Els Comandants Militars i Prohoms detinguts
després de l'11 de Setembre de 1714


1714, 18-setembre. La Fortalesa de Cardona capitula

El 18-set-1714 la fortalesa de Cardona signà capitulacions

1714, 19-setembre. Arriba a Barcelona el Marquès de Lede

El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede. (NH4-316)

1714, 20-setembre. El Marquès de Lede nou Governador de Barcelona

El 20-set-1714 el marquès de Lede començà a exercir com a Governador de la ciutat. (NH4-316)

1714, 20-22-setembre. La decisió d'empresonar els comandaments militars catalans

Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès.

El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i el 20-set-1714 començà a exercir com a Governador de la ciutat. Durant els primers tres dies de la seva estada conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les pagues endarrerides que Felip V devia a les tropes franceses i també es discutí sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge. Finalment es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. També es resolgué que l'empresonament seria executat seguint les ordres del Marquès de Lede, de manera que cap oficial francès estigués implicat en l'empresonament dels oficials de l'Exèrcit de Catalunya, fet que suposava el flagrant incompliment dels pactes de capitulació i el trencament de la Paraula d'Honor donada pel Mariscal Duc de Berwick. (NH4-316)

L'historiador Francesc de Castellví recull el rumor que la decisió final s'hauria pres després d'un discurs que tingué lloc a la taula de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic José Patiño y Rosales, on es proposà que als oficials de l'Exèrcit de Catalunya ni se'ls havia de donar llibertat d'estada, ni donar-los passaports per exiliar-se a Itàlia. Diversos botiflers catalans presents a la taula haurien persuadit a l'Intendent Patiño al·legant que si es deixava lliures als oficials, aquests podrien maquinar alteracions contra el nou règim borbònic. (NH4-316) Per contra, els historiadors Josep Catà i Antoni Muñoz són de la opinió que la idea d'empresonar-los fou del mateix Mariscal Duc de Berwick i no de la Cort de Madrid, que encara no hauria tingut temps de reaccionar. (RBRC-27)

1714, 22-setembre. Empresonament dels comandaments militars

La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede i que durant el setge havia servit d'habitatge al Coronel Dalmau. (NH4-316)

Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament. (NH4-316)

Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders, foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà, nascut a Catalunya) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès) (SAP-89)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)
  • Capità Feliu Bellver (fill del General Bellver; acompanyà son pare a Alacant, i allí el feren tornar a Barcelona) (NH4-366)

Malgrat les ordres d'empresonament, pogueren escapar els següents:

  • Coronel Pau de Thoar i Grec (català) escapà, exiliat a l'Imperi
  • Coronel Blas Ferrer (aragonès) escapà
  • Tinent Coronel Juan Bernet (aragonès) escapà
  • Tinent Coronel Alfonso Díez d'Aux (aragonès) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714 però escapà, exiliat a l'Imperi
  • Tinent Coronel Esteban de Llerena (castellà de Canàries) escapà

Amb posterioritat també foren detinguts:

  1. Coronel Joan Jacint Tàrrega i Salvador (valencià) Pres el 1714 a València
  2. Sergent Major Juan Sebastian Soro (aragonès) (aparegué empresonat a Peníscola)
  3. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí (català) Pres el 1715
  4. En Guerau de Peguera i de Berardo (català) Pres el 1715 (pare del Coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric)

 

1714, 25-setembre. Primera remesa de detinguts enviada a Alacant

La 1ª remesa de 13 detinguts sortí del port Barcelona la matinada del 25-set-1714. Arribaren a Alacant el migdia del 2-oct-1714. (RBRC-28) Allí foren posats sota la jurisdicció del Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho.

El mateix 2-oct-1714, el Capità General del Regne de València Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muñoz, Marqués de Villadarias, exposà a la cort de Felip V que al Castell d'Alacant no hi havia cel·les suficients per garantir la custòdia dels presoners, i en suggeria el traslladat fora dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó, senyalant com a possibles destins el Castell de Pamplona i el Castell de San Anton de La Corunya. (RBRC-30)

El dia següent, el 3-oct-1714, el Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, també escrivia a la Cort de Madrid exposant que no disposava de suficient guarnició al Castell d'Alacant per vigilar suficientment els empresonats. (RBRC-30)

Havent-se rebut les cartes a la cort de Felip V, el ministre Jean Orry suggerí a Felip V el trasllat dels presos a l'Alcázar de Segòvia. Finalment però, el 13-oct-1714 s'enviaren instruccions al Capità General del Regne de València Marqués de Villadarias de distribuir els presos en 2 grups: 6 presos destinats al Castell de Fuenterrabía (País Basc) i els altres 7 a la Ciutadella de Pamplona (Navarra): (RBRC-30)

