Govern de Catalunya
(1713-1714)


Consell de 100 Jurats
de la Ciutat de Barcelona

(1249-1714)
Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats Barcelona 1249 1713 1714 Consell de Cent 100 Jurats
"Congregata universitate proborum hominium barchinonae a minoribus usque ad maiores in solemni curia"
Congregada la totalitat dels prohoms de Barcelona, des del més petit fins al més gran, en solemne assamblea
1219, Barcelona

"Volents circa regimen civitatis Barchinone provisionem debitam adhibere et statum ejusdem civitatis in melius reformare"
Volent aplicar sobre el règim de la Ciutat de Barcelona la deguda provisió i reformar en millor, l'estat d'aquesta
1249, Privilegi d'autogovern de Barcelona concedit per Jaume I d'Aragó

"Si esguardats vostres furs e constitucions e vostres privilegis ... veurets que sou els pus francs [més lliures] pobles del món"
Pere IV d'Aragó


      El Consell de 100 Jurats de la Ciutat de Barcelona

"Consell de Cent Jurats" era el nom de l'Assamblea que governava la Ciutat de Barcelona. L'Assamblea estava formada per un centenar de membres anomenats Jurats, d'entre els quals s'escollia, cada any, els Consellers que administraven la Ciutat.

Escut de la Ciutat de Barcelona, símbol del Consell de Cent Jurats
Escut de Barcelona
al Saló dels 100 Jurats,
símbol de les
Llibertats Municipals.

L'Assamblea va rebre el nom de "Consell de Cent Jurats" l'any 1258, quan estava formada per exactament 100 membres. Malgrat que al llarg dels segles la qüantitat de membres de l'Assamblea va anar augmentant, la denominació de "Consell de Cent Jurats" restà inmutable.

El sistema d'autogovern dels municipis catalans és fruït d'un procés propi i autòcton, generat per factors de caràcter polític, econòmic i social, genuïnament catalans. Les Assamblees de govern municipal encarnaren i lideraren l'esperit d'arrogància i d'orgull dels catalans respecte de les nostres pròpies Llibertats Ciutadanes i Institucions d'autogovern.

Les Assamblees, i en especial el "Consell de Cent Jurats" de Barcelona, es caracateritzaren per una situació de conflicitivitat i violència permanent en contra de la Monarquia per tal d'imposar de manera radical el pactisme català, així com per les lluites intestines entre l'Aristocràcia Urbana Catalana i els Menestrals, per tal d'augmentar la representitivitat social de la Assamblea.

Les Assamblees, així com tots els organismes que integraven les Institucions d'Autogovern de les Ciutats Catalanes varen ser abolides per Felip V l'any 1714. Mai han estat restituïdes al Principat de Catalunya però es conserven, actualitzades al segle XXI, a Andorra i a la Vall d'Aran.

 

Estructura de la Institució d'Autogovern de la Ciutat

Assamblea General de Prohoms - Consell General (Gran Assamblea): Era l'Assamblea general de veins o prohoms (caps de casa). A les grans viles, per qüestió de número, va ser substiutida pel Consell (Petita Assamblea). L'Assamblea General de Prohoms era l'organisme bàsic del mecanisme municipal.

Consell (Petita Assamblea): Degut a les dificultats de reunió va substituir la Gran Assamblea en les principals Viles i Ciutats Catalanes. A les Viles estava format per assamblees de 6 a 20 persones, i en les Ciutats, per assamblees de 30, 60, 80 o 100 persones.

Els Magistrats (Consellers, Jurats, Cònsols, Pahers): Escollits d'entre la assamblea, constituïren el govern de la Ciutat i tenien la responsabilitat d'administrar-la. El seu mandat era limitat a 1 any, i el sistema d'elecció era directe, per cooptació o per insaculació. El seu nombre anava de 2 a 6 ciutadans.

 

Evolució Històrica de les Llibertats Municipals Catalanes

Precedents i Procés d'autogovern

Al segle XI Barcelona va rebre Franquesa, ço és, la garantia de restar sota la jurisdicció de la Casa Comtal. El poder Comtal sobre la ciutat va ser delegat a un funcionari comtal, el Veguer. Al segle XII s'incorporà un altre funcionari de designació comtal, el Batlle, que reduí els poders del Veguer a l'àmbit judicial. Aquests funcionaris comtals eren assessorats per una assamblea de Prohoms (Caps de Casa), embrió de la representació de la ciutadania municipal en el govern de les Ciutats Catalanes.

