Fusellers Muntanya
(Miquelets)

Regiments de Fusellers de Muntanya
(Miquelets)
"Esta clase de milicias no guarda forma militar en los combates y rara vez si no son precisados pelean en las llanuras. Ocupan siempre montes, colinas, bosques y desfiladeros. Estan en las fronteras y hacen correrías dentro de los países enemigos. Dentro de las plazas en tiempo de sitios sirven con ventaja (...)
Sufren con paciencia los castigos a tiempo y con razón. Aman la libertad de invadir el país enemigo y hacer emboscadas. Si les falta la paga comenten toda especie de insolencias. Inclinan a servir en estos cuerpos la gente mas inquieta y atrevida; por lo regular la nacida y crecida en los pueblos situados entre los montes, hombres más robustos y más propios a sufrir el frío, calor, incomodidad y hambre, y son los más rusticos.

"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725"
Francesc de Castellví i Obando


"Eran entre ellos los miquelets al principio de la guerra la gente de mayor confianza y valor; bien que sus compañias no parecian mas de una junta de hombres facinerosos, sin otra disciplina ó enseñanza militar, que la dureza alcanzada en los insultos, terribles por ellos á los ojos de los pacíficos (...)
Ántes fueron llamados almogavares, que en antiguo lenguaje castellano (ó mezcla de Arábigo) dice gente del campo, hombres todos prácticos en montes y caminos, y que profesaban conocer por señales ciertas, aunque bárbaros, el rastro de personas y animales"

"Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, en tiempo de Felipe IV"
Francisco Manuel de Melo


"Miquelets" va ser el nom que varen rebre tradicionalment des del segle XVII les unitats paramilitars alçades a Catalunya. Durant la Guerra dels Segadors se les havia denominat inicialment almogàvers, prenent el nom dels seus antecessors medievals, però a la llarga el nom que reixí fou el de "Miquelets". Les milícies catalanes les constituïen voluntaris d'extracció rural i pagesa, enquadrats en una organització paramilitar no regular.

Les Constitucions de Catalunya reconiexien el dret dels catalans a portar armes i amparaven aquesta tradicional organització militar catalana. En un país en guerra permanent contra castellans i francesos, o en lluites intestines, les esquadres de miquelets podien ésser aixecades per la Diputació, el Veguer, el Comú o per un capitost local. La seva manera de fer la guerra es basava en el què modernament s'ha anomenat "guerra de guerrillas", atacant allí on l'exèrcit invasor menys s'ho esperava, i desapareixent enmig de la boira. Alhora realitzaven operacions de reforç per a l'Exèrcit Regular.

Les esquadres de miquelets eren liderades per un capitost amb forta personalitat i durant la "Guerra per la Successió" a Catalunya (1705-1713) foren enquadrades inicialment en el Cos d'Infanteria de Milícies; posteriorment adoptaren estructura regimental i foren denominats "Regiments de Fusellers de Muntanya". El 1713, després de la declatació de guerra de Catalunya contra Felip V i contra França, foren enquadrats dins l'estructura de l'Exèrcit de Catalunya rebent patent oficial.

Famosos capitostos d'aquestes unitats foren el Coronel Ermengol Amill, el Coronel Manuel Moliner i Rau, el Coronel Joan Vilar i Ferrer (el dimoni d'Olot), el Coronel Joan Falcó, el Coronel Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda), el Coronel Blas Ferrer o el Coronel Pere Joan Barceló i Anguera (el Carrasquet).

Fuseller Voluntari (Miquelet)

Oficiales agregados NH3-229

Para extinguir las disputas de los oficiales agregados....

