Presentació de llibre

     Presentació del llibre: "Els Exèrcits de Catalunya: (1713-1714)"

     Organitza: Fundació d'Estudis Històrics - FEHC (Histocat)
     Lloc: Centre Comarcal Lleidatà, Av Gran Via de les Corts Catalanes núm.592, 1er - Barcelona
     Data: dimarts 18 de desembre de 2007

     Hora: 19:00h

     Després d'un nou èxit a la Seu del Memorial 1714, Els "Exèrcits de Catalunya (1713-1714)" continua amb el cicle de presentacions, ara de la mà de la FEHC-Histocat. En Francesc Xavier Hernàndez i En Francesc Riart presentaran una de les obres que més polèmica està aixecant entorn de la "Guerra de Successió" a Catalunya i que està removent consciències....(llegir més)


   Font: FEHC - Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


Actualització: 13 de Desembre de 2007

     Resum de la presentació conjunta de l'Associació "Miquelets de Catalunya" i el llibre "Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)" el passat 4 de novembre de 2007 a Manresa:

     Associació: Miquelets de Catalunya
     
Web:
http://www.miquelets.cat


Presentació de llibre

     Presentació del llibre: "Els Exèrcits de Catalunya: (1713-1714)"

     Lloc: Seu del Memorail 1714 - Fossar de les Moreres
     Data: dissabte 15 de desembre de 2007

     Hora: 18:30h

     Els "Exèrcits de Catalunya (1713-1714)" continua el seu camí d'èxit . Després de Manresa, ara arriba a Barcelona, i més concretament a la Seu del Memorial 1714, al Fossar de les Moreres, el lloc més idoni possible per un llibre que honora la memòria dels màrtirs de 1714. En Francesc Xavier Hernàndez i En Francesc Riart presentaran una de les obres que més polèmica està aixecant entorn de la "Guerra de Successió" a Catalunya i que està removent consciències....(llegir més).



Ruta 1714-FEHC: Barri de la Ribera

    "Ruta 1714-FEHC: Barri de Sant Pere -II "

     Coordinador: Jordi Peñarroja

     Organitza: Fundació d'Estudis Històrics - FEHC (Histocat)
     Data: dissabte 15 de Desembre de 2007
     Lloc: Monument a Francesc Cambó (Via Laietana amb Jonqueres)
     Hora: 10:00h

     La FEHC continua amb el cicle de rutes històriques per la Barcelona de 1714. De la mà de l'escriptor i col·laborador de la FEHC, Jordi Peñarroja, autor del llibre "Barcelona: sentir l'Onze de Setembre 1714-2014 -Volum 1", es visitarà aquest cop el Barri de Sant Pere, un dels 3 Barris emblemàtics de la Barcelona de 1714 i es desgranaran les claus de la "Guerra per la Successió".... (llegir més)

     Fulls Explicatiu: aquí
     Font: FEHC - Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


Presentació de llibre

     Presentació del llibre: "Els Exèrcits de Catalunya: (1713-1714)"

     Lloc: Restaurant Via Fora! - Manresa
     Data: dimarts, 4 de desembre de 2007

     Hora: 20:00h

     El proper dimarts 4 de desembre de 2007, En F. Xavier Hernàndez i En Francesc Riart presentaran el seu llibre "Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714): Uniformes, equipaments, organització". La presentació es farà al Restaurant Via Fora! de Manresa, al Carrer Sobrerroca nº38....(llegir més).


     Vincle: Via Fora!


"300 ANYS: Caminant cap el futur: Fi de Campanya 2007 - Òmnium Cultural

    "300 ANYS: Caminant cap el futur: Fi de Campanya 2007- Òmnium Cultural

     Organitza: Òmnium Cultural
     Lloc: Lleida

     Data: 17 de Novembre de 2007

     La campanya 300 anys. Caminant cap al futur es desenvoluparà entre 2007 i 2014, tot seguint la cronologia de la Guerra de Successió, mitjançant un gran esdeveniment anual i diverses activitats que permetin crear espais de participació, intercanvi i reivindicació arreu del territori.

  • 2007: Lleida
  • 2008: Tortosa
  • 2009: Alacant
  • 2010: València
  • 2011: Girona
  • 2012: Mallorca
  • 2013: Vic
  • 2014: Barcelona


     12:00h: Visita històrica per la Lleida de 1707
     14:00h: Dinar de germanor
     16:00h: Marxa de cultura popular
     17:00h: Acte central a la Seu Vella de Lleida
    + parlaments, espectacle audiovisual i concert


     >Servei d'autobusos des de tots els indrets del país

     Font: Òmnium Cultura

 


Ruta 1714-FEHC: Barri de la Ribera

    "Ruta 1714-FEHC: Barri de la Ribera"

     Coordinador: Jordi Peñarroja
     Organitza: Fundació d'Estudis Històrics - FEHC (Histocat)
     Data: 24 de Novembre de 2007

     La FEHC enceta un cicle de rutes històriques per la Barcelona de 1714. De la mà de l'escriptor i col·laborador de la FEHC, Jordi Peñarroja, autor del llibre "Barcelona: sentir l'Onze de Setembre 1714-2014 -Volum 1", es visitaran 3 Barris emblemàtics de la Barcelona de 1714 i es desgranaran les claus de la "Guerra per la Successió".

     Data: Dissabte 24 de Novembre de 2007
     Hora: 10:00h

     Font: FEHC - Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


Cicle de Conferències, Catalunya i la Guerra de Successió

    "Catalunya i la Guerra de Successió"

     Organitza: Museu d'Història de Catalunya
     Lloc: Barcelona
     Data: Novembre de 2007

     Dins dels actes de l'Exposició "Catalunya i la Guerra de Successió", el Museu d'Història de Catalunya organtiza un cicle de conferències amb els 3 insignes historiadors i màxims especialistes en la Guerra de Successió: el Doctor Joaquim Albareda, el Prodessor J.M Torres i Ribé i el Doctor Agustí Alcoberro i Pericay (Comissari de l'Exposició).


