| Bibliografia Contemporània |
Bibliografia Històrica |
Bibliografia Local | Assaig Polític |
Articles i Premsa |
Ficció Literària |
Wargames (Jocs de Guerra) |
Música Barroca |
| Literatura Bàsica |
"Catalunya durant la Guerra de Successió. |
"Catalunya durant la Guerra de Successió. |
"Catalunya durant la Guerra de Successió. |
"La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Obra magna i clau del Doctor Martí Fraga sobre la, fins ara, enigmàtica Conferència dels Tres Comuns, premiada amb la Beca de Recerca Ernest Lluch. La Conferència dels Tres Comuns (Generalitat de Catalunya, Consell de Cent de Barcelona i Braç Militar de Catalunya) va tenir un protagonisme de primer ordre en la defensa de les Constitucions Catalanes coordinant les tres principals institucions de la Terra; de la mà del Braç Militar i del Consell de Cent, la Conferència va arrossegar a la Generalitat cap a posicions cada volta més combatives a l'hora de prendre decisions polítiques transcendentals per a l'esdevenidor de la nostra Pàtria. Extracte de l'obra aquí (pàg 3). |
"Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714). Obra magna del Doctor Hernàndez sobre l'Exèrcit de Catalunya. La impressionant capacitat d'organització militar dels catalans no pot ser entesa sense capir la continuada experiència militar i de cultura de guerra cultivada per la nostra nació d'ençà de la Guerra dels Segadors (1640-1652). El llibre és un obra de luxe on s'hi detalla el paper de l'exèrcit en la increïble, heroica i difícilment imaginable epopeia que els catalans, valencians, mallorquins i aragonesos varem protagonitzar a començaments del segle XVIII. Descripció completa de l'obra aquí. |
"L'Onze de Setembre" Obra magna d'En Santiago Albertí sobre la Batalla de l'11 de Setembre. Aquest llibre esdevé obra de consulta obligada per a qualsevol que estigui interessat a entendre què fou i què representa l'11 de Setembre en la història de la nostra Nació. La reedició del 2006 ha respectat escrupolosament el text i l'estil àgil de periodista de guerra d'Albertí. Tot l'esforç de la reedició s'ha concentrat en l'aspecte gràfic dels plànols i les il·lustracions, complementat amb un plànol a tot color de la trama urbana de la Capital de Catalunya i dels atacs i contraatacs durant la brutal Batalla de l'11 de Setembre de 1714. |
"La Traïció Anglesa. Obra clau de n'Antoni Muñoz i en Josep Catà. La Traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715) mostra el preu de l’abandonament de Catalunya pels anglesos i la importància de la diplomàcia de Felip V per aconseguir fer un tomb en la difícil situació política en què es trobava el 1709. La reina Anna i el govern anglès, malgrat el Tractat de Gènova (1705), van cedir als desitjos de Felip V de destruir la sobirania catalana a canvi d’un sucós benefici comercial amb les colònies espanyoles d’Amèrica. |
L'Editorial Casals ens ofereix una obra magistral sobre una batalla que sovint ens ha estat ocultada. |
Dossier Especial: 1714. La Guerra de Successió. Descripció completa del número especial de la revista aquí. |
"Què se'n va fer dels herois de 1714?" Magnífic i completíssim article de n'Arnau Cònsol sobre el destí dels herois de 1714. S'hi desgranen dades inèdites de les seves biografies amb dates de naixença i defunció, així com de la posterior repressió i l'exili que patiren els dirigents militars que heroicament defensaren Barcelona durant el bloqueig i setge borbònic de 1713-1714. |
Catàleg "Exposició Catalunya i la Guerra de Successió". |
|
| Literatura Complementària: Biografies |
"Antoni Desvalls i de Vergós. Marquès del Poal" |
"El gran heroi del 1714" Sàpiens descobreix tots els enigmes de la vida i la mort del General Josep Moragues, el nilitar català més durament humiliat per la repressió borbònica posterior al final de la "Guerra per la Successió". Detingut i torturat, va ser executat i el seu cap fou col·locat dins d'una gàbia penjada al Portal del Mar de Barcelona on restà durant dotze anys |
"Ermengol Amill. Heroi de la Guerra de Successió" |
"Villarroel, Casanova, Dalmau. |
