Biografia curta

Militar borbònic castellà. A l'esclat de la Guerra per la Successió era el Capità General d'Andalusia. No va poder impedir l'atac a Càdiz (1702) ni la caiguda de Gibraltar (1704), així com tampoc va aconseguir recuperar-lo (1705). Al 1710, davant la negativa de Lluis XIV de França de deixar el Mariscal francès Vendôme al seu net, Felip V nomenà el Marquès de Villadarias comandant en cap de l'Exèrcit Borbònic amb la missió de conquerir Catalunya. Va ser derrotat a la Batalla d'Almenar (27-jul-1710) i fou destituït de manera fulminant, retirant-se del servei. Al 1713 però, fou nomenat Capità General de València i va morir el 1716.

Família

Fill únic d'Antonio Arias del Castillo Fajardo i Maldonado (†1696) i de la seva segona esposa, Maria Muñoz i Ruiz. El seu pare va rebre el Marquesat de Villadarias (20-mar-1690) pels serveis del seu fill a Flandes malgrat que va morir sense que el títol fos despatxat, essent expedit per primera vegada en la persona de Francisco el 7-jul-1699.

1668-1694. Guerres a Flanes

Va servir a Flandes des del 1668. Al 1682 va llevar un Terç per servir a Ostende que posteriorment fou agregar al que tenia el Marquès de Bedmar (reanoemat deprés Portugal). Al 1686 fou promogut a la governació d'Ostende, que va tenir fins el 1690, quan fou ascendit a Capità General de l'Artilleria de l'Exèrcit de Flandes.

1694-1696. Guerra dels 9 Anys a Catalunya

Al jun-1694 va retornar a la Península amb el grau de Mestre de Camp General de l'Exèrcit de Catalunya, poc després de la Batalla del Ter (27-mai-1694) que obrí als francesos les portes de Palamós (10-jun-1694) i de Girona (29-jun-1694).

Aquell any de 1694 serví sota les ordres del Lloctinent Juan Manuel López de Pacheco, 8è Comte d'Escalona, que fou substituït per Francisco A. de Agurto, 1er marquès de Gaztañaga, amb qui havia lluitat a Flandes.

Amb reforços vinguts d'Itàlia (juny), s'intentà la reconquesta de Palamós (21-jul-1694) amb el recolzament de la flota anglesa de Russell, que bombardejà la vil·la; però després de la retirada de la flota anglesa degut a la superioritat de la flota francesa, Gaztañaga es retirà del setge de Palamós (25-jul-1694).

1696-1702. Capita General de Guipúzcoa i de la Ceura assetjada

El 4-jul-1696 fou promogut a la Capitania General de Guipúzcoa. El abr-1698 fou destinat a la Capitania General de Ceuta, que era asetjada des de 1694 per Muley Ismail.

1702-1710. Capità General d'Andalusia

El 6-mar-1702 fou nomenat Capità General de la Mar Océana y Costa de Andalucía. Davant el temor d'un atac inminent de la flota anglo-holandesa sobre la les costes hispàniques.

1702. Càdiz

L'Almirante de Castilla havia rebutjat organitzar la defensa de Càdiz i els costos de la guerra als territoris italians de la monarquia hispànica urgiren la necessitat de diposar de 150.000 ducats, que foren pagats pel la noblesa i l'església.

La flota anglo-holandesa arribà a la badia de Càdiz el 23-ago-1702, desembarcant el 26-ago-1702 prop de Rota malgrat la oposició del General Fèlix Ballaró, que va morir lluitant al capdavant de 3 esquadrons del Troç de Cavalleria del Roselló. El 27-ago-1702 capitulà el Castell de Rota i el 31-ago-1702 les tropes anglo-holandeses entraren al Puerto de Santa Maria, rendint-se la Fortalesa de Santa Catalina el 1-set-1702 amb una guarnició de 300 homes.

Malgrat tot, Carlos San Gil resistí 20 dies a la Fortalesa de Santa Catalina amb el Terç de l'Armada i algunes companyies del Terç Colorados Viejos, donant d'aquesta manera un temps prudencial al Capità General Villadarias per tal d'organitzar les milícies sevillanes i cordoveses. Davant la hostilitat de la població castellana a les tropes confederades, el comandant en cap anglès Duc d'Ormond decidí alçar el camp i retirar-se a Puerto de Santa Maria i Rota, que fou saquejada abans de reembarcar-se el 26-set-1702.

1704. La invasió borbònica del Regne de Portugal

Al 1704, i com a Capità General d'Andalusia, fou designat per comandar 1 dels 5 cossos d'exèrcit que havien de prendre part en la Invasió borbònica del Regne de Portugal. Sota el seu comandament tenia unes tropes estimades en 3.600 infants (5 Terços d'1 Batalló) i 1.100 cavalls (12 Esquadrons) del Regimiento de Sevilla i del Regimiento de Cuantiosos.