     Data: Dimarts 20 de Novembre de 2007
     Hora: 19:00h

     Lloc: Museu d'Història de Catalunya
    "Catalunya en una guerra internacional. Austriacistes i Borbònics"

     Conferenciant: Doctor Joaquim Albareda (UPF)


     Data: Dimecres 21 de Novembre de 2007
     Hora: 19:00h

     Lloc: Museu d'Història de Catalunya
    "La Guerra de Successió a Catalunya.
     Del desembarcament aliat a l'Onze de Setembre"

     Conferenciant: Professor Josep Maria Torres i Ribé (UB)



     Data: Dijous 22 de Novembre de 2007
     Hora: 19:00h

     Lloc: Museu d'Història de Catalunya
    "La Postguerra: repressió, exili i resistència"

     Conferenciant: Doctor Agustí Alcoberro i Pericay (UB)

     Font: Museu d'Història de Catalunya
     Full informatiu: Cicle de Conferències "Catalunya i la Guerra de Successió"
     Secció:
Catalunya i la Guerra de Successió


Cicle de Conferències, 300 anys de la Guerra de Successió

    "Història, present i futur dels Països Catalans.
      300 anys de la Guerra de Successió"


     Organitza: Fundació Cultura
     Data: Novembre i Desembre de 2007

     En ocasió dels 300 anys de la Batalla de Lleida, la Fundació Cultura enceta un cicle de conferències dedicats a la Guerra de Successió.

     Data: Dissabte 10 de Novembre de 2007
     Hora: 18:00h

     Lloc: Roquetes - Sala d'Actes de l'Ajuntament
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Pol Meseguer i Jaume Fernàndez

     Data: Dissabte 10 de Novembre de 2007
     Hora: 20:00h

     Lloc: Tortosa - Sala d'Actes de l'Ajuntament
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Pol Messeguer i Jaume Fernàndez


     Data: Dissabte 17 de Novembre de 2007
     Hora: 19:30h

     Lloc: La Sània - Sala d'Actes de l'Ajuntament
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Jaume Fernández i Óscar Uceda


     Data: Dissabte 17 de Novembre de 2007
     Hora: 22:30h

     Lloc: Amposta - Sala d'Actes de l'Ajuntament
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Jaume Fernández i Óscar Uceda

     Data: Dissabte 24 de Novembre de 2007
     Hora: 19:30h

     Lloc: Miravet - Sala d'Actes de l'Ajuntament
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Jaume Fernández i Óscar Uceda


     Data: Dissabte 24 de Novembre de 2007
     Hora: 22:30h

     Lloc: Mòra la Nova - Sala d'Actes de l'Ajuntament
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Jaume Fernández i Óscar Uceda


     Data: Divendres 30 de Novembre de 2007
     Hora: 22:30h

     Lloc: Seròs - Sala petita del Casal
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Oriol Junqueras


     Data: Dimarts 4 de Novembre de 2007
     Hora: 20:00h

     Lloc: Lleida (Auditori Enric Granados) Sala d'actes de l'Insititut d'Estudis Ilerdencs
    "300 anys de la Guerra de Successió"

     Conferenciant: Oriol Junqueras
     + Concert: AL TALL canta "quan el mal ve d'Almansa"

     Font: Fundació Cultura



Cicle de Conferències, Lleida 1707

    "Lleida 1707"

     Organitza: Institut d'Estudis Ilerdencs - Servei d'Arqueologia
     Coordinador: Joan-Ramon González
     Lloc: Lleida
     Data: Novembre de 2007

     En ocasió dels 300 anys de la Batalla de Lleida, l'Insitut d'Estudis Ilerdencs enceta un cicle de conferències dedicat al Setge i Batalla de LLeida de 1707.

     Data: Dilluns 5 de Novembre de 2007
     Hora: 20:00h

     Lloc: Aula Magna - Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida
    "La Guerra de Successió. Estratègia Internacional i Revolució Militar"

     Conferenciant: Ismael Almazán (UNED-Barcelona)


     Data: Dimarts 6 de Novembre de 2007
     Hora: 20:00h

     Lloc: Aula Magna - Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida
    "Lleida. El Setge de Lleida de 1707"

     Conferenciant: Óscar Uceda Márquez



     Data: Dilluns 19 de Novembre de 2007
     Hora: 20:00h

     Lloc: Aula Magna - Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida
    "La Batalla d'Almenar"

     Conferenciant: Jaume Fernández González



     Data: Dimarts 20 de Novembre de 2007
     Hora: 20:00h

     Lloc: Aula Magna - Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida
    "La fortificació abaluartada: el castell de Lleida"

     Conferenciant: Ismael Almazán (UNED-Barcelona)

     Font: Institut d'Estudis Ilerdencs
     Dossier
: Cicle de Conferències Lleida 1707 - Institut d'Estudis Ilerdenc

 


Cicle de Conferències,


    "La Guerra de Successió i el seu ressò al Moianès"

     Organitza: Associació Cultural Modilianum
     Lloc: Moià, Casa Rafael Casanova
     Data: Octubre i Novembre de 2007

     Aprofitant la commemoració dels 300 anys de la Batalla d’Almansa, l'Associació Cultural Modilianum ha endegat un cicle de conferències amb el que es vol contribuir al coneixement d’aquest període decisiu de la història de Catalunya, posant l’èmfasi en les repercussions que aquest tingué en la comarca del Moianès.

