Josep Vicent Torres i Eiximeno (Josep Vicent Torres i Eximeno) (José Vicente Torres y Jimeno) (José Torres y Jimeno) (José Torres Jimeno) (José Torres Eximeno) (s. XVII, Benissa? / València? - 13-mai-1733, Viena?) Ciutadà de València (17??-17??) Noble (1707-17??) Secretari de la Ciutat de València (17??-1700-17??) Secretari de la negociació de València al Consell d'Aragó (1707-17??) Correu Major del Regne de València (17??-17??) Coronel d'Infanteria (1713-1714) Secretari del Reial Segell del Consell d'Espanya (1727-1733) |
| "La principal representación en el pueblo tenía José Torres y Jimeno, secretario de la ciudad, hombre activo, audaz y popular" |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. I, pàg. 605 |
| "... don José Torres Jimeno, valenciano; por su muerte, seguida en 13 de mayo de 1733,.. " |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 520 |
Naixement i Família Fill d'Eleuteri Torres (BA-1); els Torres formaven una antiga nissaga de Juristes. Els seus avantpassats ocupaven la Secretaria de la Ciutat de València des del segle XV (EAV) Natural de la ciutat de València (NH3) o de Benissa (Marina Alta) Tenia vinculacions i ascendència social a la comarca de la Marina (EAV) 1700, 1-novembre. Secretaria de la Ciutat de València (EAV) A la mort de Carles II, ocupava la Secretaria de la Ciutat de València 1705, 10-ago, nit. La gran Flota anglo-holandesa arriba a Altea La nit del 10-ago-1705 la Flota anglo-holandesa arriba a Altea 1705, 13-ago. Consell de Guerra d'Altea (BBD) El 13-ago-1705 es celebra un gran consell de guerra a bord de la flota anglo-holandesa. En el consell:
1705, 14-ago. Cartes a Josep Cardona i Josep Vicent Torres i Eiximeno El 14-ago-1705 l'Arxiduc Carles d'Àustria, a bord de la Flota anglo-holandesa fondejada a Altea, redacta cartes per En Josep Cardona i En Josep Vicent Torres i Eiximeno. 1705, 15-ago. Manifest al Regne de València i nomenament de General (BBD) El 15-ago-1705 l'Arxiduc Carles d'Àustria, a bord del Britannia, redacta un manifest adreçat al Regne de València; els manifest és entregat a En Joan Baptista Basset El 15-ago-1705 l'Arxiduc Carles d'Àustria lliura patent de "General de les Armes del Regne de València" a Joan Baptista Basset 1705, 16-ago. El Coronel Francesc Garcia d'Àvila pren l'obediència de 5 viles El 16-ago-1705 el Coronel Francesc Garcia d'Àvila i el Joan Gil Cabezas ja han reunit una partida de 1.000 homes i han pres l'obediència de 5 viles de la Marina a l'Arxiduc Carles d'Àustria. 1705, 17-ago, 10:00h. El General Basset arriba a les muralles de Dénia (BBD) El 17-ago-1705, a les 10:00h, el Coronel Francesc Garcia d'Àvila i En Joan Gil Cabezas arriben per terra a les muralles de Dénia. Per mar hi arriba el General Basset, en una flotilla formada per 7 vaixells de guerra i 2 balandres que s'havia separat de la Flota anglo-holandesa 1705, 17-18-ago. Fugida del Governador de Dénia (BBD) Durant la nit del 17-18-ago-1705, el Governador de Dénia Pasqual de Perellós i Aragó fuig de la vila; resta com a governador En Felip Antoni Gavilà. 1705, 18-ago. Dénia dóna obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria (BBD) El 18-ago-1705, els veïns, eclesiàstics i seculars, decideixen per unanimitat que Dénia donés obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria. 1705, 18-ago. El General Basset desembarca a Dénia (BBD) El 18-ago-1705 el General Basset desembarca a Dénia 1705, 19-ago. La Ciutat i el Regne de València (BBD) El 19-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València declaren que la rebel·lió de Dénia és un cas inopinat, la qual cosa permet aplicar el Fur CXXXVIII de les Corts de 1585 i per tant disposar dels recursos de la Generalitat per a casos extraordinaris. 