Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

    Malgrat ser un símbol místico-religios de transcendal significació per a la Ciutat de Barcelona i pel conjunt de la Nació Catalana, l'actual classe política catalana, amb la connivència dels cercles acadèmics oficials, l'han relegat a la marginalitat.

    Tan sols el notable i rigurós treball d'En Francesc Riart i Jou ("Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714", "Catalunya durant la Guerra de Successió") ha aportat llum sobre una de les relíquies més venerades per la nostra Nació. A continuació s'ofereix una recopil·lació de la informació sobre el Penó i/o Bandera de la Màrtir Cristiana Santa Eulàlia.


Història, significació i descripció
del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

    Hom cosidera que des del segle XIV, en les principals Ciutats de Catalunya que gaudien del privilegi de tenir unitats paramilitars, l'anomenada "Bandera de la Ciutat" era l'ensenya pròpia de les milicies de ciutadans en aquelles poblacions. En el cas de Barcelona, aquesta era la bandera de Santa Eulàlia, patrona de la Ciutat.

    Segons algunes fonts, sembla deduïr-se que exisita una segona bandera utilitzada per presidir les procesons, especialment la de Corpus Christi, de manera que hi hauria una versió militar i una altra religiosa.

    Prenent les descripcions de l'època, el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia estava constituït per un camper de color carmesí, amb la imatge de Santa Eulàlia pintada al mig. La patrona anava flanquejada pel senyal reial (quatre pals de gules en camper d'or) i el senyal del capítol catedralici, (el Bisbat de Barcelona).

    Segons altres fonts de l'època però, en el lloc dels quatre pals reials, apareixia l'escut de la Ciutat de Barcelona.

    Era una bandera reverenciada en extrem, que només era treta de la Casa de la Ciutat en casos de perill extrem.


    Descripció del Capità de la Coronela Francesc de Castellví durant el Setge de Barcelona

"El 24 de junio, con la acostumbrada ceremonia y copioso concurso, fue sacada en público la antiquísima y tan renombrada bandera de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, que en los antiguos tiempos se vio victoriosa contra los moros en el reino de Aragón y conquistas de los reinos de Mallorca y Valencia y contra potentados en los reinos de Sicilia, Nápoles, Cerdeña, Córcega y en diferentes costas de África.
Esto atestiguan los (d)ocumentos que se conservan en el archivo real de Barcelona, todos (los) historiadores antiguos de Cataluña, los condes y reyes de Aragón en sus rescriptos y pueden leerse comúnmente los autores, pues para describirlo habría menester copiosos volúmenes.
Esta bandera no se sacaba jamás que no fuese por alguna grave urgencia, saliendo los condes de Barcelona y reyes de Aragón a campaña, o los hijos primogénitos, y siempre acompañadas de uno de los "conselleres" de Barcelona.
Al tiempo de partir entregaba la bandera al rey y éste al primogénito con estas palabras: "Tomad esta bandera, guardadla bien, que por su virtud y valor de los que la han acompañado, jamas ha sido vencida". El primogénito juraba no desampararla y la entregaba al "conseller" que le seguía en la jornada.
Fue elegido en esta ocasión por alférez de ella don Juan de Lanuza y de Oms, conde de Plasencia, vizconde de Rueda y de Perellós, porque se hallaba presidente o protector del Estado de la nobleza, y la Ciudad resolvió formar un batallón de mil hombres para guardia de la bandera y descanso de la Coronela.
La forma de la bandera sobredicha era a modo de un pendón, poco más grande que un estandarte de los que hoy usa la caballería y dragones. Era de damasco carmesí. A la una parte estaba la imagen de santa Eulália, a la otra la de un cáliz con una hostia sagrada y un lema que decía: "Exurge, Deus, judica causam tuam".
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol III, pàg. 590


El Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia
durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714

    En la fase crucial de la Batalla de l'11 de Setembre, fou portada al Baluard de Jonqueres per encoratjar el ferotge contraatac llançat per les tropes catalanes a les 7:00h del matí.

