Antonio de Villarroel y Peláez
(Antoni de Villarroel)

(Villaroel)
(Antoine de Villaruël)
(Antoine, marquis de Villaruël)
(le Marquis de Villaruël)
(le Marquis de Villaroël)
(Markgraaf de Villaroël)
(Généralissime monsieur de Villaroël)

(circa. 4-des-1656, Barcelona ~ 22-feb-1726, La Corunya)
Capità d'Infanteria
(16??-1697)
Governador de la Fortalesa de Cardona
(1697-1697)
Mestre de Camp
"Coronel"

(1697-17??)
Tinent General borbònic
(1708-1710)
Tinent General austriacista
"Tinent Mariscal"

"Tinent de Mariscal"
"Teniente Mariscal"
(1710-1726)
Inspector General d'Infanteria
(1713-1713)
General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya
"General en Xefe"
"Senyor tinent de Mariscal General don Antoni de Villarroel"
"Comandante en Xefe General de el Exercito de Cathaluña"
"General Comandante"
"Comandante General"
"Comandante en Jefe"
"General en Jefe"

"Señor General Don Antonio de Villarroel"
(1713-1714)
Membre de la Junta Secreta
(1713-1714)
general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel general Antoni Antonio Villarroel
Avisado el general comandante y reconocida la parte de Palacio, y toda la linia que ocupaban los sitiados hasta San Agustín, exhortó a todos con blanda y animosa resolución con estas palabras:
"Señores, hijos y hermanos: hoy es el día en que se han de acordar del valor y gloriosas acciones que en todos tiempos ha ejecutado nuestra nación. No diga la malicia o la envídia que no somos dignos de ser catalanes y hijos legítimos de nuestros mayores. Por nosotros y por toda la nación española peleamos. Hoy es el día de morir o vencer, y no será vez que con gloria inmortal fue poblada de nuevo esta ciudad defendiendo la fe de su religión y privilegios".

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pag. 249


"Al general comandante no le turbó el peligro de su herida la presencia de su espíritu en dar las órdenes. (...) Llegado a su casa al tiempo que los cirujanos le curaban y le sacaban la bala de la herida, refiere Don Juan Francisco Verneda en sus memorias que entró en su cuarto para informarse del estado de su herida; que luego que le vio, le dijo: Váyase Sr. D. Juan luego a animar las gentes para evitar la última desgracia.
Tal era la grande presencia de espíritu de este héroe que de continuo enviaba para saber el estado en que se hallaban, y continuamente daba órdenes y disposiciones, y puede compararse con justicia a los héreoes que ha tenido la antigüedad, y sin adulación inmortalizó su nombre. Tuvo parte en los hechos políticos y dirección en los militares en tanto que se anivelaron con las reglas de la militar disciplina y prudencia; en fin, tuvo la mayor parte en la gloria que adquirieron los defensores este día como general y como soldado. (...)
Previno los sucesos, quiso evitarlos; no conseguido, se halló en todo; dio las disposiciones de general y peleó como particular soldado, con conducta, valor, prudencia y presencia de espíritu, que conservó hasta en el mayor riesgo y desgracia.".

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pag. 250-251


"Es indudable que Don Antonio de Villarroel reunía condiciones de energía, de don de mando y de inteligencia en la guerra, que le hacen elevarse por encima del común de sus contemporáneos. La defensa de Barcelona, dirigida por él, fue verdaderamente excepcional "

"El sitio de Barcelona en 1713-14: estudio histórico"
Teniente Coronel de Ingenieros Joaquín de la Llave y García



Retrat del
Tinent Mariscal
Antonio de Villarroel
y Peláez

Biografia breu

El Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez fou un excepcional miliar nascut a Barcelona. El seu secretari durant el bloqueig i setge borbònic de Barcelona de 1713-1714 fou don Manuel de Medina.

 

 

 

 

 

 

Sobre la nacionalitat

Pel fet de néixer a Barcelona alguns historiadors han volgut fer-lo català. La realitat però és que fins el 1714 néixer a Catalunya no suposava ser català; per obtenir la condició de català s'havia d'obtenir la naturalització -el què contemporàniament en diem la ciutadania- de Catalunya, un dret que el Decret de Nova suprimí en abolir el Dret d'Estrangeria, convertint així les diferents nacions sobre les que regnava el monarca borbònic en una sola i única nació espanyola. En les llistes per a la repressió confeccionades pels borbònics abans de la caiguda de Barcelona, al costat del nom del Tinent Mariscal Antonio de Villarroel hi figura la següent anotació: "no és catalán". El fet de no ser català però, no obsta per a què al llarg del bloqueig i setge reivindiqués la seua condició de fill de Barcelona, inclús es digués ser català, i demostrés el seu amor i fidelitat vers Barcelona i vers Catalunya.

Sobre el grau militar

Com a militar professional Don Antonio de Villarroel seguí la carrera militar fins a assolir el grau de Tinent General del Reials Exèrcits de Felip V. Quan el 1710 entrà en servei de Carles III, se li mantingué el grau equivalent al que tenia, i que es corresponia al de Tinent Mariscal. El grau militar de Tinent Mariscal és la traducció equivalent de Feldmarschall-Leutnant que apareix així en les Reials Ordenances militars de Carles III.

Sobre el càrrec de comandament

Don Antonio de Villarroel detentà el càrrec de General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya. El càrrec apareix en les formes de Comandante en Jefe General de el Ejercito de Cathaluña, General Comandante, Comandante General, Comandante en Jefe, General en Jefe.

Naixement

Antonio de Villarroel y Peláez va néixer a Barcelona, on estava destinat el seu pare i fou batejat a la Catedral de Barcelona el 4-des-1656. Els seus padrins foren el Ciutadà Honrat de Barcelona Rafael Càrcer i Bajó, i la germana d'aquest Na Flora Càrcer i Bajó. (VCD-I)

Família

[Segons Carreras Bulbena, erròniament, el seu pare es deia Cristóbal de Villarroel] (VCD-I)

Fill del militar castellà don Francisco de Villarroel i de l'asturiana Catalina Peláez. (SA-710)

Els seus germans foren:

  • Diego de Villarroel y Peláez (natural de Villanueva de los Infantes, bisbat de Toledo)
  • Íñigo de Villarroel y Peláez
  • Isabel de Villarroel y Peláez (nascuda a Barcelona i batejada el 15-nov-1659). (VCD-I)

El 8-set-1698 es donà llicència de matrimoni a la parròquia de Santa Maria del Mar a don Diego de Villarroel, fill de militar i soldat del Terç dels grocs, natural de Villanueva de los Infantes, bisbat de Toledo, per casar-se amb Na Magdalena Sirinyé, filla d'En Juame i de Na Maria, domiciliats a la parròquia de Santa Maria del Mar. (SA-710)

El 30-set-1700 Íñigo de Villarroel fou admès a l'Acadèmia dels Desconfiats. Aquest va contribuir amb una "Canción real" a l'obra que l'Acadèmia dedicà a la mort de Carles II. (SA-710)

La seva muller [amb el nom pres per una font notarial catalana que pot presentar errors de transcripció] era Anna Maria Sedenyo i de Guadier [Guadiel]. (SA-710)

El seu cunyat seria, per tant, Mateo Sedeño Gudiel [Guadiel], qui el 1726 i des de Màlaga escriuria una carta al marqués de la Paz Juan Bautista de Orendáin, ministre de Felip V, on afirmava que Villarroel havia mort el 1726. El 1754 don Juan Bautista Centurión Fernández de Córdoba Ursino y Velasco, marqués de Estepa y conde de Fuensalida y Casapalma, nomenà per servir l'ofici d'alferes major de la diputació municipal de Màlaga, qui rebé el títol per Cèdula de Ferran VI el 23-jul-1754. Mateo Sedeño Gudiel continuava exercint el 1759 fins que per escriptura atorgada a Màlaga el 14-set-1764 dimití en favor Juan Bautista Centurión Fernández de Córdoba, qui nomenà nou alférez mayor de Málaga a Francisco Ortiz Rojano.

Mateo Sedeño Gudiel y Arévalo era natural de Torredonjimeno (Regne de Jaén), fill de D. León Antonio Sedeño, i de Andrea Catalina de Bargas. Fou regidor perpetu i alferes major de Màlaga després d'exercir diverses administracions, tresoreries i comptes. Estava casat amb Bárbara de Aguilar [Aguiar] Padilla y Balsarrate [Balzarrate] -gemana del bisbe de Ceuta- i natural de Màlaga. Mateo Sedeño testà el 1765.

Llinatge

[Segons Carreras Bulbena, els Villarroel procedien de Villanueva de los Infantes (Toledo), i entre els seus avantpassats destaca la figura del militar García de Villarroel, qui el 1578 comandava una de les unitats que custodiava les costes del regne de Granada] (VCD-I)

Tal com demostrà l'eminent historiador Albert Garcia Espuche en trobar la llicència matrimonial de Diego de Villarroel y Peláez localitzada al Bisbat de Barcelona, i de l'any 1698, aquest manifestà ser de Vilanueva de los Infantes, bisbat de Toledo, corresponent a l'actual Villanueva de los Infantes de l'actual província de Ciudad Real.

Professió militar

Com el seu pare i els seus germans, va seguir la professió militar i cursà estudis d'infanteria. (VCD-I)

 

 

1656. Naixement i bateig a Barcelona

El 4-des-1656 Antonio de Villarroel y Peláez fou batejat a la Catedral de Barcelona, ciutat en la que estava destinat el seu pare. Els seus padrins foren el Ciutadà Honrat de Barcelona Rafael Càrcer i Bajó, i la germana d'aquest Na Flora Càrcer i Bajó. (VCD-I)

1695. Capità d'Infanteria a Madrid

A principis de 1695, amb 39 anys, estava a Madrid amb el grau de capità en classe de "reformado", és a dir, oficial militar sense exercici del seu càrrec. (VCD-I)

1695, juny. Destinat a Ceuta

El juny-1695 fou destinat a Ceuta, incorporant-se al Terç del Mestre de Camp Francisco Antonio Díaz Pimienta per a comandar-hi una companyia. (VCD-I)

1695, juliol. Setge de Ceuta

El 6-jul-1695 cabdellà una destacada acció durant el Setge de Ceuta; durant aquesta acció fou ferit. (VCD-I)

1697, 26-juliol. Destinat al Setge francès de Barcelona

El 26-jul-1697, 4 Terços provinents de Ceuta foren destinats al Setge francès de Barcelona 1697. (VCD-I)

1697. Governador de la Fortalesa de Cardona (AC-4)

Des del mar-1697 a ago-1697 fou el Governador de la Fortalesa de Cardona

1697, agost/setembre. Ascendit a Mestre de Camp

Poc després de l'ago-1697, amb 41 anys, fou ascendit per mèrits de guerra al grau de Mestre de Camp, grau equivalent al de Coronel. (VCD-I)

1700. A la mort de Carles II, acatà el testament i restà fidel a Felip V

A la mort de Carles II, acatà el testament i restà fidel a Felip V. (VCD-II)

1700-1705. Sense dades

1700-1705 (sense dades)

1705-1706. En servei al regne de Nàpols (RBRC-256)

Entre 1705-1706 estigué en servei a Nàpols, període durant és de suposar que entraria en servei seu el seu criat Nicolàs Tantalena.

1706-1707. Sense dades

1706-1707 (sense dades)

1707. A les ordres del Duc d'Orleans

El 1707 fou assignat a les tropes borbòniques franceses del Duc d'Orleans. (VCD-II)

1707, 3-maig. Setge borbònic de Requena

Lluità al Setge de Requena sota les ordres del Duc d'Orleans; el 3-mai-1707 la ciutat capitulava a les tropes borbòniques. (VCD-II)

1707, 8-maig. Ocupació borbònica de València

El 8-mai-1707 participà en la ocupació borbònica de València. (VCD-II)

1707. Es reuneix amb el Duc d'Orleans a Zaragoza

Es reuní de nou amb les tropes borbònic del Duc d'Orleans a Zaragoza. (VCD-II)

1707, Ocupació borbònica de Candasnos, Ballovar, Mequinença, Alguaire i Balaguer

Lluità durant la ocupació borbònica de Candasnos, Ballovar, Mequinença, Alguaire i Balaguer. (VCD-II)

1707, 11-set ~1707, 7-12-nov. Setge borbònic de Lleida

Lluità al Setge borbònic de Lleida. (VCD-II)

1707-1708. A Madrid amb el Duc d'Orleans

Acompanyà al Duc d'Orleans a la cerimònia de bateig del primer fill de Felip V. (VCD-II)

1708. A Zaragoza

A primers de 1708 estava de nou a Zaragoza amb el Duc d'Orleans per preparar la ofensiva contra Catalunya de 1708. (VCD-II)

1708. Tinent General

El 1708 ja apareix amb el grau de Tinent General a les ordres del Duc d'Orleans.

1708, 12-juny ~ 1708, 11-juliol. Setge borbònic de Tortosa

Lluità al Setge borbònic de Tortosa sota les ordres del Duc d'Orleans, destacant-se el 9-jul-1708 durant el coronament del camí cobert. (VCD-II)

1708-1709. Implicat en la conjura del Duc d'Orleans contra Felip V

Estigué implicat en la conjura del Duc d'Orleans contra Felip V; descoberta la conjura i desterrat el Duc d'Orleans, el Tinent General Villarroel sortí del Regne d'Aragó, on tenia preparades les seves tropes, i anà a Madrid per a sincerar-se de nou amb Felip V. (VCD-II)

1709-1710. Desterrat o amagat

Fou desterrat o s'amagà a Galícia. (VCD-II)

1710. Derrotes borbòniques a les batalles d'Almenar i Zaragoza

El 27-jul-1710 es produí la derrota borbònica a la Batalla d'Almenar, seguida el 20-ago-1710 per la següent derrota borbònica a Batalla de Zaragoza; gràcies a aquestes victòries confederades les tropes de Carles III pogueren iniciar la 2ª ocupació austriacista de Madrid. (VCD-II)

1710, ~21-setembre. El Tinent General Villarroel es passa al servei de Carles III

Després que Felip V fugís de Madrid, el Tinent General Antonio de Villarroel retornà voluntàriament del seu desterrament i s'oferí per auxiliar a Felip V, qui acceptà el seu oferiment. Poc després però, un cortesà borbònic l'informà que la influent noble francesa de la cort de Felip V, Marie-Anne de La Trémoille Princesa dels Ursins, conspirava contra la seva persona. Arran d'aquestes notícies, Antonio de Villarroel acabà per oferir els seus serveis militars a les forces austriacistes de Carles III.

