Carles de Regàs i Cavalleria
(Carles Regàs i Cavalleria)
(Carlos de Regas y Cavallería)
(Carlos de Regas y La Caballería)
(s. XVII, Manlleu - s.XVIII, Vic)
Noble del Principat de Catalunya
(1705-1714)
Coronel
(1705-1714)
Capità de les Reials Guàrdies Catalanes
(1705-1713)
Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans Carles Regàs 1705 1714 Vigatans

Biografia curta

Els Vigatans 1705
Font: Fragment del documental "El Born, un vincle amb el passat". (Catedràtic Joaquim Albareda i Salvadó, UPF)
*(nota: el narrador del documental afirma algunes dades incorrectes)

Naixement i Família

Nascut al Mas Cavalleria de Manlleu.

Fill d'En Josep de Regàs y La Caballería, de Vic, Conseller Tercer, Veguer de Barcelona, que fou elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 10-abr-1633, i posteriorment matriculat com a tal el 1-mai-1643.

Era parent d'En Josep de Moragues i Mas degut al matrimoni d'aquest el 1693 amb Na Cecília de Regàs i de Bas, de la vila de Santa Maria de Lliors - Arbúcies- i filla d'En Joan de Regàs, Ciutadà Honrat de Girona.

Pare d'En Josep Regàs i Cella.

1679-1704. El problema dels molins de Manlleu

El 18-mar-1679 Josep de Regàs y La Caballería va obtenir de la Batllia General de Catalunya la facultat exclusiva de tenir molins al riu Ter, a Manlleu, des del Rocal del Vicenç fins a Rocacorba. El 1698 els de Regàs tenien la propietat dels dos únics molins de la vila de Manlleu. El 27-ago-1703 el comú ("Ajuntament") de Manlleu comprà a la Batllia General de Catalunya la facultat de construir 1 o més molins al lloc de la població on li semblés més adient. La vila podia agafar les aigües del Ter des del Rocal del Vicenç al molí de Malars, i des de Rocacorba fins al salt d'en Bigues, per conduir-la als molins que construís. Poc després el comú de Manlleu començà a edificar els seus molins. El 26-set-1703, tot just 1 mes després, En Carles de Regàs interposà demanda al tribunal de la Batllia General de Catalunya, al·legant que el comú de Manlleu lesiona el seu privilegi. (FMABR-52)

En Carles de Regàs comprà uns molins a vila de Manlleu, prop de la riba del Ter, per tal de reedificar-los i ampliar-los. Per la seva part, el Comú (Ajuntament) de Manlleu assegurava que tenia dret preferent en la compra dels molins. En Regàs argumentà que el tribunal de la Batllia General li havia donat la concessió per edificar els molins i prendre les aigües del Ter, mentre que el Comú de Manlleu assegurava que les obres d'ampliació que En Regàs estava fent impedien el curs de les aigües en perjudici públic. En aquest context, els Vila i els Erms aprofitaren l'ocasió per crea animadversió entre la resta de manlleuencs i En Carles de Regàs. (NH1-498)

1704. "Lo bou roig vos ha picat" (NH1-498)

A la vila de Manlleu les famílies dels Regàs i els Cortada hi eren influents, però les també famílies manlleuenques dels Vila i els Erm, no veien amb bons ulls pel fet que aquelles estaven exemptes de la jurisdicció ordinària. Un dia de 1704, En Carles de Regàs i N'Antoni Cortada es miraven a En Marí Vila i En Josep Erm mentre aquests jugaven a pilota. Una pilota es perdé i passà prop de N'Antoni Cortada. Aquest li espetegà a En Josep Erm: "Lo bou roig vos ha picat", amb el sentit que d'acusar-lo d'estar begut. Aquest comentari enardí encara més l'aversió entre els dos parells de famílies manlleuenques.

~1704. Cap a la violència entre els bàndols (NH1-498)

En aquesta situació, un dels criats d'En Carles de Regàs fou assassinat, atribuint-se al bàndol que s'oposava als Regàs. En Carles de Regàs començà a viure amb precaucions, mentre que familiars i amics començaren a radicalitzar-se en favor dels uns i dels altres.

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Desembarcament confederat a Barcelona

Entre el 27-mai-1704 i el 1-jun-1704 es produí el Desembarcament confederat a Barcelona.

1705, 6-gener. El Justícia Major de Vic intenta prendre la colla d'En Regàs (NH1-499)

El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Francisco de Velasco, intentà prendre a En Carles de Regàs, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guàrdia de 10 o 11 homes armats.