Còpia de la carta del Capità General del Regne de València, Marquès de Villadarias, amb els noms dels 13 presos al castell d'Alacant, i els seus destins posteriors: 6 a Fuenterrabía,
i 7 a Pamplona

El 15-oct-1714 la cort de Felip V envià ordres al Virrei del Regne de Navarra Tomás de Aquino, Príncipe de Castillón, informant-lo del traslladat d'un grup presos a Pamplona (Regne de Navarra) i de com un altre grup travessaria el Regne amb destinació a la Presó de Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc). (RBRC-32)

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  7. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  8. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  9. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  10. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  11. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  12. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  13. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

 

1714, 27-octubre. Grup destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc)

Presidi de Fuenterrabía
(Hondarribia, País Basc)

El dissabte 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el primer grup que havia estat destinat a Fuenterrabía (Hondarribia, País Basc), on hi arribaren el dimarts 4-des-1714, totalitzant 39 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 700-800 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora. L'historiador Francesc de Castellví recollí una versió que segons la qual s'haurien desplaçat a peu. Per contra, els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà senyalen la carta de l'intendent de València on es detalla que foren traslladats sempre de dia, evitant esglésies i monestirs, i reclosos en calesses de cavalls, a fi d'evitar qualsevol intent de fuga.

Un cop arribats a Fuenterrabía foren posats sota la jurisdicció del Governador del Castell de Fuenterrabía (Hondarribia) Antonio de Mata y Arnau: (RBRC-37)

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  4. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  5. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  6. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General)

1714, 27-octubre. Grup destinat a la Ciutadella de Pamplona

Ciutadella de Pamplona
(Regne de Navarra)

El mateix dia 27-oct-1714 sortí del Castell d'Alacant el segon grup que havia estat destinat a Pamplona (Regne de Navarra). No es té constància de quan hi arribaren, però probablement hi arribaren uns dies abans del 4-des-1714.

  1. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  2. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  3. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  4. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  5. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  6. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  7. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)

1714, 19-29-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant

Còpia de la carta del Capità General de Catalunya, Cavaller d'Asfeld, amb els noms dels 5 presos enviats al castell d'Alacant

La 2ª remesa de 5 detinguts sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34)

El Duc de Berwick, a l'espera de l'arribada d'Albert Octave t'Serclaes Tilly Montmercy, Príncep de t'Serclaes, havia deixat interinament a Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, com a Capità General de l'Exèrcit a Catalunya. Aquest informà al Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, de l'enviament dels presos.

A Peníscola es trobava empresonat el Sergent Major Juan Sebastián Soro, que també fou enviat al Castell d'Alacant. (RBRC-36)

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez ж ferit
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) ж ferit
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) capturat dies després
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit
  1. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès) (procedent de Peníscola)

1714, 20-novembre. Destinats a La Corunya

Castell de San Anton
(Regne de Galícia)

El dimarts 20-nov-1714 sortiren del Castell d'Alacant amb destí a La Corunya, per ser empresonats al Castell de San Anton, on arribaren el divendres 11-gen-1715. (RBRC-38) (NH4-317) La suma fou de 53 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 1.000-1.100 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora, per tal de transportar els ferits.

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

1714, 8-desembre. La decisió d'empresonar els Patricis de la Noblesa (RBRC-83-84)

El 8-des-1714 Oleguer Taverner, botifler, es reuní amb d'altres botiflers: Alós, Ametller, i Matas Pujol; en aquesta reunió es prengué la resolució d'escriure a Grimaldo protestant perquè la revenja s'havia centrat especialment en els eclesiàstics, mentre els Patricis nobles que havien dirigit la resistència vivien amb tota llibertat:

"[..] Pareciendo una cosa sumamente desproporcionada, que se compilen procesos, y reciban informaciones contra Eclesiásticos, en tiempo que los Principales Caudillos de los Voluntarios y Migueletes, que son los que realmente han tenido amotinado el País, particularmente durante el Bloqueo y sitio de Barcelona, viven con toda tranquilidad en sus Casa [..] "
Carta d'Oleguer Taverner a Gimaldo
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 83

1715, 5-febrer. Detenció d'En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós

[La font de Castellví sembla citar el 5-feb-1716, relacionant les detencions amb el pagament de les contribucions, iniciades durant el govern interí de l'Intendent de l'Exèrcit borbònic a Catalunya Nicolás de Hinojosa (1-oct-1715 a 1-feb-1716)]

