Antoni Puig i Sorribes
(Antoni Puig de Perafita)
(Antonio Puig y Sorribas)

(s. XVII, Perafita - 1714?, ?)
Vigatà
(1705)

Coronel
(1705-1714)
Capità de les Reials Guàrdies Catalanes
(1705-1713)
Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita 1705 Pacte Vigatans Antoni Puig Sorribes Perafita

Biografia curta

El Coronel Antoni Puig i Sorribes fou Vigatà i militar català, servint des del 1705 al 1713 com a capità amb el grau de Coronel en el Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes".

Els Vigatans 1705
Font: Fragment del documental "El Born, un vincle amb el passat". (Catedràtic Joaquim Albareda i Salvadó, UPF)
*(nota: el narrador del documental afirma algunes dades incorrectes)

Naixement i Família

[Castellví consigna, probablement erròniament, que provenia de Vic; NH1-499]

(sense més dades)

Era fill d'En Jaume Puig de Perafita i de N'Eulàlia Sorribes

Era germà del Coronel Francesc Puig i Sorribes.

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Desembarcament confederat a Barcelona

Entre el 27-mai-1704 i el 1-jun-1704 es produí el Desembarcament confederat a Barcelona.

1705, 6-gener. El Justícia Major de Vic intenta prendre la colla d'En Regàs

El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Francisco de Velasco, intentà prendre a En Carles de Regàs, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guàrdia de 10 o 11 homes armats. (NH1-499)

1705, 17-març. Els de Manlleu ataquen En Carles de Regàs

Els de Manlleu atacaren en Carles de Regàs i passaren a assetjar-lo al seu mas. Salvat En Regàs, els de la colla d'En Regàs passaren a assetjar Manlleu i destruïren el molí que el comú de la vila estava construint. (FMABR-52)

* [Segons la versió recollida per Francesc de Castellví: El 17-mar-1705 els de Manlleu aterrararen els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. Els Regàs impediren l'assalt i donaren avís a parents i amics; acudiren en socors En Josep Moragues de Sant Hilari, En Josep Regàs de Massanes, i d'Alió (Lliors?) i de Vic hi acudiren els Puig, els Cortada i Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda.] (NH1-499) (NH4-70) (NH4-116) (NH4-535) (NH4-536)

1705, 17-març. Atac dels Vigatans a Manlleu

Salvat En Regàs, passaren a bloquejar Manlleu amb fins a 600 homes. Posteriorment començaren avançar casa per casa. (NH1-499)

1705, 19-març. S'arriba a un conveni entre els de Manlleu i En Regàs (NH1-500)

El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manlleu i En Carles de Regàs, de manera que aquest accedia a no prosseguir les obres dels molins.

1705, 25 (ó 28-29-març). Velasco tramet ordres de compareixença contra els Vigatans

* [En l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa també esmeta que entre el 23-mar-1705 i el 25-mar-1705, quan el Dr. Tomàs i Llorenç havia arribat a Centelles, hi aturà l'exprés que portava les cartes amb les ordres de compareixença contra els Vigatans a Barcelona] (ELTC)

Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri.

El 25-mar-1705 el Dr. Tomàs i Costa informà als cabdills Vigatans que el Virrei havia tramès ordres de compareixença contra ells a Barcelona. Així mateix els previngué que abans de prendre cap resolució sobre les compareixences que se'ls ordenaven, els emplaçava a reunir-se la tarda del dia següent prop de Santa Eulàlia de Riuprimer. (ELTC)

El 28-29-mar-1705 (NH1-500), el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, En Francesc Macià Bac de Roda, i la resta de cabdills vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regàs.

Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda. La resta, malfiat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona. El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persuadir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona.

Jordi Pujol

1705, 26-març. Reunió dels Vigatans (ELTC)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, el dia següent al 25-mai-1705] (ELTC)

El 26-mar-1705, a la tarda, tots els cabdills Vigatans acudiren a la cita amb el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui els comunicà les ordres que des de Barcelona s'havien pres contra ells. També els exposà el greu perill a què exposaven les seves hisendes, honors i vides, si accedien a presentar-se a Barcelona. Finalment els encomià a prendre les armes en favor de Carles III.

Els Vigatans resolgueren donar-se fidelitat, auxili i concórrer solidàriament entre tot a les despeses i perills que compartien.