Voluntarios

Los voluntarios de a caballo catalanes, que este año [1711] se habían aumentado en número que excedían a 400 cavallos, se extendían a las cercanías de Mequinenza, Urgel y todo aquel confín. Sus caudillos se nombraban capitanes pero el rey Carlos no les dio patentes pero mandó este año darles el pan y cebada por las ventajas que de este cuerpo se conseguían. Estos voluntarios tuvieron principio el año 1708 aunque en corto número y fueron de los primeros los moradores del lugar de la Fuliola. (NH3-282)

Nombres de los voluntarios catalanes que se nombraban capitanes, que tenían bajo sus órdenes a 50 o 60 caballos por compañía:

  • Josep Busquets
  • Gabriel Palmer
  • Jaume Massià de Granollers
  • Ramon de Santa Coloma
  • José Sentís "Sabater"
  • Jaime Mestres
  • Adjutorio Sagarra
  • José Calich
  • José Bonet
  • Pere, anomenat de la Fuliola;
  • Ramon Moga. (NH3-307)

Explicació completa dels Cossos de Voluntaris a (NH3-268)

Origen de los voluntarios NH2-408

Levantar milícias, nombradas somatenes NH1-566 i NH2-80

Milícia=Somatent per Castellví.

Origen de los miquelets NH1-595 NH1-590

A llegir

 

Nombres de los comandantes que primero fueron nombrados sus cuerpos Esquadras [de Miquelets], después Cuerpo de Milícias [Cos d'Infanteria de Milícies], y últimamente regimientos de fusileros de montaña y sus comandantes coroneles, y vulgarmente se llamaban miquelets (NH3, pàg 457)

Capitanes de miquelets de Vic, que llegaron en 1705 (agosto-septiembre)

Companyia d'Osona

Pere Goy, Esteve Goy, Miquel Roas, Joan Baptista Loella, Lluís Trillas, Ramon Puig, Joan Clavé i Pera, Jaume Birola, Francesc Artigas, Manuel Moliner i Rau, Joan Aodet, Pere Tous, Antoni Comas, Pere Antoni Boatella, Félix Vidal, Pere Paget, Bernat Esteve, Josep Sanauja, Josep Fontanills, Pere Claporells, Josep Comes i Pla, i Josep Moragues.

Fusellers de la Ribera d'Ebre

Capitans: Joan Falcó, Francesc Barquer, Pere Vidal, Joan Andreu, Ambrosi Fes, Josep Palliser, Francesc Nogués, Josep Vidal de la Sínia, Josep Pedrol, Francesc Casserras, Andreu Massip, Josep Puig, Francesc Barceló, Andreu Tonet, Josep Galceran, Josep Gay, Francesc Molins, Josep Pujol.

El capità Joan Falcó fou ascendit un grau de comandant el 1707

Fusellers del Coronel Antoni Prats i Bertran, natural de Arbeca; en 1706 reformado el regimiento

Fusellers del Coronel Bac de Roda, coronel, dejó el servicio en 1708

Fusellers del Coronel Birolà/Clavell. El 1705 coronel Jaume Birolà, reformado en 1706, ocupó su regimiento el coronel Clavell, sargento mayor [] Amer, dejó el servicio, Mas de Roda fue coronel. Fusellers del Coronel Mas de Roda Clavell, que murió en 1709, y dieron otra vez el regimiento a Jaume Birolà, que publicado el armisticio se fue a su casa.

Resum de tropes 1705 Regimientos de fusileros: Coronel NH1-623

Francisco Macia Bac de Roda

Antonio Prats i Bertran

Jose Mas de Roda

Bernardino Estevanell

Jaime Birolà

Manel Moliner i Rau

En 1705 Companyias sueltas del Ebro, 4 companyias, capitanes: José Falcó, J. Pedrol, Lluís Serra d'Asco [Lluís Serrer de Ascó], Faustino i Francisco Caserras.

Vers abr-1706 el general John Jones, governador de Tortosa, ordenà reforçar les tropes que guardaven la Ribera d'Ebre. Manà marxar des de Morella 100 homes del Regiment d'Infanteria nº "Ciutat de València" a la ordre del Capità comandant Pasqual Jiménez, 100 homes del Regiment d'Infanteria nº1 "Ahumada" a la ordre del Capità José Jaen, part del Regiment xxx nº "Blas Ferrer", i 10 companyies soltes de la Ribera d'Ebre a les ordres d'En Baptista Pallisser.