El 5-feb-1715, matinada, En Guerau de Peguera i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí foren detinguts. Les tropes borbòniques agafaren a En Guerau de Peguera amb alguna moderació, mentre que a En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, que estava allitat, les tropes borbòniques el tractaren amb ignominia. Ambdos foren posats en una calesa i se'ls permeté que els acompanyés un criat a cadascun per la interposició de N'Antoni de Pignatelli i Aimeric, Marquès de San Vicente, que era nebot d'En Guerau de Peguera i destacat militar botifler. (NH4-497) (RBRC-83-84)

  1. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí (català) Pres el 1715
  2. En Guerau de Peguera i de Berardo, Marquès de Foix (català) Pres el 1715

1715, 10-febrer. En Peguera i En Pinós enviats a Peníscola

El 10-feb-1715 foren a Peníscola escortats per cinquanta soldats de cavalleria per ordre del Capità General de Catalunya el Príncep de T'Serclaes. (RBRC-83-84)

1715, 6-març. En Peguera i En Pinós enviats a Pamplona

Vers el 6-mar-1715 foren enviata de Peníscola a Pamplona després que el Capità General de València Francisco Arias del Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias, recomanés que no estiguessin presos en territoris de la Corona d'Aragó. (RBRC-83-84)

1715, 4-abril. En Peguera i En Pinós arriben a la Ciutadella de Pamplona

El 4-mar-1715 el Virrei del Regne de Navarra Tomás de Aquino, Príncipe de Castillón, informà de l'arribada dels dos detinguts: En Guerau de Peguera i de Berardo, i En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí; allí s'uniren als comandaments militars detinguts el 22-set-1714: (RBRC-83-84)

  1. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  2. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  3. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  4. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  5. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  6. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  7. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  1. En Josep Glaceran de Pinós i de Rocabertí (català) Pres el 1715
  2. En Guerau de Peguera i de Berardo, Marquès de Foix (català) Pres el 1715

1715, 10-novembre. Carta del Capità General Marquès de Castel-Rodrigo (RBRC-85-91)

El 10-nov-1715 el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, envià carta a la cort de Madrid:

"Los mas perversos de esta Nobleza y que fueron promotores de las pasadas turbulencias y temeraria resolución de defenderse en esta Plaza, se juntan en dos casas, la una de Don Salvador Tamarit, y la otra de dos Hermanos Don Joseph y Don Carlos de Rivera [..] He observado muy de cerca sus andamientos, he procurado penetrar sus discursos, y asó los unos como los otros se hacen muy sospechosos pues ademàs de que todos estos concurrentes acuden con frecuencia entre ellos en estas dos Casas, no admiten a otro alguno que no sea de su liga, nunca se acompañan ni tratan con ninguno de los buenos [..] era precisso tomar alguna providencia para embarazar los efectos de estos Conventículos. "
Carta del Capità General de Catalunya, Marquès de Castel-Rodrigo, 10-nov-1715
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 85

1715, 30-novembre. Carta del Capità General Marquès de Castel-Rodrigo (RBRC-85-91)

El 30-nov-1715, i com que no arribava cap resolució de la cort de Madrid, el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, tornà a enviar una carta explicant la indignació que sentien els botiflers catalans ["los buenos" diu el Capità General borbònic] en veure la total llibertat dels Patricis de la Noblesa catalana:

"Causa summo escándalo â los buenos, y aun a los mismos que han sido malos, admirazion el que se dexe passear y comerciar con la libertad que hoy tienen [..] la desvergüenza y licencia que se và hablando, no solo en esta Ciudad, pero en todo el Principàdo sobre las cosas del Estado [..] y como hasta a que esta Plaza estè en el caso que debe estar y concluida la Ciudadela, no se debe depreciar ninguna precaución [..] "
Carta del Capità General de Catalunya, Marquès de Castel-Rodrigo, 30-nov-1715
Reproduït per Catà i Muñoz; "Repressió borbònica i resistència catalana"; pàg 86

1715, 21-desembre. Ordres de desterrament (NH4-497) (RBRC-85-91)

El 21-des-1715 es decretaren ordres de desterrament contra:

  • En Josep Antoni de Ribera i Claramunt (Noble) (desterrat a Burgos)
  • En Carles de Ribera i Claramunt (Noble) (desterrat a Lleó)
  • En Salvador de Tamarit i de Vilanova (Noble) (desterrat a Valladolid)

El 31-des-1715 el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, ja havia fet tots els tràmits pel seu desterrament.

1716, 3-maig. Ordres de desterrament (NH4-497) (RBRC-85-91)

El 3-maig-1716 es decretà ordre de desterrament contra:

  • En Joan de Lanuza i d'Oms (Noble) (desterrat a Salamanca, després Segòvia i després València)

El 9-mai-1716 el Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, enviava carta a Madrid informan del seu desterrament. En respondre des de la Cort, es recomenà fos traslladat a Segòvia, de manera que quan En Joan de Lanuza arribà a Salamanca rebé ordre del corregidor de passar a Segòvia.

