Bandera

Una Bandera és un tros de tela lligat a un pal. És la representació de les ideies i valors d'un col·lectiu humà.

Etimologia: del gòtic, bandwō: 'signe'. Originàriament era un instrument militar que feia les funcions d'Insígnia i era portada al camp de batalla amb les següents finalitats:

  • Cerimonial: Informar de qui es qui.
  • Pràctica: Marcar la posició del cap i facilitar la transmissió d'ordres de combat.
  • Espiritual: La tela representa les ideies i valors que defensa aquella força militar.

Història

Ja les civilitzacions del Món Antic tenien figures totèmiques amb la representació del déu o animal sagrat que usaven com a Insígnia. Els armenis tenien el lleó, els assiris el colom i els romans usaren l'àguila, el llop, el senglar, etc.. L'ús documentat més antic de les banderes com a instrument militar es remunta a la Xina de l'any ~1000 a. C., estenguent-se després pel sud-est asiàtic i l'Índia, d'on passà al món islàmic.

Tot i que els romans també havien usat el vexillum, imitat després pels gots, el seu ús militar a Europa es popularitzà a l'Edat Mitjana com a conseqüència de les Creuades a Terra Santa i del contacte amb els àrabs, que les utilitzaven a bastament. Els reis i la noblesa les començaren a emprar com a distintiu propi i de les seves tropes, amb la representació de les armes que originàriament només lluïen en els seus escuts d'armes.

Posteriorment, les armes privatives dels reis i els nobles passaren a identificar-se amb les regnes i territoris sobre els quals exercien la seva sobirania. No serà fins el tombant del segle XVIII al segle XIX quan apareix la bandera nacional arran de les revolucions liberals, com a símbol de l'Estat-Nació, tot i que algunes nacions d'Europa ja comptaven amb escuts i banderes que sentien com a pròpies. L'ús de banderes s'ha generalitzat, essent usades per una amplia varietat de grups humans organitzats, que van des de col·lectius anarquistes fins a les grans corporacions multinacionals.

Bandera
Estendard
Penó

Des de la seva aparició es varen redactar Codis que intentaren reglamentar-ne l'ús i el nom de les variants: bandera, estendard, penó, guió, grimpola, gallardet, pavelló, flàmula, banderola..., però el nom de bandera com a genèric per a qualsevol tipus d'insígnia de tela lligada a un pal s'ha mantingut.

 

Banderes i Escuts de les
Institucions de la Pàtria

(Els Tres Comuns)

  • 1er Comú: Escut de la Diputació del General de Catalunya
    (Generalitat de Catalunya)

  • 2on Comú: Escut del Consell de Cent de Barcelona

  • 3er Comú: Escut del Braç Militar de Catalunya

  • Bandera de Sant Jordi
    (Sant Patró Catòlic de la Diputació del General de Catalunya - Generalitat)

 


Banderes de l'Exèrcit Reial
de Sa Catòlica Majestat En Carles III
(1705-1713)

Molt poc es coneix de les banderes de l'Exèrcit Reial de Carles III. Cap d'aquelles banderes s'ha conservat i tampoc existeixen descripcions detallades. La principal font d'informació són les Reials Ordenances Militars de Carles III decretades a Barcelona el 1706 i les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757).


Bandera Coronela

La Bandera Coronela dels exèrcits del s.XVIII representava l'autoritat reial i havia de ser igual per a tots els regiments de l'exèrcit.

La descripció de la Bandera Coronela de l'Exèrcit Reial de Carles III s'especifica en les Reials Ordenances Militars de Carles III decretades a Barcelona el 1706. Aquestes ordenances eren el codi pel qual es regia l'Exèrcit de Carles III, i contenien un apartat específic on s'ordenava que totes les banderes coroneles dels regiments de l'Exèrcit Reial havien de seguir el patró imperial, ço és, havien de ser blanques i amb la imatge de la Santa patrona catòlica de la Casa d'Àustria, la Immaculada Concepció de la Verge Maria.

"24. Expressamente ordenamos, que todos los Estandartes, Coroneles, hayan de ser blancos, conla Imagen dela Nuestra Señora dela Concepzión Nuestra Abogada, y las otras Banderas, ó, Estandartes hayan de ser de el color que gustare el Coronel, y assimismo las mantillas delos Timbales."
Reials Ordenances Militars
Barcelona, 20 març de 1706
  • Bandera Coronela de l'Exèrcit Reial de Carles III
    (Immaculada Concepció, Santa Patrona Catòlica de la Casa d'Àustria)

Banderes Regimentals d'Infanteria

A part de la Bandera Coronela, els exèrcits del s.XVIII tenien la Bandera del Regiment. Novament, cap d'aquelles banderes s'ha conservat i tampoc existeixen descripcions detallades. La principal font d'informació són, novament, les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757).