Regiments de Fusellers de Muntanya (1706) (NH3-457)

coronel Felix Gerardo, de Flix, pasó al servicio de Aragón, reformado en 1707.

Regiment de Bernardí Estavanell

Regiment de Barnadàs

Regiment de la Cerdanya

[Castellví també consigna el 1706 com a data de la mort de Jaume Capdefusta, moment a partir del qual hauria estat Coronel Tomas Oliver; allò més probable però, es que l'Esquadra de la Cerdanya, així com l'Esquadra de la Ribera d'Ebre, estigués formada per companyies soltes capitanejades per capitans locals que defensaven la frontera sense tenir organització de regiment. No seria fins el 1709 quan es formà el Regiment del Coronel Falcó a la Ribera d'Ebre, i el Regiment del Coronel Oliver a la Cerdanya]

Coronel Carbonell, desde Colliure [] 100 fusileros de Rau; fusileros de Bac de Roda (NH2-212)

 

Regiments de Fusellers de Muntanya (1707) (NH3-457)

Regiment de Josep Farriol "Japot"

Regiment de Manuel Moliner i Rau

Regiment de Segimon Torres

Regiment de Vilar i Ferrer

Regiment de la Ribera d'Ebre

Regiments de Fusellers de Muntanya a sou del rei (1708) (NH2-561)

Regiment de Manuel Moliner i Rau

Regiment de Josep Farriol "Japot"

Regiment de Clavell

Regiment de Ferrer

Regiment de Birolà

Regiments de Fusellers de Muntanya a sou del rei (1709) (NH2-650)

Las 10 companyias de fusileros de Cerdanya hicieron invasiones en la Cerdanya francesa. (NH2-650)

 

Tots els Regiments de Fusellers de Muntanya i oficials (1711) (NH3-306)

Regiment de Segimon Torres

Regiment de la Ribera d'Ebre

Esquadra de la Cerdanya

Regiment de Vilar i Ferrer

Regiment de Marturià Masegur "Esquadra Nova de Vic"

 

El 1710/1711 les Companyies de fusellers a la Ribera d'Ebre foren reorganitzades com un sol regiment; Ambros Fes nomenat Tinent del Regiment de Fusellers nº "Joan Falcó".

El gen-1708 el Capità de Fusellers Josep Pedrol // El 16-set-1711 el Tinent Coronel de Fusellers Pedrol.

El regimiento de la ribera de Ebro se formó de 14 compañías sueltas; NH3-457

 

Regiments de Fusellers de Muntanya (1713-1714)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº1 "Sant Raimon de Penyafort" (Coronel Ermengol Amill)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº2 "Àngel Custodi" (Coronel Manuel Moliner i Rau)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº3 (Coronel Joan Vilar i Ferrer)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº4 (Coronel Segimon Torres)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº5 "Sant Vicent Ferrer" (Coronel Josep Ortiz) (¿Ribera Ebre / Josep Massip n'era Tinent Coronel??)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº6 "Marturià Masegur / Esquadra Nova de Vic"

Regiment de Fusellers de Muntanya nº7 "Antoni Llirós" (¿¿¿Esquadra de la Cedanya???)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº8 "Jaume Molins"

Regiment de Fusellers de Muntanya nº9 "Antoni Vidal" (No ribera d'Ebre, però quasi ??)