1716. Mort d'En Guerau de Peguera i de Berardo a la Ciutadella de Pamplona

El 1716, En Guerau de Peguera i de Berardo moria empresonat a la Ciutadella de Pamplona (Regne de Navarra). Fou enterrat a convent dels dominics de la ciutat de Pamplona i no fou fins el 1748 quan les seves cendres foren traslladades a l'Església de Santa Maria de Foix, complint-se així la seva darrera voluntat: (NH4-497)

1716, juny. Trasllat d'En Josep Galceran de Pinós a Saragossa i després a Burgos

Després de la mort d'En Guerau de Peguera i de Berardo a Pamplona, la família d'En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí insistí encara més amb instàncies i representacions a Felip V per tal que el traguessin de la Ciutadella de Pamplona. (NH4-497)

Finalment fou autoritzat a anar Zaragoza, havent-se de presentar cada dia al comandant. Però el ministre Miraval ordenà finalment que fos traslladat, convalescent encara, a Burgos. (RBRC-94-95)

1716, finals. Peticions de retorn (RBRC-85-91)

A finals-1716, els familiars d'En Salvador de Tamarit i dels germans de Ribera feren sengles peticions de retorn dels seus familiars. La Cort passà els memrials al Capità General de l'Exèrcit i de Catalunya Francesco Pío de Savoia, Marquès de Castel-Rodrigo, qui recomenà no admetre les peticions. En vista d'això, la Cort denegà el retorn.

1716, finals. Mort d'En Carles de Ribera i Claramunt desterrat a Lleó

A finals-1716 moria desterrat a lleó En Carles de Ribera i Claramunt.(NH4-497) (RBRC-94-96)

1717, juliol. Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720)

El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.

1717. Intent de fugida del tinent mariscal Villarroel (VCD-I)

[Els detalls de l'intent de fugida es poden consultar a l'Arxiu General de Simancas, lligal 1613, Secretaría de Guerra Moderna "Expediente instruido sobre el intento de fuga de D. Antonio de Villarroel dels castillo de San Antonio de la Coruña", citat per primer cop per Carreras Bulbena el 1912 i emprat novament per Muñoz i Catà el 2005 ]

Al castell de San Anton de La Corunya el tinent mariscal Villarroel trabà amistat amb un tinent d'artilleria anomenat José López de Andrade. Gràcies a ell va poder comunicar-se per carta amb la seva muller, que es trobava a Màlaga, i el seu únic fill. Es comunicà també amb el religiós anomenat Antonio Escarate que havia retornat d'Alemanya i a qui havia conegut durant la seva estada a Catalunya. I també envià cartes a un home de negocis català, de qui s'ignora el nom, les cartes del qual li eren trameses per José de Rendo, qui també havia estat al castell de Sant Anton. Villarroel podia escriure cartes servint-se de tinter i ploma que li havia facilitat el tinent d'artilleria José López de Andrade, mentre que un criat seu anomenat Antonio Blanco Carapotal tenia entrada lliure al castell i anava i venia. El des-1715 Villarroel havia rebut carta de l'emperador Carles VI, així com un bon nombre de doblons que l'home de negocis català (de qui es desconeix el nom) li trameté des de Portugal en nom de l'emperador Carles VI.

El 1717, després de cercionar-se que les diligències fetes per aconseguir la seva llibertat no donaven fruit, Villarroel intentà planejar una fugida. Per a tal fi es valgué del tinent d'infanteria Fernando Tenreiro a qui prometé que si eixia lliure li donaria càrrec de capità a l'exèrcit imperial de Carles VI. La fugida s'havia de fer mar, en tal manera que quan estigués de guàrdia el tinent Tenreiro el criat Carapotal havia de portar una barca en la qual embarcarien tots dos en direcció a Portugal. La barca havia de porta xarxes a fi de no ser descoberta quan s'acostés al castell, car si els sentien podrien dir que anaven a tirar les xarxes de pescar tal com acostumaven a fer els pescadors de la ciutat. Però la fugida no es pogué dur a terme per causa dels temporals.

Aleshores pensaren en fer-la per terra, tenint a aquest efecte cavalleries a l'ermita de Santa Luisa, que es trobava fora de la ciutat. Quan ja estava tot preparat Villarroel va escriure una carta a Portugal, probablement per organitzar des d'allí els preparatius per a un viatge ràpid cap a Alemanya. Es va valdre, com a portador de la carta, d'un granader que hi havia al castell anomenat Pedro de la Pedreira, que formava part de la companyia d'Ignacio Torreiro. Aleshores Villarroel escrigué un paperet d'avís, en xifres, en què comunicava a Ignacio Torreiro la pensada de fugir durant les processos de Setmana Santa, entregant-la a un altre criat seu anomenat Nicolás Tantalena. Però havent-hi tantes persones implicades arribà algun rumor al Capità General de Galícia Guillaume de Melun Marquès de Risbourg. Aquest ordenà la detenció del tinent d'artilleria José López de Andrade i els seus còmplices Domingo Martínez Romero i Francisca Gómez de Castro. Aquests però, malgrat posar-los a turment, no confessaren. No obrà igual el criat Nicolás Tantalena, a qui li trobaren el paperet d'avís en xifres i després d'ésser torturat ho confessà tot. Acte seguit foren detinguts el tinent Tenreiro i el grander Pedro de la Pedreira.