     Data: Divendres 5 d'Octubre de 2007
     Hora: 21:30h

     Lloc: Casa Rafael Casanova, Moià
    "L'aposta catalana a la guerra de successió"

     Conferenciant: Doctor Joaquim Albareda (UPF)


     Data: Divendres 19 d'Octubre de 2007
     Hora: 21:30h
     Lloc: Casa Rafael Casanova, Moià
    "La Guerra de Successió: Repressió i exili"

     Conferenciant: Doctor Agustí Alcoberro (UB)



     Data: Divendres 26 d'Octubre de 2007
     Hora: 21:30h
     Lloc: Casa Rafael Casanova, Moià
    "Catalunya a la gran guerra europea: revolució militar i estratègia internacional"

     Conferenciant: Ismael Almazán (UNED-Barcelona)



     Data: Divendres 2 de Novembre de 2007
     Hora: 21:30h
     Lloc: Casa Rafael Casanova, Moià
    "La Guerra de Successió al Moianès"

     Conferenciant: Jaume Clarà i Ramón Tarter

 

     Event: Sortida, La Guerra de Successió, tres visions de Barcelona
     Llocs de Visita: Exposició "La Guerra de Successió i Catalunya" al MHCAT,
                              el Castell de Montjuïc i el Parlament de Catalunya

     Data: Dissabte 10 de Novembre
de 2007
     Hora de Sortida: 08:30h
     Lloc de Sortida: Plaça del Moianès, Moià
     Preu: 32€ (inclòs el dinar al MHCAT)
     Places: Places limitades (inscripcions fins el 4 de novembre)

     Font: Associació Cultural Modilianum


Notícia, 12 d'octubre de 2007

 
   
"Catalunya i la Guerra de Successió" .
       Gran Exposició al MHCAT (Museu d'Història de Catalunya)

    El proper 16 d'octubre de 2007, per fi, arriba l'esperada gran exposició del MHCAT (Museu d'Història de Catalunya) sobre la Guerra de Successió.

    No tenim cap dubte que l'esdeveniment serà aprofitat pels polítics, catalans, per treure'n rendiment elecotral, després d'haver deixat completament congelada la Comissió Nacional 2014 durant 2 anys. La darrera activitat de la que es té constància de la Comissió Nacional 2014, la comissió fantasma, buïda de contingut i de pressupost, fou durant l'any 2005, tot just en plena camapanya pre-electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya.

   Està per veure si un cop passat el present període electoral els polítics, catalans, es prenen seriosament la Comissió Nacional 2014 o .........



Conferència, dijous 18 d'octubre de 2007


    "Lleida, 300 anys de la pèrdua de les llibertats de tot un poble"

     Conferenciant: Oriol Junqueras i Vies
     Lloc: Seu Nacional Òmnium Cultural, Carrer Diputació 276 ppal. (Barcelona)
     Data: Dijous 18 d'octubre de 2007

     Hora: 19:00h

     El proper dijous 18 de setembre de 2007, a les 19:00h a la la Seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, conferència a càrrec del Doctor N'Oriol Junqueras: "Lleida, 300 anys després de la pèrdua de les llibertats de tot un poble".

     Més Informació: Òmnium Cultural


Revista Sàpines Especial, dilluns 24 de setembre de 2007


    Número Especial de la "Revista Sàpiens" dedicat a la "Guerra per la Successió"

     La Revista Sàpines publica aquest mes un número especial a la "Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica" i on s'hi troben les respostes sobre els perquès de la Guerra per la Successió i el seu final: la Batalla de l'11 de setembre de 1714.

    En aquest número especial, amb més pàgines que mai en la història de la revista, hi intervenen els màxims especialistes en la matèria: Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Catà, Antoni Muñoz, Francesc Xavier Hernàndez, Antonio Espino, Albert Garcia Espuche, Carmen Pérez Aparicio.

Sàpiens. Dossier Especial dedicat a la Guerra per la Successió.

Una veritable Guerra Mundial, pàg 22
 
La mort sense descendència del rei Carles II va esdevenir la base d'un dels episodis bèl·lics més importants que ha patit el continent europeu. La Guerra de Successió, lluny de ser una contesa encotillada dins dels límits peninsulars, va ser, a la primeria del segle XVIII, un dels primers conflictes globals.
  Per: Agustí Alcoberro
Catalunya contra els Borbons, pàg 24
 
Mentre Europa caminava cap a una guerra d'interessos dinàstics, els catalans, inicialment, van acceptar Felip V de Borbó com a nou rei. Però ben aviat es van adonar que per conservar les seves Institucions i Llibertats calia lluitar al costat d'anglesos i holandesos en favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria que. a més, era el bàndol més poderós militarment.
  Per: Xevi Camprubí
  Assessorament: Antonio Espino
Quan el mal ve d'Almansa, pàg 30
 
Pocs mesos després que Carles III hagués d'abandonar Madrid a causa del poc suport que hi tenia, la plana d'Almansa, a Albacete, va ser l'escenari d'un dels enfrontaments més deciusius de la Guerra de Successió. La victòria filipista va permetre als seus exèrcits les ràpides ocupacions dels Regnes de València i d'Aragó.
  Per: Jordi Mata
  Assessorament: Josep Maria Torras i Ribé
Almansa, la gran desfeta dels Aliats, pàg 34
 
Pocs mesos després que Carles III hagués d'abandonar Madrid a causa del poc suport que hi tenia, la plana d'Almansa, a Albacete, va ser l'escenari d'un dels enfrontaments més deciusius de la Guerra de Successió. La victòria filipista va permetre als seus exèrcits les ràpides ocupacions dels Regnes de València i d'Aragó.
  Per: Francesc Xavier Hernàndez Cardona
Un altre final va ser possible, pàg 36
 
A la Guerra de Successió, França duia el pes de la guerra pel bandol borbònic i començava a notar l'esgotament en lluitar alhora a España i a les seves fronteres del nord i l'est. La desfeta a la Batalla d'Oudenarde (Bèlgica) l'any 1708, va obligar Lluís XIV a tenir converses oficioses de pau. L'any 1710, Lluís XIV de França va acceptar reconèixer la victòria de Carles III i a col·laborar en expulsar del tron Felip V, si s'hi resistia. La desmesurada ambció anglesa va espatllar l'acord.
  Per: Antoni Muñoz
  Per: Josep Catà
Xàtiva, exemple de repressió, pàg 37
 