1705, març. Els Vigatans contacten amb En Domènec Perera

Davant la resposta negativa del Lloctinent, acordaren no presentar-se a Barcelona i restar previnguts per qualsevol eventualitat. Trameteren cartes a En Domènec Perera, que es trobava a Gènova, demanant-li si a la República de Gènova estarien segurs.

1705, 3-maig [Fires de la Santa Creu], 15:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic en dia de mercat comarcal degut a les Fires de la Santa Creu, En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat: es féu enviar a si mateix una carta exprés com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts". (GJMHMC-62)

A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.

El 3-mai-1705, 16:00h, Els Puig i la resta de cabdills Vigatans feren mostra per ajuntar les gents, que ja tenien previnguda, i amb 260 homes es posaren en marxa. (NH1-503)

El 3-mai-1705, 17:00h, se'ls uní la partida de Josep Moragues, 54 homes, i seguidament anaren a ocupar els passos de Collsuspina i el Congost. (NH1-503)

1705, 6-maig. Els Vigatans deixen ocupats els passos i retornen a casa (NH1-504)

Després de 3 dies, i sense que aparegués cap dels suposats 400 cavalls enviats pel Virrei Velasco, deixaren un petit cos de vigilància i la gent retornà a les seves cases.

1705, 6-maig. La reacció de Velasco, els juraments a Felip V (NH1-504)

Velasco reaccionà diplomàticament. Creà una comissió que aniria vegueria per vegueria, a demanar el jurament de Fidelitat a Felip V. Qui no el realitzés podria ser atacat jurídicament. La comissió de juraments decidí començar a recollir els juraments, precisament, per la Vegueria de Vic. La comissió, encapçalada pel Governador de Catalunya Joan Llupià, sortí de Barcelona i arribà a La Garriga el 6-mai-1705. Des de Centelles demanà autorització als Vigatans per travessar el Congost i entrar a la Vegueria de Vic, on en observança de les Constitucions, anava a jurar el seu càrrec.

1705, 17-maig. Pacte dels Vigatans (NH1-501) (NH1-631)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a mitjans de juny-1705] (ELTC)

El 17-mai-1705 En Domènec Parera reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la reunió consideraren que:

  • Era impracticable aconseguir els poders dels Tres Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
  • Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
  • Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona

Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans

Ermita de Sant Sebasatià
Ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer (Vic)

El Pacte dels Vigatans 1705-2005
Font: Canal UVic 300 anys del Pacte dels Vigatans (Universitat de Vic)

1705, 3-juny. Velasco fa pregó públic contra els Vigatans (NH1-505)

Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.

1705, 13-juny. Francesc Armenter arriba a Vic (NH1-506)

El 13-jun-1705 En Francesc Armenter arribà a Vic i passà al Convent del Remei. Des d'allí En Francesc Carbonell anà a comunicar als Vigatans l'arribada d'En Francesc Armenter; hi acudiren en Jaume Puig de Perafita, En Carles Regàs i N'Antoni Cortada, que passaren al Convent amb un grup de gent armada. Un cop reunits, En Francesc Armenter els entregà cartes de part de l'Arxiduc Carles i de l'Almirall de Castella.

1705, 13-juny. Entren a Vic i es declararen partidaris de l'Arxiduc Carles

Després de conferenciar, el 13-jun-1705 entraren tots a Vic i aclamaren en multitud el nom de Carles, declarant-se partidaris seus. El Comú de Vic no hi tingué intervenció, i no prestà obediència a Carles III.

Àguila Imperial. Els Vigatans també van rebre el nom d'aguilots, alemanys o imperials
Àguila Imperial
Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom d'
"aguilots",
"imperials" o "alemanys"

1705, 20-juny. Firma del Tractat de Gènova

El 20-jun-1705 el Doctor Domènec Perera i N'Antoni de Peguera redactaren i firmaren amb el comissionat de la reina Anna Mitford Croweredactaren el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra. Firmat i segellat el Tractat, se'n feren 3 còpies (alguna font diu 4 còpies) que aquella mateixa nit foren despatxades per Mitford Crowe a Londres i a Lisboa:1 còpia per la Reina Anna d'Anglaterra, 1 còpia pel Rei Carles III i 1 còpia per Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, Generalíssim de l'Exèrcit Confederat. Al dia següent se'n feren 4 còpies més: (alguna font diu 2 còpies): 2 còpies per Mitford Crowe, 1 còpia per Antoni de Peguera i Aimeric, i 1 còpia per Domènec Perera

1705, 1-juliol. A Vic, tornen a aclamar a l'Arxiduc com a rei Carles III

Havent rebut notificació de la firma dels Tractat. L'1-jul-1705 els Vigatans aclamen a l'Arxiduc Carles d'Àustria com a rei Carles III.

