Bandera de Santa Eulàlia de Barcelona. 11 de setembre de 1714.

Penó i/o Bandera
de la Màrtir Cristiana Santa Eulàlia
- Bandera de la Ciutat de Barcelona -

"La Bandera de Santa Eulalia, que llevaba el "conseller" primero, llegó a las 7 dadas de la mañana...

Embistieron los sitiados con tanto denuendo, animados por la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo, y recobrando otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta a los sitiadores que le ocupaban.

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 252

El contingut d'aquesta plana
ha estat actualitzat el dilluns 21 d'abril de 2008

bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona bandera de barcelona bandera santa eulalia bandera de barcelona

Malgrat ser un símbol místico-religios de transcendal significació per a la Ciutat de Barcelona i pel conjunt de la nostra Nació, l'actual classe política catalana, amb la connivència dels cercles acadèmics oficials, l'han relegat a la marginalitat.


Quadre: L'Onze de Setembre de 1714 Autor: Antoni Estruch i Bros Propietat: Obra Social Caixa Sabadell

Tan sols els notables i rigurosos treballs d'En Sebastià Herreros i Agüí ("La Bandera de Barcelona 1991-2005") i d'En Francesc Riart i Jou ("Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714", "Catalunya durant la Guerra de Successió"), han aportat una mica de llum sobre una de les relíquies més venerades per la nostra Nació.

Hom considera que des del segle XIV, en les principals Ciutats de Catalunya que gaudien del Privilegi de tenir unitats paramilitars pròpies, s'anomenava "Bandera de la Ciutat" a l'ensenya de les milicies de ciutadans d'aquelles ciutats. En el cas de Barcelona, i segons sembla a partir del segle XVI, aquesta era el la Bandera de Santa Eulàlia, Patrona de la Ciutat.

Prenent les descripcions de l'època, el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia estava constituït per un camper de color carmesí, amb la imatge de Santa Eulàlia pintada al mig. La patrona anava flanquejada per l'escut de la Ciutat de Barcelona en una banda i el senyal del capítol catedralici (el Bisbat de Barcelona) en l'altre. Segons altres fonts de l'època però, es diu que en el lloc de l'escut de la Ciutat de Barcelona, hi apareixia l'escut reial (quatre pals de gules en camper d'or)

D'aquestes fonts també sembla deduïr-se que de manera simultània, a més del Penó "religiós" de Santa Eulàlia, existiren una Bandera "civil" de Santa Eulàlia i un Bandera "militar" de Santa Eulàlia.

A títol de resum, està documentada l'existència del Penó "religiós" de Santa Eulàlia des de 1339, i sembla que a partir del segle XVI, es feren Banders "civils" i "militars" que seguint el patró del Penó "religiós", i que substituïren, per un motiu encara desconegut, la tradicional Bandera quarterada com a Badera de la Ciutat.

A continuació s'ofereix una recopil·lació de la informació sobre el Penó i/o Bandera de la Màrtir Cristiana Santa Eulàlia.

La Bandera de la Ciutat de Barcelona

Des de l'Edat mitjana, la Bandera de la Ciutat era la tradicional bandera quarterada de creus i pals, la qual era l'estendard enarborat per la Host de Barcelona per encapçalar les mobilitzacions armades ofensives o defensives de la Ciutat.


Bandera de la Ciutat de Barcelona durant els segles XIII, XIV, XV i XVI

Sembla que entre els segle XV i XVI la Bandera de Santa Eulàlia substituí la tradicional bandera quarterada com a Bandera de la Ciutat, integrant el tradicional escut quarterat de la Ciutat com un element més de la Bandera.

A partir d'aleshores doncs, fou la Bandera de Santa Eulàlia la que presidí les mobilitzacions militars de la Coronela i la que va liderar les tropes en la Batalla de Montjuïc de 1641, en la Batalla de Montjuïc de 1706, i en la Batalla de l'11 de setembre de 1714.


Bandera de la Ciutat de Barcelona durant els segles XVI, XVII i XVIII

Escut de la
Universitat (Municipi) de Barcelona i del Consell de Cent Jurats

El símbol més antic que es conserva de la Universitat (Municipi) de Barcelona administrada pel Consell de Cent Jurats, és el segell del Pacte d'Oloron, del 2-gen-1289. En aquest segell hi apareix una creu patada i en cada quater un escut amb les armes del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona, Alfons III "el Franc".


Segell de la Universitat (Municipi) de Barcelona, en el Pacte d'Oloron del 28-gen-1289

Durant el primer terç del 1.300's (segle XIV), es configura l'escut definitu de la Universitat (Municipi) de Barcelona, quarterat de creus i pals. Així és com apareix en la làpida fundacional de l'església de Santa Maria del Mar de 1329 i en un segell municipal.


Segell de la Universitat (Municipi) de Barcelona del segle XIV. Escuts Reials i Escuts Municipals de la làpida fundacional de l'església de Santa Maria de 1329

A partir del 1400, els escuts que es reprodueixen en els edificis municipals sempre presenten la disposició quatrerada dels 2 símbols, mantenint la creu al 1er i 4rt quarter, i els pals (en un número adaptat al gust de l'artitsta) al 2on i 3er quarters.


Escut de la Universitat (Municipi) de Barcelona a la Casa de la Ciutat (Ajuntament), 1.401

La Bandera de la Ciutat
portada per les Hosts militars de Barcelona

Als Dietaris del Consell de Cent de Barcelona i als Dietaris de la Generalitat, hi apareixen dibuixos de la Bandera que les Hosts militars de Barcelona portaren en el període de la Guerra Civil Catalana (1462-1472).

