Els Exèrcits enfrontats

    Els Exèrcits enfrontats

    Els preparatius de la Campanya de Portugal de 1704

    Els preparatius de la Campanya de Portugal de 1704

Exèrcit Confederat (austriacista) Comandants en Cap de l'Exèrcit Confederat a la Península   Meinhardt Schomberg, Duc de Schomberg (alemany al servei d'Anglaterra) (destituït al final de la campanya) Oficials Majors confederats   Comandant de tropes holandeses: François Nicolaas Fagel (holandès)   Comandant de tropes portugueses: António Luís de Sousa, Marquès das Minas d'Ouro (portuguès)   Pedro Manoel de Tavora, Conde de Atalaya (portuguès)   James Stanhope (anglès)   Infanteria Portuguesa *(llista incompleta)     Regiment Portugès d'Infanteria "Caminha" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Valença" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Velho do Minho" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Viana" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Velho de Chaves" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Velho de Bragança" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Novo de Bragança" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Novo de Almeida " (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Velho de Penamacor" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Novo de Penamacor" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Porto" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Novo da Carte" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Cascais" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'ordenança "Lisboa I" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'ordenança "Lisboa II" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Catelo da Vides" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Elvas" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Olivença" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Moura" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Campo Maior" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Estremoz" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Junta do Comercio" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès d'Infanteria "Velho de Setubal" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Total Infanteria Portuguesa 23 Batallons aprox. homes   Dragons i Cavalleria Portuguesa *(llista incompleta)     Regiment Portuguès de Cavalleria "Conde de Prado (Anglaterra) 2 Sq aprox. homes   Total Dragons i Cavalleria Portuguesa 42 Escuadrons aprox. homes   Milícies Portugueses *(llista incompleta)     Regiment Portugès de milícies "Pinhel" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Regiment Portugès de milícies "Guimaraes" (Portugal) 1 Bt aprox. homes   Total Milícies Portugueses 33 Batallons aprox. 12.000 homes Total Portuguesos 42 Escuadrons 33 Batallons aprox. 28.000 homes   Infanteria Britànica       Regiment Britànic d'Infanteria nº2 "Queen's Royal" (Gran Bretanya) 1 Bt aprox. homes   Regiment Britànic d'Infanteria nº9 "Steuart" (Gran Bretanya) 1 Bt aprox. homes   Regiment Britànic d'Infanteria nº11 "Hill" (Gran Bretanya) 1 Bt aprox. homes   Regiment Britànic d'Infanteria nº17 "Blood" (Gran Bretanya) 1 Bt aprox. homes   Regiment Britànic d'Infanteria nº33 "Wade" (Gran Bretanya) 1 Bt aprox. homes   Regiment Britànic d'Infanteria "Brudenell" (Gran Bretanya) 1 Bt aprox. homes   Regiment Britànic d'Infanteria "Mountjoy" (Gran Bretanya) Bt aprox. homes   Total Infanteria Britànica 7 Batallons aprox. homes   Dragons i Cavalleria Britànica       Regiment Britànic de Dragons Reials nº1 "Raby" (Anglaterra) 2 Sq aprox. homes   Regiment Britànic de Cavalleria nº2 "Harvey" (Gran Bretanya) 2 Sq aprox. homes   Regiment Britànic de Dragons nº8 "Conyngham" (Anglaterra) 2 Sq aprox. homes   Total Dragons i Cavalleria Britànica 6 Escuadrons aprox. homes Total Britànics 6 Escuadrons 7 Batallons aprox. 8.000 homes   Infanteria Holandesa     Regiment Holandès d'Infanteria nº1 "Welderen" (Províncies Unides) 1 Bt aprox. homes   Regiment Holandès d'Infanteria nº7 "Saint Amat" (Províncies Unides) 1 Bt aprox. homes   Regiment Holandès d'Infanteria nº22 "Holstein-Noburg"(Províncies Unides) 1 Bt aprox. homes   Regiment Holandès d'Infanteria nº38 "Keppelfox" (Províncies Unides) 1Bt aprox. homes   Total Infanteria Holandesa 4 Batallons aprox. homes   Dragons i Cavalleria Holandesa     Regiment Holandès de Cavalleria nº8 "Drymborn" (Províncies Unides) 2 Sq aprox. homes   Regiment Holandès de Dragons nº4 "Mattha" (Prov. Unides) 2 Sq aprox. homes   Total Dragons i Cavalleria Holandesa 4 Escuadrons aprox. homes Total Holandesos 4 Escuadrons 4 Batallons aprox. 4.000 homes   Infanteria Alemanya / Imperial / Hispànica ?     Regiment d'Infanteria "?" 1/2 Bt aprox. 300 homes Total ? Escuadrons 1/2 Batallons aprox. 300 homes     Exèrcit Confederat   Total Portuguesos 42 Escuadrons 33 Batallons 15.500 homes   Total Britànics 6 Escuadrons 7 Batallons 8.000 homes   Total Holandesos 4 Escuadrons 4 Batallons 4.000 homes   Total Alemanys/Imperials/Hispànics? 0 Escuadrons 1/2 Batalló 300 homes Total Exèrcit Confederat 52 Escuadrons 44 Batallons aprox. 27.800 homes Total Exèrcit Confederat (amb milícies) Escuadrons Batallons aprox. 40.000 homes     * La xifra global de 8.000 britànics sembla molt inflada     * La xifra global de 15.500 portuguesos sembla reduïda