Carles III acceptà el seu oferiment i li mantingué el grau de Tinent Mariscal, l'equivalent austriacista al grau de Tinent General borbònic.

1710, 21-setembre. Possibilitats de comandar un regiment de l'Exèrcit Reial de Carles III

Durant la ocupació austriacista de Madrid de 1710, es plantejà la possibilitat que sota el seu comandament s'aixequés un regiment anomenat "Toledo"; el regiment no reeixí perquè pocs castellans s'oferiren a sol·licitar plaça.

1710, 8-9-10-desembre. Batalla de Brihuega-Villaviciosa

El 8-9-10-des-1710 lluità heroicament contra les tropes borbòniques a la Batalla de Brihuega Villaviciosa.

1710, desembre. Replegament de les tropes austriacistes

El des-1710, durant la operació de replegament de les tropes austriacistes cap a Catalunya, se li encomanà la missió de recollir la guarnició que restava a Calatayud i, conjuntament amb el batalló d'infanteria que hi havia a Ariza, formar una columna sota les ordres del Tinent Coronel Felip Vilana Millàs per tal de dirigir-se cap a Zaragoza o cap a Carinyena, on ja hi havia un cos d'exèrcit en marxa. (VCD-II)

1710, 20-desembre. Columna de replegament fins a Calatayud

El 20-des-1710 arribà a Calatayud i recollí la guarnició; tot seguit i reunides les tropes, es dirigí cap a Carinyena. (VCD-II)

1710, 20-desembre. Carregats pel Coronel borbònic Vallejo

El 20-des-1710 el Coronel borbònic José Vallejo tallà la retirada de la columna, produint-se un combat que durà 3 hores. (VCD-II)

La columna fou forçada a retirar-se i a refugiar-se al castell d'Illeca, a 3 llegues de Calatayud.

1710, 21-desembre. Presoner de guerra a Illeca

El 21-des-1710, mancats de queviures al Castell d'Illeca, el Tinent Mariscal Villarroel i aproximadament uns 600 homes de columna es rendiren presoners de guerra. (NH3-210)

* 28-des-1710; 400 d'infanteria i 300 de cavalleria (VCD-II)

1711, finals. Alliberat en un intercanvi de presoners

A finals de 1711 fou alliberat en un intercanvi de presoners. (VCD-II)

1712. Sol·licituds per retornar al servei actiu

Durant el 1712 féu diverses sol·licituds al General Starhemberg i al Secretari de Carles III Ramon de Vilana-Perlas per tal de ser activat de nou en el servei militar, adduint l'estat precari en què es trobava ell i la seva família. (VCD-II)

1712. Sol·licituds rebutjades per l'enemistat del Secretari Ramon de Vilana-Perlas

Les seves sol·licituds foren rebutjades per l'enemistat que li tenia el Secretari de Carles III Ramon de Vilana-Perlas. No obtingué destinació fins que aquest no cessà en el càrrec. (VCD-II)

1713, 16-març. Nomenat Inspector General de la Infanteria Imperial

El 16-mar-1713, i com a nou Lloctinent de Catalunya, el General Starhemberg el nomenà Inspector General de la Infanteria imperial conjuntament amb el Marquès d'Almenara. (VCD-II)

1713, 22-juny. Conveni de l'Hospitalet

El 22-jun-1713, segons el Conveni de l'Hospitalet, les tropes imperials pactaren la seva evacuació amb les tropes borbòniques. (VCD-III)

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, es féu públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la Guerra a Ultrança contra Felip V i els Exèrcits de França al Portal de Mar, al so de trompetes i tambors, davant les tropes imperials que s'embarcaven per a ser evacuades.

1713, 9-juliol. Regiment de cavalleria nº1 "Rafael Nebot"

Entre 50 i 100 homes del regiment de cavalleria del General Rafael Nebot no volgueren embarcar-se amb la resta de tropes imperials que evacuaven. El seu regiment de cavalleria esdevingué, de-facto, el Regiment de cavalleria nº1 "Rafael Nebot" de l'Exèrcit de Catalunya.

1713, 9-juliol. Amador Dalmau finança la paga dels soldats

El 9-jul-1713 N'Amador Dalmau finançà la paga dels homes del Regiment de cavalleria nº1 "Rafael Nebot"

1713, 9-juliol. Notícies de l'avenç borbònic sobre Tarragona

El 9-jul-1713, acabada de publicar la resolució de la "Guerra a Ultrança", es rebé avís que les tropes borbòniques avançaven des de Móra d'Ebre per ocupar Tarragona, on les tropes imperials a les ordres del General Toldo havien pactat entregar la ciutat el següent 15-jul-1714.

1713, 10-juliol. El General Rafael Nebot surt de Barcelona en direcció a Tarragona

El 10-jul-1713 el General Rafael Nebot surt de Barcelona per intentar arribar a Tarragona abans que sigui lliurada a les tropes borbòniques

1713, 10-juliol. Elecció del General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya

Dos foren els oficials de major rang que insinuaren que acceptarien el nomenament de General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya:

  • Tinent Mariscal Antonio Colón de Portugal y Cabrera, Conde de La Puebla
  • Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez

Malgrat que el Tinent Mariscal Antonio Colon de Portugal y Cabrera Conde de La Puebla havia obtingut gran crèdit i reputació durant la guerra, finalment l'escollit fou el també reputat Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez, essent el factor decisiu per a la seva elecció el fet d'haver nascut a la ciutat de Barcelona. (NH3-584)

1713, 11-juliol. La Junta 36ª fa petició al Tinent Mariscal Villarroel

El 11-jul-1713 la Junta 36ª, usant les facultats i poders concedits per la Junta de Braços Generals de Catalunya, s'adreçà i proposà al Tinent Mariscal Villarroel com a General Comandant de les tropes de l'Exèrcit de Catalunya que s'estava alçant. (VCD-III)

El Tinent Mariscal Villarroel respongué agraït de la confiança que es feia cap a la seva persona, però informà que no podia prendre el comandament de manera immediata sense que el seu sobirà, l'emperador i rei Carles III, li concedís permís per a fer-ho. Per tant informà que adreçaria petició formal al rei, i mentre no arribava el permís oficial, ajudaria a la formació i regulació de les tropes. (NH3-584)

1713, 12-juliol. Villarroel nomenat General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya

El 12-jul-1713 al matí fou fet el nomenament i s'ordenà que a les 17:00h el Diputat Militar de la Generalitat i l'Oïdor Reial consistorialment anessin a comunicar-li el nomenament. (VCD-III)

1713, 12-13-juliol. Carta al governador de Cardona Manuel Desvalls

La nit del 12-13-jul-1713 arribà a Cardona un destacament de 70 fusellers amb cartes dels Diputats on l'informaven de la resolució presa de continuar la guerra. Apel·lant al seu llinatge i a l'aflicció de la Pàtria li demanaven que no rendís la plaça. Així mateix rebé carta del General Comandant Villarroel informant-lo d'haver acceptat el comandament i del President de la Junta de Guerra Antoni Desvalls, germà seu. Després sortiren de Barcelona 2 companyies d'infanteria i 1 de fusellers a fi de reforçar la guarnició de Cardona. (NH3-647) (NH3-667) (NH3-668)

1713, 13-juliol. Villarroel accepta el nomenament sota condicions

El 13-jul-1713 el Tinent Mariscal de l'Exèrcit Imperial Antonio de Villarroel i Peláez acceptà el nomenament de General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya, assenyalant que l'acceptava com a bon militar professional, pel fet d'estar-hi involucrada la defensa d'una plaça assetjada o a punt de ser assetjada, i en les condicions i circumstàncies següents: (VCD-III)

  1. La de tenir patent militar oficial lliurada per un sobirà regnant
  2. La de tenir suficient nombre de tropes i municions per a defensar la plaça en condicions
  3. Les condicions ofensives que tenien les tropes de l'enemic
  4. La qualitat del General Comandant que tenia l'enemic

1713, 13-juliol. Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya

Havent-se nomenat al Tinent Mariscal Villarroel com a General Comandant, es passà a nomenar a la Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya. (NH3-695)

El mateix 13-jul-1713 el General Comandant Villarroel va proposar per a la seva assistència els següents: (SA-761-763)

  • Martín de Zubiría
  • Joan Calveria
  • Diego Mier
  • Diego Sánchez

S'acceptà la seva proposta i als nomenats se'ls assignà un sou de 210 lliures.

1713, 13-juliol. Crida per allistar soldats i tropes

El 13-jul-1713 . Els Exèrcits de Catalunya pàg 39

1713, juliol. Primeres decisions: Regulació i disciplina de les tropes

S'alcen els regiments

Poc després el Tinent Mariscal Villarroel féu imprimir un "promptoario" de les veus particulars de la disciplina militar que havien d'observar les tropes, amb uniformitat de veus i moviments

1713, 14-juliol. Les tropes borbòniques ocupen Tarragona

El 14-jul-1713 les tropes borbòniques ocupen Tarragona

1713, 16-juliol. Combat de Torredembarra

El 16-jul-1713 es lliurà el Combat de Torredembarra; les tropes del General Rafael Nebot foren derrotades.

1713, juliol. Establiment del cordó de bloqueig borbònic i contra-tàctiques

El Tinent Mariscal Villarroel ordenà la ocupació de reductes, cases de camp, masies i convents que hi havia al pla de Barcelona, a fi de....

1713, 22-jul. El General Moragues sol·licita aprovisionaments (NH3-665) (NH4-535-540)

El 22-jul-1713 el General Moragues despatxà exprés al Tinent Mariscal Villarroel, informant de tot allò que hi havia a la Plaça, allò que necessitava, la manca de pagaments a la tropa, l'estat actual de la Fortalesa, i les forces que hi havia a Puigcerdà.

1713, 24-juliol. Carta del General Comandant Villarroel al General Moragues

El 24-jul-1713 el General Comandant Villarroel escrigué al Governador de Castellciutat Josep Moragues en resposta a la carta rebuda d'aquest dient-li que es prendrien les disposicions oportunes per satisfer les necessitats de la Fortalesa de Castellciutat. (NH3-840) (NH3-665) (NH4-535-540)

1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona

El 25-jul-1713, després d'haver aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)

1713, 26-juliol. El General Comandant Villarroel ordena treure canons (SA-187)

El 26-jul-1713 el general comandant Villarroel ordenà treure 2 canons a "la part de Safont" a la falda de Montjuïc i la cavalleria de les tropes borbòniques es retirà.

1713, 29-juliol. Comissió per deliberar la resposta al Duc de Popoli

El 29-jul-1713 fou un dels comissionats pels Tres Comuns per consultar la resposta que s'havia de donar a la carta del Duc de Popoli. (NH3-714)

1713, 7-agost. El sergent major Eguiluz és capturat en intentar desertar (SA-202)

El 7-ago-1713 el sergent major del Regiment d'infanteria nº3 "Immaculada Concepció" Manuel Eguiluz, sota les ordres del comandant general Antonio de Villarroel, fou capturat al convent dels Caputxins mentre intentava desertar; en ser arrestat va intentar empassar-se una carta que volia adreçar al comandant general borbònic duc de Pòpuli. Manuel de Eguiluz era nebot del comte de la Puebla Antonio Colón de Portugal y Cabrera.

1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat

El 9-ago-1713, 11:00h, es feren a la vela des del port de Barcelona les 47 embarcacions que transportaven les tropes de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat. (NH3-652)

El 9-ago-1713, 16:00-17:00h, el Diputat Militar escrigué al General Comandant Villarroel informant-lo del seu desembarcament a Arenys. (NH3-652)

1713, agost. Membre de la de Junta Secreta (NH3-583) (NH3-694)

El ago-1713 es constituí la Junta Secreta amb la missió de conferir amb el General Comandant i per tal que aquest informés de totes les operacions militars a la Junta.

