Josep Vicent Torres i Eiximeno
(?, ? - ?, ?)
Coronel

 

 


    1714. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
  2. General de Cavalleria Miquel Ramon i de Tord ж 11 set-1714
  3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
  4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos
  6. Coronel Sebastià de Dalamau i Oller
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
  8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
  9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
  10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
  11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
  12. Coronel Blai Ferrer § escapà
  13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
  14. Tinent Coronel Francesc Maians
  15. Tinent Coronel Ramon Bordes
  16. Tinent Coronel Joan Bernet § escapà
  17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
  18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
  19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
  20. Sergent Major Cayetano Antillón
  21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
  22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

  1. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
  2. En Josep Glaceran de Pinós § escapà
  3. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 7 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup d'En Sebastià de Dalmau

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El Coronel Torres fou assignat al grup d'En Sebastià de Dalmau i Oller:

  1. En Sebastià de Dalamau i Oller
  2. En Josep Vicent Torres i Eiximeno
  3. En Francesc Maians
  4. En Cayetano Antillón
  5. En Francesc Vila i Lleó
  6. En Simón Sánchez

    El seu destí, Iruña (Pamplona), on arribaren el 27 de novembre de 1714.

Ciudadela de Pamplona

    Els presoners foren tancats a les casamates dels castell. Al 1719 esclatà la "Guerra de la Quàdruple Aliança entre França i Espanya. La Fortalesa d'Iruña es trobava bastant a prop de la frontera. Per això, els presoners foren traslladats a l'Alcàzar de Segovia, a la Castella profunda.

    En Simón Sànchez i En Cayetano Antillón foren amnistiats poc després. No així els catalans i valencians.

    1725. Tractat de Viena i servei en l'Exèrcit Imperial

        Després de podrir-se durant 11 anys a la presó, el 1725 va ser alliberat en virtut del Tractat de pau de Viena signat entre el Kàiser Karl VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V, en virtut del qual l'Emperador exigia l’alliberament de tots els presos que haguessin lluitat en el bàndol germànic durant la Guerra de Successió.

Es desconeix on es troba la seva tomba.