Miquel de Ramon i Tord
(Miquel de Ramon i Tort)
(Miquel de Ramon y Tord)

(Miquel de Ramona y Tort)
(Miguel Ramon y Tort)
(1658?, Barcelona? ~ 2-abr-1728, Viena)
General de Batalla
(1705-1727)
Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat
(1705-1707)

Comandant de les fronteres de la Cerdanya
(1705-1707)

Governador de Lleida
(1707-1707)

General de Batalla
(1713-1714)
General Governador de Cavalleria
(1713-1714)
Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(Tinent General)
(1727-1728)
general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel
"...las guardias hicieron sobre los sitiados desde la línea, un fuego tan vivo que obligaron al general Ramón, apostado a tiro de pistola, a retirarse, recibida una herida y maltratada su caballería, porque sufrió mucho tiempo el fuego de los sitiadores... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 110

"Nombre de los generales, coroneles, tenientes coroneles y sargentos mayores muertos e heridos en el bloqueo y sitio de Barcelona:
(...) el general de batalla don Miguel Ramon y Tort, en 13 en julio y 11 de septiembre de 1714, (...) "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 354

"1728, en 2 de abril, murió en Viena don Miguel Ramon y de Tort, theniente general. Catalán. Está sepultado en los Trinitarios Descalzos"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena


 

Nom i Cognom

Per raó de transcripció, llinatge, castellanizació i estandarització ortogràfica, el seu cognom presenta diverses variablilitats; www.11setembre1714.org empra la forma que figura en els registres de l'exèrcit imperial: Miquel de Ramon i Tord.

Llinatge

Del llinatge dels Ramon, barons de Vallespinosa.

Naixement (EC)

Probablement nascut a Barcelona el 1658

Família

Fill d'En Miquel de Ramon i de Milsocors (1620-1662), militar i baró de Vallespinosa, i de N'Agnès de Tord i Despalau (1631-1697). El seu pare fou Mestre de Camp de Cavalleria dels Reials Exèrcits de Sa Majestat Catòlic en Felip IV, i Comissari General de l'Arma de Cavalleria del Principat de Catalunya. Li fou concedit el títol de baró de Vallespinosa el 29-jun-1657. Havia estat declarat Cavaller del Prinicpat de Catalunya el 12-ago-1640, i fou declarat Noble del Principat de Catalunya el 1659. Assistí a les Corts de Catalunya del 1626 i del 1640. Es casà amb N'Agnès de Tord i Despalau el 1653.

Germà de N'Agnès de Ramon i de Tord, i d'En Josep de Ramon i de Tord, baró de Vallespinosa, senyor de Subirats i Torre-Ramona, casat amb Na Margarida de Magarola i Descatllar, i que assistí a les Corts de 1701 i a les de 1705.

El Tinent Mariscal Miquel de Ramon i Tord es casà amb Na Marta de Rovira. Foren pares d'En Josep de Ramon i de Rovira, que es casà amb Mª Fca. Solà de San Esteve i Fizes.

1700. Matrimoni de la seua germana

És probable que al 1700, la seva germana N'Agnès de Ramon i de Tord, es casés amb En Gaspar de Berart i de Cortada.

170?. En servei militar abans de l'aixecament

Apareix com un dels que serviren com a militars en l'exèrcit de Felip V i que després s'uniren a les forces militars austriacistes sublevades.

1705, 13-setembre. Cavallers convocats a Sarrià

El 13-set-1705, 17:00h-18:00h, durant el Setge austriacista de Barcelona, fou un dels membres de l'aristocràcia militar catalana afecta a l'Arxiduc Carles d'Àustria que trobant-se al camp davant de Barcelona fou convocat a reunir-se en consell de guerra a Sarrià. (NH1-618)

1705. Corts de 1705-1706

Participà en les Corts de 1705-1706 de Carles III a Barcelona

1705. Nomenat General de Batalla

El 1705 el rei Carles III el nomenà General de Batalla

1705-1707. Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat i la frontera

Del 1705 al 1707 fou el Governador de la Seu d'Urgell-Fortalesa de Castellciutat i de la frontera

1706, 1-agost. Ordena reforçar la fortalesa de Castell-lleó

El 1-ago-1706 i des de la comandància de la Seu d'Urgell ordenà als caporal de milícies Josep Ortolà i Francesc Puig tancar i contenir la guarnició de la fortalesa de Castell-lleó, però la guarnició, manca de queviures, es rendí.

1707-1707. Governador de Lleida

El 1707 fou nomenat Governador de Lleida, essent rellevat a la Seu d'Urgell pel General Moragues

1707, 11-setembre ~ 1707, 12-novembre. Setge borbònic de Lleida

El 1707 lluità al Setge borbònic de Lleida

1708, 8-maig. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

El 8-maig-1708 apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

1708, setembre. Incursió a la Cerdanya francesa

El set-1708 lluità en la operació combinada amb el General Nebot i el General Moragues d'incursió a la Cerdanya francesa.

1709. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.

