Unitat d'elit de l'Exèrcit Reial de Carles III, que constituïa també la seva guàrdia de corps. El Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" fou alçat al novembre de 1705 i agrupà els partidaris més fanàtics de Carles d'Àustria, els Vigatans. Després de 1713, els seu testimoni serà recollit pel Regiment d'Infanteria nº7 "Nostra Senyora del Roser" de l'Exèrcit de Catalunya.
Inicialment i sota la denominació oficial de "Reial Guàrdia Catalana", s'havien de formar un regiment d'Infanteria i un regiment de cavalleria. El Regiment d'Infanteria el formaren 11 companyies, 1 de granaders i 10 de fusellers.
Denominació
Els exèrcits europeus del segle XVIII no empraven cap tipus de numeració, sinó que normalment tan sols rebien el nom del seu Coronel, que n'era en realitat el "propietari" i en alguns casos també el comandant efectiu al camp de batalla.
El fet de denominar el regiment pel nom del seu coronel provoca un greu problema a l'hora d'identificar els regiments, doncs es donaven casos en què un mateix regiment va rebre fins a 4 noms diferents al llarg de la Guerra per la Successió, a mida que els Coronels anaven morint i eren rellevats. També es donaren casos de Coronels que es venien i es compraven regiments, de manera que la denominació del nom del Coronel pel del regiment no garanteix que, en efecte, sigui el mateix regiment de l'any anterior. A aquest fet s'hi uneix la problemàtica generada per Coronels amb un mateix cognom, i també la problemàtica de la grafia correcta dels noms en un context internacional en què les diferents fonts escriuen el nom tal com els sona. És per aquesta raó que en la historiografia militar d'Europa s'ha optat per assignar un número permanent als regiments; aquesta numeració cronològica es determina en funció de la data de lleva del regiment. D'aquesta manera, la dificultat es redueix a esbrinar la data de lleva del regiment i fer-ne le seguiment, independentment del nom de Coronel que tinguin en un moment determinat.
En els documents, el Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" rep la denominació històrica de "Reials Guàrdies Catalanes", "Reial Guàrdia Catalana", "Guàrdies Reials Catalanes" i "Guàrdia Reial Catalana". L'assignació del nº3 es fonamenta en la seva data de lleva, doncs segons les dades disponibles fins a avui en dia, fou el 3er regiment en aixecar-se. Aquesta numeració la fa www.11setembre1714.org de manera provisional, i no s'ha d'emprar en cap obra científica o divulgativa, havent-se d'emprar tant sols qualsevol de les denominacions històriques. La numeració, nº3, pot canviar en qualsevol moment a mesura qua avancin els estudis sobre l'Exèrcit Reial de Carles III.
Així mateix, el Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" havia de fer inicialment les funcions de guàrdia pretoriana del Rei Carles III, però les necessitats de la guerra forçaren que la unitat estengués les seves funcions a la lluita directa al camp de batalla, esdevenint en la pràctica una unitat d'infanteria; és per aquesta raó que www.11setembre1714.org li assigna l'adjectiu d'infanteria.
Advocació catòlica
El Regiment estava sota l'advocació catòlica de la "Immaculada Concepció de la Verge Maria".
Oficials Majors
El Regiment era comandat pel Coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric; la oficialitat de 1705 estava formada pels principals cabdills vigatans, que foren honorats amb graus superiors als que ocuparen dins del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" com a recompensa per la seva contribució decisiva a l'Aixecament Militar Austriacista.
El Coronel Peguera morí el 1708 i fou rellevat pel Coronel Heinrich von Hessen - Darmstadt, germà del difunt Georg von Hessen-Darmstadt (Príncep Jordi). Després de l'enfrontament entre el Coronel Heinrich von Hessen - Darmstadt i el Mariscal Guido von Starhemberg, el primer acabà marxant de Catalunya i el comandament efectiu de la unitat recaigué en, l'aleshores, General de Batalla Antoni Meca i de Cardona.
