Austriacista de primera hora.

    1705-1710. Alferes de les Reials Guàrdies Catalanes

    Alferes amb el grau de Serget Major del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

    1710-1713. Tinent de les Reials Guàrdies Catalanes

    Tinent amb el grau de Serget Major del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"

    1713, juliol. Sergent Major de la Fortalesa de Montjuïc

    Fou Sergent Major de la Fortalesa de Montjuïc.

    1714. Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº7 "Nostra Senyora del Roser"

    Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº7 "Nostra Senyora del Roser"

    1714, 22-setembre. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel de Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Frances Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet § escapà
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 7 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup d'En Sebastià de Dalmau

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. El Sergent Major Vila i Lleó fou assignat al grup d'En Sebastià de Dalmau i Oller:

6. En Sebastià de Dalamau i Oller
7. En Josep Vicent Torres i Eiximeno
14. En Francesc Maians
20. En Cayetano Antillón
22. En Francesc Vila i Lleó
23. En Simón Sánchez

    El seu destí, Iruña (Pamplona), on arribaren el 27 de novembre de 1714.

    Els presoners foren tancats a les casamates dels castell. Al 1719 esclatà la "Guerra de la Quàdruple Aliança entre França i Espanya. La Fortalesa d'Iruña es trobava bastant a prop de la frontera. Per això, els presoners foren traslladats a l'Alcàzar de Segovia, a la Castella profunda.

    En Simón Sànchez i En Cayetano Antillón foren amnistiats poc després. No així els catalans i valencians.

    1725. Tractat de Viena i exili a la Capital Imperial

    Després de podrir-se durant 11 anys a la presó, el 1725 va ser alliberat en virtut del Tractat de pau de Viena signat entre el Kàiser Karl VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V, en virtut del qual l'Emperador exigia l’alliberament de tots els presos que haguessin lluitat en el bàndol germànic durant la Guerra de Successió.

    1725. Servei en l'Exèrcit Imperial. Coronel

    Serví en l'Exèrcit Imperial assolint el grau de Coronel

    1745. Mort i Enterrament

    Va traspassar el 2-ago-1745 a la capital imperial i fou enterrat a Mari Hilf