Martín de Zubiría y Olano
(Martín de Zubería y Olano)
(Martín de Zuvería y Olano)
(Martín Suviria)
(Martín Zubiría)
(Martín Suvirías)
(Martí Zuviria)

(Martín Subiria)
(Martí Subiries)
(s. XVII, Lizarra- s.XVIII, Viena?)
Capità d'Infanteria
(1705-1707)
Sergent Major d'Infanteria
(1707-1711)
Tinent Coronel de Cavalleria
(1711-1714)
Ajudant Reial
(1708-1714)
Governador de Martorell
(1706-1707)
Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714 Barcelona Martí Zuviría Victus 1714
Los siguientes gozan diario de thenientes coroneles, que es de 30 florines al mes.
Don Martín de Zubería y Olano es navarro. Sigue a S.M.C.C desde el año 1705, que fue capitán del regimiento Ahumada, el año 1706 governador de Martorell. Después passó a capitán y sargento mayor del regimiento de Galloway. En el año 1708 obtuvo real patente de ayudante real, y sirvió de tal a los generales Villalibre, Corsana, y Elda, y Villarroel. En el año 1711 se le dio real patente de theniente coronel de cavallería. Sirvió en la última defensa de Barcelona. Estuvo después dos años preso, y en el de 1716 pasó a Roma, y de allí aquí [Viena] donde oy [1725] se halla.
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109

Grafia del cognom (SA-117-118)

La grafia del seu cognom presenta en els documents de l'època un gran variabilitat. Si eren documents en castellà apareix normalment amb z, Zubiría, però si la font de redacció era catalana, aquestes opten per escriure el seu cognom amb s, Subiria, encara que redactin la frase en castellà.

Naixement, Llinatge i Família (SA-117-118)

Era nascut a Lizarra, Regne de Navarra.

Fill de don Martín de Zubiría [Martín de Subiria] i de doña Magdalena de Olano.

Casat amb Maria Rafaela Figueres, filla del pagès Josep Figueres i de Na Teresa Avinyó.

Sobre la nacionalitat i lloc de naixement

Segons el document expedit a Viena per a la concessió de pensions als militars exiliats a l'Imperi, En Martín de Zuberia [sic] y Olano era navarrès. (EA2-109)

El 2014 l'eminent historiador Albert Garcia Espuche demostrà (Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714) que Martín de Zubiria (Un català que no ho era) que aquell que fou l'ajudant reial de Villarroel era nascut a Lizarra, Navarra. (SA-117-118)

En Francesc de Castellví (1682-1757) en les Narraciones Históricas identificà a l'ajudant reial Martín de Zubiría com a natural de Tortosa. (NH4-617) (NH3-695) (NH3-702)

Nombres de los oficiales del regimiento nombrado de la Inmaculada Concepción.
Coronel, el teniente general comandante en jefe don Antonio de Villarroel, nativo de Barcelona [..] teniente coronel, don Fernando Comas, natural de la Bisbal, y por su muerte en 14 de agosto de 1714 entró en este empleo el ayudante real don Martín Suvirías, natural de Tortosa. [..]
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 702

Aquesta identificació era errònia car, tal i com el mateix ajudant reial Martín Zubiria y Olano deixà palès en el document expedit a Viena per a la concessió de pensions, ell era navarrès.

Potser, l'error d'identificació comès per Castellví es deu a un altre document expedit a Viena durant la Tercera Guerra Turca (1716-1718) i que esmenta erròniament al coronel Martín Subiria com a català. (EA2-394)

Coroneles españoles de voluntarios: don Manuel Desvalls, don Pablo Toar, [..] Tenientes coroneles: don Raymundo Rialp Çafont, don Juan Janzà, don Martín Subiria, catalanes. Sargento mayores: [..]
"Officiales españoles vivos en diferentes regimientos alemanes"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 394

Del què no hi ha cap dubte és que Martín de Zubiria, l'ajudant reial de Villarroel durant el setge de 1714, era navarrès i nascut a Lizarra. (SA-117-118)

