El Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", conjuntament amb el Regiment d'Infanteria de la Ciutat de Barcelona, són les unitats militars reglades més antigues de la nostra Pàtria.
Els seus origens es remunten a la "Guerra Civil Catalana" (1462-1472), quan ambdues Institucions Polítiques s'alçaren en armes contra la deriva autoritària del Rei Joan II. Ambdues Insitucions tornaren a alçar les seves respectives unitats militars durant la "Guerra de Separació" (1640-1652, Guerra dels Segadors) i durant la "Guerra des 9 Anys" (1688-1697). Durant aquest darrer conflicte, està documentada la participació del "Terç de la Generalitat" i del "Terç de Barcelona".
 |
Els soldats del Regiment d'Infanteria de la Generalitat defensant les muralles de Barcelona |
|
Després de l'Aixecament Militar Austriacista (1705), tornaren ambdues Institucions Polítiques a alçar les seves respectives unitats militars, éssent enquadrades dins de l'Exèrcit Reial de Carles III.
Finalment, després de la Traïció Anglesa (Pau d'Utrecht), el "Regiment de la Generalitat" i el "Regiment de la Ciutat de Barcelona", foren la punta de llança de l'Exèrcit de Catalunya, doncs tot sembla indicar que les seves estructures van ser utilitzades per enquadrar els primers voluntaris després de la proclamació de la "Guerra a Ultrança" (9-jul-1713).
Denominació
Els exèrcits europeus del segle XVIII no empraven cap tipus de numeració, sinó que normalment tan sols rebien el nom del seu Coronel, que n'era en realitat el "propietari" i en alguns casos també el comandant efectiu al camp de batalla.
El fet de denominar el regiment pel nom del seu coronel provoca un greu problema a l'hora d'identificar els regiments, doncs es donaven casos en què un mateix regiment va rebre fins a 4 noms diferents al llarg de la Guerra per la Successió, a mida que els Coronels anaven morint i eren rellevats. També es donaren casos de Coronels que es venien i es compraven regiments, de manera que la denominació del nom del Coronel pel del regiment no garanteix que, en efecte, sigui el mateix regiment de l'any anterior. A aquest fet s'hi uneix la problemàtica generada per Coronels amb un mateix cognom, i també la problemàtica de la grafia correcta dels noms en un context internacional en què les diferents fonts escriuen el nom tal com els sona. És per aquesta raó que en la historiografia militar d'Europa s'ha optat per assignar un número permanent als regiments; aquesta numeració cronològica es determina en funció de la data de lleva del regiment. D'aquesta manera, la dificultat es redueix a esbrinar la data de lleva del regiment i fer-ne le seguiment, independentment del nom de Coronel que tinguin en un moment determinat.
En el cas de l'Exèrcit de Catalunya, és l'únic d'Europa del què tenim constància que comenci a emprar noms permanents pels seus regiments; en concret, noms de sants i màrtirs catòlics, sota la protecció del qual estava el regiment.
En els documents, el Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya" rep la denominació històrica de "Regiment vell de la Diputació", "Regiment de la Diputació", "Regiment de la Diputació del General" i "Regiment de la Generalitat". L'assignació del nº1 es fonamenta en la seva data de lleva, doncs segons les dades disponibles fins a avui en dia, fou el 1er regiment en aixecar-se conjuntament amb el Regiment d'Infanteria nº2 "Ciutat de Barcelona". Aquesta numeració la fa www.11setembre1714.org de manera provisional, i no s'ha d'emprar en cap obra científica o divulgativa, havent-se d'emprar tant sols qualsevol de les denominacions històriques. La numeració, nº1, pot canviar en qualsevol moment a mesura qua avancin els estudis sobre l'Exèrcit de Catalunya.