"El primer regimiento de españoles que se levantó al servicio del emperador fue de infanteria y lo formó el almirante de Castilla en Lisboa y se componía de 560 españoles; sus banderas fueron bendecidas en 1704. Fue nombrado coronel don Juan de Ahumada, natural de Málaga. En él fueron incluidos los oficiales españoles que se pasaron a Portugal y los desertores y otros naturales de España. Lo levantó el almirante de Castilla a su costa. Todo el tiempo que duró la guerra en España fue su coronel el sobredicho. Este regimiento pasó con el emperador a Cataluña en 1705. En las banderas al principio de su formacion llevaba las armas reales de Castilla y León con un lema que Decía: Por Lege, Rege et patria [Per la Lley, el Rei i la Pàtria]. A la otra parte un san Jaime con un lema que decía: Sanctus Jacobus Hispaniae patronus [Sant Jaume, patró d'Espanya], y al pie de la imagen las armas del almirante, porque le levantó con su dinero.
El segundo fue el que mandó formar el emperador ocupada Barcelona en noviembre de 1705 para su guardia y le nombró regimiento de Reales Guardias Catalanas. Tenía en sus banderas las armas reales de España y al centro del escudo las de Austria y lema que decía: Donec Perficiam [Fins que ho aconseguim] con la imagen de la Puríssima Concepción a la otra parte.
El tercer regimiento que se formó fue en Barcelona en diciembre de 1705, nombrado de la Reina, que pagó algunos meses la Inglaterra, traía en sus banderas las armas reales de España con un lema que decía: Aut vincere aut mori [O vèncer o morir]; y después que en 1708 desembarcó la emperatriz en Cataluña pusieron a la otra parte de la bandera coronela la imagen de santa Isabel.
El cuarto regimiento fue el de la Diputación de Cataluña [Generalitat], pagado por el Principado todo el tiempo que duró la guerra en España. Se formó en diciembre de 1705 en Barcelona. Llevaba en sus banderas las armas del Principado, que son una cruz roja en campo blanco.
El quinto regimiento fue el de la ciudad de Barcelona, que se levantó al fin del año 1705 y todo el tiempo de la guerra de España fue pagado por la ciudad de Barcelona. Llevaba en sus banderas las armas de la ciudad de Barcelona, que consisten en un escudo cuadripartito: en los dos cuarteles, las armas de Cataluña, y en los otros dos cuarteles, las cuatro barras que comunmente (por error) llaman las de Aragón, supuesto que estas armas eran las propias y naturales de los condes de Barcelona, como el historiador más clásico de Aragón, Zurita, lo dice (t.º1, 1.2, f.52) con estas voces: por el casamiento del conde de Barcelona Ramón Berenguer IV con doña Petronila, reina de Aragón, juntáronse las armas de Aragón y las del conde Ramón, que son cuatro barras rojas en campo de oro, y se pusieron las de su casa a la mano derecha por haber faltado varón en Aragón. Léase el citado autor y Carrillo (Anales del mundo, 1.4, f.329) .
Sexto, el regimiento de la ciudad de Valencia, que se formó en enero de 1706. Tenñia en sus banderas las armas de la ciudad de Valencia, con dos lemas, uno que decía: Non suficit una [No n'hi ha prou amb una]. A la otra parte, la imagen de la Virgen de los Desamparados, que se venera en Valencia, con otro lema que decía: Virgo Derelictorum [Verge dels Desemparats] .
Séptimo, el regimiento del reino de Valencia, que se formó en principios de 1706. Tenía en sus banderas las armas del reino y a la otra parte la imagen de S.Vicente Ferrer, con un lema que decía: Obstant nulla furenti [Res no atura l'impetuós] . (...) Estos dos regimientos fueron equipados por y pagados por la ciudad y reino de Valencia hasta que en mayo de 1707 ocuparon el reino las Dos Coronas. Fueron muy maltratados en la interpresa de la ciudad de Murcia y en los sitios de Cartagena y Requena; y en 1708 fueron unidas sus gentes al regimiento de Richardi en la ciudad de Alicante.