1705. S'uneix a l'aixecament militar austriacista

El 1705 s'uní a l'aixecament militar en favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria. (EA2-109)

1705. Capità del Regiment d'Infanteria nº1 "Ahumada"

El 1705 Capità del Regiment d'Infanteria nº1 "Ahumada". (EA2-109)

1706. Governador de Martorell

El 1706 obtingué el càrrec de Governador de Martorell. (EA2-109)

1707. Capità i Sergent Major del Regiment d'Infanteria nº21 "Whiters"/"Gallway" (EA2-109)

El 1707 Capità, després Sergent Major, del Regiment d'Infanteria nº21 "Whiters" / "Gallway".

1708. Obté patent d'Ajudant Reial

El 1708 obtingué patent d'Ajudant Reial del Reial Exèrcit de Carles III. (EA2-109)

A tall il·lustratiu, es detalla la prelació del càrrec d'Ajudant Reial respecte els altres oficials de la Plana Major de l'exèrcit i el sou assignat segons les Reials Ordenances de Carles III:

Relació dels oficials, majors, i plana major de
l'Exèrcit de Sa Majestat Catòlica Carles III (que Déu guardi)
amb els seus pagaments i ració de pa i civada
   
Pa per dia
Civada per dia
Petaca* / mes
Capità General
(Allò que Sa Majestat disposi)
Mariscal Feldmarschall
25
25
500
General d'Infanteria * Feldzeugmeister
20
20
340
General de Cavalleria * General der Kavallerie
20
20
340
Tinent Mariscal Feldmarschall-Leutnant
12
12
200
General de Batalla General[feld]wachtmeister
5
5
146
Ajudant General de S.M.  
5
5
120
Ajudant Reial  
4
4
50
Quarter Mestre General General-Kriegskommisariat
2
2
40
Ajudant Quarter Mestre General  
1
1
23
Vicari General de l'Exèrcit  
4
4
92
Auditor General de l'Exèrcit  
2
2
55
Segon Auditor General  
2
2
46
Escrivà  
1
1
12
Protometge de l'Exèrcit  
2
2
46
Metge en campanya  
2
2
20
Cirurgià Major de l'Exèrcit  
2
2
40
Capità de guies  
1
1
23
Mestre de carros  
1
1
25
Capità de justícia  
1
1
25
Carceller General  
1
1
25
Total  
113
113
2.168

*Carles III no nomenà Generals d'Infanteria ni de Cavalleria, excepció del General d'Infanteria Josep Boneu, en reconeixement al seu servei.

*Nota 2: Petaca=unitat monetària que substituí l'emprada anteriorment, els rals de 8 (1 peso duro=8 rals=peça de 8=spanish dollar=0,0132 €)

*Fonts:
      Reials Ordenances de Carles III
      Narraciones Histórica, Vol I, pàg. 592 (parcial)

1708-1711. Ajudant Reial (EA2-109)

Serví d'Ajudant Reial al general Arias de Villamán, titulat per Carles III marquès de Villalibre; aquest era el 1709 comandant a Falset i ribera de l'Ebre.

Després serví d'Ajudant Reial al general Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana. (1650-1720)

Després serví d'Ajudant Reial al general Francesc de Coloma Pujades i Borja, comte d'Elda. (1656-1712)

1708, 12-juny ~ 1708, 11-juliol. Setge borbònic de Tortosa

El Tinent General borbònic Antonio de Villarroel lluità al Setge borbònic de Tortosa sota les ordres del Duc d'Orleans, destacant-se el 9-jul-1708 durant el coronament del camí cobert. (VCD-II)

1708-1709. Villarroel implicat en la conjura del Duc d'Orleans contra Felip V

El Tinent General borbònic Antonio de Villarroel estigué implicat en la conjura del Duc d'Orleans contra Felip V; descoberta la conjura i desterrat el Duc d'Orleans, el Tinent General Villarroel sortí del Regne d'Aragó, on tenia preparades les seves tropes, i anà a Madrid per a sincerar-se de nou amb Felip V. (VCD-II)

1709-1710. El Tinent General Villarroel desterrat o amagat

Entre 1709 i 1710 el Tinent General borbònic Antonio de Villarroel fou desterrat o s'amagà a Galícia. (VCD-II)

1709, 22-març. Zubiria va al notari (SA-117-118)

El 22-mar-1709 anà al notari Josep Ignasi Vidal davant del qual Zubiría va dictar en castellà una acta per la qual entregava poders al mercader Francesc Antoni Vidal.

