Tercio del Almirante de Castilla
"Tercio de Enríquez de Cabrera y Toledo"

(1702-1705)

Regiment d'infanteria nº1
"Ahumada"

("Regimiento de Haumada")
(1705-1713)

Regiment Imperial nº44
"Ahumada"

(1713 - 1721/1723/1724?)

 

Al 1702 a Lisboa, l'exiliat Don Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Toledo, Conde de Melgar y Duque de Río Seco, Almirante de Castilla, començà a reclutar els refugiats hispànics que s'havien passat a Portugal des de l'arribada de Felip V al tron de la Monarquia Hispànica.

El juny-1703, a partir de 3 companyies soltes, s'alçà el Treç/Regiment de l'Almirante de Castilla, la primera unitat peninsular posada al servei de Carles III. Les seves banderes són beneïdes el 1704.

En fou nomenat Coronel Don Juan Fernández de Ahumada y Cárdenas, Conde de Ahumada. Don Juan de Ahumada era militar de carrera i havia ascendit al grau de Coronel el 4-nov-1704 tot i mantenir el servei de tinent en una companyia de les Reales Guardias Españolas.

Al 1705 però, es passà al servei de l'Arxiduc, conjuntament amb Don Pedro Morraz i Don Pedro de Amasa, també militars. A partir d'aleshores, el "Tercio del Almirante de Castilla" fou rebatejat com a Regimiento nº1 "Ahumada". La gran majoria dels oficials del Regiment nº1 pertanyien a l'aristocràcia castellana que s'agrupà a l'entorn de l'Almirante de Castilla.

Al 1709 les baixes foren cobertes amb soldats valencians procedents del Regiment d'Infanteria nº12 "Ciutat d'Alacant".

Al 1713 va abandonar Barcelona i va ser evacuat a Itàlia, on entrà al servei de l'Imperi.

A partir de 1715, i com a regiment supervivent de la "Guerra per la Successió a la Monarquía Hispànica", fou reforçat amb els soldats catalans que aconseguien escapar de la repressió borbònica. El Regiment va lluitar en les guerres contra els turcs i al 1716 estava acantonat a la ciutat de Buda (Hongria).

 

Denominació

Els exèrcits europeus del segle XVIII no empraven cap tipus de numeració, sinó que normalment tan sols rebien el nom del seu Coronel, que n'era en realitat el "propietari" i en alguns casos també el comandant efectiu al camp de batalla.

El fet de denominar el regiment pel nom del seu coronel provoca un greu problema a l'hora d'identificar els regiments, doncs es donaven casos en què un mateix regiment va rebre fins a 4 noms diferents al llarg de la Guerra per la Successió, a mida que els Coronels anaven morint i eren rellevats. També es donaren casos de Coronels que es venien i es compraven regiments, de manera que la denominació del nom del Coronel pel del regiment no garanteix que, en efecte, sigui el mateix regiment de l'any anterior. A aquest fet s'hi uneix la problemàtica generada per Coronels amb un mateix cognom, i també la problemàtica de la grafia correcta dels noms en un context internacional en què les diferents fonts escriuen el nom tal com els sona. És per aquesta raó que en la historiografia militar d'Europa s'ha optat per assignar un número permanent als regiments; aquesta numeració cronològica es determina en funció de la data de lleva del regiment. D'aquesta manera, la dificultat es redueix a esbrinar la data de lleva del regiment i fer-ne le seguiment, independentment del nom de Coronel que tinguin en un moment determinat.

En els documents, el Regiment d'Infanteria nº1 "Ahumada" rep la denominació històrica de "Ahumada" i "Haumda". L'assignació del nº1 es fonamenta en la seva data de lleva, doncs segons les dades disponibles fins a avui en dia, fou el 3er regiment en aixecar-se. Aquesta numeració la fa www.11setembre1714.org de manera provisional, i no s'ha d'emprar en cap obra científica o divulgativa, havent-se d'emprar tant sols qualsevol de les denominacions històriques. La numeració, nº1, pot canviar en qualsevol moment a mesura qua avancin els estudis sobre l'Exèrcit Reial de Carles III.

