Sant Raimon de Penyafort
Etimologia
-Etimologia del nom:
Nom d'etimologia saxona, "Raginmund": el qui protegeix amb el consell.
"ragan": consell + "mund": protecció
-Variants del nom
Ramon
Vida
-Dates
1175/85, Castell de Penyafort (Santa Margarida i el Monjos, Penedès) ~ 1275, Barcelona.
-Vida i Miracles:
Fra Ramon de Penyafort fou un tarragoní notable, elevat a la categoria de "català més universal" pel Bisbe Josep Torres i Bages.
Al 1204 ja era clergue i scriptor de la Seu de Barcelona. Estudià cànons a Bolonya i al 1229, l'any de la invasió de Mallorca per Jaume I, ingressà a l'Ordre dels Predicadors (de Sant Domènec). La fama de les seves obres feu que el Papa Gregori IX li encarregués la compilació de les "Decretals", obra jurídica que recull l'ordenació legal de l'Església Catòlica, i que ha estat vigent durant 7 segles
Fou confessor del Papa i aconsseguí anul·lar l'excomunió que pesava sobre Jaume I. Retornat a Barcelona esdevingé conseller de Jaume I i visqué fins a la seua mort al Convent de Santa Caterina, que havia estat cedit pel Bisbe de Barcelona Berenguer de Palou. Normativitzà l'Ordre de la Mercè i afavorí la introducció del Sant Ofici a Catalunya (Inquisició).
*(La Inquisició Catalana existí 3 segles abans que els Reis Catòlics l'aconseguissin introduïr a Castella al 1478).
-Santificació
Per poder santificar-lo, se li atribuí el miracle d'atravessar el mar des de Sóller a Barcelona sobre la seva capa. El concili de Tarragona demanà la seva canonització al 1279, però no es feu fins al 1601.
-Commemoració del Sant
7 de gener
-Vincles
Associació d'amics i devots de Sant Ramon de Penyafort
Agrupació de Raimons
-Enterrament
Les seves despulles, abans venerades al Convent de Santa Caterina, foren traslladades al 1838 a la Catedral, i al 1879 a la capella actual de la Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona
Advocació
-Copatró de la Ciutat de Barcelona.
-Patró dels advocats catalans.
-Patró del Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Raimon de Penyafort"
|