1713, 18-agost. Carta del Diputat Militar al General Comandant Villarroel

El 18-ago-1713 el Diputat Militar escrigué al General Comandant Villarroel informant-lo de la situació de l'Expedició. (NH3-653) (NH3-837)

1713, 22-agost. Cartes secretes del rei En Carles III per a Barcelona

El 22-ago-1713, estant a Milà, el protonotari Francesc Verneda rebé del Marquès de Rialb un plec de cartes pels presidents de cadascun dels presidents del Tres Comuns, així com també cartes pel Tinent Mariscal Antonio de Villarroel. També hi havia incloses instruccions per tal que passés a Barcelona. (NH3-606)

1713, 22-agost. Atac contra el cordó de bloqueig borbònic a la Casa de la Granota

El 22-ago-1713 el General Comandant Villarroel ordena un atac contra el cordó de bloqueig sota el comandament del General Josep Anton Martí amb un cos format per 200 fusellers, 100 granaders, 200 cavalls i 1 batalló de la Coronela. (NH3-627)

1713, 24-agost, 3:00h. Bombardeig contra el cordó de bloqueig borbònic

El 24-ago-1713, 3:00h, el General Comandant Villarroel passà a reconèixer la línia de cirucumval·lació borbònica, ordenant apostar 3 canons a la part de la Creu Coberta cap a la matinada; després de 2 hores de bombardeig, ordenà que els canons retornessin a la plaça. (NH3-627)

1713, 25-agost. Ocupació i defensa del Convent dels Caputxins-Santa Madrona

El 25-ago-1713 les 2.000 soldats de les tropes borbòniques ocupen Safont, proper al Convent dels Caputxins-Santa Madrona, d'on n'expulsaren els fusellers que perderen 7 homes i un capità. Seguidament ocuparen les faldes de Montjuïc fins a la casa Lledó. Tement la caiguda del convent i la subsegüent pèrdua de Montjuïc, el General Comandant Villarroel ordenà a 400 infants, 200 fusellers i piquets de cavalleria sota el comandament del General Josep Anton Martí per ocupar i defensar el Convent dels Caputxins-Santa Madrona. (NH3-628)

1713, 25-agost. El Sergent Major Eguiluz és executat

El 25-ago-1713, 15:00-16:00h, el Sergent Major Manuel Eguiluz del regiment de Villarroel fou executat. (NH3-629)

1713, 6-setembre. Combat de la Creu Coberta

[Les dades consignades per Castellví difereixen lleugerament; NH3-633]

El 5-set-1713, 16:00h, el General Comandant Villarroel passà a reconèixer el fort que les tropes borbòniques estaven construint a les faldes de Montjuïc per batre el convent de Santa Madrona. El General Comandant Villarroel disposà un atac i el Coronel Marquès de las Navas, comandant del convent de Santa Madrona, disposà l'atac amb les següents tropes: (NH3-633) (GB-6-set-1713)

  • 100 infants i 50 granaders del Regiment d'infanteria nº4 "Santa Eulàlia"
  • 50 granaders del Regiment d'infanteria nº3 "Immaculada Concepció"
  • 300 fusellers de «Ferrer y Ortiz» [segons la Gazeta, "porcion de los Regimientos de Fusileros de Ferrer, y orilla de Ebro"]
  • 100 cavalls del Regiment nº3 "Sant Jordi" i Regiment nº4 "Sant Miquel"
  • 40 hússars de les Companyies de Hússars

Foren distribuïts en el següent ordre:

  • Dreta: 70 granaders i 100 infants, a les ordres del Capità de granaders Sebastián Soro
  • Esquerra: 30 granaders i 300 fusellers, a les ordres del Sergent Major del Regiment de Ferrer
  • Centre: 100 cavalls, a la plana, a les ordres del Coronel Pere Vinyals
  • Reserva: 40 hússars per recolzar l'esquerra

El 6-set-1713, 04:00h, avançaren aguerridament a cos descobert; el Capità Sebastián Soro envestí amb tant valerosa resolució que causà confusió entre les tropes borbòniques les quals, tot i ser superiors en nombre, acabaren retirar-se precipitadament sota el foc dels granaders. El terror de les tropes borbòniques augmentà quan veieren que els granaders de les tropes catalanes entraven al cordó i assaltaven el fortí; començaren a retirar-se però aleshores caigueren sota l'atac del Capità de Voluntaris a peu Antoni Badia, que amb la seva companyia havia passant per davant del Regiment de cavalleria de Sant Miquel fins a la Creu Coberta per tallar a les tropes borbòniques; després continuà avançant fins a penetrar en el segon reducte del cordó de bloqueig, fet que obligà a posar en alarma tot el camp borbònic. Mobilitzaren un gran cos de cavalleria i d'infanteria, moment en el qual, ja amb la llum del dia, el General Comandant Villarroel ordenà el replegament de les seves tropes, portant alguns fusells, pics i d'altre eines, així com sacs i roba deixant enrere als morts i ferits borbònics.

De les tropes catalanes moriren 18 granaders i el tinent Josep Badia, 3 soldats del Sant Miquel, i 4 hússars; caigueren ferits el capità Pau Cuyàs, l'alferes Josep Calveria amb un peu malferit després d'haver lluitat amb valentia, el capità de cavalleria Francesc Llorens i Morgades, i 15 soldats del Santa Eulàlia i del Concepció. Per part de les tropes borbòniques, un desertor digué després que havia estat gran el nombre de ferits, i que eren més de 60 els morts, entre els quals 1 brigadier, 1 sergent major, 6 capitans, i altres sots oficials, havent causat un notable horror l'empenta de les tropes catalanes que tot i les descàrregues tancades de les tropes borbòniques i les canonades de Sants, havien continuat avançant.

Finalitzat l'atac el General Comandant Villarroel, que l'estava observant a 1 tret de pistola de distància, felicità a totes les tropes efusivament i, en particular, felicità al Capità Sebastián Soro pel seu singular valor havent aconseguit provocar la retirada de les tropes borbòniques tot i que aquestes els doblaven en nombre.

1713, 13-setembre. Atac borbònic a la línia de comunicació amb Montjuïc (SA-210)

El 13-set-1713 les tropes borbòniques atacaren la línia de comunicació entre Barcelona i Montjuïc. Per ordre del general comandant Villarroel es tocà alarma general.

1713, 17-setembre. Combat de les cases de Lleviol

El 17-set-1713, després de 2 hores de combat a les cases de Lleviol, presidiades les cases, el General Comandant Villarroel ordena la retirada de les tropes. (NH3-634)

1713, 23-setembre. Passa revista a les tropes veteranes (GB)

El 23-set-1713 passà revista a les tropes veteranes, trobant-les en la seva satisfacció.

1713, 24-setembre. Notificació del G.C Villarroel al conseller en Cap Flix (SA-212)

El 24-set-1713 el general comandant Villarroel envià un besamà -una nota- al conseller en Cap, conjuntament amb el besamà que havia rebut el primer enviat per N'Amador Dalmau:

Habiendo tenido aviso positivo de poder comprar dos vaxeles, con protitud y equidad, siguiendo la intención de el correspondiente que me lo participa, comuniqué la materia con don Amador Dalmau, y responde, después de la actividad de mis instancias , lo que verá por el adjunto, que paso a su mano con la igual confianza que don Amador hace de mí. Vuesa Excelencia reconocerá si se puede adelantar algo, que yo sólo tengo grande deseo, pero limitado el poder. Guarde Dios y prospere a Vuesa Excelencia los muchos años que deseo. Barcelona 24 de setiembre de 1713. Excelentísimo Señor, besa la mano de Vuesa Excelencia don Antoni de Villarroel.
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 212-213

La nota que havia rebut el general comandant Villarroel de part d'Amador Dalmau manifesta:

Habiendo hecho algunas diligencias con los amigos, si querían entrar en la compra de dos navios y estos ser armasen en corso, y que yo tomaría el trabajo de todo, han respondido que ellos querrían tener dinero por el sustento de sus casas. A más de esto, digo a Vuesa Excelencia que nuestra nación está muy poco inclinada en armar por ir en corso. Si la Ciudad o Diputación no toman su cargo el adelantar el dinero que se habrá de menester por estas compras y armamento, no es posible hallar quien lo haga. Y el cierto es que a nadie le toca esta empresa, sino a dichos comunes, quienes son el padre y madre de todos. Y si no tienen dinero bastantemente, hay hombres en la ciudad que los tienen. Si no lo quieren hacer por bien, obligarles por justícia, que vale más hacer pobres treinta hombres que perderse una provincia, el todo es falta de espíritu y justicia. Asegurando a Vuesa Excelencia que no obstante los muchos servicios ha hecho mi casa al rey mi señor y a la amada patria, no obstante todo lo referido, no dejaré en todas ocasiones en sacrificar mi persona y bienes en el real servicio. Deseando muchas ocasiones del servicio de Vuesa Excelencia, Dios guarde a Vuesa Excelencia muchos años, Barcelona y setiembre a 24 de 1713. Excelentísimo Señor, besa la mano de Vuesa Excelencia su más afecto y seridor don Amador de Dalmau.
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 212-213

1713, 1-octubre. Aniversari de Carles III (SA-215)

El 1-oct-1713, en l'aniversari pels 28 anys de Carles III, el general comandant Villarroel va voler celebrar l'efemèride amb tres salves d'artilleria a Montjuïc i a tota la muralla; a nivell privat celebrà un convit la generositat del qual havia d'arribar a les oïdes enemigues.

El valencià Josep Camañes també ho anotà al seu quadern:

Octubre a 1 de 1713, día que hacía años el emperador, se hizo una salva real disparando toda la artillería de la muralla de Barcelona, de Montjuyque, baluartes, y línea de comunicación, a la que fui con mu fusil a celebrar el dia tirnado, y a mi criado con su fusil le mandé que hiciera lo mismo. Econtré en la Rambla a don Gerónimo Porta, de Castellón de la Plana, que iba a ver la salva a la línea, y le dejé tirar con el fusil del criado. EL enemigo hizo salva antes que nosotros, pero cuando vio nuestra salva tan buena y tres veces más que la suya, se quedó aturdido y su campo medrosísimo.
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 215

També al dietari del convent de Santa Caterina quedà reflectit l'acte solemne d'aquell diumenge:

Tocadas les oracions, estant la Coronela i quartos disposats en l'estacada encuberta, linea de comunicació y Monjuich, la plaça ha disparat tres vegades ab mes de 100 peças, interpolantse cada vegada ab los disparo de la fusilleria, que ha feta una gran vista, celebrantse los anys de l'emperador Carlos 6
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 215

1713, 4-octubre, 9:00h. El Diputat Militar convoca Consell de Guerra a Caldes

El 4-oct-1713, 9:00h, el Diputat Militar demana parer sobre el què s'havia d'executar, tenint en compte que:

  • la gent estava fatigada
  • estaven molt a prop del camp borbònic
  • s'ignorava l'estat de Barcelona en quant als queviures
  • introduir aquells milers de persones a Barcelona podia causar manca de queviures

El General Nebot respongué que no s'havia d'exposar la persona del Diputat Militar, en tant en quant residia en ell l'Honor del Principat i representava Catalunya. Per tant, proposava:

  • Embarcar al Diputat Militar per fer-lo entrar a Barcelona sense perill, resolguen-se després què es faria militarment parlant.
  • O bé, entrar a Barcelona alguns oficials per a prendre ordres directes de la Ciutat, a fi de saber si era convenient fer entrar la tropa
  • O bé, marxar de Caldes i anar fins a Alella i allí, acabar-ho de decidir

El Diputat respongué en veu alta que no volia que la seva persona fos un destorb, i que si militarment es resolia que calia trencar el cordó borbònic, que li posessin una guàrdia de 4 soldats de confiança, i que si en trencant el cordó hi havia perill que caigués presoner, que els soldats de confiança el matessin abans que els borbònics el capturessin.

El General Nebot respongué que no calia arriscar la persona del Diputat Militar fins a aquell extrem, i que primer anessin fins a la costa i després ja decidirien. El Consell assentí, i el Diputat Militar encarregà al Coronel Dalmau que preparés una embarcació.

1713, 4-octubre. El Coronel Dalmau encarrega preparar una embarcació

El 4-oct-1713, seguint les ordres del Diputat Militar, el Coronel Dalmau féu preparar una embarcació, que tingué preparada ràpidament En Salvador Lleonart.

1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella

El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.

1713, 4-octubre, 16:00h. Les tropes desemparades es commouen

El 4-oct-1713, 16:00h, havent-se embarcat els comandants de l'Expedició del Diputat Militar a Alella deixant desemparats els homes sense un oficial de grau i crèdit per mantenir-les, les tropes es commogueren. Els oficials del Regiment de cavalleria de Dalmau, amb 200 voluntaris i 600 fusellers, pujaren al més elevat cim del paratge on es trobaven. Allí tingueren consell i cridaren als oficials de més crèdit dels voluntaris, i destinaren al sergent major Joan Lleida i al capità de voluntaris Carrillo per a que anessin a parlar amb el coronel Amill, el coronel Moliner i Rau, i altres. Els demanaren si la seva situació era més segura, quants eren els seus efectius i municions, i els exposaren que a la nit podien emprendre la marxa per introduir-se a Barcelona. El coronel Amill respongué que el paratge que ocupaven ja era bo, que els avisos que tenien era que del camp borbònic havien sortit 2 destacaments i que en el cas d'ésser atacats es podien incorporar les seves gents doncs només distaven mitja hora de la seva posició; però respecte a marxar sobre Barcelona, el coronel Amill respongué que tenia ordre del general Nebot d'esperar noves ordres des de Barcelona. (NH3-661)

1713, 5-octubre, albada. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 5 al 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

La nit del 4 al 5-oct-1713, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.

1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants

[Castellví consigna, probablement erròniament, el 6-oct-1713; NH3- 662 i NH3-636]

El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.