1705, 19-ago. La Ciutat i el Regne de València demanen reforços a Felip V (BBD) El 19-ago-1705 la Ciutat i el Regne de València, informats de la caiguda de Dénia, envien un correu urgent manifestant la seva lleialtat a Felip V i per demanar l'enviament urgent d'unitats militars; concretament, demanen que el Terç del Regne de València, que es trobava a Andalusia, retorni al Regne. 1705, 22-agost. La Cort de Madrid ordena l'enviament de tropes a Dénia (BBD) El 22-ago-1705 la Cort de Madrid ordena immediatament per Reial Resolució l'enviament de tropes des d'Andalusia cap a Dénia; concretament 1.800 cavalls:
Les tropes procedents d'Andalusia es traslladaran sota el comandament del Mariscal de Camp Juan Antonio Hurtado de Amézaga y Unzaga. Les tropes procedents de Madrid es traslladaran sota el comandament del Tinent General José Salazar 1705, 27-agost. Les tropes de Madrid surten cap el Regne de València El 27-ago-1705 les tropes a les ordres del Tinent General José Salazar surten de Madrid amb ordres d'estar a Almansa el 4-set-1705. 1705, 5-setembre. Entrada de les tropes borbòniques al Regne de València (BBD) El 5-set-1705, seguint les instruccions, les tropes procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salazar entren al Regne de València. Es dirigeixen cap a La Marina.
1705, 8-setembre. Les tropes borbòniques arriben a Gandia (BBD) El 8-set-1705, les tropes borbòniques procedents de Madrid sota el comandament del Tinent General José Salaz arriben a Gandia. 1705, ago/set. Comissionat per Ciutat i el Regne de València per a pagar les tropes (EAV) Entre agost-setembre-1705 En Josep Vicent Torres i Eiximeno és comissionat per la Ciutat i el Regne de València per a pagar les tropes borbòniques i les milícies valencianes que assetgen la Dénia ocupada pel General Basset. 1705, 9-setembre. Possibilitats d'assaltar Dénia (BBD) El 9-set-1705 les tropes borbòniques analitzen les possibilitats d'assaltar Dénia. El Tinent General Salazar considera inviable l’expugnació de Dénia sense més tropes i sense artilleria. 1705, 10-setembre. Incendi i saqueig de les viles revoltades (BBD) El 10-set-1705 les tropes borbòniques del Tinent General Salazar es dediquen a saquejar i cremar El Verger, Ondara, Pedreguer, Benissa, Xaló i Alcalalí. 1705, 11-setembre. Oferta borbònica de Capitulació a Dénia (BBD) El 11-set-1705 un trompeta ordena al General Basset que capituli El 11-set-1705 el General Basset es nega a capitular 1705, 11-setembre. Incendi del raval de Dénia (BBD) El 11-set-1705 per la nit, les tropes borbòniques incendien el raval de Dénia. Participen en l'operació:
1705, 11-setembre. Bloqueig borbònic de Dénia de 1705 El 11-set-1705, s'inicia per terra el Bloqueig Borbònic de Dénia de 1705 1705, 12-setembre. Ordres pel Tinent General Salazar de marxa a Catalunya (BBD) El 12-set-1705, de matinada, el Tinent General Salazar rep per correu urgent una Reial Ordre datada el dia 8-set-1705, on se li ordena posar-se immediatament en marxa cap a Catalunya amb totes les tropes. 