1705, 23-gener. Arriba a Vic En Sebastià Mulet amb cartes del Príncep de Darmstadt

El 23-gen-1705 arribà a Vic En Sebastià Mulet amb cartes als Vigatans i a En Francesc Macià i Bac de Roda; en elles els assegurava que aquell mateix estiu la flota confederada tornaria a Catalunya amb més forces i els demanà que no es passessin al servei de Felip V. (NH1-499)

1705, 17-març. Els de Manlleu ataquen En Carles de Regàs

Els de Manlleu atacaren en Carles de Regàs i passaren a assetjar-lo al seu mas. Salvat En Regàs, els de la colla d'En Regàs passaren a assetjar Manlleu i destruïren el molí que el comú de la vila estava construint. (FMABR-52)

* [Segons la versió recollida per Francesc de Castellví: El 17-mar-1705 els de Manlleu aterrararen els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. Els Regàs impediren l'assalt i donaren avís a parents i amics; acudiren en socors En Josep Moragues de Sant Hilari, En Josep Regàs de Massanes, i d'Alió (Lliors?) i de Vic hi acudiren els Puig, els Cortada i Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda.] (NH1-499) (NH4-70) (NH4-116) (NH4-535) (NH4-536)

1705, 17-març. Atac dels Vigatans a Manlleu (NH1-499)

Salvat En Regàs, passaren a bloquejar Manlleu. Posteriorment començaren avançar casa per casa.

1705, 19-març. S'arriba a un conveni entre els de Manlleu i En Regàs (NH1-500)

El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manlleu i En Carles de Regàs, de manera que aquest accedia a no prosseguir les obres dels molins.

1705, 20-març. El Dr. Tomàs i Costa baixa a Barcelona (ELTC)

El 20-mar-1705 baixa a Barcelona i descobreix que s'ha adoptat la mesura de requerir ordres de compareixença contra els principals cabdills Vigatans.

1705, 23-març. El Dr. Tomàs i Costa torna cap a Vic i s'atura a Centelles (ELTC)

El 23-mar-1705 tornà cap a Vic. S'aturà dos a Centelles.

1705, 25 (ó 28-29-març). Velasco tramet ordres de compareixença contra els Vigatans

* [En l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa també esmeta que entre el 23-mar-1705 i el 25-mar-1705, quan el Dr. Tomàs i Llorenç havia arribat a Centelles, hi aturà l'exprés que portava les cartes amb les ordres de compareixença contra els Vigatans a Barcelona] (ELTC)

Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri.

El 25-mar-1705 el Dr. Tomàs i Costa informà als cabdills Vigatans que el Virrei havia tramès ordres de compareixença contra ells a Barcelona. Així mateix els previngué que abans de prendre cap resolució sobre les compareixences que se'ls ordenaven, els emplaçava a reunir-se la tarda del dia següent prop de Santa Eulàlia de Riuprimer. (ELTC)

El 28-29-mar-1705 (NH1-500), el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, En Francesc Macià Bac de Roda, i la resta de cabdills vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regàs.

Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda. La resta, malfiat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona. El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persuadir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona.

1705, 26-març. Reunió dels Vigatans (ELTC)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, el dia següent al 25-mai-1705] (ELTC)

El 26-mar-1705, a la tarda, tots els cabdills Vigatans acudiren a la cita amb el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui els comunicà les ordres que des de Barcelona s'havien pres contra ells. També els exposà el greu perill a què exposaven les seves hisendes, honors i vides, si accedien a presentar-se a Barcelona. Finalment els encomià a prendre les armes en favor de Carles III.

Els Vigatans resolgueren donar-se fidelitat, auxili i concórrer solidàriament entre tot a les despeses i perills que compartien.

1705, març. Els Vigatans contacten amb En Domènec Perera

Davant la resposta negativa del Lloctinent, acordaren no presentar-se a Barcelona i restar previnguts per qualsevol eventualitat. Trameteren cartes a En Domènec Perera, que es trobava a Gènova, demanant-li si a la República de Gènova estarien segurs.

1705, 3-maig [Fires de la Santa Creu], 15:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic en dia de mercat comarcal degut a les Fires de la Santa Creu, En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat: es féu enviar a si mateix una carta exprés com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts". (GJMHMC-62)

A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.