Regiment de Fusellers de Muntanya nº10 "Ribera d'Ebre"

Por haver fallecido el Coronel Oliver, continuó su teniente coronel Pere Vidal de Ger en Cardona, i Ambrosio Fes

Regiment de Fusellers de Muntanya nº11 "Esquadra de la Cedanya"

Regiment de Fusellers de Muntanya nº12 "Miguel de Sanjuán"

Esquadra de Fusellers de Barcelona (Barnadàs)

Uniforme i armament dels Miquelets

L'element més característic dels Regiments de Fusellers de Muntanya era la casaca curta de color vermell anomenada camisola, feta d'un tipus de roba anomenada baieta, cordellats o santjoans. Per sota portaven una camisa i per abrigar-se portaven jupa o gipó de burell de color blau o bru, tricorni o capell, calces amples regularment de cotó blau o calçons de cuïr, polaines, normalment blanques i amb una pala que cobria fins a la meitat del peu i espardenyes de cànem. Sembla que el color del folre i bocamànigues era el que diferenciava els diferents Regiments de Fusellers de Muntanya.

La iconografia del segle XVIII també ens mostra la presència esporàdica de la curiosa basquinya, una faldilleta curta de dos pams que es col·locava damunt dels calçons i que no sembla que tingués un ús funcional clar, però que esdevindria usual en el miquelets durant la "Guerra Gran" (1793-1795).

Fuseller Voluntari (Miquelet)
 
Fuseller Voluntari (Miquelet)
Fuseller Voluntari (Miquelet)

L'arma emblemàtica dels Regiments de Fusellers de Muntanya era el fusell amb pany de miquelet. En cas contrari podien anar armats amb escopeta o mosquet. Portaven una corretja a la cintura de la que penjava una bossa ventral de cuïr amb butxaques on guardaven les bales, la pólvora, les pedres fogueres, draps i les omnipresents pipes de fumar. També portaven una altra corretja creuda que els pasava sobre l'espatlla i de la qual penjava, a l'esquerra, un tros de cuïr on portaven 2 pistoles i 1 daga.

L'equipament consistia en una camisa, un parell d'espardenyes de recanvi i un tros de pa guardats en un sarró; també portaven una carbassa per l'aigua. L'equipament es completava amb un corn, a vegades un cargol marí, com a instrument habitual per a la transmissió d'ordres a llarga distància; tan sol el so del corn ja creava el pànic entre els castellans.

 

Origen del nom dels Miquelets

El Capità Francesc de Castellví i Don Francisco Manuel de Melo assenyalen que l'origen del nom es remunta als temps de Ferran el Catòlic i el Papa Borja. Citen que durant les Guerres del Regne de Nàpols, Cèsar Borja (1475-1507) tingué un capitost, probablement valencià, anomenat Miquelot de Prats, que formà una unitat de la qual se'n derivaria el nom que finalment es popularitzà: els Miquelets.

El Capità Castellví també assenyala com a possible origen del nom l'especial devoció dels Miquelets per l'Arcàngel Sant Miquel, l'àngel guerrer de l'Apocalisi; tot i així, les primeres constàncies documentals del nom Miquelet no apareixen fins a la "Guerra dels Segadors" (1640-1659).

Una altre de les probabilitats refereix l'origen del nom Miquelets també al Regne de València i en concret a la Guerra de les Germanies (1520-1522).

 

Història dels Miquelets

Companyia d'Almogàvers, primea unitat reglada de Miquelets

El primer cos de Miquelets fou alçat al 1640 durant la "Guerra dels Segadors" (1640-1659). En Francesc de Cabanyes aixecà aquesta milicia amb el nom de "Companyia d'Almogàvers", per tal de frenar la invasió de Catalunya per les tropes castellanes, fet que aconseguiren a Tortosa i Cambrils. També prengueren la vila de Constantí on alliberaren 300 presoners catalans i defensaren Montblanc. Lluitaren conjuntament amb la Coronela de la Ciutat de Barcelona a la victoriosa Batalla de Montjuïc (1641), on les tropes castellanes foren derrotades.

Finalment però, al 1652, la "Companyia d'Almogàvers" fou suprimida per Lloctinent (Virrei) de Catalunya per llur violència i indisciplina, doncs al no rebre la paga per a la seva subistència es revoltaren i es llençaren al pillatge.