Sepan quantos esta carta de poder vieren y leyeren como yo, don Martín de Subiria y Olano, ayudante real de los ejércitos del rey nuestro señor (que Dios guarde) residente en la presente Excelentísima Ciudad de Barcelona [..]
Albert Garcia Espuche
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714", pàg. 117

1710. Derrotes borbòniques a les batalles d'Almenar i Zaragoza

El 27-jul-1710 es produí la derrota borbònica a la Batalla d'Almenar, seguida el 20-ago-1710 per la següent derrota borbònica a Batalla de Zaragoza; gràcies a aquestes victòries austriacistes les tropes de Carles III pogueren iniciar la 2ª ocupació austriacista de Madrid. (VCD-II)

1710, ~21-setembre. El Tinent General Villarroel es passa al servei de Carles III

Davant la ofensiva austriacista Felip V fugí de Madrid; aleshores el Tinent General Antonio de Villarroel retornà voluntàriament del seu desterrament o amagatall i s'oferí per auxiliar a Felip V, qui acceptà el seu oferiment. Poc després però, un cortesà borbònic l'informà que la influent noble francesa de la cort de Felip V, Marie-Anne de La Trémoille Princesa dels Ursins, conspirava contra la seva persona. Arran d'aquestes notícies, Antonio de Villarroel acabà per oferir els seus serveis militars a les forces austriacistes de Carles III.

Carles III acceptà el seu oferiment i li mantingué el grau de Tinent Mariscal, equivalent austriacista, al grau de Tinent General borbònic.

1710, 8-9-10-desembre. Batalla de Villaviciosa

El 8-9-10-des-1710 el Tinent Mariscal austriacista Antonio de Villarroel lluità heroicament contra les tropes borbòniques a la Batalla de Villaviciosa.

1710, desembre. Replegament de les tropes austriacistes

El des-1710, durant la operació de replegament de les tropes austriacistes cap a Catalunya, al Tinent Mariscal austriacista Antonio de Villarroel se li encomanà la missió de recollir la guarnició que restava a Calatayud i, conjuntament amb el batalló d'infanteria que hi havia a Ariza, formar una columna sota les ordres del Tinent Coronel Felip Vilana Millàs per tal de dirigir-se cap a Zaragoza o cap a Carinyena, on ja hi havia un cos d'exèrcit en marxa. (VCD-II)

1710, 21-desembre. El Tinent Mariscal Villarroel presoner de guerra a Illeca

El 21-des-1710, mancats de queviures al Castell d'Illeca, el Tinent Mariscal austriacista Antonio de Villarroel i aproximadament uns 600 homes de la seva columna es rendiren presoners de guerra a les tropes borbòniques. (NH3-210)

[Segons Carreras Bulbena] Va ser el 28-des-1701; 400 d'infanteria i 300 de cavalleria (VCD-II)

1711. Zubiria ascendit a Tinent Coronel de Cavalleria

El 1711 el Sergent Major Martín Zubiría fou ascendit a Tinent Coronel de Cavalleria. (EA2-109)

1711, 27-març. Zubiria es casa (SA-117-118)

El 27-mar-1711 van quedar anotades al llibre Matrimoniarum del bisbat de Barcelona les informacions de solteria prèvies al casament de don Martín de Subiría y Olano, natural de Lizarra, regne de Navarra, fill de don Martín de Subiría, ja mort, i de Magdalena de Olano, amb Na Maria Rafaela Figueres, filla del difunt pagès Josep Figueres i de Na Teresa Avinyó, viva en aquella data.

