera i de Berardo a la Ciutadella de Pamplona, la família d'En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí insistí encara més amb instàncies i representacions a Felip V per tal que el traguessin de la Ciutadella de Pamplona. (NH4-497)

Finalment fou autoritzat a anar Zaragoza, havent-se de presentar cada dia al comandant. Però el ministre Miraval ordenà finalment que fos traslladat, convalescent encara, a Burgos. (RBRC-94-95)

1718, 16-febrer. Mort d'En Josep Galceran de Pinós a Burgos

[La font de Castellví cita el 1717]

El 16-feb-1718 moria a Burgos En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. (RBRC-94-95)

1728. Trasllat de les cendres a Barcelona

No fou fins el 1728 quan el pare Joan Balliart pogué traslladar les seves cendres a Barcelona per ser enterrades a l'Església de Sant Francesc per la seva filla Josepa de Pinós i d'Urries, que s'havia negat a entrar a la ciutat de Barcelona fins que no aconseguís que les restes del seu pare hi fossin enterrades. (NH4-497)

Família i descendents

Casat N'Agustina de Urríes, foren pares de Na Josepa de Pinós i d’Urríes, casada amb un cosí germà, En Josep Galceran de Pinós i d’Alentorn.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (JGC1713-135) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 135
              (JGC1713-191) La Junta General de Braços de 1713, pàg. 191

              (NH1-214) Narraciones Históricas I, pàg 214
              (NH1-274) Narraciones Históricas I, pàg 274
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg. 583
              (NH3-605) Narraciones Históricas III, pàg. 605
              (NH3-693) Narraciones Históricas III, pàg. 693
              (NH4-51) Narraciones Históricas IV, pàg 51

              (NH4-107) Narraciones Históricas IV, pàg 107
              (NH4-207) Narraciones Históricas IV, pàg 207
              (NH4-217) Narraciones Históricas IV, pàg 217
              (NH4-218) Narraciones Históricas IV, pàg 218
              (NH4-224) Narraciones Históricas IV, pàg 224
              (NH4-248-249) Narraciones Históricas IV, pàg 248-249
              (NH4-252) Narraciones Históricas IV, pàg 252
              (NH4-262) Narraciones Históricas IV, pàg 262
              (NH4-315) Narraciones Históricas IV, pàg 315
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-350) Narraciones Históricas IV, pàg 350
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (NH4-448) Narraciones Históricas IV, pàg 448
              (NH4-497) Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (RBRC-83-84) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 83-84

              (RBRC-94-95) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 94-95