 

Advocació catòlica

El Regiment estava sota l'advocació catòlica de "Santiago" ("Sant Jaume").

 

Oficials Majors

Coronel
      (1705-1721) Juan Fernández de Ahumada y Cárdenas, Conde de Ahumada (castellà, Málaga) evacuat (1713)
      (1702-1705) Juan Tomàs Enríquez de Cabrera y Toledo (Conde de Melgar, Duque Río Seco, Almirante de Castilla) † 1705

Coronel Governador
      (17??-1721?) Magí Vidal (català)
      (1716-1717-17??) Bartolomé Andía Álvarez de Toledo, Marqués de Valparaíso (castellà) evacuat (1713)

Tinent Coronel
      (1713-1717-17??) Magí Vidal (català) asc. Coronel Governador
      (17??-1713) vacant
      (1705-17??) Manuel de Solà

Sergent Major
      (1713-1717-17??) Juan Simón de Ayoldi (Hayoldi) (navarrès) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (1705-17??) Gaspar Urueta

2 Ajudants de la Plana Major
      (sense dades)

Furrier Major
      (sense dades)

Capellà
      (sense dades)

Auditor
      (sense dades)

Cirurgià amb 2 ajudants
      (sense dades)

Tambor Major
      (sense dades)

Carceller amb 2 ajudants
      (sense dades)

Capità de granaders
      (1713-1717-17??) Joan Cabrera i de Perellós (valencià) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (1705-17??) José Sandoval

Capitans
      (1713-17??) Josep Arnau acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (1713-17??) Ramírez acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (1713-1717-17??) Raimon Copons i de Boixadors
(Josep?) (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (1713-1717-17??) Tinent Coronel Josep Vilanova (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (17??-1713-1717-17??) Antonio Marín (castellà) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (17??-1713-1717-17??) Pedro Méndez
      (17??-1713-1717-17??) José Jaén
      (17??-1713-1717-17??) Josep Bullfarines (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (17??-1713-1717-17??) Teniente Coronel Juan Santa Coloma (castellà) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (17??-1713-17??) Juan Maroto (valencià) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
      (17??-1713) Francesc Calveria (català) partidari de la Guerra a Ultrança
      (1705-17??) Manuel García
      (1705-17??) José Iranzo
      (1705-17??) Fernando Franqué
      (1705-17??) Carlos Ardengué

      (1705-1706) Martín Zubiría ?

Capità Tinent
      (1713-1717-17??) José Sorojo acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
       (1713-1717-17??) Juan Romera (castellà) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat

Capitans Agregats
      (17??-1717-17??) Fulgencio Astiller (castellà)
      (17??-1717-17??) José Trullos (Grullos?) (castellà)
      (17??-1717-17??) Josep Vidal (català)
      (17??-1717-17??) Antoni de Vilademar (català)
      (17??-1717-17??) José Armancalla (castellà)
      (17??-1717-17??) Juan Vázquez de Vera (castellà)

Tinents
      (17??-17??) Juan Párraga (castellà) † 1719, Viena, assassinat pel tinent coronel de fusellers Josep Massip
      (17??-1717-17??) Juan de Biosca (castellà, Málaga)
      (17??-17??) Pau Perales (valencià)

Tinents Agregats
      (17??-1717-17??) Nicolau Valenciano (valencià)
      (17??-1717-17??)
Alexandro Villamán (Villazán?) (castellà)

*Símbols:
             mort: † -data
             ferit: ж -data
             capturat: ↓ -data
             data d'ascens: 17xx asc. xx
             nota informativa: (nota) (nota) (nota) (nota) (nota) (nota)