La participació dels Prohoms (Caps de Casa) fou creixent i s'involucraren progresivament en la defensa dels drets de la comunitat i en la col·laboració financera amb la Corona. A finals del segle XII i principis del segle XIII, la majoria de Viles i Ciutats del Principat de Catalunya es presentaven ja afaiçonades com a entitats amb personalitat jurídica pública, les Universitats ("Municipis"), administrades directament pel rei a través del Veguer i el Batlle, que eren assessorats pel conjunt de Prohoms o caps de casa de la ciutadania.

Progressivament però, les Assamblees de Prohoms desplaçaren els funcionaris reials i aconseguiren finalment el plè autogovern, convertint les Ciutats Catalanes en entitats independents governades pels seus ciutadans a través dels Consells i Assamblees.

1197. Primeres Llibertats Municipals Catalanes a Perpinyà i Lleida (Pere II d'Aragó "el Catòlic")

L'any 1197, el rei Pere II d'Aragó concedí a la Ciutat de Perpinyà el Privilegi de nomenar els Magistrats municipals, els Cònsols. El mateix any, es concedí als veins de Lleida el mateix Privilegi, podent nomenar 4 Cònsols i 8 Consellers d'entre els Prohoms (Caps de Casa). Poc després, seguirien Girona i Cervera.

1227. Consuetidunes Ilerdenses (Jaume I d'Aragó "el Conqueridor")

Entre 1227 i 1228, En Guillem Botet, Cònsol de la Ciutat de Lleida, recollí per encàrrec dels Consellers tota la legislació local que regia la vida pública, deixant-ne constància escrita.

1245. Expansió de les Llibertats Municipals Catalanes als Regnes de València i Mallorques (Jaume I)

El 1245, Jaume I firmà a Barcelona l'Estatut Reial, concedint a la Ciutat de València el Privilegi de nomenar 4 Jurats i Consellers.

1249. Privilegi d'autogovern de la Ciutat de Barcelona (Jaume I d'Aragó "el Conqueridor")

El 1249, a Ciutat de València estant, Jaume I emet un Privilegi per a Barcelona en el qual nomena 4 Pahers (homes de Pau) com a Magistrats i els atorga la facultat d'escollir 8 Consellers d'entre el Prohoms de Barcelona amb la missió de vetllar pel bé de la Ciutat i dels afers comuns. No eren càrrecs amb independència plena sinó que estaven sotmesos als dos funcionaris reials que tenia la Ciutat, el Batlle, que s’ocupava d’administrar els béns i les rendes del rei a Barcelona, i el Veguer, encarregat de la justícia

És el naixement de l'autogovern de la Ciutat de Barcelona. Per primer vegada, la Ciutat de Barcelona té reconeguts uns Magistrats propis, extrets d’entre els seus ciutadans, per fer-se càrrec dels seus problemes i necessitats. Els 4 primers Pahers foren En Juame Gerard, En Guillem de Lacera, En Berenguer de Durfort i N'Arnau de Sanhauja.

El 16-mai-1249, al Palau Reial de Barcelona i en presència d'En Marimon de Plegamans, Veguer de Barcelona, N'Arnau d'Orlet, Sotsveguer, En Vidal Salomó, Batlle de Barcelona, En Berenguer Bonet, Sotsbatlle, i de multitud de Prohoms i Ciutadans, els 4 primers Pahers varen jurar el càrrec i varen escollir els 8 primers Consellers de la Ciutat de Barcelona: En Pons d'Alesch, En Bernat Aymerich, En Guillem Monader, En Bernat Marquès, En Ramon Romeu, En Guillem Burguès, En Pere Perpètua i En Ramon Pintor.

El 27-jul-1249, el Rei En Jaume I confirmà el nomenament anterior i establí que els Pahers fossin renovats anualment, éssent escollits pel sistema de Cooptació (el Pahers entrants eren escollits d'entre la Assamblea de Prohoms, pels Pahers sortints).

La renovació anual dels Magistrats Municipals quedava fixat en el dia de l'Ascensió del Senyor (40 dies després de Pasqua).

Any
1249
1258
1265
1274
1301
1386
1388
1437
1453
1455
1493
1510
1640
1714
Assamblea o Consell General (Consell de 100 Jurats) (Jurats a Barcelona, Consellers a València)
Braç Reial (estament popular)
Ciutadans Honrats
~90
?
?
52
43
?
83
22
32
48
32
32
32
Burgesia Mercantil
~20
?
?
31
50
50
32
32
32
32
32
Artistes
?
?
48
23
52
26
32
32
32
32
32
Menestrals
~90
?
?
47
52
79
32
32
32
32
32
Braç Militar
Cavallers
?
?
(exclosos del govern de les Ciutats)
16
16
16
Total Jurats  
~200
100
100
100
144
?
237
177
128
144
144
144
144
                             