1705, 20-juliol. Al Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista (NH1-617)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, l'operació del dia 20-jul-1705 no tingué lloc fins el 21-jul-1705] (ELTC)

El 20-jul-1705 estava amb la resta dels Vigatans ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona.

S'ocupà tot el Congost, des de Sant Antoni fins a La Garriga. (ELTC)

1705, 4-agost. Temptatives borbòniques contra els Vigatans (ELTC) (NH4-536)

Vers el 31-jul-1705 s'ordenen algunes temptatives sobre el Congost a fi de posar a prova la lleialtat dels sometents i capitostos d'aquests. En una de les temptatives, en un bosc distant uns "dos cuartos" (30 min) de La Garriga, es produí un combat en el què Jeroni Moixó i Tomàs Martí foren ferits, el primer quedant pres i el segon escapant.

1705, 16-ago. Domènec Parera a Vic amb ordres d'avançar sobre Barcelona

El 16-ago-1705 En Domènec Perera desembarcà prop de Calella amb la notícia que la flota anglo-holandesa amb Carles III havia arribat a Tarragona. Després pujà fins el Congost, que es trobava ocupat pels cabdills Vigatans, on els lliurà les ordres d'iniciar la ocupació militar del Pla de Barcelona.

1705, 18-19-agost. Les tropes vigatanes es concentren a La Garriga (ELTC)

El 18-19-ago-1705 s'anaren concentrant les tropes vigatanes a La Garriga.

1705, 19-20-agost. Les tropes vigatanes comencen la marxa sobre Barcelona (ELTC)

* [Segons la versió recollida per Castellví el 23-ago-1705 i amb 834 homes sota el comandament d'En Jaume Puig de Perafita, iniciaren la marxa per ocupar militarment el Pla de Barcelona]

El 19-20-ago-1705 les tropes vigatanes començaren a avançar sobre Barcelona prenent la obediència de les viles fins a Sarrià i expulsant als fusellers que encara restaven favorables al Virrei Velasco.

Vigatans
Romanç: "Doctrina Vigatana"
Romanç que narra amb sarcasme i jocs d'enginy
l'aixecament militar dels Vigatans contra Felip V
l'any 1705
(Biblioteca de Catalunya)

1705, 24-ago. Arriben a la muntanya de San Jeroni [de la Murtra]

El 24-ago-1705 arribaren a la muntanya de Sant Jeroni [de la Murtra], on al vespre hi feren diversos focs com a senyal d'avís a la flota confederada i ocuparen el l'embarcador. Desembarcà el Príncep de Darmstadt i els entregà els diners per pagar la soldada dels homes tal com havia quedat establert al Tractat de Gènova, 8.000 pesos.

1705, 26, agost ~ 1705, 14, octubre. Setge Austriacista de Barcelona

Lluità al Setge Austriacista de Barcelona

1705, 18-set, 15:00-16:00h. Nou assalt a Montjuïc

El 18-set-1705, entre les 15:00h i les 16:00h, cabdellant la vanguàrdia d'un cos de 350 homes, passà a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de 1,5 hores de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Els Vigatans ocuparen l'ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu.

1705, nov. Capità de les Reials Guàrdies Catalanes amb el grau de Coronel

1705. Capità amb grau de Coronel del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

1706, 15-abr. Setge Borbònic de Barcelona de 1706

El 15-abr-1706 amb el Capità Tinent Felip Armengol i comandant 80 homes de les Reials Guàrdies Catalanes, resistí l'atac de les tropes borbòniques a la Fortalesa de Montjuïc durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1706.

1706, 21-abr. Ferit al Setge Borbònic de Barcelona

El 21-abr-1705 fou ferit defensant la Fortalesa de Montjuïc durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1706.

