Francesc Sans Miquel i de Monrodon
(Francesc Sans Miquel i de Mont-rodon)
(Francesc Sans i de Miquel)
(Francesc Sans i de Miguel)
(Francesc de Sans i de Miquel)
(Francesc Sans i de Miquel de Montrodon)
(Francesc Sans i Miquel, i de Montrodon)
(Francesc Sans Miquel i de Monrodon)
(Francisco Sans y de Miquel)
(Francisco Sanz y de Miquel)
(D. Francisco Sant Miquel y Monrodon)
(Don Francisco Sans, Miquel, y de Monrodon)
(Francisci de Sans & de Miquel)
(1667, Barcelona ~ 4-gen-1757, Viena)
Noble del Principat de Catalunya
(1667-1757)
Tinent Coronel
(1705- 1711)
Coronel

(1711- 1714)
Governador de Montjuïc
(1713- 1714)
General de Batalla
(spanischer Generalwachtmeister)
(1714- 1714) (1730-1753)
Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(1753- 1757)
general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel monrodon montrodon mont-rodon general francesc sans miquel
"Nombre de los caballeros y ciudadanos honrados que se quedaron dentro de Barcelona:
(...) don Francisco Sans y de Miquel, don Ignacio Sans, don Luis Sans, sus hermanos, don (...) "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. 3, pàg. 710

Biografia curta

Fill de Barcelona, veí de Mont-rodon (Taradell, Osona). Militar català.

Nom i Cognom

Signatura del General
Francesc Sans Miquel i de Monrodon

El seu nom de bateig fou Francesc Sans i de Miquel.

En casar-se amb la pubilla de la Casa Monrodon, i segons les clàusules matrimonials que respectaven les voluntats del testament del pare de la seva muller, hagué d'adoptar el cognom de la Casa Monrodon, passant a anomenar-se a partir d'aleshores Francesc Sans Miquel i de Monrodon.

El topònim Monrodon, seguint els criteris ortogràfics del català estàndard, s'escriu actualment amb la forma Mont-rodon. Tot i així, per respecte a la forma que emprà el General i coincidint amb la opinió de la historiadora Mercè Colomer Bartolí, www.11setembre1714.org empra la forma original del cognom 'Monrodon' reservant la forma estandaritzada 'Mont-rodon' per a la denominació del topònim.

Llinatge (PPC2)

El Llinatge dels Sans és originari de Puigcerdà, on tenien propietats, establiments, drets, àpoques i censals registrats des l'any 1312.(FMS) (RSM-16)

  • En Francesc Sans i de Còdol era mercader de Puigcerdà.
  • el seu fill fou En Guillem Sans i de Manegat, elevat a Ciutadà Honrat de Puigcerdà per Felip II; era germà seu En Francesc Sans i de Manget (s.XVI-1612); era germà seu En Lluís Sans i de Manegat, eclesiàstic que esdevingué Bisbe de Solsona (1596-1612) i Bisbe de Barcelona (1612-1620).
  • fill d'En Guillem Sans fou En Francesc de Sans (s.XVI-1628), ja nascut a Barcelona i elevat a la dignitat de Cavaller del Principat de Catalunya el 5-nov-1594, i a Noble del Principat de Catalunya el 10-mar-1618, participant a les Corts de 1626; es casà amb la seva cosina Na Lluïsa Sans i Dalmau.
  • el seu fill fou En Lluís de Sans i Sans (1607-s.XVII) , nascut a Barcelona i que participà com a noble amb el seu pare a les Corts de 1626; es casà amb Na Maria Puig i Quintana i participà també a les Corts de 1640.
  • el seu fill fou En Francesc de Sans i de Puig, Noble del Principat de Catalunya que participà a les Corts de 1701 i 1705 ; es casà amb Maria de Miquel i Descatllar.

Naixement (RSM-16)

Nascut a Barcelona el 1667

Família (RSM-16)

Nét per part de mare d'En Jeroni de Miquel i de Terré de Picalquers, Noble del Principat de Catalunya el 1643, Conseller 2on de Barcelona i Mestre de Camp dels Reials Exèrcits.

Fill d'En Francesc de Sans i de Puig i de Na Maria de Miquel i Descatllar, casats el 30-nov-1661.

Nebot d'En Ramon Sans i Puig, Ardiaca de Pades i Canonge de la Seu de Barcelona

Germà del Capità Lluís Sans i de Miquel, i del Jutge del Reial Senat de Catalunya Ignasi Sans i de Miquel; així mateix, tingué 2 germanes, Raymunda i Teresa, que foren religioses.

Casat el 16-jul-1690 a Barcelona, a la Parròquia de Sant Miquel, amb la pubilla de la Casa Monrodon Na Maria de Monrodon i de Mas (1670-1712), Senyora de Monrodon (Mont-rodon) a Taradell (Vegueria de Vic - Osona).

