Cuïrassers, la cavalleria pesada

    Els Cuïrassers eren un reminiscència de la "Guerra dels 30 Anys" (1618-1648) i constituïen la cavalleria pesada. Eren fàcilment distingibles perquè els genets muntaven cavalls seleccionats de gran tamany (extremadament difícils de trobar en temps de guerra) i portaven armadura, la cuïrassa, (un plastró frontal metàl·lic complementat amb un dorsal també metàl·lic) de la qual prenia el nom aquest tipus d'unitat. 

    L'armament consistia en 2 pistoles llargues, col·locades en sengles pistoleres a banda i banda de la montura. Tanmateix, l'ús de pistoles no era fàcil dalt del cavall, i de fet, no foren viables fins a la consolidació dels panys de roda i després els panys de miquelet, donada la complexitat de fer viable el sistema de metxa muntat a cavall. A més, també podien portar un fusell i un sabre.

    Tot aquest armament, més la cuïrassa metàl·lica extremadament pesada, obligaven a muntar cavalls molt forts per a suportar tot aquest pes, però alhora reduïa la velocitat de la càrrega de cavalleria. És per això que es denomina cavalleria pesada, en contraposició a la cavalleria lleugera, el dragons.

    Dragons, la cavalleria lleugera - Infanteria muntada

    Els Dragons varen ser una novetat del segle XVII. Eren cavalleria lleugera, en realitat infanteria muntada, que usava els cavalls per desplasar-se ràpidament pel camp de batalla i desmuntaven per lluitar a peu. Per aquesta raó, alguns els consideren cavalleria i d'altres infanteria.