Dos amics de Zubiría, els capitans de cavalleria José Morrás (o Morraz) i Pere Montaner, declararen conèixer els contraents ''de molts anys''. El segon, més concretament, ''tot lo temps que habita a Barcelona que haurà nou anys''.

1711, finals. El Tinent Mariscal Villarroel alliberat en un intercanvi de presoners

A finals de 1711 el Tinent Mariscal austriacista Antonio de Villarroel fou alliberat en un intercanvi de presoners. (VCD-II)

1712. El Tinent Mariscal Villarroel sol·licita retornar al servei actiu

Durant el 1712 el Tinent Mariscal Villarroel féu diverses sol·licituds al General Starhemberg i al Secretari de Carles III Ramon de Vilana-Perlas per tal de ser activat de nou en el servei militar, adduint l'estat precari en què es trobava ell i la seva família. Les seves sol·licituds foren rebutjades per l'enemistat que li tenia el Secretari de Carles III Ramon de Vilana-Perlas. No obtingué destinació fins que aquest no cessà en el càrrec. (VCD-II)

1713, 16-març. El Tinent Mariscal Villarroel nomenat Inspector General de la Infanteria

El 16-mar-1713, i com a nou Lloctinent de Catalunya, el General Starhemberg nomenà el Tinent Mariscal austriacista Antonio de Villarroel com a Inspector General de la Infanteria imperial conjuntament amb el Marquès d'Almenara. (VCD-II)

1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"

El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, es féu públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la Guerra a Ultrança contra Felip V i els Exèrcits de França al Portal de Mar, al so de trompetes i tambors, davant les tropes imperials que s'embarcaven per a ser evacuades.

1713, 10-juliol. Elecció del General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya

Dos foren els oficials de major rang que insinuaren que acceptarien el nomenament de General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya:

Malgrat que el Tinent Mariscal Antonio Colon de Portugal y Cabrera, Conde de La Puebla, havia obtingut gran crèdit i reputació durant la guerra, finalment l'escollit fou el també reputat Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez, essent el factor decisiu per a la seva elecció el fet d'haver nascut a la ciutat de Barcelona. (NH3-584)

1713, 11-juliol. La Junta 36ª fa petició al Tinent Mariscal Villarroel

El 11-jul-1713 la Junta 36ª, usant les facultats i poders concedits per la Junta de Braços Generals de Catalunya, s'adreçà i proposà al Tinent Mariscal Villarroel com a General Comandant de les tropes de l'Exèrcit de Catalunya que s'estava alçant. (VCD-III)

El Tinent Mariscal Villarroel respongué agraït de la confiança que es feia cap a la seva persona, però informà que no podia prendre el comandament de manera immediata sense que el seu sobirà, l'emperador i rei Carles III, li concedís permís per a fer-ho. Per tant informà que adreçaria petició formal al rei, i mentre no arribava el permís oficial, ajudaria a la formació i regulació de les tropes. (NH3-584)

1713, 13-juliol. El Tinent Mariscal Villarroel accepta el nomenament sota condicions

El 13-jul-1713 el Tinent Mariscal de l'Exèrcit Imperial Antonio de Villarroel y Peláez acceptà el nomenament de General Comandant de l'Exèrcit de Catalunya, assenyalant que l'acceptava com a bon militar professional, pel fet d'estar-hi involucrada la defensa d'una plaça assetjada o a punt de ser assetjada, i en les condicions i circumstàncies següents: (VCD-III)

  1. La de tenir patent militar oficial lliurada per un sobirà regnant
  2. La de tenir suficient nombre de tropes i municions per a defensar la plaça en condicions
  3. Les condicions ofensives que tenien les tropes de l'enemic
  4. La qualitat del General Comandant que tenia l'enemic

1713, 13-juliol. Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya

Havent-se nomenat al Tinent Mariscal Villarroel com a General Comandant, es passà a nomenar a la Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya. (NH3-695)

El mateix 13-jul-1713 el General Comandant Villarroel va proposar per a la seva assistència els següents: (SA-761-763)

  • Martín de Zubiría
  • Joan Calveria
  • Diego Mier
  • Diego Sánchez

S'acceptà la seva proposta i als nomenats se'ls assignà un sou de 210 lliures.