L'anorreament de Xàtiva va representar l'escenificació d'un càstig exemplar destinat a les poblacions valencianes que encara resistien. Amb el temps, aquesta ciutat de la Costera ha esdevingut un símbol de la repressió borbònica en terres valencianes.
  Per: Carmen Pérez Aparicio
La Guerra dels Catalans, pàg 38 a 46
 
Les converses de pau protagonitzades per anglesos i francesos van deixar de banda els catalans. A les autoritats del país només els quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior. Va imposar-se la Guerra a Ultrança.
  Per: Arnau Cònsol
  Assessorament: Joaquim Albareda
La Nova Planta i la "Union Act" britànica, pàg 39
 
La data del 1707 és clau en el procés de creació de les nacions-estat modernes.
  Per: Joaquim Albareda
La vida a la Barcelona en guerra, pàg 42
 
Barcelona va acollir, des de l'any 1705, la Cort de Carles III. Això va influir en una població que intentava fer la seva vida enmig de la guerra.
  Per: Albert Garcia Espuche
Tota la geografia catalana fou sotmesa a mata-degolla, pàg 44
 
Durant els anys 1713 i 1714 la guerra es desenvolupava en dos escenaris ben diferenciats: tècniques de setge convencional, en el cas de Barcelona, i operacions de contrainsurgència contra els resistents escampats pel territori, que implicaren atacs indiscriminats.
  Per: Josep Maria Torras i Ribé
L'endemà de l'11 de setembre, pàg 48
 
La desfeta del 1714 va representar la fi d'una organització política i jurídica pròpia a Catalunya i la imposició de l'absolutisme, el model d'estat contra el qual s'havia combatut. La invasió borbònica va comportar repressió en tots els àmbits, 30.000 exiliats i una resistència organitzada, que no es va desenganyar definitivament fins al 1736.
  Per: Gemma Aguilera
  Assessorament: Agustí Alcoberro

     A més, totalment de franc, Sàpiens regala l'obra il·lustrada: "Barcelona 1714, l'Onze de Setembre" de N'Oriol Garcia i Quera. Una obra excepcional sobre una batalla que sovint ens ha estat ocultada, la "Batalla de l'11 de Setembre". Ara i gràcies a Sàpiens, és l'oportunitat d'aconseguir aquesta preuda obra totalment de franc.

Barcelona 1714. l'Onze de Setembre

     Tot, la Revista Sàpiens i la obra il·lustrada, al preu habitual de 3,5€.

     Més Informació: Revista Sàpiens. Descobreix la teva Història (Grup Cultura 03)


Presentació de Llibre, dijous 20 de setembre de 2007


    "La Guerra de Successió i Catalunya". d'Ernest Ferreres

     Autor: Ernest Ferreres

     Lloc: MHCAT (Museu d'Història de Catalunya)
     Data: Dijous 20 de setembre de 2007

     Hora: 19:00h      El proper dijous 20 de setembre de 2007, a les 19:00h, al MHCAT (Museu d'Història de Catalunya), N'Ernest Ferreres farà la presentació del seu nou llibre, "La Guerra de Successió i Catalunya". Hi intervindran En Joan Badia, Director General d'Innovació del Departament d'Educació i En Francesc Vallverdú, President de la Fundació Congrés de la Cultura Catalana.

     Més Informació: MHCAT (Museu d'Història de Catalunya)


Teatre Patriòtic 23 de setembre de 2007


    "El General -Llibertat o Mort !!!"

     Direcció i guió: Albert Jofre
     Intèrprets: Kiku Vidal, Txevi Rovira, Xevi Fabré, Xavier Capdevila, Jordi Capdevila, Jaume Simón, Toni Sellarès, Dani Panadero, Guillem Rico, Irene-Corpus Jofre, Ester Bassaganya, Pere Trabal, Pep Tines, Montse Arqués, Gerard Lopez, Manel Palacios, Miquel Pietx, Isaac Moreno
     Producció: La Desperta
     Col·laboració: Artyplan

     Lloc: Teatre Cirvianum, Plaça Nova, 10; Torelló (Osona)
     Data: Diumenge 23 de setembre de 2007
     Hora: 18:00h
     Venda d'entrades:
          -Anticipada: 6,5€ per Servicaixa (clica aquí)
          -A taquilla: 8,00€ (1 hora abans a les Taquilles del Teatre Cirvianum)

El General - Llibertat o Mort- Quan la Força d'un poble és la Llibertat

     Més Informació: Lluís Toneu. TILBO (Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica)
     Més Informació: Teatre Cirvianum
     Més Informació: Ajuntament de Torelló


Acte Patriòtic, 14, 15, 16 i 18 de setembre de 2007


  Acte Hora Lloc
14 de Setembre

Xerrada:
"L'Exèrcit Català 1713-1714"
F.X. Hernàndez i F. Riart

19:00h Fira de Dalt, Cardona
Pujada de la Flama de Cardona i
Estelada gegant
20:30h Castell, Cardona
Recreació Històrica:
"7 dies de setembre"
21:00h Castell, Cardona
Baixada de Torxes 22:00h Castell, Cardona
Encesa del Pebeter 22:30h Fira de Dalt, Cardona
Entrepanada Popular 22:30h Fira de Dalt, Cardona
Concert 23:30h Fira de Dalt, Cardona
15 de Setembre

Xocolatada i Gimcana Infantil

10:30h Fira de Dalt, Cardona
Presentació llibre: "Riu Amunt" 11:00h Fira de Dalt, Cardona
Xerrada sobre Medi Ambient 12:30h Fira de Dalt, Cardona
Arrossada Popular 14:00h Fira de Dalt, Cardona
Xerrada sobre Independentisme 18:00h Fira de Dalt, Cardona
Genganters, Grallers i Bastoners 19:30h Fira de Dalt, Cardona
Recreació Històrica:
"7 dies de setembre"
21:00h Castell, Cardona
Sopar Popular 21:00h Castell, Cardona
Concert 23:30h Fira de Dalt, Cardona
16 de Setembre
1ª Caminada Històrica
de la Guerra de Successió
"Setge de Cardona de 1711"
09:00h Cardona
18 de Setembre
Ofrena Floral al
Monument 18 de Setembre
21:00h Monument 18 de Setembre, Cardona
Lectura del manifest 21:00h Monument 18 de Setembre, Cardona
Himne Nacional 21:00h Monument 18 de Setembre, Cardona

