Ramon Sans i de Monrodon
(Raimundo Sans y de Montrodón)
(18-abr-1697, Mont-rodon-Taradell ~ 1-jun-1754, Barcelona)
Capità de Granaders
(1713- 1714)
ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de monrodon montrodon mont-rodon ramon sans de
"Nombre de los caballeros y ciudadanos honrados que se quedaron dentro de Barcelona:
(...) don Raimundo Sans i de Montrodón, don (...) "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. 3, pàg. 710

Llinatge (PPC2)

El Llinatge dels Sans és originari de Puigcerdà, on tenien propietats, establiments, drets, àpoques i censals registrats des l'any 1312.(FMS)

  • En Francesc Sans i de Còdol era mercader de Puigcerdà.
  • el seu fill fou En Guillem Sans i de Manegat, elevat a Ciutadà Honrat de Puigcerdà per Felip II.
  • el seu fill fou En Francesc de Sans i de Manget, ja nascut a Barcelona, i elevat a la dignitat de Cavaller del Principat de Catalunya el 5-nov-1594, i a Noble del Principat de Catalunya el 10-mar-1618; així mateix fou Doctor en dret i Regent del Reial i Suprem Consell d'Aragó i participà a les Corts de 1626.
  • el seu fill fou En Lluís de Sans i de Sans, que participà a les Corts de 1626 i les de 1640; era germà seu En Miquel de Sans i de Sans, Noble del Principat de Catalunya
  • fill d'En Lluís fou En Francesc de Sans i de Puig, Noble del Principat de Catalunya que participà a les Corts de 1701 i 1705

Família

Fill del Tinent Mariscal Francesc Sans Miquel i de Monrodon i de Na Maria Francisca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet, casats el 16-jul-1690

Nebot del Capità Lluís Sans i de Miquel, i del Jutge del Reial Senat de Catalunya Ignasi Sans i de Miquel.

Germà d'En Miquel Sans, Maria Francisca Sans, Teresa Sans, Eulàlia Sans.

Casat el 1729 amb Na Maria Francisca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet.

Naixement

El 18-abr-1697 fou batejat a la Parròquia de Sant Genís de Taradell.

1713, 30-juny. S'inicia la Junta de Braços

El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.

1713,1-jul. El General Moragues sol·licita ordres al Mariscal Starhemberg

El 1-jul-1713, el General Moragues escrigué al Mariscal Starhemberg sol·licitant ordres. (NH3-665)

1713, 2-juliol. Les tropes imperials inicien l'evacuació

El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació

1713, 6-juliol, 17:00h. La Junta de Braços acorda continuar la "Guerra a Ultrança"

El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança

1713, 6-jul. El Mariscal Starhemberg respon al General Moragues

El 6-jul-1713, el Mariscal Starhemberg respongué al General Moragues ordenant-li que no admetés ni a amics, ni a enemics, i que estigués vigilant. (NH3-665)

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.

1713, 9-juliol, 6:00h. Les tropes imperials de Barcelona acaben l'evacuació

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, les tropes imperials a Barcelona finalitzen la evacuació i amb elles s'embarca el Lloctinent de Catalunya, el Mariscal Starhemberg.

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1713, 9-jul. Exèrcit de Catalunya

El jul-1713, el regiment de la Generalitat passa a ser, de facto, el Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya" de l'Exèrcit de Catalunya.

1713, jul. Amb 16/17 anys, és nomenat Capità de Granaders (RSM-13)

El jul-1713, amb només 16/17 anys, és nomenat Capità de la Companyia de Granaders del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya"

1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica

El 13-jul-1714, destinat al front central de la dreta amb 60 granaders durant l'Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica

1714, 13-juliol. Salva al General Josep Anton Martí

El 13-jul-1714, havent caigut del cavall el General Josep Anton Martí, el Capità de Granaders Ramon Sans i de Monrodon l'ajudà a rebassar la línia.

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament .Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

1714, 27-octubre. Grup destinat a Fuenterrabía (Hondarribia)

El dissabte 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el primer grup que havia estat destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc), on hi arribaren el dimarts 4-des-1714, totalitzant 39 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 700-800 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora. L'historiador Francesc de Castellví recollí una versió que segons la qual s'haurien desplaçat a peu. Per contra, els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà senyalen la carta de l'intendent de València on es detalla que foren traslladats sempre de dia, evitant esglésies i monestirs, i reclosos en calesses de cavalls, a fi d'evitar qualsevol intent de fuga.

