Francesc de Sayol i de Quarteroni
(Francesc de Sayol i Quarteroni)

(Francesc de Saiol i Quarteroni)
(Francesc Sayol i Quarteroni)

(Francisco de Sayol)
(Francisco de Sayol y Quarteroni)
(Francisco Sayol y de Quarteroni)
(Francisco Sayol y Cuarteroni)
(23-gen-1643, Barcelona? - ~1719, ?)
Cavaller del Principat de Catalunya
(1???-1705)
Noble del Principat de Catalunya
(1705-17??)
Cavaller de l'Orde de Nostra Senyora de Calatrava
(1705-17??)
Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya
(1677-1680)
Lloctinet del Batlle General de Catalunya

(1707-1714)
Lloctinent del Protantveus del General Governador del Principat de Catalunya
(1713?-1714)
Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol quarteroni 1714 Francesc sayol saiol

Llinatge Sayol (CFP) (PPC2)

El 1473 En Berenguer de Sayol, donzell de Barcelona, qui assistí a les Corts de Perpinyà, i el 1493 a les Corts de Barcelona. El seu fill fou En Bernat de Sayol, donzell de Barcelona. Aquest fou pare d'En Guerau de Sayol i de Vallseca, qui assistí a les Corts de Monstó de 1563 i 1585. El 1585 En Guerau de Sayol i de Vallseca acordà amb En Guerau Joan de Barberà signar capítols matrimonials entre els seus respectius fill, de 8 anys d'edat, i filla de 3 anys, i fer-los donació universal de tots els seus béns. Així, En Lluís de Sayol i de Montoliu es casà amb Na Rafaela de Barberà i de Cervelló. Aquest foren pares d'En Felicià de Sayol i de Barberà, qui es casà el 1628 amb Na Maria de Quarteroni i Falcó, aportant aquesta una importantíssima dot de 8.000 lliures.

Llinatge Quarteroni (CFP)

Els Quarteroni eren una important família d'origen italià. El fundador de la nissaga fou Daniel de Quarteroni i Alsate, natural de la població llombarda de Piacenza, a Itàlia. Daniel de jove s'instal·là ala població de Huéscar, del regne de Granada, on es casà amb Maria Ponce de León, i on nasqueren els seus fills Ferran i Francesc. Daniel de Quarteroni i la seva família s'instal·laren a Barcelona el 1593, i aviat es relacionaren amb la classe dirigent, com proven els marmessors del seu testament, fet el 1602: Galceran de Cardona, Ramon d'Oms i Francesc d'Erill. El seu fill Francesc es casaria amb Francesca Falcó i Meca, veïna de Barcelona, i en el seu testament, fet el 1615, nomenaria hereu el seu fill Joan. Una altra filla, Maria de Quarteroni, es casà el 1628 amb Felicià de Saiol.

Ban publicat en nom del Portantveus del General Governador
Genealogia dels llinatges Sayol i Quarteroni

Família Sayol i Quarteroni (PPC2) (C3C) (CDC) (CFP)

Revesnét d'En Guerau de Sayol i de Vallseca, Donzell de Barcelona, qui assistí a les Corts de Monstó de 1563 i 1585.

Nét d'En Lluís de Sayol i de Montoliu, Cavaller del Principat de Catalunya natural de Barcelona. Assistí a les Corts de 1599.

Fill d'En Felicià de Sayol i de Barberà i de Na Maria de Quarteroni i Falcó, casats el 1628. En Felicià era Cavaller del Principat de Catalunya, Senyor de Querol i Carlà de Vilafranca del Penedès. Fou Protector del Braç Militar de Catalunya i assistí a les Corts de 1626 i al Parlament del 1653.

Germà del Canonge de la catedral de Barcelona Antoni de Sayol i de Quarteroni, President de la Diputació del General de Catalunya (Generalitat) en el trienni 1686-1689.

Germà d'En Lluís de Sayol i de Quarteroni. Cavaller del Principat de Catalunya natural de Barcelona, qui assistí a les Corts de 1701 i 1705, i a la Junta de Braços del 1713. En Lluís testà el 1703 nomenant hereu el seu fill primogènit Lluís de Sayol i d'Ortiz, deixant 1.000 lliures de dot per a la seva filla Maria Teresa de Sayol i d'Ortiz. (HGC)

Germà d'En Felicià de Sayol i de Quarteroni (1646-1713), eclesiàstic i frare de l'Orde de Sant Joan, i comanador i lloctinent del Prior de l'Orde de Sant Joan a Catalunya.

Germà d'En Daniel de Sayol i de Quarteroni, que com Fra. Antoni, també fou Canonge de la catedral de Barcelona. (HGC)

1643, 23-gener. Naixement (HGC)

El 23-gen-1643 nasqué En Francesc de Sayol i de Quarteroni.

1647. Son pare és desterrat per promoure la sedició contra els francesos (HGC)

El 1647 son pare En Felicià de Sayol i de Barberà fou desterrat de Barcelona en ser acusat de promoure sedicions contra els francesos.

1677, 22-abril. Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya (HGC)

El 22-abr-1677 fou extret Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya pel trienni 1697-1680. En ser extret era fora del Principat de Catalunya, on arribà el 15-set-1677 per jurar el càrrec. La seva elecció fou polèmica perquè havia estat insaculat per a diputat militar el 27-jul-1672, quan encara no havia complert els 30 anys d'edat. Gràcies a les gestions del seu germà, fra. Daniel de Sayol i de Quarteroni canonge de la catedral de Barcelona, aquest escull es va poder salvar demostrant que la insaculació dels que tenien 29 anys no era un fet excepcional en la història.