Notícia, 4 de setembre de 2007


   "Els exèrcits de Catalunya 1713-1714; uniformes, equipaments i organització"

"Els exèrcits de Catalunya 1713-1714; uniformes, equipaments i organització"



    
Tot seguit us oferim l'article del diari Avui:


     "Catalunya té la cultura d’un poble derrotat i dislocat per successives derrotes, des del 1714 fins al 1939. Això, i la pressió dels vencedors, ha portat que tinguem un buit molt gran en història militar. Sovint s’ha volgut plantejar una història políticament correcta, sense guerra i sense estudis sobre la guerra, cosa que simplement és acientífica”.

     Ho diu l’historiador Xavier Hernàndez, exdirector general d’Universitats amb el primer tripartit i coautor del llibre Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), que surt ara publicat sota el segell de Dalmau Editor. L’altre autor i il·lustrador d’un volum que recull per primer cop i profusament uniformes, equipaments i armes és el documentalista i dibuixant Francesc Riart.

     L’obra, apta per a tots els públics tot i el detallisme i les nombroses notes a peu de pàgines, inclou sorpreses com el fet que els colors predominants de la vestimenta dels soldats catalans fossin el blau i el grana.

     El blanc era el de francesos i castellans, i el blau el dels anglesos. “Naturalment, no hi ha cap prova que els colors del Barça tinguin a veure amb els de la derrota del 1714”, diu Hernàndez.

     De fet, fins ara no s’havia tocat el tema. No en va, tot i tractar-se d’una guerra, i no d’una qualsevol –va suposar la liquidació de la sobirania política catalana i la submissió a l’hostil monarquia borbònica–, segurament l’aspecte menys tractat del conflicte ha estat precisament el militar.
     Els darrers anys s’ha avançat molt en qüestions com la conjuntura internacional (Joaquim Albareda), la repressió posterior (Josep M. Torres Ribé) o l’exili (Agustí Alcoberro), però per a la decisiva batalla, i val a dir que èpica i heroica derrota, cal remuntar-se pràcticament al segle XIX, amb l’obra de Salvador Sanpere i Miquel.

     Només la meritòria síntesi a càrrec de Santiago Albertí, feta i publicada en ple franquisme, marca una excepció en el buit clamorós que ara en part pal·lia aquest volum.

     L’obra d’Hernàndez i Riart, a més, acaba de trencar alguns tòpics inexactes. En especial, ressitua les
unitats milicianes de la Coronela, formades pels burgesos barcelonins, com un mer complement de l’autèntic exèrcit professional dirigit amb mà mestra pel castellà Antoni de Villarroel.

     En realitat, tal com ja havien apuntat altres autors, la Coronela només es va encarregar de fer guàrdies i només algunes unitats van entrar en combat a la batalla final: “Anaven molt ben vestits, però el seu paper militar va ser irrellevant”. Tot el protagonisme de la batalla i del llibre se l’enduen els regiments professionals d’infanteria i cavalleria, i els de fusellers.

     Però, contra el que pugui semblar, no és un llibre de batalletes. És la descripció acurada, sovint a partir de nova documentació –per exemple el completíssim i mai usat registre d’entrades de ferits a l’Hospital de la Santa Creu–, de les característiques que tenia i de
com es van formar les forces armades catalanes un cop l’arxiduc Carles i els seus soldats van abandonar Barcelona i Catalunya a la seva sort.


     Rapidesa i solvència

     Doncs bé, es van formar “amb una rapidesa i una solvència extraordinàries”, diu Hernàndez, segons el qual allò va ser possible gràcies a la
potent indústria de guerra –armes, vestits, munició...– que la capital catalana havia anat forjant en les dècades precedents. També va poder ser per l’experiència militar acumulada, de manera que Villarroel va disposar d’una oficialitat autòctona molt preparada i entusiasta.

     “Sobre la indústria de guerra, basada en els asientos o grans encàrrecs des del poder, queda molt per estudiar”, apunta Hernàndez, segons el qual segurament s’ha donat poca importància a
la indústria militar com a factor de modernització i empenta per a l’economia catalana, potser tan decisiu com l’acumulació de capital fruit del cultiu massiu de la vinya o del comerç amb Amèrica. “De fet, amb els borbons Catalunya va seguir sent una plaça d’armes”, precisa Hernàndez.


     Dels sous al jurament

     El resultat va ser un exèrcit “totalment convencional”, és a dir, “estrictament jerarquitzat, remunerat, equipat, uniformat i alimentat”, escriuen els autors, que
ho descriuen tot: des del jurament de bandera –aixecant tres dits per evocar la Santíssima Trinitat i prometent vessar “fins a la darrera gota de sant” en nom del rei Carles i de les lleis, privilegis, honors i llibertats del Principat de Catalunya–, els noms dels regiments –batejats en congruència amb l’onada de fervor religiós que va acompanyar la defensa de Barcelona–, les armes, les bandes de música –“tard o d’hora trobarem la música”, promet Hernàndez–, la indumentària –incloses les espardenyes per a les estones de descans o la corbata: mocador de grans dimensions–, els sous –Villarroel cobrava 466 lliures al mes, molt menys que el conseller en cap Rafael Casanova–, nombre d’efectius –l’agost de 1714 hi havia, segons els autors, 6.376 defensors a Barcelona– i un llarg etcètera de precisions.

     Una dada innovadora té a veure amb la composició d’aquell exèrcit català, que va saber aguantar durant un any el setge tot i una manifesta inferioritat numèrica i que va lliurar una espectacular batalla final. Era un exèrcit multiètnic: en números rodons, un 25% eren autòctons catalans; un altre 25%, de la resta de la Corona d’Aragó; un 20%, castellans, i un 30%, de fora de la Península.


