El General Sans fou militar català fill de Francesc Sans i Puig.

    El 1690 es casà amb Maria de Monrodón i Mas, pubilla i senyora de Monrodón (Mont-rodon), per la qual cosa incorporà el seu cognom.

    1700. Acadèmia dels Desconfiat

    El 1700 ingressà a l'Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar. Abans de la revolta catalana, feu d'enllaç entre les autoritats del Principat de Catalunya i el lloctinent de Felipe V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les Constitucions de Catalunya, conculcades per les autoritats borbòniques.

    1711. Setge de Cardona de 1711

    Després de l'aixecament militar lluità a favor de l'Arxiduc d'Austria, participant al Setge de Cardona

    Setge de Castellciutat

    Setge de Castellciutat (Alt Urgell)

    1714. Governador de la Fortalesa de Montjuïc

    El 1714 fou nomenat Governador de la Fortalesa de Montjuïc

    1714. Coronel del Regiment d'Infanteria nº4 "Generalitat de Catalunya"

    Ascendit al grau de Coronel, comandà el Regiment d'Infanteria nº4 "Generalitat de Catalunya" i més tard fou ascendit novament al grau de General de Batalla.

    1714. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel de Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Frances Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet § escapà
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 7 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup d'En Josep Bellver i Balaguer

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El General Sans i Miquel de Montrodon fou assignat al grup d'En Josep Bellver i Balaguer:

3. En Josep Bellver i Balaguer
4. En Francesc Sans i Miquel de Monrodon
5. En Joan Baptista Basset i Ramos
9. En Joan Llinàs i Farrell
13. En Nicolau Aixandri
15. En Ramon Bordes

    El seu destí, Hondarribia (Fuenterrabia), Guipúzcoa, al nord de la Península i molt aprop de la frontera amb França.

    Al 1719 esclatà la "Guerra de la Quàdruple Aliança entre França i Espanya. La Fortalesa d'Hondarribia capitulà davant l'Exèrcit francès. Pogueren escapar via Gènova En Josep Bellver i Balaguer, En Joan Baptista Basset i En Ramon Bordes.

    En canvi, En Francesc Sans i Miquel de Montrodon, En Joan Llinàs i Farrell i En Nicolau Aixandri foren reclosos a l'Alcàzar de Segóvia. L'any 1723, després de 9 anys de captiveri, se'ls permeté passar a la ciutat en règim de llibertat vigilada sota finaça.

    1725. Tractat de Viena i alliberament

    Després d' 11 anys de captiveri fou alliberat en virtut del Tractat de Pau de Viena i es traslladà a la Capital Imperial.

    1725. Servei en l'Exèrcit Imperial

    Entrà en l'Exèrcit imperial, on ascendí al grau de Generalfeldwachmeister, i el 6-ge-1753 fou ascendit novament al grau de Feldmarscahll de l'Exèrcit Imperial. Es desconeix el lloc de la seva tomba.

    "El general austriacista Francesc Sans Miquel i de Monrodon. Alguns apunts biogràfics”, per Mercè Colomer Bartrolí.