    Encapçalava el contraatac el Conseller en Cap de Barcelona, Rafel Casanova i Comes, i dirigia les operacions militars el General Josep Bellver, amb un contingent format per companyies del 6è Batalló de la Coronela de la Barcelona i d'altres companyies voluntàries d'altres Batallons i de l'Exèrcit de Catalunya. La Bandera era custodiada per un grup de Prohoms destacats de Ciutat, al qual s'uniren espontàniament diversos barcelonins no armats.


    Preparatius per la sortida del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

"El general comandante don Antonio de Villarroel, que se hallaba en su casa, despierto, asentado en una silla, hecha dejación de su empleo y pronto para embarcarse, luego que oyó el toque de la campana y tuvo el aviso del general de día del asalto, despachó dos ayudantes y otros soldados de guardia a dar aviso a los señores del Gobierno y prevenirles que él marchaba ver el estado del asalto y dar las providencias que le fuesen posibles, en tanto que las gentes se unían.
Montó a caballo y llegó hasta el cabo de la plaza del Borne. Encontró al conde de Plasencia y a don José de Pinós, que acudían a la novedad, y les dijo: "Yo he dado por ahora las disposiciones posibles para contener al enemigo. En tanto que se junta el resto de las gentes, V.Exas. pueden pasar desde luego a casa de la Ciudad y informar del presente estado y decir a aquellos señores que ya es tiempo de sacar la bandera de Santa Eulalia y hacer el último esfuerzo, que ya ha llegado el caso que yo les había prevenido, que no hay mas tiempo para reflectar sino morir o vencer; que entrambos partidos me ofrezco a serles compañero; (...)
Llegados a la casa de la Ciudad, recibieron los señores del Gobierno el parecer del general por un ayudante, que se reducía a que él con toda la caballería y parte de gentes atacaría los sitiadores por la parte del "Pla d'en Llull" y parte del baluarte de Levante, y obraría con el mayor esfuerzo; que el "conseller" primero con la bandera de Santa Eulalia, con las compañías de la Coronela que podían sacar de los baluartes y algunos destacamentos que guardaban las puertas y demás gentes que seguirían la bandera, podrían atacar por la parte del portal Nuevo sobre el terraplén de la muralla, empezando por la parte de Junqueras, y que podían dirigirse por la disposición del general don José Bellver; (...)
Los señores del Gobierno respondieron que estaban prontos a ejecutar todas las disposiciones. En efecto, con la mayor prontitud resolvieron sacar la bandera de Sant Eulalia y los diputados resolvieron sacar la de San Jorge, que representa todo el Principado, que la de Santa Eulalia es propia de Barcelona. (...)
Serían las 7 dadas cuando todo se ejecutó. El conseller primero tomó la bandera de Santa Eulalia, que el consistorio de la Ciudad fió a su mano. El conde de Plasencia, a quien la Ciudad había nombrado alférez mayor de ella, tomó el cordón de la derecha y la Ciudad encargó el cordón de la izquierda a don José de Pinós.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 248-249

    Sortida del Conseller Rafael Casanova amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

"Puestos en marcha, avisaron al general Villarroel y de instante en instante le daban aviso en dónde se hallaban.
Juntábanse por instantes las gentes a acompañar la bandera, porque era mucha la devoción y confianza que de tiempos muy antiguos tenían los catalanes a este pendón, y con mas fervor los barceloneses.
Siguieron la bandera las compañías del sexto batallón de la Coronela, que estaba de guardia en los baluartes de San Pedro, Junqueras, Tallers y del Rey, y algunas escuadras del tercer batallón, que estaban de guardia en las puertas del Angel, San Antonio y Santa Madrona. (...)
Avisado el general comandante de que la bandera de Santa Eulalia se hallaba cerca cerca de la muralla de Junqueras y advertido por el fuego, que se advertía mas vivo, envió orden al teniente coronel don José Vilana, que se hallaba con un cuerpo de 300 hombres, que se ejecutase el orden que le tenía prevenido, que era marchar por las Pescaterías (...) .
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 249

    Contraatac del Conseller Rafael Casanova amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