     Exèrcit multiètnic

     Aquestes proporcions d’una banda neguen la malintencionada idea, repetida durant temps després de la contesa des de l’Espanya borbònica, que van ser els alemanys els qui van defensar Barcelona –en referència als soldats austriacistes que havien romàs a la capital catalana– i, de l’altra, trenca la idea de l’aïllament de la causa catalana, per la qual hi van lluitar homes originaris d’arreu, inclosos un bon nombre de castellans.

     Naturalment eren soldats a sou, amb salaris que eren equiparables als que donaven els exèrcits de l’època. I, excepcionalment, les unitats no es conformaven per l’origen nacional. Alemanys, italians –també n’hi havia força–, castellans, aragonesos, catalans... estaven tots barrejats. L’oficialitat dirigent, això sí, era pràcticament tota catalana.

     “Atesa aquesta diversitat, segueix sent una incògnita quina era la lingua franca d’aquell exèrcit”, apunten els autors.

     De totes formes, el llibre inclou vocabulari específic català fins ara no controlat pel Termcat, com el fet que de les granades se’n digués magranes, o peces com la casalina –cartutxera per a pólvora i bales– o el bridacú –cinturó d’on penjaven l’espasa i la baioneta–, a part de les casaques i jupes. De fet, aquesta és l’època en que s’universalitza l’ús del fusell amb baioneta.

     Font: Avui

     Vincles: Rafael Dalmau Editor


Presentació de Llibre, dilluns 10 de setembre de 2007


    "Barcelona: Sentir L'Onze de Setembre. 1717-2014. Vol I"

     Autor: Jordi Peñarroja

     Lloc: Sala del Memorial 1714, al Fossar de les Moreres, Barcelona.
     Data: Dilluns 10 de setembre de 2007

     Hora: 20:00h

     El proper dilluns 10 de setembre de 2007, a les 20:00h, a la Sala del Memorial 1714, al Fossar de les Moreres de Barcelona, En Jordi Peñarroja farà la presentació del seu nou llibre, "Barcelona: Sentir l'Onze de Setembre 1714-2014. Vol I".


Notícia, 31 d'Agost de 2007


    
"Catalunya necessita un Exèrcit"

    
H. López Bofill: "Declararem la Independència sense un exèrcit que protegeixi la sobirania obtinguda?"

    
Important article publicat al diari Avui del Professor en Dret Constitucional Hector López Bofill, membre d'ERC, impulsor del corrent Esquerra Independentista i coordinador de la Plataforma per la Sobirania.

    
L'article és un atac frontal contra l' "estatus quo" que, des de la mateixa classe política catalana i amparant-se en un vacu i tergivesat sentit del seny i del pacifisme,
ha volgut amordassar, silenciar, anorrear i obstaculitzar qualsevol estratègia real de sobiranisme nacional, amb l'únic fi de mantenir-se, "mica en mica", en les seues poltrones.



    
Tot seguit us oferim l'anàlis de l'article que n'ha fet el CEEC:


     "Segons el professor Hèctor Lòpez Bofill “el pacifisme àmpliament majoritari que impregna la societat catalana és l'expressió resignada davant d'una situació de dominació”. Aquest fet comporta que “el pacifisme radical en el qual estem instal·lats ens inhabilita per desenvolupar el mínim pensament estratègic”. Un pensament que és tret necessari i ineludible de la “lògica estatal o d'una comunitat que aspiri a convertir-se en un Estat”.

     Lòpez Bofill es pregunta si “¿podrem organitzar un referéndum sense la complicitat d'un cos policial que, en una situació de tensió, vetlli per la seguretat del desenvolupament de la consulta? ¿Declararem la independència sense un exèrcit que protegeixi la sobirania obtinguda? Més que deixar que ens tremolin les cames per formular aquestes preguntes, allò que ens hauria de corglaçar és que aquests plantejaments hagin desaparegut completament del nostre univers de possibilitats i que aquells que haurien d'estar reflexionant sobre qüestions d'aquest tipus siguin els primers que les converteixin en un anatema”.

     L’article, sens dubte agosarat per als estàndards de la nostra opinió publica i la classe política catalana, posa de relleu un problema fonamental: la renúncia a pensar en termes realistes i a disposar de capacitat d’anàlisi estratègica a la Catalunya de després del franquisme fins avui. I parlem de renúncia perquè, com assenyala l’autor “ja ningú no ens pot definir amb les dues característiques que una ment tan ponderada com la de Vicens Vives havia fet servir per parlar dels catalans des dels seus orígens: ser un poble de pagesos i ser un poble de soldats.

     Aquest article, sens dubte és important perquè no només assenyala un problema ocultat durant dècades d’impotència política sinó perquè assenyala la necessitat de disposar de pensament estratègic per pur realisme. Una postura valenta que ja veurem si els defensors del pacifisme “tou” majoritari sabran comprendre o si despertarà els nostres polítics de l’anestèsia gandhiana.

     Font: CEEC


    
L'article del Professor Hèctor López Bofill:

    
Els orígens del Pacifisme
     Falta de zel en la defensa de les Llibertats Nacionals

     No ens enganyem: el pacifisme àmpliament majoritari que impregna la societat catalana és l'expressió resignada davant d'una situació de dominació. Si les classes mitjanes són incapaces de plantar-se i de defensar la seva llengua senzillament adreçant-se en català als castellanoparlants que viuen entre nosaltres, com es pot pretendre que recolzin una estratègia política que tingui com a referent la coacció i l'ús de la força?

     No estic dient res escandalós si tenim en compte que la violència, com he posat de manifest sovint en aquestes pàgines, es troba present per pròpia definició en l'acció de tots els Estats. Fins i tot aquells que de forma més impol·luta declaren que es fonamenten en la democràcia, el pluralisme i en els drets humans es nodreixen de ressorts coactius en la definició de les seves estructures bàsiques.