El 3-mai-1705, 16:00h, Els Puig i la resta de cabdills Vigatans feren mostra per ajuntar les gents, que ja tenien previnguda, i amb 260 homes es posaren en marxa. (NH1-503)

El 3-mai-1705, 17:00h, se'ls uní la partida de Josep Moragues, 54 homes, i seguidament anaren a ocupar els passos de Collsuspina i el Congost. (NH1-503)

1705, 6-maig. Els Vigatans deixen ocupats els passos i retornen a casa (NH1-504)

Després de 3 dies, i sense que aparegués cap dels suposats 400 cavalls enviats pel Virrei Velasco, deixaren un petit cos de vigilància i la gent retornà a les seves cases.

1705, 6-maig. La reacció de Velasco, els juraments a Felip V (NH1-504)

Velasco reaccionà diplomàticament. Creà una comissió que aniria vegueria per vegueria, a demanar el jurament de Fidelitat a Felip V. Qui no el realitzés podria ser atacat jurídicament. La comissió de juraments decidí començar a recollir els juraments, precisament, per la Vegueria de Vic. La comissió, encapçalada pel Governador de Catalunya Joan Llupià, sortí de Barcelona i arribà a La Garriga el 6-mai-1705. Des de Centelles demanà autorització als Vigatans per travessar el Congost i entrar a la Vegueria de Vic, on en observança de les Constitucions, anava a jurar el seu càrrec.

1705, 7 o 9-maig. Arribada del Governador de Catalunya a Vic (NH1-504) (NH4-535-540)

La comissió de juraments arribà a Vic.

1705, 8 o 11-maig. Jurament a Vic (NH1-504)

El jurament es feu a l'església de Vic. Tot i que el motiu oficial era el de jurar el càrrec de Governador i la obediència a Felip V, l'objectiu real era fer informes dels incidents de Manlleu i dels desafectes a Felip V a fi de poder iniciar un procés contra els inobedients.

1705, 15-maig. Els Vigatans intimen al Governador a abandonar la Vegueria

* [Segons l'Arxiu Capitular de Vic (ACV), llibres del capítol 31/15, f. 211, 10 de maig de 1705; la delegació del Governador fou expulsada el 10-mai-1705] (ELTC)

El 15-mai-1705, donat que els informes no es pogueren fer secretament doncs era precís recollir la narració de testimonis, aquests informaren als cabdills Vigatans d'allò que realment estava succeint. El Dr. Tomàs i Costa instà que ell mateix, el cabiscol Ramon Cruïlles i el canonge Bosc, parlarien directament amb el Governador i els jutges, a qui explicarien que sabien que estaven recollint testimonis contra ells. Així es feu i el Dr. Tomàs i Costa suggerí al Governador i els jutges que finalitzat allò pertinent al seu càrrec, abandonessin la Vegueria. El Governador respongué que escriuria al Virrei informant-lo que havia finalitzat el seu encàrrec, i que un cop rebuda la resposta abandonaria la Vegueria. (NH1-504)

El Dr. Tomàs i Costa ho exposà als cabdills Vigatans; la resposta que el Dr. Tomàs i Costa donà al Governador és que estaven ben informats i que el seu objectiu real era el de recollir testimonis contra ells; que pel respecte que li tenien seria millor sortís de la Vegueria. (NH1-504)

Explícitament se li digué que si en el termini de 6 hores no marxaven de Vic i la seva Vegueria, serien fets presos i portats a [Sant Pere de] Casserras, on per la seva situació aspra, solitària i a la riba del Ter, amb pocs guàrdies podien tenir-los en custòdia. La decisió d'abandonar la Vegueria rebé el recolzament de dos del jutges que formaven la comissió, i que eren declaradament austriacistes.(ELTC)

En no comptar amb cap força militar, el Governador començà a témer per la seva seguretat i demanà al Dr. Tomàs i Costa que l'acompanyés fora de la Vegueria. Aquella mateixa tarda, acompanyat de 3 eclesiàstics, el Governador i els jutges foren duts fins a l'església de Santa Eulàlia i, passant per Castellterçol, fins a Manresa. (NH1-504) Un cop arribats a Manresa el Governador en donà part al Virrei Velasco (NH4-536)

1705, primers-maig. Domènec Parera retorna a Catalunya per aconseguir poders

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a primers de juny-1705] (ELTC)

A primers-mai-1705 Domènec Parera desembarcà a Arenys de Mar i contactà amb En Marcià Llucià i amb Francesc Saleta, a fi d'informar-los de la necessitat d'obtenir poders per negociar el Tractat d'Aliança amb Anglaterra per part dels Tres Comuns, o en el seu defecte dels 6 cavallers que li havia exigit Mitford Crowe. En no poder aconseguir-los, pujà cap a la Plana de Vic.