*Fonts:
              1702, Alçament: Narraciones Históricas I, pàg. 403
              1703, Alçament, Efectius i Bandera: Narraciones Históricas, III, pag-575
              1703, Alçament: Narraciones Históricas I, pàg. 391
              1705, Embarcament a Lisboa: Narraciones Históricas I, pàg. 517
              1705, Efectius embarcats: Narraciones Históricas I, pàg. 616
              1705, Desembarcament a Barcelona: Narraciones Históricas I, pàg. 525
              1705, Reforma i Oficials a Barcelona: Narraciones Históricas I, pàg. 622
              1705, Montsó: Narraciones Históricas I, pàg. 585
              1705, Fraga:Narraciones Históricas I, pàg. 585-586-587
              1706, Exèrcit de socors de Ciutat de València: Narraciones Históricas II, pàg. 43
              1706, Sagunt-Murviedro: Narraciones Históricas II, pàg. 49
              1706, Peníscola: Narraciones Históricas II, pàg. 53
              1706, València: Basset. Vida i mort del líder maulet, pàg 127
              1706, Tortosa: Narraciones Históricas II, pàg. 83
              1706, Aragó: Narraciones Históricas II, pàg. 131
              1706, Requena: Narraciones Históricas II, pàg. 175
              1706, Castella: Narraciones Históricas II, pàg. 155
              1706, Cuenca: Narraciones Históricas II, pàg. 171-190
              1707, Barcelona: Narraciones Históricas II, pàg. 347
              1708, Catalunya: Narraciones Históricas II, pàg. 560
              1709, Front del Nord: Narraciones Históricas II, pàg. 657
              1710, Aragó: Narraciones Históricas III, pàg. 88
              1710, Batalla de Zaragoza: Narraciones Históricas III, pàg. 140
              1710, Batalla de Brihuega-Villaviciosa: Narraciones Históricas III, pàg. 113-148
              1711, Hostalric: Narraciones Históricas III, pàg. 314
              1712, Roses: Narraciones Históricas III, pàg. 443
              1713, Evacuació: Narraciones Históricas III, pàg. 578
              1713, Oficials evacuats: Narraciones Históricas III, pàg. 683
              1713, Oficials reformats: Narraciones Históricas III, pàg. 685
              1717, Oficials 3ª Guerra Turca: Narraciones Históricas IV, pàg. 616
              1721, Reforma?: L'exili Austriacista. I, pag-142 - Geschichte der k. und k. Wermacht.
              1723, Reforma?: Narraciones Históricas IV, pàg. 712
              1724, Reforma?: Narraciones Históricas III, pàg. 579
              1703, Alçament: Mr. Prockter 18/12/07
              1704, Gibraltar: Mr. Prockter 18/12/07
              1705, Barcelona: Mr. Prockter 18/12/07


Finançament

1703-1705: Juan Tomàs Enríquez de Cabrera y Toledo, Almirante de Castilla. Ell mateix es va comprar les armes a Anglaterra per armar el regiment/terç.

 

Uniforme

Tropa, 1716
      -Uniforme: Casaca: gris-perla, Gira: vermell, Jupa: vermell, Calces: gris-perla, Mitges: gris-perla, roig; Corbata: ?, Botó i Galó: blanc, 9 botons en grups de 3-3-3; El galó del tricorni blanc i el sarró de cuir negre

Historial Militar
       Alçament
      -1702: Don Juan Tomàs Enríquez de Cabrera y Toledo, Conde de Melgar y Duque de Río Seco, Almirante de Castilla, comença a reclutar els exiliats hispànics que passen a Portugal
      -1703, juny: En base a 3 companyies soltes, es forma un Terç/Regiment, pagat i equipat per l'Almirante de Castilla (560 homes).

Guerra per la Successió (1704-1705)
      -1704, 1-4-agost: Presa austriacista de Gibraltar (3 companyies?)
      -1704, octubre: Les seves banderes son beneïdes
      -1705, 27 juliol: S'embarca a Lisboa (470 homes)
      -1705, 24-26-agost: Desembarcament a Barcelona (400 homes)
      -1705, 26-agost~14-octubre: Setge austriacista de Barcelona

Reforma 1705
      -1705, octubre: Un cop presa Barcelona el regiment és reformat