     Com se sap, l'Estat espanyol, que pel que fa a variables democràtiques ha aconseguit homologar-se a la resta dels Estats occidentals, continua proclamant en l'article 8 de la seva Constitució que una de les missions primordials de l'exèrcit consisteix a garantir la integritat territorial, un mandat que es troba col·locat al mateix nivell de les ampul·loses proclames referides a la llibertat, a la justícia o al pluralisme polític, i que completa tota una rastellera de dispositius (estat de setge, execució forçosa) susceptibles d'esclafar qualsevol amenaça a l'ordre establert ni que la discrepància es formuli en termes democràtic.

     SERIA UNA OBVIETAT AFIRMAR QUE CAP aparell estatal s'ha desprès de la invocació als elements militars i repressius en el seu disseny institucional si no fos perquè gran part d'aquells que ens trobem compromesos amb el propòsit de construir un Estat propi a Catalunya i de desfermar un procediment d'alliberament nacional vivim completament d'esquena a la idea de dotar-nos dels mecanismes defensius imprescindibles que caracteritzen qualsevol realitat estatal.

     Fa la sensació que topem amb la roca d'un veritable tabú, les essències acomplexades del subjecte castigat que expressa la seva impotència abjurant de recórrer als mateixos esquemes violents que han exercit sobre ell. ¿Aquesta repulsa, més que l'esfereïment del dominador quan s'acara al seu passat sinistre (una situació en què es podrien trobar els pobles amb una història recent imperialista), no és més aviat la conseqüència d'una derrota sense pal·liatius que inclou el triomf apoteòsic de l'opressor materialitzat en l'autoflagel·lació per un pecat que no hem comès?

     NO ESTIC FENT CAP MENA D'APOLOGIA a la lluita armada. Només provo de posar en relleu que el pacifisme radical en el qual estem instal·lats ens inhabilita per desenvolupar el mínim pensament estratègic amb els atributs de defensa de la comunitat imprescindibles que caracteritzen una lògica estatal o d'una comunitat que aspiri a convertir-se en un Estat. No es tracta d'imposar una idea a mata-degolla, sinó de desplegar almenys un pensament en termes de factors coactius que, pel cap baix, puguin realitzar la màxima de Sun Tzu segons la qual el gran general és aquell que guanya la guerra sense necessitat de cap batalla.

     NI TAN SOLS UN REFERENT COM EL de Gandhi, tan invocat aquests dies en ocasió del traspàs de Lluís Maria Xirinacs, ha impedit que l'Índia, la democràcia més poblada del món, hagi caigut en la temptació de convertir-se en una potència nuclear per protegir-se dels seus veïns. Tampoc no és sobrer recordar, per cert, que el mateix Xirinacs, en el caliu dels seves plantades i dels seus actes de resistència pacífica, no s'estava d'afirmar que una nació no seria mai lliure si els seus fills no volien arriscar la vida per ella.

     ¿PODREM ORGANITZAR UN REFERÈNDUM sense la complicitat d'un cos policial que, en una situació de tensió, vetlli per la seguretat del desenvolupament de la consulta? ¿Declararem la independència sense un exèrcit que protegeixi la sobirania obtinguda? Més que deixar que ens tremolin les cames per formular aquestes preguntes, allò que ens hauria de corglaçar és que aquests plantejaments hagin desaparegut completament del nostre univers de possibilitats i que aquells que haurien d'estar reflexionant sobre qüestions d'aquest tipus siguin els primers que les converteixin en un anatema.

     POTSER ELS SENYALS DEL DECLIVI DEFINITIU i del procés d'assimilació en què alguns ens temem que estigui caient Catalunya es troben d'alguna manera associats a aquesta total absència de zel en la defensa de les llibertats. Una plena subordinació de qualsevol esperit de revolta al confort material immediat que tal vegada sigui l'efecte retardat de l'últim gran col·lapse que hem patit, el gran sotrac que encara colla la mentalitat col·lectiva i en el qual l'Espanya actual troba el seu moment fundacional de violència originària amb les seves ramificacions en el vigent règim constitucional: la derrota de 1939 i la dictadura.

     Potser és ara, d'altra banda, un moment en què la generació nascuda i educada sota el franquisme continua monopolitzant les estructures de l'ínfim poder que ens han cedit, que estem assistint a la pèrdua de la continuïtat de la societat catalana com a comunitat nacional diferenciada. Un comunitat caracteritzada pel seny, la mesura, la laboriositat i el pacte, però en cap cas per l'acceptació pusil·lànime de l'esclavitud.

     Certament han canviat coses, i molt profundes, en la mesura que ja ningú no ens pot definir amb les dues característiques que una ment tan ponderada com la de Vicens Vives havia fet servir per parlar dels catalans des dels seus orígens: ser un poble de pagesos i ser un poble de soldats.

.     Font: Avui

     Vincles: Hèctor López Bofill, Esquerra Independentista, Plataforma per la Sobirania


Conferència, dijous 13 de setembre de 2007


    "Francesc Busquets: un coronel de Can Mitjans vs Felip V de Borbó"

     Ponent: Marc Ferrer i Murillo
    Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Viladecavalls (Viladecavalls, Vallès Occidental)
     Data: Dijous 13 de setembre de 2007

     Hora: 20:00h

     El proper dijous 13 de setembre de 2007, a les 20:00h a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Viladecavalls (Viladecavalls, Vallès Occidental), conferència a càrrec d'En Marc Ferrer i Murillo sobre el Coronel Francesc Busquets i Mitjans.


Conferència, dijous 13 de setembre de 2007


    "L'Onze de Setembre: el sentit d'una Diada Nacional"

     Organitza: Òmnium Cultural Ponent - Lleida

     Ponent: Joan B. Culla
     Lloc: Sala Alfred Perenya, av. de Blondel nº64, Lleida
     Data: Dijous 13 de setembre de 2007

     Hora: 19:00h      En Commemoració de la Batalla de l'11 de Setembre de 1714, el proper dijous 13 de setembre de 2007, a les 19:00h a la Sala Alfred Pereny de Lleida (Segrià), conferència a càrrec d'En Joan B. Culla.