Un cop arribats a Fuenterrabía foren posats sota la jurisdicció del Governador del Castell de Fuenterrabía (Hondarribia) Antonio de Mata y Arnau: (RBRC-37)

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  5. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  6. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

 

1717, juliol. Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segòvia

El 1719, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segòvia el feb-1719. Els traslladats a l'Alcázar de Segòvia són els següents:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) al 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

1719, 20-abril. El Duc de Berwick inicia la invasió

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irun i el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía.

1719, 23-juny ~ 1719, 1-agost. Setge de Sant Sebastià

El 23-jun-1719 el Duc de Berwick començava el Setge de San Sebastià, que finalitzava amb la caiguda del castell de la ciutat el 1-ago-1719.

1719, 23-setembre. Alliberament i Llicència de retorn (LRFMS) (RSM-29)

El 23-set-1719, després d'haver lluitat el setge de San Sebastià contra les tropes de la Quàdruple Aliança, Felip V concedí llicència de retorn a:

 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo autoritzant el retorn a casa seva a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(oct-1719)
 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo ordenant la restitució dels béns a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(1719)

1719, 16-novembre. Sortida de Pamplona (RSM-32)

El 16-nov-1719 sortiren de la Ciutat de Pamplona

1719, 5-desembre. Arribada a Barcelona (RSM-32)

El 5-des-1719 arribaren a Barcelona

1719. Restitució dels béns embargats

A llarg del 1719 se'ls restituïren els béns embargats, així com també les hisendes de Sant Boi de Llobregat i de Montcada, la casa de Barcelona i els censos que cobraven.

1719-1724

(sense dades)

1724-1726. Malaltia del seu oncle Ignasi Sans (RSM-33)

Entre 1724-1726 son pare el General Francesc Sans Miquel i de Monrodon hagué de fer front a la greu malaltia del seu oncle, fet que dugué al seu pare a demanar en préstec una suma que difícilment podria tornar.

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena (RBRC-245)

El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena entre Felip V i Carles III, que posava fi de manera definitiva a la Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica

El 24-jul-1725, Felip V ratifica el Tractat de Viena

El 15-set-1725 es fa a Viena l'acte de declaració sobre l'article 9è del Tractat de Viena relatiu a l'amnistia i a la devolució dels béns confiscat.

El 22-set-1725, es publica a Madrid el Tractat de Viena per mitjà del Bisbe Sigüenza, governador del Consell de Castella.

El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena

El 1-9-oct-1725 s'escriuen cartes als Capitans Generals i corregidors per tal que compleixin les ordres d'alliberament de presos i restitució de béns confiscats.

1727. Residència a Barcelona (RSM-33)

El 1727 es constata que la família estava vivint a la casa de Barcelona situada al carrer dels Banys, havent arrendat el la propietat de Mont-rodon per 4 anys.

1727, juny. Donació de tots els seus béns del seu pare (RSM-33)

El juny-1727, abans de marxar voluntàriament a l'Imperi, son pare el General Francesc Sans Miquel i de Monrodon féu donació de tots els seus béns en la persona del seu fill gran i hereu, En Ramon Sans de Monrodon, atorgant-li la responsabilitat de reconstruir i administrar el patrimoni de la Casa Sans-Monrodon, i de vetllar per les seves germanes petites.

Amb la donació total dels seus béns, també procurava evitar legalment que si es decretava un nou embargament contra les seves propietats, les autoritats borbòniques poguessin embargar-li res, doncs tot quedava en mans del seu fill.

1727, juliol. Son pare s'exilia a l'Imperi (RSM-12) (RSM-33)

El jul-1727, 60 anys, son pare el General Francesc Sans Miquel i de Monrodon decidí exiliar-se voluntàriament a l'Imperi, a contracorrent de la majoria d'exiliats que retornaven a les seves cases, buscant que el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) li reconegués el nomenament de General de Batalla que li havien concedit els Comuns de Catalunya durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1713-1714.

En el seu exili voluntari fou acompanyat per un dels seus germans, En Miquel Sans, eclesiàstic.

1729, 7-agost. Casament amb Na Maria Francisca de Sala (RSM-36)

El 7-ago-1729 En Ramon Sans i de Monrodon es casà, a l'edat de 32 anys, a la Parròquia de Sant Martí d'Arenys, amb la pubilla de la Casa Sala (Arenys de Munt), Na Maria Francisca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet.