Per clàusula testamentaria del pare de sa muller, recollida en les clàusules matrimonials, En Francesc Sans i de Miquel hagué d'incorporar el cognom de la seva muller al seu ("prendre el nom y armas de la Casa de Monrodon"), essent anomenat a partir d'aleshores Francesc Sans Miquel i de Monrodon; es convertí gràcies a aquest matrimoni en pubill de l'antiquíssima i noble Casa de Monrodon, exercint des d'aleshores com a Senyor jurisdiccional de la zona. (RSM-18)

Gràcies a aquest matrimoni, en Francesc Sans i de Miquel aconseguia emparentar-se amb l'antiquíssim llinatge noble dels Monrodon, que comptava entre els seus avantpassats il·lustres amb Fra Guillem de Monrodon (1165-1225), Gran Mestre de l'Ordre del Temple d'Aragó i Catalunya, i tutor personal del Rei Jaume I d'Aragó "el Conqueridor" entre 1214 i 1217.

Fou pare de N'Eulàlia Sans, Na Gertrudis Sans, En Ramon Sans de Monrodon (hereu i militar), En Miquel Sans (eclesiàstic), En Carles Sans (eclesiàstic), Na Maria Francisca Sans i Na Teresa Sans (eclesiàstica).

1682. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, Conseller Noble 2on del Braç Militar (CDC)

El 1682, el seu pare Francesc de Sans i de Puig fou Conseller Noble 2on del Braç Militar

1685. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, Cònsol Militar de la Llotja (CDC)

El 1685, el seu pare Francesc de Sans i de Puig fou Cònsol Militar de la Llotja de Barcelona

1686. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, Síndic del Braç Militar (CDC)

El 1686, el seu pare Francesc de Sans i de Puig fou Síndic del Braç Militar

1690. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, Conseller Noble 2on del Braç Militar (CDC)

El 1690, el seu pare Francesc de Sans i de Puig fou Conseller Noble 2on del Braç Militar

1690, 16-jul. Casament amb Na Maria de Monrodon i Mas (RSM-16)

El 16-jul-1690, a l'edat de 23 anys, es casà amb Na Maria de Monrodon i de Mas, que aleshores tenia 20 anys. Na Maria era pubilla de la Casa Monrodon per defunció del seu pare i el seu germà Carles de Monrodon, i per la renúncia de la seva germana gran Marianna de Monrodon, que era monja benedictina. (RSM-18)

1690. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, Síndic del Braç Militar (CDC)

El 1690, el seu pare Francesc de Sans i de Puig fou Síndic del Braç Militar

1690. Publica un llibre

El 1690, als 23 anys, publica un llibre

1695. Publica el llibre 'Juridica allegatio pro nobilibus'

El 1695, als 28 anys, publica el llibre 'Juridica allegatio pro nobilibus'

1697, 18-abril. Naixement del seu fill i hereu Ramon Sans de Monrodon (RSM-12)

El 18-abr-1697 fou batejat a la Parròquia de Sant Genís de Taradell el seu fill i hereu, En Ramon Sans de Monrodon.

1700, 22-juliol. Admès a l'Acadèmia dels Desconfiats

El 22-jul-1700 fou admès en l'Acadèmia dels Desconfiats, en la 4ª acadèmia, on hi exposà obres de temàtica militar; en aquesta acadèmia el convidat d'honor fou el Lloctinent de Catalunya, el Príncep Jordi de Hessen-Darmstadt.

1700, nov. Pren part de les reunions del Braç Miliar (CDC)

El nov-1700 ja prenia part, conjuntament amb el seu pare, en les reunions del Braç Militar.

1701, gen-feb. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, membre de la Conferència dels Dos Comuns (CDC)

El gen-feb-1701, com a Noble del Principat de Catalunya, el seu pare Francesc de Sans i de Puig fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part del Consell de Cent en la conferència tinguda per tractar la jurisdicció contenciosa de la Reial Audiència.

1701, 12-octubre. Corts de 1701-1702 (PPC2)

El 12-oct-1701 participa, amb el seu pare, en les Corts Generals de Catalunya de 1701-1702.

1701, des. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, firma el Dissentiment General que paralitzà les Corts Generals de Catalunya (CDC)

El des-1701, el seu pare Francesc de Sans i de Puig, fou un dels firmants del Dissentiment General presentat per En Pere Torrelles i Sentmenat, quan el President de les Corts negà que el rei pogués acceptar una nova representació de les Corts.

1702, 11-des. El seu pare, Francesc de Sans i de Puig, membre de la Conferència dels Tres Comuns (CDC)

El 11-des-1702, el seu pare Francesc de Sans i de Puig, com a Noble del Principat de Catalunya, fou membre de la Conferència dels Tres Comuns per part de la Diputació del General en la conferència tinguda per tractar l'expulsió d'Arnald Jäger.

1704. Naixement de la seva filla Maria Francisca Sans (RSM-25)

El 1704 neix a Taradell la seva filla Na Maria Francisca Sans.

1705. Naixement de la seva filla Teresa Sans (RSM-25)

El 1705 neix a Taradell la seva darrera filla Na Teresa Sans, anomenada afectuosament per la família Taro, i que esdevindrà amb el temps Abadessa del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.

1705, 14 d'octubre. Nomenat en la comissió de 6 per vetllar per la quietud pública (CDC)

El 14-oct-1705, fou un dels 6 comissionats per l'Arxiduc Carles amb la finalitat que anessin a visitar cadascun dels Tres Comuns per demanar-los que vetllessin per la quietud pública.