1713, 5-6-octubre, 24:00h, el General Villarroel ordena formar la Coronela al camp

La nit del 5-6-oct-1713, 24:00h, el Comandant General en Cap Villarroel ordenà que 4 Batallons de la Coronela formessin en ordre de batalla davant del Convent del Jesús, i estar-hi previnguts fins a l'albada, quan s'esperava que el Destacament d'Alella faria l'intent de trencar el Cordó borbònic per tal d'entrar dins la ciutat. (GB)

1713, 6-octubre, albada. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 6-oct-1713, a albada, part del destacament que estava a Alella, cavalls i voluntaris, intentà trencar el cordó de bloqueig borbònic per la part de Gràcia, però foren rebutjats i hagueren de retrocedir. Altrament, per la part del Mas Guinardó, 600 fusellers de muntanya a les ordres del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Moliner i Rau també ho intentaren. Es trobaren a les tropes franceses previngudes, formats els seus esquadrons i batallons amb les armes a la mà. Comandaven l'avantguarda el Coronel Ermengol Amill i el Coronel Moliner i Rau, que també acudiren a la rereguarda per reunir les tropes enmig del foc enemic, però veient que les tropes franceses els estaven tallant el pas i la impossibilitat d'entrar a tothom a la Plaça, finalment es recolliren amb 200 dels seus fusellers i retornaren a les muntanyes. Altrament però, el Sergent Major Bernat Faig, que comandava la rereguarda, vist que l'avantguarda es retirava i que la obstinació de la defensa per aquella zona era molta, prengué més terreny i al crit de "Voluntaris, a ells!" trencà el cordó per l'esquerra tenint sols 11 cavalls. Aconseguí fer entrar dins de Barcelona fins a 380 fusellers, 20 voluntaris a cavall, i part del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" i del Regiment de cavalleria nº3 "Sant Jordi". L'acció durà més d'1 hora, perdent 28 presoners i 80 morts, entre les quals 4 dones que es trobaren amb les armes a la mà. El cos que comandava el Sergent Major Faig tingué 13 presoners i 32 morts, essent també ferit el Sergent Major Regiment de Rau Baptista Ferrer, que també entrà a la Ciutat. Els borbònics perderen més de 100 homes. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

[la font de Castellví cita que els comandants de l'expedició del Diputat Militar que s'havien embarcat a Alella el 4-oct-1713, encara no havien arribat a Barcelona el 5-oct-1713, de manera que la nit del 5-6-oct-1713 Villarroel ordenà formar la Coronela al camp ignorant el què havia succeït a Alella; i el 6-oct-1713 a l'albada, quan totes les tropes esperaven el trencament del cordó borbònic per terra, arribaren per mar els comandants de l'expedició, causant sorpresa i indignació a tothom, fins al punt que cita que Villarroel donà un cop de bastó al terra i digué: "Hoy se ha ejecutado un grande deservicio a Dios, al rey un perjuicio, y a la patria una ruina". Així, segons la font de Castellví, els arrestos es produïren durant el 6-oct-1713, i després la nit del 6-7-oct-1713 el Govern ordenà a Salvador Lleonart que passés per mar a Alella i ordenés a la gent que anés a Cardona. També cita la font de Castellví, que el Coronel Dalmau ordenà que diversos vaixells anessin a recollir les tropes, però que ja s'havien dispersat i les naus tornaren buides. També cita la font de Castellví, que el 8-oct-1713 el Govern donà 2.000 pesos a Josep Riera per a recollir les tropes i fer-les entrar a Barcelona. NH3-662 i NH3-636]

[Però resulta improbable que havent-se embarcat a Alella el 4-oct-1713, no arribessin a Barcelona fins el 6-oct-1714 a l'albada, és a dir, que tardessin unes 36 hores en fer aquest curt viatge per mar. A més, la Gazeta de Barcelona explicita que l'albada del 6-oct-1713, tropes de Fusellers sí trencaren el cordó, del qual es desprèn que fou el 5-oct-1713 quan arribaren els comandants, el mateix 5-oct-1713 el govern prengué les diligències necessàries i envià avisos a les tropes, la nit del 5-6-oct-1713 el general comandant Villarroel féu els preparatius, i l'albada del 6-oct-1713 entraren les tropes.]

1713, 7-octubre. Part del destacament d'Alella trenca el cordó borbònic

El 7-oct-1713 trencaren el cordó de bloqueig i entraren a Barcelona per la part del Port els cavalls del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe" -companyies del capità Bonaventura Peguera, del capità Miquel de Montserrat i del capità Matias Miravet, mentre la companyia del capità Francesc Baixeres no aconseguí entrar fins el 10-oct-1713, i les companyies del capità Juan Casanova i del capità Torres de Bages arribaren a la fortalesa de Cardona-, amb alguns oficials i soldats. També entraren a Barcelona alguns voluntaris -companyies del capità Adjutori Segarra, del capità Josep Marco "Penjadet", i del capità Miguel Faustino-, tots en número de 70 cavalls, més els soldats desmuntats i els fusellers. En la operació es perderen entre 13 i 14 homes, sense saber-se si havien mort o s'havien retirat. (GB) (NH3-637) (NH3-662)

1713, 31-octubre. El General Comandant Villarroel refredat

El 31-oct-1713 el General Comandant Villarroel es trobava guardant llit per estar refredat. En aquest estat rebé carta de Portugal. (NH3-822)

1713, 22-novembre. Combat de la casa del Sagristà

El 22-nov-1713 el General Comandant Villarroel seguí i donà ordres durant les 3 hores de combat succeït a l'entorn de la casa del Sagristà, fins que finalment ordenà la retirada de les tropes. (NH3-644)

1713, 24-novembre. Ronda de Villarroel (SA-244)

El 24-nov-1713 dispararen 2 peces de Barcelona i els valencians Josep Camañes i el comte de Cirat s'adreçaren a residència del general comandant Villarroel per si podien ésser d'ajuda. En Josep Camañes ho anotà al seu quadern:

En la noche, a las diez, se dispararon dos piezas de Barcelona, y al ruida de ellas fui a casa del conde de Cirat, y él y sus hijos y criados y yo fuimos a ofrecernos al general [Villarroel] a su casa. Y no encontrándole en ella, fuimos al Portal del Ángel en su busca, y saliendo el capitán que estaba de guardia nos dijo que no había visto que subiera a la muralla [...] Y por esta noticias resolvimos el volver a casa del general, a ver si podríamos alcanzar para ir en su busca o esperarle. Y estando en ella, a las once y media vino y no dio las gracias. Vinieron el general de batalla Jusepet [Josep Bellver i Balaguer] y el coronel Dalmau [Sebastià de Dalamau], que le dio la mano a Cirat. Venían tambien el juez Pastor y ayudantes, y encontramos uno en casa que dio gracias a Cirat. Y se salía [Villarroel] a las once y quarto a reconocer los soldados estaban al Jesús [convent del Jesús, fora de la muralla] y sus patrullas.
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 244-245

1713, 22-desembre. La pólvora robada pel patró Francesc Magrinyà (SA-277)

El 22-des-1713 va tenir lloc un fet que obligà el síndic de la ciutat a processar els oficials de la 4ª companyia I Batalló de la Coronela formada pels "Ferrers, agullers, manyans i clavetaires". El capità n'era Ignasi de Bòria i Sanahuja, el tinent Josep Masderrota, l'alferes era l'aguller Pere Gil, i el sergent el manyà Dionís Saborit. Estaven tots acusats de no haver detingut el patró Francesc Magrinyà quan la seva companyia estava de guàrdia al Portal de Mar. El sobredit patró havia ordenat a uns mariners que baixessin uns sacs de pólvora per la muralla de mar fins a un llaüt situat al punt on aquesta era travessada pel Rec Comtal; en veure-ho els milicians de guàrdia varen arrestar els mariners implicats, però els oficials de la companyia no van detenir Francesc Magrinyà i, més concretament, el capità Ignasi de Bòria i Sanahuja va dir que en donaria part més tard donant un marge de temps suficient al patró per deslliurar-se de l'autoritat.

El patró Magrinyà va anar aleshores a una casa dels Canvis Vells, on es trobava Pau Fabregat, botiguer de teles, per explicar-li els fets. També li explicà que la pólvora en qüestió era la que li havia quedat de l'armament de quan havia anat a Mallorca per compte de la ciutat, amb un pinco armat, i que ara la volia altre cop per carregar-la al mateix pinco i entregar-lo a un parent seu que havia armat una fragata per anar en cors.

En Pau Fabregat, després de queixar-se a Magrinyà pel compromís en què l'havia posat en explicar-li els fets, anà a cercar Sebastià de Dalmau; el trobà a casa del general comandant Villarroel i li narrà els fets. Dalmau reprovà que Magrinyà hagués pretès apropiar-se de la pólvora de la ciutat, però que considerava que era un home benintencionat i afecte als defensors, raó per la qual va escriure una nota pel conseller en Cap Rafael Casanova. Després En Pau Fabregat anà al Portal de Mar a parlar amb el capità de la Coronela Ignasi de Bòria i Sanahuja per explicar-li la situació acompanyat del patró Magrinyà per a què es lliurés. Quan tots dos eren a la Plaça del Blat Magrinyà es negà a continuar fins al Portal de Mar dient que mai no havia estat pres i temia estar-ho.

En Pau Fabregat desistí i anà finalment a la casa on vivia de lloguer el conseller en Cap Rafael Casanova al carrer dels Banys Nous nº16. Allí li explicà el què havia succeït i llegí la nota del coronel Sebastià de Dalmau però el Rafael Casanova s'exclamà irritat: "Que em perdoni lo senyor don Sebastià, que ells han d'anar a la presó". Fabregat, que sabia que Magrinyà s'havia ocultat, li respongué: "No crec que logri son intent" ja que pensava que seria difícil de trobar-lo en el seu amagatall. Rafael Casanova aleshores es mostrà molt més enfadat i s'exclamà en energia: "Com no me eixiré bé?" i s'aixecà furiós de la cadira on estava assegut. En Fabregat, veient-lo tant alterat, li digué: "Miri, senyor conseller, que lo patró Magrinyà no està près", i afegí per calmar-lo, que el capità Ignasi de Bòria havia donat part de l'intent d'apropiar-se de la pólvora de la ciutat.

L'endemà 23-des-1713 En Fabregat anà al convent de Santa Mònica on s'havia amagat el patró Francesc Magrinyà i intentà persuadir-lo per a què s'entregués, però aquell s'hi negà. El mateix dissabte 23-des-1713 els sis consellers es van reunir per tractar la qüestió: Rafael Casanova no volia que les coses acabessin sense que els culpables fossin castigats. Al registre de deliberacions del Consell de Cent quedà escrit:

Ohit lo succeit en la nit passada a les deu horas de la nit poch mes o menos, un furt de pólvora, la qual se volia traurer de la present ciutat per la muralla, haventhi gent baix de dita muralla y diferents dins la present ciutat, de la qual pólvora se han près cinch sacs, los quals se troban en la torra de Sant Joan, y que lo capital de dit robo se siu és lo patró Francesc Magrinyà; y atesa la gravetat de dit delicte y lo quant perjudicial pot esser y és a la present ciutat, que se nevessita de donarli tot remey [calia que es fes] ambaixada al portant veus del general governador [Pere de Torrelles] per entregarli los presos se troban en la Drassana y subministrantlo tot lo dit fet. Y que estimarà la present ciutat sie servit manarse forma y despatxe lo procés de dit fet y que sien publicades públicas cridas pe los llochs acostumats de la present ciutat, prometent y donant cent pessas de vuyt a qui entregarà près a dit patró Francesc Magrinyà, y cent a qui descubrirà los còmplices y factors de dit delicte, donantne plena prova y un home fora de mal com no sie ningun dels principals de dit delicte. Y que quiscun dos dies, per medi del síndich de la present ciutat, sie feta instància a dit señor governador, y los Excelentíssims Consellers sien servits fer relació dels estat en que se trobarà dita dependència. Y que còpia de la present deliberació sie posada en mans del señor general en xefe [Villarroel] y del señor general Basset, dientli esser molt contingent saber en dit fut, aixó en lo vendrer com en comprar dita pólvora alguns subjectes a llur jurisdicció, y que així sien servits aplicarhi tota diligència y castigar dit delicte en cas se trobàs saberhi. Y que lo capità se trobava de guàrdia reste arrestat en sa casa sots alguna [...] pena, lo tinent, alferes y sargento sien presos y capturats en part recta y segura, a disposició y direcció del Excel·lentíssim Señor Conseller en Cap
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 279-280

El 24-gen-1713 l'assessor de la ciutat Josep Barrera i Bofarull aconsellà suavitzar les severes disposicions disciplinàries decretades pel conseller en Cap Rafael Casanova contra els oficials de la Coronela, assegurant que la seva culpa era lleu, que eren grans els serveis que feien a la milícia gremial, i que ja era "bastanta mortificació" haver estat presos durant un mes. Així demanava "que lo síndic de la ciutat cessi instància contra ells, essent posats en llibertat y restituïts a son pristino estat, pagant emperò los gastos de la informació y demés, continuant emperò lo síndic instància contra Francesc Magrinyà i còmplices y factors de dit delicte, per a que se procehesca a la punició y càstich com se requereix del Il·lustríssin señor Portant Veus de General Governador". Un mes després doncs, Francesc Magrinyà continuava pròfug. El patró sobreviuria el setge, però en registre del cadastre de 1716 figurava com a descarregador; un temps més tard el seu habitatge seria enderrocat per fer-hi l'explanada de la Ciutadella.

1714, 2-gener. Comunicació amb el comissari de bescanvis borbònic (SA-288)

El 2-gen-1714 fra Josep Circuns, comissari de bescanvis interí de la mort accidental del seu germà, va escriure per ordre del general comandant Villarroel una carta a monsieur de Rives, que tenia el mateix càrrec a les tropes franceses. Els borbònics havien executat un suposat espia que actuava per la ciutat, i en la carta Villarroel es queixava "La guerra es noble porque la hacen los reyes y la sigue la nobleza, y esto señor de Rives, de hacer morir infelices, es coso que sólo los moros la practican: Don Antonio de Villarroel desea ser digno a los amigos y enemigos".

1714, 26-27-gener. Atac general contra els quarters borbònics

[Castellví consigna, probablement erròniament, la nit del 2 al 3 de febrer (NH4-36). La Gazeta de Barcelona descriu l'acció en la nit del 26 de gener, i confirmaria l'error de la font que va recollir Castellví el fet que el coronel Amill participà en la operació, i que el 31-des-1714 el coronel Amill sortí de Barcelona, raó per la qual no podia ser-hi la nit del 2 al 3 de febrer]

El 26-gen-1714 lluità en l'Atac general contra els quarters borbònics. (NH4-36) (GB-26-gen-1714)

La nit del 26-27-gen-1714 el General Comandant ordenà una operació contra tota la línia de circumval·lació borbònica. L'atac estigué a la ordre del General de batalla Josep Antoni Martí i s'inicià després de la mitjanit, 24:00h, tocant alarma general a tot el camp enemic amb el dispar de 2 canonades des del Portal de l'Àngel i Sant Antoni:

  • Atac contra el quarter del mas Guinardó: comandant pel tinent coronel del Roser Josep Paisà, amb 200 infants de tots els cossos, inclosos 100 granaders, manats pel capità de granaders del Santa Eulàlia Juan Sebastian Soro, el capità de granaders del Desemparats, el capità de granaders del Sant Narcís Mulet, i el capità comandant del Immaculada Concepció,
  • Atac contra l'esquerra del quarter de Gràcia per impedir el pas de la cavalleria borbònica: 300 fusellers a les ordres del coronel Amill i el coronel Moliner i Rau [segons Castellví, sostinguts pel tinent coronel d'Ortiz amb 100 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Gràcia: el tinent coronel dels fusellers de «Vila y Ferrer», amb part del regiment, i desmuntats de la companyia de voluntaris del capità Josep Marco [segons Castellví, a més hi havia el regiment d'Ortiz amb 300 fusellers]
  • Atac contra el quarter de Sants: el tinent coronel de Muñoz amb 100 fusellers
  • Atac contra el quarter del Clot: el Regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre [Castellví no cita el Regiment de la Ribera d'Ebre]
  • La Gran Guàrdia de Cavalleria fou doblada i amb els voluntaris a cavall es cobriren les avingudes des la Creu Coberta fins al Clot
  • A l'estacada del fossar 1 batalló de la Coronela de Barcelona de retén

La operació fou contemplada pel General Comandant Villarroel i demés generals de la plana major de l'Exèrcit de Catalunya. La nit fou borrascosa i el terreny estava pantanós i era escabrós. L'atac causà el pànic entre les tropes borbòniques en tot el cordó, posant en arma tot l'exèrcit i desemparant molts els seus lloc. L'atac durà fins a les 02:00h, però es mantingueren encara dins els cordons borbònics tots els fusellers, el tinent de granades Francisco Calveria, Antonio Plano, 2 caporals d'esquadra, amb d'altres tropes del regiment de la Immaculada Concepció. En la operació es perderen 4 granades, 1 sergent de fusellers, i de 12 a 14 ferits de tots els cossos.