1709, setembre. Cop de mà de la Cerdanya francesa

Vers set-1709 s'ordenà al general Rafael Nebot, el general Miquel de Ramon i al general Moragues, que amb el Regiment d'Infanteria nº8 "Barcelona", Regiment d'infanteria nº7 "Generalitat", 2 esquadrons del Regiment de cavalleria nº1 "Dragons Reials", i el somatent de les muntanyes i la Seu d'Urgell, entressin a la Cerdanya francesa. (NH2-648)

El general Moragues amb els fusellers de muntanya ocupà Montellà i el castell de Bar, on deixà guarnició, i prengué la obediència a Carles III a diverses viles de la comarca emportant-se després una gran partida de gra. Finalment arribà un cos de tropes i somatents per a oposar-se-li i es retirà amb les seves tropes a la Seu d'Urgell. Al seu torn el general Rafael Nebot no pogué penetrar per Ribas i retrocedí a l'Empordà, mentre el general Miquel de Ramon es retirà a Bagà perquè en menys de 4 dies arribà a la Cerdanya francesa un destacament que des de la Bisbal el Duc de Noailles hi havia enviat, així com transportà gran quantitat de blat al Roselló i Roses i donà indicis de voler restar a Bàscara i Figueres. (NH2-648)

1710. Destinat a la defensa de Girona

El 1710 fou destinat per la reina Isabel a la defensa de Girona davant el Setge Borbònic de Girona

1711. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà

Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança al Portal de Mar, al so de trompetes i tambors, davant les tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona
         * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713 al matí, NH-3, pàg 662)

El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants
         * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713, NH-3, pàg 662)

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, octubre?. Comandant en Cap de la Cavalleria

Vers l'oct-1713, després de la detenció del General Nebot, fou nomenat Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya amb el grau de General de Batalla que ja tenia.

1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca

La Junta de Govern i el Tinent Mariscal Villarroel es reuneixen secretament i resolen embarcar el General Nebot cap a Mallorca.

La nit del 31-des-1-gen-1714, el General Rafael Nebot és embarcat cap a Mallorca.

1714, 15-maig. Evita el duel entre el General Ramon i Tord i el Coronel Dalmau

Seguint el suggeriment del General Martí a fi de donar descans a les tropes, el General Ramon i Tord retirà la guàrdia als coronels de cavalleria. El Coronel Dalmau ho consiederà una ofensa, doncs als coronels d'infanteria no se'ls havia retirat, encara, la guàrdia. Després d'una sèrie de comunicacions indirectes, el Coronel Dalmau acabà per desafiar al Comandant en cap de la cavalleria el General Ramon i Tord. Veient que es dirigien fora del Portal de Mar, a la part del fossat del Baluard de Llevant, el Capità de la Companyia de la Quietud Juan Bordas informà al Conseller en Cap i al Comandant General, que pogueren evitar el fatal desenllaç del duel.

1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona

El 19-mai-1714 fou dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança.

1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica

El 13-jul-1714 comandava la cavalleria durant l'Atac a la 1ª Paral·lela Borbònica. Fou ferit.

1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel

El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre. El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 10-setembre, 14:00h. Citat per informar-lo de la dimissió de Villarroel

El 10-set-1714, a les 14:00h, fou citat pels Comuns a les voltes de Sant Antoni conjuntament amb el comandant en cap de la infanteria General Bellver, el comandant en cap de l'artilleria General Basset, i el General Sans Miquel, on foren informats de la dimissió del Comandant General en cap el Tinent Mariscal Villarroel, i de com s'embarcaria rumb a Mallorca quan arribessin les fragates, esperades entre la nit del 10 i el matí del 11 de setembre. (NH4-228) (11S-299)

1714, 11-setembre, 07:00h. Al sector del Born i convent de Sant Agustí

El 11-set-1714, 07:00h, estava al sector del Born i convent de Sant Agustí.

1714, 11-setembre, xx:xxh. Càrrega del General Comandant Villarroel al Pla d'En Llull

Durant la batalla de l'11 de setembre formà part de la càrrega del General Villarroel al Pla d'en Llull, i durant la qual fou ferit.

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 19-29-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General de Catalunya, Cavaller d'Asfeld, amb els noms dels 5 presos enviats al castell d'Alacant

La 2ª remesa de 5 detinguts sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34) El Duc de Berwick, a l'espera de l'arribada d'Albert Octave t'Serclaes Tilly Montmercy, Príncep de t'Serclaes, havia deixat interinament a Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, com a Capità General de l'Exèrcit a Catalunya. Aquest informà al Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, de l'enviament dels presos.

A Peníscola es trobava empresonat el Sergent Major Juan Sebastián Soro, que també fou enviat al Castell d'Alacant. (RBRC-36)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  1. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès) (procedent de Peníscola)

1714, 20-novembre. Destinats a La Corunya

Castell de San Anton
(Regne de Galícia)

El dimarts 20-nov-1714 sortiren del Castell d'Alacant amb destí a La Corunya, per ser empresonats al Castell de San Anton, on arribaren el divendres 11-gen-1715, (RBRC-38) (NH4-317) totalitzant 53 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 1.000-1.100 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora.

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725, 21-octubre. Alliberament dels empresonats al Castell de San Anton de La Coruña

El 21-oct-1725 es van alliberar del Castell de San Anton de La Corunya:

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  5. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic

Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic

1727, 24-juny. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial per Carles III (KUK)

El 24-juny-1727 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, un dels càrrecs militars més importants dins de l'Exèrcit del Sacre Imperi Germànic. El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivaldria probablement al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III. En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. El grau similar en l'exèrcit borbònic era el de Teniente General.

1728, 2-abril. Mort i enterrament

El Tinent Mariscal Miquel de Ramon morí el 2-abr-1728 i fou enterrat al Monestir dels Trinitaris Descalços de Viena.

Família i descendents

Del seu matrimoni amb Marta de Rovira tingueren un fill, Josep de Ramon i de Rovira, que es casà amb Mª Fca. Solà de San Esteve i Fizes.

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 769
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              Servei militar a Felip V: Narraciones Históricas III, pàg 690
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (EC) Llinatge: Enciclopèdia Catalana
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299
              (NH1-618) Narraciones Históricas I, pàg 618
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-228) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 228
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
              (RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36

              (RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?