1684. Capità de la Coronela (HGC)

El 1684 era Capità de la Coronela de Barcelona.

1697. Lluità contra els francesos en el setge de Barcelona (HGC)

El 1697 lluità durant el setge francès de Barcelona.

1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC2)

El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702.

1705, 5-des ~ 1706, 31-mar. Participa en les Corts de 1705-1706 (PPC2)

El 5-des-1705 participà en les Corts de 1705-1706.

1705, 5-desembre. Habilitat Noble del Principat de Catalunya (PPC2)

Vers el 5-des-1705, en les Corts de Barcelona, fos ascendit de Cavaller a Noble del Principat de Catalunya en virtut del rescripto reial dirigit a la Junta d'Habilitació pel Protonotari Reial.

1707, 18-agost. Nomenat Lloctinent del Batlle General de Catalunya

El 18-.ago-1707 es publicà a Barcelona el casament del Rei Carles III amb la Princesa Elisabet Cristina de Brünsvick. Per aquest motiu, el Rei li féu la gràcia de nomenar-lo Lloctinent del Batlle General de Catalunya. (NH2-432)

1713, 6-juliol, 12:00h. Signatari de la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges

El 6-jul-1713, 12:00h, fou un dels 40 militars catalans que signaren la Protesta d'En Manuel de Ferrer i Sitges. (NH3-682)

1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona

El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)

1714, 30-maig. Publica Ban per a la reparació dels danys

El 30-mai-1714 el Lloctinent del Portantveus del General Governador de Catalunya donà un Ban per comunicar la reparació dels danys ocasinats pel gran bombardeig.

Ban publicat en nom del Lloctinent del Portantveus del General Governador
Ban publicat en nom del
Lloctinent del Portantveus del General Governador del Principat de Catalunya
dat el 30-mai-1714

1714, 2-setembre, tarda. Examen de l'estat de la Plaça i les tropes

El 2-set-1714, tarda, el Conseller en Cap Rafael Casanova, els 2 Diputats de la Generalitat, el Protector del Braç Militar Joan de Lanuza i Oms, el Tinent del Governador de Catalunya Francesc de Sayol, i En Josep Galcerán de Pinós, examinaren l'estat de les defenses i els llocs on s'estaven les tropes. Es constatà la fam que patien les tropes. (NH4-207)

1714, 4-set, 15:00h-16:00h. Gran Consell dels Tres Comuns

A les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Govern. (NH4-348)

1714, 6-set, 17:00h. Els Consellers i els Patricis es preparen per un assalt imminent

Els Consellers de Barcelona n'informaren a la Conferència dels Tres Comuns que residia a les cases del General de Catalunya davant l'església de Sant Antoni. Havent estat informats els Tres Comuns, En Francesc de Sayol, el Vicari General Rifós, i En Josep Galceran de Pinós, aquests acordaren dirigir-se als sectors més exposats a l'enemic per animar les tropes. (NH4-217)

1714, 6-set, vespre. Els Patricis animant les tropes a la Travessera

El 6-set-1714, vespre, En Verneda passà a la Travessera on es trobà En Francesc de Sayol, el Vicari General Rifós, i En Josep Galceran de Pinós animant a les tropes distribuïts en els llocs més exposats. (NH4-218)

1714, 11-set, ~08:00-09:00h. Junta a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres

El 11-set-1714, entre les 8:00h i les 9:00h, participà en la junta que es tingué a Can Gorgot, a la plaça de Junqueres, a fi de resoldre que s'havia de fer en aquella conjuntura. (NH4-254) (NH4-352)

1714, 11-setembre, 14:00h-15:00h. Es reuneix el Gran Consell dels Tres Comuns

El 11-set-1714, entre les 14:00h i 15:00h, es reuní el Gran Consell dels Tres Comuns a les Torres del Portal de Sant Antoni. (NH4-352)

1714, 11-set, ~15:30h. Reunió al Saló de Cent

El 11-set-1714, ~15:30h, es celebrà reunió al Saló de Cent en la que participaren els Consellers 2on, 3er, 4rt i 5è, alguns membres de la Junta 24ª de Guerra i dels Comuns, i en la que l'agent secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda i el Coronel Juan Francisco Ferrer exposaren les seves comissions. (NH4-262)

1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"

Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

1719, 8-abril. Testament (C3C) (CDC)

Testà el 8-abr-1719.

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

Fill: N'Antoni de Sayol i Costa (NH3-709-711)

Homenatge i Record

(no en tenim constància)

 

*Fonts:
              (C3C) La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714)
              (CDC) La Classe dirigent catalana (1697-1714)
              (CFP) Can Feliu de la Penya o Can Sisternes. Un casal barroc a través dels documents (s.XVII-XIX)
              (HGC) Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents
              (NH2-432) Narraciones Históricas II, pàg 432
              (NH3-682) Narraciones Históricas III, pàg 682
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-207) Narraciones Históricas IV, pàg 207
              (NH4-217) Narraciones Históricas IV, pàg 217
              (NH4-218) Narraciones Históricas IV, pàg 218
              (NH4-254) Narraciones Históricas IV, pàg 254
              (NH4-262) Narraciones Históricas IV, pàg 262
              (NH4-348) Narraciones Históricas IV, pàg 348
              (NH4-352) Narraciones Históricas IV, pàg 352
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II