1714, 8-febrer. Sortida de tropes de Barcelona per aixecar el front exterior

[Castellví consigna el 6-feb-1714; NH4-37]

El 8-feb-1714, per la nit, havent resolt el General Comandant Villarroel que sortissin de Barcelona 200 cavalls amb alguns oficials del Regiment de Cavalleria nº5 "Sant Jaume", del Marquès del Poal, i estant informat dels passos que tenia més protegit l'enemic, després d'algunes temptatives, ordenà que sortissin a les ordres del Coronel Antoni Puig i Sorribes, acompanyat del Tinent Coronel Ramon Rialp i el Sergent Major Mora i Xammar. També sortiren els Capitans de Voluntaris José Badia, Adjutori Sagarra i Josep Marco "el Penjadet" amb els seus cavalls, i 38 oficials que havien estat membres del Regiment de cavallaria nº1 "Rafael Nebot". Trencaren pel Fortí de Llevant, sostinguts de la Gran Guàrdia que comandava el Capità Maties Miravet, del Regiment de cavalleria nº2 "La Fe". La operació fou dificultosa per les moltes aigües i el pantanós del terreny. Per cobrir l'operació de sortida General Comandant Villarroel manà tocar alarma per moltes parts de la línia de circumval·lació entre les 11:00h i les 12:00h. A la 01:00h els fusellers feren foc per la part de Sants, Çafont i el Fort de Santa Madrona, i al mateix temps, es tocà alarma a la part de la Verge del Port, a fi de cridar l'atenció dels enemics cap a aquella zona. L'atac durà fins les 04:00h. Aconseguiren travessar el quarter general dels francesos i, tot i que la Gran Guàrdia que tenia l'enemic a les avingudes de Montcada es posà en fuga, restaren alguns cavalls i es tingué la pèrdua del Capità José Arroyo, el Capità Alsina, i 2 voluntaris. Els oficials i les tropes, dividits en petites partides, aconseguiren enllaçar finalment amb el Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, a Monistrol de Calders. (GB) (NH4-37) (NH4-38) (NH4-71)

1714, 21-febrer. Detenció de desertors (SA-304)

El 21-feb-1714 el valencià Josep Camañes anotà al seu quadern: "Vi pasar estando escirbiendo este libro, en la cas me aposentaba, estando escribiendo a la ventana en Barcelona, a un hombre vestido de mujer, que se pasaba al enemigo a su campo, en compañía de una mujer. Y vi llevar presos, desdela ventana me hallaba, a la mujer y al hombre vestido de mujer, con grande acompañamiento de muchachos declarando lo que era. Venían de casa el general [Villarroel] y dio orden a los soldados para que les acompañaran hasta ponerles en la cárcel. Dios nos guarde de traidores".

1714, 11-març. El G. C. Villarroel resol no admetre comunicació amb Populi

El 11-mar-1714 el General Comandant Villarroel rebutjà la comunicació amb les tropes castellanes del Duc de Populi com a resposta al rebuig del seu tambor i missatge l'antecedent 6-mar-1714. (NH4-38-39)

1714, 19-març. Carta del Coronel Armengol al G. C. Villarroel

El 19-mar-1714 el Coronel Armengol trameté carta al General Comandant Villarroel informant-lo del l'atac a Centelles, presa de Gironella i combat del Congost. (NH4-75)

1714, 22-abril. Exercici general de les tropes per la sortida (SA-311)

El 22-abr-1714 el general comandant Villarroel, assistit pels seus oficials majors, manà fer exercici general entre el moll vell i el baluard de Santa Eulàlia. Congregà 1.500 soldats professionals, tota la cavalleria, i els 1.000 homes extrets de la Coronela. A les 13:00h, estant formats a Leucata, lloc on s'ajuntava la Coronela per fer les guàrdies, marxaren cap el camp assenyalat. L'exercici d'assaig de la sortida es perllongà fins a la posta de sol.

1714, 28-abril, 10-11:00h. Dalmau conferencia amb Jean d'Orry

El 28-abr-1714, entre les 10:00h i les 11:00h, el Coronel Dalmau tornà al campament del Clot, on el Coronel Monteil el precisà a conferenciar amb el Comandant General de les tropes franceses a sou de Felip V, monsieur Guerchy. Posteriorment arribà el ministre francès de Felip V Jean d'Orry, que proposà al Coronel Dalmau una rendició a Barcelona, informant que esperaria una resposta fins el 8-mai-1714. (NH4-44-45)

1714, 29-abril. Es rebutja la oferta de rendició

El 29-abr-1714 el Coronel Dalmau comunicà a la Junta de Govern i al General Comandant Villarroel la oferta de rendició. La Junta de Govern resolgué no tornar resposta a la oferta de Jean d'Orry. (NH4-44-45)

1714, 15 de maig. Duel entre el General Miquel Ramon i el Coronel Dalmau

El 15-maig-1714 el Coronel Dalmau estigué a punt d'enfrontar-se en duel amb el General Miquel de Ramon i de Tort, General Governador de la Cavalleria de Catalunya. El Conseller en Cap Casanova i el General Comandant Villarroel aconseguiren, in extremis, aturar el duel entre els dos militars catalans al Portal de Mar. (NH4-48)

1714, 17-maig. Atac borbònic al Convent del Mont Calvari

El 17-mai-1714 el General Bellver, seguint les ordres del General Comandant Villarroel que observava els esdeveniments des del Portal de l'Àngel, comandà un cos de 500 homes per tal de socórrer els homes del Convent del Mont Calvari, o assegurar-ne la retirada, quan es produí l'Atac borbònic al Convent del Mont Calvari. (NH4-50)

1714, 18-maig. Tensions entre el G.C. Villarroel i la Junta de Guerra

El 18-mai-1714 es feren patents les tensions entre el General Comandant Villarroel i la Junta de Guerra. (NH4-48)

1714, 14-juny. Carta del Marquès del Poal als Consellers i al G.C. Villarroel

El 14-jun-1714 el Marquès del Poal trameté cartes als Consellers i al General Comandant Villarroel. (NH4-83)

1714, 19-juny. Carta del Marquès del Poal als Consellers i al G.C. Villarroel

El 19-jun-1714 el Marquès del Poal trameté cartes als Consellers i al General Comandant Villarroel. (NH4-83)

1714, 22-juny. Carta del Marquès del Poal als Consellers i al G.C. Villarroel

El 22-jun-1714 el Marquès del Poal trameté cartes als Consellers i al General Comandant Villarroel. (NH4-83)

1714, 26-juny. El G.C. Villarroel és informat de l'arribada del Duc de Berwick

El 26-jun-1714, amb motiu d'un intercanvi de presoners, el General de les tropes franceses Marquès de Guerchy escrigué al General Comandant Villarroel informant-lo de la propera arribada del Mariscal Duc de Berwick amb gran quantitat de tropes, i l'encomiava a acollir-se a la clemència del rei Felip V. (NH4-97)

1714, 27-juny. Resposta del G.C. Villarroel al Tinent General Guerchy

El 27-jun-1714 el General Comandant Villarroel respongué al Tinent General Guerchy agraïnt-li la comunicació i que esperava ésser digne rival de l'afamat Mariscal de França. (NH4-98)

1714, 12-13-juliol. Obertura de la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica

La nit del 12-13-jul-1714 les tropes borbòniques començaren a obrir la 1ª [Trinxera] Paral·lela a la part de llevant de la Ciutat.

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel determina atacar la 1ª Paral·lela

El 13-jul-1714, de matinada, i havent reconegut la disposició de les tropes borbòniques de construir la 1ª [Trinxera] Paral·lela, el General Comandant Villarroel es disposà a atacar-la, Ordenà a la infanteria que estigués preparada en els quarters, que la cavalleria tingués els cavalls amb la muntura posada, i que els oficials fins a coronel estiguessin amb les seves tropes. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel difon rumor de convit a Montjuïc

El 13-jul-1714 el General Comandant Villarroel difongué un rumor per tal dissimular l'atac contra la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica: manà informar a la seva muller, que es trobava a Montjuïc, que hi pujaria a dinar amb d'altres oficials majors. Tenia determinat pujar a Montjuïc a les 9:00h, però baixar secretament i sense seguici a les 11:00h i immediatament iniciar l'atac. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El Conseller en Cap recrimina el convit de Montjuïc

El 13-jul-1714, en no haver informat el General Comandant Villarroel a la Junta Secreta del seu pla d'atac, arribà el rumor del convit a Montjuïc al Conseller en Cap. Poc després aquest es trobà casualment amb el General Josep Anton Martí, i el Conseller en Cap li recriminà que mentre les tropes borbòniques construïen la 1ª [Trinxera] Paral·lela, el General Comandant Villarroel i els oficials majors celebressin un convit a Montjuïc. El General Josep Anton Martí pujà a Montjuïc i recriminà els fets al General Comandant Villarroel. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El General Comandant Villarroel informa del pal d'atacar la 1ª Paral·lela

El 13-jul-1714, el General Comandant Villarroel baixà de Montjuïc acompanyat d'altres oficials, havent fet saber per endavant al Conseller el Cap i als membres de la Junta Secreta quin era el pla d'atac secret. El Conseller en Cap n'informà a En Josep Galceran de Pinós i a En Joan de Lanuza, que passaren a trobar-se amb el General Comandant. (NH4-107)

1714, 13-juliol. El Conseller en Cap ofereix que la Coronela entri en combat

El 13-jul-1714, el Conseller en Cap Rafael Casanova oferí 2 Batallons de la Coronela per a l'atac contra la la 1ª [Trinxera] Paral·lela, però el General Comandant Villarroel ho rebutjà al·legant que ja havia disposat el pla d'atac i volia que el poble veiés l'ordenança i força en combat les tropes reglades a sou, i la confiança que en aquell cos podien tenir, no oblidant el desaire que li havia suposat que la Junta de Govern no hagués acceptat que les tropes reglades alternessin amb la Coronela en la custodia de les guàrdies dels portals de la Ciutat. (NH4-108)

1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica

El 13-jul-1714 les tropes catalanes atacaren la 1ª [Trinxera] Paral·lela borbònica.

1714, 16-17-jul. Deserten el General Martí, el Brigadier Moragull i altres oficials superiors

La nit del 16-17-jul-1714, el General Josep Antoni Martí, el Brigadier Josep Moragull, i d'altres oficials superiors, desertaren passant-se al camp borbònic. (NH4-122-126)

1714, 17-juliol. Descobriment de la deserció del General Martí

El matí del 17-jul-1714 el General Comandant Villarroel envià a un Ajudant amb certa ordre a la línia de comunicació, i per aquesta causa s'obrí la Porta de Santa Madrona, on el Tinent Coronel de Fusellers Josep Martí digué a l'Ajudant que creia que el General Josep Antoni Martí i el seu seguici havien penetrat contra el camp borbònic amb felicitat, perquè no havia escoltat cap tret. Amb aquest comentari casual, quan en fou informat el General Comandant Villarroel es com descobrí la deserció del General Josep Anton Martí; el General Comandant Villarroel quedà en la major perplexitat, perquè mai no havia tingut sospita contra ell i li havia confiat les importàncies de major entitat. (NH4-124)

1714, 20-juliol, 10:00h. S’inicia la construcció de la Travessera

El 20-jul-1714,10:00h, en presència del General Comandant, el Conseller en Cap, 2 membres de la Diputació del General i molts membres de la Junta 24ª de Guerra de Barcelona s’iniciaren les obres de construcció de la Travessera tirant a terra tota la línia demolida de cases. Hi comparegueren totes les tropes a sou i desmuntats amb els seus oficials, sota el so de tambors i instruments musicals; sota la Travessera s’hi construïren bateries de morters. Així mateix hi treballaren gents de totes les condicions excepte els religiosos, amb la concurrència de fusters i manobres, i fou tanta la quantitat de gents que hi treballà organitzada en esquadres que durant el primer dia de treball s’avançà notablement. (NH4-130)

1714, 21-jul. Villarroel fa edicte ordenant la detenció dels oficials desertors

El 21-jul-1714 féu edicte ordenant als oficials desertors que es presentessin per ser jutjats.

1714, 21-jul. Ocupació de l'estrada encoberta

El 21-jul-1714 el General Comandant Villarroel ordenà al Coronel Tohar que amb 350 infants, 200 fusellers i 50 desmuntats ocupés l'estrada encoberta. A les 22:00h el General Comandant Villarroel anà a revisar la situació de l'estrada encoberta i ordenà que 100 fusellers toquessin arma a la dreta i a l'esquerra dels atacs. Al llarg del dia el General Comandant Villarroel visità els treballs de la Travessera tres cops. (NH4-131)

1714, 27-juliol. Permís al criat de Villarroel per casar-se (SA-700)

El 27-jul-1714 Matías Martines, criat del general comandant Villarroel , portuguès natural de Castelo Viegas al bisbat de Coïmbra, va obtenir el permís per casar-se amb N'Agnès Vilar, nascuda a Manresa.

