L'Aixecament Militar Austriacista
(1705, 3-maig)
batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla torredembarra batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra 1713 batalla de torredembarra

"Monsieur de Quincy, oficial de opinión en la guerra, digno de alabanza por el claro estilo en que refiere las batallas, como le faltaron verídicos informes de los hechos públicos y políticos le hace parecer ligero en lo que asegura contra verdad.
Mancha la nación catalana en los hechos de este siglo y con la misma ligereza asegura los de los pasados siglos.
Dice que los aliados señorearon Cataluña por la traición de los pueblos, que de todos tiempos han sido inclinados a salirse del dominio de sus reyes. A la verdad, es reparable denegrir a bulto toda una nación sin profundizar el origen de los motivos y causas que precedieron.
Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725", Vol I, pàg, 555

 

Resum

Protagonistes

Protagonistes Austriacistes
  Jaume Puig i Beuló (àlies Jaume Puig de Perafita) (català)
  Príncep Jordi de Hessen-Darmstadt (alemany)
  Antoni Puig i Sorribes (català)
  Francesc Puig i Sorribes (català)
  Pau de Thoar i Grec (català)
  Francesc Sans Miquel de Monrodon (català)
  Francesc Vilana i Vilamala (català)
  Mossèn Miquel Ruaix (català)
  Tomàs Ruaix (català)
  Sebastià Mulet (català)
   

Protagonistes de les Dues Corones Borbòniques
   
   


Escenaris

 

Precedents

Rivalitat dels Regàs i dels Cortada contra els Erm i els Vila a Manlleu

A la vila de Manlleu les famílies dels Regàs i els Cortada hi eren influents, però mantenien una rivalitat amb el Comte de Cenetlles, Francesc de Blanes-Centelles i de Carròs. Aquest tenia possessions a Centelles, Manlleu, Aiguafreda i Tagamanent, exercint un control absolut sobre les entrades i sortides de la Plana de Vic, tant per la banda del Ter com per la del Congost.

Per la seva part, les famílies manlleuenques dels Vila i els Erm, no veien amb bons ulls a les també manlleuenques famílies dels Cortada i els de Regàs, pel fet que aquestes estaven exentes de la jurisdicció ordinària.

1704. "Lo bou roig vos ha picat"

Un dia de 1704, En Carles de Regàs i N'Antoni Cortada es miraven a En Marí Vila i En Josep Erm mentre aquests jugaven a pilota. Una pilota es perdé i passà prop de N'Antoni Cortada. Auqest li espetà a EN Josep Erm: "Lo bou roig vos ha picat", amb el sentit que d'acusar-lo d'estar begut. Aquest comentari enardí encara més l'aversió entre els dos parells de famílies manlleuenques.

1703/1704. El problema dels molins a Manlleu.

En Carles de Regàs comprà uns molins a vila de Manlleu, prop de la riba del Ter, per tal de reedificar-los i ampliar-los. Però el dret a moldre blat corresponia al senyor de la vila, en aquest cas el Comte de Centelles. Per la seva part, el Comú (Ajuntament) de Manlleu assegurava que tenia dret preferent en la compra dels molins.

En Regàs argumentà que el tribunal de la Batllia General li havia donat la concessió per edificar els molins i prendre les aigues del Ter, mentre que el Comú de Manlleu assegurava que les obres d'ampliació que En Regàs estava fent empedien el curs de les aigües en perjudici públic.

En aquest context, els Vila i els Erms aprofitaren l'ocasió per crea animadversió entre la resta de manlleuencs i En Carles de Regàs.

1703/1704. Cap a la violència entre els bàndols

En aquesta situació, un dels criats d'En Carles de Regàs fou assassinat, atribuint-se al bàndol que s'oposava als Regàs. En Carles de Regàs començà a viure amb precaucions, mentre que familiars i amics començaren a radicalitzar-se en favor dels uns i dels altres.

1704, 27-mai ~1704, 1-jun. Complot austriacista de 1704

Hi ha un la conjura per obrir les portes de Barcelona durant el Desembarcament confederat a Barcelona.

1704, 30-mai. Mossèn Miquel Ruaix conjurat en el Primer intent d'aixecament austriacista a Catalunya

Formà part de la conjura per obrir les portes de Barcelona durant el Desembarcament confederat a Barcelona. Empresonat per Velasco, serà alliberat i s'embarcarà amb la Flota confederada

 

1704, jun. Pau de Thoar apareix en la llista de buscats per capturar feta pel Reial Senat de Barcelona

Després del Desembarcament confederat a Barcelona de 1704, En Pau de Thoar no accedí a presentar-se als requeriments del Reial Senat de Barcelona i el seu nom aparegué en públic pregó amb ordre de captura. A resultes d'això sortí del Principat de Catalunya.