1705, 17-maig. Pacte dels Vigatans (NH1-501) (NH1-631)

Àguila Imperial. Els Vigatans també van rebre el nom d'aguilots, alemanys o imperials
Àguila Imperial
Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom d'
"aguilots",
"imperials" o "alemanys"

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a mitjans de juny-1705] (ELTC)

El 17-mai-1705 En Domènec Parera reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la reunió consideraren que:

  • Era impracticable aconseguir els poders dels Tres Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
  • Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
  • Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona

Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans

1705, maig-juny. Domènec Parera retorna a Gènova

Acompanyat del seu cosí, En Macià Llucià, En Domènec Parera retornà a Arenys i flotaren un vaixell d'Aleix Soler de Mataró per 200 pesos per tal que els transportés de nou a Gènova.

1705, 3-juny. Velasco fa pregó públic contra els Vigatans (NH1-505)

Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.

1705, 13-juny. Francesc Armenter arriba a Vic (NH1-506)

El 13-jun-1705 En Francesc Armenter arribà a Vic i passà al Convent del Remei. Des d'allí En Francesc Carbonell anà a comunicar als Vigatans l'arribada d'En Francesc Armenter; hi acudiren en Jaume Puig de Perafita, En Carles Regàs i N'Antoni Cortada, que passaren al Convent amb un grup de gent armada. Un cop reunits, En Francesc Armenter els entregà cartes de part de l'Arxiduc Carles i de l'Almirante de Castilla.

1705, 13-juny. Entren a Vic i es declararen partidaris de l'Arxiduc Carles

Després de conferenciar, el 13-jun-1705 entraren tots a Vic i aclamaren en multitud el nom de Carles, declarant-se partidaris seus. El Comú de Vic no hi tingué intervenció, i no prestà obediència a Carles III.

1705, 17-juny. Els Vigatans ocupen el Figaró

El 17-jun-1705 ocupen el Figaró

1705, 20-juny. Joan Nebot arriba a Vic amb cartes del Príncep de Darmstadt

El 20-jun-1705 el Coronel Joan Nebot arribà a Vic i entregà cartes als cabdills i comissions als Vigatans, entre elles una per En Joan Puig de Perafita amb data 18-mai-1705, de part del Príncep de Darmstadt; aquest, com a Vicari General de la Corona d'Aragó, havia nomenat a En Joan Nebot coronel de cavalleria i li havia lliurat la documentació a Gibraltar. El Coronel Joan Nebot persuadia de donar més aprovació a la seva comissió de part del Príncep de Darmstadt, que no pas a En Francesc Armenter, que venia de part de l'Almirall de Castella; de fet, En Francesc Armenter a Gibraltar ja havia entregat una carta a En Joan Nebot de part de l'Almirall de Castella a fi d'inclinar-lo al seu partit, però no havia aconseguit. La disputa entre Nebot i Armenter anà a més i finalment els propis Vigatans hagueren d'interposar-se per evitar que arribessin a les mans. Finalment, el 25-jun-1705, 23:00h, En Francesc Armenter sortí de Vic. (NH1-507)

1705, 20-juny. Firma del Tractat de Gènova

El 20-jun-1705 el Doctor Domènec Perera i N'Antoni de Peguera redactaren i firmaren amb el comissionat de la reina Anna Mitford Croweredactaren el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra. Firmat i segellat el Tractat, se'n feren 3 còpies (alguna font diu 4 còpies) que aquella mateixa nit foren despatxades per Mitford Crowe a Londres i a Lisboa:1 còpia per la Reina Anna d'Anglaterra, 1 còpia pel Rei Carles III i 1 còpia per Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, Generalíssim de l'Exèrcit Confederat. Al dia següent se'n feren 4 còpies més: (alguna font diu 2 còpies): 2 còpies per Mitford Crowe, 1 còpia per Antoni de Peguera i Aimeric, i 1 còpia per Domènec Perera

1705, ~20-jun. En Domènec Perera envia a En Pau Thoar a Vic

Havent-se firmat el Tractat de Gènova, En Domènec Perera els envià des de Gènova a En Pau de Thoar, per tal d'informar-los del Tractat, dir-los que no es refiessin del Lloctinent Velasco i per assegurar-los que l'Arxiduc Carles d'Àustria passaria al Principat de Catalunya.