1714, 8-juliol. El Vicelamirall anglès Wishart amenaça el Govern de Catalunya

En carta del 8-jul-1714 el Vicealmirall anglès Wishart presentà queixa pels atacs i abordatges que els navilis catalans feien contra els vaixells de càrrega anglesos i amenaçà de represàlies sinó s'aturaven els atacs. (NH4-417)

1714, 21-juliol. Entren al port de Barcelona 2 naus angleses

El 21-jul-1714 arribaren a la vista de Barcelona 2 naus angleses amb el capità Thomas Gordon i el capità John Tulley amb cartes del Vicealmirall Wishart adreçades als Tres Comuns instant-los a aturar els atacs contra les naus angleses per part dels armadors catalans i mallorquins. Abans però els 2 capitans desembarcaren al camp borbònic per conferir el mariscal duc de Berwick. (NH4-135)

El 22-jul-1714 desembarcà al port de Barcelona un tinent anglès i demanà hora perquè els 2 capitans conferissin amb la Junta de Govern. El General Comandant Villarroel i la Junta de Govern despatxaren a l'Ajudant Reial Martín Zubiria. Aquest acompanyà al tinent i conferí amb els 2 capitans anglesos i els digué amb afabilitat que les portes de la ciutat estaven a totes hores obertes per admetre amb la major atenció i afecte a la nació anglesa. Llavors, a les 10:00h els 2 capitans desembarcaren acompanyats d'un nebot de Mitford Crowe que servia d'intèrpret. (NH4-136)

El 23-jul-1714 reembarcaren els 2 capitans amb una carta de resposta dels Tres Comuns de Catalunya pel Vicealmirall Wishart. I un cop ja embarcats aquests, resolgueren escriure una segona carta i manaren passar a bord per entregar-la a l'Ajudant Reial Martín Zubiria perquè conferís amb els 2 capitans, els desitgés una bona navegació, i els entregués també una còpia autèntica de l'edicte publicat en presència dels mateixos 2 capitans que prohibia, sota rigoroses penes, qualsevol molèstia dels armadors de Barcelona al pavelló anglès. (NH4-137)

1714, 23-juliol. Ban ordenant no abordar ni atacar les naus angleses

En un ban del 23-jul-1714 els Consellers de Barcelona ordenaren als patrons de les naus catalanes no abordar les naus de càrrega angleses, encara que les naus angleses estiguessin portant subministraments per a les tropes borbòniques que atacaven Barcelona. (NH4-420)

1714, 12-13-14-agost. Batalla del Baluard de Santa Clara

El 14-ago-1714, el General Comandant Villarroel envià al Tinent Coronel Ferran Comes amb 300 homes de reforç ordenant-li que amb totes les tropes iniciés un avenç general per recuperar el Baluard de Santa Clara.

El Tinent Coronel Ferran Comes hi arriba vers les ~00:00h i reconegué el terreny malgrat la foscor. Conferí amb els altres oficials sobre la dificultat de recuperar el Baluard i el perill que en la foscor els atacants no acabessin confonent-se entre ells. Resolgueren que l'Ajudant Reial Martín Zubiría passés a informar al General Comandant Villarroel de l'estat de les tropes borbòniques, i de la resolució dels oficials que esperant unes hores fins a l'albada podria aconseguir-se la reconquesta del Baluard de Santa Clara a menor confusió i cost humà. L'Ajudant Reial Martín Zubiría passà a comunicar-ho al General Comandant Villarroel. (NH4-170)

Entre tant arribà el cos d'oficials agregats amb ordres del General Comandant Villarroel que si l'atac per recuperar el Baluard de Santa Clara no s'havia iniciat encara, s'iniciés immediatament; s'obeïren les ordres i pocs minuts després el Tinent Coronel Ferran Comes queia mort en combat entre les runes del Baluard de Sant Clara. (NH4-170)