1705, 5-desembre. Corts de 1705-1706 (PPC2)

El 5-des-1705 participà, amb el seu pare, en les Corts Generals de Catalunya de 1705.

1705, des. Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya"

El des-1705, als 38 anys, fou nomenat Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya" de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1705-1709

(sense dades)

1709. Casament de la seva filla Eulàlia (RSM-24)

El 1709 la seva filla gran es casà amb un noble romà, el Marquès Egidio Ursaya i de Thomasi

1711, 5-nov. Guarnició de Solsona

El 5-nov-1711 comandava la guarnició a Solsona amb 300 homes i 30 oficials agregats d'infanteria.

1711, 5-nov. Atac borbònic contra Solsona

El 5-nov-1711 resistí l'atac de les tropes borbòniques contra Solsona. Poc després arribà a Solsona el Coronel Pere Montaner amb ordres d'evacuar la ciutat i conduir els seus homes cap a la Fortalesa de Cardona, però la presència de les tropes borbòniques impedí una evacuació ordenada de la ciutat.

1711, 9-nov. Evacuació de Solsona

La nit del 9-nov-1711 el Coronel Pere Montaner aconseguí evacuar la ciutat de Solsona, deixant com a empara a 30 homes sota les ordres del Capità Josep Xammar, qui rebé ordres de mantenir un foc intens contra les tropes borbòniques per tal de cobrir la retirada del regiment, i fer crida a rendició a les 01:00h de la nit. D'aquesta manera les tropes pogueren evacuar Solsona sense cap pèrdua i arribar a la Fortalesa de Cardona.

1711, 11-nov ~ 1711, 22-des. Setge borbònic de Cardona de 1711

Lluità al Setge borbònic de Cardona de 1711

1711, 21-des. Coronel del del Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya" (CI)

Durat el Setge borbònic de Cardona de 1711, el Coronel Pere Montaner morí; el Tinent Coronel Francesc Sans Miquel i de Monrodon fou ascendit a Coronel del Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya"

1712. Mort prematura de la seva muller Na Maria de Monrodon i de Mas (RSM-20)

El 1712 morí prematurament la seva muller Na Maria de Monrodon i de Mas; fou enterrada a la capella de Santa Maria de Mont-rodon (Taradell).

1713, 17-juny. Tensió i nervis a Barcelona

El 17-jun-1713 el General Rafael Nebot ha d'amonestar el Capità Ambrosi Roquer del seu regiment, per haver insinuat que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V.

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.

1713, 26-jun. Amb 4 companyies de guarnició a la Fortalesa de Castellciutat

El 26-jun-1713 estava amb 4 companyies (140/150 homes) del Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya" com a guarnició de la Fortalesa de Castellciutat (11S-123) (11S-142) sota el comandament del Sergent Major Joan Jansà (NH3-665) i 20 companyies de Fusellers de Muntanya.

1713, 26-jun. Arriba carta del Mariscal Starhemberg

El 26-jun-1713 arribà carta del Mariscal Starhemberg (11S-123)

1713, 27-jun. Consell de Guerra al domicili del General Moragues a la Seu d'Urgell

La matinada del 27-jun-1713 es celebrà Consell de Guerra al domicili del General Moragues a la Seu d'Urgell. (11S-123)

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713,1-jul. El General Moragues sol·licita ordres al Mariscal Starhemberg

El 1-jul-1713, el General Moragues escrigué al Mariscal Starhemberg sol·licitant ordres. (NH3-665)

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 6-jul. El Mariscal Starhemberg respon al General Moragues

El 6-jul-1713, el Mariscal Starhemberg respongué al General Moragues ordenant-li que no admetés ni a amics, ni a enemics, i que estigués vigilant. (NH3-665)

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol, 6:00h. Les tropes imperials de Barcelona acaben l'evacuació

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, les tropes imperials a Barcelona finalitzen la evacuació i amb elles s'embarca el Lloctinent de Catalunya, el Mariscal Starhemberg.

1713, 9-jul. Exèrcit de Catalunya

El jul-1713, el regiment de la Generalitat passa a ser, de facto, el Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya" de l'Exèrcit de Catalunya.

1713. El seu fill i hereu Ramon, de 16/17 anys, és nomenat Capità de Granaders (RSM-13)

El jul-1713, amb només 16/17 anys, el seu fill és nomenat Capità de la Companyia de Granaders del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya"

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 11-jul. El General Moragues és informat de la Guerra a Ultrança (NH3-665)

El 11-jul-1713 el General Moragues rebé carta del Tres Comuns informant-lo de la resolució de continuar la guerra en nom de l'Emperador i defensa de les Constitucions, i en nom seu continuava el seu mandat a la Fortalesa de Castellciutat.

1713, 22-jul. El General Moragues sol·licita aprovisionaments (NH3-665)

El 22-jul-1713 el General Moragues despatxà exprés al Tinent Mariscal Villarroel, informant de tot allò que hi havia a la Plaça, allò que necessitava, l'estat actual de la Fortalesa, i les tropes que hi havia a Puigcerdà.