"Rafael Casanova i Comes. Conseller en Cap" Complet estudi biogràfic sobre el darrer Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona, En Rafael Casanova i Comes. L'obra contribueix a desfer alguns dels sobreentesos que encara avui en dia planen sobre la seva figura i, de manera rigorosa, desgrana la seva biografia. |
Revista L'Avenç. Desembre 2001. Número 264. El Príncep Jordi de Darmstadt |
Biografia del Príncep Georg von Hessen-Darmstadt, "Ídol de Catalunya, Terror de França". Consulta la obra aquí |
"Das Leben des kaiserlichen Feldmarschalls Grafen Guido Starhemberg (1657-1737)" Alfred Arneth, Ritter von Alfred Arneth Ed: C. Gerold; 1853 Biografia del Mariscal Imperial Guido von Starhemberg, Comandant en Cap de l'Exèrcit Austriacista a Catalunya i darrer Lloctinent de la Història de Catalunya (1711-1713). Consulta la obra aquí |
"Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet" La figura del General Basset ha estat la més infamada pels historiadors borbònics i alhora ha esdevingut un personatge mític per a la nació valenciana. Llegenda i mite han fet del General Basset un desconegut. L'autor, amb el suport d'una àmplia documentació, desmunta els arguments en què es basava la llegenda i aporta una llum totalment nova sobre la seva actuació com a enginyer militar de l'Exèrcit Imperial, la seva direcció l'Aixecament Militar al Regne de València i la seva heroica actuació durant el Setge de Barcelona (1713-1714). La vida real del General Joan Baptista Basset, vista en aquestes pàgines, és més impressionant i tràgica que el mite mateix. |
"On i quan va morir Basset?" Article de la revista El Temps firmat per l'emèrita Núria Cadenas que narra com l'historiador Alfonso Ceballos-Escalera descobrí un dels misteris que encara envoltava la figura del Mariscal Tinent Basset: saber on i quan va morir. Consulta l'article: aquí |
"El Penjadet, d'Algemesí" Article del Doctor Vicent Josep Escartí publicat en l'edició valenciana d'El Mundo on resol alguns dels misteris que envoltaven la mítica figura del cabdill miquelet valencià Josep Marco i Ferrís "el Penjadet"; així, fruit de les seves investigacions, ens és possible ara determinar la seva data de naixement i mort, els seus pares, la seva muller i el seu lloc de naixement i mort: el Coronel Josep Marco i Ferrís "el Penjadet" era fill d'Algemesí. Consulta l'article: aquí |
"Lo Gran General del Imperi Austriach |
Revista Sàpiens. Octubre 2004. Número 24. Carrasclet, el gran enemic de Felip V. Sàpiens ha descobert on, quan i com va morir Pere Joan Barceló i ha resolt l'enigma que planava sobre el mític fuseller de Capçanes. |
"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans" |
"Ramon Sans de Monrodon. Un austriacista a Arenys de Munt" El Capità d'infanteria Ramon Sans i de Monrodon, fill d'un dels herois de l'11 de Setembre, el destacadíssim General de Batalla Francesc Sans Miquel i de Monrodon, compartí presidi amb el seu pare a Hondarribia. Després d'aquell calvari, En Ramon es casà amb Na Maria Francisca Sala, filla de Can Sala d'Arenys de Munt, on viurà fins a la fi dels seus dies. Durant més de 25 anys maldarà per mantenir els seus deures com a hereu d'una nissaga marcada pel règim borbònic amb l'estigma d'austriacista. |
|
"Francesc Macià i Ambert, «Bac de Roda» Biografia breu sobre el Coronel de Fusellers Francesc Macià i Bac de Roda obra de mossèn Antoni Pladevall editat per Rafael Dalmau editor en la col·lecció "Episodis de la Història". |
"Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Obra magna sobre el Coronel de Fusellers Francesc Macià i Bac de Roda. L'obra es divideix en tres parts: família i trajectòria, patrimoni, i projecció social i literària. En definitiva, un completíssim estudi sobre la figura d'un dels Màrtirs de les Llibertats Catalanes. |
|
Kaiserliche und k.k. Generale. (1618-1815) |
|
|
"Abandono de patria y hacienda". El exilio austracista valenciano" A partir del triomf de borbònic en la batalla de Almansa el 25-abr-1707, foren molts els valencians que, sols o amb les seues families, hagueren de deixar les seues llars i hisendes per raó de la seva lleialtat al partidari germànic de la Casa d'Àustria. |