1705, 12-17-setembre. Peticions del Virrei de València de deixar tropes a Dénia (BBD) El Virrei de València Marqués de Villagarcia, i la Ciutat i el Regne de València fan repetides peticions a Madrid de mantenir el Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot per contenir la rebel·lió de Dénia. El Virrei de València Marqués de Villagarcia argumenta que no es refia que les milícies valencianes siguin ni eficaces en el bloqueig, ni fidels a Felip V. 1705, 19-setembre. Autorització de Madrid a deixar el Regiment del Coronel Nebot (BBD) El 19-set-1705, quan les tropes del Tinent General Salazar ja es troben al Puig, a 15 km al nord de València, arriba la resposta de Madrid a la petició de la Ciutat i Regne de València de deixar tropes bloquejant Dénia; la Cort de Madrid autoritza la permanència de 2 esquadrons del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a Dénia, les despeses del qual corren per compte de la Ciutat i del Regne de València. Poc després s'autoritzà també al 3er esquadró del Regiment de cavalleria del Coronel Rafael Nebot a restar bloquejant Dénia. Així mateix, Luís de Zúñiga esdevé Comandant en Cap de les tropes borbòniques. 1705, 9-octubre. La guarnició borbònica de Barcelona accepta capitular El 9-oct-1705 la guarnició borbònica de Barcelona accepta capitular a les tropes Austriacistes 1705, 10-octubre. Carta de l'Arxiduc Carles al Coronel Rafael Nebot El 10-oct-1705, des de Barcelona estant, l'Arxiduc Carles d'Àustria escriu una carta al Coronel Rafael Nebot 1705, 14-octubre. Barcelona en poder dels Austriacistes El 14-oct-1705 Barcelona en poder dels Austriacistes 1705, 9-10-desembre. El Coronel Nebot s'uneix a la sublevació militar austriacista (BBD) La nit del 9-10-des-1705, el Coronel Rafael Nebot es proclama partidari de l'Arxiduc Carles d'Àustria i s'uneix a la sublevació militar austriacista. 1705, 10-desembre. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia (BBD) El 10-des-1705 el Coronel Rafael Nebot uneix les seves tropes a les milícies del General Basset. Finalitza el bloqueig borbònic de Dénia. 1705, 13-14-desembre. Decisions a Alzira (BBD) El 13-14-des-1705 el General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien cartes a l'Arxiduc Carles demanant que les tropes austriacistes que estaven a Catalunya entrin al nord del Regne de València des de Tortosa i Vinaròs, per tal de pressionar les tropes borbòniques que es troben al nord del Regne i facilitar així la presa austriacista de la Ciutat de València. El 13-14-des-1705 el General Basset ordena als seus homes que es posin cintes grogues en senyal de fidelitat a la Casa d'Àustria; així mateix s'allisten diverses companyies de voluntaris. El 13-14-des-1705 el General Basset i el Coronel Rafael Nebot envien emissaris per conèixer la situació de la Ciutat de València; els informes reporten que a la ciutat hi ha tranquil·litat i que el govern es troba reunit en múltiples juntes; també informen que no hi ha disposició ni prevenció de tropes per defensar la ciutat. El 13-14-des-1705 el Coronel Rafael Nebot i el General Basset reben informes que el Tinent General José Salazar es dirigeix des del nord del Regne cap a la Ciutat de València amb les tropes:
El 13-14-des-1705 s'atribueix a En Josep Vicent Torres i Eiximeno l'avís al General Basset i al Coronel Rafael Nebot que els ciutadans de Ciutat de València, temorosos que l'Horta sigui destruïda per la força que vulgui prendre la ciutat, s'entregaran a la primera força militar que es presenti davant de les muralles. El 13-14-des-1705 el Coronel Rafael Nebot i el General Basset decideixen ocupar València amb les següents tropes:
1705, 14-15-desembre. Marxa sobre València La vesprada del 14-15-des-1705 les tropes del General Basset i del Coronel Rafael Nebot inicien la Marxa sobre la València. 1705, 14-15-desembre. 15.000 maulets s'uneixen a la Marxa sobre València Durant la Marxa sobre València, 15.000 maulets a peu i a cavall se'ls uneixen. El matí del 15-des-1705 arriben a la Porta de Sant Vicent 1705, 16-desembre. Presa de València El 16-des-1705 envien un trompeta demanant l'obediència de la ciutat a l'Arxiduc Carles. El 16-des-1705 la Noblesa s'ofereix a obeir els designis del Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia. Els estaments de la Ciutat fan el mateix i els Jurats de la Ciutat s'adrecen al Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia demanat ordres per tal de defensar la Ciutat. El Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia s'inhibeix, al·legant que sense tropes no pot decidir, i que la Ciutat ha de decidir per si mateixa. El 16-des-1705 el Virrei borbònic de València Marqués de Villagarcia dictamina que la Ciutat envii prohoms per dictaminar la capitulació de la ciutat a les tropes austriacistes. Els escollits per signar la capitulació de la ciutat són el Comte de Villafranqueza i el Secretari de la Ciutat En Josep Vicent Torres i Eiximeno. Els comissionats surten de la Ciutat i es reuneixen amb el General Basset i el Coronel Rafael Nebot. El General Basset informa que té àmplies comissions de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Els comissionats retornen a la Ciutat acompanyats d'homes del Regiment de cavalleria nº4 "Rafael Nebot", els Capità Jaume Porta i del Capità Joan Jacint Tàrrega i Salvador. Finalment, el 16-des-1705 es redacten i firmen les Capitulacions de la Ciutat de València. 1705, 20-desembre. Presa de Xàtiva El 20-des-1705 el Coronel Rafael Nebot passa a prendre l'obediència de Xàtiva. 1706, 2-gener. La Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València El 2-gen-1706 la Ciutat aclama solemnement a Carles III com a rei de València 1706, ~2/3-gener. Consell a Ciutat de València Vers el 2/3-gen-1706, havent-se rebut notícies de la presència de tropes borbòniques a Xiva, es celebra Consell a Ciutat de València sobre la conveniència d'atacar les topes borbòniques. El Coronel Nebot és partidari de resistir tancats a València fins a l'arribada dels reforços de l'Exèrcit Reial de Carles III. El General Basset, seguint el desig del poble, és partidari d'atacar. S'imposa el criteri del General Basset d'atacar Xiva. Al Consell hi assisteixen:
1706, 4-gener. Combat de Xiva (JBB) El 4-gen-1706. Combat de Xiva 1706, 4-gene. Retorn de les tropes cap a València i represàlies contra els francesos El 4-gen-1706, en retornar les tropes austriacistes del Combat de Xiva, els poble de València s'enfurismà contra els francesos; els valencians saquejaren les seves cases, els deixaren nus pels carrers i molts foren empresonats. 1706, 6-gener. Combat de Burjassot El 6-gen-1706. Combat de Burjassot 1706, 17-gener. Les tropes borbòniques entren al Regne de València (CMC) El 17-gen-1706, creuen Requena en direcció a València les tropes borbòniques de Joaquín Ponce de León, Duque de Arcos, i l'artilleria de Cristóbal de Moscoso, Conde de las Torres de Alcorrín, amb reforços de les milícies castellanes de Requena. 1706, ~18-gener. Bloqueig borbònic de València (JBB) Vers el 18-gen-1706 les tropes borbòniques bloquegen València 1706, 26-gener. Signa la carta demanant socors al Generalíssim Peterborough El 26-gen-1706 En Josep Vicent Torres i Eiximeno signa una carta demanant socors al Generalíssim dels Exèrcits Confederats de Terra Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, per tal que aixequi el Bloqueig borbònic de València. 1706, 4-febrer. El Generalíssim Peterborough trenca bloqueig borbònic de València (JBB) El 4-feb-1706, el Generalíssim anglès Peterborough trenca el Bloqueig borbònic de València 1706, 7-febrer. Comte de Cardona jura com a Virrei de València (JBB) El 7-feb-1706 el Comte de Cardona jura com a Virrei de València 1706, 7/8-febrer. Consell del Generalíssim Peterborough sobre el govern del General Basset a València El 7/8-feb-1706 el Generalíssim anglès Peterborough forma Consell per dictaminar sobre el govern que havia dirigit el General Basset a València. Hi assisteixen:
1706, 4-març. El General Basset surt de València cap a Alzira (JBB) El 4-mar-1706 el General Basset surt de València amb 500 homes cap a Alzira, que era amenaçada per les tropes borbòniques. 1706, 30-31-març. Desembarcament a València de reforços (JBB) El 30-31-mar-1706 desembarquen reforços a València:
1706, 16-juny. Es difon la notícia que Peterborough ha detingut el General Basset (JBB) El 16-jun-1706 es comencen a difondre rumors que el General Basset ha estat detingut pel Generalíssim anglès Peterborugh a Xàtiva. 1706, 28-juny. Peterborough confisca el béns del General Basset (JBB) El 28-jun-1706 són embargats tots els béns i cavallerisses del General Basset. 1706, 28-juny. Disturbis a València contra Peterborough i el Virrei Cardona (JBB) El 28-jun-1706 es produeixen disturbis a la Ciutat de València 1706, 30-juny. Enfrontament entre tropes catalanes i angleses (JBB) El 30-jun-1706 l'ambient de la Ciutat de València s'agreuja encara més quan es donen ordres a unes companyies de cavalleria catalanes (no tenim constància de a quin regiment pertanyien) que estaven de guàrdia davant del palau de Peterborough, perquè desmuntin i entreguin els seus cavalls als anglesos. Els catalans s'hi resisteixen i després d'encarar-se amb els anglesos fusell en mà, les tropes catalanes acabaren marxant al Grau, amb els seus seus cavalls. 1706, 30-juny. A València demanen l'alliberament del General Basset (JBB) El 30-jun-1706 les companyies gremials dels burgesos de València demanen audiència al Virrei per tal de sol·licitar l'alliberament de València. 1706, 1-5-juliol. El General Basset és traslladat fora de València (JBB) El 1-5-jul-1706 el General Basset és traslladat de Xàtiva a Dénia 1706, 5-10-juliol. El General Basset a Dénia (JBB) El 5-10-jul-1706 el General Basset resta empresonat a Dénia 1706, 10-juliol. El General Basset embarcat cap a Tortosa (JBB) El 10-jul-1706 el General Basset és embarcat cap a Tortosa 1707, 7-març. Amb el rei Carles III cap a Barcelona (EAV) El 7-mar-1707 En Josep Vicent Torres i Eiximeno acompanya Carles III cap a Barcelona 1707, 14-maig. Peterborough cridat a Anglaterra per justificar les seves accions (MCMP) El 14-mai-1707 el Generalíssim anglès Peterborough és cridat a retornar a Anglaterra. Allí se li imputaran càrrecs pels delictes de corrupció, incompetència i excés d'autoritat. 1707, 25-abril. Batalla d'Almansa El 25-abr-1707 es lliura la Batalla d'Almansa 1707, 2-maig. Arriben a Barcelona les notícies sobre la Batalla d'Almansa (JBB) El 2-mai-1707 arribaren a Barcelona les notícies sobre la Batalla d'Almansa. En rebre's la notícia, el Secretari Josep Vicent Torres i Eiximeno demanà al rei l'alliberament del General Basset i permís per anar a lluitar al Regne de València. 1707, maig. Alliberament del General Basset (JBB) A mitjans de maig el General Basset fou alliberat de Lleida, on havia estat traslladat 1707. Confiscació del béns i sentenciat a mort (EAV) En restablir-se el govern borbònic al Regne de València li són confiscats els seus béns i és sentenciat a mort juntament amb d'altres familiars seus. 1707, 18-agost. Nomenat Noble per Carles III en publicar-se el seu casament (EAV) El 18-.ago-1707 es publicà a Barcelona el casament del Rei Carles III amb la Princesa Elisabet Cristina de Brünsvick. Per aquest motiu, el Rei li féu la gràcia de nomenar-lo Noble. (NH2-432) 1713, 15-juny. La Nació Aragonesa entrega Representació als Comuns de Catalunya El 15-jun-1713 la Nació Aragonesa entrega representació als Comuns de Catalunya 1713, 16-juny. Entrega la Representació de la Nació Valenciana El 16-jun-1713 En Gaspar de Calatayud Comte de Calatayud i En Josep Vicent Torres i Eiximeno entreguen als Comuns de Catalunya la representació en nom de la Nació Valenciana. 