Església Catalana
|
| "Los frailes y capellanes de Cataluña son peores que nunca y hemos de considerarlos nuestros enemigos mas pertinaces" |
| Carta del Governador borbònic de la Fortalesa de Roses |
| "La rebelion, que fue general en Cataluña, se extendió como un fuego violento. Los frailes fueron los que contribuyeron mas que nadie; el Rey no tenia peores enemigos. Estavan implicados en todas las conspiraciones" |
| Mariscal francès Adrien Maurice de Noialles (1678-1766) "Mémoires Politiques" |
| "Son los Catalanes, aunque de ánimo recio, gente inclinada al culto divino, y señaladamente entre todas las naciones de España, reverentes al Santísimo Sacramento del Altar. Sentian con zelo cristiano sus ofensas" |
| Don Francisco Manuel de Melo (1608-1666) "Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempo de Felipe IV" |
Durant la "Guerra per la Successió", Austriacisme, Catalanitat i Catolicisme esdevingueren un tot indestriable. I si bé en el bàndol Borbònic, també la religió va ser un dels factors decisius per a la mobilització de Castella, en el bàndol Austriacista els frares catalans i la Casa d'Àustria donaren a la "Guerra de Successió" un sentit de "Creuada Catòlica" contra l'Absolutisme Borbònic i el regalisme.
L'Absolutisme Borbònic implantat a França per l'avi de Felip V, el Rei de França Louis XIV, eliminà molts dels Privilegis de l'Església i suposà la seva submisió a les Lleis del Regne. El nomenament de Felip V provocà una forta reacció en l'Esglesia Catalana, convertint el Catolicisme en l'ànima de l'Austriacisme, de la mateixa manera que els Vigatans en foren el nucli militar i l'Acadèmia dels Desconfiats hi aportà la base intel·lectual. Però el paper dels frares catalans no es limità a la difusió del missatge austriacista i a la organització de complots. Quan fou necessari, els frares catalans també prengueren les armes. El General francès De Quinson s'esclamava en veure que els frares catalans havien alçat i finançat 4 companyies de miquelets a Bellver de Cerdanya. Al 1705, un informe francès alertava que al capdavant de l'Aixecament Austriacista només hi havia capellans i frares. A Vic, els capellans s'encarregaren de fer la guàrdia a les portes de la ciutat "amb fusell al coll" escorcollant rigorosament tota la gent que n'entrava i en sortia. Al 1706, els eclesiàstics de Girona foren mobilitzats i 110 foren considerats aptes per a les armes, formant 3 companyies i l'Abat de Sant Pere de Galligants, Jeroni de Mora, fou nomenat Coronel. També el capellà d'Arbúcies encapçalà una partida que lluità contra els borbònics. A Barcelona s'aixecà lleva de milícia eclesiàstica; els frares catalans asseguraven que per a la defensa es podien prendre les armes. Al 1714, el Bisbe Miquel Joan de Taverner constatava que molts sacerdots de la seva Diòcesis anaven armats. No ha d'estranyar doncs, que l'Esglesia Catalana fos de les que més patís l'acarnissament, la repressió i la venjança de Felip V. Martirologi i Santoral de la "Guerra per la Successió" Immaculada Concepció de la Verge Maria Santíssima Trinitat Santa Madrona Mare de Déu de la Mercè Mare de Déu dels Desamparats Sant Jordi Sant Andreu Sant Miquel Sant Sever Sant Vicent Ferrer
|