Octavo, el regimiento de don Diego Rejón, natural de Murcia. Fue formado en julio de 1706 en la ciudad de Cartagena y se les dio el nombre de ella, aunque siempre se nombró de Rejón. Tenía en sus banderas un león y a la otra parte una imagen de la Concepción con una lema que decía: Et macula originales non est in Te [No hi ha en Tu màcula original].
Nono, el regimiento de Richardi, que se formó en Alicante en octubre de 1706. Tenía en sus banderas un castillo sobre un monte y a la otra parte un San Jorge, con un lema que decía S.Georgius [Sant Jordi]. Después de rendido Alicante, en cuya defensa murió el coronel en 1708, fue agregado al regimiento de don Juan Ahumada.
Décimo, el regimiento de la ciudad de Zaragoza. Fue levantado en últimos de 1706 y le pagaba la ciudad de Zaragoza hasta ocupado aquel reino por las Dos Coronas en 1707, que pasó a Cataluña. Tenía en sus banderas un león; a la otra parte, una imagen de la milagrosa imagen de la Virgen del Pilar, con un lema que decía: Sancta Maria de Pilari [Santa Maria del Pilar].
Undécimo, en mayo de 1707 se levantaron en Cataluña seis regimientos de la infanteria repartidos por distritos que pagaba el Prinicpado de Cataluña. Tenían en sus banderas las armas de Cataluña y en la otra parte los santos titulares de cada distrito del país donde se formaron.
Duodécimo, el regimiento de don Francisco Ferrer. Fue formado en Portugal en 1706 por dirección de P. Álvaro Cienfuegos, que residía en Lisboa encargado de los negocios del emperador.En 1707 pasó a Cataluña. Tenía en sus banderas las armas de Navarra y a la otra parte una imagen de la Concepcion con un lema que decía: Tota pulcra est Maria [Tota bella és Maria]. Fue su coronel Juan Francisco Ferrer, natural de Corella, en el reino de Navarra.
Decimotercio, el regimiento que se formó en Gerona en últimos de 1709 con el nombre de Granada con la imagen de S.Cirilo. Fue su coronel don Juan Jacinto Vàzques, natural de Granada.
En últimos de 1705 en las partes de Caspe, en Aragón, se formó un regimiento de infantería a costa de don Blas Ferrer, que no llegó a estar equipado ni tener banderas y en los castillos de Flix y, Miravet y Morella fue muy maltratado y sus gentes esparcidas.
A más de estos regimientos españoles se formaron en Cataluña otros. En últimos de 1705 en Barcelona se formó un regimiento de italianos. Tenía en sus banderas cuatro flores de lis y a la otra parte una imagen de S.Januario con un lema que decía: S. Januaruis [Sant Genar].
Otro regimiento en el fin de 1705 se formó en Barcelona de extranjeros, la mayor parte alemanes de los que se habían quedado después de la reforma de los regimientos del príncipe de Darmstadt; tenía en sus banderas las armas de Austria y la imagen de S.Leopoldo, con un lema que decía S.Leopoldus [Sant Leopold] .
En 1707 en mayo, levantó el general Galway en Cataluña dos regimientos de infantería de todas naciones. Al sueldo de Inglaterra, llevaban en sus banderas las armas de Inglaterra. Fueron coroneles don Antonio de Salamanca y el brigadier Pablo Blosset. En agosto de 1708 fueron reformados enterament.
(...) Se nota que en 1714 fue unido el regimiento de españoles y italianos cuyo coronel era don Manuel Borda, aragonés, en la provincia de Estiria. Este regimiento llevaba en sus banderas las armas de Aragón y a la otra parte un S. Jorge, patrón del reino.
Fue unido también a los dos regimientos españoles el regimiento del general don Cristóbal de Ibarra, que se formço en Nápoles de las dos naciones como el otro, el año 1707, y fue en la Carintia reformado el año 1714. Llevaba en sus banderas las armas del general y a la otra parte la imagen de la Concepción con el lema: Beata me dicent omnes [Benaventurada em diuen tots] .
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 575