A En Josep de Moragues se li oferí, com a la resta de Vigatans, el grau de Coronel i l'ofici de capità. Aquest però, feu petició de mantenir la patent de Coronel de cavalleria amb regiment propi que li havia estat concedida per Carles III. La gràcia li fou concedida, no formà part del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" i mantingué el Regiment de Cavalleria nº7 "Josep de Moragues".
Coronel
(1710 ~ 1713) vacant
(23-abr-1708 ~ mai-1710) Heinrich von Hessen-Darmstadt (alemany)
(nov-1705 ~ 15-mar-1708) Antoni de Peguera i d'Aimeric (català) † 15-març-1708
Tinent Coronel
(1705 ~1710/1713) Gen. Antoni Meca i de Cardona (català) ж 9-10-des-1710 Bat. Villavic. acceptà Utrecht (1713), es retirà
Sergent Major
(1706? ~1708-1710/1713) Josep Bellver i Balaguer (català) ж 9-10-des-1710 Bat.Villavic. ↓ Villavic. partidari Guerra a Ultrança
(1705 ~ 1706) Ignasi Picalqués (català) ж 21-abr-1706 Setge Barcelona ж 27-ago-1706 Mallén (Gov. de Girona)
2 Ajudants de la Plana Major
(17?? ~ 1710 ~ 17??) Benet Pomareda (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17?? ~ 1710 ~ 17??) Joan Ribera (català)
(1705 ~ 17??) Antoni Sabater (català)
(1705 ~ 17??) Francesc Moliner (català)
Furrier Major
(sense dades)
Capellà
(1705 ~ 17??) Miquel Ruaix (català)
Auditor
(sense dades)
Cirurgià amb 2 ajudants
(sense dades)
Tambor Major
(sense dades)
Carceller amb 2 ajudants
(sense dades)
Capità de granaders* (amb grau de Coronel)
(1706 ~ 1708) Josep Anton Martí (català) (1708, col. gov. del Reg. de la Reina)
Capitans (amb grau de Coronel)
(17??-1713) Pau de Thoar i Grec (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1713) Magí Vidal (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
(17??-1713) Josep Vilanova i Guitart (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
(17??-1713) Caietà Descallar i Desbach (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(17??-1713) Antoni Vilana i Vilamala (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(17??-1713) Francesc Gilber (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(17?? ~ 1710 ~ 1713) Rafael Anés (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
(17?? ~ 1711/13) Joan Baptista Martí (català) partidari de la Guerra a Ultrança desertà el 16-jul-1714
(1705 ~ 1711/13) Josep Moragull (català) ж 21-abr-1706 Setge Barcelona partidari de la Guerra a Ultrança desertà el 16-jul-1714
(1705 ~ 1713) Francesc Puig i Sorribes (català) partidari de la Guerra a Ultrança † 1713, assassinat a Berga
(1705 ~ 1713) Antoni Puig i Sorribes (català) ж 21-abr-1706 Setge Barcelona partidari de la Guerra a Ultrança † 1714?
(1705 ~ 17??) Miquel Mas de Roda (català) (fill d'En Josep Mas de Roda)
(1705 ~ 1706) Josep Anton Martí (català) asc capt. de granaders
(1705 ~ 17??) Antoni Cortada i Regàs (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(1705 ~ 1706) Carles de Regàs i Cavalleria (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(1705 ~ 1706) Domènec Perera (català) † 21-abr-1706, Setge Borbònic de Barcelona
Capità Tinent
(1705 ~ 1706) Felip Armengol i Folc (valencià) partidari de la Guerra a Ultrança
Tinents (amb grau de Tinent Coronel; a nivell teòric havien de ser 12 tinents inclòs el capità tinent)
(17??-1713) Francesc Xavier Copons i de Boixadors (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(17??-1713) Joan de Llinàs i Escarrer (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1710-1713) Tomàs Ruaix i Colomer (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1710-17??) Francesc Vila i Lleó (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1710-17??) Francesc de Matalonga (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1710-17??) Francesc Vinyals (català)