Exèrcit de les Dues Corones Borbòniques Capità General de l'Exèrcit de les Dues Corones Borbòniques a la Península   James Fitzjames Stuart, Duc de Berwick (anglès jacobita al servei de França) (destituït al final de la campanya) Oficials Majors borbònics Jacques de Chastenet, Marques de Puységur (1734, Mariscal de França) (francès)   Albert Octave t´Serclaes Tilly Montmorecy, Príncep de t'Serclaes (flamenc al servei Hispànic)   Claude François Bidal, Cavaller D'Asfeld (1702, Mariscal de Camp) (1704, Tinent General) (francès)   Marquès de Thouy (francès)   Francisco Ronquillo (castellà)   Francisco Castillo Fajardo, Marques de Villadarias (1702, Capità General d'Andalusia) (castellà)   Joffreville ( Mariscal de França) (francès)   Iñigo de la Cruz Manrique de Lara y Ramírez de Arellano, Conde de Aguilar de Inestrillas (castellà)   Duque de Híjar (castellà)   Dragons i Cavalleria Borbònica *(llista parcial)     Regiment Borbònic de Dragons "Camprodon" (botiflers catalans) 2 Sq aprox. homes   Regiment Borbònic de Dragons "Pons" (botiflers catalans) 2 Sq aprox. homes   Regiment Borbònic de Dragons "Mahony" (Hispànic borbònic) 2 Sq aprox. homes     Exèrcit de les Dues Corones Borbòniques   Total Francesos 6 Esq. Cavalleria 2 Esq. Dragons 20 Batallons 12.000 homes   Total Hispànics Borbònics 2 Esq. Cavalleria Esq. Dragons Batallons 30.000 homes Total Exèrcit Borbònic 60 Escuadrons 42 Batallons 42.000 homes

    L'Estratègia confederada

    L'estratègia de l'Exèrcit Confederat, segons es diu als manuals, consistia en una ràpida penetració en territori castellà pels flancs, formant un pinça que copés l'Exèrcit Borbònic. Les dues puntes de llancça serien dirigides pel General portuguès das Minas, al nord, i pel General Schomberg al sud.

    Si efectivament el Comandant en Cap confederat Schomberg va concebre la dita estratègia, no podia anar més errat. Per tal de portar-la a la pràctica, necessitaria 2 factors clau:

        1) La velocitat
        2) Artilleria

    Pel què fa a la velocitat, era totalment impracticable, doncs l’ambaixador francès havia comprat l'àmplia majoria de cavalls de Portugal abans de l’entrada en guerra a Portugal. I efectivament, la majoria de tropes teòricament de cavalleria de l'Exèrcit Confederat no disposaren de manera efectiva de cavalls i hagueren de combatre a peu.

    Pel què fa a l’artilleria, l'Exèrcit Confederat tampoc disposava de l’artilleria necessària per tal de conquerir Ciudad Rodrigo o Badajoz, primers objectius teòrics. I si n’hagués tingut, difícilment l’hagués pogut traslladar al camp de batalla amb la velocitat necessària.

    Sembla probable doncs, que els comandaments confederats es trobessin desconcertats en arribar a Portugal el 6-març-1704. Allò que havien concebut com una campanya ofensiva s’hauria de replantejar. Malgrat els esforços que feren en els 2 mesos següents per aconseguir els cavalls necessaris, la quantitat requisada per tot Portugal fou clarament insuficient.

