Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
(José Antonio de Rubí)
(14-mai-1669, Barcelona ~ 31-des-1740, Brussel·les)
Marquès de Rubí
(17??-17??)
Acadèmic Desconfiat

(1700-1703)
Capità de la Coronela de Barcelona
(17??-17??)
Coronel
(17??-17??)
General de Batalla
(17??-17??)
Mariscal
[Feldmarschall]

(17??-17??)
Ajudant General
(17??-17??)
Lloctinent del Regne de Mallorca
(17??-17??)
Lloctinent del Regne de Sardenya
(17??-17??)
Lloctinent del Regne de Sicília
(17??-17??)
Governador d'Amberes
(17??-17??)
marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca marquès de Rubí Jose Antoni Rubí Boixadors 1714 Mallorca
"1740, en 31 de dezembre, murió en Bruxelas don Joseph Rubí y Boxadós, marqués de Rubí. Fue ayudante general en 1706, después coronel general de la artillería en Cataluña. Virrey de Mallorca en 1713, virrey de Zerdeña en 1716, gentilhombre y en 1724, en VI de abril, governador de Amberes y mariscal, en 17 de julio de 1731 consejero de Estado, en 1734 fue elegido virrey de Sicilia, llegó a Malta y no entró en el reyno por estar ia ocupado de los españoles. Sepultado en el castillo de Amberes. Catalán"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

Signatura del General Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí
Signatura del Marquès de Rubí

Llinatge, Naixement i Família

El General Josep Antoni de Rubí i de Boixadors va néixer a Barcelona el 1669. Era fill del General d'Artilleria Pere de Rubí i de Sabater i de Na Regina de Boixadors i Crassi.

El pare morí en el Setge de Roses de l'any 1693. Per aquest motiu, Carles II atorgà el 30-jun-1694 a En Josep Antoni, el títol de Marques de Rubí.

1697

Durant el Setge francès de Barcelona de 1697, En Josep Antoni fou Capità de la Coronela.

1700, 3-juny. Sessió fundacional de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 3-jun-1700, En Pau Ignasi de Dalmases va ser un dels 14 fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats, una institució formada per aristòcrates i nobles il·lustrats amb inquietuds culturals, històriques i literàries. L'Acadèmia va organitzar diverses vetllades literàries i va ser un àmbit de trobada de diversos joves de l'aristocràcia catalana. L'Acadèmia va arribar a tenir 30 membres i s'acceptà l'ingrés de 5 castellans, essent un d'aquests Don Ignacio de Villarroel y Peláez, germà d'Antonio de Villarroel y Peláez. (IAC)

1700, 10-juny. Primera sessió de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 10-jun-1700 es celebrà la 1ª sessió (o acadèmia) de l'Acadèmia dels Desconfiats en la que es nomenaren 3 càrrecs perpetus: 1 arxiver i 2 superintendents; i 3 càrrecs que variaven mensualment: 1 president, 1 secretari, i 1 fiscal. Amb l'esclat de la "Guerra per la Successió" a Europa, i entre 1702 i 1703, es veié polaritzada entre els favorables a Felip V i els partidaris del retorn de la Casa d'Àustria. Dels 16 fundadors inicials, 4 acabaren sent filipistes, 2 més foren eclesiàstics neutrals, i els 12 restants foren declaradament partidaris de Carles d'Àustria: (IAC)

  1. En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, fill del baró de Pierola (arxiver perpetu) (austriacista)
  2. En Joan de Pinós i de Rocabertí (superintendent perpetu) (austriacista)
  3. Don Martín Díaz de Mayorga, Capità d'Infanteria (superintendent perpetu)
  4. En Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savallà (president mensual) (austriacista)
  5. En Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marquès de Rubí (secretari mensual) (austriacista)
  6. En Josep d'Amat de Planella i Despalau, marquès de Castellbell (fiscal mensual) (botifler)
  7. N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, fill del baró de Torrelles de Foix (austriacista)
  8. N'Agustí de Copons i de Copons, marquès de Moja (botifler)
  9. En Llorenç de Barutell i d'Erill, comte d'Erill
  10. En Francesc de Junyent i de Vergós, marquès de Castellmeià (botifler)
  11. En Felip de Ferran i de Sacirera (austriacista)
  12. N'Alexandre de Palau i d'Aguilar
  13. En Francesc de Josa i d'Agulló, ardiaca de S. M. del Mar i Canonge de Barcelona
  14. En Josep de Taverner i d'Ardena, canonge de Girona, Doctor en Dret Canònic i Civil (botifler)
  15. En Josep de Rius i de Flaguera, doctor en Dret, Canonge de Barcelona
  16. En Josep Clua i Granyena, doctor en Teologia i Catedràtic de Retòrica

1702. Casament

El 1702 es va casar amb Na Isabel Maria de Corbera, hereva de la Baronia de Llinars.

1702. Felip V li restitueix la pensió concedida per Carles II

El 1702, Felip V a més de celebrar Corts Generals de Catalunya, intentà guanyar-se la confiança de l'aristocràcia catalana, concedint gràcies i títols. A En Josep Antoni de Rubí li restituí la pensió que Carles II li havia concedit per la mort del seu pare.