"Un drama personal i col·lectiu. L'exili austriacista valencià" Les conseqüències de la Guerra de Successió es deixaren sentir també en I'àmbit personal. La participació activa en favor del Borbó o de l'Àustria donà pas, primer, a I'exili dels borbònics degut al triomf de la sublevació militar austriacista de 1705; i després a I'exili dels austriacistes degut a la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707. En els dos casos, I'abandó del Regne de València fou seguit del saqueig de pertinences, la subhasta dels béns mobles i, sempre, de la confiscació dels béns arrels i rendes. |
|
|
| Literatura Complemetària: Batalles i Campanyes Militars |
Volum dedicat a la crucial Batalla de Blenheim. Recull tota la campanya inicial de la "Guerra per la Successió" al Front de guerra continental, quan els Exèrcits franco-bavaresos estigueren a punt de capturar Viena i derrotar de manera definitiva els Exèrcits imperials. |
"La Victòria Catalana de 1705" |
Consulta la publicació aquí. |
"La invasió austriacista del Regne de València (1701-1705)" El 10 d'agost de 1705 un gran flota anglo-holandesa arribava a Altea. Pocs dies després el General Basset i Francesc Garcia d'Àvila iniciaven l'aixecament militar austriacista. Massa sovint però, s'ha deixat de banda el marc general on es van inserir llurs accions; el punt de partença d'aquest article és l'analisi de com en les cancelleries europees es va dissenyar una guerra per substituir per la via militar al rei legítim d'Espanya, Felip V, per l'Arxiduc Carles d'Àustria, i com el Regne de València s'inserí en l'estratègia de les potències europees per derrocar a Felip V. |
"La Guerra de Successió i el Bloqueig de Dénia del 1705" Aquest treball estudia l’operació que va posar en marxa el govern borbònic per tal de recuperar Dénia el 1705; una empresa que es considerava fàcil, però que va esdevenir impossible per la mancança de tropes i d’artilleria per a posar un setge formal. Tot va quedar reduït a només un bloqueig i a aplicar represàlies dures contra les poblacions dels voltants; finalment les tropes borbòniques catalanes del Coronel Rafael Nebot es van unir a la sublevació militar austriacista i s'uniren als maulets del General Basset, fet que va desencadenar la rebel·lió general al Regne de València. |
"Dénia assetjada durant la Guerra de Successió" La ciutat de Dénia va mantindré durant la Guerra de Successió un valor destacat en àmbits múltiples. Pel seu protagonisme, Dénia pot i ha de ser considerada com la ciutat símbol de l'anhel per la defensa dels Privilegis i les Llibertats del Regne de València, igual que Xàtiva ho és de la repressió que va anul·lar aquells Privilegis i Llibertats originaris i propis del Regne de València. |
"Els borbònics valencians davant la pèrdua de Dénia el 1705" La pèrdua de la plaça de Dénia a l'agost de 1705 va produir un gran impacte al Regne de València, mobilitzant-se una part de la noblesa amb el propòsit de sufocar la revolta camperola i recuperar la ciutat. S'estudien els participants en el suport valencià a Felipe V, les carències d'aqueixa mobilització i les raons del seu fracàs, especialment l'escassa combativitat de les milícies, el trasllat de les tropes regulars a Catalunya, convertida en prioritat per a Felipe V, i el pas del coronel Nebot a l'austriacisme.. |
"Los últimos días de la Valencia borbónica" Els darrers dies de la València borbònica a través de l'anàlisi de la correspondència del Virrei del Regne de València Marqués de Villagarcia. |
"El exilio de los borbónicos valencianos" Després que el General Basset i el Coronel Rafael Nebot entressin a la ciutat i València donés obediència a Carles lll, sortiren de la ciutat gran quantitat de persones. Segons la nòmina que el·laborà el Consell d'Aragó, a finals de 1706, s'exiliaren 433 persones, tot i que el seu nombre, en realitat, fou molt superior. |
"Cronología de la Meseta del Cabriel. Archivo Mun. de Requena" Fragment de l'estudi cronològic de Requena. Aporta dades interessants per a l'estudi del Setge Austriacista de Requena de 1706 |
Artícle: La Batalla de Almansa |
"La Batalla d'Almansa, 1707. III Centenari." |
Especial Xàtiva 1707. |