    I el què és més greu; el 5-maig-1704, tan sols 2 mesos després del desembarcament de les tropes confederades, les tropes borbòniques del General Berwick prengueren la iniciativa i travessaren la frontera portuguesa. Enmig de tots els preparatius per a una campanya que havien concebut com a ofensiva, no havien pogut preveure l’arrissada ofensiva borbònica. El col·lapse confederat estava servit.

    L'Estratègia borbònica

    L’estratègia del Capità General borbònic James FitzJames Stuart, Duc de Berwick, era la de començar la campanya l'1-maig-1704. La idea bàsica era la de concentrar el gruix de les tropes franceses (les més preparades i experimentades) allí on les tropes confederades eren més dèbils, al centre. Amb un cop de força trencaria les línies confederades i avançaria ràpidament fins a la capital del Regne de Portugal, Lisboa.

    L'estretègia de Berwick es fonamentava en 3 punts claus:
        1) Sorpresa
        2) La velocitat
        3) La inexperiència de les tropes portugueses

    Si actuava amb prou velocitat, podria arribar a Lisboa i impedir que l'Exèrcit Confederat es reorganitzés després de la sorpresa inicial. Alhora, comptava que si arribava a Lisboa, la inexperiència de les tropes portugueses (el gruix de les tropes confederades) provocaria el caos i la desmoralització. Això possibilitaria que en veure la seva capital ocupada, el Regne de Portugal s’avingués a firmar la pau, eliminant d’un sol cop la base d’operacions de Carles III.

    Per facilitar encara més la ràpida penetració de l'Exèrcit Borbònic pel centre, s’havien destinat dos atacs de diversió al nord i al sud del país, amb l’objectiu d’atraure les forces situades al nord i al sud per l'Exèrcit Confederat, de tal manera que no poguessin reforçar el centre.

Campanya de Portugal de 1704

    El centre d’atac borbònic havia estat dividit en 3 Divisions: la Divisió Ronquillo, pel centre-nord, atacaria Almeida. La Divisió Berwick, centre-centre, i la Divisió Tilly, centre-sud, constituïen el puny d’atac borbònic.

    Berwick, acompanyat per Felip V, sortiria des de Plasencia i avançaria per la riba dreta del Tajo conquerint Salvaterra, Monsanto, Castelo Branco i Vila Velha de Rodao.

    Tilly sortiria des d'Albuquerque i avançaria per la riba esquerra del Tajo, conquerint Castel de Vide, Arronches, Portalegre i Nisa, reunint-se amb Berwick a Vilavelha de Rodao. Des d'allí, les 2 Divisions s’unirien i, passant per Abrantes, caurien sobre la capital portuguesa, Lisboa.

     1704, 5-maig. L'inici de la ofensiva borbònica. La Divisió Berwick

Setge borbònic de Castelo Branco

     El 5-maig-1704, l'Exèrcit Borbònic inicià la invasió del Regne de e Portugal. El primer objectiu de la Divisió Berwick era la Fortalesa de Salvaterra do Extremo. El 8-maig-1704, després de tan sols 2 dies de setge i sense haver disparat un sol tret, els 1.000 homes dels 2 regiments de la guarnició capitularen. Els plans de Berwick es confirmaven.

     Les poblacions de Segura, Rosmarinhos i Idanha-a-Nova també foren ràpidament preses i el 13-maig-1704 arribà a la Fortalesa de Monsanto, que caigué en mans borbòniques en 3 dies (16-maig-1704). El 24-maig-1704, després de 4 dies de setge, la Fortalesa de Castelo Branco també capitulava.

     1704, 27-maig. Batalla de Sarceda

     El 27-maig-1704, el gruix de les tropes confederades centrals comandades per l’holandès Nicholas Faggel fou sorprès a Sarzedas. Allí, el Tinent General borbònic, Marquès de Thouy, l’atacà amb 8 Batallons d’infanteria i alguns de cavalleria. Fagel pogué escapar, però el Major General Welderen i gran part del Regiment Holandès d'Infanteria nº1 "Welderen" foren capturats i empresonades.

Batalla de Sarzedas (27-maig-1704) Les tropes borbòniques derrotaren les tropes holandeses de Nicolas Faggel

     Finalment, la Divisió Berwick arribà a Vilha Vella. Havia destruït el cos central de l'Exèrcit Confederat i arribat al punt de reunió en pocs dies. Ara tan sols faltava esperar la Divisió Tilly que avançava des del centre-sud, i obtindria via lliure per caure sobre la capital lusitana, Lisboa.