"La Bandera de Santa Eulalia, que llevaba el "conseller" primero, llegó a las 7 dadas de la mañana (según han asegurado muchos de los que la seguían, que en semejantes casos no és fácil tener presentes las horas y minutos en que suceden los hechos memorables)..
Por instantes se le juntaban gentes, se le unieron 30 caballos de orden del general comandante. Parte de ellos fue por la parte del huerto que llamaban "d'En Fabà", parte por la salida de Junqueras.
Llegó la gente con la bandera sobre la muralla de Junqueras, siendo entonces obstinado el combate y un flujo y reflujo de sitiados y sitiadores sobre el terraplén de la muralla a la parte del baluarte de San Pedro, que habían vuelto a ocupar los sitiadores.
Embistieron los sitiados con tanto denuendo, animados por la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo, y recobrando otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta a los sitiadores que le ocupaban.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 252

    Ferida del Conseller Rafael Casanova amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

En este tiempo fue herido sobre el terraplen sobre el terraplén de la muralla el "conseller" primero, pasado un muslo. Dicen algunos que al tiempo que llegó el "conseller" primero con la bandera sobre el terraplén de la muralla volvieron a disparan los sitiadores los cañones que tenían cerca del arco de Junqueras, y que hicieron segundo estrago.
Refiere Verneda en sus memorias, diciendo: (...) Llegamos sin desgracia a la plaza de Junqueras. Subimos sin detenernos al terraplen de la muralla. A la bajada de Junqueras encontramos al "conseller" primero que, herdio de un balazo en un muslo, llevaban en silla de mano a curar, y al vernos nos dijo: "Vayan, señores, sin detenerse, a nimar nustras gentes, que son muchos los peligros".
En los hombres de letras, aunque no haya la práctica de la guerra , arde en la ocasión el valor, porque el saber estimula la gloria y empeña el coraje a la resolución. Con esta acción apagó las sombras con que la malicia querían manchar su honor.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 252-253

    Situació del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia després de la ferida al Conseller

Herido el "conseller", tomó de sus manos la bandera don Jacinto Oliver y dijo al conde de Plasencia: "Si V.E. permite, yo le descansaré teniendo la bandera". Respondió el conde: "Yo soy alférez mayor, a quien la Ciudad le ha confiado después del "conseller"; ni mis años ni mi cansancio me son impedimento para no llevarla y mantenerla hasta morir". Tomaron los cordones don José de Pinós y don José Mata de Copons.
En el intremedio de quedar el "conseller" herido fueron muertos o heridos diferentes sujetos y oficiales. En este intermedio se detuvo en el avance la gente de sobre el terrapleén de la muralla a la parte del portal Nuevo y baluarte de San Pedro, y los sitiados desampararon el baluarte de San Pedro.
Recobrado los sitiados de la aprehensión que les causó ver herido al "conseller", volvieron con mayor intrepidez a cargar los sitiadores, que obligaron a retroceder con precipitación y a desamparar otra vez el baluarte de San Pedro, (...)
Retiraron la bandera de Sant Eulalia hasta el arco de Junqueras, en tanto que los sitiados construyeron una ñínia traviesa sobre el terraplén de la muralla desde el cabo de la pared del huerto de San pedro hasta el baluarte de este nombre, y luego pasó el conde de Plansencia con la bandera, donde se mantuvo hasta la capitulación. Esta obra y defensa corrió a la dirección del general don José Bellver.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 253

    Destí del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia després del 13 de setembre de 1714

Este día mandó el duque que los "conselleres" entregasen todas las banderas de la Coronela, en número de 42, y la tan nombrada de Santa Eulália. El marqués de Guerchy instó al coronel Dalmau pasase a persuadir a los "conselleres" no interpusieses réplica ni resistencia porque harían peor la condición.
Pasó el coronel Dalmau a representarlo a los "conselleres", y el día 15 fueron entregadas todas las banderas de los gremios y la antiquísima bandera de Santa Eulàlia, que tantas veces había pasado el mar con los barceloneses a diferentes expediciones, como refieren las historias. El mismo día entregaron los diputados la bandera de San Jorge, que es la que representa el Principado.
Esparcida la noticia en la ciudad, se conocía la trsiteza en todos los semblantes y más sensible fue a la nación verse despojada de este antiquísmo blasón o por lo menos se advirtió mas sentimiento que en haber quedado la ciudad superado por la fuerza.
Luego que tuvieron juntas las banderas y estandartes con otros tantos soldados a caballo, trayendo una cada soldado, marcharon desde la casa de la Ciudad derecho a la puerta de San Antonio a las 3 dadas de la tarde y las llevaron al real duque que, rendida la ciudad, pasó a alojarse desde la parte de levante a poniente.
El duque remitió luego a Madrid las banderas y fueron colocadas en el templo de la Virgen de Atocha, y poco después no se vieron más.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 312


