Memorial 1714
(Associació Cultural - Delegació fundacional d'Òmnium Cultural)
(Plana web no-oficial)

Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona

Associació Memorial 1714

L'Associació Memorial 1714 és una Associació Cultural que es fundà amb l'objectiu de recuperar el Fossar de les Moreres i bastir-hi un Memorial de Guerra pels morts del 1714.

El 1978 es crea la Comissió Pro Fossar de les Moreres-Memorial 1714 amb l'objectiu de recuperar i dignificar el Fossar de les Moreres com a lloc d'homenatge als Patriotes que donaren llurs vides en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya. El 1983 es constituí el Secretariat Memorial 1714 i el 1985 redactà els estatuts propis constituïnt-se en Associació Cultural Memorial 1714 amb els següents objectius:

  • Dignificar el Fossar de les Moreres.
  • Disposar d’una seu al costat del Fossar, en la qual hi ha una exposició permanent.
  • Difondre una exposició sobre la Guerra de Successió que ha recorregut molts indrets de Catalunya.
  • Construir un Memorial amb una flama permanent en honor als defensors de Catalunya.

Aconseguides aquestes fites després d'anys de lluita actualment l'Associació Memorial 1714 vetlla per preservar la memòria dels Patriotes que lluitaren i moriren durant la Guerra de Successió Espanyola. El 2012 el Memorial 1714 s'adherí a la Xarxa d’Entitats i actualment n'és president En Jordi Miravet. Compta amb uns 25 socis i port a terme les següents activitats :

  • Conferències i divulgació de nous llibres sobre la Guerra de Successió
  • Exposició permanent oberta al públic a la seva seu els diumenges d'11h a 14h i visites concertades. Préstec d'Exposicions itinerants sobre la Guerra de Successió
  • Celebració de les diades de patronatge de símbol històric: Santa Eulàlia, Sant Jordi i Sant Andreu
  • Recollida de la Flama de la Resistència Catalana de Cardona, la vigília de l’Onze de Setembre.
  • Organització de l'Acte de Vigília de l’Onze de Setembre.

La Vigília té lloc el dia 10 de setembre i s'inicia a la Fortalesa de Cardona on s'encén la Flama de la Resistència Catalana a la plaça de la Fira després de la lectura del manifest del Memorial 1714. Un cop acabats els parlaments es surt en comitiva cap al castell on es fa l'ofrena al baluard de Sant Llorenç en memòria dels que hi lluitaren i moriren; dalt la fortificació es canta el Cant dels Segadors interpretat per la Banda de Música de Cardona; després la Flama de la Resistència Catalana és portada al Fossar de les Moreres on arriba a les 22:00h; tot seguit hi ha parlaments, lectura de poemes patriòtics, himnes tradicionals i l'acte es clou amb la ofrena floral al Memorial de Guerra que hi ha al Fossar; així mateix durant tot el dia 11 de Setembre la seu del Memorial 1714 obre les seves portes on hi ha una exposició commemorativa.

Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona

El darrer objectiu que s'ha proposar l'Associació Memorial 1714 és que el Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de l'Ajuntament de Barcelona atorgui a la Seu del Fossar de les Moreres el reconeixement de Bé d'interès Històric i Cultural.

Dades de contacte de l'Associació:

  • Memorial 1714 (Òmnium Cultural)
  • President: Jordi Miravet
  • Seu: Plaça del Fossar de les Moreres 2-4 (obert al públic diumenges d'11h a 14h)
  • Telèfon: 933 198 050
  • Més informació: Xarxa d'Entitats (dossier informatiu)

 

La llarga lluita pel Fossar de les Moreres

L'Associació tingué com a precedent la Comissió Pro-Fossar de les Moreres, posteriorment esdevinguda Memorial 1714, que amb la destacada actuació d'En Nemesi Soli i En Pep Almeda fou creada amb la voluntat de recuperar el Fossar de Moreres i preservar-lo com a sagrat recinte on venerar la memòria dels patriotes morts el 1714 durant la commemoració de l'11 de Setembre.