Miquelet a la "Guerra dels Segadors"
Miquelet
(Guerra dels Segadors)

 

Miquelets a la "Guerra dels 9 Anys" (1688-1697)

Els francesos, a diferència dels castellans, sapigueren vehicular la brutal potencialitat militar dels catalans al seu favor, i no en la seva contra. Durant la "Guerra dels 9 Anys" alçaren unitats de miquelets al Roselló i reclutaren dirigents "gorretes" exiliats, per a ésser enquadrats en regiments especials que el Mariscal Noailles anomenà "Regiments de Fusellers de Muntanya".

La "Guerra dels 9 Anys" fou el precedent inmediat de la "Guerra per la Successió". Lúltim rei hispànic de la dinastia dels Àustria, Carles II, no tenia fills. El rei de França, enfrontat a l'Imperi, Anglaterra i les Províncies Unides, es trobava acorralat i començà a maquinar per situar el seu net Philippe d'Anjou, com a nou rei de la Monarquia Hispànica.

Al 1694, l'Exèrcit de França començà la invasió de Catalunya amb la intenció de pressionar el rei Carles II perquè canvies el seu testament en favor del pretendent francès. A més, Philippe d'Anjou comptava amb el suport de personalitats influents a la Cort de Madrid. Aquests feren tot el possible per bloquejar qualsevol temptativa de l'exèrcit hispànic per expulsar als francesos de Catalunya. A més, totes les demandes de la Generalitat de Catalunya per armar un exèrcit propi foren rebutjades i els catalans veien impotents, no només com no se'ls defensava sinó que a més, se'ls impedia defensar-se.

En aquest context, el Veguer de Vic Raimon de Sala i Sassala aixecà un partida de miquelets i començà a aterroritzar els francesos. El 10 de març de 1695, diversos escamots de miquelets rodejaren i masacraren un destacament francès prop de Sant Feliu de Pallerols.

Les emboscades, els atacs als combois i la defensa dels pobles començaren a debilitar les tropes franceses, que es veien incapaces d’atacar a un enemic que desapareixia enmig de la boira i reapareixia allí on menys s’ho esperaven. Fruit d’aquesta pressió, els francesos es veieren obligats a replegar les seves tropes per fer-les menys vulnerables als atacs catalans.

Al maig de 1695, l'Imperi envià un destacament comandat pel Príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, per ajudar als catalans a lluitar contra el francesos. Davant les dificultats que els mateixos comandaments hispànics li interposaven per atacar els francesos, el Príncep Jordi es traslladà a Vic.

El Príncep Jordi convertí la ciutat de Vic en el centre d’operacions de les milícies catalanes de miquelets i en el focus de la resistència contra el francès. A les seves ordres es posaren el mateix Veguer de Vic Raimon de Sala i Sassala, En Jaume Puig de Perafita, En Josep Mas de Roda, En Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda) i En Josep de Moragues i Mas. D'aquest escamot de miquelets naixeria el nucli militar que s'alçaria en armes per establir el règim austriacista a Catalunya: els Vigatans.

Els Vigatans i els Regiments de Fusellers a la "Guerra per la Successió"

Finalitzada la "Guerra dels 9 Anys", el tractat de Pau de Rijswijk decretà la dissolució de les milícies catalanes de miquelets.

Pero el nucli dur de la milícia de Vic, els Vigatans, va començar a conspirar per derrocar el nou rei Felip V, i establir com a cap de la monarquia a l'Arxiduc d'Àustria. Firmat el Pacte de Gènova amb els anglesos, començaren els preparatius per a l'Aixecament Militar Austricista.

Un cop aconsseguida la victòria, els miquelets de Vic foren enquadrats en l'Exèrcit Regular Austriacista, formant el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Nogensmenys, també s'alçaren regiments regulars de miquelets, que foren anomenats Regiments de Fusellers de Muntanya. La seva organització interna reconeixia els graus militars de l'època: Alferes, Tinent, Capità i Coronel. El nombre d'efectius de cada regiment variava molt, no essent una xifra fixa per la propia naturalesa de la unitat, la guerra irregular.