1713, 14-juliol. Les tropes borbòniques ocupen Tarragona

El 14-jul-1713 les tropes borbòniques ocupen Tarragona

1713, 24-jul. El Tinent Mariscal Villarroel respon al General Moragues (NH3-665)

El 24-jul-1713 el Tinent Mariscal Villarroel respongué al General Moragues dient-li que es prendrien les disposicions oportunes per satisfer les necessitats de la Fortalesa de Castellciutat.

1713, 9-agost. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713 s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

1713, 18-setembre. L'Expedició del Diputat Militar arriba a Castellciutat

El 18-set-1713 (NH3-665) l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat arriba a Castellciutat

1713, 20-setembre. L'Expedició del Diputat Militar surt de Castellciutat

El 20-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat surt de Castellciutat

1713, 20-setembre. Destacaments borbònics arriben a Castellciutat i la bloquegen

El 20-set-1713 destacament borbònics a les ordres del General Fiennes i Bracamonte arriben a la Fortalesa de Castellciutat i, deixant-la bloquejada, persegueixen l'Expedició del Diputat Militar.

1713, 23-setembre. Es reforça el bloqueig de Castellciutat

El 23-jul-1713, es reforçà el bloqueig de Castellciutat (NH3-665)

1713, 24-setembre. El General Bracamonte demana l'entrega de Castellciutat

El 24-jul-1713, el General Bracamonte demana l'entrega de Castellciutat segons l'ordre que el Mariscal Starhemberg havia signat a darrera hora el 9-jul-1713. (NH3-665)

1713, 24-setembre. El General Moragues crida a consell

El 24-jul-1713, el General Moragues cridà a Consell i exposà la situació de la Fortalesa, prescindint de si era admissible o no la ordre del Mariscal Starhemberg. (NH3-665)

1713, 24-setembre. El Consell resol capitular

El 24-jul-1713, el Consell resolgué que, considerant que tant sols quedaven queviures per a 12 dies, el reduït nombre de soldats de guarnició, i no tenir ja cap esperança de socors, s'havia de capitular a fi d'evitar que la totalitat de la guarnició quedés presonera de guerra. (NH3-665)

1713, 28-setembre. Capitulació de Guarnició de la Fortalesa de Castellciutat

El 28-set-1713 es signava la Capitulació de la Guarnició de la Fortalesa de Castellciutat.

1713, 1-octubre. La Fortalesa de Castellciutat és evacuada

El 1-oct-1713 la Fortalesa de Castellciutat és evacuada i als Fusellers se'ls permeté retornar a les seves cases.

Surten de Castellciutat 140 homes del Reg. Diputació i 70 fusellers de muntanya.

1713, 1-octubre. El General Moragues resta a la Seu d'Urgell

El 1-oct-1713 el General Moragues resta a la Seu d'Urgell per recuperar-se de la seva dolença.

1713, 5-octubre. Els soldats del regiment arriben a Martorell

El 5-oct-1713 els soldats del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", arribaren a Martorell, on foren retinguts.

1713, 5-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

La nit del 4-5-oct-1713 els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona.

1713, 14-octubre. Els soldats del regiment són desarmats

El 14-oct-1713 els soldats del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya" foren desarmats, se'ls prengueren les banderes i se'ls donà passaport.

1713, 14-octubre. Els soldats del regiment entren a Barcelona

El 14-oct-1713, es permet l'entrada a Barcelona a aquells soldats que afirmaren ser naturals de la ciutat.

1713-1714

(14-oct-1713 ~ 19-mai-1714) sense dades

1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona

El 19-mai-1714 fou dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança. A l'estar de guàrdia, donà el seu parer per escrit, conformant-se amb la disposició resultant.

1714, 16-17-jul. Deserció d'En Moragull i dels germans Martí

La nit del 16 al 17-jul-1714 ells germans Martí i el Brigadier Josep Moragull desertaren.

1714, ~14/16-jul. El Tinent Mariscal Villarroel li ordena vigilar al Coronel Pau de Thoar

En tenir notícies de la deserció dels germans Martí i el Brigadier Moragull, el Comandant General Villarroel ordenà al Coronel Francesc Sans Miquel i de Monrodon, que manava a Montjuïc, que observés la conducta del Coronel Thoar.

1714, 25-jul. El Tinent Mariscal Villarroel li ordena retirar-se del fossat

El 25-jul-1714, havent entrat amb un cos de reforç a ocupar el fossat prop de l'estrada encoberta, el Tinent Mariscal Villarroel li ordenà que fes entrar a totes les tropes dins la ciutat, doncs des del fossat molts soldats estaven desertant i passant-se a les tropes borbòniques.

1714, 27-30-juliol. Ascendit a General de Batalla

Entre 27-30-jul-1714 la Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya fou reorganitzada; el Coronel Sans Miquel i de Monrodon, Governador de Montjuïc, fou ascendit a General de Batalla i se li assignà el comandament directe d'un sector de la ciutat. (11S-252)

1714, 8-agost. Consell de Guerra

El 8-ago-1714 fou dels presents al Consell de Guerra (11S-262)

1714, 10-agost. General de dia al Baluard del Portal Nou

Essent el General de dia al Baluard del Portal Nou, fou advertit pels Capità Francesc de Castellví i el Capità Jernoni Claresvalls que els treballs de les tropes borbòniques a les mines s'havien aturat.