1713, 6-juliol. La Nació Catalana determina continuar la Guerra a Ultrança El 6-jul-1713 la Junta de Braços de Catalunya resol continuar la guerra 1713, 9-juliol. Es publica el Públic Pregó comunicant la Guerra a Ultrança El 9-jun-1713 es publica el Públic Pregó comunicant la decisió de continuar la guerra 1713, 11-juliol. El Regne d'Aragó s'uneix a la declaració de Guerra a Ultrança El 11-jul-1713 el Regne d'Aragó s'adhereix a la Guerra a Ultrança 1713, 12-juliol. El Regne de València s'uneix a la declaració de Guerra a Ultrança El 12-jul-1713 En Gaspar de Calatayud Comte de Calatayud i En Josep Vicent Torres i Eiximeno entreguen als Comuns de Catalunya la comunicació d'adhesió del Regne de València a la Guerra a Ultrança. 1713. Coronel del Regiment d'Infanteria nº5 "Mare de Déu dels Desemparats" Coronel del Regiment d'Infanteria nº5 "Mare de Déu dels Desemparats" 1713, 19-octubre. Atac contra el reducte borbònic de Can Navarro El 19-oct-1713 comanda un cos de 300 infants en l'Atac contra el reducte borbònic de Can Navarro. 1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona El 19-mai-1714 és un dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança. 1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica El 13-jul-1714, el Coronel Torres i Eiximeno és el comandant en cap del front central d'atac durant l'Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica 1714, 13-juliol. Ferit en l'Atac contra la 1ª paral·lela Borbònica El 13-jul-1714 és ferit en l'Atac contra la 1ª paral·lela Borbònica 1714, 17-18-juliol. Ocupació de l'estrada encoberta Durant la nit del 17-18-jul-1714 ocupa l'estrada encoberta comandant un cos de 500 infants i 100 fusellers. 1714, 22-juliol. Ocupació de l'estrada encoberta El 22-jul-1714 ocupa l'estrada encoberta comandant un cos de 350 soldats, 250 fusellers i 50 desmuntats. 1714, 12-13-14-agost. Batalla del Baluard de Santa Clara Lluita a la Batalla del Baluard de Santa Clara 1714, 15-agost. Ferit a les acaballes de la Batalla del Baluard de Santa Clara És ferit el 15-ago-1714 al Baluard de Santa Clara 1714, 1-setembre, 04:00h. El General Bellver dóna avís d'un possible assalt general El General Bellver estant de guàrdia i en veure els moviment de les tropes borbòniques, mana fer senyal amb coet i tocar la campana d'alarma. Seguidament fa enviar avís al Tinent General Villarroel. 1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel El 1-set-1714, 15:00h, el General Comandant Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346) (NH4-205) Com que estava ferit, el seu vot no fou requerit pel General Comandant Villarroel. 1714, 11-setembre. Batalla de l'11 de Setembre de 1714 Batalla de l'11 de Setembre de 1714 1714, 22-setembre. Engany i empresonament Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316) La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)
1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant
La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho. 1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona El 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.
