Què era l'Acadèmia dels Desconfiats?

L'Acadèmia dels Desconfiats era una institució aristocràtica del mateix estil que les que hi havia a França i a Itàlia. L'Acadèmia tenia per objectiu fomentar una cultura elitista entre l'aristocràcia dirigent catalana del naixent segle XVIII. A tal fi, organitzava vetllades per dissertar sobre temes diversos, ja fossin filosòfics, morals, literaris, històrics, etc. Sota l'advocació de la Verge de Montserrat, s'havia previst poder celebrar sessions cada 2 setmanes.

Qui va fundar l'Acadèmia?

L'Acadèmia dels Desconfiats fou fruit de la voluntat del jove Pau Ignasi de Dalmases i Ros, admirador de les elitistes acadèmies europees, i d'En Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí.

Quan es va fundar l'Acadèmia dels Desconfiats?

Les Actes de l'Acadèmia dels Desconfiats s'inicien amb la data fundacional, el 3-juny-1700, al Palau d'En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, situat a l'aristocràtic Carrer Montcada de la ciutat de Barcelona. L'obertura solemne de les sessions de l'Acadèmia comptà amb acompanyament musical.

Perquè és important l'Acadèmia dels Desconfiats?

Amb l'esclat de la "Guerra per la Successió" a Europa, i entre 1702 i 1703, l'Acadèmia esdevingué el principal nucli polític on coincidiren els austriacistes, és a dir, els favorable a l'Arxiduc Carles d'Àustria. L'Acadèmia dels Desconfiats va arribar a tenir 30 acadèmics: 25 de catalans i 5 d'origen castellà. Dels 25 catalans, 16 foren declaradament austriacistes pro-germànics partidaris de Carles d'Àustria.

Es van planejar conspiracions contra Felip V en el si de l'Acadèmia dels Desconfiats?

No n'hi ha cap constància en les Actes. Les sessions de l'Acadèmia dels Desconfiats es limitaren al seu àmbit d'actuació.

Es van llegir pamflets d'adhesió a Carles d'Àustria a l'Acadèmia dels Desconfiats?

No n'hi ha cap constància en les Actes. El què més s'hi acosta és algun poema i algunes dissertacions que, amb el seu llenguatge críptic, poden ser interpretades com a posicionaments en favor o en contra de Felip V. Així per exemple, alguna disquisició sobre la resistència de Sagunt al tirànic domini cartaginès pot ser descodificada actualment com un posicionament contrari, per analogia, al domini borbònic.

Qui va formar part de l'Acadèmia?

L'Acadèmia va arribar a tenir 30 acadèmics i es va convertir en un àmbit de trobada de diversos joves de l'aristocràcia catalana i de l'alta burgesia barcelonina; molts estaven units per vincles familiars. Després de la sessió fundacional del 3-jun-1700, es celebrà la 1ª sessió (o acadèmia), celebrada el 10-jun-1700, en la que es nomenaren 3 càrrecs perpetus: 1 arxiver i 2 superintendents; i 3 càrrecs que variaven mensualment: 1 president, 1 secretari, i 1 fiscal. El detall dels 16 acadèmics inicials:

1. En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, burgès (arxiver perpetu) (austriacista)
2. En Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Comte de Savallà, Comte de Peralada, Marquès d'Argensola, Vescomte de Rocabertí, Gran d'Espanya i Cavaller del Toisó d'Or (president mensual) (austriacista)
3. En Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí (secretari mensual) (austriacista)
4. En Josep d'Amat de Planella i Despalau, Marquès de Castellbell (fiscal mensual) (botifler)
5. N'Antoni de Peguera i d'Aimeric, fill del Baró de Torrelles de Foix (austriacista)
6. N'Agustí de Copons i de Copons, Marquès de Moja (botifler)
7. En Llorenç de Barutell i d'Erill, Comte d'Erill, d'Orcau i Baró d'Oix i de Bestracà
8. En Francesc de Junyent i de Vergós, Marquès de Castellmeià (botifler)
9. En Felip de Ferran i de Sacirera (austriacista)
10. N'Alexandre de Palau i d'Aguilar
11. En Francesc de Josa i d'Agulló, Ardiaca de S. M. del Mar i Canonge de Barcelona
12. En Josep de Taverner i d'Ardena, Canonge de Girona, Doctor en Dret Canònic i Civil (botifler)
13. En Josep de Rius i de Flaguera, Doctor en Dret, Canonge de Barcelona
14. En Josep Clua i Granyena, Doctor en Teologia i Catedràtic de Retòrica
15. En Joan de Pinós i de Rocabertí (superintendent perpetu) (austriacista)
16. Don Martín Díaz de Mayorga, Capità d'Infanteria (superintendent perpetu)

On es reunia l'Acadèmia dels Desconfiats?