1714, 10-agost, 21:00h. Ordena augmentar el foc al Baluard del Portal Nou

El dia 10-ago-1714, 21:00h, ordenà augmentar el foc contra les tropes borbòniques apostant 40 homes als angles del baluard i el llançament de focs artificials per tal de reconèixer en mig de la foscor les posicions dels soldats borbònics.

1714, 10-agost, ~21:00h. Ferit al Baluard del Portal Nou

El General Sans Miquel i de Monrodon, havent estat avisat de sorolls a les trinxeres borbòniques, jutjà que aquella mateixa nit les tropes borbòniques podien fer esclatar les mines situades sota el Baluard del Portal Nou i iniciar l'atac. Quan passà a reconèixer les posicions enemigues en aquella zona, li esclatà a prop una granada enemiga i fou ferit al cap per l'esclató d'una pedra.

A resultes de la ferida, el Tinent Mariscal Villarroel li ordenà que es retirés de la seva posició i fou substituït pel General Bellver. (11S-265)

1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel

El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre. El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 10-setembre, 14:00h. Citat per informar-lo de la dimissió de Villarroel

El 10-set-1714, a les 14:00h, fou citat pels Comuns a les voltes de Sant Antoni conjuntament amb el comandant en cap de la cavalleria General Ramon, el comandant en cap de l'artilleria General Basset, i el comandant en cap de la infanteria General Bellver, on foren informats de la dimissió del Comandant General en cap el Tinent Mariscal Villarroel, i de com s'embarcaria rumb a Mallorca quan arribessin les fragates, esperades entre la nit del 10 i el matí del 11 de setembre. (NH4-228) (11S-299)

1714, 10-setembre, ~00:30h. Ordres d'estar especialment vigilant

El Tinent Mariscal Villarroel, malgrat la seva dimissió, continuà donant ordes avisos a les tropes. Passada la mitjanit, i considerant que era molt probable que a l'albada del 10-set-1714 s'iniciés l'assalt final borbònic, envià un ajudant al General Sans i de Miquel per ordenar-li que 2hores abans de l'albada fes tocar la campana d'avís, i estigués amb especial vigilància en el moment en que s'iniciés l'albada.

1714, 11-setembre, 07:00h. Al sector del Pla d'en Lllul-Born fins a Sant Agustí

El 11-set-1714, 07:00h, estava al sector del Pla d'en Llull, Born i convent de Sant Angustí.

1714, 11-setembre, 07:00h. Comandant del sector del Pla de Palau

El 11-set-1714, ??:00h, el Comandant General Villarroel envià a l'ajudant Francesc Calveria a ordenar al General Sans i Miquel, que es trobava al sector del Pla d'en Llull-Born, que prengués el comandament del sector del Pla de Palau.

Així mateix, ordenà que es construís una línia de comunicació entre el Palau Reial i el Portal de Mar, per tal de cobrir el port i conservar la línia de comunicació amb el Baluard del Migdia. El General Sans construí barricades als caps de carrer que desembocaven a la Ribera, i féu aixecar una gran barricada que anava del Palau Reial i el Portal de Mar, creuant tota la plaça.

1714, 11-setembre, 08:00h. Els representants de la Generalitat intimen un nou contraatac

El 11-set-1714, 08:00h, els representants de la Generalitat seguiren l'exemple del Consell de Cent de Barcelona i es presentaren amb la Bandera de Sant Jordi al sector dret, per tal d'encoratjar un nou contraatac per aquella zona.

El Diputat Reial Antoni Grases i Des, l'Oïdor Reial Tomàs Antich i Saladich, i el Secretari Ramon de Codina i Ferreres, acompanyats de prohoms i el Capità de la Coronela Feliu TEixidor i Sastre, acompanyats d'un petit escamot de gent armada. El general Sans els comunicà que ja no restaven en vida homes suficients per iniciar un contraatac, i que donada la importància de la Bandera de Sant Jordi, hauria de fer retirar alguns dels pocs homes de què disposava per tal d'assignar un guàrdia defensiva a la bandera per evitar que fos capturada per l'enemic en la següent envestida.

Per tant, demanà als representants de la Generalitat que desistissin en l'intent d'un nou contraatac i posessin la bandera en lloc segur, retirant-la de primera línia de foc.

1714, 11-setembre, ??:00h. Es reben reforços al Pla de Palau

El 11-set-1714, xx:00h, el General Bellver envià al General Sans un contingent de reforç a les ordres del Tinent Coronel Mas i Duran. També rebé el reforços d'alguns escamots provinents de sectors menys amenaçats i inclús 500 ferits que estaven als hospitals es llevaren per a prendre les armes i foren adreçats al Pla de Palau, arrossegant a dones i gent del poble.