(sense descripció)
  • Companyia de la Guàrdia de Corps

(sense bandera)



  • Regiment d'Infanteria nº5 "Shover"

  • Regiment d'Infanteria nº6 "Castiglioni"



  • Regiment d'Infanteria nº9 "Ciutat de València"
  • Regiment d'Infanteria nº10 "Regne de València"
  • Regiment d'Infanteria nº11 "Ciudad de Cartagena"
  • Regiment d'Infanteria nº12 "Alacant"
  • Regiment d'Infanteria nº13 "Ciudad de Zaragoza"
  • Regiment d'Infanteria nº14 "Francisco Ferrer"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº15 "Baró de Claret"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº16 "Marquès de Rubí"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº17 "Manuel Desvalls"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº18 "Francesc Sagarriga"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº19 "Joan Reart"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº20 "Ramon Xammar"
  • Regiment d'Infanteria nº21 "Whiters"
  • Regiment d'Infanteria nº22 "Blosset"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº23 "Bonessana"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº24 "Carles Llorach"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº25 "Bwol"
(sense descripció)
  • Regiment d'Infanteria nº26 "Faber"
  • Regiment d'Infanteria nº27 "Granada"

Estendards Regimentals de Cavalleria

La principal font d'informació són, novament, les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757).

"Advertimos que todos los regimientos de caballería tenían en sus estandartes las armas reales de España y al centro del escudo las de Austria, y en el estandarte principal la imagen de la Concepción, a excepción del regimiento de Aragón que llevaba el escudo vulgarmente dicho de Aragón y a la otra parte la imagen prodigiosa de la Virgen del Pilar con el lema: Sancta Maria de Pilari"
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 579

  • Regiment de Cavalleria nº1 "Dragons Reials"
  • Regiment de Cavalleria nº2 "Morras"
  • Regiment de Cavalleria nº3 "Subies"
  • Regiment de Cavalleria nº5 "Joan Nebot"
  • Regiment de Cavalleria nº6 "Josep Nebot"
  • Regiment de Cavalleria nº7 "Josep Moragues"
  • Regiment de Cavalleria nº8 "Reials Guàrdies de a Cavall"
  • Regiment de Cavalleria nº9 "Reials Guàrdies de Cavalleria Catalana"
  • Regiment de Cavalleria nº10 "Mas"
  • Regiment de Cavalleria nº10 "Rosell"
  • Regiment de Cavalleria nº11 "Tàrrega"
  • Regiment de Cavalleria nº12 "Cuïrassers d'Aragó"

 

Banderes de l'Exèrcit de
l'Excelentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya
(1713-1714)

Una mica més es coneix de les banderes de l'Exèrcit de l'Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya.

Cerimònia catòlica de Jurament de les Banderes en nom de Déu, del Rei i de la Pàtria

L'acte de benedcció i jurament de les banderes fou resumit per En Francesc de Castellví (1682-1757) amb les següents paraules:

"Se mandó que los regimientos formados de nuevo fueran cada uno a la iglesia titular de su regimiento a oír misa y bendecir las banderas y lo ejecutaron en la siguiente forma:
cada regimiento formado con todos los oficiales se presentó en la iglesia del titular bajo cuya invocación tenía el nombre, donde se celebró una misa solemne con la asistencia de todo el regimiento, dejadas las armas fuera de la iglesia, entrando solo con las banderas.
Fenecida la misa, se bendecían y salía fuera toda la gente y en presencia de todos los alféreces prestaron el juramento y tomando las banderas, puestos en frente del regimiento, acompañados de todos los oficiales, pusieron las banderas sobre una mesa y por su turno pusieron las clavitos, formado el regimiento en óvalo, las incorporaron al centro y luego el auditor del regimiento leyó en clara y alta voz las ordenanzas militares, añadidos otros capítulos tocantes a la defensa de las leyes y privilegios de Cataluña.
Después, todos los oficiales y soldados prestaron juramento de no abandonar las banderas hasta perder la último gota de sangre, en nombre y defensa del rey Carlos y de las leyes, privilegios, honores y libertades del Principado de Cataluña.
Leídas las ordenanzas y la forma del juramento, dieron libertad de separarse de las banderas los que no quisieran prestar el juramento en la forma prescrita. Immediatamente dio tres descargas el regimiento y vuelto a su cuartel se les mandó dar un refresco.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 591

Així mateix, la Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona, publicà detalladament l'acte de jurament de les Banderes del Regiment d'Infanteria nº6 "Sant Narcís", que tingué lloc en la Diada del Sant Patró Catòlic del regiment, Sant Narcís (29-oct-1713):