1717, juliol. Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720) El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruble Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V. 1719, abans de febrer. Indults (SAP-89) Abans del feb-1719 es sol·licità i concedí indult al Sergent Major Cayetano Antillón. Probablement també es concedí alshores indult al capellà castrense Simón Sánchez:
1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segóvia El 1718, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segóvia el feb-1719:
Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irun, el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía i el 23-jun-1719 començava el Setge de San Sebastià, que finalitzava el 1-ago-1719. 1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felip V:
1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segòvia La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segòvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segòvia:
~1725. Exiliat al Sacre Imperi Germànic S'exilià al Sacre Imperi Germànic. 1727, 3-maig. Secretari del Reial Segell del Consell d'Espanya (EAV) (EA) El 3-mai-1727 fou nomenat per ocupar la plaça de Secretari del Reial Segell del Consell d'Espanya, havent mort l'anterior secretari don Antonio Ibáñez de Bustamante. Després de la mort d'En Josep Vicente Torres i Eiximeno, la secretaria fou ocupada per don José Pérez de las Aguas, nomenat el 10-jun-1733. 1733, 13-maig. Mort i enterrament (NH4) El seu darrer testament està datat a Viena el 1730 (EAV) Morí el 13-mai-1733 (NH4) El testament fou publicat el 15-mai-1733 (EAV) La secretaria que ocupava fou ocupada per don José Pérez de las Aguas el 10-jun-1733 (EA) (es desconeix on es troba la seva tomba) Família i descendents (EAV) (GA) Estigué casat amb Na Caterina Bonilla. Tingué, al menys, 3 filles: Na Maria Lluïsa (morta el 1727), Na Maria Micaela, i Na Josefa (ambdues vestiren els hàbits del convent de Jerusalem de València) Per manca de descendència masculina, deixà hereu a Josep Abargues i Torres, ciutadà, instituint en ell un mayorazgo amb tots els seus béns, que comprenien nombroses cases, terres, heretats, corrals, molí i forn, situades especialment a Benissa i a l'Horta de València; també l'heretat del Rafol de Torrent, adquirit el 1703 a la Ciutat de València per 9.300 lliures i que havia pertangut al també ciutadà i austriacista Jaume Trilles. En el seu testament nomenava marmessors el Marquès de Villasor, al Marquès de Rialb, En Joan Amor de Soria, el Coronel Francesc Mayans (el seu antic Tinent Coronel en el Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats) i el Capità Lluís Siuranas. Josep Abargues i Torres: Era fill d'En Joan Abargues i de Na Maria Torres. Es casà amb Na Magdalena Eximeno. Fill: Joan Abargues Eiximeno (1721) Joan Abargues Eiximeno, casat amb Na Pascuala Sala. Fill: Josep Abargues i Sala (1754), Josep Abargues i Sala (prengué el nom de Josep Torres Eximeno). Sol·licità la concessió del títol de noblesa per als Torres-Abargues en l’any 1793, títol que fou atorgat definitivament per Carles IV; en la sol·licitud acredita l’antecedent familiar de Josep Vicent Torres Eximeno, comandant del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats, que va defensar Barcelona contra les tropes borbòniques en el setge de 1714 en la Guerra de Successió (CMA) . Es casà amb Na Francisca Feliu. Fill Joaquim Abargues i Feliu (1787) i Josep Abargues i Feliu (1794) Joaquim Abargues i Feliu (1787-1847); va ser un acreditat jurista, diputat a les Corts de Cadis de 1810 i senador en diferents legislatures. Josep Abargues i Feliu, casat amb Na Concepció Domènech. Fill: Joaquim Abargues i Domènech (1844) Joaquim Abargues i Domènech (1844-1886); fou alcalde de Benissa, cap de les Milícies Urbanes i cofundador de la Banca Abargues i Cabrera. Es casà amb Na Clara Torres Orduña. Filles: Maria Abargues Torres Orduña (1879) i Josepa Abargues Torres Orduña Homenatge i Record (no en tenim constància)
*Fonts: |
 |
Campanya Militar: Invasió austriacista i Aixecament maulet al Regne de València |
|
Campanya Militar: Contraofensiva borbònica al Regne de València |
|
Campanya Militar: Setge Borbònic de Barcelona de 1713-1714 |
|
Unitat Militar: Regiment d'Infanteria nº5 "Mare de Déu dels Desemparats" |
|
Document: Representació de la Nació Valenciana |
|
Document: Adhesió del Regne de València a la Guerra a Ultrança |
|
Directori Biogràfic: Caps Militars detinguts a Barcelona el 22-set-1714 |
|
Llista: Llista de comandants militars i prohoms detinguts després de l'11 de setembre |