1714, 30-juliol. El G.C. Villarroel ordena la guàrdia de la gran cortadura

El 30-jul-1714 el General Comandant Villarroel ordena que a diari entrés de guàrdia un Coronel amb un cos de 400 homes entre infanteria, desmuntats, companyies soltes; posteriorment ordenà reforçar aquest cos amb un batalló de la Coronela de Barcelona, i que hi hagués un cos de reserva a Sant Agustí format per 300 homes de les tropes. (NH4-148)

1714, 31-juliol. Villarroel nomena procurador Pere "Carascon" (SA-386) (SA-836)

El 31-jul-1714, davant el notari Gaspar Sayós, el general comandant Villarroel nomenà procurador seu Pere "Carascon", present a la notaria. Els testimonis de l'acta notarial foren Manuel de Medina, el secretari d'Antonio de Villarroel, Isidre de Obihis, "de família" del general, i l'escrivent del notari Jaume Sayós.

1714, 1-agost, vespre. Sona l’alarma general, el Conseller en Cap cap a la Travessera

El 1-ago-1714, vespre, es cregué que s’iniciava un assalt de les tropes borbòniques i sonà l’alarma general. Al toc de les campanes l'Excel•lentíssim Conseller en Cap Rafael Casanova i el General Comandant Villarroel acudiren a la Travessera. El General Comandant s’adonà que les tropes borbòniques tant sols estaven fent operacions de reconeixement de la bretxa reial i de la bretxa del Baluard de Santa Clara. Davant l’eventualitat, aprofità per passar a reconèixer l’ordre i disposició amb què havien format les seves tropes i les de la Coronela, animant a tots amb l’esperança que amb el sofriment i valor adquiririen. (NH4-149)

1714, 2-3-agost. Assalt contra els minadors borbònics

La matinada del 2-3-ago-1714, donat l'avançat estat de construcció de les mines borbòniques, el General Comandant Villarroel ordenà vigilància extrema de la bretxa reial, que s'hi llancessin feixos encesos a fi d'il·luminar el fossat, i repassà amb els enginyers els baluards i la travessera. Així mateix ordenà la construcció d'una bateria d'artilleria al Baluard del Portal Nou. (NH4-150)

El 3-ago-1714, a les 3:00h de la matinada, el General Comandant Villarroel ordenà a un petit destacament d'assaltar als minadors borbònics, operació que realitzaren reeixidament. (NH4-151)

1714, 2-3-agost. Sortida contra els minadors borbònics

La matinada del 2-3-ago-1714, el General Comandant, després de conferir amb el General Bellver, resolgué ordenar una segon sortida a fi de desbaratar els treballs de les tropes borbòniques. (NH4-152)

1714, 9-agost, vespre. El G.C. Villarroel passa a reconèixer els cossos de guàrdia

El vespre del 9-ago-1714 el General Comandant Villarroel passà a reconèixer els cossos de guàrdia. (NH4-159)

1714, 9-agost, vespre. El G.C. Villarroel ordena construir un cordó al B. de Sant Pere

El vespre del 10-ago-1714 el General Comandant Villarroel passà a reconèixer els treballs dels enginyers i ordenà construir al Baluard de Sant Pere un cordó de defensa contra bombes fet amb botes plenes de sorra reforçat amb feixines. AIxí mateix ordenà perfeccionar les troneres dels canons de ferro que apuntaven al rec comtal en la seva entrada a la ciutat. (NH4-159)

1714, 12-agost. Bateig d'una filla de Pedro Ponce de León (SA-374)

El 12-ago-1714 el vicari Andreu Avinyó al Col·legi de la Mercè va batejar la filla de Pedro Ponce de León, tinent del regiment d'infanteria de la Immaculada Concepció; foren padrins els germans Fernando i Isabel Ana Ruiz de Alarcón, que assistiren en nom del general comandant Villarroel i de la seva dona Ana Maria Sedenyo i de Guadier.

1714, 12-13-14-ago. Batalla del Baluard de Santa Clara

El 12-13-14-ago-1714 Batalla del Baluard de Santa Clara

1714, 14-agost, ~02:00h. Atac al Baluard de Santa Clara

El 14-ago-1714, entre la mitjanit i les 04:00h, el General Comandant Villarroel encara estava indecís entre acceptar, o no, un nou assalt al Baluard de Santa Clara; aleshores el Capità Juan Espiagua, amb la companyia de granaders del Regiment de Sant Miquel que guarnia la Bretxa Reial, s'oferí per a desallotjar les tropes borbòniques del terreny que ocupaven. Finalment el General Comandant ho acceptà i, alabant l'oferiment del Capità Espiagua, ordenà que se li uníssin el Tinent Coronel de Fusellers Salvador Padrés, el Tinent Coronel de Fusellers Josep Fagella, que morí en l'acció, i el Sergent Major de Fusellers Josep Mur amb 80 fusellers; també hi destacà el Capità de Voluntaris Antoni Badia i el Capità de Voluntaris Jaume Mestres, als qual seguiren un considerable nombre de voluntaris. Entraren al Baluard animant als que hi combatien, sense donar descans als borbònics i dificultant-los poder fortificar-s'hi. Les tropes catalanes emprengueren resolt avanç, durà el combat algun temps, atacant-se a baioneta els uns contra els altres enmig de les tenebres de la nit, durant el qual morí el Capità Juan Espiagua i el Tinent Coronel Salvador Padrés caigué ferit. Finalment les catalanes hagueren de retornar al terreny que inicialment ocupaven i el General Comandant Villarroel ordenà que no s'insistís més en l'intent de recuperar el Baluard de Santa Clara fins que sortís la llum del dia. (NH4-171) (NH4-354) (NH4-354)

1714, 14-ago. Junta General de Govern

El 14-ago-1714, després de desallotjar les tropes borbòniques del Baluard de Santa Clara, es celebrà Junta General de govern. L'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova i el General Comandant Villarroel informaren a cadascú d’allò pertanyent al seu encàrrec i comissió. (NH4-179)

1714, 15-ago. Junta General de Govern i reunió de la Junta Superior Secreta

El 15-ago-1714 es celebrà novament Junta extraordinària General, i després es reuní la Junta Superior Secreta deliberant les diligències que havien de practicar-se i donant-ne part la les subjuntes, per a què cadascuna, en els seus encàrrecs, donés ràpida providència. (NH4-179)

1714, 15-agost. El G.C. Villarroel tramet carta al Marquès del Poal

El 15-ago-1714 el General Comandant Villarroel ordenà al Marquès del Poal per carta que reunís a les seves tropes i intentés per tots els mitjans entrar a la Ciutat. (NH4-180)

1714, 19-ago. El Conseller en cap animant les tropes i gents en els treballs de defensa

El 19-ago-1714 el General Comandant Villarroel i l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova assistiren matí i tarda als treballs de defensa a fi d’animar les tropes i les gents, que es trobaven abatudes per la manca d’aliments i la fatiga acumulada, essent constants els clamors de dones i nens que treballaven. Els gemecs però, no pertorbaven la resolució de defensar-se fins a la fi. (NH4-193)

1714, 20-agost. El Marquès del Poal respon al G.C. Villarroel

El 20-ago-1714 el Marquès del Poal respongué al General Comandant Villarroel per carta que estava en camí i que intentaria entrar a la ciutat el 21/22-ago-1714. (NH4-182)

1714, 20-agost, 23:00h. Sona l’alarma general i el Conseller en Cap a 1ª línia

El 20-ago-1714, 23:00h, corregué la veu que les tropes borbòniques avançaven cap a les bretxes; en ésser disparat un coet començaren a tocar les campanes a sometent. Acudiren totes les gents i el General Comandant Villarroel i l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova, acompanyats dels oficials majors i membres de la Junta 24 de Guerra reconegueren la muralla, bretxes, baluards i defenses. (NH4-194)

1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona

El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)

1714, 22-agost, matí. El G.C. Villarroel passa a reconèixer els cossos de guàrdia

El 22-ago-1714, matí, el General Comandant Villarroel passà a reconèixer els treballs de defensa i els cossos de guàrdia als baluards, bretxes i travesseres, llavors procedí a reconèixer els cossos de reserva, i finalment acompanyat dels enginyers reconegué les bateries i els cossos d'artillers i bombarders. Donada l'habilitat del bombarder Costa regalà 4 doblons als que es trobaven en aquella bateria. (NH4-195)

1714, 22-agost, tarda. Reunió de la Junta Secreta

El 22-ago-1714, tarda, el General Comandant Villarroel es reuní amb la Junta Secreta i es resolgué trametre cartes al Marquès del Poal, al General Moragues, i a Mallorca. (NH4-195)

1714, 23-agost. Reunió de la Junta Secreta per tractar de la fam i les pagues

El 23-ago-1714, el General Comandant Villarroel reuní la Junta Secreta i es resolgué passar instàncies a la Junta de Mitjans i Provisions a fi que es donés als oficials algun socors doncs feia dies que els faltava la paga, i que es donés a les tropes millor qualitat de pa i queviures, doncs no es trobava on comprar-ne i la fam estava provocant moltes desercions. (NH4-196)

1714, 24/25-agost. Incursió a Barcelona

El 24/25-ago-1714 arribaren a l'alçada de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra 4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)

1714, 25-agost. El Conseller en Cap reconeix els treballs de defensa 4 vegades

El 25-ago-1714, el General Comandant Villarroel i l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova passaren a reconèixer els treballs de defensa i les tropes fins a 4 vegades. (NH4-197)

1714, 26-agost. El G.C. Villarroel dóna noves ordres

El 26-ago-1714, el General Comandant Villarroel ordenà el relleu dels cossos de reserva que es trobaven destinats als llocs més exposats. (NH4-197)

El 26-ago-1714, 13:00h, passà novament reconèixer els baluards, bretxes, i bateries d'artillera, fent recompte de les tropes que hi havia destinades i assenyalant al govern que era necessari augmentar en 70 homes els destinats a aquells llocs. (NH4-197)

1714, 28-ago. Aldarulls per comentaris sobre la sol·licitud d'una suspensió d'armes

El 28-ago-1714, 22:00h-23:00h, després de la Batalla del Baluard de Santa Clara, el Coronel Thoar comentà amb d'altres oficials l'estat de les bretxes de les muralles i la possibilitat de guanyar temps sol·licitant una suspensió d'armes; en cas de no rebre ni queviures, ni socors, tractar de cercar una capitulació honrosa. Els oficials li respongueren que no era temps de pensar en això, però el comentari arribà a la tropa. Aquesta es commogué i al Coronel Thoar estigué a punt de succeir-li algun contratemps. La intervenció del General Villarroel aconseguí tranquilitzar els ànims. (NH4-199)

1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades

El 29-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà consell de guerra a Capellades amb el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'ajudant reial Martí Zuviría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)

1714, 30-agost. Es descobreix la gran mina borbònica

El 30-ago-1714 les tropes catalanes descobriren la gran mina borbònica que travessava la muralla i que fou exitosament destruïda. (NH4-202)

1714, 30-agost. Junta de Govern

El 30-ago-1714 es celebrà Junta de Govern en la que hi participà també el General Comandant Villarroel. Demanà es confegís un llista detalla de totes les tropes disponibles així com de les municions que restaven. (NH4-204)

1714, 31-agost, 9:00h. El G.C. Villarroel reconeix els treballs de defensa

El 31-ago-1714, 9:00h, el General Comandant Villarroel passà a reconèixer els treballs de defensa i les tropes, ordenant que tots els oficials que no estaven de servei compareguessin a les Drassanes, on passà revista a les tropes. Després ordenà a tots els generals i coronels que passessin a reconèixer l'estat de les defenses, i li fessin una relació d'allò que consideraven calia en aquelles circumstàncies. (NH4-204)

1714, 1-setembre, 04:00h. Falsa alarma sobre l'assalt general

El 1-set-1714 el General Josep Bellver estava de guàrdia i en veure els moviment de les tropes borbòniques, manà fer senyal amb coet per tal que les campanes toquessin a sometent, i despatxà dos oficials, un rere l'altre, amb avís al General Comandant Villarroel que les tropes borbòniques es disposaven a llançar l'assalt general. El General Comandant Villarroel disposà ordres de reforçar tota la línia de defensa. Quan es féu de dia, ordenà a tos els generals i coronels que aquell mateix dia a les 15:00h es reunissin a casa seva. (NH4-205)

1714, 1-setembre, 15:00h. El G.C. Villarroel fa un consell de guerra en secret

El 1-set-1714, 15:00h, el General Comandant Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)

El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)

  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general

1714, 1-setembre, tarda. Recriminacions contra el G.C. Villarroel

El 1-set-1714, tarda, havent-se difós la notícia del Consell de Guerra a la casa del General Comandant Villarroel, hagut sense coneixement de la Junta Secreta, En Joan de Lanuza i En Josep Glaceran de Pinós li expressaren al General Comandant el seu desgrat. Aquest respongué que un cop tingués els vots per escrit, ho comunicaria a la Junta Secreta. (NH4-207)

1714, 2-setembre. Els generals i coronels donen el vot al G.C. Villarroel

El 2-set-1714, i tal com els hi havia ordenat el dia anterior, els generals i coronels donaren per escrit el seu vot al General Comandant Villarroel. (NH4-207)

1714, 2-setembre, 15:00h. Conferència de la Junta Secreta (NH4-207)

El 2-set-1714, 15:00h, tingué lloc conferència de la Junta Secreta. El General Comandant Villarroel exposà el vots dels oficials emesos durant el consell de guerra de l'11-set-1714. Es conclogué unànimement sobre l'estat de la Plaça i les circumstàncies en què es trobaven, però es diferí en la resolució que la Plaça estava en estat de procurar una capitulació. Es determinà:

  • La resolució de procurar capitulació corresponia als Tres Comuns
  • Els membres de la Junta Secreta comprovarien i examinarien per ells mateixos si tots els punts i l'estat de coses exposats pel General Comandant Villarroel eren així
  • Un cop examinat l'estat de la Plaça, la Junta es tornaria a reunir el 3-set-1714

1714, 3-setembre, mati. Conversa entre el Conseller en Cap i el General Comandant

El 3-set-1714, matí, el General Comandant Villarroel anà a reconèixer la línia per si els aiguats havien afectat les obres de defensa. Allí es trobà amb l'Excel•lentíssim Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova, que havia fet el mateix, i junts continuaren amb el seu trajecte per a reconèixer els llocs de la defensa durant mitja hora.