"Dia 30. [resum dels fets del dia anterior, 29 d'octubre] el Regimiento de Infanteria Alemana, que Milita baxo la Proteccion del Glorioso Martyr San Narciso , saliò formado de su Quartel, y pasò á buscar à su Coronel Don Juan de Madrenas, que esperava en su Casa, para salir á la bendicion de las Banderas;
luego que llegò el Regimiento , se incorporò dicho Coronel, y marcharon en buena forma, llevando los Tafetanes en una rica Fuente, y tres Soldados las Astas, pararon frente à la puerta principal de la Seo, en donde se formaron y de alli entraron los Oficiales ricamente vestidos, con la divisa de su Regimiento, à la Capilla de dicho Santo, en donde se celebrò la Missa su Capellan Mayor, y despues bendixo las Banderas, con las acostumbradas ceremonias :
hecha la bendicion de la primera, la entregò al Alferez Coronel, y este al General Don Joseph Bellver, quien con el Coronel la puso en la Asta, y despues clavò una tachuela en el nombre de Dios, del Rey, y de la Patria :
hecha la bendicion de la segunda por el mismo Capellan Mayor del Regimiento, la puso en manos de su Alferez, y este en la de el Brigadier Don Joseph Moragull, quiein repitiò la referida ceremonia;
y repitiendo la suya el Capellan Mayor, entregò la tercera à otro Alferez, y este al Coronel Marques de las Nabas quien lo executò como los referidos en la misma conformidad, y luego los Oficiales Mayores, y los que se hallaron dentro la Capilla clavaron en todas tres unos clavetes, y los Alferezes prestaron su juramento, con la solemnidad que requiere su Oficio;
y salieron con las Banderas acompañados de su Coronel, y Oficiales, á la frente de su Regimiento, las pusieron sobre una mesa, y llegando por su turno, los Oficiales Mayores, Capitanes, Sargentos y Cabos de Esquadra, y Soldados fixaron en todas los clavos;
formado el Regimiento en un obalo las incorporaron , y despues de aver leìdo el Auditor del Regimiento las Ordenanças Militares, prestaron todos solemne Juramento Militar baxo dichas Banderas, de no abandonarlas hasta la ultima gota de sangre, en defensa de la C. y C. Magestad del Emperador, y Rey nuestro Señor, ( que Dios guarde) y del Fidelissimo Principado de Cathaluña, teniendo todos tres dedos en alto en nombre de la Santissima Trinidad, y testimonio de su Juramento :
Terminada esta ceremonio, y puestos en forma de Batalla, dieron tres descargas cerradas, y tomaron la marcha à son de Caxas, y Pifano, siguiendo las calles por las Casas del Excelentissimo Señor General Comandante, de la Deputacion, y Ciudad, hasta la de el Coronel, en donde dexaron las Banderas "
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)
"Gazeta de barcelona - Diario del Sitio de Barcelona"30-oct-1713

També la Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona, publicà l'acte de benedicció de les Banderes del Regiment d'Infanteria nº4 "Santa Eulàlia", que tingué lloc el (12-gen-1714).

"[resum dels fets del dia anterior, 29 d'octubre] Este mismo dia se hizo solemne Bendicion de las Banderas del Regimiento de Santa Eulalia, con solemidad, y concurriencia de grave, y universal musica; fue luzido el concurso, con el de todo el Regimiento formado, que disparò tres Salvas Reales, y despues de las acostumbradas ceremonias de bendicion, tuvo un esplendido Banquete en su Casa el Marquès de las Nabas Coronel de dicho Regimiento. ;
Rafael Figueró i Jolis (1669-1751)
"Gazeta de barcelona - Diario del Sitio de Barcelona"12-gen-17143

 

Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Acte de Jurament de la Bandera de la Guàrdia Vaticana alçant els
tres dits
en nom de la Santíssima Trinitat

De la mateixa manera, els soldats catalans de 1714
juraren en nom de la Santíssima Trinitat
defensar al Rei Carles III i les Constitucions de la Pàtria Catalana

Banderes Regimentals d'Infanteria

La principal font d'informació són, novament, les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757).

"No omitió el gobierno circunstancia para animar los naturales a la defensa, practicando todos los actos que confirmasen la resolucion que habían tomado, estrechando con los vínculos de un particular juramento a la defensa.
Para esto mandó que en la bandera coronela de cada regimiento se imprimiera la imagen del tutelar o patrón del regimiento y en la bandera coronela de todos los regimientos que eran bajo invocaciones diferentes de la Virgen, con las armas reales de España y las de Cataluña, y en los estandartes, lo mismo
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 591








Estendards Regimentals de Cavalleria

La principal font d'informació són, novament, les esquemàtiques descripcions que en va fer el Capità de la Coronela de Barcelona En Francesc de Castellví (1682-1757).

