Glossaris
Enciclopèdia Catalana

 

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z


- A -

Advent: [CATÒLIC] Temps litúrgic que precedeix el Nadal. La primera referència d'aquest període al cristianisme occidental data de mitjan s VI. L'advent té una duració variable: a les esglésies Catòlica i Anglicana comença quatre diumenges abans. A l'Orient no hi ha pròpiament un advent; però sí uns diumenges que precedeixen el Nadal. El primer diumenge d'advent és també el dia en què comença l'any eclesiàstic. L'advent té un to penitencial semblant al de la quaresma, però amb menys severitat; el dejuni no és obligat, bé que el solemne caràcter del període és marcat per l'ús litúrgic de la porpra i a la litúrgia romana amb la supressió del Gloria in excelsis a les misses del diumenge. Aquest període no és observat solament com a preparació del Nadal, sinó també per reforçar el sentit litúrgic de la segona vinguda de Jesucrist.

Antífona: [CATÒLIC] Melodia més o menys curta, basada en els versets dels salms o en algun altre text litúrgic, que és alternada amb el cant o la recitació dels salms, sia al començament i al final de cadascun d'ells, o bé després de cada verset. També ha estat donat aquest nom a cants litúrgics llargs i independents de tota alternança.

Aquarterar: (castellà: acuartelar). [MILITAR] Retenir la tropa dins els quarters com a mesura preventiva.

Atrinxerar: (castellà: atrincherar). [MILITAR] Defensar una plaça, posició de terreny, etc, amb trinxeres, parapets, barricades, etc.

Atrinxerament: (castellà: atrincheramiento). [MILITAR] Conjunt de trinxeres per a la defensa d'una posició.

- B -

Baluard: (castellà: baluarte). [MILITAR] Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla. Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d'unió i un accés situat a la part interior del recinte. La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l'artilleria. Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s. XVI. A Barcelona s'inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553. Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l'escola francesa de fortificació. Al s. XVIII destacà la concepció de Louis de Cormontaigne, que introduí els monumentals baluards de 600 m de perímetre. Malgrat els progressos posteriors, l'ús del baluard anà perdent eficàcia a conseqüència del perfeccionament de l'armament terrestre i aeri.

Barricada: (castellà: barricada). [MILITAR] Parapet improvisat fet amb qualsevol mena d'objectes, barrils, carros, mobles, pedres, etc, per a destorbar el pas.

Bastió: (castellà: bastión). [MILITAR] Obra auxiliar de cobriment en les fortificacions. Solia ésser disposat davant les cortines de la muralla com a protecció i obstacle.

Boca de foc: (castellà: boca de fuego). [MILITAR] Qualsevol arma que hom carrega amb pólvora.

Bretxa: (castellà: brecha). [MILITAR] Escletxa per la qual una muralla comença a perdre la seva integritat degut al bombardeig de l'artilleria enemiga.

- C -

Camí Cobert: (castellà: camino encubierto). [MILITAR] En les fortificacions permanents, espai al llarg del fossat, entre la cresta dels glacis i la vora de la contraescarpa, des d'on hom pot fer foc.

Camí de Ronda: (castellà: camino de ronda). [MILITAR] Camí que recorre interiorment la muralla d'una plaça forta, d'una ciutat, etc.

Camp de Batalla: (castellà: campo de batalla). [MILITAR] Lloc on dos exèrcits lliuren una batalla, un combat.

Canó: (castellà: cañón). [MILITAR] Peça d'artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.

Casamata: (castellà: casamata). [MILITAR] Reducte blindat, en les fortificacions permanents, per a protegir armes pesants i, excepcionalment, per a allotjar-hi tropes. És una construcció fortament blindada, coberta per una volta de formigó o d'acer amb espitlleres, i de dimensions reduïdes. Hom començà a emprar-la durant el s XV, i el 1826 l'enginyer francès Haxo li donà l'estructura actual.