1714,14-agost. Tinent Coronel del Regiment d'infanteria de la Immaculada

El 14-ago-1714, arran de la mort del Tinent Coronel Ferran Comes, l'Ajudant Reial Martín Zubiría fou nomenat Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº3 "Immaculada Concepció de Maria". (NH3-702)

1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona

El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Ermengol Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)

1714, 24/25-agost. Incursió a Barcelona

El 24/25-ago-1714 arribaren a l'alçada de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del Coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra 4 regiments i 1.200 soldats de cavalleria. S'hagueren de retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb el Marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)

1714, 26-agost. El Coronel Brichfeus notifica el fracàs de la incursió

El 26-ago-1714 el Coronel Pere Brichfeus envià carta al Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova explicant-li perquè la operació d'incursió havia fracassat, i suggerint-li una possible entrada de tropes per mar.

"Excm. Senyor: desitjós sempre de manifestar á V.E. que lo haber pres las armas en esta guerra es estat lo principal objecte, (despues de considerarla en servey del altísim) contribuir en la justificada defensa de nostras prerrogativas, y llibertat de eixa Capital, no he reusat en temps algú despreciar ma vida, en cuants lances sem han presentat conduents al logre de tan degut fí, y com sabés que estava porció de gent al carrech del Coronel de infanteria D. Francisco Busquets y Mitjans, y del Coronel de fusellers D. Juan Vila y Ferrer, destinada per socorrer eixa Constantísima Capital hont debia pasar alguna caballería pera cobrirlos; pasí en compliment de ma coneguda obligació, solicitar que lo Marques del Poal me permetés pasar en porció de mon regiment á conduhirlos, incorporantme tres companyas de voluntaris que quedaban destinadas, lo que me concedí donantme singular contento.
Entrarem en marcha desde Bacarisas en 25 de este, al mitx dia, medint lo temps en la nit, com habia previngut á V.E. lo Maruqes, pero habent arribat al Pla del Papiol, y volent cruzar lo cami Real pera abrigarnos del Llobregat, forem descubers de una guarda de fusellers, que ignorabam tingués lo enemich, y disparantnos alguns tirs no causaren al principi temor algun á nostra gent, pero á poch temps, se amedrentá tan la infantería, que se posá en un total desorde, y al haberi hagut major prevenció del enemich, pochs cavalls los haurian degollat, per no deixarlos considerar lo temor lo cuant se exposaven apartantse y fugint de la montanya, que estaba molt cerca. En la cavalleria se introduhí alguna confusió, seguint á la infanteria pero (á Deu gracias) poguerem juntar la gent á districte de un tir de escopeta, y tirarnos á Corbera, sen precis mudar de intent, ja per estar descuberts, com tambe per la gent, que fentse carrech V.E. de sa cualitat no admitirá se consterne.
La disposció del Marques del Poal, fou destinar 1.000 infants y porció de mon Regiment ab las tres companyas de voluntaris de Ordovás, Carreras y Vilaró, que junts farian 130 cavalls, y habent concebit que marchavam al referit no obstant de encubrirlo lo posible, se reduhiren á 700 infants compresos 100 granaders de Cardona, algun somatent y fusellers y la cavallería se reduhí a sols 70 cavalls del regiment, y los capitans de voluntaris que segueixen ab lo tinent de Ordovás, habent abandonat los demes subalternos á sos capitans y companyas, aportantsen la major part dels soldats, rehusant sacrificarse y anant fen cosas contrarias al servey de las dos Magestats y de V.E. que será servit pendrer lo expedient per sa major conveniencia.
Habent arribat en est lloch, he encontrat al Ajudant Real del Excm. Señor Comandant General, y Josep Ribera, y habentse conferit aquell ab lo Marques, á estas horas queda enterat per mon avis del succehit, y nos mantindrem en estos paratges, aguardant orde de V.E. sobre lo que dega obrar, pero desitjós de tenir un bon succés, previnch á V.E. que si fos dable embarcar la gent de peu en las costas de la part del Castell de Fels, se aseguraria la entrada que queda arriesgada per la cualitat de esta gent, pero en tot, quedo resignat als apreciables ordes de V.E. á qui conserve sa Divina magestat ab tot aument los molts anys que ha menester.
Corbera y agost 26 de 1714
Acabant de escriure esta, he sabut que un destacament enemich se habia apostat á la entrada de nit en lo Pla de Papiol, y per ser á tal hora ignoro son número, me quedaré observantlo y mantenintme lo que me permete la forsa.
Excm. S.B.L.M. de V.E. Son mes reconegut obligat servidor.
D. Pedro de Brichfeus.
[Als] Excms. Srs. Concellers de la Ciutat de Barcelona.