Lleida 1707. La ciutat massacrada. |
|
Detallada obra sobre els fets de la Guerra per la Successió a l'illa de Menorca, des dels precedents de l'aixecament austriacista fins al final de la guerra. Consulta la publicació aquí. |
Estudi sobre els fets de la Guerra per la Successió i les seves conseqüències al Regne de Mallorques. |
"Miquelets i Sometents al Front de l'Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714)" |
"Almenar 1710. Victòria anglesa a Catalunya" |
La Guerra de Successió. El Setge de Cardona 1711. |
"La darrera victòria de l'Exèrcit Català: La batalla de Talamanca" |
| Literatura Complementària: Exèrcits |
|
"Reales Ordenanzas Militares (Carles III)" Publicació: www.guerradesuccessio.cat Xavier Rubio Campillo |
"Ordenanza para la Infanteria (Felip V)" Publicació: www.aetasrationis.com |
Revista Researching & Dragona. Febrer 2000. Vol V. Número 10. La milicia de Barcelona 1714. |
Article: La infanteria de Felip V, 1701-1725. (I) |
Artícle: La infanteria de Felip V, 1701-1725. (II) |
Artícle: La infanteria de Felip V, 1701-1725. (III) |
Consulta la publicació aquí. |
"La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió" En el present article s'estudia la mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió. S'examina no tant sols la participació dels militars catalans en l’Exèrcit Reial de Carles III, sinó també quines conseqüències va tenir per a la població civil catalana la presència de la guerra al Principat. Així mateix s'analitza l’ús de les tropes irregulars (miquelets i voluntaris) i l’alçament de l'Exèrcit de Catalunya de 1713-1714 que lluità per la Llibertat de la Terra. |
The Armies and Uniforms of Marlborough's Wars Vol 2 Segon volum d'aquest magnífic llibre sobre els Uniformes, l'Armament i Ordres de Batalla dels exèrcits en combat durant la "Guerra per la Successió". |
Volum dedicat a l'Exèrcit Britànic durant la "Guerra per la Sucecssió", sota el comandament de geni militar James Churchill, Duc de Marlborough. |
Guerres dels catalans |
EL PACTISME EN GUERRA El present volum es centra en el anys 1640-1642, els primers anys de la Guerra dels Segadors (Guerra de Separació) que tindran el seu clímax el 26 de gener de 1641, en la victoriosa Batalla de Montjuïc, on es Tercios Hispànics foren derrotats i cruelment massacrats pels catalans. L'autor analitza els punts forts i les debilitats de l'organització militar catalana, centrant-se en el reclutament i el finançament dins el marc historiogràfic de la revolució militar. Contextualitza d'aquesta manera les causes de la ràpida mobilització, aixecament i posada en marxa de l'Exèrcit Regular Austriacista a Catalunya durant la futura "Guerra per la Successió". L'obra no és doncs, una successió d'ordres de batalla, armaments, combats, unitats i fets èpics, sinó que esdevé un Tractat Militar d'anàlisi intel·lectual sobre l'organització militar catalana als inicis de la Guerra dels Segadors (Guerra de Separació) (1640-1652). |
Els Catalans i l'Esperit Bel·licós |
| Literatura Complementària: Banderes |
Revista Dragona nº1. Desembre 1992. Las Banderas del Archiduque Carlos, 1704-1714. (Article), pàg. 26-29 |
Trofeos de las campañas de Italia (1717-1748) Article de Luis Sorando Muzás sobre les banderes capturades als exèrcits imperials durant les guerres d'Itàlia del 1717 al 1748. Consulta l'obra: aquí |
14 Congrès Internacional de Vexil·lologia (1991) |
"La Bandera de Barcelona 1991-2005" Comunicación presentada en el XXI Congreso Internacional de Vexilología Buenos Aires – 2005 i fonamental per a conèixer l'origen, la història i la evolució de les banderes de la Ciutat de Barcelona des dels seus orígens fins el 2005, any de la cel·lebració del Congrés. Consulta l'obra: aquí |
"Cronicon de Barcelona: historia de la invicta y memorable Completa història de la Bandera de la Ciutat de Barcelona i de la Bandera de Santa Eulàlia. Consulta l'obra: aquí |
Benet Sanxes Galindo, pintor i poeta del segle XVI a Catalunya Estudi sobre el pintor i poeta Benito Sánchez Galindo, natural del Regne de Portugal i ciutadà de Barcelona. Consulta l'obra: aquí |
| Literatura Complementària: Política |