Oficials Majors
Coronel
(1711 ~ 11-set-1714) Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) ж 10-ago-1714 Empresonat durant 5 anys
(1710-1711) Pere Montaner Ramon i de Sacosta (català) †21-des-1711, Setge de Cardona
(1707-1710) Climent de Solanell (Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya) (català)
(1705-1707) Manuel de Pinós i de Rocabertí (català)
Tinent Coronel
(1711 ~ 11-set-1714) Nicolau Aixandri (català) Empresonat durant 11 anys
(1705-1711) Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català) asc. Coronel
Sergent Major
(28-set-1713 ~ 11-set-1714) (sense dades)
(17?? ~ 28-set-1713) Joan Jansà (català) el oct-1713, de Castellciutat, passa a Sergent Major de Cardona
(1705 ~ 1711) Nicolau Aixandri (català) asc. Tinent Coronel
Comandant
Juan Miguel Íñiguez de Abarca, Marquès de Vilafranca † 9-jun-1714
2 Ajudants de la Plana Major
Tinent Joan de les Cases † 13-jul-1714
Tinent Francesc Artigues
Furrier Major
(sense dades)
Capellà
(sense dades)
Auditor
(sense dades)
Cirurgià amb 2 ajudants
(sense dades)
Tambor Major
(sense dades)
Carceller
(sense dades)
Oficials de la 1ª Companyia de Granaders
Capità de la 1ª companyia de granders
(jul-1713-1714) Ramon Sans i de Monrodon (català) (fill del Coronel Francesc Sans Miquel i de Monrodon)
Dídac Pallarès ж 14 -ago-1714
Jerònim Cóndor
Pere Benet Arxer (Atxer)
Tinent de la 1ª companyia de granders
(sense dades)
Oficials de les 10 Companyies de Fusellers
Capitans (a nivell teòric havien de ser 10 capitans)
Bernat de Gàver † 11-set-1714
Bonaventura de Tristany ж 13-jul-1714
Diego Molano i Flores ж 13-jul-1714
Jeroni de Generés † 14 -ago-1714
Francesc de Carrós i de Vilaregut † 13-ago-1714
Josep de Bega i Copons † 5-ago-1714
Manuel de Boixadors † 3-ago-1713
Baldiri del Batlle † 10-jun-1714
Luís Jurado † 6-oct-1713
(17?? ~ 9-nov-1711) Josep Xammar (català)
(1705 ~ 17??) Pere Vega i Rovira (català)
Tinents (a nivell teòric havien de ser 10 tinents)
Josep Pallarès ж 14 -ago-1714 † 11-set-1714
Antoni Minguella
Cosme de Montserrat ж 14 -ago-1714
Francesc Monfar i Sors † 13-ago-1714
Francesc Loris i de la Torreta † 13-ago-1714
Francesc d'Àger † 13-jul-1714
Gaspar Lot † 13-jul-1714
Baptista Cóndor
Alferes (a nivell teòric havien de ser 10 alferes)
Josep Claramunt ж 13-jul-1714 ж 11-set-1714
Josep Albinyó ж 13-jul-1714
Nicolau d'Horta ж 13-jul-1714
Altres no determinats
Miguel de los Arcos † 11-set-1714
Nicolau Vives ж 11-set-1714
Pere Sessé † 26-ago-1713
Suboficials de la 1ª Companyia de Granaders
Sergents de la 1ª companyia de granders (a nivell teòric havien de ser 2 sergents de granaders)
(sense dades)
(sense dades)
Furrier de la 1ª companyia de granders (a nivell teòric havia de ser 1 furrier de granaders)
(sense dades)
Tambors de la 1ª companyia de granders (a nivell teòric havien de ser 2 tambors de granaders)
(sense dades)
(sense dades)
Caporals de la 1ª companyia de granders (a nivell teòric havien de ser 3 caporals de granaders)
(sense dades)
(sense dades)
(sense dades)
Suboficials de les 10 Companyies de Fusellers
Sergents (a nivell teòric havien de ser 20 sergents)
(sense dades)
Furriers (a nivell teòric havien de ser 10 furriers)
(sense dades)
Tambors (a nivell teòric havien de ser 20 tambors)
(sense dades)
Caporals (a nivell teòric havien de ser 40 caporals)
(sense dades)
Tropa
Granaders
Fusellers
*Símbols:
mort: † -data
ferit: ж -data
capturat: ↓ -data
nota informativa: (nota) (nota) (nota) (nota) (nota) (nota)
*Fonts:
1705, Planta: Reials Ordenances Militars de Carles III
1705, Alçament: Narraciones Históricas III, pàg. 576
1705, Oficials: Narraciones Históricas I, pàg. 623
1709, Efectius: Narraciones Históricas II, pàg. 653
1711, Atac borbònic contra Solsona: Narraciones Históricas III, pàg. 252
1711, Atac borbònic contra Solsona: Narraciones Históricas III, pàg. 300
1711, 21-des, Mort Coronel Montaner: Cardona Inexpugnable [consulta web 26-set-2009]
1713, Situació en declarar-se la Guerra a Ultrança: Narraciones Históricas III, pàg. 700
1713, Guarnició i capitulació de Castellciutat: Narraciones Históricas III, pàg. 665
1714, Setge de Barcelona: L'onze de Setembre, ed. 1977, pàg. 418
Finançament