Sortí de Sevilla a finals de mai-1704 i entrà a Portugal a través d'Aldea Nova de São Bento. Posteiorment seguí cap al nord borejant la frontera i arrasant São Aleixo da Restauração i Noudar, que deixaren d'existir des d'aleshores a excepció del castell, malgrat que el governador portuguès del mateix el feu esclatar amb ell a dins, abans de rendir-lo.

Seguidament travessà Alconchel i Olivenza fins arribar a Badajoz, presentant-se al camp d'Albert Octave t´Serclaes Tilly Montmorecy, Príncep de t'Serclaes, davant d'Arronches el 15-jun-1704. La columna conjunta s'internà en territori portuguès fins a arribar a Nissa, per tal d'atacar Castelo da Vide i Marvão. La lentitud de les tropes de borbòniques i la reacció de les tropes portugueses i angloholandeses portà la invasió de Portugal a un punt proper al col·lapse, de tal manera que les operacions per arribar a Lisboa foren suspeses i les tropes borbòniques iniciaren una penosa retirada.

Setge borbònic de Gibraltar de 1704-1705

Paral·lelament, el 31-jul-1704 la flota angloholandesa havia desembarcat a les tropes del Príncep Georg von Hessen-Darmstadt a Gibraltar, que havia estat pres el 4-ago-1704.

El gruix de les tropes borbòniques que s'anaven retirant de Portugal foren assignades al comandament del Capità General Villadarias per tal d'assetjar i recuperar Gibraltar per a la causa borbònica.

El 21-oct-1704 el Capità General Marquès de Villadarias aconseguí obrir la primera paral·lela, però el 8-nov-1704 arribaren nous reforços confederats i queviures per a 6 mesos en la flota angloholandesa de l'Almirall Leake. Es feu un nou intent borbònic de conquerir la plaça sota les ordres del Mestre de Camp Antonio de Fogueroa i una tropa de 500 homes, rodejant el Penyó per un sender incògnit, però la descoordinació de les tropes feu fracassar la operació. A partir d'aleshores el setge es convertí en un bloqueig.

Sabent el Capità General Marquès de Villadarias que seria destituït i rellevat pel Marical francès René de Froulay de Tessé, Comte de Tessé, ordenà un darrer assalt contra el bastió nord el 7-feb-1705 a càrrec del granders castellans que resultà en un nou fracàs estrepitós.

A l'arribada de Tessé, reforçat per la flota francesa sota el comandament de l'Almirall Pointis, les persistents pluges impediren qualsevol ataca d'entitat sobre la plaça. El 16-mar-1705 Leake recuperà la superioritat naval i alehores el Mariscal francès Prícnep de Tessé es retirà a Sevilla, on escribí al rei de França Lluís XIV sobre la conveniència de llevar el setge de la plaça.

El Capità General Marquès de Villadarias, que havia quedat com a responsable del camp es feu càrrec de l'evacuació, completada el 6-mai-1705.

Coronel de Cavalleria

Per patent del 26-mai-1706, fou designat coronel del Regiment de Cavalleria "Cuantiosos andalauces" (altrament Provincial de la Costa de Andalucía), que estava vacant des del 26-feb-1702 per l'ascens al mariscalat de Don Rafael Díaz de Mendívil.

1710. Capità General dels "Reales Ejércitos" Borbònics

El mar-1710 fou cridat per Felip V per a comandar l'Exèrcit Borbònic quarterat a l'Aragó amb la missió de conquerir definitivament Catalunya. Acompanyà a Felip V des de Madrid, passant per Zaragoza, fins arribar a Lleida, que havia estat ocupada per les tropes borbòniques des del 1707.

El 14-mai-1710 travessà el Segre amb la inteció de prendre Balaguer, però les pluges provocaren el desbordament del Segre.

El 21-mai-1710 la flota angloholandesa desembarcà els reforços confederats al port de Tarragona, totalitzant uns 6.000 homes sota el comandament de Guido Starhemberg.

"Batalla d'Almenar" Jean Pierre von Bredael

Batalla d'Almenar

Fou derrotat a la Batalla d'Almenar (27-jul-1710) i l'Exèrcit Borbònic fugí en estampida cap a Lleida. El Marquès Villadarias pogué formar una línia de contenció que impedí la persecució.

Destitució

Després de la derrota fou destituït de manera fulminant i Felip V optà novament per nomenar a un francès, el Alexandre Maître de Bay et Pourtier, Marquès de Bay.

Retirat a Antequera

Retirat des de 1711 a Antequera, es dedicapa a la construcció del palau que porta el seu nom.

1713, set. Capità General de València

Després de la retirada de Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, fou cridat per a la Capitania General de València, que portava aprellada la presidència de l'Audiència i el Real Acuerdo, organisme consultiu de la Chancilleria. La reducció de les competències d'aquesta en favor de l'Audiència castellana no seria implementada fins a la seva mort.

1716. Mort

L'11-abr-1716, quan es trobava a la Cort per tal de dirimir un conflicte competencial amb la Cámara de Castilla, morí.