"Fusellers de Muntanya" era el nom que rebien les milicies rurals catalanes des de la "Guerra dels 9 Anys" contra França (1688-1697). Però el nom popular de les milícies catalanes era el de Miquelets, tot i que anteriorment se les havia anomenat Almogàvers. Les milícies catalanes les constituïen voluntaris d'extracció rural i pagesa, enquadrats en una organització militar no regular.

    Les Constitucions de Catalunya reconiexien el dret dels catalans a portar armes i amparaven aquesta tradicional organització militar catalana. En un país en guerra permanent contra castellans i francesos, o en lluites intestines, les esquadres de miquelets podien ésser aixecades per la Diputació, el Veguer, el Comú o per un capitost local. La seva manera de fer la guerra es basava en el què modernament s'ha anomenat "guerra de guerrillas", atacant allí on l'exèrcit invasor menys s'ho esperava, i desapareixent enmig de la boira. Alhora realitzaven operacions de reforç per a l'Exèrcit Regular.

    Les esquadres de miquelets eren liderades per un capitost amb forta personalitat i durant la "Guerra per la Successió", les més importants foren enquadrades en "Regiments de Fusellers Voluntaris". Famosos capitostos de les milicies rurals catalanes foren el General Josep de Moragues i Mas (el diable de les Guilleries), el Coronel Ermengol Amill, el Coronel Manuel Moliner i Rau, el Coronel Joan Vila i Ferrer (el dimoni d'Olot), el Coronel Joan Falcó, Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda), Blai Ferrer o el Coronel Pere Joan Barceló i Anguera (el Carrasquet).

    Origen del nom dels Miquelets

    El Capità Francesc de Castellví i Don Francisco Manuel de Melo assenyalen que l'origen del nom es remunta als temps de Ferran el Catòlic i el Papa Borja. Citen que durant les Guerres del Regne de Nàpols, Cèsar Borja (1475-1507) tingué un capitost, probablement valencià, anomenat Miquelot de Prats, que formà una unitat de la qual se'n derivaria el nom que finalment es popularitzà: els Miquelets.

    El Capità Castellví també assenyala com a possible origen del nom l'especial devoció dels Miquelets per l'Arcàngel Sant Miquel, l'àngel guerrer de l'Apocalisi; tot i així, les primeres constàncies documentals del nom Miquelet no apareixen fins a la "Guerra dels Segadors" (1640-1659).

    Una altre de les probabilitats refereix l'orígen del nom Miquelets també al Regne de València i en concret a la Guerra de les Germanies (1520-1522).


    Companyia d'Almogàvers, primera unitat reglada de Miquelets

    El primer cos de Miquelets fou alçat al 1640 durant la "Guerra dels Segadors" (1640-1659). En Francesc de Cabanyes aixecà aquesta milicia amb el nom de "Companyia d'Almogàvers", per tal de frenar la invasió de Catalunya per les tropes castellanes, fet que aconseguiren a Tortosa i Cambrils. També prengueren la vila de Constantí on alliberaren 300 presoners catalans i defensaren Montblanc. Lluitaren conjuntament amb la Coronela de la Ciutat de Barcelona a la victoriosa Batalla de Montjuïc (1641), on les tropes castellanes foren derrotades.

    Finalment però, al 1652, la "Companyia d'Almogàvers" fou suprimida per Lloctinent (Virrei) de Catalunya per llur violència i indisciplina, doncs al no rebre la paga per a la seva subistència es revoltaren i es llençaren al pillatge.

    Miquelets a la "Guerra dels 9 Anys" (1688-1697)

    Els francesos, a diferència dels castellans, sapigueren vehicular la brutal potencialitat militar dels catalans al seu favor, i no en la seva contra. Durant la "Guerra dels 9 Anys" alçaren unitats de miquelets al Roselló i reclutaren dirigents "gorretes" exiliats, per a ésser enquadrats en regiments especials que el Mariscal Noailles anomenà "Regiments de Fusellers de Muntanya".