1705, 21-juny. Els Vigatans concentren tropes a Aiguafreda

El 21-jun-1705 augmentaren el nombre de tropes concentrades a Aiguafreda.

1705, 1-juliol. A Vic, tornen a aclamar a l'Arxiduc com a rei Carles III

Havent rebut notificació de la firma dels Tractat. L'1-jul-1705 els Vigatans aclamen a l'Arxiduc Carles d'Àustria com a rei Carles III.

1705, 20-juliol. Al Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista (NH1-617)

* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, l'operació del dia 20-jul-1705 no tingué lloc fins el 21-jul-1705] (ELTC)

El 20-jul-1705 estava amb la resta dels Vigatans ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona.

S'ocupà tot el Congost, des de Sant Antoni fins a La Garriga. (ELTC)

1705, 4-agost. Temptatives borbòniques contra els Vigatans (ELTC) (NH4-536)

Vers el 31-jul-1705 s'ordenen algunes temptatives sobre el Congost a fi de posar a prova la lleialtat dels sometents i capitostos d'aquests. En una de les temptatives, en un bosc distant uns "dos cuartos" (30 min) de La Garriga, es produí un combat en el què Jeroni Moixó i Tomàs Martí foren ferits, el primer quedant pres i el segon escapant.

1705, 16-ago. Domènec Parera a Vic amb ordres d'avançar sobre Barcelona

El 16-ago-1705 En Domènec Perera desembarcà prop de Calella amb la notícia que la flota anglo-holandesa amb Carles III havia arribat a Tarragona. Després pujà fins el Congost, que es trobava ocupat pels cabdills Vigatans, on els lliurà les ordres d'iniciar la ocupació militar del Pla de Barcelona.

1705, 18-19-agost. Les tropes vigatanes es concentren a La Garriga (ELTC)

El 18-19-ago-1705 s'anaren concentrant les tropes vigatanes a La Garriga.

1705, 19-20-agost. Les tropes vigatanes comencen la marxa sobre Barcelona (ELTC)

* [Segons la versió recollida per Castellví el 23-ago-1705 i amb 834 homes sota el comandament d'En Jaume Puig de Perafita, iniciaren la marxa per ocupar militarment el Pla de Barcelona]

El 19-20-ago-1705 les tropes vigatanes començaren a avançar sobre Barcelona prenent la obediència de les viles fins a Sarrià i expulsant als fusellers que encara restaven favorables al Virrei Velasco.

1705, 24-ago. Arriben a la muntanya de San Jeroni [de la Murtra]

El 24-ago-1705 arribaren a la muntanya de Sant Jeroni [de la Murtra], on al vespre hi feren diversos focs com a senyal d'avís a la flota confederada i ocuparen el l'embarcador. Desembarcà el Príncep de Darmstadt i els entregà els diners per pagar la soldada dels homes tal com havia quedat establert al Tractat de Gènova, 8.000 pesos.

1705, 26, agost ~ 1705, 14, octubre. Setge Austriacista de Barcelona

Lluità al Setge Austriacista de Barcelona

1705, 7-setembre. Una part dels Vigatans passen a la ocupació de Girona

El 7-set-1705 En Francesc Puig i Sorribes, En Carles de Regàs, N'Antoni Cortada, En Josep Antoni Martí i En Domènec Parera passaren amb part de les milícies Vigatanes a Girona per obtenir-ne la rendició.(NH1-566)

1705, nov. Capità de les Reials Guàrdies Catalanes amb el grau de Coronel (NH1-622)

1705. Capità amb grau de Coronel del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

1705. Habilitat Noble per participar a les Corts de 1705-1706 (PPC2)

El 1705 fou habilitat com Noble, natural de Manlleu, per la Junta d'Habilitació de les Corts de 1705, sense que existeixen antecedents per a tal privilegi.

1705, 5-des ~ 1706, 31-mar. Participa en les Corts de 1705-1706 (PPC2)

El 5-des-1705 participà en les Corts de 1705-1706.

