L'Expedició sobre el Regne de Mallorca es projectà ja des del desembre-1705, tot just acabada de caure Barcelona sota el control dels austriacistes. Però el Setge borbonic de Barcelona de 1706 i el seguit de victòries de l'Exèrcit Austriacista sobre les Armes Borbòniques que seguiren al fracassat setge borbonic, provocaren l'ajornament de la operació.

    Finalment, el 2-jul-1706, l'Exèrcit Austriacista ocupà Madrid i Carles III fou proclamat legítim Rei de la Monarquia Hispànica. Però quan semblava que la victòria era definitiva, un immens exèrcit francès entrà a la Península i Felip V recuperà Madrid. La retirada de Castella de l'Exèrcit Austriacista es produí ràpidament i la campanya estratègica hagué de ser replantejada de nou.

    La necessitat de protegir el Regne de València i el Principat de Catalunya de possibles atacs marítims de la Flota Francesa i la necessitat d'abastir-se de més recursos forçà, ara si, l'Expedició sobre el Regne de Mallorques. Al Consell de Guerra del 9-ago-1706 s'aprovà l'operació.

    L'Expedició es plantejà però, amb uns objectius limitats; la impossibilitat de retirar tropes del Regne de València davant la imminent contraofensiva borbònica des de Castella, provocà que tant sols es plantegés la submissió de les illes d'Eivissa i Mallorca, defensada aquesta última per tan sols 70 soldats francesos. La Flota salpà de València el 19-09-1706.

    Per contra, els també limitats recursos borbonics s'havien concentrat a Menorca, on comptaven amb la protecció de la Fortalesa de Sant Felip, a l'estratègic Port de Maó. La presa de Menorca era impossible sense tropes d'infanteria i per tant, no fou inclosa en els plans estratègics de l'Expedició austriacista sobre el Regne de Mallorques.

    La Flota de l'Almirall britànic John Leake i del Vice-Almirall holandès Wasenaaer salpà de Ciutat de València el 19-set-1706. l'Almirall Leake ja havia demostrat la seva contundència quan el 20-ju-1706, davant d'Alacant, la guarnició borbònica es negà a capitular. La Ciutat fou bombardejada.

    Segons les fonts, la Flota estava formada per uns 40 vaixells anglo-holandesos.

    El 22-set-1706 es presentà davant les costes d'Eivissa. El Consell d'Eivissa, reunit en una sessio d'urgència a les 3:00h de la matinada, acceptà immediatament capitular i proclamar a Carles III nou sobirà.

    El 25-set-1706 la Flota arriba a les murades de Ciutat de Mallorca. Des de la nau Espherlin, el Plenipotenciari de Carles III, En Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, instà a les autoritats de mallorca a proclamar Carles III com a legítim sobirà del Regne; acte seguit, desembarcà amb cartes i despatxos de l'arxiduc per negociar la capitulació amb el Lloctinent (Virrei) i el Jurat en Cap.

    La resposta immediata del Lloctinent fou negativa. Però les escasses forces militars borbòniques a l'illa no permetien gaire marge de negociació. La negativa del Lloctinent tan sols abocava la Ciutat a un bombargeig destructor.

    Davant la negativa del Lloctinent, el 26-set-1706 els austriacistes mallorquins liderats per En Salvador Truyols, organitzaren un avalot en un dels barris marítims de la Ciutat, on nombrosos partidaris de Carles d'Àustria l'aclamaren com a rei. El Jurat en Cap intentà oposar-se als amotinats i el Magistrat Dionís Roger disparà a En Salvador Truyols; en resposta, els austriacistes feriren al Magistrat, intenataren assassinar el Lloctinent i mataren a En Gabril de Berga, oficial de cavalleria lleial a Felip V.

    Durant la nit, els austriacistes mallorquins saquejaren les cases i les botigues dels francesos i dels mallorquins borbonics. Les autoritats lleials a Felip V acabaren amagant-se a l'Almudaina on foren atacs 4 vegades. A la demostració de força dels austriacistes s'hi afegí la decisió final de les milícies de Mallorca, que es posicionaren a favor de Carles III. El Bisbe Portillo i el Lloctinent s'havien quedat sols. El Lloctinent, reunit amb els Jurats de Mallorca, arribà a la conclusió que havien de capitular.

    El 27-set-1706 es reuní el Gran i General Consell de Mallorca, integrat per només 23 dels 72 consellers per tractar les condicions de la capitulació. El Lloctinent també decidí proposar les seves capitulacions, de caire polític i militar. El 28-set-1706, l'Almirall Leake acceptà les capitulacions i el mateix dia, amb el quòrum requerit, el Consell delegà una comissió per a la signatura de les capitulacions.

    El Plenipotenciar de Carles III, En Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, desembarcà el 1-oct-1706. El 4-oct-1706, Carles III fou proclamt Sobirà del Regne de Mallorques.