Para esto mandó que en la bandera coronela de cada regimiento se imprimiera la imagen del tutelar o patrón del regimiento y en la bandera coronela de todos los regimientos que eran bajo invocaciones diferentes de la Virgen, con las armas reales de España y las de Cataluña, y en los estandartes, lo mismo
En el estandarte coronel del regimiento de la Fe estaba impreso un Santo Cristo con el lema: Pro Lege, Patria et Rege y a la otra parte la imagen de la Concepción; al pie de la imagen del Santo Cristo, las armas reales; bajo ellas, las armas del coronel y a las cuatro esquinas las de Cataluña."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 591





(sense descripció)

(sense descripció)


Banderes de
la Coronela de Barcelona



Banderes Negres

  • Bandera Negra de Barcelona

  • Bandera Negra de la Fortalesa de Cardona

 

Destí de les Banderes Catalanes

El dia 12 de setembre de 1714, el Duc de Berwick acabà atorgant Capitulacions a la Ciutat, amb la seva Paraula d'Honor. El dia 13 de setembre de 1714, les tropes borbòniques entraren a Barcelona. El dia 14 de setembre de 1714, a les 8:00h del matí, els soldats de l'Exèrcit de Catalunya formaren al davant de les Drassanes de Barcelona, on feren entrega pública de les seves armes i lliuraren un total de 25 banderes de l'Exèrcit Català corresponent a 5 regiments d'infanteria i 3 regiments de cavalleria. El dia 15 de setembre de 1714, el Duc de Berwick exigí l'entrega de les 42 banderes de la Coronela de Barcelona, la Bandera de Santa Eulàlia de Barcelona, i la Bandera de Sant Jordi de la Diputació del General (Generalitat de Catalunya). Un total de 25+42+1+1=69 banderes.

Un cop reunides les banderes catalanes, el Duc de Berwick les envià a Madrid, i foren col·locades a l'Església de la Virgen de Atocha, lloc on s'exivien normalment les banderes capturades als exèrcits enemics com a trofeu de guerra. Així ho recollí En Francesc de Castellví:

"Este día mandó el duque que los "conselleres" entregasen todas las banderas de la Coronela, en número de 42, y la tan nombrada de Santa Eulália. El marqués de Guerchy instó al coronel Dalmau pasase a persuadir a los "conselleres" no interpusieses réplica ni resistencia porque harían peor la condición.
Pasó el coronel Dalmau a representarlo a los "conselleres", y el día 15 fueron entregadas todas las banderas de los gremios y la antiquísima bandera de Santa Eulàlia, que tantas veces había pasado el mar con los barceloneses a diferentes expediciones, como refieren las historias. El mismo día entregaron los diputados la bandera de San Jorge, que es la que representa el Principado.
Esparcida la noticia en la ciudad, se conocía la tristeza en todos los semblantes y más sensible fue a la nación verse despojada de este antiquísmo blasón o por lo menos se advirtió mas sentimiento que en haber quedado la ciudad superada por la fuerza.
Luego que tuvieron juntas las banderas y estandartes con otros tantos soldados a caballo, trayendo una cada soldado, marcharon desde la casa de la Ciudad derecho a la puerta de San Antonio a las 3 dadas de la tarde y las llevaron al real duque que, rendida la ciudad, pasó a alojarse desde la parte de levante a poniente.
El duque remitió luego a Madrid las banderas y fueron colocadas en el templo de la Virgen de Atocha, y poco después no se vieron más."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol.IV, pàg. 312

Completant, o contradient parcialment, el destí final de les banderes que recollí el Capità Francesc de Castellví, el següent gravat alemany denunciava que les banderes, un cop arribaren a Madrid foren rebutjadess per Felip V al·legant que ell no reconeixia cap bandera de rebels, així que Felip V ordenà que les banderes retornessin a Barcelona i que fossin cremades pel botxí públic de la Ciutat, talment com si estigués executant a un grup de delinqüents acusats del delicte de rebelió, el mateix delicte pel qual seria executat el General Josep Moragues.

Gravat en alemany del segle XVIII?,
que denuncïa la crema de les banderes catalanes decretada per Felip V.
Font: AHCB
  • Gravat: amb text en alemany i d'origen desconegut, conservat al AHCB
  • Text: "Barcelona 1714. Estendards i Banderes són cremats 1714. Els Estendards i Banderes, les quals el Duc de Berwick cap a Madrid havia enviat, foren per Felip. V. de nou retornats, amb l'afirmació que ell no reconeixia cap bandera rebel, i a més que públicament pel botxí de Barcelona fossin cremades."
  • Any d'el·laboració: s.XVIII???