Guerra per la Successió (1705-1709)
      -1705, 18 d'octubre: Entrada a Lleida (500 homes). -
      -1705, 29 d'octubre: Entrada a Montsó (100 homes).
      -1705, 31 d'octubre: Assalt a Fraga (baixes 11 soldats)
      -1706, gener: A Lleida.
      -1706,18-gener: Exèrcit de socors a València. (1 Batalló; 400 homes)
      -1706, 6-febrer: Ocupació de Sagunt
      -1706, 28-març: Setge de Peníscola (1 companyia; 40 homes)
      -1706, 30-març: Guarnició a València (100 homes)
      -1706: Guarnició de Tortosa (1 companyia)
      -1706, 30-juny: Ofensiva de Noyelles des de Lleida cap a Aragó (200 homes)
      -1706, juny: Setge de Requena (150 homes)
      -1706, 30-juny: Ofensiva de Peterborough des València cap a Castella (1 Batalló)
      -1706, octubre: Guarnició de Cuenca
      -1707, 22-març: Guarnició a Barcelona
      -1708: A Catalunya (1 Batalló)

Reforma 1709
      -1709: es refon en ell el Regiment d'Infanteria nº12 "Ciutat d'Alacant"

Guerra per la Successió (1709-1713)
      -1709: És destinat al Front del Nord
      -1710: És destinat al Front Occidental
      -1710, 27-juliol: Batalla d'Almenar
      -1710, 20-agost: Batalla de Zaragoza
      -1710: Guarnició a Aragó i avanç sobre Navarra?
      -1710, 8-9-10-desembre: Batalla de Brihuega-Villaviciosa
      -1711: És destinat al Front del Nord; Hostalric
      -1712: És destinat al Front del Nord. Incursió sobre Roses

Evacuació
      -1713, juliol: Evacuació cap a Itàlia.

Reforma
      -1713: A Gènova i a Milà, els 7 regiments d'Infanteria d'origen hispànic evacuats:

es fusionen en 2 regiments segons el peu espanyol:

Exèrcit Imperial
      -1714: Destinat a Hongria

Tercera Guerra Turca (17161718)
      -1716, 5 d'agost: Batalla de Peterwardein (Petrovaradin; Novi Sad; Sèrbia)
      -17??: Ocupació de la Fortalesa de la Palanca del Banat de Temesvar (Timisoara)

Reforma, fineix l'historial del regiment
      -1721/1723/1724?: A Belgrad-Alba Graeca (actual Sèrbia), després de la Tercera Guerra Turca, els 2 regiments d'Infanteria d'origen hispànic supervivents a la "Guerra per la Successió":

es fusionen en 2 regiments segons el peu espanyol:

 

Bandera Regimental

Molt poc es coneix de les banderes de l'Exèrcit Reial de Carles III. Cap d'aquelles banderes s'ha conservat i tampoc existeixen descripcions detallades. La principal font d'informació són les Reials Ordenances Militars de Carles III decretades a Barcelona el 1706 i les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757):

"El primer regimiento de españoles que se levantó al servicio del emperador fue de infanteria y lo formó el almirante de Castilla en Lisboa y se componía de 560 españoles; sus banderas fueron bendecidas en 1704. Fue nombrado coronel don Juan de Ahumada, natural de Málaga. En él fueron incluidos los oficiales españoles que se pasaron a Portugal y los desertores y otros naturales de España. Lo levantó el almirante de Castilla a su costa. Todo el tiempo que duró la guerra en España fue su coronel el sobredicho. Este regimiento pasó con el emperador a Cataluña en 1705. En las banderas al principio de su formacion llevaba las armas reales de Castilla y León con un lema que Decía: Por Lege, Rege et patria [Per la Lley, el Rei i la Pàtria]. A la otra parte un san Jaime con un lema que decía: Sanctus Jacobus Hispaniae patronus [Sant Jaume, patró d'Espanya], y al pie de la imagen las armas del almirante, porque le levantó con su dinero.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 575

En Lluís Vilalta, webmestre de The Catalan Wargames Resource, ha reconstruït les dites banderes a partir de la informació disponible i per analogies amb d'altres banderes de l'època:

 
Imatge amb llicència
Creative Commons de:
Lluís Vilalta (cc)"
Font: CATALONIA STANDS ALONE
(The Catalans' War 1713-1714)"
 
Imatge amb llicència
Creative Commons de:
Lluís Vilalta (cc)"
Font: CATALONIA STANDS ALONE
(The Catalans' War 1713-1714)"
 

Reconstrucció històrica

(sense dades)