1705. Habilitador de les Corts

El 1705 fou habilitador de les corts (DAL-23)

1705. Capità de la Coronela

Del 1705 al 1706 fou capità de la Coronela de Barcelona

1706, 3-abril. Ajudant General de Carles III. El Setge de Barcelona de 1706

El 3-abr-1706 va ser nomenat Ajudant General de Carles III amb un sou de 120 pesos, racions de pa i 5 de civada. (DAL-23)

1706. Intent d'evitar el saqueig de Cervera

El Marquès de Rubí fou enviat per Carles III a animar les contrades i facilitar el proveïment de l'Exèrcit durant la ofensiva borbònica de 1706. Camí de Lleida a Barcelona, va posicionar-se en contra del saqueig de Cervera, que es produí el 4-abr-1706.

1707. Coronel d'Infanteria

El 31-mai-1707, va ser nomenat Coronel del Regiment d'Infanteria nº16 "Marquès de Rubí".

1707-1708

Del 1707 al 1708 fou Coronel del Regiment d'infanteria nº4 "La Reina"

1708

El 1708 fou Comandant d'Artilleria

1708/1709. General de Batalla

Al 1708/1709 va ser ascendit al grau de General de Batalla.

1709

El 1709 Governador de l'Artilleria.

1710. Batalla de Zaragoza

Va participar en la Batalla de Zaragoza.

1711. Assalt a Tortosa

El 25-oct-1711 va participar en l'assalt a Tortosa.

1713

El 1713 fou nomenat Lloctinent (Virrei) del Regne de Mallorca.

Aixecà la Coronela de la Ciutat de Mallorca seguint l'organització militar de la de Barcelona i articulà l'enviament de queviures i subministraments a la Capital del Principat de Catalunya durant el Setge de 1713-1714.

1714. El Pla Vilana Perlas-Marquès de Rubí

Encara l'estiu del 1714, quan Barcelona es preparava per a l'últim assalt, el marquès de Rubí va vehicular un projecte sorgit a l'entorn de Ramon de Vilana-Perles, que es proposava la cessió temporal de les illes de Mallorca i d'Eivissa al Regne Unit si els anglesos tornaven a la guerra. El projecte exposat a Barcelona per Joan Francesc de Verneda, va ser rebutjat categòricament per la Junta Secreta que dirigia la resistència catalana.

1715.

Després de la caiguda de Barcelona, el Marques de Rubí va intentar articular la defensa de les illes de Mallorca i d'Eivissa. Tanmateix, l'ofensiva borbònica, iniciada el juny del 1715, va comptar amb unes forces molt superiors als escassos efectius del Regne. Finalment, el 2 de juliol el Marquès signà la capitulacions, que garantia l'abandonament de l'illa per part de les forces lleials a Carles III i de tots els civils que volguessin acompanyar-les.

1717. Lloctinent del Regne de Sardenya

Traslladat a Viena, el 15 d'abril de 1717 fou ascendit al grau de Feldzeugmeister de l'Exèrcit Imperial i nomenat Virrei de Sardenya amb la missió de dirigir la defensa de l'illa.

El 20 de maig del 1717 va desembarcar a Càller; en aquella data, els preparatius de la invasió borbònica es trobaven ja molt avançats, i el gruix de les tropes imperials ja havien abandonat l'illa. Rubí va organitzar l'evacuació de Sardenya amb el Tinent Coronel Carreras, i el 23 de novembre d'aquell any ja es trobaven a Gènova, on havien arribat per la via de Còrsega. El 29 d'octubre de 1723, fou novament ascendit al grau de Feldmarschall, el màxim grau de l'Exèrcit Imperial.

1724-1734. Governador d'Ambers

En els darrers anys de la seva vida, el Marqués de Rubí s'encarregà de la Governació de la Fortalesa d'Anvers, als Països Baixos Austríacs.

1731. Conseller d'Estat

El 1731 fou Conseller d'Estat de l'Emperador Carles VI

1734. Lloctinent del Regne de les Dues Sicílies

El juny del 1734, quan l'ocupació borbònica de Nàpols i de Sicília es trobava ja molt avançada, el Marques de Rubí va ser nomenat virrei del Regne de Nàpols. Tanmateix, els ràpids avanços dels ocupants van desaconsellar el seu desembarcament, i Rubí optà finalment per traslladar-se a Malta.

Mort i enterrament

El Marques de Rubí va morir a Brusel·les el 31 de desembre del 1740. 

Família i descendents

En Josep Antoni va tenir 3 fills: Salvador, Teresa i Maria Francesca, que es casà amb En Francesc Pignatelli i d'Aimeric, germà de la comtessa d'Altham. El primer fill va heretar el títol de Marquès i va poder retornar a Catalunya el 1747.

El frare cartoixà Ramon de Rubí i de Boixadors, germà del marquès, va participar en l'evacuació de juliol del 1713. El 1727 va ser nomenat bisbe de Catània (Sicília), on va morir el 1729.

L'actual Marquès de Rubí és Don José María Cubillo y Jordán de Urríes

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg xxx
              Biografia relacionada: La família del marquès de Rubí, dels Àustria als Borbó", Pere Molas, dins Afers, 20 (1995)
              (DAL-32) Pau Ignasi Dalmases i el seu temps, pàg 32