Lluís Sans i de Miquel
(Luis Sans y de Miquel)
(s. XVII, ? ~ 4-oct-1713, Barcelona)
Cavaller del Principat de Catalunya
(16xx-1713)
Capità d'Infanteria
(17??-1713)
Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel Lluís Sans i de Miquel
"Regimiento de la Concepción:
"Capitanes muertos, don Luis Sans y de Miquel, de la contusión que recibió en el avance del fuerte Santa Madrona, murió en 4 de octubre de 1713"
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. 4, pàg. 356

Llinatge (PPC2)

El Llinatge dels Sans és originari de Puigcerdà, on tenien propietats, establiments, drets, àpoques i censals registrats des l'any 1312.(RSM-16)

  • En Francesc Sans i de Còdol era mercader de Puigcerdà.
  • el seu fill fou En Guillem Sans i de Manegat, elevat a Ciutadà Honrat de Puigcerdà per Felip II; era germà seu En Francesc Sans i de Manget (s.XVI-1612); era germà seu En Lluís Sans i de Manegat, eclesiàstic que esdevingué Bisbe de Solsona (1596-1612) i Bisbe de Barcelona (1612-1620).
  • fill d'En Guillem Sans fou En Francesc de Sans (s.XVI-1628), ja nascut a Barcelona i elevat a la dignitat de Cavaller del Principat de Catalunya el 5-nov-1594, i a Noble del Principat de Catalunya el 10-mar-1618, participant a les Corts de 1626; es casà amb la seva cosina Na Lluïsa Sans i Dalmau.
  • el seu fill fou En Lluís de Sans i Sans (1607-s.XVII) , nascut a Barcelona i que participà com a noble amb el seu pare a les Corts de 1626; es casà amb Na Maria Puig i Quintana i participà també a les Corts de 1640.
  • el seu fill fou En Francesc de Sans i de Puig, Noble del Principat de Catalunya que participà a les Corts de 1701 i 1705 ; es casà amb Maria de Miquel i Descatllar.

Naixement (RSM-16)

Nascut a Barcelona. (sense dades de l'any)

Família (RSM-16)

Nét per part de mare d'En Jeroni de Miquel i de Terré de Picalquers, Noble del Principat de Catalunya el 1643, Conseller 2on de Barcelona i Mestre de Camp dels Reials Exèrcits.

Fill d'En Francesc de Sans i de Puig i de Na Maria de Miquel i Descatllar, casats el 30-nov-1661.

Nebot d'En Ramon Sans i Puig, Ardiaca de Pades i Canonge de la Seu de Barcelona

Germà del Tinent Mariscal Francesc Sans Miquel i de Monrodon, i del Jutge del Reial Senat del Principat de Catalunya Ignasi Sans i de Miquel; així mateix, tingué 2 germanes, Raymunda i Teresa, que foren religioses.

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

El 17-jun-1713 el General Rafael Nebot ha d'amonestar el Capità Ambrosi Roquer del seu regiment, per haver insinuat que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V.

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-jul. Exèrcit de Catalunya

El jul-1713, el regiment de la Generalitat passa a ser, de facto, el Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya" de l'Exèrcit de Catalunya

1713, juliol. Capità del Regiment d'Infanteria nº3 "Immaculada Concepció"

El jul-1713, Capità del Regiment d'Infanteria nº3 "Immaculada Concepció". (NH3-702)

1713, 4-octubre. Mort en combat

Mort en Combat. Durant l'avenç sobre el Fort de Santa Madrona, rebé una contusió que li provocà la mort el 4-oct-1713. (NH4-356) (NH4-359)

Enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 774
              (NH3-151) Narraciones Históricas III, pàg 151
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-356): Narraciones Históricas IV, pàg 356
              (RSM-16): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 16
              (PPC2): Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II