El General Sans pogué així acabar la barricada que creuava la plaça i reforçar-la amb una quants canons portats pel General Basset; la bateria d'artilleria fou dirigida pel bel·licós Canonge Anglada.(11S-346)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Informat de la proposició del General Villarroel

Estant al Pla de Palau, fou informat pel Coronel Ferrer de la proposta del General Villarroel: o provar d'organitzar un nou contraatac si es trobava prou gent per expulsar els borbònics, o fer crida i tractar la capitulació; la decisió s'havia de prendre abans de l'arribada de la nit a fi d'evitar l'incendi i el saqueig de la ciutat a discreció.

El General Sans i Miquel féu cridar al Tinent Coronel Vilana Millàs, al Capità de la Coronela Honofre Homdedeu i al Capità Francesc de Castellví, per tal que també escoltessin les paraules del Coronel Ferrer.

Escoltada la proposició del Tinent Mariscal Villarroel, respongué que aquella decisió no corresponia als militars sinó als Comuns; en conseqüència, envià a cavall al Capità de la Coronela Castellví per tal que anés a la zona de Sant Pere de les Puelles fins a trobar la Bandera de Santa Eulàlia i fer-ho saber al Comte de Plasència i a la resta de Prohoms i Oficials que allí es trobaven, en tal manera que deliberessin què s'havia de fer.

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Informat de la proposició del General Villarroel

Estant al Convent de Sant Agustí, el Coronel Thoar fou informat de la proposta del General Villarroel: o provar d'organitzar un nou contraatac si es trobava prou gent per expulsar els borbònics, o fer crida i tractar la capitulació; la decisió s'havia de prendre abans de l'arribada de la nit a fi d'evitar l'incendi i el saqueig de la ciutat a discreció.

1714, 11-setembre, 15:00h. El Coronel Thoar pren la iniciativa i fa crida a parlament

El Coronel Thoar entengué que el Coronel Juan Francisco Ferrer li ordenava que fes crida a parlament. Aquesta decisió fou polèmica, doncs alguns l'acusaren d'haver fet crida a parlament sense haver-ne informat els Comuns.

1714, 11-setembre, ~15:00h. El Coronel Thoar parlamenta en camp borbònic

El Coronel Thoar feu batre la caixa per fer crida a parlament, i un brigadier borbònic li oferí pas i entrà en camp borbònic, on parlà amb el Marquès de La Vère. Aquest informà el Duc de Berwick, que respongué que admetia tractar la capitulació. El Coronel Thoar informà el General Villarroel i els Comuns.

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a Fuenterrabía (Hondarribia)

El dissabte 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el primer grup que havia estat destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc), on hi arribaren el dimarts 4-des-1714, totalitzant 39 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 700-800 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora. L'historiador Francesc de Castellví recollí una versió que segons la qual s'haurien desplaçat a peu. Per contra, els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà senyalen la carta de l'intendent de València on es detalla que foren traslladats sempre de dia, evitant esglésies i monestirs, i reclosos en calesses de cavalls, a fi d'evitar qualsevol intent de fuga.

Un cop arribats a Fuenterrabía foren posats sota la jurisdicció del Governador del Castell de Fuenterrabía (Hondarribia) Antonio de Mata y Arnau: (RBRC-37)

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  5. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  6. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segòvia

El 1719, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segòvia el feb-1719. Els traslladats a l'Alcázar de Segòvia són els següents:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) al 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

1719, 20-abril. El Duc de Berwick inicia la invasió

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irun i el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía.

1719, 23-juny ~ 1719, 1-agost. Setge de Sant Sebastià

El 23-jun-1719 el Duc de Berwick començava el Setge de San Sebastià, que finalitzava amb la caiguda del castell de la ciutat el 1-ago-1719.

1719, 23-setembre. Alliberament i Llicència de retorn (LRFMS) (RSM-29)

El 23-set-1719, després d'haver lluitat el setge de San Sebastià contra les tropes de la Quàdruple Aliança, Felip V concedí llicència de retorn a:

 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo autoritzant el retorn a casa seva a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(oct-1719)
 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo ordenant la restitució dels béns a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(1719)

1719, 16-novembre. Sortida de Pamplona (RSM-32)

El 16-nov-1719 sortiren de la Ciutat de Pamplona

1719, 5-desembre. Arribada a Barcelona (RSM-32)

El 5-des-1719 arribaren a Barcelona

1719. Restitució dels béns embargats

A llarg del 1719 se'ls restituïren els béns embargats, així com també les hisendes de Sant Boi de Llobregat i de Montcada, la casa de Barcelona i els censos que cobraven.

1719-1724

(sense dades)

1724-1726. Malaltia del seu germà Ignasi Sans (RSM-33)

Entre 1724-1726 hagué de fer front a la greu malaltia del seu germà, fet que el dugué a demanar en préstec una suma que difícilment podria tornar.

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena (RBRC-245)

El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena entre Felip V i Carles III, que posava fi de manera definitiva a la Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica

El 24-jul-1725, Felip V ratifica el Tractat de Viena

El 15-set-1725 es fa a Viena l'acte de declaració sobre l'article 9è del Tractat de Viena relatiu a l'amnistia i a la devolució dels béns confiscat.

El 22-set-1725, es publica a Madrid el Tractat de Viena per mitjà del Bisbe Sigüenza, governador del Consell de Castella.