Finançat per la Diputació del General de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
Uniforme
Uniforme de la tropa
Historial Militar
Alçament
-1705, desembre: S'alça el Regiment nº7 "Generalitat de Catalunya" a Barcelona, finançat per aquesta cabdal Institució Política de la Pàtria
Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713)
-1705, 10-des: Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya"
-1709: Efectius, 450 soldats
Fortalesa de Cardona
-1711: Guarnició de Cardona
-1711: El Duc de Vendome decideix assetjar la Fortalesa de Cardona
-1711, 5-nov: Destacament a Solsona (300 homes i 30 oficials agregats d'infanteria)
-1711, 5-nov: El General borbònic Arpajón arriba a Solsona
-1711, 5-nov: Atac borbònic contra Solsona
-1711, 5-nov: El Coronel Muntaner arriba a Solsona i ordena evacuar-la
-1711, 5-nov: L'alt nombre de tropes borbòniques impedeix una retirada ordenada
-1711, 9-nov: El Coronel Muntaner ordena al Capità Xammar obrir foc a discreció
-1711, 9-nov: El Capità Xammar amb 30 homes cobreix l'evacuació de Solsona
-1711, 9-nov: La resta del regiment evacua Solsona i es dirigeix a la Fortalesa de Cardona
-1711, 9-nov-10-nov: A la 1:00h de la matinada, i seguint les ordres, el Capità Xammar s'entrega
-1711, 10-nov: La resta d'homes arriben a la Fortalesa de Cardona
-1711, 11-nov: El cos principal de l'Exèrcit Borbònic arriba a la Fortalesa de Cardona
-1711, 11-nov ~ 1711, 22-des: Setge borbònic de Cardona de 1711
-1711, 21-des: El Coronel Muntaner mort durant el Setge borbònic de Cardona de 1711
-1711, 21-des: El Tinent Coronel Sans Miquel de Monrodon és nomenat nou Coronel
Fortalesa de Castellciutat
-1713, 26-juny: Guarnició de Castellciutat (4 comp. 140/150 homes comandats pel S.M. Joan Jansà)
-1713, 26-juny: Arriba carta del Mariscal Starhemberg
-1713, 27-juny: Es celebra consell al domicili del General Moragues a la Seu d'Urgell
-1713, 1-juliol: El General Moragues escriu al Mariscal Starhemberg sol·licitant ordres
-1713, 2-juliol: Les tropes imperials a Barcelona inicien la evacuació
-1713, 6-juliol: El Mariscal Starhemberg respon al General Moragues ordenant-li que no admeti dins la fortalesa ni a enemics, ni amics, i que estigués vigilant.
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
-1713, 30-juny: S'inicia la Junta de Braços a Barcelona
-1713, 6-juliol: La Junta de Braços resol continuar la guerra en nom del Rei i les Constitucions
-1713, 9-juliol: A les 6:00h-7:00h, es publica el ban declarant la Guerra a Ultrança
-1713, 9-juliol: A les 6:00h-7:00h, les tropes imperials finalitzen la evacuació de Barcelona
-1713, 9-juliol: Esdevé de-facto, el Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya"
Fortalesa de Castellciutat
-1713, 9-jul: Guarnició de Castellciutat i Aristot (4 comp. 140/150 homes comandats pel S.M. Joan Jansà)
-1713, 11-jul: El General Moragues rep carta dels Tres Comuns
-1713, 11-jul: Se l'informa de la resolució de continuar la guerra pel Rei i les Constitucions, i que en nom del rei i emperador el seu mandat a Castellciutat prosseguia.
-1713, 22-jul: El General Moragues despatxa express al Mariscal Tinent Villarroel
-1713, 22-jul: En l'express informa de tot allò que necessita i de l'estat de la Fortalesa
-1713, 24-jul: El Mariscal Tinent Villarroel li respon que es prendran totes les mesures
-1713, 9-ago: Inici de l'Expedició del Diputat Militar
-1713, 18-set: L'Expedició del Diputat Militar arriba a Castellciutat
-1713, 20-set: L'Expedició del Diputat Militar surt precipitadament de Castellciutat
-1713, 20-set: Destacaments borbònic bloquegen Castellciutat
-1713, 24-set: El General Bracamonte entrega una ordre d'Starhemberg signada el 9-jul-1713 segons la qual Castellciutat havia de ser lliurada a les tropes borbòniques
-1713, 24-set: El General Moragues crida a Consell
-1713, 24-set: El Consell resol que donada la manca de queviures, l'estat de la Fortalesa, i no tenir cap esperança de socors, és millor entregar la plaça i evitar que la guarnició caigui presonera
-1713, 28-set: Signatura de la Capitulació de la Fortalesa de Castellciutat
-1713, 1-octubre: La Fortalesa de Castellciutat és evacuada
-1713, 1-oct: Surten 140 homes del Reg. Diputació i 70 fusellers de muntanya.