Combat: (castellà: combate). [MILITAR] Acció de guerra que revesteix freqüentment un caràcter espontani, de transcendència tàctica, modalitat definida i d'una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o conservació d'un objectiu. Es desenvolupa en fases successives en el temps i l'espai, li és consubstancial la maniobra i l'acció conjunta i l'assalt n'esdevé la fase decisiva. Hom pot dir que la batalla es compon d'un conjunt de combats particulars, i que, a diferència del combat, obeeix motius estratègics i és ordenada en un pla de guerra. El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen, l'actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on té lloc i les conseqüències que se'n deriven (combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit, en localitats, atòmic, naval, aeri, etc).

Conseller: [ADMIN] Nom donat als magistrats que detenien les facultats rectores i executives als municipis catalans. Aquesta denominació habitual en algunes poblacions catalanes era equivalent a la de Jurat, Cònsol, Paer o Procurador que rebien en d'altres poblacions. Els Magistrats de Barcelona reberen la denominació de Consellers el 1258 a partir d'un Privilegi de Jaume I d'Aragó. Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives, la de designar els membres del Consell de Cent Jurats, la de visitar les presons i els convents, la d'ésser jutges en casos civils i criminals a la ciutat i el seu territori, i la de comandar el sagramental, coronela o host ciutadana. En teoria, s'havien de limitar a dur a terme els acords del Consell de Cent i del Trentenari, però durant el segle XV llurs iniciatives foren freqüents, prescindint de convocar les necessàries assemblees. Des del primer moment l'elecció anual tenia lloc el dia de Sant Andreu (30 de novembre) i romangué a les mans del Consell de Cent, el qual la duia a terme per mitjà d'una dotzena d'electors nomenats aquell mateix dia. El conseller elegit en primer lloc era anomenat, com en les altres poblacions regides per consellers, Conseller en Cap, o sia superior als altres que seguien per rigorós ordre d'extracció, i eren anomenats Conseller Segon, Conseller Tercer, Conseller Quart, Conseller Cinquè. El càrrec era exclusiu per a persones naturals de la ciutat, i després fou reduït als Ciutadans Honrats, l'aristocràcia urbana catalana. Tal situació durà fins al triomf de la Busca, partit que presentà al rei Alfons V d'Aragó el Magnànim un privilegi revolucionari, aprovat pel monarca el 7 d'octubre de 1455, pel qual mercaders, artistes i menestrals entraren a formar part, en pla d'igualtat, de la dotzena electora dels consellers, i accediren als tres graus de la conselleria. Les reformes de Ferran II d'Aragó el Catòlic, entre el 1493 i el 1510, implantaren el sistema d'insaculació en lloc del sistema electiu, i donaren entrada als cavallers, que fins aleshores també havien restat exclosos del govern municipal; aquest restà format dos ciutadans honrats, un mercader, un cavaller, i amb alternança anual, un artista i un menestral. El 1641, durant la guerra dels Segadors, hom introduí el Conseller Sisè, per pacte entre Lluís XIII de França i la ciutat de Barcelona, acceptat el 1653 per Felip IV de Castella. El sistema municipal catalan fou obilt pel decret de Nova Planta (1716). A partir del 1349 els Consellers de Barcelona foren obligats a tenir cavalcadura i a vestir gramalla, peça de roba que esdevingué el símbol dels Magistrats municipals catalans; també aconseguiren el privilegi de mantenir-se coberts davant el rei, i el 1695 obtingueren el tractament de grans d'Espanya; ensems, els enviats del Consellers barcelonins obtingueren la consideració d'ambaixadors de la Ciutat de Barcelona.

Contraescarpa: (castellà: contraescarpa). [MILITAR] Talús del Vall d'una fortificació permanent oposat a l'Escarpa.

Contraguàrdia: (castellà: contraguardia). [MILITAR] Obra exterior en angle edificada davant un baluard per cobrir-ne els fronts.

Contramina: (castellà: contramina). [MILITAR] Mina que hom fa per interceptar o destruir els treballs de mina de l'enemic.

Cop de Mà: (castellà: golpe de mano). [MILITAR] Acció de curta durada efectuada per sorpresa i amb audàcia, generalment amb pocs efectius.

Cortina: (castellà: cortina). [MILITAR] Part recta de la muralla que en una fortificació uneix els costats de dos Baluards consecutius.

