El Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez no era català. Pel fet de néixer a Catalunya, alguns historiadors han volgut fer-lo català, però al segle XVIII, néixer a Catalunya no suposava ser català.
    La seva ascendència era galaico-asturiana, castellans eren els seus costums i tot el que parlava era en castellà. Malgrat ser barceloní de naixement, Villarreol era "súbdito de Castilla".
    No ha d'estranyar a ningú doncs, que en les llistes per a la repressió, confeccionades pels borbònics abans de la caiguda de Barcelona, al costat del nom del Tinent Mariscal Antonio de Villarroel hi figuri la següent anotació: "no és catalán".
    El fet de no ser català però, no obsta per a què al llarg del setge reivindiqués la seua condició de català i demostrés el seu amor i fidelitat vers Barcelona i vers Catalunya.

    1697. Governador de la Fortalesa de Cardona

    Des del mar-1697 a ago-1697, fou el Governador de la Fortalesa de Cardona

    1708. Tinent General Borbònic

    Participà al Setge de Tortosa de 1708 sota les ordres del Duc d'Orleans.

    1713. Comandant en Cap de l'Exèrcit de Catalunya

    Castelllví, III, 548

    1714. Engany i humiliació

    Els castellans incompliren la paraula donada en la Capitulació. El 22 de setembre decretaren secretament 25 ordres d'empresonament contra els principals caps militars i notables prohoms:

1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж 11 set-1714
2. General de Cavalleria Miquel de Ramon i de Tord ж 11 set-1714
3. General de Batalla Josep Bellver i Balaguer
4. General Francesc Sans i Miquel de Montrodon
5. General Joan Baptista Basset i Ramos
6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller
7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno
8. Coronel Pau de Thoar § escapà, exiliat a l'Imperi
9. Coronel Joan Llinàs i Farrell
10. Coronel Pere Vinyals ж greument malalt
11. Coronel Antonio del Castillo y Chirino § escapà, però fou capturat dies després
12. Coronel Blai Ferrer § escapà
13. Tinent Coronel Nicolau Aixandri
14. Tinent Coronel Frances Maians
15. Tinent Coronel Ramon Bordes
16. Tinent Coronel Joan Bernet § escapà
17. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11 set-1714
18. Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux ж 11 set-1714 § escapà, exiliat a l'Imperi
19. Tinent Coronel Esteve de Llerena § escapà
20. Sergent Major Cayetano Antillón
21. Sergent Major Juan Sebastián Soro
22. Sergent Major Francesc Vila i Lleó

    També es redactaren ordres d'empresonament contra:

23. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez
24. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí § escapà
25. En Guerau de Peguera § escapà

    Foren requerits a presentar-se davant del Marqués de Lede, instal·lat a la casa requisada del Coronel Dalmau. Hi acudiren la majoria dels cridats, pensant segurament que els parlaria dels passaports d'emigració que els castellans s'havien compromès a donar-los.

    En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, els soldats els tragueren els sabres i els tancaren. Així anaren caiguent en la trampa la majoria dels cridats. Als 5 ferits i se'ls posà guàrdia permanent, però el Tinent Coroenl Díez d'Aux pogué escapar. Dels altres 6 que escaparen per malfiar-se de la paraula donada pels castellans, 2 foren capturats poc després. La primera remesa de detinguts sortí de Barcelona el 25 de setembre de 1714, incrementada per l'acompanyament voluntari del Capità Ramon Sans i de Montrodon, fill del General Sans, i del Capità Feliu Bellver, fill del Gneral Bellver. Arribaren a Alacant el 3 d'octubre de 1714. Allí els esperava Felipe V.

    Foren obligats a desfilar encadents davant del Borbó. Obria la marxa un esquadró de cavalleria, seguien els presos, plens de cadenes. Cadascun era precedit per sis granaders i flanquejat per quatre soldats a banda i banda. Tancava la comitiva un altre esquadró de cavalleria. Finiquitat l'espectacle d'humiliació per donar gust al Borbó, foren conduïts a la presó dels castell.

    A mitjans d'octubre de 1714 arribaren els 4 ferits i els 2 capturats en intentar escapar. Abans de fi d'any, es produí la dispersió dels presos en tres grups.


    1715. Empresonament del grup de Don Antonio de Villarroel

    El trasllat des d'Alacant al presidi definitiu es va fer a peu, caminant encadents per parelles, escortats per un destacament de 80 soldats de cavalleria, i en ple hivern. Al grup de Don Antonio de Villarroel hi anaren:

1. Don Antonio de Villarroel y Peláez
2. En Miquel Ramon i de Tord
10. En Pere Vinyals
11. Don Antonio del Castillo y Chirino
17. N'Eudald Mas i Duran
21. Don Juan Sebastián Soro

    El seu destí, La Coruña, a l'altre extrem de la Península.

    Arribaren al Castillo de San Antonio el 15 de gener de 1715 i allí hi conegueren un règim especialment sever. No obstant això, al cap de dos anys, el General de Cavalleria Ramon encara ajudà Don Antonio de Villarroel en un fustrat l'intent d'escapada, fet que tingué terribles conseqüencies en les condicions del seu presidi.

    Foren tancats a les masmorres sense finestra, amb una porta de doble pany que mai s'obria. Absolutament incomunicats, l'únic contacte amb el món exterior era un petit forat per on els passaven l'escàs menjar. L'abril de 1718 Don Antonio de Villarroel feu petició al Governador de la Fortalesa per demanar-li que els fos concedida una petita racció de pa de munició. El Governador trameté la petició al ministro Fernández, certificant que la situació dels presoners era d'extrema penúria. El ministro Fernández li comunicà la petició a Felipe V. El dia 28 d'abril trameté la resposta de Borbó Felipe V al Governador: "no viene su Majestad, en que se les de ración".

    1725. Tractat de Viena

    No foren alliberats fins el 1725, en virtut del Tractat de Viena.

    L'estat de salut del Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez era tan precari, que no pogué abandonar la península per acollir-se a la protecció del Kàiser.

(*segons les últimes investigacions, morí a la Coruña el 22 de febrer de 1726)