(17??-1710-17??) Francesc Gilber (català) asc. capità
(1706-17??) Magí Vidal (català) ж 21-abr-1706 Setge Barcelona asc. capità
(1705-1713) Pere Descallar "Fontanelles" (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
(1705-17??) Josep Vinyals (català)
(1705-17??) Josep Comes (català)
(1705-17??) Joan Baptista Martí (català) asc. capità
(1705-1706-17??) Pau de Thoar i Grec (català) asc. capità
(1705-17??) Antoni Morató (català)
(1705-17??) Josep Feu (català)
(1705-17??) Francesc Manresa (català)
(1705-17??) Francesc Rodolí (català)
(1705-1706) Josep Paisà (català) ↓ 21-abr-1706 Setge Barcelona partidari de la Guerra a Ultrança
Alferes (amb grau de Sergent Major; a nivell teòric havien de ser 12 alferes)
(17??-1713?) Jaume Alemany (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1713?) Josep Antich i Saladich (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1713) Joan Ninot i de Negrell (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-1713) Narcís de Sala (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), evacuat
(17??-1713) Melcior Figuerola i de Blanes (català) acceptà la Pau d'Utrecht (1713), es retirà del servei
(17??-1710-17??) Joan de Llinàs i Escarrer (català) ж 8-9-10-1710 Brihuega-Villaviciosa ↓ des-1710 Villaviciosa asc. tinent
(17??-1710) Francesc Escallar (català) † 10-des-1710 Batalla Brihuega-Villaviciosa
(17??-1710) Josep Torrens (català) † 10-des-1710 Batalla Brihuega-Villaviciosa
(17??-1710) Gladeric Casabaixa (català) † 10-des-1710 Batalla Brihuega-Villaviciosa
(17??-1710) Francesc Escrivà (valencià) † 10-des-1710 Batalla Brihuega-Villaviciosa
(1705-1706) Francesc Vinyals (català) ↓ 21-abr-1706 Setge Barcelona asc. tinent
(1705-17??) Tomàs Ruaix i Colomer (català) asc. tinent
(1705-17??) Guillem Colomines (català)
(1705-17??) Ramon Cortada (català)
(1705-17??) Antoni Boix (català)
(1705-17??) Jeroni Mestres (català)
(1705-17??) Francesc Pomareda (català)
(1705-17??) Manuel Boscà (català)
(1705-17??) Rafael Anés (català) ж 21-abr-1706 Setge Barcelona asc. capità
(1705-17??) Francesc Vila i Lleó (català) asc. tinent
(1705-17??) Francesc de Matalonga (català) ж 21-abr-1706 Setge Barcelona asc. tinent
(1705-1706) Magí Vidal (català) asc. tinent
Suboficials
Sergents (amb grau d'Alferes; a nivell teòric havien de ser 22 sergents)
(17??-17??) Jaume Alemany (català) asc. alferes
Furriers (a nivell teòric havien de ser 11 furriers)
(17??-1713?) Joan Alegria (català) partidari de la Guerra a Ultrança
Tambors (a nivell teòric havien de ser 22 tambors)
(sense dades)
Caporals d'esquadres (a nivell teòric havien de ser 44 caporals)
(17??-17??) Jaume Alemany (català) asc. sergent
(17??-17??) Joan Alegria (català) asc. furrier
(17??-1713?) Josep Rodrigues (català) partidari de la Guerra a Ultrança
Tropa
950 homes
1 Companyia de Granaders
Josep Masip (català) † 30-set-1708, havent capturat 3 banderes als borbònics
Joan Musachs (català) † 30-set-1708, havent capturat 3 banderes als borbònics
Soldats
(17??-17??) Salvador Païsa (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-17??) Francesc Rovira de Casellas (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(17??-17??) Joan Alegria (català) asc. caporal
(1707-17??) Jaume Alemany (català) asc. caporal
(1706-17??) Onofre Sierra (català) (asc. alferes; probablement del Reg inf nº24 "Llorach")
(1705-1713?) Josep Pomareda (català) partidari de la Guerra a Ultrança
(1705-1710) Joan Ninot i de Negrell (català) (1710, alferes del Reg. Imp. nº5 Toldo; després retornà) asc. alferes
(1705-1707) Josep Rocafort (català) (1707, alferes del Reg. inf. nº21 Gallway)
(1705-17??) Josep Antich i Saladich (català) asc. alferes
(1705-17??) Josep Rodrigues (català) asc. caporal