Destí del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia
després del 13 de setembre de 1714

    El 13 de setembre de 1714 es firmà la capitulació de Barcelona i s'obriren les portes de la Ciutat. El 15 de setembre però, ja ocupada la Ciutat, les tropes boròniques exigiren l'entrega del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia, conjuntament amb la Bandera de la Generalitat, la de Sant Jordi, i les altres 42 banderes de les companyies de la Coronela. Les banderes foren dutes, com a botí de guerra, al temple de la Virgen de Atocha de Madrid.

    El valor simbòlic, de la Bandera de Santa Eulàlia i de Sant Jordi era tan gran, que molts ciutadans, tal com recull el Capità Castellví, consideraren la pèrdua de les Banderes com l'autèntic fi de la nació catalana, no pas la caiguda de Barcelona.


    Els fets del 15 de setembre de 1714 narrats pel Capità Castellví

Este día mandó el duque que los "conselleres" entregasen todas las banderas de la Coronela, en número de 42, y la tan nombrada de Santa Eulália. El marqués de Guerchy instó al coronel Dalmau pasase a persuadir a los "conselleres" no interpusieses réplica ni resistencia porque harían peor la condición.
Pasó el coronel Dalmau a representarlo a los "conselleres", y el día 15 fueron entregadas todas las banderas de los gremios y la antiquísima bandera de Santa Eulàlia, que tantas veces había pasado el mar con los barceloneses a diferentes expediciones, como refieren las historias. El mismo día entregaron los diputados la bandera de San Jorge, que es la que representa el Principado.
Esparcida la noticia en la ciudad, se conocía la trsiteza en todos los semblantes y más sensible fue a la nación verse despojada de este antiquísmo blasón o por lo menos se advirtió mas sentimiento que en haber quedado la ciudad superado por la fuerza.
Luego que tuvieron juntas las banderas y estandartes con otros tantos soldados a caballo, trayendo una cada soldado, marcharon desde la casa de la Ciudad derecho a la puerta de San Antonio a las 3 dadas de la tarde y las llevaron al real duque que, rendida la ciudad, pasó a alojarse desde la parte de levante a poniente.
El duque remitió luego a Madrid las banderas y fueron colocadas en el templo de la Virgen de Atocha, y poco después no se vieron más.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 312

    Contradient en part la relació dels fets recollida pel Capità Castellví, segons denunciava el següent gravat alemany que es presenta a continuació, el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia, conjuntament amb la resta d'estendards i banderes, un cop arribaren a Madrid foren rebutjats per Felip V alegant que ell no reconeixia cap de les banderes de rebels. Felip V ordenà que fossin retornades a Barcelona i cremades públicament.


Bandera Coronela
Gravat en alemany del segle XVIII?,
que denuncïa la crema de banderes decretada per Felip V.
Font: AHCB


    Gravat: amb text en alemany i d'origen desconegut, conservat al AHCB
    Text: "Barcelona 1714. Estendards i Banderes són cremats 1714. Els Estendards i Banderes, les quals el Duc de Berwick cap a Madrid havia enviat, foren per Felip V de nou retornats, amb l'afirmació que ell no reconeixia cap bandera rebel, i a més que públicament pel botxí de Barcelona fossin cremades."
    Any d'el·laboració: s.XVIII???


Reconstrucció i ús actual per part de l'Ajuntament de Barcelona
del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

    L'any 1981 s'ordenà la reconstrucció de la Bandera de Santa Eulàlia per part de l'Ajuntament de Barcelona. Es presentà públicament l'any 1983 i se n'ha limitat l'exhibició a una esporàdica presència durant les Festes de Santa Eulàlia (12 de febrer).