     La Divisió Tilly

Beira i Alentejo

     La Divisió Tilly avançà sobre Arronches. A diferència de Berwick però, Tilly s’enfrontava a la Divisió Schomberg formada per 11.000 homes (la pinça sud d’atac confederat). La màxima preocupació del General Tilly es centrava en la logística i en les línies d’aprovisionament, temorós de que les forces de Schomberg avancessin sobre Badajoz. Si això es produïa, la Divisió Tilly quedaria tallada per la reraguarda.

     Temorós d’això, Tilly al·legà la necessitat d’aturar l’avanç i retirar-se cap a Badajoz. Malgrat les repetides ordres de Berwick, la Divisió Tilly aturà la penetració sobre territori portuguès.

     Canvi de plans de Berwick pel retard de la Divisió Tilly

     Veient la negativa de Tilly a avançar, Berwick es veié forçat a avançar cap al sud. Guarnicionà Castelo Branco amb 5 Batallons d’infanteria i 15 Esquadrons de Cavalleria sota el comandament de De Gaetano. Protegir el cap de pont de Vilha Vella de Rodao amb 2 Batallons i 1 Esquadró, i travessà el riu Tajo.

     Capturà la població de Nisa i arribà a la Fortalesa de Portalegre. Allí contactà amb la Divisió Tilly. Davant la imponent força borbònica, la guarnició de Portalegre capitulà el dia següent i fou feta presonera.

     La reacció confederada. El General das Minas

     Davant del col·lapse total de les tropes confederades, la recció aparegué de les mans del General portuguès das Minas. Amb una força de 18 Batallons i 18 Esquadrons, es dirigí cap al centre borbònic. Assegurà el Castell de Guinaldo i des d'allí travessà la Serra de Estrela, reconquerint finalment Monsanto.

Campanya de Portugal de 1704

     El General borbònic Gaetano començà a témer per la seva línia de subministrament i la possibilitat de quedar tallat a l'interior de Portugal. Davant d’aquesta possibilitat, començà a retirar-se en direcció a la població castellana de Zarza.

     A Zarza, Gaetano es trobà amb el General Ronquillo. Sabedor d’aquesta retirada, Berwick envià el General de Joffreville, per tal d’ordenar a Gaetano que ataqués les forces confederades.

     Ronquillo envià un destacament de 15 esquadrons de cavalleria, que es topà amb l’exèrcit portuguès de das Minas avançant a tota marxa sobre ells. Aconseguiren retirar-se no sense patri nombroses baixes i contactar amb el cos principal de la infanteria borbònica, que finalment optà per retirar-se fins a Alcántara.

     El flanc nord del centre borbònic havia quedat derrotat i el cos principal de l'Exèrcit borbònic, la Divisió Berwick i la Divisió Tilly, que es trobaven a Portalegre, corrien el risc de quedar totalment copades.

     L'empantanagament borbònic

     Berwick reaccionà deixant Felip V a Nisa i avançà cap al Nord amb 8 Batallons i 14 Esquadrons amb l’objectiu de tornar a conquerir Monsanto i derrotar das Minas.

     Al seu torn, das Minas continuava avançant cap al sud amenaçant ara Castelo Branco i el cap de pont de Vila Velho. Si aconseguia prendre’ls l'Exèrcit borbònic quedaria totalment bloquejat a l’esquerra del Tajo.

     Berwick acampà en les proximitats de Castelo Branco, amb l’esperança d’atacar das Minas, però aquest adoptà una posició defensiva amb la intensió de guanyar temps. Davant la impossibilitat d’atacar das Minas, Berwick deixà el Comte d'Aguilar al capdavant de les forces i retornà a Nisa, on l’esperava Felip V.

     El darrer cop borbònic. Castelo de Vide i Marvao.

     Aleshores entrà en escena el Capità General d'Andalusia, Francisco Castillo Fajardo, Marques de Villadarias, procedent del sud. Havia rebut ordres de conquerir la Fortalesa de Castelo de Vide, situada a prop de Portalegre. Berwick li envià el Cavaller d'Asfeld amb 8 Batallons francesos més.

     Castelo de Vide comptava amb una guarnició de 2 batallons portuguesos i 1 batalló anglès, però estava mal fortificat. Malgrat que les tropes borbòniques no disposaven d’artilleria suficient, intimidaren el Governador portuguès de la Fortalesa amenaçant-lo amb prendre la fortalesa per la força i amb la matar tota la població civil si no es rendia.