*Símbols:
mort: † -data
ferit: ж -data
capturat: ↓ -data
data d'ascens: 17xx asc. xx
nota informativa: (nota) (nota) (nota) (nota) (nota) (nota)
*Fonts:
1705, Planta: Reials Ordenances Militars de Carles III
1705, Planta d'Oficials, Suboficials i Tropa (parcial): Narraciones Históricas I, pàg 594
1705, Alçament: Narraciones Históricas I, pàg 589
1705, Alçament: Narraciones Históricas III, pàg 575
1705, Alçament: La Victòria Catalana de 1705, pàg 584
1705, Nom dels Oficials i Suboficials: Narraciones Históricas I, pàg 622
1705, Capellà: La Victòria Catalana de 1705, pàg 585
1706, 4-abr ~ 1706, 12-mai: Setge Borbònic de Barcelona: Narraciones Históricas II, pàg 88
1706, ago: Ocupació de Magallón i Gallur: Narraciones Históricas II, pàg 199
1706, 11-ago ~ 1706, 15-ago: Setge borbònic de Magallón: Narraciones Históricas II, pàg 199
1706, 24-26-ago: Captura de Mallén: Narraciones Históricas II, pàg 200
1706, 1-oct: Tauste: Narraciones Históricas II, pàg 201
1706, 8-oct: Borja: Narraciones Históricas II, pàg 201
1708, Mort Coronel Peguera: Narraciones Históricas II, pàg 484
1708, Castell de Concas: Narraciones Históricas II, pàg 539
1708, Incursió de La Guàrdia: Narraciones Históricas II, pàg 540
1708, 8-mai: Sortida de Barcelona del Príncep Enric: Narraciones Históricas II, pàg 543
1708, 20-mai: Combat de Sant Julià de Ramis: Narraciones Históricas II, pàg 543
1708, Sergent Major Josep Bellver: Narraciones Históricas II, pàg 543
1708, 6-jul: incursió a l'Escala: Narraciones Históricas II, pàg 544
1708, juli/ago: Cap a Cervera: Narraciones Históricas II, pàg 544
1710, Oficials a la Batalla de Villaviciosa: Narraciones Históricas III, pàg 150
1713, Evacuació: Narraciones Históricas III, pàg 683
Soldat i Alferes Josep Anrich i Saladich: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 115
Alferes i Tinent Tomas Ruaix i Colomer: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 116
Soldat i Alferes Joan Ninot i de Negrell: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 118
Soldat Josep Pomareda: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 126
Soldat, Caporal, Sergent i Alferes Jaume Alemany: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 127
Soldat Josep Rocafort: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 133
Soldat Francesc Rovira de Casellas: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 137
Soldat Onofre Sierra: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 139
Soldat i Caporal Josep Rodrigues: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 140
Soldat, Caporal i Furrier Joan Alegria: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 140
Soldat Salvador Païsa: L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 146
*Companyia de Granaders: no existia en la planta inicial; apareix el 1706: Narraciones Históricas II, pàg-xxx
Uniformes: Papers i Comptes del General Stanhope i el General Peterborough
Uniformes: Mr. Prockter 18/12/07
Uniformes i Divisa groga: Narraciones Históricas II, pàg 134
Uniformes de la Guàrdia Noble de Corps: Narraciones Históricas II, pàg 510
Finançament
(sense dades)
Uniforme
Al 1706 el Regne d'Anglaterra subministrà 500 casaques grogues amb gira blava per a la Infanteria de l'Exèrcit Reial de Carles III. Es probable que aquestes casaques estiguessin destinades a les Reials Guàrdies Catalanes.
En Francesc de Castellví anota que el groc era el color de la divisa de la Casa d'Àustria i el del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes". Per altre banda, també anota que la Guàrdia Noble de Corps vestia tota de groc amb galó de plata.
Tropa, 1706
-Uniforme: Casaca: groc, Gira: blau?, Jupa: ?, Calces: ?, Mitges: ?, Corbata: ?, Botó i Galó: ?