    La seva existència és pràcticament desconeguda per l'àmplia majoria dels barcelonins i la resta de catalans.

Bandera Coronela
Actual Penó de Santa Eulàlia de l'Ajuntament de Barcelona

    Per altre banda, desconeixem si la Bandera de Santa Eulàlia que cada 11 de setembre hi ha al Fossar de les Moreres és la mateixa que la de l'Ajuntament.

Bandera Coronela
Bandera de Sant Jordi i Bandera de Santa Eulàlia al Fossar de les Morers, durant l'11 de setembre


Imatges i descripció
del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

Bandera Coronela
Dibuix: Francesc Riart i Jou ©
Font:"Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)" ©


    Any: 2007
    Dibuix: Penó de Santa Eulàlia
    Dibuix: Francesc Riart
    Dades de la reconstrucció: Castellví, III-590; Castellví IV-312; Sanpere i Miquel, 568-571; Dietari Jeroni Pujades, IV-106; Dietari del Consell de Cent.
    Font: Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714

    Característiques i Elements del Penó:
    Anvers
    Santa Eulàlia: situada al centre, sobre un núvol; aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.

    Revers
    Calze: situat al centre, amb un Òstia agrada.
    Lema: situat per darrere del Calze: EXURGE, DEUS, JUDICAM CAUSA TUAM ("Alca't, Senyor, jutja la teva causa")


Bandera Coronela
Gravat: Josep Nicolau i Bartomeu
Dibuix: Vicente Urrabieta
Font: "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón"

    Any: 1860-1863
    Gravat: Jurament davant la Bandera de Santa Eulàlia
    Autor: Gravat d'En Josep Nicolau i Bartomeu, sobre un dibuix de Vicente Urrabieta
    Font: "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón" de Víctor Balaguer i Cirera
    Descripció: Representa el moment en què el capitans barcelonins i el Conseller en Cap de Barcelona, Rafael Casanova, que com a tal era el cap de les milícies o Coronela, juren davant la Bandera de Santa Eulàlia i l'altar de la capella del Consell de Cent, de defensar les llibertas de Catalunya i de la ciutat.

    Característiques i Elements de la Bandera o Penó:
    Anvers
    Santa Eulàlia: dibuixada esquemàticament, porta la creu en forma de X a l'esquena.

Bandera Coronela
Font: "Historia del memorable sitio y bloque de Barcelona ..."

    Any: 1871
    Gravat: Cerimonia d'enarborament del Penó de Santa Eulàlia
    Autor: ?
    Font: "Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona...." de Mateu Bruguera, Vol. I, pàg 119
    Descripció: Representa el moment en què fou hissada la Bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat de Barcelona, el 24 de juliol de 1713.

    Característiques i Elements de la Bandera o Penó:
    Anvers
    Santa Eulàlia: dibuixada esquemàticament, en forma de X a l'esquerra.

Bandera Coronela
Font: "Historia del memorable sitio y bloque de Barcelona ..."

    Any: 1872
    Gravat: El Conseller en Cap Rafael Casanova cau ferit al capdamnut del terraplè
    Autor: ?
    Font: "Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona" de Mateu Bruguera, Vol. II, pàg. 260
    Descripció:

    Característiques i Elements de la Bandera:
    Anvers
    Santa Eulàlia: dibuixada esquemàticament.

    Portadors de la Bandera: En Rafael Casanova, En Josep de Lanuza i En Galceran de Pinós


Bandera Coronela
Dibuix: Antoni Estruch i Bros
Font: Obra Social Caixa Sabadell


    Any: 1903/1907
    Quadre: L'Onze de Setembre de 1714
    Autor: Antoni Estruch i Bros
    Propietari: Obra Social Caixa d'Estavis de Sabadell

    Característiques i Elements de la Bandera:
    Anvers
    Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.
    Escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona: situat a la dreta de Santa Eulàlia.
    Cordons: s'hi aprecia 1 dels 2 cordons de la Bandera

    Portadors de la Bandera: En Rafael Casanova, En Josep de Lanuza i En Galceran de Pinós


Bandera Coronela
Foto del Penó de Santa Eulàlia de l'Aj. Barcelona
 Font: Societa Catalana xxxx

    Any: 1981
    Foto: Penó de Santa Eulàlia de l'Ajuntament de Barcelona
    Any d'el·laboració: 1981
    Primera exposició: 1983, Estand d'Expocultura
    Ús: Anual, per la Festes de Santa Eulàlia, 12 de febrer
    Encàrrega per: Ajuntament de Barcelona
    Dades de la reconstrucció: Basada en el "Dietari de Jeroni Pujades, dia 25-maig-1601".
    Foto: Societat Catalana de xxxxx (SCHVxxx)

    Característiques i Elements de la Bandera o Penó:
    Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, toga rosa, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra, núvol, lema: Veni, Vidi, Vici.
    Escut del Consell de Cent de Barcelona: situat a la dreta de Santa Eulàlia. En forma circular, amb ornamentalció i coronat. Al 1er i 4art quarters, si es tracta de la creu de Sant Jordi, els colors estan invertits.
    Escut del Bisbat de Barcelona: situat a l'esquerra de Santa Eulàlia. En forma circular, amb ornamentalció i coronat amb una mitra?, fons roig i creu blanca i patada.

Bandera Coronela
Dibuix de José Luís Calvo Pérez ©
Font: Associació Catalana de Vexil.lologia

    Any: 2000?
    Dibuix de: José Luís Calvo Pérez
    Font: Associació Catalana de Vexil·logia
    Codi BanCat: CAT.08.019.h1601

    Característiques i Elements del Penó:
    Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, toga rosa, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra. No hi ha ni núvol, ni lema.
    Escut del Bisbat de Barcelona?: situat a l'esquerra de Santa Eulàlia. En forma romboidal, fons roig i creu blanca. L'escut del Bisbat de Barcelona però, té una creu patada.
    Escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona: situat a la dreta de Santa Eulàlia.

Bandera Coronela
Dibuix: Oriol Garcia i Quera ©
Font: Barcelona 1714. L'Onze de Setembre ©


    Any: 2002
    Dibuix de: Oriol Garcia i Quera
    Any d'el·laboració: 1907
    Font: Barcelona 1714. L'Onze de Setembre.

    Característiques i Elements de la Bandera:
    Santa Eulàlia: situada al centre, mantell blau, , aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.
    Escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona: situat a la dreta de Santa Eulàlia.
    Escut del Bisbat de Barcelona?: situat a l'esquerra de Santa Eulàlia. En forma romboidal, fons roig i creu blanca. L'escut del Bisbat de Barcelona però, té una creu patada.
    Cordons: s'hi aprecien els 2 cordons de la Bandera

    Portadors de la Bandera: en aquesta il·lustració, en solitari el Conseller en Cap Rafael Casanova



Hipòtesi sobre una Bandera de Santa Eulàlia diferent del Penó

    Francesc Riart considera probable que de manera simultània al Penó de Santa Eulàlia, existí també una Bandera de Santa Eulàlia. Aquesta Bandera variaria respecte del Penó bàsicament en la mida, éssent aquesta similar a la de les banderes regimentals (aprox. 2metres x 2metres)

Bandera Coronela
Dibuix de Francesc Riartz ©

Font: Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714

    Dibuix: Francesc Riart
    Dades de la reconstrucció: Castellví, III-590; Castellví IV-312; Sanpere i Miquel-568-571; Dietari Jeroni Pujades, IV-106; Dietari del Consell de Cent.
    Font: Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714

    Característiques i Elements de la Bandera:
    Anvers
    Santa Eulàlia: situada al centre, sobre un núvol; aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra.
    Lema: situat per sobre de la Santa: IN HOC SIGNO VINCIT (sota aquest signe venceràs).
    Escuts: No hi apareixen cap escut.

    Revers
    Calze: situat al centre, amb un Òstia agrada; amb decoracions al voltant i al capdamunt un àngel.
    Lema: situat per sobre del Calze: EXURGE DEUS, JUDICAM CAUSA TUAM (

Bandera Coronela
Dibuix de José Luís Calvo Pérez ©
Reconstrucció: descripció del "Dietari" de Jeroni Pujades
(24-maig-1601)
Font: Associació Catalana de Vexil.lologia

        Quadre: Antoni Estruch
    Autor: ?
    Any d'el·laboració: 1907
    Font: Associació Catalana de Vexil·logia

    Característiques i Elements de la Bandera:
    Anvers
    Santa Eulàlia: situada al centre, sobre un núvol; mantell blau, toga rosa, aureola, palma del martiri a la mà dreta, creu de Santa Eulàlia en forma de X a l'esquerra. El lema.apareix per sobre de la Santa: IN HOC SIGNO VINCIT (sota aquest signe venceràs)
    Escut del Bisbat de Barcelona: situat a l'esquerra de Santa Eulàlia. En forma romboidal, fons roig i creu blanca. Clarament erroni, l'escut del Bisbat de Barcelona té aquests colors però es tracta d'una creu patada.
    Escut del Rei d'Aragó i Comte de Barcelona: situat a la dreta de Santa Eulàlia.

    Asta de la Bandera: Creu lleugerament patada
    Borles de la Bandera:
    Portador de la Bandera: Rafael Casanova i Comes;
    Portador del cordó dret: Josep de Lanuza, Comte de Plasència
    Portador del cordó esquerra: Galceran de Pinós


Custodia del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

    El Capità Francesc de Castellví recull que per a la custodia del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia, la Ciutat de Barcelona decidí llevar un batalló de 1.000 homes. Aquest batalló fou anomenat "Batalló Nou de Barcelona" i a voltes se l'ha anomenat "Batalló Volant". Els seus efectius es reclutaren entre els fadrins dels gremis, arribant a reclutar un 600 homes, uns 100 homes més que un regiment regular d'infanteria (500 homes).

    La creació del "Batalló Nou de Barcelona" cal enmarcar-la en la mesiànica operació d'atac que el Consell de Cent de Barcelona ja va voler aplicar des dels primers moments del setge: una sortida massiva contra el cordó de bloqueig borbònic de tots els efectius de la Coronela de Barcelona sota la direcció Verge i Màrtir Santa Eulàlia, invocant la seva aparició salvadora enmig al camp de batalla a través del seu Penó, cusodiat aquest pel "Batalló Nou de Barcelona". El Mariscal Tinent Villarroel s'hi oposà repetidament, una vegada i una altre, a autoritzar la desitjada operació del Consell de Cent.

    És en aquest marc doncs, que durant la Batalla de l'11 de setembre i veient com les tropes borbòniques havien penetrat àmpliament per ambdós flancs de la Ciutat i s'acostaven perillosament per la banda de llevant al Portal de l'Àngel, amb l'objectiu d'obrir els portals i permetre l'entrada dels esquadrons de cavalleris borbònica que esperaven fora de la Ciutat per entrar i tancar la pinsa planejada pel Mariscal Duc de Berwick, que finalment el Mariscal Tinent Villarroel donà l'esperada autorització al Consell de Cent per treure el Penó de Santa Eulàlia encapçalant una operació de contraatac.

"Yo he dado por ahora las disposiciones posibles para contener al enemigo. En tanto que se junta el resto de las gentes, V.Exas. pueden pasar desde luego a casa de la Ciudad y informar del presente estado y decir a aquellos señores que ya es tiempo de sacar la bandera de Santa Eulalia y hacer el último esfuerzo, que ya ha llegado el caso que yo les había prevenido, que no hay mas tiempo para reflectar sino morir o vencer;
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 248-249

    L'Honor, el Coratje i la Valentia del Conseller en Cap Rafael Casanova queden fora de tot dubte. Avui en dia són molts els que s'omplen la boca de renecs en parlar des de la ignorància més abominable del Conseller en Cap Rafael Casaona. Com a Alferes Major del Penó, i per tant portador del Penó de Santa Eulàlia, s'havia nomenat al Protector del Braç Militar de Catalunya, el Comte de Plasencia, En Joan de Lanuza i d'Oms. El Conseller en Cap Rafael Casanova, durant la Batalla de l'11 de Setembre i conscient de que es tractava ja, d'una missió suïcida, es convertí en portador del Penó.   

En los hombres de letras, aunque no haya la práctica de la guerra , arde en la ocasión el valor, porque el saber estimula la gloria y empeña el coraje a la resolución. Con esta acción apagó las sombras con que la malicia quería manchar su honor.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" ; Vol IV, pàg. 253


Prohoms, Oficials i Unitats Militars que
a les 7:00 h de l'11 de setembre de 1714
sobre el terraplè de la muralla entre Jonqueres i el Portal Nou
encapçalaren el contraatac del Conseller en Cap Rafael Casanova
amb el Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

  • Enarbolant la Bandera
    Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes     ж 11-set-1714, enarbolant el Penó de Santa Eulàlia
    En Joan de Lanuza i d'Oms (en caure ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova el rellevarà)
  • Alferes Major de la Bandera i Portador del Cordó de la Bandera de la dreta
    En Joan de Lanuza i d'Oms, Comte de Plasència (en caure ferit el Conseller Rafael Casanova el rellevarà)
    Capità Josep A. Mata i de Copons (rellevà En Joan de Lanuza, en el Cordó de la Bandera de la dreta) ж 11-set-1714
  • Portador del Cordó de la Bandera de l'esquerra
    En Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
  • Oficials de la Coronela voluntaris
    Capità 4ª Com.-5è Batalló Antoni Berardo i Morera (voluntari) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità de la 2ª Com.-3er Batalló Joan Bòria i Gualba ж 11-set-1714
     Capità de la 3ª Com.-4rt Batalló Vicent Magarola i Descallar ж 11-set-1714
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Alferes (nom desconegut) † 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de la Coronela dels quals no es té relació exacte.
  • Oficials de l'Exèrcit de Catalunya
    General Josep Bellver i Balaguer
    Coronel Joan Nebot (voluntari) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Sergent Major Juan Sebastián Soro (a les 7:00h en un altre front; s'incorporà més trad)
    Tinent Coronel Eudald Mas i Duran ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Capità Feliu Bellver (fill del General Josep Bellver i Balguer)
    Capità (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    Tinent (nom desconegut) ж 11-set-1714, seguint el Penó de Santa Eulàlia
    i d'altres Oficials de l'Exèrcit de Catalunya dels quals no es té relació exacte.

  • Companyies de la Coronela
    3ª Companyia - 6è Batalló: Mercers i Botiguers de tela (deixà la guàrdia del Baluard del Rei)
    4ª Companyia - 6è Batalló: Blanquers (presència probable per ser-ne capità En Josep Ramon i de Magarolaí)
    5ª Companyia - 6è Batalló: Escudellers (presència probable per ser-ne capità En Josep Mata i de Copons)
    6ª Companyia - 6è Batalló: Taverners (presència probable per ser-ne capità N'Antoni Lledó i Matellí)
    7ª Companyia - 6è Batalló: Fadrins Sastres (deixà la guàrdia del Baluard de Sant Pere)
    8ª Companyia - 6è Batalló: Revenedors (presència probable per ser-ne capità En Josep Codina i Costa)
    4ª Companyia - 5è Batalló: Gerrers, Ollers, Matalassers i Perxers (deixà guàrdia del Baluard de Tallers)
    7ª Companyia - 2on Batalló: Flequers i Forners
    2ª Companyia - 3er Batalló: Sabaters
    3ª Companyia - 4rt Batalló: Hortolans del Portal de Sant Antoni
    i d'altres Companyies de la Coronela de les quals no es té relació exacte.

    * Símbols:
         mort: † - data
         ferit: ж - data
         nota informativa: (nota)

    * Fonts:
         Narraciones Históricas, IV, pag-350-351-352
         L'Onze de Setembre, Mapa adjunt nº8

Bandera Coronela
Dibuix de José Luís Calvo Pérez ©
Reconstrucció: descripció del "Dietari" de Jeroni Pujades
(24-maig-1601)
Font: Associació Catalana de Vexil.lologia