Història de la "Coronela de Barcelona"
La Ciutat de Barcelona obtingué el Privilegi de defensar-se a si mateixa l'any 801, quan el Rei franc Lluís el Pietós l'alliberà del poder islàmic. Aquest Privilegi a la pròpia defensa militar s'entenia com en els temps de la República Romana, és a dir, servir a la Coronela era un honor i motiu de prestigi reservat als Ciutadans. Aquest Privilegi militar fou derogat per Felip V l'any 1714, doncs aquesta organització militar catalana fou la primera Institució dissolta pels castellans (13 de Setembre de 1714).
Durant l'edat mitjana, amb la publicació de l'Usatge Princeps Namque el rei convocava la Host Reial, integrada per les Tropes Reials, les Hosts Senyorials, les Host Veïnals (precedent de les Coroneles), les Ordres Militars i els cossos d'Almogàvers. Aquest Usatge obligava a tots els catalans d'entre 16 i 60 anys, que havien d'aportar armament i vestimenta pròpia, rebien un sou a càrrec del rei i no estaven obligats a sortir del regne. Les Hosts Veïnals eren convocades pels batlles o els veguers al toc de campanes de Sometent i al crit de "Via Fora!", mentre es treia la bandera de la ciutat o de la vila.
La Host Veïnal de Barcelona fou reglamentada el 1395 amb les disposicions el·laborades pels Consellers (Jurats) de la Ciutat. A partir d'aleshores, la organització de la host es duria a terme mitjançant l'agrupació per Gremis, aportant cadascún d'aquests una companyia. En el cas d'haver-se de reunir amb l'exèrcit reial, la Ciutat havia de pagar la Host des de que sortia de Barcelona fins arribar al punt assenyalat pel rei. Podia sortir també, sempre presidida per la Bandera de la Ciutat, per exercir represàlies contra els qui vulneraven els privilegis locals.
Al 1544, fou reconeguda com Institució Militar i el "Conseller en Cap de la Ciutat" en fou designat de manera honorífica "Coronel", raó per la qual la Host Veïnal rebé des d'alehores el nom de Coronela. Alhora, el "Conseller en Cap" també tenia el grau de Capità de la 1ª Companyia del 1er Batalló.
A la "Guerra dels Segadors" (Guerra de Separació) (1640-1652), gran part dels seus homes formaren el "Terç de la Bandera de Santa Eulàlia", coronats amb la victòria a la Batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641). Durant la campanya de l'estiu de 1641, tant la "Coronela de la Ciutat de Barcelona" com la "Coronela de la Ciutat de Girona" enviaren companyies per continuar atacant als castellans, que després de la seva estrepitosa derrota, havien hagut de fugir fins a Tarragona.
Però l'apoteosi militar de la Coronela arribà durant la "Guerra per la Successió", quan es revelà com una força decisiva durant els Setges de Barcelona de 1706 i de 1713-14. Al moment de l'Aixecament Militar Austriacista de 1705, quan les Institucions de Catalunya encara es mantenien fidels a Felip V i la Ciutat de Barcelona era atacada per les forces austriacistes, el Lloctinent (Virrei) de Catalunya Francisco Fernández de Velasco es va negar a mobilitzar-la per por a que aquesta s'unís a l'aixecament militar i sublevés Barcelona des de l'interior.
Al desembre de 1713, l'organització militar de la Coronela també fou implantada a la Ciutat de Mallorca. Prohibida per Felip V al 1714, el govern de Madrid l'hagué de restablir temporalment en ocasió de la "Guerra Gran" contra França (1793-95), degut a la patètica situació de l'exèrcit espanyol, però autoritzant-la només a fer la guàrdia de la Ciutat.
Organització de la "Coronela de Barcelona"
La Coronela de Barcelona s'estructurava en 6 Batallons, format cadascun per entre 7 i 9 companyies. Cada companyia constava d'entre 80 i 90 homes, fet que equivalia a un total de 48 companyies i uns 4.000 homes.
El juny de 1713 la Coronela de Barcelona va arribar a tenir 4.715 homes armats enquadrats en 47 companyies, que més tard foren 48 per partició de la 3ª companyia del 2on Batalló. Cada companyia agrupava els individus d'un mateix gremi. Si aquests eren massa pocs, la companyia abraçava més d'una agrupació gremial.
El desplegament de la milícia s'efectuava al toc de sometent mitjançant les campanes de les esglésies, éssent els llocs de concentració les places on es plantava el penó de cada gremi. També exsitia un dipòsit d'armes, que eren distribuïdes entre els ciutadans en cas de necessitat. L'encarregat d'aquest dipòsit era un auxiliar del Conseller en Cap de la Ciutat.
Les muralles de Barcelona estaven proveïdes d'artilleria, doncs la Ciutat comptava amb una foneria de gran prestigi pels seus canons; el Capità de la Coronela era l'encarregat d'inspeccionar totes les bateries. A efectes de la seva defensa militar, la ciutat estava dividida en 4 quarters, dividits al seu torn en 3 terços. Els quarters eren els següents: Drassanes, Portal de Sant Antoni, Baluard de Llevant i Baluard de Migdia. Els membres de la milícia tenien assignat un sector de la muralla, i es desplegaven per defensar-ne tot el perímetre.