Guàrdia Noble de Corps, 1708
-Uniforme: Casaca: groc, Gira: groc, Jupa: ?, Calces: ?, Mitges: ?, Corbata: ?, Botó i Galó: plata
-Montura: Mantilla i Tapafundes: ?, Rivet: ?.
Historial Militar
Alçament
-1705, 15-novembre: S'alça el Regiment nº3 "Reials Guàrdies Catalanes" a Barcelona
-1705, 28-desembre: S'alça oficialment el Regiment nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"
Guerra per la Successió (1705-1713)
-1706, 3-abril ~ 1706, 12-maig: Setge Borbònic de Barcelona de 1706
-1706, agost: Destinat al Regne d'Aragó
-1706, agost: Ocupació de Magallón
-1706, agost: Ocupació de Gallur
-1706, 11-agost ~ 1706. 15-agost: Setge borbònic de Magallón
-1706, 24-26-agost: Captura de Mallén
-1706, 1-octubre: Captura Tauste
-1706, 17-octubre: Captura Borja
-1707, abril: 1ª Ocupació de Madrid
-1708, 8-maig: El Príncep Enric surt de Barcelona destinat a la Frontera de l'Empordà
-1708, 20-maig: Combat de Sant Julià de Ramis
-1708, 5-juliol: Surten de Barcelona (500 homes)
-1708, 6-juliol: Incursió a l'Escala (40 granaders)
-1708, juliol: El Príncep Enric de Darmstadt passa de l'Empordà cap a Cervera
-1708, juliol: Acampats a Montmaneu (Anoia)
-1708, 23-setembre: Atac al Castell de Concas
-1708, 30-setembre: Incursió sobre un campament borbònic situat entre Palau i La Guàrdia
-1708, octubre: Acampats a La Guàrdia
-1709, 26-juny: Acampats a Cervera
-1709, 26-agost: Pas del Segre
-1709, 28-agost: Presa de Balaguer
-1710, 27-juliol: Batalla d'Almenar
-1710, 20-agost: Batalla de Zaragoza
-1710, 21-setembre: 2ª Ocupació de Madrid
-1710, 8-9-10-desembre: Batalla de Brihuega-Villaviciosa
Evacuació
-1713, juliol: Evacuació cap a Itàlia. Després de la Traïció Anglesa, les Forces Imperials són obligades a evacuar el Principat de Catalunya. Oficialment, el "Regiment de Reials Guàrdies Catalanes" es trasllada a Regne de Nàpols. La immensa majoria dels soldats del regiment és queden a lluitar fins a la mort a Barcelona, enquadrats en el Regiment d'Infanteria nº7 "Nostra Senyora del Roser".
Reforma
-1713: A Gènova i a Milà, els 7 regiments d'Infanteria d'origen hispànic evacuats:
es fusionen en 2 regiments segons el peu espanyol:
Bandera Regimental
Molt poc es coneix de les banderes de l'Exèrcit Reial de Carles III. Cap d'aquelles banderes s'ha conservat i tampoc existeixen descripcions detallades. La principal font d'informació són les Reials Ordenances Militars de Carles III decretades a Barcelona el 1706 i les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757):
| "El segundo [regiment] fue el que mandó formar el emperador ocupada Barcelona en noviembre de 1705 para su guardia y le nombró regimiento de Reales Guardias Catalanas. Tenía en sus banderas las armas reales de España y al centro del escudo las de Austria y lema que decía: Donec Perficiam [Fins que ho aconseguim] con la imagen de la Puríssima Concepción a la otra parte. |
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 575 |
En Lluís Vilalta, webmestre de The Catalan Wargames Resource, ha reconstruït les dites banderes a partir de la informació disponible i per analogies amb d'altres banderes de l'època:
 |
|
 |
Imatge amb llicència
Creative Commons de:
Lluís Vilalta (cc)"
Font: CATALONIA STANDS ALONE
(The Catalans' War 1713-1714)"
|
|
Imatge amb llicència
Creative Commons de:
Lluís Vilalta (cc)"
Font: CATALONIA STANDS ALONE
(The Catalans' War 1713-1714)" |
|
|
|
Reconstrucció històrica
(sense dades) |