    La "Guerra dels 9 Anys" fou el precedent inmediat de la "Guerra per la Successió". Lúltim rei hispànic de la dinastia dels Àustria, Carles II, no tenia fills. El rei de França, enfrontat a l'Imperi, Anglaterra i les Províncies Unides, es trobava acorralat i començà a maquinar per situar el seu net Philippe d'Anjou, com a nou rei de la Monarquia Hispànica.

    Al 1694, l'Exèrcit de França començà la invasió de Catalunya amb la intenció de pressionar el rei Carles II perquè canvies el seu testament en favor del pretendent francès. A més, Philippe d'Anjou comptava amb el suport de personalitats influents a la Cort de Madrid. Aquests feren tot el possible per bloquejar qualsevol temptativa de l'exèrcit hispànic per expulsar als francesos de Catalunya. A més, totes les demandes de la Generalitat de Catalunya per armar un exèrcit propi foren rebutjades i els catalans veien impotents, no només com no se'ls defensava sinó que a més, se'ls impedia defensar-se.

    En aquest context, el Veguer de Vic Raimon de Sala i Sassala aixecà un partida de miquelets i començà a aterroritzar els francesos. El 10 de març de 1695, diversos escamots de miquelets rodejaren i masacraren un destacament francès prop de Sant Feliu de Pallerols.

    Les emboscades, els atacs als combois i la defensa dels pobles començaren a debilitar les tropes franceses, que es veien incapaces d’atacar a un enemic que desapareixia enmig de la boira i reapareixia allí on menys s’ho esperaven. Fruit d’aquesta pressió, els francesos es veieren obligats a replegar les seves tropes per fer-les menys vulnerables als atacs catalans.

    Al maig de 1695, l'Imperi envià un destacament comandat pel Príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, per ajudar als catalans a lluitar contra el francesos. Davant les dificultats que els mateixos comandaments hispànics li interposaven per atacar els francesos, el Príncep Jordi es traslladà a Vic.

    El Príncep Jordi convertí la ciutat de Vic en el centre d’operacions de les milícies  catalanes de miquelets i en el focus de la resistència contra el francès. A les seves ordres es posaren el mateix Veguer de Vic Raimon de Sala i Sassala, En Jaume Puig de Perafita, En Josep Mas de Roda, En Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda) i En Josep de Moragues i Mas. D'aquest escamot de miquelets naixeria el nucli militar que s'alçaria en armes per establir el règim austriacista a Catalunya: els Vigatans.


    Els Vigatans i els Regiments de Fusellers Voluntaris a la "Guerra per la Successió"

    Finalitzada la "Guerra dels 9 Anys", el tractat de Pau de Rijswijk decretà la dissolució de les milícies catalanes de miquelets.

    Pero el nucli dur de la milícia de Vic, els Vigatans, va començar a conspirar per derrocar el nou rei Felip V, i establir com a cap de la monarquia l'Ertzhertzog zu Österreich, l'Arxiduc d'Àustria. Firmat el Pacte de Gènova amb els anglesos, començaren els preparatius per a l'Aixecament Militar Austricista.

    Un cop aconsseguida la victòria, els miquelets de Vic foren enquadrats en l'Exèrcit Regular Austriacista, formant el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Nogensmenys, també s'alçaren regiments regulars de miquelets, que foren anomenats Regiments de Fusellers Voluntaris. La seva organització interna reconeixia els graus militars de l'època: Alferes, Tinent, Capità i Coronel. El nombre d'efectius de cada regiment variava molt, no essent una xifra fixa per la propia naturalesa de la unitat, la guerra irregular.

    La por i el respecte que infonien el miquelets catalans va fer que en entrar les tropes austriacistes a Madrid, al 1706, hom vestís 40 catalans residents a la ciutat com a miquelets, per tal d'assegurar la quietud i obediència dels madrilenys.