- D -

Deprecació: [CATÒLIC] Acció de pregar que un mal sigui allunyat.

Desemparar: (castellà: desamparar). [MILITAR] Abandonar, cessar d’ocupar un lloc.

- E -

Emboscada: (castellà: emboscada). [MILITAR] Acció d'Emboscar.

Emboscar: (castellà: emboscada). [MILITAR] Posar tropes a l'aguait en un lloc amagat per sorprendre l'enemic.

Escaramussa: (castellà: escaramuza). [MILITAR] Combat aïllat entre destacaments o efectius de poca entitat que es troben d'improvís, anant a la descoberta, en una operació de reconeixement, etc.

- F -

Feixina: (castellà: fajina). [MILITAR] Feix de branques primes lligades ben estretes que serveix per a fer Parapets i altres obres de fortificació de campanya.

Fossat: (castellà: foso). [MILITAR] Veure: Vall.

- G -

Generala: (castellà: generala). [MILITAR] Toc perquè les forces d'una guarnició, campament o quarter es posin sobre les armes.

Glacis: (castellà: glacios). [MILITAR] En una fortificació, terreny en pendent que baixa des del Camí Cobert fins al camp.

Gola: (castellà: gola). [MILITAR] Línia recta que antigament unia els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.

Guarnició: (castellà: guarnición). [MILITAR] Conjunt de soldats que ocupen una Plaça Forta per defensar-la. Conjunt de soldats que estan aquarterats en una població.

- H -

- I -

- J -

Jubileu: [CATÒLIC] Perdó o indulgència que hom obté satisfent les condicions de l'any sant.

- K -

- L -

Llença de muralla: (castellà: Lienzo de muralla). [MILITAR] Veure: Pany de muralla.

Lletania: [CATÒLIC] Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d'invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, "tingueu pietat", "escolteu-nos", etc). A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l'anomenada lletania lauretana, o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari. Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives. En el ritu romà són conegudes les lletanies majors, el dia de Sant Marc (25 d'abril), i les lletanies menors, o lledànies.

- M -

Matines: [CATÒLIC] En el ritu romà, part de l'ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l'antiga vetlla nocturna. Tradicionalment han estat dividides en tres nocturns, cadascun amb un grup de salms i de lectures.

Mina: (castellà: mina). [MILITAR] Excavació feta sota una fortificació per fer-la volar amb un explosiu.

Morter: (castellà: mortero). [MILITAR] Boca de foc que llança projectils amb grans angles d'elevació. Les primeres peces (s XV), de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades. Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d'infanteria de tir corb, d'ànima llisa i sense fre ni recuperador. La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d'assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte.

Muralla/Murada: (castellà: muralla). [MILITAR] Conjunt de murs que formen un clos, una barrera. Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d'acord amb la capacitat ofensiva de l'armament. Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l'alçada per tal d'oferir menys blanc i l'eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces. A l'antiguitat i a l'edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells. Es conservaren fins al s. XVIII, però cap a mitjans de del s. XIX, amb l'aparició de noves tècniques d'artilleria i defensives, la major part de muralles foren enderrocades.

- N -

Novenari / Novena: [CATÒLIC] (1) Conjunt de pregàries o d'actes religiosos a fer durant nou dies. (2) Text que conté les oracions que es fan en aquests nou dies. (3) Espai de nou dies dedicats a una devoció o a una pràctica religiosa determinada.

- O -

- P -

Pany de muralla: [MILITAR] Porció de paret més o menys extensa i llisa, especialment la compresa entre dues obertures o entre una obertura i una raconada.

Paral·lela: (castellà: paralela). [MILITAR] Part d'una trinxera que s'extén paral·lelament a Pany de muralla. Primera Paral·lala, Segona Paral·lela.

Parapet: (castellà:parapeto). [MILITAR] En els Atrinxeraments, terraplè, mur, barricada, conjunt de sacs de sorra amuntegats, etc, que protegeix els soldats del foc de front i els permet de disparar llurs armes de foc.

Poterna: (castellà: poterna). [MILITAR] Porta petita d'una fortificació, que dóna al vall.