[Castellví recull el rumor que durant aquesta conversa el Conseller en Cap assentí sobre el parer de capitular, però que els Tres Comuns no ho acceptarien i ell tant sols hi tenia 1 vot; que si entrava el comboi que s’esperava de Mallorca, la defensa encara es podria perllongar, però que si les tropes borbòniques oferien negociacions, el seu vot seria favorable a cercar una capitulació honrosa]

1714, 4-set, 10:00-11:00h. El Mariscal Duc de Berwick fa crida a negociacions (NH4-212)

El 4-set-1714, el Mariscal Duc de Berwick envià al Tinent General d'Asfeld que passés a la trinxera, i donà ordre al Tinent General Príncep de Robecque que fes crida a parlament.

El 4-set-1714, 10:00h-11:00h, les tropes borbòniques bateren la caixa des de la trinxera situada davant de la bretxa reial. El Tinent General d'Asfeld pujà la trinxera i executà l'ordre de fer proposició als assetjats, demanant que sortís un oficial a la bretxa. Sortí el coronel Gregorio Saavedra.

1714, 5-set. S'informa al General Comandant que es rebutgen les negociacions

El 5-set-1714, matí, En Josep Antoni de Ribera i Claramunt fou enviat per la Ciutat de Barcelona, d'ordre dels Tres Comuns, a participar al General Comandant Villarroel la deliberació que no hi hauria negociacions. (NH4-214)

1714, 5-set. El G. C. Villarroel es nega a donar la resposta i amenaça dimitir (NH4-214)

El 5-set-1714, el General Comandant Villarroel rebutjà donar la resposta que els Tres Comuns havien deliberat a la proposició borbònica al·legant que:

  • Els Tres Comuns ho havien resolt sense haver-li fet l'honor de consultar-li, tractant-se com es tractava sobre un tema militar.
  • En tals circumstàncies, que fossin els mateixos Tres Comuns els que fessin crida a les tropes borbòniques i trametessin ells la seva deliberació que no hi hauria negociacions.

I informava als Tres Comuns a través del síndic que li havien enviat que:

  • Estant la Plaça en estat de no poder resistir un assalt general per les raons que ja els hi havia fet present, amb el sentir dels generals i coronels, que els Tres Comuns tinguessin a bé admetre-li la deixació del seu càrrec
  • Que això ho dictava el coneixement de l'estat de la Plaça, l'ofici de soldat, l'honor del seu caràcter, l'obligació de no ser còmplice en l'estrall i final ruïna que la imminència del perill amenaçava

1714, 5-set, 15:00h. La Conferència o gran Consell dels Tres Comuns es torna a reunir

Havent En Josep Antoni de Ribera i Claramunt informat a la Conferència o gran Consell dels Tres Comuns de la resposta del General Comandant Villarroel, determinà reunir-se el mateix 5-set-1714, 15:00h, i en aquella reunió es determinà enviar-li un paper per mitjà del mateix enviat on s'insistia que que havia de ser ell qui donés la resposta a les tropes borbòniques. (NH4-215)

1714, 6-set, matí. S'insisteix al G. C. Villarroel que doni la resposta a l'oferta borbònica

En Josep Antoni de Ribera i Claramunt trameté un paper al General Comandant Villarroel on els Tres Comuns insistien que havia de ser ell qui donés la resposta a les tropes borbòniques. (NH4-215)

1714, 6-set, 10:00h-12:00h. Comissió per convèncer al G. C. Villarroel

El 6-set-1714, una comissió formada pel el comissionat secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda, En Josep Galceran de Pinós i el Vicari General Rifós, convencé finalment al General Comandant Villarroel a casa seva, que ordenés al comandant de la travessera que donés la resposta dels Tres Comuns a la proposició borbònica. (NH4-217)

1714, 6-set, tarda. En Verneda passa a parlar amb el General Comandant Villarroel

El 6-set-1714 el comissionat secret de Carles III a Barcelona Francesc Verneda passà a parlar amb el General Comandant Villarroel per informar-lo que esperaven les seves ordres davant un assalt imminent. El trobà al seu hostal i allí el General Comandant li llegí la seva carta de dimissió, demanant-li la fes arribar als Consellers de Barcelona. En Verneda li demanà reconsiderés la seva decisió i esperés fins a l'endemà, però el General Comandant li replicà que era un decisió molt meditada. (NH4-218)

1714, 7-setembre. En Verneda i En Pinós parlen amb el Tinent Mariscal Villarroel

El 7-set-1714 passaren En Joan Francesc Verneda i En Josep Galceran de Pinós a a parlar amb el Tinent Mariscal Villarroel.(NH4-224)

 

 

1714, 22-setembre. Engany i empresonament

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament. Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Capità Juan Ramon Bordas (aragonès)
  15. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  16. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)

1714, 19-29-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General de Catalunya, Cavaller d'Asfeld, amb els noms dels 5 presos enviats al castell d'Alacant

La 2ª remesa de 5 detinguts sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34) El Duc de Berwick, a l'espera de l'arribada d'Albert Octave t'Serclaes Tilly Montmercy, Príncep de t'Serclaes, havia deixat interinament a Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, com a Capità General de l'Exèrcit a Catalunya. Aquest informà al Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, de l'enviament dels presos.

A Peníscola es trobava empresonat el Sergent Major Juan Sebastián Soro, que també fou enviat al Castell d'Alacant. (RBRC-36)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  1. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès) (procedent de Peníscola)

1714, 20-novembre. Destinats a La Corunya

Castell de San Anton
(Regne de Galícia)

El dimarts 20-nov-1714 sortiren del Castell d'Alacant amb destí a La Corunya, per ser empresonats al Castell de San Anton, on arribaren el divendres 11-gen-1715, (RBRC-38) (NH4-317) totalitzant 53 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 1.000-1.100 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora.

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

1717. Intent de fugida del tinent mariscal Villarroel (VCD-I)

[Els detalls de l'intent de fugida es poden consultar a l'Arxiu General de Simancas, lligall 1613, Secretaría de Guerra Moderna "Expediente instruido sobre el intento de fuga de D. Antonio de Villarroel dels castillo de San Antonio de la Coruña", citat per primer cop per Carreras Bulbena el 1912 i emprat novament per Muñoz i Catà el 2005 ]

Al castell de San Anton de La Corunya el tinent mariscal Villarroel travà amistat amb un tinent d'artilleria anomenat José López de Andrade. Gràcies a ell va poder comunicar-se per carta amb la seva muller, que es trobava a Màlaga, i el seu únic fill. Es comunicà també amb el religiós anomenat Antonio Escarate que havia retornat d'Alemanya i a qui havia conegut durant la seva estada a Catalunya. I també envià cartes a un home de negocis català, de qui s'ignora el nom, les cartes del qual li eren trameses per José de Rendo, qui també havia estat al castell de Sant Anton. Villarroel podia escriure cartes servint-se de tinter i ploma que li havia facilitat el tinent d'artilleria José López de Andrade, mentre que un criat seu anomenat Antonio Blanco Carapotal tenia entrada lliure al castell i anava i venia. El des-1715 Villarroel havia rebut carta de l'emperador Carles VI, així com un bon nombre de doblons que l'home de negocis català (de qui es desconeix el nom) li trameté des de Portugal en nom de l'emperador Carles VI.

El 1717, després de comprovar com les diligències fetes per aconseguir la seva llibertat no donaven fruit, Villarroel intentà planejar una fugida. Per a tal fi es valgué del tinent d'infanteria Fernando Tenreiro a qui prometé que si eixia lliure li donaria càrrec de capità a l'exèrcit imperial de Carles VI. La fugida s'havia de fer mar, en tal manera que quan estigués de guàrdia el tinent Tenreiro el criat Carapotal havia de portar una barca en la qual embarcarien tots dos en direcció a Portugal. La barca havia de porta xarxes a fi de no ser descoberta quan s'acostés al castell, car si els sentien podrien dir que anaven a tirar les xarxes de pescar tal com acostumaven a fer els pescadors de la ciutat. Però la fugida no es pogué dur a terme per causa dels temporals.

Aleshores pensaren en fer-la per terra, tenint a aquest efecte cavalleries a l'ermita de Santa Luisa, que es trobava fora de la ciutat. Quan ja estava tot preparat Villarroel va escriure una carta a Portugal, probablement per organitzar des d'allí els preparatius per a un viatge ràpid cap a Alemanya. Es va valdre, com a portador de la carta, d'un granader que hi havia al castell anomenat Pedro de la Pedreira, que formava part de la companyia d'Ignacio Torreiro. Aleshores Villarroel escrigué un paperet d'avís, en xifres, en què comunicava a Ignacio Torreiro la pensada de fugir durant les processos de Setmana Santa, entregant-la a un altre criat seu anomenat Nicolás Tantalena. Però havent-hi tantes persones implicades arribà algun rumor al Capità General de Galícia Guillaume de Melun Marquès de Risbourg. Aquest ordenà la detenció del tinent d'artilleria José López de Andrade i els seus còmplices Domingo Martínez Romero i Francisca Gómez de Castro. Aquests però, malgrat posar-los a turment, no confessaren. No obrà igual el criat Nicolás Tantalena, a qui li trobaren el paperet d'avís en xifres i després d'ésser torturat ho confessà tot. Acte seguit foren detinguts el tinent Tenreiro i el granader Pedro de la Pedreira.

Coincidint amb el descobriment de la trama de fugida arribà notícia de la Haia on Berreti Landi informava que la muller de Villarroel i el seu fill havia arribat en aquella ciutat, circumstància que semblava confirmar l'intent de fugida de Villarroel. S'ordenà aleshores que Villarroel i els altres presos fossin tancats en cal·labossos o tancaments amb 2 panys amb forta tanca, sense finestra per on pogués entrar al llum. No podien sortir absolutament per a res, la porta no s'havia d'obrir mai, i sempre havia de tenir un guàrdia que la vigilés. Així ho detallava el Capità General de Galícia Guillaume de Melun Marquès de Risbourg al secretari del Despatx de Guerra Miguel Fernández Duran Marquès de Tolosa:

[...] que atendiendo a la seguridad del Expresado Villarroel, y los otros pressos que Vinieron con el, los hé hecho poner en los Calaboços ô encierros que estaban, con dos Cerrojos en las puertas y sus Cerraduras fuertes, y en la ventanilla que tenían, echar la puerte fuerte que la tapa toda, por lo que ni ven luz ni tiene ôtra comunicación que la vez que se abre la Ventana por donde se les da la comida y a esto asiste el oficial que esta de guardia y se vuelve a cerrar sin tener otra comunicación ni abrirse Jamás la Ventana para nada, añadiéndose a esto que el centinela continua delante de los Calabozos [...]
[..] Coruña y 7re [juliol] 12 de 1717
[carta adreçada a Miguel ] Fernández Durán
 
Archivo General de Simancas, Guerra Moderna, ll. 1615
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 240

1718, 3-abril. Villarroel fa petició de pa de munició, rebutjada per Felip V (VCD-I)

A partir d'aleshores tots el presos reclosos al castell de Sant Anton va haver d'anar venent les seves pertinències a fi de poder sobreviure. El 1718 el tinent mariscal Villarroel i un altre oficial es dirigiren al Capità General de Galícia Guillaume de Melun Marquès de Risbourg demanant-li pa de munició, el pa groller que se solia donar als soldats. El 3-abr-1718 el Marquès de Risbourg ho demanà a Felip V, certificant la misèria en què es trobaven els dits oficials. El 28-abr-1718 el secretari del Despatx de Guerra Miguel Fernández Duran Marquès de Tolosa, mà dreta del Secretari del Despatx d'Estat José de Grimaldo, envià resposta de la cort de Madrid on es notificava que no convenia Felip V en que se'ls donés pa de munició.

Señor mío:
D. Antonio de Villarroel y otro de los oficiales que se hallan presos con él en el castillo de San Antonio de esta plaza me han representado la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano; pues han vendido cuanto tenían en sus encierros para haber de vivir (como me consta ser cierto) en cuya consideración me piden siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar á manos de la hambre y haciendo reflexión á que D. Antonio ha sido un hombre de distinción, he tenido por conveniente el no determinar cosa alguna hasta ponerlo en la noticia de S. M. para que con esta noticia se digne resolver lo que se de su real agrado
Dios guarde á V.S. muchos años como deseo. Coruña y Abril 3 de 1718
B.L.M.[Besa La Mano] de V.S. su mayor servidor, El Marqués de Risbourg
[Dirigida al secretari del Despatx de Guerra] Sr. D. Miguel Fernández Durán
 
[Resposta a la petició]
Decreto
Que no viene S.M. en que se le dé ración.
Fecho en 20 de Abril de 1718
Còpia del decret original Archivo General de Simancas, ll. 1643
Josep Rafael Carreras Bulbena
"Villarroel, Casanova, Dalmau", pàg. 124

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena

El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felip V:

  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre

1725. [Segons Carreras Bulbena] Alliberat a Segòvia, on continua residint (VCD-I)

[Carreras Bulbena va considerar en la seva obra biogràfica de 1912, erròniament, que el 1719 Villarroel i la resta de presos al castell de Sant Anton de La Corunya havien estat re agrupats a l'alcàsser de Segòvia. La hipòtesi de Carreras Bulbena es demostrà falsa el 2005, quan els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà publicaren una carta manuscrita pel mateix Villarroel i datada el 21-oct-1725 des del mateix castell de San Anton, fet que provava que Villarroel mai no fou traslladat a Segòvia sinó que continuà pres a La Corunya fins el 1725.