1706, 8-oct. Captura de Borja

1706, 8-oct. Amb la seva companyia lluità en la Presa Austriacista de Borja

1710, 8-9-10-desembre. Batalla de Brihuega-Villaviciosa

Lluità en la Batalla de Brihuega-Villaviciosa

1713, 9-juliol. Ocupació de la Fortalesa d'Hostalric

Havent-se publicat la resolució de la Guerra a Ultrança, els diputats el destinaren el mateix dia a passar a Hostalric amb carta pel Coronel, per tal que permetés la seva ocupació per les tropes de Catalunya. El Coronel Marulli s'excusà dient que tant sols procediria si rebia l'ordre del General Wallis.

1713, 9-juliol. Es retira amb els fusellers que se li havien unit

Conscient que no podria ocupar la Fortalesa, es retirà d'Hostalric amb els fusellers que se li havien unit.

1714, 29-gener. Rep cartes a Barcelona

Vers el 29-gen-1714 reberen cartes el General Josep Martí i el Coronel Antoni Puig sobre l'aixecament contra les tropes borbòniques. (GB)

1714, 31-gener. El Governador Desvalls escriu carta als Consellers de Barcelona

El 31-gen-1714 el Governador de Cardona Manuel Desvalls escriu carta als consellers de Barcelona: (EAHG-132)

Cardona, 31 de gener 1714
Excms. Srs.:
Lo comte de Montemar amb son destacament ha arribat a Gironella passant a Berga i després a Solsona, creient a aquestes hores que serà cremat totalment Lluçanès. Demanem que els socors de la tropa sigui nombrós doncs d'altra forma es desalentaran els paisans que manté mon germá amb la veu de la llibertat. L'enemic degolla els nostres paisans i soldats i crema i saqueja esglésies, ni el S. Sacrament se salva. Comunico des de Cardona als coronels Antoni Puig Sorribas i Ermengol Amill que quan arribin amb sos destacaments es conferescan en diferents parts del Principat a animar-los i que els alenten a deslliurar els ofecs que està suportant l'amada ciutat de Barcelona i que tots els grans i demés havers els seran pagats als paisans pels Comuns de l'Excm. Ciutat, Braç Miltar i Diputació.
D. Manuel Desvalls, governador de Cardona
Excms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona

1714, 8-febrer. Sortida de tropes de Barcelona per aixecar el front exterior

[Castellví consigna el 6-feb-1714; NH4-37]

El 8-feb-1714, per la nit, havent resolt el General Comandant Villarroel que sortissin de Barcelona 200 cavalls amb alguns oficials del Regiment de Cavalleria nº5 "Sant Jaume", del Marquès del Poal, i estant informat dels passos que tenia més protegit l'enemic, després d'algunes temptatives, ordenà que sortissin a les ordres del Coronel Antoni Puig i Sorribes, acompanyat del Tinent Coronel Ramon Rialp i el Sergent Major Mora i Xammar. També sortiren els Capitans de Voluntaris José Badia, Adjutori Sagarra i Josep Marco "el Penjadet" amb els seus cavalls, i 38 oficials que havien estat membres del Regiment de cavallaria nº1 "Rafael Nebot". Trencaren pel Fortí de Llevant, sostinguts de la Gran Guàrdia que comandava el Capità Matias Miravet, del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe". La operació fou dificultosa per les moltes aigues i el pantanós del terreny. Per cobrir l'operació de sortida General Comandant Villarroel manà tocar alarma per moltes parts de la línia de circumvalació entre les 11:00h i les 12:00h. A la 01:00h els fusellers feren foc per la part de Sants, Çafont i el Fort de Santa Madrona, i al mateix temps, es tocà alarma a la part de la Verge del Port, a fi de cridar l'atenció dels enemics cap a aquella zona. L'atac durà fins les 04:00h. Aconseguiren travesar el quarter general dels francesos i, tot i que la Gran Guàrdia que tenia l'enemic a les avingudes de Montcada es posà en fuga, restaren alguns cavalls i es tingué la pèrdua del Capità José Arroyo, el Capità Alsina, i 2 voluntaris. Els oficials i les tropes, dividits en petites partides, aconseguiren enllaçar finalment amb el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, a Monistrol de Calders. (GB) (NH4-37) (NH4-38) (NH4-71)

1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors

A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)

  • El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
  • El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
  • El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
  • El coronel Miguel Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
  • El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
  • El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
  • El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
  • El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
  • El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès

1714, 28/29?-febrer. Planifició de l'atac a la vila botiflera de Centelles

El feb-1714 el coronel Brichfeus, el coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discurriren sobre la manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren enviar l'oficial de la veeduria Antonio Molinas per tal que el coronel Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació; aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el 1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a l'atac. L'atac a Centelles es produí el 2-març-1714. (NH4-390)

1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa

El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou la següent:

" [..] Le ha perecido llamar a Vsas. a consejo, para que con sus acertadas resoluciones, puedan tomarse la más convenientes medidas, o de subir luego a la montaña [..] o de atacar al destacam[ent]o o plaza más conveniente, para que, logrando (con la ajuda de Dios) el derrotarlo, se pueda con más facilidad manprender el todo del enemigo y libertar Barcelona [..]"

Tos els assistents posaren per escrit el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat. (FBM-38)

Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. (FBM-38)

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

A l'Ermita de Sant Sebastià l'Ajuntament de Vic hi bastí el 1985 un monòlit d'honor als cabdills Vigatans que signaren l'anomenat Pacte dels Vigatans, ço és, la comissió de poders que el 15-mai-1705 delegaren en la persona de Domènec Parera per a què pogués negociar un Tractat d'Aliança militar amb el regne d'Anglaterra, tractat que efectivament es firmaria el 20-jun-1705. A fi de commemorar aquell fet es celebra anualment l'Aplec del Pacte dels Vigatans, durant la qual té lloc una recreació dels fets i es reten honors als Patricis Vigatans.

Ermita de Sant Sebasatià
Monòlit d'honor bastit davant l'ermita de Santa Eulàlia de Riuprimer
en commemoració de la firma del Pacte dels Vigatans. Resa:

EN AQUESTA CAPELLA
ES REUNIREN
PER INICIAR LES
HOSTILITATS
CONTRA FELIP Vè
EL
17 DE MAIG DE 1705
ELS PATRIOTES VIGATANS

DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA
DR. DOMENEC PERERA
FRANCESC MACIÀ "BAC DE RODA"
JOSEP MORAGUES I MAS
ANTONI PUIG I SORRIBES
FRANCESC PUIG I SORRIBES
CARLES REGÀS I CAVALLERIA
ANTONI CORTADA
I
JOSEP ANTONI MARTI

TOT OSONA RECORDA
LLUR GESTA
11-IX-1985

Ermita de Sant Sebasatià Ermita de Sant Sebasatià
Actes durant la commemoració anual del Pacte dels Vigatans

Així mateix durant la Marxa del Vigatans que s'organitza per la Vigília de l'11 de Setembre amb les Columnes de Vigatans, un dels Penons porta el seu nom.

Jaume Puig de Perafita
Penons amb els noms dels cabdills Vigatans
durant la Marxa dels Vigatans

 

*Fonts:
              Biografia: Enciclopèdia Catalana
              (EAHG) Ermengol Amill Heroi de la Guerra de Successió, pàg. 132
              (ELTC): L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)
              (FBM-38) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 38
              (FMABR-52) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Heroi de la Guerra de Successió, pàg 52
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (GJMHMC-62) El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya, pàg 62
              (NH1-499) Narraciones Históricas I, pàg. 499
              (NH1-500) Narraciones Históricas I, pàg. 500
              (NH1-501) Narraciones Históricas I, pàg. 501
              (NH1-503) Narraciones Históricas I, pàg. 503
              (NH1-504) Narraciones Históricas I, pàg. 504
              (NH1-505) Narraciones Históricas I, pàg. 505
              (NH1-506) Narraciones Históricas I, pàg. 506
              (NH1-536) Narraciones Históricas I, pàg. 536
              (NH1-617) Narraciones Históricas I, pàg. 617
              (NH1-631) Narraciones Históricas I, pàg. 631
              (NH4-37) Narraciones Históricas IV, pàg. 37
              (NH4-38) Narraciones Históricas IV, pàg. 38
              (NH4-70) Narraciones Históricas IV, pàg. 70
              (NH4-71) Narraciones Históricas IV, pàg. 71
              (NH4-72) Narraciones Históricas IV, pàg. 72
              (NH4-116) Narraciones Históricas IV, pàg. 116
              (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg. 333
              (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg. 390
              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg. 535
              (NH4-536) Narraciones Históricas IV, pàg. 536