Magistrats (Consellers a Barcelona; Jurats a València, Pahers a Lleida, Cònsols a Perpinyà)
Braç Reial (estament popular)
Ciutadans Honrats
?
3
?
?
?
2
5
?
?
2
3
2
2
?
Burgesia Mercantil
?
1
?
?
?
2
?
?
1
1
1
1
?
Artistes
?
?
?
?
?
?
1
1
?
1
?
Menestrals
?
2
?
?
?
2
?
?
1
?
1
?
Braç Militar
Cavallers
?
2
(exclosos del govern de les Ciutats)
1
1
?
Total Jurats
4
8
4
5
5
6
5
5
5
5
5
5
6
6

1258. Bases de l'autogovern municipal (Jaume I d'Aragó "el Conqueridor")

La Ciutat de Barcelona obté de Jaume I d'Aragó "el Conqueridor" un nou Privilegi que determina les bases definitives de l'autogovern municipal:

  • Desapareixen els Pahers
  • L'Assamblea General, per les dificultats de convocatòria, queda substituida pel Consell General
  • El Consell General s'estableix en 200 Prohoms anomenats Jurats
  • Els Jurats del Consell seran escollits pels Magistrats
  • Els Magistrats seran escollits d'entre el Consell de Jurats
  • Els Magistrats s'estableixen en 8 Prohoms anomenats Consellers
  • Els Magistrats seran: 2 Militars, 3 Ciutadanas Honrats, 1 Burgès mercantil i 2 Menestrals
  • La renovació anual dels Magistrats Municipals queda fixada en la festa de l'Epifania
  • La figura del Batlle, el funcionari reial, no s'esmenta
  • El Veguer resta obligat a convocar el Parlamentum (Consell General de 200 prohoms) a partir de la requisitòria dels Magistrats (Consellers)
  • Els Magistrats (Consellers) assessoren el Veguer en els afers referents a la Cúria (Tribunal de Justícia)

1260. Reducció de 8 a 6 del número de Consellers (Jaume I d'Aragó "el Conqueridor")

Els Magistrats (Consellers) es redueixen de 8 a 6 Consellers.

1265. Consell de 100 Jurats (Jaume I d'Aragó "el Conqueridor")

  • El Consell General es redueix de 200 a 100 Prohoms (Jurats), raó per la qual l'Assamblea Municipal rep el nom que perdurarà al llarg dels segles, Consell de Cent Jurats.
  • El nombre de Magistrats es redueix de 6 a 4 Consellers, restant-ne exclosos els Militars que no tornaran a participar en la gestió municipal fins al cap de 4 segles.
  • El funcionaris reials, el Veguer i el Batlle, es veuen progressivament supeditats a la fiscalització dels Magistrats (Consellers).
  • Aquesta estructura organitzativa tenia una vigència limitada a 10 anys, fins el 1275.

1274, 3-novembre. Consolidació (Jaume I d'Aragó "el Conqueridor")

Amb el Privilegi de 3-nov-1274, 1 anys abans que expirés el Privilegi de 1265, es complementen les i consoliden les Llibertats municipals de Barcelona.

  • El Consell de Cent Jurats (Assamblea) estarà format per 100 Prohoms
  • Els 100 Prohoms de l'Assamblea (Consell de Cent Jurats) seràn escollits pels Consellers

  • Els Magistrats (Consellers) són augmentats de 4 a 5: Conseller Primer (Conseller en Cap), Conseller Segon, Conseller Tercer, Conseller Quart i Conseller Quint
  • Els Magistrats (Consellers) seran renovats anualment
  • El data d'elecció dels Magistrats (Consellers) queda fixat per la Diada de Sant Andreu (30-nov)

  • El sistema d'elecció serà per Cooptació, és a dir:
  • Els 5 nous Magistrats (Consellers) seran escollits d'entre els 100 Jurats
  • L'elecció dels 5 nous Magistrats (Consellers) la farà una delegació de 12 Prohoms, dessignada pel Consell de Cent i escollida d'entre els mateixos Prohoms que formen Consell de Cent
  • Al seu torn, el 5 nous Magistrats (Consellers) nomenaran un nou Consell de Cent.