Coincidint amb el descobriment de la trama de fugida arribà notícia de la Haia on Berreti Landi informava que la muller de Villarroel i el seu fill havia arribat en aquella ciutat, circumstància que semblava confirmar l'intent de fugida de Villarroel. S'ordenà aleshores que Villarroel i els altres presos fossin tancats en cal·labossos o tancaments amb 2 panys amb forta tanca, sense finestra per on pogués entrar al llum. No podien sortir absolutament per a res, la porta no s'havia d'obrir mai, i sempre havia de tenir un guàrdia que la vigilés. Així ho detallava el Capità General de Galícia Guillaume de Melun Marquès de Risbourg al secretari del Despatx de Guerra Miguel Fernández Duran Marquès de Tolosa:

[...] que atendiendo a la seguridad del Expresado Villarroel, y los otros pressos que Vinieron con el, los hé hecho poner en los Calaboços ô encierros que estaban, con dos Cerrojos en las puertas y sus Cerraduras fuertes, y en la ventanilla que tenían, echar la puerte fuerte que la tapa toda, por lo que ni ven luz ni tiene ôtra comunicación que la vez que se abre la Ventana por donde se les da la comida y a esto asiste el oficial que esta de guardia y se vuelve a cerrar sin tener otra comunicación ni abrirse Jamás la Ventana para nada, añadiéndose a esto que el centinela continua delante de los Calabozos [...]
[..] Coruña y 7re [juliol] 12 de 1717
[carta adreçada a Miguel ] Fernández Durán
 
Archivo General de Simancas, Guerra Moderna, ll. 1615
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 240

1718, 16-febrer. Mort d'En Josep Galceran de Pinós a Burgos

[La font de Castellví cita el 1717]

El 16-feb-1718 moria a Burgos En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. (RBRC-94-95)

No fou fins el 1728 quan el pare Joan Balliart pogué traslladar les seves cendres a Barcelona per ser enterrades a l'Església de Sant Francesc per la seva filla Josepa Pinós i d'Urries, que s'havia negat a entrar a la ciutat de Barcelona fins que no aconseguís que les restes del seu pare hi fossin enterrades. (NH4-497)

1718, 3-abril. Villarroel fa petició de pà de munició, rebutjada per Felip V (VCD-I)

A partir d'aleshores tots el presos reclosos al castell de Sant Anton va haver d'anar venent les seves pertinències a fi de poder sobreviure. El 1718 el tinent mariscal Villarroel i un altre oficial es dirigiren al Capità General de Galícia Guillaume de Melun Marquès de Risbourg demanant-li pà de munició, el pa groller que se solia donar als soldats. El 3-abr-1718 el Marquès de Risbourg ho demanà a Felip V, certificant la misèria en què es trobaven els dits oficials. El 28-abr-1718 el secretari del Despatx de Guerra Miguel Fernández Duran Marquès de Tolosa, mà dreta del Secretari del Despatx d'Estat José de Grimaldo, envià resposta de la cort de Madrid on es notificava que no convenia Felip V en que se'ls donés pà de munició.

Señor mío:
D. Antonio de Villarroel y otro de los oficiales que se hallan presos con él en el castillo de San Antonio de esta plaza me han representado la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano; pues han vendido cuanto tenían en sus encierros para haber de vivir (como me consta ser cierto) en cuya consideración me piden siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar á manos de la hambre y haciendo reflexión á que D. Antonio ha sido un hombre de distinción, he tenido por conveniente el no determinar cosa alguna hasta ponerlo en la noticia de S. M. para que con esta noticia se digne resolver lo que se de su real agrado
Dios guarde á V.S. muchos años como deseo. Coruña y Abril 3 de 1718
B.L.M.[Besa La Mano] de V.S. su mayor servidor, El Marqués de Risbourg
[Dirigida al secretari del Despatx de Guerra] Sr. D. Miguel Fernández Durán
 
[Resposta a la petició]
Decreto
Que no viene S.M. en que se le dé ración.
Fecho en 20 de Abril de 1718
Còpia del decret original Archivo General de Simancas, ll. 1643
Josep Rafael Carreras Bulbena
"Villarroel, Casanova, Dalmau", pàg. 124

1718, 2-novembre. Un nou detingut enviat a Pamplona (RBRC-248)

Vers el mai-1714 el Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador havia estat detingut pel Capità General del Regne de València, Marqués de Villadarias, i empresonat a la Torre dels Serrans de ciutat de València. Allí restà empresonat durant 4 anys, fins que el 1718 fou traslladat a la Ciutadella de Pamplona, on s'uní als que ja hi havia presos.

  • Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià) (procedent de València)

1719, abans de febrer. Indults a Pamplona (SAP-89)

Abans del feb-1719 es sol·licità i concedí indult al Sergent Major Cayetano Antillón. Probablement també es concedí alshores indult al capellà castrense Simón Sánchez:

1719, febrer. Els empresonats a Pamplona i a Fuenterrabía, reagrupats a Segòvia

El 1719, el mateix Duc de Berwick, que continuava al servei de França, es preparava per atacar a Felip V. Davant la eventualitat de la guerra, els presos que hi havia a Pamplona i a Fuenterrabía van ser reagrupats a l'Alcázar de Segòvia el feb-1719. Els traslladats a l'Alcázar de Segòvia són els següents:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) al 1724 surt de l'Alcázar però obligat a estar a Segòvia
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  4. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  5. Coronel Joan Llinàs i Escarrer (català) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  6. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  7. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  8. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  9. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català) permís per sortir de l'Alcázar però obligat a dormir-hi
  10. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  11. Capità Ramon Sans i de Monrodon (català) (fill del General) alliberat el 1719 en demanar perdó reial
  12. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

1719, 20-abril. El Duc de Berwick inicia la invasió

Efectivament, el 20-abr-1719 el Duc de Berwick estava a Irun i el 18-jun-1719 ocupava Fuenterrabía.

1719, 23-juny ~ 1719, 1-agost. Setge de Sant Sebastià

El 23-jun-1719 el Duc de Berwick començava el Setge de San Sebastià, que finalitzava amb la caiguda del castell de la ciutat el 1-ago-1719.

1719, 23-setembre. Alliberament i Llicència de retorn (LRFMS) (RSM-29)

El 23-set-1719, després d'haver lluitat el setge de San Sebastià contra les tropes de la Quàdruple Aliança, Felip V concedí llicència de retorn a:

 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo autoritzant el retorn a casa seva a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(oct-1719)
 
Carta del Capità General de Catalunya Marquès de Castel Rodrigo ordenant la restitució dels béns a Francesc Sans, Ramon Sans i Joan Antoni Llinàs
(1719)

El 16-nov-1719 sortiren de la Ciutat de Pamplona i arribaren a Barcelona el 5-des-1719. (RSM-32)

1720, 17-febrer. Tractat de la Haia. Fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança

El 17-feb-1720 es signava el Tractat de la Haia que posava fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança.

1721, 29-novembre. A En Josep de Ribera i Claramunt se li permet retornar a Barcelona

El 1721, transcorreguts alguns anys, se li permeté finalitzar el seu desterrament a Burgos per retornar a Barcelona. (NH4-498) (RBRC-94-96)

1723, 23-octubre. Mort d'En Joan de Lanuza desterrat a València (NH4-497) (RBRC-94-96)

El 23-oct-1723 En Joan de Lanuza fou autoritzat a passar el seu desterrament a València. Poc després hi deuria morir.

  • En Joan de Lanuza i d'Oms, Comte de Plaséncia (català) † 1723, desterrat a València

1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena (RBRC-245)

El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena entre Felip V i Carles III, que posava fi de manera definitiva a la Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica

El 24-jul-1725, Felip V ratifica el Tractat de Viena

El 15-set-1725 es fa a Viena l'acte de declaració sobre l'article 9è del Tractat de Viena relatiu a l'amnistia i a la devolució dels béns confiscat.

El 22-set-1725, es publica a Madrid el Tractat de Viena per mitjà del Bisbe Sigüenza, governador del Consell de Castella.

El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena

El 1-9-oct-1725 s'escriuen cartes als Capitans Generals i corregidors per tal que compleixin les ordres d'alliberament de presos i restitució de béns confiscats.