La parella es traslladà a viure a Can Sala, a l'actual Arenys de Munt, i gràcies a aquest matrimoni amb la pubilla de la Casa Sala, la Casa Sans-Monrodon podrà redreçar-se econòmicament.

1729/1730. A Son pare se li reconeix el grau de General de Batalla (RSM-34)

El 1729/1730 se li reconeix el grau de General de Batalla que li havien concedit els Comuns de Catalunya durant el Setge Borbònic de Barcelona de 1713-1714; a partir d'aleshores passà a cobrar una pensió de 300 florins.

1734. Nou embargament del patrimoni Sans-Monrodon

El 1734, pel fet que son pare el General Francesc Sans Miquel i de Monrodon era General de l'Imperi, es decretà novament embargament del patrimoni Sans-Monrodon. El seu fill, Ramon Sans i de Monrodon, formulà protesta en contra de l'embargament, doncs els patrimoni ja no era del seu pare sinó seu, per la donació que havia rebut el 1727. (RSM-35)

1753, 6-gen. Son pare ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial (KUK)

El 6-gen-1753 son pare el General Francesc Sans Miquel i de Monrodon fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial.

El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivalia al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III.

1753, 12-oct. Son pare fa testament en favor d'ell (RSM-12)

El 12-oct-1753 son pare el Tinent Mariscal Francesc Sans Miquel i de Monrodon féu testament militar a favor del seu fill Ramon Sans i de Monrodon com a hereu universal, escrit de la seva mà i segellat amb les seves armes, i firmat i segellat també pel Tinent GEneral i Auditor de Guerra de S.M. Imperial Johann Ziegey; el testament fou legalitzat pel Secretari de Ministeri Plenipotenciari Espanyol a Viena.

1754, 1-juny. Mort (RSM-12)

El 1-jun-1754 morí a Barcelona, a l'edat de 57 anys, En Ramon Sans de Monrodon.

Família i descendents

Del matrimoni entre Ramon Sans i de Monrodon amb Na Maria Francisca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet nasqueren: En Ramon de Sans i de Sala, Na Maria Francisca, Na Raymunda, En Marià, Na Maria Manuela, Na Maria Teresa de Sans i de Sala, Na Maria Magdalena, Na Gertrudis, En Francesc Salvador, i N'Antònia.

Maria Teresa de Sans i de Sala (1738-1791). Casada el 1764 amb En Ramon de Dalmases i de Terré. Fills: Marià Joaquim de Dalmases i Sans (continua el llinatge Dalmases).

Ramon de Sans i de Sala (1730-1791). Casat el 1747 amb Na Marianna de Barutell i de Càncer, hereva del Baró d'Oix Bonaventura de Barutell i d'Asprer. Fills: Bonaventura Sans i de Barutell, Na Maria i En Josep Anton.

Bonaventura Sans i de Barutell (1748-1806).

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 774
              Biografia: Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt
              Empresonament (RBRC): Repressió borbònica i resistència catalana
              Servei en l'Exèrcit Imperial i mort (KUK): K.u.K Generale
              (11S-123) : L'Onze de Setembre, pàg 123
              (11S-123) : L'Onze de Setembre, pàg 186
              (11S-265) : L'Onze de Setembre, pàg 265
              (11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299

              (11S-346) : L'Onze de Setembre, pàg 346
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714)
              (CDC) La Classe dirigent catalana (1697-1714)

              (EC) Ferits: Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714), pàg. 206
              (FMS) Cartes de Viena: Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud nº8, 139-II)xxxxx Biblioteca de Catalunya
              (LRFMS) Llicència de retorn: Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud. Fol. 9) Biblioteca de Catalunya
              (NH3-665) Guarnició de Castellciutat: Narraciones Históricas III, pàg 665
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (PPC1): Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) I
              (PPC2): Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27

              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-37) Arribada a Fuenterrabía: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 37
              (RBRC-209) Lluita al Setge de San Sebastián: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 209
              (RBRC-245) Tractat de Viena: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 245
              (RSM-12): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt
, pàg 12
              (RSM-13): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 13
              (RSM-16): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 16
              (RSM-18): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 18
              (RSM-20): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 20

              (RSM-24): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 24
              (RSM-25): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 25
              (RSM-29): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 29
              (RSM-32): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 32
              (RSM-33): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 33
              (RSM-34): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 34

              (RSM-35): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 35
              (RSM-36): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 36
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?


vineta Llista: Llista de comandants militars i prohoms detinguts després de l'11 de setembre