     El regiment anglès es negava a acceptar la capitulació, però al cap de 2 dies el governador rendí la fortalesa. Els anglesos es reclogueren al castell, però el governador havia ordenat que tota la pólvora fos amagada, de manera que els anglesos no tingueren més remei que rendir-se i esdevenir presoners de guerra.

     Villadarias passà aleshores a assetjar el castell de Marvao, situat entre Portalegre i Valéncia de Alcántara.

     La retirada borbònica

     Malgrat aquest darrer èxit, la iniciativa borbònica havia quedat totalment frustrada. Berwick ordenà la retirada per l’únic punt que quedava lliure. Les guarnicions borbòniques abandonaren les fortaleses conquerides de Castelo de Vida i Portalegre i començaren la retirada.

     L'Exèrcit de Berwick sortí de Portugal en direcció a Valéncia de Alcántara, retenint tant sols les fortaleses frontereres de Marvao, Salvaterra i Segura.

     Resultat

     La campanya borbònica havia fracassat en el seu objectiu de deixar fora de joc al Regne de Portugal. Però almenys havia aconseguit els següents punts:

        1) anul·lar la capacitat ofensiva de l'Exèrcit Confederat a Portugal
        2) avortar totalment l’amenaça d’un atac imminent sobre Castella

     Diversos regiments confederats havien estat fet presoners, els recursos destinats a la campanya ofensiva s’havien consumit en la defensa de Portugal, i la frontera s’havia assegurat amb la captura de 3 Fortaleses frontereres.

     Per contra, s’havia perdut la pràctica totalitat dels cavalls i degut a la pobresa dels subministraments, un alta proporció de les tropes borbòniques estava emmalaltida, extenuada o afeblida.

     I si bé els resultats obtinguts en relació als recursos esmerçats eren més aviat pobres, el resultat de la campanya fou concloent:

          -La base d’operacions de Carles III a Portugal havia quedat destruïda
          -L'Exèrcit Confederat a la Península havia quedat pràcticament destruït

     Seria necessari doncs, destinar més tropes a la Península. Cal fer notar que durant la campanya de Portugal, els confederats havien desembarcat a Barcelona, però l’aixecament des de l'interior de la Ciutat havia estat descobert i avortat pel Lloctinent borbònic Velasco.

     Anàlisi

     La clau que feu fracassar el pla de Berwick fou la logística i la coordinació. Sembla evident que el comandant hispànic Tilly mai va creure en l'ambiciós pla de Berwick, i quan hagué d’entrar en escena procedí de manera lenta i amb molt preocupació pels subministraments.

     Els subministraments foren organitzats en vagons, però l’estat de les carreteres portugueses impedí un avanç adequat. Com a conseqüència, el pa de munició no arribà mai a temps ni en quantitat necessària. A més, no estava prou cogut, i degut a la calor arribava fregit a la les línies de front borbònic.

     L’artilleria i la munició també foren insuficients, però la poca resistència de les guarnicions de les fortaleses confederades suposà que no fos un fet determinant.

     La cavalleria fou la pedra de toc. La pràctica totalitat de la cavalleria hispànica i 2/3 de la francesa va morir rebentada per la calor, provocant retards i, finalment, el col·lapse de la incursió.

     Però els errors dels borbònics no foren explotats pels confederats, que totalment sorpresos no saberen sortir del caos i la descoordinació. No es coneix cap acció de Schomberg, tot i que tampoc es conserva el seu testimoni dels fets. Ni el comandant anglès ni l’holandès estigueren a l’alçada, i tan sols el comandant portuguès das Minas reaccionà de manera decidida i valerosa, reconquerint Castelo branco i tallant el cap de pont borbònic a Vila Velha.

     Destitucions en ambdós bàndols

     Berwick responsabilitzà al Comandant hispànic Tilly del fracàs de la invasió degut a la seva lentitud i reticències. Berwick fou destituït com a Capità General de l'Exèrcit de les Dues Corones Borbòniques a la Península i rellevat pel Mariscal de França René de Froulay de Tessé, Comte de Tessé

     El bàndol austriacista culpà el Comandant en Cap de l'Exèrcit Confederat Schomberg de no haver fet absolutament res per aturar la invasió, la qual havia fracassat pels propis errors del borbònics més que no pas per l'actuació dels oficials confederats. El 27-jul-1704, fou destituït i rellevat per Henry Massue de Ruvigny, Comte de Galway.