  • El Jurament dels Magistrats (Consellers) ja no es farà davant dels funcionaris Reials, Veguer i Batlle, sinó davant del mateix Consell de 100 Jurats
  • La facultat de convocar el plenari del Consell de 100 Jurats ja no serà postestat dels funcionaris Reials, sinó dels mateixos Magistrats (Consellers)
  • Els Magistrats (Consellers) tenen facultat per promulgar i reformar ordinacions i bans

  • A canvi del Privilegi, els Prohoms de la Ciutat de Barcelona feien un donatiu de 100.000 sous a la Corona per prosseguir el seu expansionisme militar
  • Aquesta estructura organitzativa tenia una vigència limitada a 10 anys, fins el 1285

Amb el Privilegi de 1274 es va cloure la intervenció de Jaume I d'Aragó en la configuració del municipi de Barcelona. El Privilegi va suposar un enfortiment de l'autonomia municipal enfront dels funcionaris Reials, de manera que els consellers es podien reunir per deliberar sense que calgués la presència del Veguer i el Batlle, mentre que aquests havien de jurar "estar a consell" dels Consellers i, si no ho feien, podien ser denunciats al monarca. Quedaven obligats a executar els acords dels Consellers, sempre que no s'infringís la fidelitat al rei i la comuna utilitat a la Ciutat.

Escut de la Ciutat de Barcelona, símbol del Consell de Cent Jurats
Els 5 Consellers
de la Ciutat de Barcelona
rebent els Comentaris
de Jaume Marquilles

1284, 11-gener. Culminació. El Privilegi "Recognoverunt Proceres" (Pere III d'Aragó "el Gran")

Sota el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran", els Prohoms de la Ciutat continuaren finançant les campanyes militars de la Corona. El 1282, el Rei En Pere havia conquerit l'illa de Sicília com pas previ per a l'expansionisme de la Corona d'Aragó a Itàlia, però havia provocat l'esclat d'una guerra amb Felip III de França.

Per aconseguir l'ajuda dels seus regnes, Pere III "el Gran" va convocar Corts aragoneses i catalanes. En aquestes, celebrades a Barcelona el 1283, els Prohoms de la Ciutat varen presentar al Rei un seguit de peticions per consolidar les Llibertats i l'Autogovern municipal.

L'11-gen-1284 (algunes fonts citen el 3-gen-1284), l'any que s'extingia la vigència del Privilegi de 1274 concedit 10 anys enrera, la Ciutat de Barcelona va rebre de Pere III "el Gran" el Privilegi (algunes fonts afirmen que fou una Constitució) "Recognoverunt proceres", que ratificava tots els Usos, Costums i Franqueses de la Ciutat, posant fi a la temporalitat en terminis de 10 anys, quedant consolidades de manera definitva les Llibertats i de l'Autogovern Municipal. A partir d'aleshores, el funcionaris Reials, Veguer i Batlle, quedaren totalment supeditats al Consell de 100 Jurats de la Ciutat de Barcelona.

El "Recognoverunt Proceres", ratificat pels monarques posteriors (1286, 1291, etc.), va esdevenir la base fonamental de l'estatut jurídic de la Universitat (Municipi) de Barcelona, que serà ampliat amb nous Privilegis obtinguts tant segons les necessitats del Consell de 100 Jurats, com per les conjuntures polítiques de cada moment. La supeditació de la Corona al Pactisme era total.

 

Pahers de la Ciutat de Lleida
4 Pahers de la Ciutat de Lleida orant a la Mare de Déu
Conseller Joan Fiveller
Conseller Segon Joan Fiveller de la Ciutat de Barcelona, enfrontant-se al Rei Ferran I
Conseller Joan Fiveller
Conseller Segon Joan Fiveller Escultura de l'Ajuntament de Barcelona
Jurat Francesc de Vinatea
Jurat en Cap Francesc de Vinatea, de la Ciutat de València, enfrontant-se al Rei Alfons III
Verge dels Consellers. Lluís Dalmau. 1455
Els 5 Consellers de Barcelona venerant a la Verge Maria, amb Santa Eulàlia i Sant Andreu
Conseller Joan Gualbes, 1595
Conseller en Cap Joan Gualbes, 1595
Conseller Segon Francesc Bonaventura, 1629
Conseller Segon Francesc Bonaventura, 1629
Casa de la Ciutat
Conseller Sisè Josep Torner, 1676
Casa de la Ciutat
Conseller en Cap Rafael Bonaventura, 1661. Als peus de la Santa Madrona
Casa de la Ciutat
Conseller Quart, Josep Picò, 1692
Gramalla de Conseller
Gramalla de Conseller símbol de les Llibertats
Gramalla
Gramalla símbol de les Llibertats
Casa de la Ciutat de Barcelona, després de la mutilació de 1830
Gramalla símbol de les Llibertats
Llibre d'Ànimes
Llibre d'Ànimes

 

 

 


Privilegis continguts al Llibre Verd, un volum encarregat al segle XIV a l’escrivà Ramon Ferrer, i confegit entre els segles XIV i XVII que es guarda a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i sobre el qual els regidors de l’Ajuntament juren, encara avui, el seu càrrec.

Govern de Catalunya
(1713-1714)