1725, 2-octubre. Alliberament dels empresonats a l'Alcázar de Segòvia

La nit del 1-oct-1725 el Governador de Segòvia Antonio González Calvo, Marqués de la Paz, rebia l'ordre d'alliberar els empresonats a la ciutat i a l'Alcázar de Segòvia:

  1. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  2. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  3. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  4. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  5. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  6. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  7. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  8. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  9. Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)

1725, 21-octubre. Alliberament dels empresonats al Castell de San Anton de La Corunya

El 21-oct-1725 es van alliberar del Castell de San Anton de La Corunya. La decisió els fou comunicada el dia anterior 20-oct-1725 per Tomàs Sarmiento de los Cobos, marit de la marquesa de la Puebla de Parga, actuant en funcions de l'absent Capità General de Galícia:

  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  5. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)

Carta de Tomàs Sarmiento de los Cobos, marit de la marquesa de la Puebla de Parga, actuant en funcions de l'absent Capità General de Galícia, en resposta a la orde del 9-oct-1725 del secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz:

Muy Sor. mío: en consecuencia de la R. Resolución, que V.S. se sirve avisarme en carta de 9 de este, he man[da]do poner en libertad a Dn. Antonio de Villarroel, y a otros cinco prisioneros de Estado, que con el estaban en el Castillo de Sn. Anton.
[..] Coruña y 8re [octubre] 21 de 1725
Al marqués de la Paz
 
Archivo General de Simancas, Estado, ll. 6432
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 240

Carta del tinent mariscal Antonio de Villarroel adreçada al secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz, en la que li demanava l'alliberament dels seus criats el portuguès Jacinto Sanchez Raimondez i Figueroa, i el napolità Nicolàs Tantalena que per intentar col·laborar en el seu alliberament havia estat detingut i empresonat:

Señor mío ayer el Sr Marqués de Parga, de ôrden de V.S. me rremitió a esta prision La Carta con qe V.S. se digna favorecerme, su fecha de nueve del Candente, y en ella reconosco, los efectos de la Real Siempre Constante Piedad de Su Magd. Catholica; que Dios Gu[ard]e pues se sirve conzederme La livertad, tan apreziable de los Vivientes; y que por tan dilatados años perdi con las demas circunstanziâs, que pudieran hazerme ynfeliz, si Dios por su divina, misericordia no hubiese suspendido el Brazo del castigo, admitiendo mi comformidad, pues hes premio de lo que pude padezer. doy a V.S. las vidas grazias, y con aquel profundo inspecto que devo al Rey y suplico a V.S. me aga presente a sus pies; y para que me rreconsca, a ellos, por hesta nueva soberana Piedad; y V.S. admîta la enorabuena deuna Paz que el mismo Soberano la rreconozio; como labor del Çelo, discreççion, y actividad de V.S. y que a la Europa dio el descanso unibersal; y pues considero tan abierta la puerta del Perdon General, me alienta a suplicarle por el atraso; que me ocasiona, la falta de Dn. Nicolas Tantalena, mi paxe, que dieron Presidio, en zeuta, y aora se alla; en las aluzemas, no se dialte la Ôrden de la livertad; para que pueda ayudarme en tan largo viaxe como devo hazer pues mis muçhos años Corta Salud, y travajos me han devilitado de manera que hespero este consuelo, y que Dn Jazinto Sançhez Reymondez y Figueroa, uno que me servía, que hesse fue su pecado, com el de Adan, peus aquî por un ninerîa de las que suelen executar los mozos, le privaron S.E los Alcades Mayores desta Real audiencia el poder salir deesta ziudad, y sus arravales (seria sin duda) detenerle asi asta qe yo salie deesta prisión y pues hes mero acto de piedad como puedo dudar se sirva V.S. de Real Carta conmigo tan enetera como la nezesito, y sea señor remitiendo ami en dereçhura la ôrden para que yo a los Alcades se la entregue a fin de que no me trampeen el tiempo, y seria un detenerme mucho el que me rretardase la livertad de los dos paxes; mayormente, quando como V.S. no puede dudar, para la salida de aqui no tengo otro recurso ni alibio sino al dicho Dn Jazto Reymondez y no creo abusar de la generosidad de V.S. pues le doy bien duplicada la ôcasion de exercitar sus piedades, y si a la execuzion de ellos como lo suplico añade V.S. las hordenes mas prezisas de su agrado, mi obedienzia sabrà suplir lo que mi ynutilidad me alexa de merezerlas. G[uard]e su Divina Mag[esta]d a V.S. l os m[ucho]s a[ños] de su deseo.
Castillo de San Anton; y oct[ub]re 21 de 1725
Besa la mano de V.S. su mas afecto y seguro servidor
Dn. Antonio de Villarroel
 
Sr. Dn. Marqués de la Paz y Sr. mío
 
Archivo General de Simancas, Estado, ll. 6432
Antoni Muñoz i Josep Catà
"Repressió borbònica i resistència catalana", pàg. 249

Carta del tinent mariscal Antonio de Villarroel
Carta del tinent mariscal Antonio de Villarroel
adreçada al secretari del Despatx d'Estat Juan Bautista de Orendáin y Azpilicueta, marqués de la Paz,
des del castell de San Anton el 21-oct-1725

1725, 4-novembre. Alliberament del desterrat a Valladolid (RBRC-253)

El 4-nov-1725, el Corregidor de Valladolid Urbano Ahumada Guerrero va rebre ordre de posar fi al desterrament d'En Salvador de Tamarit i de Vilanova.

