El General Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí, fou militar català i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats.

    Del 1705 al 1706 fou capità de la Coronela de Barcelona, al 1706 fou Ajudant General de Carles III, del 1707 al 1708 fou Coronel del Regiment nº4 "La Reina", al 1708 fou Comandant d'Artilleria i des del 1709 Coronel General d'aquest cos. Al 1713 fou nomenat Lloctinent (Virrei) del Regne de Mallorca. No acceptà la Pau i continuà fent la guerra contra els Borbons en l'Exèrcit Imperial.

     1669. Naixement i Família

    El General Josep Antoni de Rubí i de Boixadors va néixer a Barcelona el 1669. Era fill del General d'Artilleria Pere de Rubí i de Sabater i de Na Regina de Boixadors i Crassi.

     1693. Marquès de Rubí

    El pare morí en el Setge de Roses de l'any 1693. Per aquest motiu, Carles II atorgà el 30-jun-1694 a En Josep Antoni, el títol de Marques de Rubí.

     1697. Capità de la Coronela

    Durant el Setge francès de Barcelona de 1697, En Josep Antoni fou Capità de la Coronela.

Lloctinent de mestre Racional de la Casa Reial i de la Cort de la Corona d'Aragó

     1700. L'Acadèmia dels Desconfiats

    El 1700, el Marques de Rubí va ser un dels 14 fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats, que presidia el Comte de Savallà. L'Acadèmia va organitzar diverses vetllades literàries i va ser un àmbit de trobada de diversos joves de la burgesia i l'aristocràcia catalana. L'Acadèmia va arribar a tenir 30 membres i s'acceptà l'ingrés de 5 castellans, éssent un d'aquests Don Ignacio de Villarroel y Peláez, germà del futur General en Cap de Catalunya.

    Amb l'esclat de la "Guerra per la Successió", l'Acadèmia esdevingué el principal nucli polític austriacista. Dels 14 fundadors inicials, dos acabaren sent felipistes pro-francesos, dos més foren eclesiàstics neutrals i els 10 restants foren declaradament partidaris pro-germànics:

• En Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, Comte de Savallà (president) (austriacista)
• En Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí (secretari) (austriacista)
• En Pau Ignasi de Dalmases i Ros (promotor, fundador i arxiver perpetu) (austriacista)
• En Josep Amat de Planella, Marquès de Castellvell (fiscal)
• N'Antoni de Peguera i d'Aimeric (austriacista)
• N'Agustí de Copons i de Copons
• En Felip de Ferrran i de Sacirera
• En Llorenç de Barutell i d'Erill
• En Francesc de Josa i d'Agulló
• En Francesc de Junyent i de Vergós
• En Josep de Taverner i d'Ardena
• N'Alexandre de Palau i d'Aguilar
• En Josep de Rius i de Flaguera
• En Josep Clua i Granyena
  
  

     1702. Casament

     El 1702 es va casar amb Na Isabel Maria de Corbera, hereva de la Baronia de Llinars.

     1702. Felip V li restitueix la pensió concedida per Carles II

     El 1702, Felip V a més de celebrar Corts Generals de Catalunya, intentà guanyar-se la confiança de l'aristocràcia catalana, concedint gràcies i títols. A En Josep Antoni de Rubí li restituí la pensió que Carles II li havia concedit per la mort del seu pare.

     1705. Capità de la Coronela

     Amb l'adveniment de Carles III d'Àustria, va ser habilitador de la Cort General del 1705 i va esdevenir Capità de la Coronela de la Ciutat de Barcelona. Al Setge de 1706 no lluità com a capità de la Coronela, sinó com a Ajudant General de Carles III.

     1706. Intent d'evitar el saqueig de Cervera

     El Marquès de Rubí fou enviat per Carles III a animar les contrades i facilitar el proveïment de l'Exèrcit durant la ofensiva borbònica de 1706. Camí de Lleida a Barcelona, va posicionar-se en contra del saqueig de Cervera, que es produí el 4-abr-1706.

     1706. Ajudant General de Carles III. El Setge de Barcelona de 1706

     El 6-abr-1706 va ser nomenat Ajudant General de Carles III; amb aquest càrrec i participà activament en la defensa de la ciutat durant el Setge borbònic de Barcelona de 1706; en qualitat d'Ajudant General, va participar al Consell de Guerra celebrat pel Generalíssim Peterborough el 17-abr-1706.

     1707. Coronel d'Infanteria

     El 5-mai-1707, va ser nomenat Coronel del Regiment d'Infanteria nº16 "Marquès de Rubí".