1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades

El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)

1714, 1-setembre. Els consellers envien cartes al Marquès del Poal

El 1-set-1714 els consellers enviaren cartes al marquès del Poal. (NH4-208)

1714, 11-setembre. Ferit l'11 de Setembre

Castellví el cita com a ferit l'11-set-1714. (NH4-354)

Nombres de los generales, coroneles, tenientes coroneles y sargentos mayores muertos o heridos en el bloqueo y sitio de Barcelona desde el 25 de julio de 1713 hasta el 11 de septiembre de 1714 [..]
"Oficiales mayores heridos / Tenientes coroneles / [..] el teniente coronel don Martín Zubiría, el día 11 de septiembre; [..] "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 354

1714, 12-setembre. Capitulació de Barcelona

El 12-set-1714 capitulà Barcelona.

1714, 18-setembre. Capitulació de Cardona

El 18-set-1714 es firmà la Capitulació de Cardona. (NH4-451)

1714-1716. Pres

Del 1714 al 1716 estigué pres. (EA2-109)

1716. Passa a Roma

El 1716 passà a Roma. (EA2-109)

1716-1718. Tinent Coronel de Voluntaris a la Tercera Guerra Turca

Tinent Coronel de Voluntaris a la Tercera Guerra Turca (1714/16-1718) (NH4-617)

1717, 1-març. El Consell d'Espanya a Viena aprova la paga de pensions

El 1-mar-1717 el Consell d'Espanya aprovà la paga de pensions als militars exiliats. Aquestes eren: (FBM-57)

  • Coronel: 45 florins
  • Tinent coronel: 30 florins
  • Sergent major: 22,5 florins
  • Capità: 15 florins
  • Tinent: 12 florins
  • Alferes, sergent, cap d'esquadra i cadets: 8,5 florins

1725. A Viena cobrant pensió de Tinent Coronel

Vers el 1725 estava a Viena i cobrava pensió de Tinent Coronel, 30 florins al mes. (EA2-109)

Mort i enterrament

(sense dades)

Família i descendents

(sense dades)

Homenatge i Record

El 2012 Albert Sánchez Piñol es basà en la seva figura per la novel·la de ficció històrica "Victus".

Martí Zuviria Victus

*Fonts:
              (EA2-109) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 109
              (EA2-394) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg. 394
              (FBM-42) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 42
              (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43
              (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57
              (NH3-584) Narraciones Históricas III, pàg. 584
              (NH3-702) Narraciones Históricas III, pàg. 702
              (NH4-135) Narraciones Históricas IV, pàg. 135
              (NH4-136) Narraciones Históricas IV, pàg. 136
              (NH4-137) Narraciones Históricas IV, pàg. 137
              (NH4-170) Narraciones Históricas IV, pàg. 170
              (NH4-182) Narraciones Históricas IV, pàg. 182
              (NH4-183) Narraciones Históricas IV, pàg. 183
              (NH4-195) Narraciones Históricas IV, pàg. 195
              (NH4-208) Narraciones Históricas IV, pàg. 208
              (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg. 393
              (NH4-417) Narraciones Históricas IV, pàg. 417
              (NH4-420) Narraciones Históricas IV, pàg. 420
              (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg. 451
              (NH4-617) Narraciones Históricas IV, pàg 617
              (SA-117-118) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 117-118
              (SA-761-763) Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714, pàg. 761-763
              (VCD-II) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. II
              (VCD-III) Villarroel, Casanova, Dalmau, Defensors heroics de Barcelona, cap. III