-1713, 1-oct: Els fusellers són llicenciats
-1713, 1-oct: El General Moragues resta a la Seu d'Urgell
-1713, 5-oct: La guarnició de la Fortalesa de Castellciutat arriba a Martorell (80 homes)
-1713, 5-oct: A Martorell se'ls impedeix el pas per entrar a Barcelona
-1713, 14-oct: Alguns soldats poden entrar a Barcelona
Fortalesa de Cardona
-1713, oct: El Sergent Major Joan Jansà arriba pel seu compte a la Fortalesa de Cardona
-1713, oct: En Joan Jansà nomenat Sergent Major de Fortalesa de Cardona (oficial agregat)
-1714, 20-mai: El S.M. Jansà nomenat Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria nº8 "Busquets"
Setge Borbònic de Barcelona (1713-1714)
-1714, 13 de juliol: Atac contra la 1ª Paral·lela borbònic
-1714, 12-13-14.agost: Batalla del Baluard de Santa Clara
-1714: Batalla de l'11 de Setembre
Bandera Regimental
De les banderes dels nous regiments d'infanteria de l'Exèrcit de Catalunya no ens en ha arribat cap descripció detallada. Els historiadors F. Xavier Hernàndez Cardona i Francesc Riart (Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714) han localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó els documents de pagament fets per la Junta de Guerra als mestres sastres a qui s'encarregà la confecció de les banderes.
Això no obstant, no es conserva cap document on s'especifiquin els colors, els continguts detallats o l'estructura de les dites banderes. L'únic que és segur és que es va ordenar que en les banderes hi havia d'haver la imatge del Sant o Verge catòlic sota la protecció de la qual estava el regiment. És problable que, a més, hi apareguessin les armes reials de Carles III, ja que Catalunya el reconeixia com a únic sobirà legítim, i també és probable que, a més, hi apareguessin les armes del Principat de Catalunya, ja fos la Senyera Reial o la Creu de Sant Jordi.
En Lluís Vilalta, webmestre de The Catalan Wargames Resource, ha reconstruït les dites banderes a partir de la informació disponible i per analogies amb d'altres banderes de les quals es té més coneixement, com ara l'estendard del Regiment de Cavalleria nº2 "la Fe", les banderes de la Coronela de Barcelona, així com les especificacions de les Reials Ordenances Militars de Carles III.
Amb tot, avui en dia i a l'espera de noves investigacions, l'única font d'informació directa i concreta que tenim sobre aquelles banderes de l'Exèrcit de Catalunya continúa sent la breu i esquemàtica descripció que de la següent manera en va fer En Francesc de Castellví i Obando:
| "Para esto mandó que en la bandera coronela de cada regimiento se imprimiera la imagen del tutelar o patrón del regimiento y en la bandera coronela de todos los regimientos que eran bajo invocaciones diferentes de la Virgen con las armas reales de España y las de Cataluña y en los estandartes, lo mismo" |
| En el estandarte coronel del regimiento de la Fe estaba impreso un Santo Cristo con el lema: Pro Lege, Patria et Rege y a la otra parte la imagen de la Concepción; al pie de la imagen del Santo Cristo, las armas reales; bajo ellas, las armas del coronel y a las cuatro esquinas las de Cataluña. |
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 591 |
A l'Anvers i al Revers llueix les Armes del Principat de Catalunya que són la Creu del Patró Catòlic de la Generalitat de Catalunya Sant Jordi.
 |
Abanderat del
Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya |
|
 |
|
 |
Imatge amb llicència
Creative Commons de:
Lluís Vilalta (cc)"
Font: CATALONIA STANDS ALONE
(The Catalans' War 1713-1714)"
|
|
Imatge amb llicència
Creative Commons de:
Lluís Vilalta (cc)"
Font: CATALONIA STANDS ALONE
(The Catalans' War 1713-1714)" |
|
|
|
Reconstrucció històrica
L'Associació Cultural Miquelets de Catalunya ha recreat l'històric Regiment d'Infanteria de la Diputació del General.
 |
|
 |
El Regiment d'Infanteria de la Diputació del General
a la recreació de la
Batalla d'Almansa 2009
|
|
El Coronel del Regiment
d'Infanteria de la Diputació del General |
|