La por i el respecte que infonien el miquelets catalans va fer que en entrar les tropes austriacistes a Madrid, al 1706, hom vestís 40 catalans residents a la ciutat com a miquelets, per tal d'assegurar la quietud i obediència dels madrilenys.

La resistència de post-guerra: els Carrasquets i els Mossos d'Esquadra

Tot i el desig de Felip V i del Consejo de Castilla per acabar amb les organitzacions militars catalanes, el cert és que la ineficàcia crònica de l'exèrcit espanyol obligà les autoritats borbòniques a recorrer una vegada i una altra, a les tropes catalanes.

En el marc de la "Guerra de la Quàdruple Aliança" (1718-1720) la resistència antiborbònica encapçalada per Pere Joan Barceló i Anguera (el Carrasquet/Carrasclet) i seus miquelets, ara anomenats carrasquets (carrasclets), s'estava convertint en un autèntic malson per a Felip V. La incapacitat de les tropes castellanes per acabar amb el moviment de resistència obligà al borbó a reclutar catalans.

Per lluitar contra els carrasclets un capitost local alçà una esquadra de miquelets. Es tractava de Pere Anton Veciana i la seva esquadra de paisans armats seria coneguda més endavant com a mossos d'esquadra, dedicant-se un cop finalitzada la "Guerra de Quàdruple Aliança" a les tasques policials.

Els Miquelets durant les guerres del segle XVIII

A la "Guerra del Primer Pacte de Familia" (1733-1735) Felip V es veié novament obligat a aixecar la prohibició i fer lleva de miquelets catalans per les campanyes d'Itàlia. Prohibits en acabar la contesa, foren novament reclutats per a la "Guerra del Segon Pacte de Familia" (1741-1748). Al 1748 i un cop acabada la guerra, el successor de Felip V, Ferran VI, va dissoldre novament els regiments de miquelets catalans.

Al 1762, durant "Guerra dels 7 Anys" (1756-1763), Carles III va haver de recórrer novament als catalans. Es permeté l'alçament de miquelets ja com a unitats d'infanteria reglada i regulada conceptualitzats com a infateria lleugera, però que pretenien adaptar-se a les aptituds militars dels catalans: infanteria lleugera d'atac, accions de descoberta, avançada, emboscades, marxes ràpides, fustigació, etc. Una força d'èlit, eficaç, eficient i ràpida de desplegar en l'avantguarda i la reraguarda, i amb un potència de foc respectable.

Així, es varen alçar el 1er Regimiento de Voluntarios de Cataluña i posteriorment el 2º Regimiento de Voluntarios de Cataluña. El 1º de Voluntarios de Cataluña va lluitar a Oran, Ceuta i Buenos Aires, deixant el testimoni en la unitat dels "Migueletes de Alejo Castex".

El 2º de Voluntarios de Cataluña va lluitar a Màlaga i va ser destinat a l'Havana; dels seus membres es va seleccionar la Compañia Franca de Voluntarios de Cataluña, un cos colonial creat al 1767 i destinat a Mèxic. Al 1769, els catalans d'aquesta unitat varen participar amb el capità Pere Fages i En Gaspar de Portolà a l'expedició de l'Alta Califòrnia. Al 1790, quan la unitat fou destinada al fort Nootka (Québec) la unitat ja estava pràcticament formada per noves lleves de mexicans, però conservava la reputació dels membres originals, els miquelets catalans.

A Catalunya la prohibició borbònica sobre aquesta tradicional organització militar catalana continuava vigent, però durant la "Guerra Gran" (1793-1795) contra la naixent República Francesa, els diputats dels corregiments de Catalunya, reunits a Girona, acordaren la lleva de nous cossos de miquelets. La iniciativa suscità un fort entsiasme popular, que es reflecteix en un gran nombre de poesies i cançons dedicades al tema on pot apreciar-se que hom encara relacionava els miquelets amb el almogàvers.