    Uniforme i Armament dels Fusellers Voluntaris (Miquelets)

    L'element més característic dels Regiments de Fusellers Voluntaris era la casaca curta de color vermell anomenada camisola, feta d'un tipus de roba anomenada baieta, cordellats o santjoans. Per sota portaven una camisa i per abrigar-se portaven jupa o gipó de burell de color blau o bru, tricorni o capell, calces amples regularment de cotó blau o calçons de cuïr, polaines, normalment blanques i amb una pala que cobria fins a la meitat del peu i espardenyes de cànem. Sembla que el color del folre i bocamànigues era el que diferenciava els diferents Regiments de Fusellers Voluntaris.

    La iconografia del segle XVIII també ens mostra la presència esporàdica de la curiosa basquinya, una faldilleta curta de dos pams que es col·locava damunt dels calçons i que no sembla que tingués un ús funcional clar, però que esdevindria usual en el miquelets durant la "Guerra Gran" (1793-1795).

    L'arma emblemàtica dels Regiments de Fusellers Voluntaris era el fusell amb pany de miquelet. En cas contrari podien anar armats amb escopeta o mosquet. Portaven una corretja a la cintura de la que penjava una bossa ventral de cuïr amb butxaques on guardaven les bales, la pólvora, les pedres fogueres, draps i les omnipresents pipes de fumar. També portaven una altra corretja creuda que els pasava sobre l'espatlla i de la qual penjava, a l'esquerra, un tros de cuïr on portaven 2 pistoles i 1 daga.

    L'equipament consistia en una camisa, un parell d'espardenyes de recanvi i un tros de pa guardats en un sarró; també portaven una carbassa per l'aigua. L'equipament es completava amb un corn, a vegades un cargol marí, com a instrument habitual per a la transmissió d'ordres a llarga distància; tan sol el so del corn ja creava el pànic entre els castellans.

    La resistència de post-guerra: els Carrasquets i els Mossos d'Esquadra


    Tot i el desig de Felip V i del Consejo de Castilla per acabar amb les organitzacions militars catalanes, el cert és que la ineficàcia crònica de l'exèrcit espanyol obligà les autoritats borbòniques a recorrer una vegada i una altra, a les tropes catalanes.

    En el marc de la "Guerra de la Quàdruple Aliança" (1718-1720) la resistència antiborbònica encapçalada per Pere Joan Barceló i Anguera (el Carrasquet/Carrasclet) i seus miquelets, ara anomenats carrasquets (carrasclets), s'estava convertint en un autèntic malson per a Felip V. La incapacitat de les tropes castellanes per acabar amb el moviment de resistència obligà al borbó a reclutar catalans.

    Per lluitar contra els carrasclets un capitost local alçà una esquadra de miquelets. Es tractava de Pere Anton Veciana i la seva esquadra de paisans armats seria coneguda més endavant com a mossos d'esquadra, dedicant-se un cop finalitzada la "Guerra de Quàdruple Aliança" a les tasques policials.


    Evolució dels Miquelets

    A la "Guerra del Primer Pacte de Familia" (1733-1735) Felip V es veié novament obligat a aixecar la prohibició i fer lleva de miquelets catalans per les campanyes d'Itàlia. Prohibits en acabar la contesa, foren novament reclutats per a la "Guerra del Segon Pacte de Familia" (1741-1748). Al 1748 i un cop acabada la guerra, el successor de Felip V, Ferran VI, va dissoldre novament els regiments de miquelets catalans.

    Al 1762, durant "Guerra dels 7 Anys" (1756-1763), Carles III va haver de recórrer novament als catalans. Es permeté l'alçament de miquelets ja com a unitats d'infanteria reglada i regulada conceptualitzats com a infateria lleugera, però que pretenien adaptar-se a les aptituds militars dels catalans: infanteria lleugera d'atac, accions de descoberta, avançada, emboscades, marxes ràpides, fustigació, etc. Una força d'èlit, eficaç, eficient i ràpida de desplegar en l'avantguarda i la reraguarda, i amb un potència de foc respectable.

    Així, es varen alçar el 1er Regimiento de Voluntarios de Cataluña i posteriorment el 2º Regimiento de Voluntarios de Cataluña. El 1º de Voluntarios de Cataluña va lluitar a Oran, Ceuta i Buenos Aires, deixant el testimoni en la unitat dels "Migueletes de Alejo Castex".