L'Acadèmia dels Desconfiats es reunia al Palau d'En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, al carrer Montcada de Barcelona. *(actualment correspon al nº20 del Carrer Montcada)

Perquè l'Acadèmia dels Desconfiats es va anomenar d'aquesta manera?

La denominació de l'Acadèmia dels Desconfiats s'inspirava, per oposició, en la italiana "Acadèmia dels Confiats de Pavia", creada durant el Renaixement 2 segles abans. Per oposició, al segle XVIII i en ple món barroc, l'aristocràcia catalana s'inseria en el corrent europeu imperant aleshores d'escepticisme científic; la desconfiança i el dubte eren els garants de la veritat.

L'emblema barroc de l'Acadèmia dels Desconfiats creat per don Francisco Gazán i que apareix imprès a l'obra "Nenias Reales", és el gravat de les restes d'un gran vaixell que ha naufragat en un mar embravit; per contra, al damunt d'una petita barca desarmada a la sorra hi apareix el lema de l'Acadèmia dels Desconfiats: "Tuta, quia diffidens" (Segura, perquè desconfia).

A raó de la seva advocació a la Verge de Montserrat, l'Acadèmia dels Desconfiats també va rebre el malnom d'"Escola Montserratina"; així mateix, també es denominà els seus acadèmics amb el malnom de "savis del Born".

Com era un sessió (o acadèmia) dels desconfiats?

Per les Actes que es conserven, es sap que els acadèmics llegien discursos o recitaven poemes sobre temes que se'ls havien assignat prèviament en la sessió anterior. Els temes principals versaven sobre l'erudició clàssica (temes mitològics, dissertacions sobre el mite d'Hèrcules, etc), la filosofia moral (demostració de com la virtut venç l'enveja, dissertacions sobre com estima el cor d'un enamorat, disquisicions sobre la constància i la inconstància, diatribes sobre si el valor o la prudència és la virtut més definitòria de l'heroi, etc), històrico-polítics (història de Catalunya i història de la Monarquia Hispànica, etc), així com temes de geografia, poesia, etc.

El llenguatge de les composicions contenia jocs d’enginy, que emmascaraven missatges ocults, que tant sols eren capaços de capir aquells amb un important bagatge cultural.

Així mateix, a vegades les sessions eren amenitzades amb música, evidentment barroca, composta per l’acadèmic desconfiat Francesc Valls i Galan, mestre de capella de la Seu de Barcelona.

Al finalitzar la sessió el fiscal mensual emetia un vexamen, que era un judici sobre les presentacions que els acadèmics havien fet aquell dia, i que habitualment tenia un caire burlesc.

Què eren els "Meninos" de l'Acadèmia?

Els "meninos" eren cavallers joves escollits per a què s’eduquessin en el conreu de les lletres. Els "meninos" escollits eren familiars dels acadèmics i pertanyien a l'aristocràtic "Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles", vinculat a la Companyia de Jesús i a la doctrina Suarista:

1. Josep Francesc de Peguera d'Aimeric
2. Lluís de Peguera i d'Aimeric
3. Antoni de Copons i de Copons
4. Josep de Ferran i de Fivaller
5. Diego de Pellicer y de Bustamante
6. Manuel de Pellicer y de Bustamante
7. Felipe de Pellicer y de Bustamante

En quina llengua es feien les sessions de l'Acadèmia dels Desconfiats?

La llengua de l'Acadèmia era el castellà, doncs en aquella època es considerava una llengua culta.

Hi podien assistir les dones?

Prudent i desconfiadament, en principi les dones hi tenien prohibit l'accés; tot i així, se'ls permetia assistir des del darrera d'uns tapissos de la biblioteca.

Alguna altra excentricitat barroca?

Els acadèmics anaven amb la cara coberta per un vel translúcid. Tot i que no els encobria la seva autèntica identitat, els encoratjava a fer afirmacions políticament atrevides.

Alguna excentricitat més?

En Llorenç de Barutell i d'Erill, Comte d'Erill, Comte d'Orcau, Baró d'Oix i de Bestracà, es feia dir "Lo Hermità de Pruneras, acadèmich desconfiat".

Quan va desaparèixer l'Acadèmia dels Desconfiats?