1725, 10-novembre. A En Salvador de Tamarit se li permet retornar a Barcelona

El 10-nov-1725, després del Tractat de Viena, se li permeté per gràcia retornar a casa seva a Barcelona. (NH4-498) (RBRC-94-96)

  1. Salvador Tamarit i de Vilanova

1725-1727. Destí dels militars presos alliberats (EA-128)

L'estat de salut del Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez era tan precari que no pogué abandonar la península per acollir-se a la protecció del Kàiser i morí a La Corunya el 22 de febrer de 1726. (RBRC-255)

El 20-feb-1726 el Coronel Torres i Eiximeno ja estava a Viena (RBRC-254)

El gen-1727 el Coronel Pere Vinyals i Verguer arribava a Madrid i sol·licitava passaport per anar a Viena, tot informant no haver-ho pogut fer abans a raó de les seves malalties (RBRC-254)

El 15-oct-1727 s'ordenà el Consell d'Espanya a Viena el pagament de pensions als alliberats que es trobaven a Viena i havien estat nomenats Coronels Imperials (Obrist)

Destí dels presos després de ser alliberats: (KUK)

  1. Antonio de Villarroel y Peláez (castellà nascut a Catalunya) † 22-feb-1726, La Corunya
  2. Joan Baptista Basset i Ramos (valencià) Fedmarschall-Leutnant 21-jun-1727 † 15-gen-1728, Segòvia
  3. Miquel de Ramon i Tord (català) Fedmarschall-Leutnant 24-jun-1727 † 2-abr-1728, Viena
  4. Josep Bellver i Balaguer (català) Generalfeldwachtmeister 23-mai-1727 † 5-abr-1732, Viena
  5. Pere Vinyals i Verguer (català) Generalfeldwachtmeister 16-ago-1727 † 1740?, Viena?
  6. Sebastià de Dalmau i Oller (català) Obrist-Feldwachtmeister 28-mai-1727 † 2-ago-1762, Viena
  7. Juan Sebastián Soro (aragonès) Generalfeldwachtmeister 10-jun-1752 † 1760/61?, Viena?
  8. Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià) Secretari del Reial Segell 3-mai-1727 † 13-mai-1733, Viena
  9. Nicolau Aixandri (català) Obrist † 28-nov-1732, Viena
  10. Francesc Mayans (valencià) Obrist Viena?
  11. Francesc Vila i Lleó (català) Obrist † 2-ago-1745, Viena
  12. Eudald Mas i Duran (català) Obrist † 1732, Viena?
  13. Juan Ramón Bordas (aragonès)
  14. Joan Jacint de Tàrrega i Salvador (valencià)
  15. Antonio del Castillo y Chirino (castellà)

 

*Fonts:
              (EA-128) Exili: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 218
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (LRFMS) Llicència de retorn: Inventari del fons Marquesat de Saudin. (Saud. Fol. 9) Biblioteca de Catalunya
              (NH4-178) Narraciones Históricas IV, pàg 178
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
              (NH4-366) Feliu Bellver: Narraciones Históricas IV, pàg 366
              (NH4-497) Mort d'En Guerau de Peguera: Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (NH4-497) Narraciones Históricas IV, pàg 497
              (NH4-498) Narraciones Históricas IV, pàg 498
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27

              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-28) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 28
              (RBRC-30) Carta del Governador Pinacho: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 30
              (RBRC-30) Carta del Cap. General Marqués de Villadarias: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 30
              (RBRC-30) Instruccions a Villadarias: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 31

              (RBRC-32) Instruccions a Castillón: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 32
              (RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
              (RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36
              (RBRC-37) Arribada a Fuenterrabía: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 37

              (RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
              (RBRC-83-84) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 83-84
              (RBRC-85-91) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 85-91
              (RBRC-94-95) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 94-95

              (RBRC-94-96) Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 94-96
              (RBRC-245) Tractat de Viena i alliberament: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 245
              (RBRC-248) Coronel Joan Jacint de Tàrrega i Salvador: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 248
              (RBRC-253) Salvador Tamarit i de Vilanova: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 253
              (RBRC-254) Torres i Eiximeno: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 254
              (RBRC-254) Vinyals i Verguer: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 254

              (RBRC-255) Mort del Tinent Mariscal Villarroel: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 255
              (RSM-29): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 29
              (RSM-32): Ramon Sans de Monrodon. Un Austriacista a Arenys de Munt, pàg 32
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?