1704, jun. Tomàs Ruaix apareix en la llista de buscats per capturar feta pel Reial Senat de Barcelona

Després del Desembarcament confederat a Barcelona de 1704 no accedí a presentar-se als requeriments del Reial Senat de Barcelona i el seu nom aparegué en públic pregó amb ordre de captura.

1704/1705. Tomàs Ruaix exiliat a Itàlia

A resultes de les ordres de captura, sortí del Principat de Catalunya i s'exilià a Itàlia.

1704, jun. Miquel Ruaix exiliat a Gibraltar

Estigué exiliat a Gibraltar.

1704, 5-setembre ~1705, 31-març. Setge Borbònic de Gibraltar

Mossèn Miquel Ruaix al Setge Borbònic de Gibraltar on atengué els ferits

1705, 6-gener, 17:00h. El Justícia Major de Vic intenta prendre'l

El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Velasco, intentà prendre'l a ell, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guardia de 10 o 11 homes armats.

1705, 23-gener. Arribada de Sebastià Mulet

El 23-gen-1705 arribà En Sebastià Mulet amb cartes assegurant-los que aquell mateix estiu la flota confederada tornaria a Catalunya amb més forces. Els demanà que no es passessin al servei de Felip V.

1705, 17-març. Els de Manlleu aterren els molins d'En Regàs i l'ataquen

El 17-mar-1705 els de Manlleu aterraren els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. La resta de cabdills Vigatans acudiren amb tropes de socors, fins a 600 homes, rescataren a En Carles Regas

1705, 17-març. Atac dels Vigatans a Manlleu

Salvat En Regas, passaren a bloquejar Manlleu. Posteriorment començaren avançar casa per casa.

1705, 19-març. S'arriba a un conveni entre els de Manlleu i En Regàs

El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manelleu i En Regàs, de manera que aquest accedia a no proseguir les obres dels molins.

1705, 28-29-març. Velasco tramet ordres de compareixença contra els Vigatans

Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri. El 28-29-mar-1705, el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, i la resta de cabdills Vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regas.

Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda.

La resta, malfinat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona.

El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persudir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona.

1705, març. Contacte amb En Domènec Perera

Davant la resposta negativa del Lloctinent, acordaren no presentar-se a Barcelona i restar previnguts per qualsevol eventualitat. Trameteren cartes a En Domènec Perera, que es trobava a Gènova, demanant-li si a la República de Gènova estarien segurs.

1705, abr? . Primera reunió amb Mitford Crowe

En Domènec Perera i N'Antoni Peguera es reuniren amb Mitford Crowe; aquest:

  • Informà de les disposicions, instruccions i ordres que havia fet la Reina Ana d'Anglaterra.
  • Proposà facilitar embarcació segura a Domènec Parera per tal que retornés a Catalunya
  • I un cop allí, aconseguís poders dels Comuns, o de 6 cavallers a qui anomenà.
  • Si aconseguia que li deleguessin aquests poders, entraria en positiu a parlar del Tractat.
  • L'objectiu del Tractat era assegurar l'èxit d'un nou desembarcament aliat a Catalunya

1705. Retorn a Catalunya per aconseguir poders per negociar el Tractat amb Anglaterra

En Domènec Perera desembarcà a Arenys de Mar i contactà amb En Marcià Llucià i amb Francesc Saleta, a fi d'informar-los de la necessitat d'obtenir poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit Mitford Crowe. En no poder aconseguir-los, pujà cap a la Plana de Vic.

1705, 3-maig, 15:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat. El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic, en dia de mercat comarcal, es feu enviar a si mateix una carta expres com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts".

A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.

1705, 3-maig, ~16:00h. Inici de l'Aixecament Militar Austriacista

Els Puig i la resta de cabdills Vigatans feren mostra per ajuntar les gents, que ja tenien previnguda, i amb 260 homes es posaren en marxa.

1705, 3-maig, 17:00h. S'uneix la partida de Josep Moragues

A les 17:00h se'ls uní la partida de Josep Moragues, 54 homes, i seguidament anaren a ocupar els passos de Collsuspina i el Congost.