El primer dels dibuixos correspon al 1457, quan fou convocat el sometent de Barcelona per atacar En Pere de Castellbell:

"Dicmenge, a XVI [Octobre del any M CCCC LVII].Aquest die isqué la bandera de Barchinona ab lo somatent, per anar en Vallès contra en Pere de Castellbell e altres baladros, ajudadors a conselladors seus, lo qual, per força, se’n havia manada e treta de casa, violentament, la viuda qui fonch muller del honorable en Johan Romeo"

Dietaris de la Generalitat de Catalunya, volum I, anys 1411 a 1538


Bandera de la Ciutat de Barcelona (1457)

El segon correspon al 1462, quan la Host de Barcelona sortí per atacar els francesos. En un punt posterior, es detalla que el Capità General de la Bandera o Host de la Ciutat fou En Joan de Marimon:

"A 29 de Abril, y 16 de Juny 1462, isque la Bandera de la Ciutat contra francesos, y torná â 13 de Janer 1463, y los Consellers isqueren fins al Coll de la Creu, y dit díe 16 de Juny es lo Jurament de Joan de Marimón Capitá General de la Bandera, ô host de la Ciutat. Vide lo Dietari"

Rúbriques de Bruniquer, volum segon, p. 288


Bandera de la Ciutat de Barcelona (1462)

El tercer dibuix data de 1468, on s'hi relata la caiguda de la Bandera de la Ciutat des de les bòvedes de la Catedral de Barcelona, on es custodiava. El mateix fet, sense dibuix annexe en aquest cas, havia succeït l'any 1461, afegint el detall que aquesta mateixa bandera havia estat present en la victoriosa Batalla de Sanluri (26-juny-1409, Sardenya), on les tropes del Rei de Sicília, En Martí "el jove", havien derrotat de manera definitiva les del Jutjat d'Arborea.

"Dimecres, a XXVIII. Haches die, hora de vespres, caygué per si mateas la bandera de la ciutat de Barchinona que oenje alt en la volta subirana de la Seu, entre lo cor e les scales de Sancta Eulàlia, e és aquesta bandera aquella que fonch a la batalla de Sent Luri, en Serdenya, e stà en veritat que, tantost, fonch tornada penjar bon tros pus alt que no solia, en la volta mateixa; Déus per sa mercè·ns do bona ventura e bons senyals, que algú qui bon christià sia no deu creure en senyals"

Rúbriques de Bruniquer, volum segon, p. 288

"Divenres, a XVI [Setembre del any M CCCC LXVIII]. Haches die, hora de vespres, caygué la bandera de la ciutat de Barchinona, qui estava penjada alt, en la volta de la Seu de la dita ciutat, devant les scales de Sancta Eulalia, sens que algú no la tochà; tot sia a honor e glòria de Déu. E alguns jorns aprés fonch tornada penjar pus alt"

Rúbriques de Bruniquer, volum segon, p. 288


Bandera de la Ciutat de Barcelona (1468)

En els 3 casos d'aquest breu període, la imatge reprodueix la mateixa bandera quarterada i abocinada al vol, amb els pals (verticals) transformats en faixes (horitzontals) i en número variable. Els dibuixos són apunts esquemàtics fets amb ploma.

De la Bandera quarterada tradicional
a la Bandera de Santa Eulàlia

En conjunt doncs, sembla clar que des de 1329, la Bandera de la Ciutat quarterda de la Creu i de les Armes del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona fou la que guià les Host de la Ciutat en les seves campanyes militars.

També està documentat que l'asta de la dita Bandera de la Ciutat fou rematada amb una figura de plata de la Màrtir Cristina Santa Eulàlia, Patrona de la Ciutat.

A més, la dita Bandera de la Ciutat era custodiada a la Catedral, penjada sobre les escales que baixen a la Cripta de la Santa, i per tant, semblaria lògic deduir que la Bandera de la Ciutat comencés a ser anomenada també, Bandera de Santa Eulàlia.

Encara es desconeix però, quan la Bandera de Santa Eulàlia esdevingué la Bandera de la Ciutat, i per tant, també de la Coronela de Barcelona. La data més primerenca en què apareix confirmat el canvi és el 1588, ço és, 100 anys després de la Guerra Civil Catalana (1462-1472).

Seguint aquesta darrera efemèride, cal tenir present que fou durant aquesta guerra quan la Generalitat de Catalunya decidí arrencar els escuts del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona, per tal de substituir-los per la Creu de Sant Jordi, Màrtir Cristià Patró de la Institució; i també cal tenir present que el Consell de Cent de Barcelona fou aliat de la Generalitat en la guerra contra el Rei.

Per contra, en els portulans no hi apareix mai la Bandera de Santa Eulàlia com a Bandera de la Ciutat, sinó que tot al llarg d'aquest període sempre es dibuixa la tradicional Bandera quarterada com a Bandera de la Ciutat.


1357		1468		1592		1640

El Penó "religiós" de Santa Eulàlia

Al 1339 ja existia un Penó religiós dedicat a Santa Eulàlia, tal com cetifica un document que s'havia custodiat a l'Arxiu Municipal de Barcelona, on s'hi detallava el Penó que s'emprà durant el trasllat de les restes de la Màrtir Cristiana a la Catedral.

"...indutus cum sua Capa purpurea, portans in manibus suis quodam vexillum cum campo rubeo et cruce alba, quae cruz est signum dicte Sedis, et cum Imagine Beatae Eulalie ibi depicta tenente dictam Crucem cum manu dextera dicta Imago tenebat,..."

De Secuna translatione Corporis Sancti Beate Eulalie Virginia et Martyris Barchinone. Anno 1339. Ex Primo Vermil. Carthular. Civitat. Barcin. Fol. 154

"Vida, martyrios, y grandezas de Santa Eulalia…"
Don Ramón de Ponsich y Campos; 1770, Madrid

"Y también en la procesión iba á caballo el Venerable Guillen de Torrellas Canónigo de Barcelona y Pavorde del mes de Setiembre de la propria Iglesia, vestido de una capa de grana, llevando en las manos cierta bandera, en la cual habia una cruz blanca en campo rojo, que es el escudo de dicha Seo, y una imagen de Santa Eulalia que en la mano izquierda tenia la dicha Cruz, y en la derecha un ramo de Palmas."