1725, 21-octubre. Alliberament dels empresonats al Castell de San Anton de La Corunya

El 21-oct-1725 es van alliberar del Castell de San Anton de La Corunya. La decisió els fou comunicada el dia anterior 20-oct-1725 per Tomàs Sarmiento de los Cobos, marit de la marquesa de la Puebla de Parga, actuant en funcions de l'absent Capità General de Galícia:

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  5. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

Carta de Tomàs Sarmiento de los Cobos, marit de la marquesa de la Puebla de Parga, actuant en funcions de l'absent Capità General de Galícia, en resposta a la orde del 9-oct-1725 del secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz:

Muy Sor. mío: en consecuencia de la R. Resolución, que V.S. se sirve avisarme en carta de 9 de este, he man[da]do poner en libertad a Dn. Antonio de Villarroel, y a otros cinco prisioneros de Estado, que con el estaban en el Castillo de Sn. Anton.
[..] Coruña y 8re [octubre] 21 de 1725
Al marqués de la Paz
 
Archivo General de Simancas, Estado, ll. 6432
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 240

Carta del tinent mariscal Antonio de Villarroel adreçada al secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz, en la que li demanava l'alliberament dels seus criats el portuguès Jacinto Sanchez Raimondez i Figueroa, i el napolità Nicolàs Tantalena que per intentar col·laborar en el seu alliberament havia estat detingut i empresonat:

Señor mío ayer el Sr Marqués de Parga, de ôrden de V.S. me rremitió a esta prision La Carta con qe V.S. se digna favorecerme, su fecha de nueve del Candente, y en ella reconosco, los efectos de la Real Siempre Constante Piedad de Su Magd. Catholica; que Dios Gu[ard]e pues se sirve conzederme La livertad, tan apreziable de los Vivientes; y que por tan dilatados años perdi con las demas circunstanziâs, que pudieran hazerme ynfeliz, si Dios por su divina, misericordia no hubiese suspendido el Brazo del castigo, admitiendo mi comformidad, pues hes premio de lo que pude padezer. doy a V.S. las vidas grazias, y con aquel profundo inspecto que devo al Rey y suplico a V.S. me aga presente a sus pies; y para que me rreconsca, a ellos, por hesta nueva soberana Piedad; y V.S. admîta la enorabuena deuna Paz que el mismo Soberano la rreconozio; como labor del Çelo, discreççion, y actividad de V.S. y que a la Europa dio el descanso unibersal; y pues considero tan abierta la puerta del Perdon General, me alienta a suplicarle por el atraso; que me ocasiona, la falta de Dn. Nicolas Tantalena, mi paxe, que dieron Presidio, en zeuta, y aora se alla; en las aluzemas, no se dialte la Ôrden de la livertad; para que pueda ayudarme en tan largo viaxe como devo hazer pues mis muçhos años Corta Salud, y travajos me han devilitado de manera que hespero este consuelo, y que Dn Jazinto Sançhez Reymondez y Figueroa, uno que me servía, que hesse fue su pecado, com el de Adan, peus aquî por un ninerîa de las que suelen executar los mozos, le privaron S.E los Alcades Mayores desta Real audiencia el poder salir deesta ziudad, y sus arravales (seria sin duda) detenerle asi asta qe yo salie deesta prisión y pues hes mero acto de piedad como puedo dudar se sirva V.S. de Real Carta conmigo tan enetera como la nezesito, y sea señor remitiendo ami en dereçhura la ôrden para que yo a los Alcades se la entregue a fin de que no me trampeen el tiempo, y seria un detenerme mucho el que me rretardase la livertad de los dos paxes; mayormente, quando como V.S. no puede dudar, para la salida de aqui no tengo otro recurso ni alibio sino al dicho Dn Jazto Reymondez y no creo abusar de la generosidad de V.S. pues le doy bien duplicada la ôcasion de exercitar sus piedades, y si a la execuzion de ellos como lo suplico añade V.S. las hordenes mas prezisas de su agrado, mi obedienzia sabrà suplir lo que mi ynutilidad me alexa de merezerlas. G[uard]e su Divina Mag[esta]d a V.S. l os m[ucho]s a[ños] de su deseo.
Castillo de San Anton; y oct[ub]re 21 de 1725
Besa la mano de V.S. su mas afecto y seguro servidor
Dn. Antonio de Villarroel
 
Sr. Dn. Marqués de la Paz y Sr. mío
 
Archivo General de Simancas, Estado, ll. 6432
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 249

Carta del tinent mariscal Antonio de Villarroel
Carta del tinent mariscal Antonio de Villarroel
adreçada al secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz,
des del castell de San Anton el 21-oct-1725

1726, 22-feb. [Segons Catà i Muñoz] Mort a La Corunya i enterrament (RBRC-255)

[Segons Antoni Muñoz i Josep Catà, la salut de Villarroel estava tant deteriorada que no pogué iniciar el seu camí, restant a La Corunya on morí el 22-feb-17126. Per establir aquesta data de mort els historiadors es fonamenten en una carta redactada per Mateo Sedeño Gudiel, cunyat de Villarroel i resident a Màlaga, datada el 12-mar-1726 i adreçada -novament- al secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz. El cunyat de Villarroel li comunicava al marquès de la Paz la mort de Villarroel, el seu enterrament en una fosa comuna i, en virtut del seu nomenament com a marmessor testamentari del difunt Villarroel, tornava a demanar-li l'alliberament del seu criat napolità Nicolàs Tantalena.

Muy Sor nnio. Habiendo sido V.S. quien Honró a mi hermano Dn. Antonio de Villarroel con la noticia de la Libertad de su prisión, que S.M. fue servido concederle: corresponde a mi obligación y reconocimiento el hacer sabedro a V.S., como el día 22 del pasado mes de febrero fue Dios gustoso llevárselo a mejor Vida, en el mismo paraje de su Libertad, habiendo estado desde el punto de ella postrado en la cama, efecto de once años de prisión el el calabozo de aquell Castillo : Enterranonle a expensas de la Caridad de Diferentes que han expuesto su palabra y personas a la satisfacción del funeral y deuda, por no haber tenido el difunto con que se ejecutara : Y siendo uno de los encargos, que como su albacea me deja, el de Suplicar a V.S. se interese por la Libertad de su paje Dn. Nicolás tantalena desterrado en el presidio de Alhucemas, por Cause de Haberse interesado en la fuga que yntenttó hacer el difunto; y sobre que V.S. se sirvió pedirle el Testimonio de la Sentencia y Causa, para potexerlo con S.M.; En consecuencia de éllo lo incluyo, Suplicando a V.S. que en atención a su piedad, logre este pobre la intersecion de su Difunto Dueño [...]
Málaga y Mrzô 12 de 1726
Archivo General de Simancas, Estado, ll. 6432
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 255

1742, 14-jul. [Segons Carreras Bulbena] Mort aSegòvia i enterrament (VCD-I)

[Segons Carreras Bulbena, després d'ésser alliberat l'oct-1725, Villarroel, no podent iniciar el seu camí a causa del seu estat malaltís, restant a Segòvia, on ja es trobaven la seva muller i el seu fill, els quals hi havien llogat una caseta on passaren a viure tots tres dels sou de tinent de mariscal que cobrava Villarroel de l'emperador. El 1742 s'agreujà la seva malaltia i Villarroel morí el 14-jul-1742 a l'edat de 86 anys. Per establir la data de la mort l'historiador es basava en un registre d'òbit -mort- registrat a la parròquia de San Facundo de la ciutat de Segòvia que li féu arribar el cura de la parròquia de San Martín. Aquest també li detallà que l'església romànica de Sant Facundo havia estat convertida en museu i vers el 1900 enderrocada per ésser convertida la seva àrea en plaça pública. Els cadàvers que es trobaven sepultats a San Facundo foren traslladats a la fossa comuna del cementiri de Segòvia. ]

Emilio Gonález y González, Presbítero, Licenciado en la Facultad de Sagrada Teología, Cura Ecónomo de la Parroquia de San Martín y sus agregados de esta Ciudad de Segovia.
=Certifico: que en un Libro de Difuntos y casados de la extinguida parroquia de San Facundo, que da principio el año 1663 y que se conserva en este archivo parroquial, al folio 113 vuelto, se halla la partida siguiente:
 
En catorce de Julio del año mil setecientos y cuarenta y dos falleció Antonio Villarroel, recibió los Santo Sacramentos de Penitencia, Eucharistía y Extrema Unción, diósele sepultura eccª en esta iglesia con Entierro de Conformidad, no hizo testamento, porque prevenido respondió no tener bienes de que disponer, y que su hixo era el heredero si hubiera qué; y por se así no se ha echo otra cosa, y porque conste lo firmo. Segovia dicho día, mes y año. - Joseph Antonio Muñoz, Rubricado.
 
Así aparece del original á que me remito, y para que conste libro la presente, que firmo y sello con el de esta parroquia, pero que no tendrá efecto alguno legal mientras no fuese reintegrada con la póliza correspondiente.
Segovia 25 de Mayo de 1907
Licenciado Emilio González, Rubricado
Josep Rafael Carreras Bulbena
"Villarroel, Casanova, Dalmau", pàg. 125

 

*Fonts:
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              Mort (NH3-143): Narraciones Históricas III, pàg 143
              Mort (VCD-I): Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, pàg. 55
              Mort(RBRC-255): Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 255
              (FBM-42) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 42
              (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (HMC-III) Hist. Militar de Catalaunya III, pàg. 149-150
              (NH3-210) Narraciones Históricas III, pàg 210
              (NH3-583) Narraciones Históricas III, pàg 583
              (NH3-584) Narraciones Históricas III, pàg 584

              (NH3-606) Narraciones Históricas III, pàg 606
              (NH3-628) Narraciones Históricas III, pàg 628
              (NH3-629) Narraciones Históricas III, pàg 629
              (NH3-633) Narraciones Históricas III, pàg 633
              (NH3-634) Narraciones Históricas III, pàg 634
              (NH3-637) Narraciones Históricas III, pàg 637
              (NH3-644) Narraciones Históricas III, pàg 644
              (NH3-647) Narraciones Históricas III, pàg 647
              (NH3-652) Narraciones Históricas III, pàg 652
              (NH3-653) Narraciones Históricas III, pàg 653
              (NH3-661) Narraciones Históricas III, pàg 661
              (NH3-662) Narraciones Históricas III, pàg 662
              (NH3-665) Narraciones Históricas III, pàg 665
              (NH3-667) Narraciones Históricas III, pàg 667
              (NH3-668) Narraciones Históricas III, pàg 668
              (NH3-694) Narraciones Históricas III, pàg 694
              (NH3-714) Narraciones Históricas III, pàg 714
              (NH3-822) Narraciones Históricas III, pàg 822
              (NH3-837) Narraciones Históricas III, pàg 837
              (NH3-840) Narraciones Históricas III, pàg 840
              (NH4-36) Narraciones Históricas IV, pàg 36
              (NH4-37) Narraciones Históricas IV, pàg 37
              (NH4-38) Narraciones Históricas IV, pàg 38
              (NH4-38-39) Narraciones Históricas IV, pàg 38-39
              (NH4-44-45) Narraciones Históricas IV, pàg 44-45
              (NH4-48) Narraciones Históricas IV, pàg 48
              (NH4-50) Narraciones Históricas IV, pàg 50
              (NH4-71) Narraciones Históricas IV, pàg 71
              (NH4-75) Narraciones Históricas IV, pàg 75
              (NH4-83) Narraciones Históricas IV, pàg 83
              (NH4-97) Narraciones Históricas IV, pàg 97
              (NH4-98) Narraciones Históricas IV, pàg 98
              (NH4-107) Narraciones Históricas IV, pàg 107
              (NH4-108) Narraciones Históricas IV, pàg 108
              (NH4-122-126) Narraciones Históricas IV, pàg 122-126
              (NH4-124) Narraciones Históricas IV, pàg 124
              (NH4-130) Narraciones Históricas IV, pàg 130
              (NH4-131) Narraciones Históricas IV, pàg 131
              (NH4-148) Narraciones Históricas IV, pàg 148
              (NH4-149) Narraciones Históricas IV, pàg 149
              (NH4-150) Narraciones Históricas IV, pàg 150
              (NH4-151) Narraciones Históricas IV, pàg 151
              (NH4-152) Narraciones Históricas IV, pàg 152
              (NH4-159) Narraciones Históricas IV, pàg 159
              (NH4-171) Narraciones Históricas IV, pàg 171
              (NH4-180) Narraciones Históricas IV, pàg 180
              (NH4-182) Narraciones Históricas IV, pàg 182
              (NH4-193) Narraciones Históricas IV, pàg 193
              (NH4-194) Narraciones Históricas IV, pàg 194
              (NH4-195) Narraciones Históricas IV, pàg 195
              (NH4-196) Narraciones Históricas IV, pàg 196
              (NH4-197) Narraciones Históricas IV, pàg 197
              (NH4-199) Narraciones Históricas IV, pàg 199
              (NH4-202) Narraciones Históricas IV, pàg 202
              (NH4-204) Narraciones Históricas IV, pàg 204
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-207) Narraciones Históricas IV, pàg 207
              (NH4-212) Narraciones Históricas IV, pàg 212
              (NH4-214) Narraciones Históricas IV, pàg 214
              (NH4-215) Narraciones Históricas IV, pàg 215
              (NH4-217) Narraciones Históricas IV, pàg 217
              (NH4-218) Narraciones Históricas IV, pàg 218
              (NH4-224) Narraciones Históricas IV, pàg 224
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (NH4-354) Narraciones Históricas IV, pàg 354
              (NH4-417) Narraciones Históricas IV, pàg 417

              (NH4-535) Narraciones Históricas IV, pàg 535
              (NH4-617) Narraciones Históricas IV, pàg 617
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
              (RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36

              (RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
              (RBRC-256) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 256
              (SA-187) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 187
              (SA-202) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 202
              (SA-210) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 210
              (SA-212) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 212
              (SA-215) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 215
              (SA-244) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 244
              (SA-277) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 277
              (SA-288) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 288
              (SA-304) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 304
              (SA-311) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 311
              (SA-374) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 374
              (SA-386) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 386
              (SA-700) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 700
              (SA-710) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 710
              (SA-761) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 761
              (SA-836) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 836
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?
              (VCD-I) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. I

              (VCD-II) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. II
              (VCD-III) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. III