La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |
| Literatura Complementària: La Traïció Anglesa |
Anglaterra i Catalunya. Consulta la publicació aquí. |
| Literatura Complementària: La revenja borbònica |
Repressió borbònica i resistència catalana |
| Literatura Complementària: Llocs de Culte |
Barcelona: Sentir l'Onze de Setembre 1714-2014 - Vol.1 |
| Literatura Complementària: Institucions de la Pàtria |
"Dietari de l'Antich Consell Barceloní - Manual de novells ardits" Edició impresa del Dietari del Consell de Cent de Barcelona en 28 volums que cobreixen des del 1390 fins el 1714. Publicació iniciada per Frederic Schwartz i Luna i Francesc Carreras i Candi, i editada per l'Ajuntament de Barcelona. Els v. 1-27 aparegueren entre 1892 i 1922. L'obra es reprengué entre 1965 i 1975, editada per l'Institut Municipal d'Història, sota la direcció de Pere Voltes i Bou El v. 17 és publicat per l'Oficina Municipal d'Investigacions i Publicacions Històriques. A partir del vol. 18, direcció: Pedro Voltes Bou. El v. 19 és prologat per Jaume Sobrequés i Callicó
|
"Ceremonial dels Magnífics Consellers El 1608 el Consell de Cent de Barcelona decidí recopilar totes les Disposicions, Privilegis i Cerimònies tradicionals en unes "Rúbriques" (Regles que ensenyen la Pràctica usual de les Cerimònies); la feina fou encomenada a Francesc Gamis, però aquest morí al cap de poc, passant l'encàrrec al notari Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1642), Síndic de la Ciutat i Escriva Racional des del 1603; l'obra fou quasi enllestida però no no acabada del tot, doncs va morir l'any 1641. La continuà Joan Guiu, que morí el 1698, i des d'aquesta data fins el 1714 la continuà Jeroni Brotons. L'obra és titula "Ceremonial dels Magnífics Consellers i Regiment de la Ciutat de Barcelona", però se la coneix actualment amb el nom de "Rúbriques de Bruniquer" en tribut a les gairebé 2.000 pàgines i 5 volums que recopil·là majoritàriament el notari Bruniquer. Aquesta obra havia caigut en l'oblit durant segles fins que l'historiador Francesc Carreras Candi, l'any 1910, essent aleshores regidor del Ajuntament de Barcelona, aconseguí que aquest les publiqués, comptant amb la col·laboració dels també regidors Josep Antoni Mir i Miró, i Joaquim Lluhi i Rissech. Consulta l'índex de l'obra: aquí |
"Llibre de les Solemnitats de Barcelona" El Llibre de les Solemnitats de Barcelona o Llibre de les Solemnitats Reials fou un conjunt de volums datats entre 1383 i 1719 en el que els escrivans de Barcelona hi deixaven constància de les celebracions i actes importants en els que hi prenien part els representants de la ciutat com visites de personatges destacats, celebracions religioses, cerimònies funeràries reials, naixements de prínceps... L'anotació tenia com a funcionalitat la constància històrica, així com l'enregistrament dels diferents detalls de les cerimònies per esdevenir de referència i consulta per a propers esdeveniments similars. El Llibre de les Solemnitats contingué 7 volums, els dos primers dels quals i els primers folis del tercer s'han perdut, amb el que la part actualment conservada s'inicia al 1424. Totes les anotacions són en llengua catalana llevat de les de 1719.
|
Llista de Consellers de Barcelona (1455-1714) Llista de Consellers de Barcelona extreta de la magna obra de N'Antoni Campany |
"Dietaris de la Generalitat de Catalunya" Transcripció en 10 volums dels diaris de la Diputació del General (Generalitat de Catalunya) amb els esdeveniments polítics, militars, religiosos i socials del Catalunya durant el llarg període que transcorre entre el 1411 i el 1714. Es conserven un total de 109 volums originals manuscrits (el darrer volum, corresponent a finals del 1714 va ser destruït per les tropes borbòniques que van ocupar la ciutat de Barcelona).
|
Història de la Generalitat de Catalunya |
"La Conferència dels Comuns i el Braç Militar" Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució. Consulta la Tesi aquí. |
| Bibliografia Contemporània |
Bibliografia Històrica |
Bibliografia Local | Assaig Polític |
Articles i Premsa |
Ficció Literària |
Wargames (Jocs de Guerra) |
Música Barroca |