L'Acadèmia es fundà el 3-jun-1700. La primera sessió (o acadèmia) es celebrà el 10-jun-1700, i la darrera, sense numerar, està registrada a les Actes amb data 25-mar-1703. En aquest període de temps tant sols es té constància que se celebressin una desena de sessions (o acadèmies), doncs per motius polítics durant aquells 3 anys les sessions patiren algunes interrupcions:

• Acadèmia 1a: 10-jun-1700
• Acadèmia 2a: 23-jun-1700
• Acadèmia 3a: 8-jul-1700
• Acadèmia 4a: 22-jul-1700 (amb presència del Lloctinent de Catalunya, el Príncep de Darmstadt)
• Acadèmia 5a: (la documentació s'ha perdut)
• Acadèmia 6a: (la documentació s'ha perdut)
• Acadèmia 7a: (la documentació s'ha perdut)
• Acadèmia 8a: (la documentació s'ha perdut)
• Acadèmia 9a: 30-ago-1700 (Antoni de Peguera disserta sobre la resistència de Sagunt)
• Acadèmia 10a: 21-oct-1700 ("elogi" de Felip V, per José Carrillo de Albornoz, Conde de Montemar)
• Acadèmia: 4-gen-1701
• Acadèmia necrològica amb motiu de la mort de Carles II: 15-gen-1701
• Acadèmia sense numerar: 25-mar-1703

I la resta d'acadèmics desconfiats?

Alguns dels acadèmics, i ponents no-acadèmics, que participaren en les sessions són els següents:

1. Joan Baptista Vilana (admès en la 1ª Acadèmia - 10-jun-1700)
2. Francesc Valls i Galan (admès en la 1ª Acadèmia - 10-jun-1700)
3. Diego Martínez i de Folcrás (admès en la 1ª Acadèmia - 10-jun-1700)
4. José Carrillo de Albornoz, Conde de Montemar (admès en la 2 ª Acadèmia - 23-jun-1700)
5. Josep de Llupià i d'Agulló-Pinós, Canonge d’Urgell (admès en la 2 ª Acadèmia - 23-jun-1700)
6. Diego de Pellicer i de Tovar (admès en la 2 ª Acadèmia - 23-jun-1700)
7. Felip d'Armengol i de Folch (admès en la 2 ª Acadèmia - 23-jun-1700)
8. Antoni Serra i Vileta (admès en la 4ª Acadèmia - 22-jul-1700)
9. Diego de Cárdenas Ariñosa de Collado (admès en la 4ª Acadèmia - 22-jul-1700)
10. Francesc Sans Miquel i de Monrodon (admès en la 4ª Acadèmia - 22-jul-1700)
11. Josep Baltasar de Dalmases i Ros, Canonge de Barcelona
12. Joan Galvany
13. Ignacio (Íñigo) de Villarroel y Peláez (admès en la 9 ª Acadèmia - 30-ago-1700)
14. Manuel de Vega i de Rovira, monjo de Ripoll (admès en la 9 ª Acadèmia - 21-oct-1700)
15. Alessandro Dini (admès en l'Acadèmia - 4-gen-1701)
16. Francisco Botelho de Moraes Vasconcellos (admès en l'Acadèmia - 4-gen-1701)
17. Josep Aparici i Mercader (admès en l'Acadèmia - 4-gen-1701)
18. Isidre Serradell, Catedràtic de la Universitat de Barcelona (admès en l'Acadèmia - 4-gen-1701)
19. José Ignacio de Solís y Gant, Duque de Montellano
20. Gabriel Álvarez de Toledo y de Pellicer
21. Josep de Cortada i de Bru
22. Josep Faust de Potau i de Ferran, Comte de Vallcabra
23. Pere de Potau i de Ferran, Canonge de la Catedral de Lleida
24. Benet de Sala i Cella
25. Batista de Vilana i de Millàs
26. Marc d’Alva
27. Sr. Esteban de Pinós i de Urríes
28. Sr. Josep Miró, catedràtic de la Universitat de Barcelona
29. Sr. Joaquim Vives i Ximenes

L'Acadèmia dels Desconfiats va patrocinar la publicació d'alguna obra?

A part de la "producció interna" dedicada a l'autoconsum, l'Acadèmia dels Desconfiats va patrocinar la publicació de 2 obres:

• "Nenias Reales", en honor al difunt Carles II (1701)
• "La armonia del Parnás" (1703)

*Fonts:
              Els Integrants de l'Acadèmia dels Desconfiats
              La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII
              Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps
              Estudis biogràfics d’alguns benemèrits patricis que il·lustren aquesta Acadèmia (R. Carreras i Bulbena)