     1708. Coronel Governador

     Sembla que temporalment fou Coronel Governador del Regiment d'Infanteria nº4 "La Reina"

     1708. Artilleria

     El abr-1708 esdevingué Comandant de l'Artilleria.

     1708/1709. General de Batalla

     Al 1708/1709 va ser ascendit al grau de General de Batalla.

     1710. Batalla de Zaragoza

     Va participar en la Batalla de Zaragoza.

     1711. Assalt a Tortosa

     El 25-oct-1711 va participar en l'assalt a Tortosa.

     1713. Lloctinent del Regne de Mallorca

    El 1713 va ser nomenat Lloctinent (Virrei) de Mallorca.

     1713. Pau d'Utrecht

    El 9-jul-1713 ja era Lloctinent de Mallorca. Incià les disposicions per auxiliar Barcelona.

     1713. Coronela de Ciutat de Mallorca i Subministrament de Barcelona

    Aixecà la Coronela de la Ciutat de Mallorca seguint l'organització militar de la de Barcelona i articulà l'enviament de queviures i subministraments a la Capital del Principat de Catalunya durant el Setge de 1713-1714. Sense l'esforç dels mallorquins i la determinació del General Rubí, Barcelona no haguera pogut resistir el brutal Setge de les tropes franceses i castellanes.

     1714.

    Encara l'estiu del 1714, quan Barcelona es preparava per a l'últim assalt, el marquès de Rubí va vehicular un projecte sorgit a l'entorn de Ramon de Vilana-Perles, que es proposava la cessió temporal de les illes de Mallorca i d'Eivissa al Regne Unit si els anglesos tornaven a la guerra. El projecte exposat a Barcelona per Joan Francesc de Verneda, va ser rebutjat categòricament per la Junta Secreta que dirigia la resistència catalana.

     1715.

    Després de la caiguda de Barcelona, el Marques de Rubí va intentar articular la defensa de les illes de Mallorca i d'Eivissa. Tanmateix, l'ofensiva borbònica, iniciada el juny del 1715, va comptar amb unes forces molt superiors als escassos efectius del Regne. Finalment, el 2 de juliol el Marquès signà la capitulacions, que garantia l'abandonament de l'illa per part de les forces lleials a Carles III i de tots els civils que volguessin acompanyar-les.

     1717. Lloctinent del Regne de Sardenya

     Traslladat a Viena, el 15 d'abril de 1717 fou ascendit al grau de Feldzeugmeister de l'Exèrcit Imperial i nomenat Virrei de Sardenya amb la missió de dirigir la defensa de l'illa.

    El 20 de maig del 1717 va desembarcar a Càller; en aquella data, els preparatius de la invasió borbònica es trobaven ja molt avançats, i el gruix de les tropes imperials ja havien abandonat l'illa. Rubí va organitzar l'evacuació de Sardenya amb el Tinent Coronel Carreras, i el 23 de novembre d'aquell any ja es trobaven a Gènova, on havien arribat per la via de Còrsega. El 29 d'octubre de 1723, fou novament ascendit al grau de Feldmarschall, el màxim grau de l'Exèrcit Imperial.

     1724. Governador d'Ambers

    En els darrers anys de la seva vida, el Marqués de Rubí s'encarregà de la Governació de la Fortalesa d'Anvers, als Països Baixos Austríacs.

     1731. Conseller d'Estat

    El 1731 fou Conseller d'Estat de l'Emperador Carles VI

     1734. Lloctinent del Regne de les Dues Sicílies

    El juny del 1734, quan l'ocupació borbònica de Nàpols i de Sicília es trobava ja molt avançada, el Marques de Rubí va ser nomenat virrei del Regne de Nàpols. Tanmateix, els ràpids avanços dels ocupants van desaconsellar el seu desembarcament, i Rubí optà finalment per traslladar-se a Malta.

     Mort i Descendents

    El Marques de Rubí va morir a Brusel·les el 31 de desembre del 1740. En Josep Antoni va tenir 3 fills: Salvador, Teresa i Maria Francesca, que es casà amb En Francesc Pignatelli i d'Aimeric, germà de la comtessa d'Altham. El primer fill va heretar el títol de Marquès i va poder retornar a Catalunya el 1747.

    El frare cartoixà Ramon de Rubí i de Boixadors, germà del marquès, va participar en l'evacuació de juliol del 1713. El 1727 va ser nomenat bisbe de Catània (Sicília), on va morir el 1729.

     Marquès de Rubí

    L'actual Marquès de Rubí és Don José María Cubillo y Jordán de Urríes

    Bibliografia relacionada: "La família del marquès de Rubí, dels Àustria als Borbó", Pere Molas, dins Afers, 20 (1995), pp. 61-71"