    El 2º de Voluntarios de Cataluña va lluitar a Màlaga i va ser destinat a l'Havana; dels seus membres es va seleccionar la Compañia Franca de Voluntarios de Cataluña, un cos colonial creat al 1767 i destinat a Mèxic. Al 1769, els catalans d'aquesta unitat varen participar amb el capità Pere Fages i En Gaspar de Portolà a l'expedició de l'Alta Califòrnia. Al 1790, quan la unitat fou destinada al fort Nootka (Québec) la unitat ja estava pràcticament formada per noves lleves de mexicans, però conservava la reputació dels membres originals, els miquelets catalans.

    A Catalunya la prohibició borbònica sobre aquesta tradicional organització militar catalana continuava vigent, però durant la "Guerra Gran" (1793-1795) contra la naixent República Francesa, els diputats dels corregiments de Catalunya, reunits a Girona, acordaren la lleva de nous cossos de miquelets. La iniciativa suscità un fort entsiasme popular, que es reflecteix en un gran nombre de poesies i cançons dedicades al tema on pot apreciar-se que hom encara relacionava els miquelets amb el almogàvers.

    Les mateixes autoritats borbòniques feren lleves de miquelets, conceptualitzant-los sota el nom de Caçadors, i enquadrant-los en una unitat anomenada Regimiento de Voluntarios de la Corona. Acabada la guerra però, foren novament dissolts i prohibits arran de la Pua de Basilea (1795).

    Com no es pot dubtar, durant la "Guerra del Francès" (1808-1814) (anomenada "Guerra de la Independencia" pels castellans) les autoritats borbòniques hagueren d'aixecar novament la prohibició i alçaren noves partides de miquelets. La "Suprema Junta de Gobierno del Principado de Cataluña” reunida a Lleida, proclamà la lleva general i es formà un exèrcit de 20.000 miquelets catalans arreu del territori que al 1809 foren refosos en la 1ª i 2ª Legions Catalanes. Nogensmenys, el propi Napoleó també va crear els seus propis cossos de miquelets catalans.

    Durant el segle XIX, es continuaren alçant partides de miquelets, lluitant a les "Guerres Carlistes","Guerra de Cuba" i "Guerra del Marroc", liderats en aquesta última per Joan Prim i Prats.

    França també reclutà cossos de miquelets entre els nordcatalans. Sempre amb la divisa del respecte a les tradicions militars catalanes, l'armament, l'uniforme i l'equipament dels miquelets catalans foren respectats. S'arribà a l'extrem que l'Exèrcit Francès creà la figura d'un "Espardanyer Reial", encarregat de proveïr espadenyes als regiments de miquelets catalans.

    La unitat més famosa va ser el Régiment Catalan-Mazarin, una unitat reglada i regulada que al 1661 passà a denominar-se Royal-Catalan i al 1667 Régiment Royal-Roussillon, que es convertí en un dels regiments d'infanteria més combatius de l'Exèrcit de França. Va lluitar a les batalles d'Oudenarde (1708) i Malplanquet (1709) i al 1757 fou traslladat per lluitar al Quèbec. Al 1765 fou destinat a Còrcega i un dels seu batallons va ser destinat, al 1774, a l'Índia. Al 1791, després de la Revolució Francesa, fou rebatejat com a Regiment nº54.

    El prestigi i la reputació que assolí aquesta Institució militar catalana va portar a que els miquelets fossin imitats pels vascos, creant un cos armat per a l'administració foral de Guipuzcoa, els migueletes.

    Avui en dia...

    Avui en dia, ja no són les autoritats borbòniques les que es preocupen de prohibir els miquelets. Són els propis polítics catalans, els que s'han escarrassat per esborrar qualsevol cita, menció o recordatori de les centenàries tradicions militars catalanes, mutil·lant la memòria històrica que té les seves arrels en les tropes almogàvers, i maldant per eliminar-ne qualsevol rastre existent en el conscient col·lectiu del poble català.