1706, març. Comandant un cos de fusellers i milícies de Vic

El mar-1706 el General comte d'Uhlefeld, considerant que Girona seria atacada, ordenà que un cos de fusellers i milícies de les montanyes de Vic comandades pel capità Josep Antoni Martí i el capità Carles Regàs, s'internessin per la part d'Arles, al Rosselló, amb la intenció de distraure les forces del duc de Noailles. (NH2-66)

1706, juliol/agost. Defensa de la frontera aragonesa a Magallón

El jul/ago-1706, el Tinent Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes Antoni Meca i de Cardona ocupà Magallón amb les companyies d'En Puig, d'En Regàs i d'En Cortada, i 40 cavalls del Regiment de Cavalleria Subies. (NH2-199)

[No es pot cerfificar que Carles Regàs estigués al capdavant de la seva companyia]

1707, 10-jun. Destinat per Carles III a alçar regiments d'infanteria

Després de la Batalla d'Almansa, fou comissionat per Carles III a mobilitzar les terres de l'Empordà i les muntanyes d'Olot, i a alçar regiments d'infanteria. (NH2-431)

1709, maig. Destinat per Carles III a capitanejar les milícies de l'Empordà i Vic

El 1709 el rei Carles III el destinà a capitanejar les milícies i a animar els pobles per aturar la invasió francesa del nord de Catalunya pel Duc de Noailles. (NH2-657)

1710, desembre. Comissionat per a animar els pobles i capitanejar el sometent

El des-1710 fou un dels que el Reial Senat de Catalunya, de part de la reina Isabel, davant les notícies que s'estava concentrant un exèrcit francès al Rosselló amb l'objectiu d'assetjar Girona, comissionà per tal per capitanejar les milicies i a animar els pobles de la Plana de Vic fins a Sant Hilari. (NH3-151)

1711. Comissionat per a animar els pobles i capitanejar el sometent

El 1711 el rei Carles III el destinà a convocar els sometents a les parts de la costa de mar de Llevant, muntanyes d'Olot, parts d'Hostalric i demés que hi havia a la frontera de l'Empordà. (NH3-308)

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. (NH3-652) (NH3-715)

1713, 1-setembre. Desemparà l'Expedició

El 1-set-1713, quan l'Expedició passava a l'alçada de La Garriga, En Carles de Regàs desemparà l'Expedició del Diputat. (NH3-656)

1713, setembre?. S'entregà a les tropes borbòniques

El set-1713 s'entregà a les tropes borbòniques (VC1705-326)

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

A l'Ermita de Sant Sebastià l'Ajuntament de Vic hi bastí el 1985 un monòlit d'honor als cabdills Vigatans que signaren l'anomenat Pacte dels Vigatans, ço és, la comissió de poders que el 15-mai-1705 delegaren en la persona de Domènec Parera per a què pogués negociar un Tractat d'Aliança militar amb el regne d'Anglaterra, tractat que efectivament es firmaria el 20-jun-1705. A fi de commemorar aquell fet es celebra anualment l'Aplec del Pacte dels Vigatans, durant la qual té lloc una recreació dels fets i es reten honors als Patricis Vigatans.

Ermita de Sant Sebasatià
Monòlit d'honor bastit davant l'ermita de Santa Eulàlia de Riuprimer
en commemoració de la firma del Pacte dels Vigatans. Resa:

EN AQUESTA CAPELLA
ES REUNIREN
PER INICIAR LES
HOSTILITATS
CONTRA FELIP Vè
EL
17 DE MAIG DE 1705
ELS PATRIOTES VIGATANS

DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA
DR. DOMENEC PERERA
FRANCESC MACIÀ "BAC DE RODA"
JOSEP MORAGUES I MAS
ANTONI PUIG I SORRIBES
FRANCESC PUIG I SORRIBES
CARLES REGÀS I CAVALLERIA
ANTONI CORTADA
I
JOSEP ANTONI MARTI

TOT OSONA RECORDA
LLUR GESTA
11-IX-1985

Ermita de Sant Sebasatià Ermita de Sant Sebasatià
Actes durant la commemoració anual del Pacte dels Vigatans

Així mateix durant la Marxa del Vigatans que s'organitza per la Vigília de l'11 de Setembre amb les Columnes de Vigatans, un dels Penons porta el seu nom.

Jaume Puig de Perafita
Penons amb els noms dels cabdills Vigatans
durant la Marxa dels Vigatans

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 770
              (FMABR-52) Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713), pàg 52
              (NH3-308) Narraciones Históricas III, pàg 308
              (NH3-652) Narraciones Históricas III, pàg 652
              (NH3-715) Narraciones Históricas III, pàg 715
              (VC1705-326) Empresonament: La victòria catalana de 1705, pàg 326