El Fossar de les Moreres era el cementiri lateral que hi havia adossat a la Basílica de Sant Maria del Mar; poc abans de la guerra el virrei de Catalunya manà construir un pas elevat per sobre el cementiri que comunicava directament la Basílica amb el palau del virrei. Esclatada la guerra, el Fossar de les Moreres fou un dels cementiris de Barcelona on foren enterrats els morts haguts durant el setge borbònic de 1714. Un segle després, el 1819 el cementiri fou tancat i dessacralitzat, convertint-lo en un plaça pública. El govern municipal permeté la instal·lació de barracons adossats tant a l'església com al pas elevat, en tal manera que germinaren parades de roba, menjar i quincalla.

La Basílica de Santa Maria del Mar,
amb els barracons de quincalla i roba adossats a la paret i,
al fons, el pont elevat que travessava el Fossar de les Moreres

La Basílica de Santa Maria del Mar,
amb els barracons de quincalla i roba adossats a la paret i,
al fons, el pont elevat que travessava el Fossar de les Moreres

Interior de la Plaça Fossar de les Moreres,
amb el detall des barracons adossats al pont elevat
que travessava el Fossar de les Moreres

La degeneració i dessacralització de l'espai varen continuar fins que la poesia de Frederic Soler Pitarra "El Fossar de les Moreres" va cridar l'atenció sobre la significació històrica del lloc. El 1913 el grup juvenil Els Néts dels Almogàvers realitzà el primer acte al Fossar; el 1915 hi col·locaren un una placa negra amb una llegenda blanca sota una branca de roure on hi havia inscrits els primers versos de la poesia de Pitarra. El lloc esdevingué lloc de commemoració de la Diada de l'11 de Setembre en homenatge als patriotes que lluitaren i moriren defensant les Llibertats de Catalunya.

Placa amb els versos de Frederic Soler
col·locada als Fossar de les Moreres per l'associació nacionalista
Els Néts dels Almogàvers

Durant les dictadura de Miguel Primo de Rivera els actes foren prohibits. El 1931 Nosaltres Sols! proposà per primera vegada dignificar el Fossar de les Moreres aterrant les barraques i plantant-hi moreres. El 1933 la Joventut Els Néts dels Almogàvers hi bastí una llàntia de ferro forjat i daurat sota la placa on hi cremava la flama de la resistència catalana.

Durant la dictadura de Francisco Franco la Plaça patí un acusat procés de degradació. Així mateix el 1963 hi foren desenterrats diverses restes humanes durant les obres que hi féu Telefónica.

Notícia de la troballa de les despulles de cadàvers
al Fossar de les Moreres

 

Comissió Pro-Fossar de les Moreres

Finalitzada la dictadura, l'any 1977 la Comissió Pro-Fossar de les Moreres recol·locà la placa commemorativa que havia estat arrencada i sol·licità que l'espai fos dignificat, doncs aleshores s'estava utilitzant com a aparcament de cotxes, per tal que la commemoració de la Diada de l'11 de Setembre hi pogués tenir lloc amb els honors deguts. El 1979 es pavimentà la plaça.

Interior de la Plaça Fossar de les Moreres el 1977,
vista des d'un dels balcons dels edificis circumdants.
Detall del pont elevat i barraques adossades
Interior de la Plaça Fossar de les Moreres el 1978,
amb la placa restaurada
El degradat interior de la Plaça Fossar de les Moreres
l'11 de Setembre de 1978
El degradat Fossar de les Moreres
durant l'11 de Setembre de 1978
Atac contra la memòria històrica
dels patriotes catalans morts el 1714
després de l'11 de Setembre de 1978
Placa restaurada
inserida dins la pared i a més alçada

El 1981 l'Ajuntament de Barcelona redactà un pla especial de rehabilitació de tota la zona de la Ribera. Pel Fossar de les Moreres l'Ajuntament de Barcelona projectà la restauració del pont elevat i recrear-hi un cementiri d'estil barroc. Les obres havien d'anar a càrrec dels arquitectes Lluís Doménech i Roser Amador, que projectaren construir-hi un cementiri que tancaria la plaça per totes bandes, permetent-ne la visió només des de l'exterior i sense permetre-hi cap element commemoratiu del 1714; altrament, qualsevol exposició o element commemoratiu hauria d'anar encaixonada a dalt, dins del petit pont elevat.