Ja durant el Setge de Barcelona de 1706, els anglesos quedaren profundament impressionats per aquesta força paramilitar catalana, doncs la Coronela de Barcelona es ditingia per la seva alta preparació, disciplina i valentia, sempre sota el lema de "la Invicta Coronela de Barcelona".
Uniformes i Armament
Per tal de revisar l'estat de les armes i el nombre d'homes, era costum fer una "Mostra General" cada any, a la qual tothom era obligat d'assistir. S'entrenaven en pràctiques de tir regularment i estaven sempre a punt per a la mobilització. L'uniforme i l'equipament eren de la mateixa qualitat que les d'un Exèrcit Regular.
Fins a la publicació del llibre "Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)", a desgrat de la descripció de Castellví, hom creia que tots els milicians de la Coronela duien un únic i idèntic uniforme: una casaca llarga de color blau marí, amb folre, collet i bocamànigues de color vermell.
El color blau marí esdevindria distintiu de les unitats militars catalanes, fet que inclús va ser respectat per Felip V un cop acabada la "Guerra per la Successió". Mentre la gran majoria dels regiments de l'exèrcit espanyol vestien amb casaques de color blanc, els regiments catalans mantingueren amb orgull les casaques de color blau marí.
Els botons de la casaca eren de llautó argentat i els traus estaven reforçats amb cordonets i alamares de plata. Els calçons també eren de color blau marí, les polaines vermelles i els sabatots, de cuir negre. La corbata era blanca i al cap portaven el caracterísic tricorni del segle XVIII amb el cabell solt o lligat amb una cinta.
L'armament consistia en un fusell, baioneta de dolla i espasa. Al cinyell hi portaven una cartutxera ventral de cuir amb l'escut de la Ciutat gravat i les beines per la baioneta i l'espasa. El flascó amb la pólvora d'encebar podia anar lligat al cinyell. Els granaders incorporaven a l'equipament un sarró, també gravat amb les Armes de la Ciutat, per portar-hi les granades.
Banderes i Penons de la "Coronela de Barcelona"
La Bandera Principal era el Penó la de la Màrtir Cristiana Santa Eulàlia, que era Santa Patrona de Barcelona i comptava amb una alta significació patriòtica, doncs aquesta bandera era portada a les batalles i s'invocava la presència de la Verge per aconsseguir la Victòria.
Al 1714, cadascuna de les 48 companyies de la Coronela disposava d'un Penó de guerra sota l'advocació d'un Sant Patró Cristià i de tambors, que eren aportats pels Gremis. Els penons lluïen imatges religioses cristianes, però tampoc hi faltaven representacions d'animals, com el Lleó del Gremi dels Blanquers.
Batallons i Oficials de la "Coronela de Barcelona"
La majoria de la oficialitat estava formada pels Ciutadans Honrats de la Ciutat de Barcelona i pels Cavallers de l'aristocràcia catalana, membres del Braç Militar de Catalunya. El cap suprem n'era el Coronel, càrrec que de manera honorífica ostentava el "Conseller en Cap del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona"; aquest era assessorat pel "Professor Degà de l'Acadèmia Militar de Barcelona".
Els tinents i els alferes, com la tropa, pertanyien als gremis, mentre que les companyies d'estudiants, les més nombroses, eren comandades pels catedràtics de la Universitat de Barcelona. (l'Estudi General de Barcelona)
Durant el Setge de Barcelona de 1713-14, les pagues a la tropa foren sufragades pels gremis respectius amb l'objecte de descarregar el govern de la Ciutat en una situació tan crítica. Per la mateixa raó, els oficials renunciaren a cobrar.
Els oficials de cada companyia s'enquadraven en els següents graus: capità, tinent, alferes i sergent, per bé que a la pràctica no totes les companyies disposaven de la oficialitat completa
Comandants Superiors
-Coronel (honorífic)
El "Conseller en Cap del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona"
(jul-1713 ~ 1713) Manuel Flix
(1713 ~ 11-set-1714) Rafael de Casanova i Comes ж 11-set-1714
-Tinent Coronel
(?-1705) Jaume de Cordelles
(jul-1713 ~ 1713) Hugo de Sanjuán
(1713 ~ 11-set-1714) Josep de Peguera i Vilana-Millàs
-Sergent Major
(jul-1713 ~ 11-set-1714) Fèlix Nicolau Monjo i de Corbera. ж 14 -ago-1714
-Capità agregat
Francesc Lleonart † 5-ago-1714
-Tinents
Pere Anton Moreno i Joan de Romera
1er Batalló "Santíssima Trinitat"
2on Batalló "Immaculada i Puríssima Concepció de Maria Santíssima"
3er Batalló "Santa Eulàlia Barcelonina"
4rt Batalló "Santa Madrona"
5è Batalló "Sant Sever"
6è Batalló "Verge de la Mercè"
|