1705, 6-maig. Deixant ocupats els passos retornen a casa

Després de 3 dies, i sense que aparegués cap dels suposats 400 cavalls enviats pel Virrei Velasco, deixaren un petit cos de vigilància i la gent retornà a les seves cases.

1705, 6-maig. La reacció de Velasco, els juraments a Felip V

Velasco reaccionà diplomàticament. Creà una comissió que aniria vegueria per veguera, a demanar el jurament de Fidelitat a Felip V. Qui no el realitzés podria ser atacat jurídicament. La comissió de juraments decidí començar a recollir els juraments per la Vegueria de Vic. La comissió, encapçalada pel Governador de Catalunya Joan Llupià, arribà a La Garriga el 6-mai-1705, i demanà autorització als Vigatans per travessar el Congost i entrar a la Vegueria de Vic.

1705, 9-maig. Arribada del Governador de Catalunya a Vic

La comissió de juraments arribà a Vic i es feu un jurament solemne a la catedral. Tot i que el motiu oficial era el de jurar a Felip V, l'objectiu real era fer informes de la situació i poder iniciar un procés contra els inobedients.

1705, 15-maig. Els Vigatans intimen al Governador a abandonar la Vegueria

El 15-mai-1705, els Vigatans intimaren al Governador a deixar de fer informes i a abandonar la Vegueria de Vic. En no comptar amb força suficient, el Governador accedí i sortí cap a Manresa. Un cop allí, informà al Virrei Velasco.

1705, 17-mai. Pacte dels Vigatans

El 17-mai-1705 reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i canonge de Vic, el Dr. Llorenç Tomas y Costa. En la reunió consideraren que:

  • Era impracticable aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
  • Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
  • Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona

Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans

1705, mai. Domènec Perera retorna a Gènova

En Domènec Perera, acompanyat del seu cosí, En Macià Llucià, retornà a Arenys i fletaren un vaixell d'Aleix Soler de Mataró per 200 pesos per tal que els transportés de nou a Gènova. En arribar a Gènova es reuní amb N'Antoni Peguera, que acabava de retornar de Viena.

1705, 3-juny. Velasco fa pregó públic contra els Vigatans

Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.

1705, 13-juny. Francesc Armenter arriba a Vic

El 13-jun-1705 En Francesc Armenter arribà a Vic i passà al Convent del Remei. Des d'allí En Francesc Carbonell anà a comunicar als Vigatans l'arribada d'En Francesc Armenter; hi acudiren en Jaume Puig de Perafita, En Carles Regas i N'Antoni Cortada, que passaren al Convent amb un grup de gent armada. Un cop reunits, En Francesc Armenter els entregà cartes de part de l'Arxiduc Carles i de l'Almirante de Castilla.

1705, 13-juny. Entren a Vic i es declararen partidaris de l'Arxiduc Carles

Després de conferenciar, el 13-jun-1705 entraren tots a Vic i aclamaren en multitud el nom de Carles, declarant-se partidaris seus. El Comú de Vic no hi tingué intervenció, i no prestà obediencia a Carles III.

1705, 17-juny. Ocupen el Figaró

El 17-jun-1705 ocupen el Figaró

1705, 20-juny. Joan Nebot arriba a Vic

El 20-jun-1705 Joan Nebot arribà a Vic i entregà cartes als cabdills Vigatans de part del Príncep de Darmstadt.

1705, 20-jun. Segona reunió amb Mitford Crowe i
Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra

El Doctor Domènec Perera li explicà a Mitford Crowe la impossibilitat d'aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit. Així mateix, exagerà l'estat de descontentament general que es vivia a Catalunya i per tal que Mitford Crowe acceptés els poders que li havien lliurat els cabdills dels Vigatans, exagerà el poder i l'autoritat d'aquests. Finalment, aquell mateix dia es signà el Tractat de Gènova.

1705, ~20-jun. En Domènec Perera envia a En Pau Thoar a Vic

Havent-se firmat el Tractat de Gènova, En Domènec Perera els envià des de Gènova a En Pau de Thoar, per tal d'informar-los del Tractat, dir-los que no es refiessin del Lloctinent Velasco i per assegurar-los que l'Arxiduc Carles d'Àustria passaria al Principat de Catalunya.

1705, 21-juny. Concentren tropes a Aiguafreda

El 21-jun-1705 augmentaren el nombre de tropes concentrades a Aiguafreda.