Les mateixes autoritats borbòniques feren lleves de miquelets, conceptualitzant-los sota el nom de Caçadors, i enquadrant-los en una unitat anomenada Regimiento de Voluntarios de la Corona. Acabada la guerra però, foren novament dissolts i prohibits arran de la Pua de Basilea (1795).

Els Miquelets durant les guerres del segle XIX

Com no es pot dubtar, durant la "Guerra del Francès" (1808-1814) (anomenada "Guerra de la Independencia" pels castellans) les autoritats borbòniques hagueren d'aixecar novament la prohibició i alçaren noves partides de miquelets. La "Suprema Junta de Gobierno del Principado de Cataluña” reunida a Lleida, proclamà la lleva general i es formà un exèrcit de 20.000 miquelets catalans arreu del territori que al 1809 foren refosos en la 1ª i 2ª Legions Catalanes. Nogensmenys, el propi Napoleó també va crear els seus propis cossos de miquelets catalans.

Durant el segle XIX, es continuaren alçant partides de miquelets, lluitant a les "Guerres Carlines","Guerra de Cuba" i "Guerra d'Àfrica", liderats en aquesta última per Joan Prim i Prats.

França també reclutà cossos de miquelets entre els nordcatalans. Sempre amb la divisa del respecte a les tradicions militars catalanes, l'armament, l'uniforme i l'equipament dels miquelets catalans foren respectats. S'arribà a l'extrem que l'Exèrcit Francès creà la figura d'un "Espardanyer Reial", encarregat de proveïr espadenyes als regiments de miquelets catalans.

La unitat més famosa va ser el Régiment Catalan-Mazarin, una unitat reglada i regulada que al 1661 passà a denominar-se Royal-Catalan i al 1667 Régiment Royal-Roussillon, que es convertí en un dels regiments d'infanteria més combatius de l'Exèrcit de França. Va lluitar a les batalles d'Oudenarde (1708) i Malplanquet (1709) i al 1757 fou traslladat per lluitar al Quèbec. Al 1765 fou destinat a Còrcega i un dels seu batallons va ser destinat, al 1774, a l'Índia. Al 1791, després de la Revolució Francesa, fou rebatejat com a Regiment nº54.

El prestigi i la reputació que assolí aquesta Institució militar catalana va portar a que els miquelets fossin imitats pels vascos, creant un cos armat per a l'administració foral de Guipuzcoa, els migueletes.

Avui en dia...

Avui en dia, ja no són les autoritats borbòniques les que es preocupen de prohibir els miquelets. Són els propis polítics catalans, els que s'han escarrassat per esborrar qualsevol cita, menció o recordatori de les centenàries tradicions militars catalanes, mutil·lant la memòria històrica que té les seves arrels en les tropes almogàvers, i maldant per eliminar-ne qualsevol rastre existent en el conscient col·lectiu del poble català.

     
Miquelet
       
 
Miquelet català del Rosselló al servei de França, durant la "Guerra dels 9 Anys" (1688-1697). Probablement, dirigent "gorreta" exiliat.
   
Miquelet nord-català
 
Mosso d'Esquadra

Miquelet al 1794
   
Batallón de Voluntarios de Cataluña 1860-1862
1º i 2º de Voluntarios de Cataluña 1756-1763
Cazadores Voluntarios de la Corona (Miquelets) 1793-95


"Catalanes míos.
Vuestro Conde llega, os propongo resucitar la gloria de vuestra nación y el nombre que tantos años ha estado en olvido y que tanto fue el terror universal de Europa, deseando por este medio ver en los primeros lugares de mis reinos, vuestros naturales, como es cierto los pondrà su valor y glorioso esfuerzo"

28 de mayo, 1626
Felipe IV, Rey de las Españas