El 1983 la Comissió Pro Fossar de les Moreres-Memorial 1714 proposà un pla alternatiu elaborat per l'arquitecte Jesús Rocañin i Serrano basat en els següents punts:

  • mantenir-lo com una plaça oberta on poder-hi commemorar la Diada de l'11 de Setembre
  • restaurar el pont elevant
  • plantació d'unes moreres
  • incorporació d'elements commemoratius del 1714 com la Flama eterna.

A partir d'aleshores s'inicià una batalla política de 6 anys. La Comissió Pro Fossar de les Moreres apel·là a la Generalitat però l'Ajuntament de Barcelona insistí a rebutjar l'alternativa; finalment s'apel·là al Síndic de Greuges que aconseguí un principi d'acord entre el tinent d'alcalde d'urbanisme Jordi Parpal i director del Patrimoni artístic de la Generalitat Esteve Mas.

A dalt projecte de l'Ajuntament de Barcelona
A baix, projecte alternatiu presentat pel Memorial 1714

Enmig de la batalla les obres s'iniciaren el 1986 però malgrat que la idea inicial era la de restaurar el pont, després aquest fos totalment desmuntat, els tècnics al·legaren que la vista de la façana de la basílica que es podia contemplar aleshores era un element a tenir en compte i que el pont no tenia cap interès històric ni patrimonial. Aleshores la Crida a la Solidaritat i la Comissió Pro Fossar de les Moreres-Memorial 1714 anunciaren accions de protesta si no s'aturava la destrucció d'elements patrimonials; els membres del Memorial es reuniren amb l'ajuntament per reclamar que el Fossar esdevingués una plaça pública que albergués un memorial del 1714. Finalment l'Ajuntament de Barcelona aturà les obres durant tres anys, fins el 1989.

Finalment el 1989 s'inicià la reforma i s'executà un projecte totalment diferent obra de l'arquitecta Carme Fiol, que creà una plaça oberta de totxana vermella; el projecte de Fiol es basava en la idea de construir una plaça per a l'ús cotidià però que al mateix temps tingués un caràcter monumental; el projecte contemplava així mateix la plantació de moreres i l'obertura de la plaça al carrer Malcuinat, un accés fins aleshores tapiat. El projecte s'havia de completar amb la restauració de les façanes de les edificacions adjacents i l'habilitació d'un museu dedicat a l'11 de setembre de 1714 però no es dugué a terme.

El Fossar de les Moreres després de la restauració del 1989
que aterrà el pont elevat, i encara sense el peveter amb la flama

Anys després, el 1998 s'iniciaren les obres per restaurar els edificis que formen part de la plaça, per bé que no es dugué a terme l'edificació del museu.

Notícia de la restauració dels edificis
del Fossar de les Moreres

El 1999 la Generalitat de Catalunya declarà el Fossar de les Moreres com a Bé cultural d'Interès Nacional. El 2001, gràcies a l'impuls d'Òmnium Cultural i el tinent d'alcalde Jordi Portabella malgrat les crítiques d'alguns, s'hi construí finalment el peveter de la Flama eterna pels morts el 1714.

Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona

Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona
Detall del peveter amb la flama eterna

Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona
Memorial de Guerra pels morts de 1714
al Fossar de les Moreres
"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor
fins perdent nostres banderes serà l'Urna de l'Honor."

Miquelets de Catalunya
La Coronela de Barcelona 1714