El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena

El 1-9-oct-1725 s'escriuen cartes als Capitans Generals i corregidors per tal que compleixin les ordres d'alliberament de presos i restitució de béns confiscats.

1727. Residència a Barcelona (RSM-33)

El 1727 es constata que la família estava vivint a la casa de Barcelona situada al carrer dels Banys, havent arrendat el la propietat de Mont-rodon per 4 anys.

1727, juny. Donació de tots els seus béns al seu fill Ramon Sans de Monrodon (RSM-33)

El juny-1727, abans de marxar voluntàriament a l'Imperi, fa donació de tots els seus béns en la persona del seu fill gran i hereu, En Ramon Sans de Monrodon, atorgant-li la responsabilitat de reconstruir i administrar el patrimoni de la Casa Sans-Monrodon, i de vetllar per les seves germanes petites.

Amb la donació total dels seus béns, també procurava evitar legalment que si es decretava un nou embargament contra les seves propietats, les autoritats borbòniques poguessin embargar-li res, doncs tot quedava en mans del seu fill.

1727, juliol. Exili voluntari a l'Imperi (RSM-12) (RSM-33)

El jul-1727, 60 anys, En Francesc Sans Miquel i Monrodon decidí exiliar-se voluntàriament a l'Imperi, a contracorrent de la majoria d'exiliats que retornaven a les seves cases, buscant que el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) li reconegués el nomenament de General de Batalla que li havien concedit els Comuns de Catalunya durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1713-1714.

En el seu exili voluntari fou acompanyat per un dels seus fills, En Miquel Sans, eclesiàstic.

1729, 7-agost. Casament del seu fill i hereu Ramon amb Maria Francisca de Sala (RSM-36)

El 7-ago-1729 el seu fill i hereu Ramon Sans i de Monrodon es casà, a l'edat de 32 anys, a la Parròquia de Sant Martí d'Arenys, amb la pubilla de la Casa Sala (Arenys de Munt), Na Maria Francisca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet.

La parella es traslladà a viure a Can Sala, a l'actual Arenys de Munt, i gràcies a aquest matrimoni amb la pubilla de la Casa Sala, la Casa Sans-Monrodon podrà redreçar-se econòmicament.

1729/1730. Se li reconeix el grau de General de Batalla (Generalwachtmeister) (RSM-34)

El 1729/1730 se li reconeix el grau de General de Batalla que li havien concedit els Comuns de Catalunya durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1713-1714; a partir d'aleshores passà a cobrar una pensió de 300 florins.

1733. Guerra del 1er Pacte de Família (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia

Al 1733 els ministres borbònics provaren novament de reconquerir els territoris italians de la Monarquia Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Havent-se firmat el 1er Pacte de família entre les Dues Corones Borbòniques, aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) per envair el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília.

1734. Nou embargament del patrimoni Sans-Monrodon

El 1734, pel fet que En Francesc Sans Miquel i de Monrodon era General de l'Imperi, es decretà novament embargament del patrimoni Sans-Monrodon. El seu fill, Ramon Sans i de Monrodon, formulà protesta en contra de l'embargament, doncs els patrimoni ja no era del seu pare sinó seu, per la donació que havia rebut el 1727. (RSM-35)

1734. Casament de la seva filla Maria Francisca Sans (RSM-25)

El 1734 la seva filla Maria Francisca Sans es casà amb En Jaume Càncer i de Bellver, germà de Na Teresa Càncer i de Bellver, qui estava casada amb el Baró d'Oix i de Bestracà Bonaventura de Barutell.

1740, 20-octubre. Mor el Kàiser Carles VI (Carles III d'Aragó)

El 20-oct-1740 mor a Viena el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans)

1753, 6-gen. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial (KUK)

El 6-gen-1753 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial.

El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivalia al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1753, 12-oct. Fa testament en favor del fill i hereu Ramon Sans i de Monrodon (RSM-12)

El 12-oct-1753 féu testament militar a favor del seu fill Ramon Sans i de Monrodon com a hereu universal, escrit de la seva mà i segellat amb les seves armes, i firmat i segellat també pel Tinent General i Auditor de Guerra de S.M. Imperial Johann Ziegey; el testament fou legalitzat pel Secretari de Ministeri Plenipotenciari Espanyol a Viena.

1754, 1-juny. Mor el seu fill i hereu Ramon Sans de Monrodon (RSM-12)

El 1-jun-1754 mor a Barcelona, a l'edat de 57 anys, el seu fill i hereu Ramon Sans de Monrodon.

1757, gener. Mort i enterrament (RSM-24) (SAP-89)

El 4-gen-1757, amb gairebé 90 anys, el Tinent Mariscal Francesc Sans Miquel de Monrodon mor a Viena.

Enterrament (sense dades)

Família i descendents

Del matrimoni entre Francesc Sans Miquel i de Monrodon amb Na Maria Teresa de Monrodon i Sans nasqué: Ramon Sans i de Monrodon, que continua la nissaga dels Sans, Maria Francisca Sans, Miquel Sans i Teresa Sans, Eulàlia Sans.

Ramon Sans i de Monrodon (1697-1754). Casat amb Na Maria Francisca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet. Fills: En Ramon de Sans i de Sala, Na Maria Francisca, Na Raymunda, En Marià, Na Maria Manuela, Na Maria Teresa de Sans i de Sala, Na Maria Magdalena, Na Gertrudis, En Francesc Salvador, i N'Antònia.

Maria Teresa de Sans i de Sala (1738-1791). Casada el 1764 amb En Ramon de Dalmases i de Terré. Fills: Marià Joaquim de Dalmases i Sans (continua el llinatge Dalmases).

Ramon de Sans i de Sala (1730-1791). Casat el 1747 amb Na Marianna de Barutell i de Càncer, hereva del Baró d'Oix Bonaventura de Barutell i d'Asprer. Fills: Bonaventura Sans i de Barutell, Na Maria i En Josep Anton.

Bonaventura Sans i de Barutell (1748-1806).

Homenatge i Record

Com a veí de Mont-rodon (Taradell), i a fi de retre-li homenatge, els taradellencs han triat el seu nom per denominar la columna que cada vigília de l'11 de Setembre forma part de la Marxa del Vigatans. Així mateix, el set-2009 es va celebrar a Taradell una conferència a càrrec Mossèn Pladevall a fi de recordar-ne la memòria: “Persones o herois de la Guerra de Successió que no hem d´oblidar: Francesc Sans Miquel i de Monrodon”.

F.Xavier Fortuny-Torres, president de l'Associació L'Om de Riudoms   F.Xavier Fortuny-Torres, president de l'Associació L'Om de Riudoms
Conferència a càrrec Mossèn Pladevall:
“Persones o herois de la Guerra de Successió
que no hem d´oblidar:
Francesc Sans Miquel i de Monrodon”
Penó de la Columna Francesc Sans
Miquel i de Monrodon”

L'Associació Cultural Miquelets de Catalunya ha recreat l'històric Regiment d'Infanteria de la Diputació del General, regiment en el qual el Tinent Mariscal Sans Miquel i de Monrodon lluità durant tota la Guerra per la Successió i del què arribà a ser-ne Coronel.

Regiment d'Infanteria de la Diputació del General   Regiment d'Infanteria de la Diputació del General
El Regiment d'Infanteria de la Diputació del General
a la recreació de la
Batalla d'Almansa 2009
El Coronel del Regiment
d'Infanteria de la Diputació del General

La historiadora Mercè Colomer Bartolí i l'historiador Mossèn Antoni Pladevall preparen estudis al respecte del Tinent Mariscal Francesc Sans i de Monrodon.

Per contra, no ens consta que en la seva pròpia ciutat natal, Barcelona, hi hagi hagut la més mínima iniciativa, ni per recordar, ni homenatjar, aquest insigne i destacat patriota, el Tinent Mariscal Francesc Sans i de Monrodon.

Així mateix, tampoc tenim constància que cap vila ni ciutat hagi dedicat un monument, una plaça, o un simple carrer a la seva memòria.

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 774
              Biografia: Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt
              Empresonament (RBRC): Repressió borbònica i resistència catalana
              Servei en l'Exèrcit Imperial i mort (KUK): K.u.K Generale
              (11S-123) : L'Onze de Setembre, pàg 123
              (11S-142) : L'Onze de Setembre, pàg 142
              (11S-186) : L'Onze de Setembre, pàg 186
              (11S-252) : L'Onze de Setembre, pàg 252
              (11S-262) : L'Onze de Setembre, pàg 262
              (11S-265) : L'Onze de Setembre, pàg 265
              (11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299

              (11S-346) : L'Onze de Setembre, pàg 346
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714)
              (CDC) La Classe dirigent catalana (1697-1714)

              (CI) Cardona Inexpugnable [consulta web 26-set-2009]
              (EC) Ferits: Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714), pàg. 206
              (FMS) Cartes de Viena: Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud nº8, 139-II)xxxxx Biblioteca de Catalunya
              (LRFMS) Llicència de retorn: Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud. Fol. 9) Biblioteca de Catalunya
              (NH3-665) Guarnició de Castellciutat: Narraciones Históricas III, pàg 665
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-228) Narraciones Históricas IV, pàg 228
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (PPC1): Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) I
              (PPC2): Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II

              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-37) Arribada a Fuenterrabía: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 37
              (RBRC-209) Lluita al Setge de San Sebastián: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 209
              (RBRC-245) Tractat de Viena: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 245
              (RSM-12): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt
, pàg 12
              (RSM-13): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 13
              (RSM-16): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 16
              (RSM-18): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 18
              (RSM-20): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 20

              (RSM-24): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 24
              (RSM-25): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 25
              (RSM-29): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 29
              (RSM-32): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 32
              (RSM-33): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 33
              (RSM-34): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 34

              (RSM-35): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 35
              (RSM-36): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 36
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?


vineta Literatura relacionada: "El general austriacista Francesc Sans Miquel i de Monrodon. Alguns apunts biogràfics”, per Mercè Colomer Bartrolí
vineta Llista: Llista de comandants militars i prohoms detinguts després de l'11 de setembre