| Regiment d'Infanteria nº4 "Santa Eulàlia" (1713-1714) |
El Regiment d'Infanteria nº4 "Santa Eulàlia" s'alçà el 1713 després de la Traïció Anglesa. Inicialment fou concebut per aglutinar tots els soldats navarresos del regiments evacuats. A tal fi, se'n nomenà Coronel a Don José Íniguez Abarca, Marqués de Las Navas i membre d'aquesta familia austriacista ben destacada en la defensa de Barcelona, i que fou reemplaçat pel Coronel Antonio del Castillo y Chirino. A la pràctica però, la gran majoria dels soldats navarresos decidiren marxar i la lleva hagué de ser completada amb tropes catalanes.
Denominació Els exèrcits europeus del segle XVIII no empraven cap tipus de numeració, sinó que normalment tan sols rebien el nom del seu Coronel, que n'era en realitat el "propietari" i en alguns casos també el comandant efectiu al camp de batalla. El fet de denominar el regiment pel nom del seu coronel provoca un greu problema a l'hora d'identificar els regiments, doncs es donaven casos en què un mateix regiment va rebre fins a 4 noms diferents al llarg de la Guerra per la Successió, a mida que els Coronels anaven morint i eren rellevats. També es donaren casos de Coronels que es venien i es compraven regiments, de manera que la denominació del nom del Coronel pel del regiment no garanteix que, en efecte, sigui el mateix regiment de l'any anterior. A aquest fet s'hi uneix la problemàtica generada per Coronels amb un mateix cognom, i també la problemàtica de la grafia correcta dels noms en un context internacional en què les diferents fonts escriuen el nom tal com els sona. És per aquesta raó que en la historiografia militar d'Europa s'ha optat per assignar un número permanent als regiments; aquesta numeració cronològica es determina en funció de la data de lleva del regiment. D'aquesta manera, la dificultat es redueix a esbrinar la data de lleva del regiment i fer-ne le seguiment, independentment del nom de Coronel que tinguin en un moment determinat. En el cas de l'Exèrcit de Catalunya, és l'únic d'Europa del què tenim constància que comenci a emprar noms permanents pels seus regiments; en concret, noms de sants i màrtirs catòlics, sota la protecció del qual estava el regiment. En els documents, el Regiment d'Infanteria nº4 "Santa Eulàlia" rep la denominació històrica de "Regiment de Santa Eulàlia". L'assignació del nº4 es fonamenta en la seva data de lleva, doncs segons les dades disponibles fins a avui en dia, fou el 4rt regiment en aixecar-se. Aquesta numeració la fa www.11setembre1714.org de manera provisional, i no s'ha d'emprar en cap obra científica o divulgativa, havent-se d'emprar tant sols qualsevol de les denominacions històriques. La numeració, nº4, pot canviar en qualsevol moment a mesura qua avancin els estudis sobre l'Exèrcit de Catalunya.
Advocació catòlica El Regiment estava sota l'advocació catòlica de "Santa Eulàlia barcelonina".
Efectius S'alçà sobre el peu alemany, ço és, uns efectius teòrics de 1.000 homes.
Oficials Coronel Tinent Coronel Sergent Major Ajudant Capità de granders Capità comandant Capitans Capità Tinent Tinents Alferes
Altres
*Símbols: *Fonts:
Finançament
Uniforme
Historial Militar Setge Borbònic de Barcelona (1713-1714)
Bandera Regimental De les banderes dels nous regiments d'infanteria de l'Exèrcit de Catalunya no ens en ha arribat cap descripció detallada. Els historiadors F. Xavier Hernàndez Cardona i Francesc Riart (Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714) han localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó els documents de pagament fets per la Junta de Guerra als mestres sastres a qui s'encarregà la confecció de les banderes. Això no obstant, no es conserva cap document on s'especifiquin els colors, els continguts detallats o l'estructura de les dites banderes. L'únic que és segur és que es va ordenar que en les banderes hi havia d'haver la imatge del Sant o Verge catòlic sota la protecció de la qual estava el regiment. És problable que, a més, hi apareguessin les armes reials de Carles III, ja que Catalunya el reconeixia com a únic sobirà legítim, i també és probable que, a més, hi apareguessin les armes del Principat de Catalunya, ja fos la Senyera Reial o la Creu de Sant Jordi. En Lluís Vilalta, webmestre de The Catalan Wargames Resource, ha reconstruït les dites banderes a partir de la informació disponible i per analogies amb d'altres banderes de les quals es té més coneixement, com ara l'estendard del Regiment de Cavalleria nº2 "la Fe", les banderes de la Coronela de Barcelona, així com les especificacions de les Reials Ordenances Militars de Carles III. Amb tot, avui en dia i a l'espera de noves investigacions, l'única font d'informació directa i concreta que tenim sobre aquelles banderes de l'Exèrcit de Catalunya continúa sent la breu i esquemàtica descripció que de la següent manera en va fer En Francesc de Castellví i Obando:
A l'Anvers hi apareix al centre Santa Eulàlia, patrona del regiment, flanquejada per les armes reials de Carles III i per les del Principat de Catalunya. Al revers, les del Principat de Catalunya.
Reconstrucció històrica |