1705, 1-juliol. A Vic, tornen a aclamar a l'Arxiduc com a rei Carles III

Havent rebut notificació de la firma dels Tractat. L'1-jul-1705 els Vigatans aclamen a l'Arxiduc Carles d'Àustria com a rei Carles III.

1705, 20-juliol. Al Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista

Estava amb els cabdills Vigatans ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona.

1705, 4-ago. Combat del Congost

El Virrei Velasco ordenà atacar els Vigatans. Les tropes del Virrei atacaren el Congost, defensat per 250 homes a les ordres d'En Josep Moragues, el 4-agost. (IV, pàg 536)

1705, 10-ago. En Domènec Perera arriba a Altea

En Domènec Perera s'embarcarà amb N'Antoni Peguera i d'Aimeric en la fragata Llens/León/Lyme, que havia sortit de Lisboa amb ordres de recollir-los a Gènova i embarcar-los. Un cop embarcats, la fragata salpà de Gènova i retrobà la gran flota confederada ancorada ja a Altea el 10-ago-1705. Allí, tant el Doctor Parera com N'Antoni Peguera es reuniren amb el Príncep Georg von Hessen-Darmstadt i amb el rei Carles III.

1705, 15-ago. Amb el Príncep de Darmstadt passa al Devonshire

El 15-ago-1705 En Domènec Perera s'embarcàamb el Príncep de Darmstadt al Devonshire; amb l'escorta de 2 fragates s'avançaren al gruix de la flota confederada; el 16-ago-1705 arribaren a les costes de Catalunya.

1705, 16-ago. Retorn a Vic amb ordres pels cabdills Vigatans d'avançar sobre Barcelona

El 16-ago-1705 En Domènec Perera desembarcà prop de Calella. Després pujà fins el Congost, que es trobava ocupat pels cabdills Vigatans, on els lliurà les ordres d'iniciar la ocupació militar del Pla de Barcelona.

~1705, 22-ago. En Josep Vilana desterrat de Barcelona per sospitós d'austriacista

Durant l'Aixecament Militar Austriacista, el Lloctinent borbònic de Barcelona Velasco desterrà En Josep de Vilana i Vilamala de Barcelona per sospitós d'austriacisme.

1705, 23-ago. S'inicia la Marxa dels Vigatans per ocupar militarment el Pla de Barcelona

El 23-ago-1705 i amb 834 homes sota el comandament d'En Jaume Puig de Perafita, iniciaren la marxa per ocupar militarment el Pla de Barcelona.

1705, 24-ago. Arriben a la muntanya de San Jerónimo?

El 24-ago-1705 arribaren a la "montaña de San Jerónimo"?, on al vespre hi feren diversos focs com a senyal d'avís a la flota confederada i ocuparen el l'embarcador. Desembarcà el Príncep de Darmastadt i els entregà els diners per pagar la soldada dels homes tal com havia quedat establert al Tractat de Gènova, 8.000 pesos.

1705, 26, agost ~ 1705, 14, octubre. Setge Austriacista de Barcelona

Lluità al Setge Austriacista de Barcelona

1705, 29-ago. En Josep Vilana desde Montserrat al Camp de Barcelona

A resultes del seu desterrament, En Josep Vilana i Vilamala es refugià a Montserrat amb d'altres membres de l'aristocràcia militar catalana. Durant el Setge Austriacista de Barcelona, a instàncies del Princep Georg von Hessen-Darmstadt, aquests nobles austriacistes passaren a retre obediència a Carles III davant de Barcelona.

1705, 7-set. Francesc Puig i Sorribes passa a la ocupació de Girona

El 7-set-1705 Francesc Puig i Sorribes passa amb part de les milícies Vigatanes a Girona per obtenir-ne la rendició.

1705, 18-set, 15:00-16:00h. Nou assalt a Montjuïc

El 18-set-1705, entre les 15:00h i les 16:00h, cabdellant la vanguàrdia d'un cos de 350 homes, passà a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de 1,5 hores de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Els Vigatans ocuparen l'ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu.

1705, 14 d'octubre. Francesc Sans Miquel i de Monrodon nomenat en la comissió de 6 per vetllar per la quiteud pública

El 14-oct-1705, fou un dels 6 comissionats per l'Arxiduc Carles amb la finalitat que anessin a visitar cadascun dels Tres Comuns per demanar-los que vetllessin per la quietud pública.

 

El Combat

 

Conseqüències

 

Annex: Ordres de Batalla


 


*Fonts: