Bandera: Un tros de tela lligat a un pal. És la representació de les ideies i valors d'un col·lectiu humà.

    Etimologia: del gòtic, bandwō: 'signe'. Originàriament era un instrument militar que feia les funcions d'Insígnia i era portada al camp de batalla amb les següents finalitats:

    Ja les civilitzacions del món Antic tenien figures totèmiques amb la representació del déu o animal sagrat que usaven com a Insígnia. Els armenis tenien el lleó, els asiris el colom i els romans usaren l'àguila, el llop, el senglar, etc. L'ús documentat més antic de les banderes com a instrument militar es remunta a la Xina de l'any ~1000 a.C., extenguent-se després pel sud-est asiàtic i l'Índia, d'on passà al món islàmic.

    Tot i que els romans també havien usat el vexillum, imitat després pels gots, el seu ús militar a Europa es popularitzà a l'Edat Mitjana com a conseqüència de les Creuades a Terra Santa i del contacte amb els àrabs, que les utilitzaven a bastament. Els reis i la noblesa les començaren a emprar com a distintiu propi i de les seves tropes, amb la representació de les armes que lluïen en els seus escuts. Posteriorment, les armes privatives dels nobles també s'identificaren amb les possessions i els regnes que detentaven.

    Entre els segles XVIII i XIX apareix la bandera nacional arran de les revolucions liberals, com a símbol de l'Estat-Nació, tot i que algunes nacions d'Europa ja comptaven amb banderes que sentíen com a pròpies. L'ús de banderes s'ha generalitzat, éssent usades per una amplia varietat de grups humans organitzats, que van des de col·lectius anarquistes fins a les grans corporacions multinacionals.

    Des de la seva aparició es varen redactar Codis que intentaren reglamentar-ne l'ús, l'apel·lació i el nom de les variants: estendard, penó, guió, grimpola, gonfanó, gallardet, pavelló, flàmula, banderola, làbarum..., però el nom genèric de bandera per a qualsevol tipus d'insígnia de tela lligata a un pal s'ha mantingut.

Bandera

    Insígnia: Senyal de qualsevol tipus usada com a distintiu. Tòtem, bandera, etc.
    Etimologia: del llatí, insignia<signa: 'signe' <signum: 'senyal'. Aquesta paraula també s'usa per a referir-se al senyal que indica la dignitat o el grau (rang) d'una persona.

    Ensenya: Insígnia.
    Etimologia: variant de la paraula Insígnia.

    Senyera: Originariàment, un tipus d'Insígnia totèmica. Generalment una bandera, estendard, etc.
    Etimologia: del llatí vulgar, signaria<llatí, signum: 'senyal'.
    Nom tradicional de la Bandera de Catalunya.

Signum - Signaria - Senyera   Signum - Aquila - Vexillum

    Estendard: És un tipus de bandera en què la tela penja verticalment d'una barreta que està col·locada horitzontalment a l'extrem d'una asta.
    Etimologia: del franc, stand hard: 'mantenir-se ferm'. Originàriament, bandera dels cossos de cavalleria (més petita que les de la infanteria). || Penó o guió del Rei, del cap de l'Estat o d'alguna dignitat. || També s'utilitza per designar el tipus de bandera que originàriament s'anomenava Penó.

Estendard   Estendard-Cavalleria   Estendard-Cavalleria   Estendard

    Penó: És un tipus de bandera generalment de cua llarga, en què la tela penja verticalment d'una vareta que està lligada a l'asta per cordons, formant la vareta i l'asta una creu.
    Etimologia: del llatí vulgar, pennus: 'drap' Originàriament, insígnia usada per un cavaller i la seva mainada. || Tipus de bandera que usen les corporacions ciutadanes i religioses; l'ús del nom s'ha generalitzat a qualsevol tipus de bandera usat per una coporació ciutadana o religiosa. || Heràldicament també s'usa per designar una bandera que és un terç mes llarga que ampla i és rodona pel pendent.

Penó   Penó Príncep Viana   Penó de la Conquesta   Penó religiós   Penó Heràldic

    Pendó: Penó.
    Etimologia: variant de la paraula Penó. 

    Guió: Qualsevol tipus de bandera, especialment un Penó, que serveix de guia i es sitúa al capdavant d'una expedició o processó.
    Etimologia: potser del gòtic, widan: 'ajuntar-se', o del fràncic, witan: 'observar'.