"Presidiar": (castellà: presidiar). [MILITAR] Guarnir amb soldats un lloc, Plaça o Fortificació, perquè estiguin guardats i defensats.

Prevere: [CATÒLIC] Cristià que ha rebut l'orde del presbiterat per a exercir, en comunió amb el bisbe propi, el ministeri eclesial en una comunitat de creients. Anomenat normalment capellà o sacerdot, cal cercar-ne l'origen no pas en cap sacerdoci, sinó en la institució dels preveres (πρεσβiτεροι) de la primitiva comunitat cristiana . Té per missió primordial de presidir la celebració de l'eucaristia. També li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial. Les principals condicions exigides als preveres són: coneixements de Bíblia i de teologia, aptituds socials i humanes, obediència al bisbe i, en l'església llatina, acceptació del celibat.

- Q -

- R -

Rector: [CATÒLIC] Sacerdot que governa una parròquia. Segons el dret canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior competent, i per tant és inamovible. Té com a missió primordial la cura d'ànimes i totes les obligacions i drets annexos a aquesta; ha de residir a la parròquia i és administrador dels seus béns. Estan reservats al rector l'administració d'alguns sagraments i sagramentals (baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni, funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc). Té obligació de portar els llibres d'ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans era el notari nat dintre la parròquia que autoritzava els documents (vendes, capítols matrimonials, testaments, etc). Té la facultat de poder rebre testaments o últimes voluntats amb l'obligació de fer-los inscriure immediatament al registre notarial.

Reducte: (castellà: reducto). [MILITAR] Fortificació campal, relativament petita, completament tancada.

Reguardejar: (castellà: reguardear). [MILITAR] Reconèixer un territori per esbrinar-ne l'estat, els perills que hi ha i els recursos de l'enemic.

Rosari: [CATÒLIC] Pràctica devocional originada al s XII i escampada pels cistercencs, que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms; per això s'anomenà també el saltiri de Maria. Al s XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu. Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d'elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s'iniciaven amb la contemplació d'un misteri (de goig, de dolor o de glòria) i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri. Hom l'acostumava a passar sencer el mes d'octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes. Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així: els diumenges, dimecres i dissabtes es contemplaven els misteris de glòria, els dilluns i dijous els de goig i els dimarts i divendres els de dolor. Els pares dominicans foren els propagadors d'aquesta devoció, sobretot amb el culte i confraria de la Mare de Déu del Roser. Fou una devoció molt popular a tota la cristiandat i en particular a Catalunya. Tingué una gran revifalla a partir de mitjan s XIX i fou la devoció popular més característica de les famílies catòliques.

- S-

Salve: [CATÒLIC] Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots "Salve Regina" i en català "Déu vos salve, Reina i Mare".

Setge / Siti: (castellà: sitio). [MILITAR] Encerclament d'una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se'n. En l'antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa. Més tard, els assetjants disposaren de màquines d'atac i les defenses de les ciutats s'adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards. A l'inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb el blocatge, la selecció del punt d'atac, la construcció de mines i de trinxeres. Els assetjats es defensaven efectuant sortides i contramines. Un setge sistemàtic féu caure Barcelona el 1714. En la guerra moderna, el setge ha perdut la raó d'ésser a causa de la potència i la precisió de l'armament.

Sortida: (castellà: salida). [MILITAR] Acció ofensiva endegada per les tropes d'una ciutat o plaça sotmesa a setge que consistia en atacar massivament i per sorpresa les tropes assetjadores.

- T -

Tenalla: (castellà: tenaza). [MILITAR] En una Fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions.

Travessera: (castellà: cortadura). [MILITAR] .

Trinxera: (castellà: trinchera). [MILITAR] Excavació llarga i més o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de Parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.

- U -

- V -

Vall: (castellà: valle). [MILITAR] Excavació profunda feta longitudinalment al voltant d'una Fortificació per a dificultar el pas de l'enemic des de fora fins al mur; Fossat.

Vicari General: [CATÒLIC] Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l'exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi. És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d'aquest, així com per revocació del bisbe.

- W -

- X -

- Y -

- Z -