"Mugeres Célebres de España y Portugal"
Juan de Dios de la Rada y Delgado; Barcelona 1868

Quedant pendent l'estudi de les banderes de la Seu de Barcelona, tot sembla indicar que aquest Penó "religiós" de Santa Eulàlia hauria estat l'arrel de la Bandera "civil" de Santa Eulàlia.

Entre les varies descripcions d'aquestes banderes, hi ha la que aporta En Jeroni Pujades en el seu dietari, on descriu detalladament la processó del 24-mai-1601, durant les Festes per la Canonització de Sant Raimon de Penyafort.

"Seguia, tras de assò, la bandera que’s diu de Santa Eulàlia, la qual és de tafetà carmesí molt gran ab orlas pintadas de or y plata y en lo mig la figura de la dita santa, y dos insígnies, la una de la Ciutat y la altra del Capítol, y al cap de el asta un bell image de la santa fet de plata sobredaurada del qual cap de asta cauen dos cordons de seda carmelina y ora ab bellíssims flochs en la fi."

"Dietari de Jeroni Pujades I (1601-1605)"
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Volum XV Barcelona, 1975. pàg. 106

La Bandera "civil" de Santa Eulàlia

La data més primerenca en què la Bandera de Santa Eulàlia és qualificada de Bandera de la Ciutat de Barcelona és el 1588, quan la Coronela de Barcelona es preparà per atacar la Ciutat de Tortosa:

"Dimecres, a VI [Juliol de 1588] … En haches mateix die los consellers de la present ciutat tragueren i posaren en una de les finestres de la casa de la ciutat, sobre la porta principal de aquella, la bandera de sancta Eulàlia, que és la bandera de la ciutat,..."

Dietaris de la Genaralitat de Catalunya, volum III, anys 1578 a 1611

"Disabte, a VIIIº. … Y entesa, per los senyors consellers i Consell de la present ciutat aquesta novetat dels de Tortosa, fou referida en lo Consell de Cent que, encontinent, se tingué determinació del qual dit die sis del corrent fou treta la bandera de la ciutat y posada en la finestra, sobre lo portal major de la casa de dita ciutat, a effecte de anar ab ella y ab quatre mília hòmens contra la ciutat de Tortosa, en reparo de la injúria y dany que feyen a la ciutat de Barcelona, detenint e impedint lo conseller en cap com dalt és dit.

Y fou assò fet dèsta manera, que los senyor Federico Roig y de Soler, ciutedà, conseller segon, y per absència de dit conseller en cap, coronell d’est ciutat, en companyia dels altres consellers y sos pròmens y de la vint-y-quatrena de guerra, que ya per dita ciutat era elegida, y ab molt altres cavallers y persones de tots estaments de la dita casa, y ab gran música y regosijo de trompetes y atabals, a les deu hores del matí del mateix die, a sis del corrent, isqué de la casa de la ciutat, y detenint y girant-se devant lo portal major de aquella, prengué la dita bandera, que ya allí estave aparellada, y de baix enfora la alçà y donà als officials y ministres de la ciutat, qui per haches effecte estaven a la finestra sobre dit portal, los quals la prengueren y, encontinent, la posaren y assentaren a la mateixa finestra, continuant-se la dita música y regosijo, la qual bandera se diu de Sancta Eulàlia, y és la major y millor de dita ciutat, feta de tafeta carmesí ab la figura, a cada part, de sancta Eulàlia pintada al oli y dorada, ab scut, també en cada part, de les armes de dita ciutat daurat y de semblant pintura.

E la dita finestra estave ornada de un dosser de tafeta groc i carmesí, y altre dosser de sobreviat de vellut carmesí y brocat. Y posada, com és dit, se’n tornaren los senyors coronell, consellers, prohòmens y vint-y-quatrena en la casa de la ciutat, y lo coronell y altres estigueren, die y nit, en la dita casa en guarda de dita bandera"

Dietaris de la Genaralitat de Catalunya, volum III, anys 1578 a 1611

La Bandera "militar" de Santa Eulàlia

De manera paral·lela a la menció de la Bandera de Santa Eulàlia com a Bandera de la Ciutat de Barcelona, també està documentada l'aparició de Banderes "militars" (Banderes de camp) de Santa Eulàlia, tant en la campanya militar contra Tortosa (1588), com en la "Sortida" de 1639 en socors de la Vil·la de Perpinyà, en els precedents de la Guerra dels Segadors (1640-1652).


Bandera "de camp" de Santa Eulàlia (1588)

La Bandera de Santa Eulàlia
durant el Setge borbònic de Barcelona de 1713-1714

Descripció del Capità de la Coronela de Barcelona Francesc de Castellví i Obando:

"El 24 de junio, con la acostumbrada ceremonia y copioso concurso, fue sacada en público la antiquísima y tan renombrada bandera de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, que en los antiguos tiempos se vio victoriosa contra los moros en el reino de Aragón y conquistas de los reinos de Mallorca y Valencia y contra potentados en los reinos de Sicilia, Nápoles, Cerdeña, Córcega y en diferentes costas de África.

Esto atestiguan los (d)ocumentos que se conservan en el archivo real de Barcelona, todos (los) historiadores antiguos de Cataluña, los condes y reyes de Aragón en sus rescriptos y pueden leerse comúnmente (en) los autores, pues para describirlo habría menester copiosos volúmenes.

Esta bandera no se sacaba jamás que no fuese por alguna grave urgencia, saliendo los condes de Barcelona y reyes de Aragón a campaña, o los hijos primogénitos, y siempre acompañadas de uno de los "conselleres" de Barcelona.

Al tiempo de partir entregaba la bandera al rey y éste al primogénito con estas palabras: "Tomad esta bandera, guardadla bien, que por su virtud y valor de los que la han acompañado, jamas ha sido vencida". El primogénito juraba no desampararla y la entregaba al "conseller" que le seguía en la jornada.

Fue elegido en esta ocasión por alférez de ella don Juan de Lanuza y de Oms, conde de Plasencia, vizconde de Rueda y de Perellós, porque se hallaba presidente o protector del Estado de la nobleza, y la Ciudad resolvió formar un batallón de mil hombres para guardia de la bandera y descanso de la Coronela.

La forma de la bandera sobredicha era a modo de un pendón, poco más grande que un estandarte de los que hoy usa la caballería y dragones. Era de damasco carmesí. A la una parte estaba la imagen de santa Eulália, a la otra la de un cáliz con una hostia sagrada y un lema que decía: "Exurge, Deus, judica causam tuam".

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol III, pàg. 590

El Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia
durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714

El Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia era reverenciat en extrem, i només era treta de la Casa de la Ciutat en casos de perill extrem. En la fase crucial de la Batalla de l'11 de Setembre, fou portada al Baluard de Jonqueres per encoratjar el ferotge contraatac llançat per les tropes catalanes a les 7:00h del matí.

Encapçalava el contraatac el Conseller en Cap de Barcelona, Rafael Casanova i Comes, i dirigia les operacions militars el General Josep Bellver i Balguer, amb un contingent format per companyies del 6è Batalló de la Coronela de la Barcelona i d'altres companyies voluntàries d'altres Batallons de la Coronela i de l'Exèrcit de Catalunya.

El Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia era portat pel Conseller en Cap En Rafael Casanova i Comes; el cordó de la dreta era portat per En Joan de Lanuza i d'Oms, Comte de Plasència i Protector del Braç Militar de Catalunya, que havia estat nomenat Alferes Major del Penó (i/o Bandera). El cordó de la dreta era portat per En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí.

La custodiada del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia estava formada per un grup de Prohoms destacats de Ciutat, amb les armes a la mà, als quals s'uniren espontàniament diversos barcelonins, per evitar que en cap cas el Penó (i/o Bandera) caigués capturat per l'enemic.

Preparatius per la sortida de la Bandera de Santa Eulàlia l'11 de setembre de 1714:

"El general comandante don Antonio de Villarroel, que se hallaba en su casa, despierto, asentado en una silla, hecha dejación de su empleo y pronto para embarcarse, luego que oyó el toque de la campana y tuvo el aviso del general de día del asalto, despachó dos ayudantes y otros soldados de guardia a dar aviso a los señores del Gobierno y prevenirles que él marchaba ver el estado del asalto y dar las providencias que le fuesen posibles, en tanto que las gentes se unían.

Montó a caballo y llegó hasta el cabo de la plaza del Borne. Encontró al conde de Plasencia y a don José de Pinós, que acudían a la novedad, y les dijo: "Yo he dado por ahora las disposiciones posibles para contener al enemigo. En tanto que se junta el resto de las gentes, V.Exas. pueden pasar desde luego a casa de la Ciudad y informar del presente estado y decir a aquellos señores que ya es tiempo de sacar la bandera de Santa Eulalia y hacer el último esfuerzo, que ya ha llegado el caso que yo les había prevenido, que no hay mas tiempo para reflectar sino morir o vencer; que entrambos partidos me ofrezco a serles compañero; (...)

Llegados a la casa de la Ciudad, recibieron los señores del Gobierno el parecer del general por un ayudante, que se reducía a que él con toda la caballería y parte de gentes atacaría los sitiadores por la parte del "Pla d'en Llull" y parte del baluarte de Levante, y obraría con el mayor esfuerzo; que el "conseller" primero con la bandera de Santa Eulalia, con las compañías de la Coronela que podían sacar de los baluartes y algunos destacamentos que guardaban las puertas y demás gentes que seguirían la bandera, podrían atacar por la parte del portal Nuevo sobre el terraplén de la muralla, empezando por la parte de Junqueras, y que podían dirigirse por la disposición del general don José Bellver; (...)

Los señores del Gobierno respondieron que estaban prontos a ejecutar todas las disposiciones. En efecto, con la mayor prontitud resolvieron sacar la bandera de Sant Eulalia y los diputados resolvieron sacar la de San Jorge, que representa todo el Principado, que la de Santa Eulalia es propia de Barcelona. (...)

Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós.

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 248-249

Sortida del Conseller en Cap Rafael Casanova amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia:

"Puestos en marcha, avisaron al general Villarroel y de instante en instante le daban aviso en dónde se hallaban.

Juntábanse por instantes las gentes a acompañar la bandera, porque era mucha la devoción y confianza que de tiempos muy antiguos tenían los catalanes a este pendón, y con mas fervor los barceloneses.

Siguieron la bandera las compañías del sexto batallón de la Coronela, que estaba de guardia en los baluartes de San Pedro, Junqueras, Tallers y del Rey, y algunas escuadras del tercer batallón, que estaban de guardia en las puertas del Angel, San Antonio y Santa Madrona. (...)

Avisado el general comandante de que la bandera de Santa Eulalia se hallaba cerca cerca de la muralla de Junqueras y advertido por el fuego, que se advertía mas vivo, envió orden al teniente coronel don José Vilana, que se hallaba con un cuerpo de 300 hombres, que se ejecutase el orden que le tenía prevenido, que era marchar por las Pescaterías (...) .

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 249

Contraatac del Conseller Rafael Casanova amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia:

"La Bandera de Santa Eulalia, que llevaba el "conseller" primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no és fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables).

Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante. Parte de ellos fue por la parte del huerto que llamaban "d'En Fabà", parte por la salida de Junqueras.

Llegó la gente con la bandera sobre la muralla de Junqueras, siendo entonces obstinado el combate y un flujo y reflujo de sitiados y sitiadores sobre el terraplén de la muralla a la parte del baluarte de San Pedro, que habían vuelto a ocupar los sitiadores.

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 252

Ferida del Conseller Rafael Casanova amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia:

"En este tiempo fue herido sobre el terraplén de la muralla el "conseller" primero, pasado un muslo. Dicen algunos que al tiempo que llegó el "conseller" primero con la bandera sobre el terraplén de la muralla volvieron a disparan los sitiadores los cañones que tenían cerca del arco de Junqueras, y que hicieron segundo estrago.

Refiere Verneda en sus memorias, diciendo: (...) Llegamos sin desgracia a la plaza de Junqueras. Subimos sin detenernos al terraplen de la muralla. A la bajada de Junqueras encontramos al "conseller" primero que, herdio de un balazo en un muslo, llevaban en silla de mano a curar, y al vernos nos dijo: "Vayan, señores, sin detenerse, a ánimar nuestras gentes, que son muchos los peligros".

En los hombres de letras, aunque no haya la práctica de la guerra , arde en la ocasión el valor, porque el saber estimula la gloria y empeña el coraje a la resolución. Con esta acción apagó las sombras con que la malicia querían manchar su honor.

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 252-253

Situació del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia després de ser abatut el Conseller:

"Herido el "conseller", tomó de sus manos la bandera don Jacinto Oliver y dijo al conde de Plasencia: "Si V.E. permite, yo le descansaré teniendo la bandera". Respondió el conde: "Yo soy alférez mayor, a quien la Ciudad le ha confiado después del "conseller"; ni mis años ni mi cansancio me son impedimento para no llevarla y mantenerla hasta morir". Tomaron los cordones don José de Pinós y don José Mata de Copons.

En el intremedio de quedar el "conseller" herido fueron muertos o heridos diferentes sujetos y oficiales. En este intermedio se detuvo en el avance la gente de sobre el terraplén de la muralla a la parte del portal Nuevo y baluarte de San Pedro, y los sitiados desampararon el baluarte de San Pedro.

Recobrados los sitiados de la aprehensión que les causó ver herido al "conseller", volvieron con mayor intrepidez a cargar los sitiadores, que obligaron a retroceder con precipitación y a desamparar otra vez el baluarte de San Pedro, (...)

Retiraron la bandera de Sant Eulalia hasta el arco de Junqueras, en tanto que los sitiados construyeron una línia traviesa sobre el terraplén de la muralla desde el cabo de la pared del huerto de San pedro hasta el baluarte de este nombre, y luego pasó el conde de Plansencia con la bandera, donde se mantuvo hasta la capitulación. Esta obra y defensa corrió a la dirección del general don José Bellver.

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 253

Destí del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia
després del 13 de setembre de 1714

El 12 de setembre de 1714 es firmà la capitulació de Barcelona. El 13 de setembre de 1714 s'obriren les portes de la Ciutat i només d'aquesta manera pogueren entrar les tropes borbòniques a Barcelona. El 15 de setembre però, ja totalment ocupada la Ciutat, el Mariscal Duc de Berwick exigí l'entrega del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia, conjuntament amb la Bandera de la Generalitat, la de Sant Jordi, i les altres 42 banderes de les companyies de la Coronela. Les banderes foren dutes, com a botí de guerra, al temple de la Virgen de Atocha de Madrid.

El valor simbòlic, de la Bandera de Santa Eulàlia i de Sant Jordi era tan gran, que molts ciutadans, tal com recull el Capità Castellví, consideraren la pèrdua de les Banderes com una autèntica catàstrofe, més enllà de l'entrada de les tropes borbòniques a Barcelona.

Els Fets del 15 de setembre de 1714 narrats pel Capità Castellví:

"Este día mandó el duque que los "conselleres" entregasen todas las banderas de la Coronela, en número de 42, y la tan nombrada de Santa Eulália. El marqués de Guerchy instó al coronel Dalmau pasase a persuadir a los "conselleres" no interpusieses réplica ni resistencia porque harían peor la condición.

Pasó el coronel Dalmau a representarlo a los "conselleres", y el día 15 fueron entregadas todas las banderas de los gremios y la antiquísima bandera de Santa Eulàlia, que tantas veces había pasado el mar con los barceloneses a diferentes expediciones, como refieren las historias. El mismo día entregaron los diputados la bandera de San Jorge, que es la que representa el Principado.

Esparcida la noticia en la ciudad, se conocía la tristeza en todos los semblantes y más sensible fue a la nación verse despojada de este antiquísmo blasón o por lo menos se advirtió mas sentimiento que en haber quedado la ciudad superada por la fuerza.

Luego que tuvieron juntas las banderas y estandartes con otros tantos soldados a caballo, trayendo una cada soldado, marcharon desde la casa de la Ciudad derecho a la puerta de San Antonio a las 3 dadas de la tarde y las llevaron al real duque que, rendida la ciudad, pasó a alojarse desde la parte de levante a poniente.

El duque remitió luego a Madrid las banderas y fueron colocadas en el templo de la Virgen de Atocha, y poco después no se vieron más.

Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 312

Contradient en part la relació dels fets recollida pel Capità Castellví, segons denunciava el gravat alemany que es presenta a continuació, el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia, conjuntament amb la resta d'estendards i banderes, un cop arribaren a Madrid foren rebutjats per Felip V alegant que ell no reconeixia cap de les banderes de rebels. Felip V ordenà que fossin retornades a Barcelona i cremades públicament.


Gravat en alemany del segle XVIII?, que denuncïa la crema de les banderes catalanes decretada per Felip V. Font: AHCB

Gravat: amb text en alemany i d'origen desconegut, conservat al AHCB
Text: "Barcelona 1714. Estendards i Banderes són cremats 1714. Els Estendards i Banderes, les quals el Duc de Berwick cap a Madrid havia enviat, foren per Felip V de nou retornats, amb la "afirmació" que ell cap Bandera rebel "capturada" reconeixia, i a més (les banderes) públicament a través de (hencter?) cap a Barcelona fossin cremades."
Any d'el·laboració: s.XVIII???

Ens resultaria estrany que el Capità Castellví no haguera recollit aquests fets, tenint en compte que ell va continuar vivint a Catalunya fins després del 1725, any en què es firmà el Tractat de Viena, la pau definitiva entre Carles III i Felip V.

Fora molt estrany doncs, que En Castellví no se n'haguera fet ressò de tal crema pública, a no ser que no haguem detectat aquest fet en l'escrit de Castellví, o que aquest tingués lloc amb posterioritat al 1725. De totes maneres, la data final d'una de les reescripcions que feu En Castellví del seu manuscrit data probablement de 1749, i per tant tenint en comte que Felip V morí el 1746, aquest fet hauria d'haver estat cobert per En Francesc de Castellví.

Per tant, considerem que el destí del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia i de la resta de Banderes Catalanes és un misteri encara per resoldre, més enllà de tot dubte raonable.

Imatges historicistes
del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

Degut a la marginació institucional, el menyspreu dels intelectuals i la misèria moral de la classe política catalana, el desconeixement sobre el Penó de Santa Eulàlia s'ha perpetuat degut a la manca d'estudis, generant una extensa gama d'hipotèsis i especulacions. Tot seguit, un recull sobre la iconografia de la Bandera de Santa Eulàlia fins hui en dia:

1860-1863


Gravat: Josep Nicolau i Bartomeu Dibuix: Vicente Urrabieta Font: "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón"

Any: 1860-1863
Gravat: Jurament davant la Bandera de Santa Eulàlia
Autor: Gravat d'En Josep Nicolau i Bartomeu, sobre un dibuix d'En Vicente Urrabieta
Font: "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón" d'En Víctor Balaguer i Cirera
Descripció: Representa el moment en què el capitans barcelonins i el Conseller en Cap de Barcelona, Rafael Casanova, que com a tal era el cap de les milícies o Coronela, juren davant la Bandera de Santa Eulàlia i l'altar de la capella del Consell de Cent, defensar les llibertas de Catalunya i de la Ciutat.

Característiques i Elements del Penó i/o Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: dibuixada esquemàticament, porta la creu en forma de X a l'esquena.
Lema: no es pot apreciar.
Escut dret: no es pot apreciar.
Escut esquerra: no es pot apreciar.
Revers: no hi apareix.
Cordons: no es pot apreciar.
Asta del Penó i/o Bandera: no es pot apreciar.

1871


Font: "Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona ..."

Any: 1871
Gravat: Cerimonia d'enarborament del Penó de Santa Eulàlia
Autor: ?
Font: "Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona...." de Mateu Bruguera, Vol. I, pàg 119
Descripció: Representa el moment en què fou hissada la Bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Característiques i Elements del Penó i/o Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: dibuixada esquemàticament, en forma de X a l'esquerra.
Lema:no es pot apreciar.
Escut dret: no hi apareix.
Escut esquerra: no hi apareix.
Revers: no hi apareix.
Cordons: no es pot apreciar.
Asta del Penó i/o Bandera: amb una creu

1872


Font: "Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona ..."

Any: 1872
Gravat: El Conseller en Cap Rafael Casanova cau ferit al capdamnut del terraplè
Autor: ?
Font: "Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona" de Mateu Bruguera, Vol. II, pàg. Descripció: Representa el moment en què el Conseller en Cap Rafael Casanova cau ferit al capdamunt del terraplè de la muralla de Jonqueres mentre liderava el contraatac català

Característiques i Elements del Penó i/o Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: dibuixada esquemàticament.
Lema: no es pot apreciar.
Escut dret: no hi apareix.
Escut esquerra: no hi apareix.
Revers: no hi apareix.
Cordons: no es pot apreciar.
Asta del Penó i/o Bandera: amb una creu
Portador del Penó i/o Bandera: En Rafael Casanova i En Josep de Lanuza, Comte de Plasència
Portador del cordó dret: Josep de Lanuza, Comte de Plasència, tot i no apreciar-se el cordó
Portador del cordó esquerra: Galceran de Pinós, tot i no apreciar-se el cordó

1909
(1903?, 1907?)


Quadre: L'Onze de Setembre de 1714 Autor: Antoni Estruch i Bros Propietat: Obra Social Caixa Sabadell

Any: 1909 (1903?, 1907?)
Quadre: L'Onze de Setembre de 1714
Autor: Antoni Estruch i Bros
Propietari: Obra Social Caixa d'Estalvis de Sabadell

Característiques i Elements del Penó i/o Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.
Lema: no es pot apreciar.
Escut dret: Escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona
Escut esquerra: no es pot apreciar.
Revers: no hi apareix.
Cordons: s'hi aprecia 1 dels 2 cordons de la Bandera
Asta del Penó i/o Bandera: no es pot apreciar.
Portador del Penó i/o Bandera: En Rafael Casanova
Portador del cordó dret: Josep de Lanuza, Comte de Plasència, tot i no tenir-lo subjectat
Portador del cordó esquerra: Galceran de Pinós, tot i no tenir-lo subjectat

1981


Foto del Penó de Santa Eulàlia de l'Aj. Barcelona Font: SCGHSVN

Any: 1981
Foto: Penó de Santa Eulàlia de l'Ajuntament de Barcelona?
Any d'el·laboració: 1981
Primera exposició: 1983, Estand d'Expocultura
Ús: Anual, per a les Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer)
Encarregada per: Ajuntament de Barcelona
Dades de la reconstrucció: Basada en el "Dietari de Jeroni Pujades, dia 25-maig-1601".
Font: Societat Catalana de Geneologia, Heràldica, Sil·lografia, Vexil·lografia i Nobiliària (SCGHSVN)

Característiques i Elements del Penó:
Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, toga rosa, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra, núvol.
Lema: situat per sota del núvol: VENI, VIDI, VICI ("Vaig venir, vaig veure, vaig vèncer").
Escut dret: Escut del Consell de Cent de Barcelona?. En forma circular, amb ornamentalció i coronat. Al 1er i 4art quarters, si es tracta de la creu de Sant Jordi, els colors estan invertits.
Escut esquerra: Escut del Bisbat de Barcelona. En forma circular, amb ornamentalció i coronat amb una mitra?, fons roig i creu blanca i patada.
Revers: no hi apareix.
Cordons: no hi apareixen
Asta del Penó: no hi apareix

2000?


Dibuix de José Luís Calvo Pérez © Font: Associació Catalana de Vexil.lologia

Any: 2000?
Dibuix de: José Luís Calvo Pérez
Font: Associació Catalana de Vexil·logia
Codi BanCat: CAT.08.019.h1601

Característiques i Elements del Penó:
Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, toga rosa, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra. No hi ha ni núvol, ni lema.
Lema: no hi apareix.
Escut dret: escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona.
Escut esquerra: escut del Bisbat de Barcelona?. En forma romboidal, fons roig i creu blanca. L'escut del Bisbat de Barcelona però, té la creu patada.
Revers: no hi apareix.
Cordons: no hi apareixen
Asta del Penó: no hi apareix.

2002


Dibuix: Oriol Garcia i Quera © Font: Barcelona 1714. L'Onze de Setembre ©

Any: 2002
Dibuix de: Oriol Garcia i Quera
Font: Barcelona 1714. L'Onze de Setembre.

Característiques i Elements del Penó i/o Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.
Lema: no es pot apreciar.
Escut dret: escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona.
Escut esquerra: escut del Bisbat de Barcelona?. En forma romboidal, fons roig i creu blanca. L'escut del Bisbat de Barcelona però, té la creu patada.
Revers: no hi apareix.
Cordons: s'hi aprecien els 2 cordons de la Bandera
Asta del Penó i/o Bandera: amb una creu lleugerament patada
Portador del Penó i/o Bandera: el Conseller en Cap Rafael Casanova

2007


Dibuix de Francesc Riart © Font: Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714

Any: 2007
Dibuix: Francesc Riart
Dades de la reconstrucció: Castellví, III-590; Castellví IV-312; Sanpere i Miquel-568-571; Dietari Jeroni Pujades, IV-106; Dietari del Consell de Cent.
Font: Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714

Característiques i Elements de la Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: situada al centre, sobre un núvol; aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.
Lema: situat per sobre de la Santa: IN HOC SIGNO VINCIT ("sota aquest signe venceràs").
Escut dret: no hi apareix.
Escut esquerra: no hi apareix.
Revers
Calze: situat al centre, amb un Hòstia sagrada; amb decoracions al voltant i al capdamunt un àngel.
Lema: situat per sobre del Calze: EXURGE, DEUS, JUDICA CAUSAM TUAM ("Alca't, Senyor, jutja la teva causa")
Cordons: no hi apareixen els cordons, sinó un "llacet"
Asta de la Bandera: esquemàtica

Reconstrucció i ús actual per part de l'Ajuntament de Barcelona
de la Bandera de Santa Eulàlia

L'any 1981 s'ordenà la reconstrucció de la Bandera de Santa Eulàlia per part de l'Ajuntament de Barcelona. Es presentà públicament l'any 1983 i se n'ha limitat l'exhibició a una esporàdica presència durant les Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer).

La seva existència és pràcticament desconeguda per l'àmplia majoria dels barcelonins i la resta de catalans.


Actual Bandera de Santa Eulàlia de l'Ajuntament de Barcelona

Per altre banda, desconeixem si la Bandera de Santa Eulàlia que cada 11 de setembre hi ha al Fossar de les Moreres és la mateixa que la de l'Ajuntament.


Bandera de Sant Jordi i Bandera de Santa Eulàlia al Fossar de les Morers, durant l'11 de setembre

A la Ciutat de Cartagena encara conserven i veneren el "Pendón de la Ciudad". Encara que faci mal d'ulls veure els lleons i els castells de la Corona de Castella en un espai dedicat al Penó de Santa Eulàlia, creiem que aquesta imatge ens pot proporcionar una ideia aproximativa de com podria ser el Penó de Santa Eulàlia.

La coincidència en els colors és interessant, doncs ells l'anomenen "color púrpura/carmesí" definit com "pantone 220" o "Rojo cartagena".


Pendón de Cartagena

Hipòtesi sobre una versió militar
de la Bandera de Santa Eulàlia
durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714

Tal com hem esmentat a l'inici, de les fonts sembla deduïr-se que de manera simultània al Penó "religiós" de Santa Eulàlia i a la Bandera "civil" de Santa Eulàlia, també exisiten versions "militars" de la Bandera de Santa Eulàlia.

Aquesta Bandera "militar" de Santa Eulàlia variaria respecte del Penó bàsicament en la mida, éssent la Bandera similar a les banderes regimentals (aprox. 2metres x 2metres), i possiblement en algún dels elements que la conformaven.



Dibuix de Francesc Riart © Font: Catalunya durant la Guerra de Successió

Dibuix: Francesc Riart
Dades de la reconstrucció: Castellví, III-590; Castellví IV-312; Sanpere i Miquel-568-571; Dietari Jeroni Pujades, IV-106; Dietari del Consell de Cent.
Font: "Catalunya durant la Guerra de Successió"

Característiques i Elements de la Bandera:
Anvers
Santa Eulàlia: situada al centre, sobre un núvol; mantell groc, toga gris blavós, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra
Lema: situat per sobre de la Santa: IN HOC SIGNO VINCIT (sota aquest signe venceràs).
Escut dret: no hi apareix.
Escut esquerra: no hi apareix.
Revers
Calze: situat al centre, amb un Hòstia sagrada; amb decoracions al voltant i al capdamunt un àngel.
Lema: situat per sobre del Calze: EXURGE, DEUS, JUDICA CAUSAM TUAM ("Alca't, Senyor, jutja la teva causa")
Cordons: s'hi aprecien els 2 cordons de la Bandera
Asta de la Bandera: amb una creu lleugerament patada

Portador de la Bandera: Rafael Casanova i Comes;
Portador del cordó dret: Josep de Lanuza, Comte de Plasència
Portador del cordó esquerra: Galceran de Pinós

Prohoms, Oficials i Unitats Militars que
a les 7:00 h de l'11 de setembre de 1714
sobre el terraplè de la muralla entre Jonqueres i el Portal Nou
encapçalaren el contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova
amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

Enarbolant la Bandera
Conseller en Cap En Rafael Casanova i Comes ж 11-set-1714, enarbolant el Penó de Santa Eulàlia
En Joan de Lanuza i d'Oms (en caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova el rellevarà)
Alferes Major de la Bandera i Portador del Cordó de la Bandera de la dreta
En Joan de Lanuza i d'Oms (en caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova el rellevarà)
Capità Josep A. Mata i de Copons (rellevà En Joan de Lanuza, en el Cordó de la Bandera de la dreta) ж 11-set-1714
Portador del Cordó de la Bandera de l'esquerra
En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
Prohoms
En Carles de Fiveller i de Torres
En Manuel Flix
En Salvador de Tamarit
N'Antoni de València
En Francesc de Solà
En Joan Copons i de Falcó
En Jacint Oliver (recollirà el Penó en caure ferit Rafael Casanova i s'oferirà per portar-lo a En Joan de Lanuza i d'Oms)
N'Agustí Còdol i Roset (voluntari) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
N'Ambrosi Torrell i de Freixa ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
i d'altres Prohoms dels quals no es té relació exacte.
Oficials de la Coronela
Sergent Major Fèlix Nicolau Mojo i de Corbera (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
Capità de la 3ª Com.-6è Batalló Antoni Berenguer i Gabriel ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Capità de la 4ª Com.-6è Batalló Josep Ramon i de Magarola
Capità de la 5ª Com.-6è Batalló Josep A. Mata i de Copons (rellevarà En Joan de Lanuza i Oms al cordó)
Capità de la 6ª Com.-6è Batalló Antoni Lledó i Matelí † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Capità de la 7ª Com.-6è Batalló Josep d'Asprer i Arenas
Capità de la 8ª Com.-6è Batalló Josep Codina i Costa † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Oficials de la Coronela voluntaris
Capità 4ª Com.-5è Batalló Antoni Berardo i Morera (voluntari) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Capità de la 7ª Com.-2on Batalló Francesc de Llinàs i Escarrer ж 12-ago-1714 ж 11-set-1714
Capità de la 2ª Com.-3er Batalló Joan Bòria i Gualba ж 11-set-1714
Capità de la 3ª Com.-4rt Batalló Vicent Magarola i Descallar ж 11-set-1714
Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
i d'altres Oficials de la Coronela dels quals no es té relació exacte.
Oficials de l'Exèrcit de Catalunya
General Josep Bellver i Balaguer (dirigint les operacions militars del contraatac català de les 7:00h a Jonqueres)
Coronel Joan Nebot (voluntari) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Sergent Major Juan Sebastián Soro (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Capità Feliu Bellver (fill del General Josep Bellver i Balaguer)
Capità (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
i d'altres Oficials de l'Exèrcit de Catalunya dels quals no es té relació exacte.
Companyies de la Coronela
3ª Companyia - 6è Batalló: Mercers i Botiguers de tela (deixà la guàrdia del Baluard del Rei)
4ª Companyia - 6è Batalló: Blanquers (presència probable per ser-ne capità En Josep Ramon i de Magarolaí)
5ª Companyia - 6è Batalló: Escudellers (presència probable per ser-ne capità En Josep Mata i de Copons)
6ª Companyia - 6è Batalló: Taverners (presència probable per ser-ne capità N'Antoni Lledó i Matellí)
7ª Companyia - 6è Batalló: Fadrins Sastres (deixà la guàrdia del Baluard de Sant Pere)
8ª Companyia - 6è Batalló: Revenedors (presència probable per ser-ne capità En Josep Codina i Costa)
4ª Companyia - 5è Batalló: Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers (deixà guàrdia del Baluard de Tallers)
7ª Companyia - 2on Batalló: Flequers i Forners
2ª Companyia - 3er Batalló: Sabaters
3ª Companyia - 4rt Batalló: Hortolans del Portal de Sant Antoni
i d'altres Companyies de la Coronela de les quals no es té relació exacte.

*Fonts:
      Narraciones Históricas, IV, pag-350-351-352
      L'Onze de Setembre, Mapa adjunt nº8
      "La Bandera de Barcelona 1991-2005"; Sebastià Herreros i Agüí

*Símbols:
      capturat: ↓ data
      ferit: ж - data
      mort: † - data
      nota informativa: (nota) (nota) (nota) (nota)


Quadre: L'Onze de Setembre de 1714 Autor: Antoni Estruch i Bros Propietat: Obra Social Caixa Sabadell