     Font: Òmnium Cultural Ponent - Lleida


Conferència, dimecres 12 de setembre de 2007


    "Almansa 1707: després de la batalla"

     Organitza: Òmnium Cultural Ponent - Lleida

     Ponent: Joan Francesc Mira
     Lloc: Sala Alfred Perenya, av. de Blondel nº64, Lleida
     Data: Dimecres 12 de setembre de 2007

     Hora: 19:00h      En Commemoració dels 300 anys de la Batalla d'Almansa, el proper dimecres 12 de setembre de 2007, a les 19:00h a la Sala Alfred Pereny de Lleida (Segrià), conferència a càrrec d'En Joan Francesc Mira.

     Font: Òmnium Cultural Ponent - Lleida


Conferència, 17-20 d'agost de 2007


    "Història i memòria de la Guerra de Successió"

     Organitza: XXXIX Universitat Catalana d'Estiu
     Coordinador: Àngel Casals (UB)
     Lloc: Prada de Conflent
     Data: Divendres 17 Agost - Dilluns 20 d'agost

Cartell de la XXXIX
Universitat Catalana d'Estiu

     Aprofitant la commemoració dels 300 anys de la Batalla d’Almansa, en què la derrota de les tropes austriacistes deixà el terreny pràcticament lliure perquè tot el País Valencià fos ocupat, i tot seguit propicià la caiguda de Barcelona l’any 1714 i la de Mallorca el 1715, hem volgut fer un seminari que debati diversos aspectes del conflicte armat que coneixem com a Guerra de Successió.

     També hem volgut posar en relleu la influència que aquesta guerra ha tingut en la nostra societat d’aleshores ençà.


     Data: Divendres 17 d'Agost
     Hora: 09:00 a 12:00h

    "Introducció: La Guerra de Successió en la historiografia catalana, espanyola i europea actual"

     Ponent: Àngel Casals (UB)

    "El debat europeu sobre la successió de Carles II"
     Ponent: Friederich Edelmayer (Universitat de Veina)

    "La Guerra
de Successió en la configuració del catalanisme"
     Ponent: Carles Santacana (UB) i Àngel Casals (UB)



     Data: Dissabte 18 d'Agost
     Hora: 09:00 a 12:00h
    "La Guerra de Successió a les Illes"
     Ponent: Miquel Àngel Casanovas

    "Els conflictes socials previs a la Guerra de Successió"
     Ponent: Valentí Gual (UB)

    "
La Guerra de Successió al País Valèncià"
     Ponent: Carmen Pérez Aparicio




     Data: Diumenge 19 d'Agost
     Hora: 09:00 a 12:00h
    "L’estructura militar catalana durant la Guerra de Successió"
     Ponent: Àngel Casals (UB)

    "La política dels Àustria durant la Guerra de Successió espanyola"
     Ponent: Friederich Edelmayer (Universitat de Veina)

    "
Memòria de la Guerra de Successió al segle XX fins la Guerra Civil"
     Ponent: Carles Santacana (UB)


     Data: Dilluns 20 d'Agost
     Hora: 09:00 a 12:00h
    "Les conseqüències de la guerra a la Catalunya interior"
     Ponent: Valentí Gual (UB)

    "Repensar la Guerra de Successió"
     Ponent: Josep Maria Torras i Ribé (UB)

    "
Memòria de la Guerra de Successió al segle XX: del franquisme a l’actualitat"
     Ponent: Carles Santacana (UB)


     Font: XXXIX Universitat Catalana d'Estiu (Ciències Socials; Història)



Notícia, 9 d'Agost de 2007

   "Els exèrcits de Catalunya 1713-1714; uniformes, equipaments i organització"

     El proper 11 de Setembre de 2007, Rafael Dalmau Editors publicarà una nova obra de referència: «Els exèrcits de Catalunya 1713- 1714; uniformes, equipaments i organització», de Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart (352 pàgines, tapa dura; preu provisional: 38 €).

Regiment nº5 "Ciutat de Barcelona"MiqueletRegiment "Reials Guàrdies Catalanes" Pere Joan Barceló i Anguera "El Carrasclet"

     També es reeditarà el volum tercer de la «Història Militar de Catalunya»: la defensa de la terra, de Francesc Xavier Hernàndez.

Història Militar de Catalunya. Vol III


Notícia, 20 de juliol de 2007


    
"Número especial de la "Revista Sàpiens" dedicat a la Guerra per la Successió"


    
El proper mes d'Octubre, la Revista Sàpines dedicarà un número especial a la "Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica".

     Aquest número especial compatarà amb els màxims especialistes en la matèria: el Doctor Joaquim Albareda (de qui properament incorporarem algun llibre), el Doctor Agustí Alcoberro (autor de la Magna Obra "L'exili austriacista"), el Doctor Antonio Espino (especialista en temes militars de la "Guerra dels 9 anys" i els cossos de miquelets a la "Guerra per la Successió" i el Professor Torras i Ribé .

     Font: Revista Sàpiens (Grup Cultura 03)



Notícia, 14 de juliol de 2007


    
"Catalunya i Portugal faran un film sobre la rebel.lió del 1640"


    
TV-3 i la cadena pública portuguesa RTP coproduiran diversos documentals històrics. El primer es titularà 1640, any en què els catalans i els portuguesos es van sublevar contra el rei d'Espanya, Felip IV.

     L'acord entre TV-3 i RTP es firmarà la setmana que ve a Lisboa, coincidint amb el viatge oficial del president de la Generalitat a Portugal. Aquest serà el primer desplaçament de José Montilla a l'estranger, descomptades dues visites a Brussel.les relacionades amb la UE.

     1640 tractarà de les insurreccions de Catalunya (la Guerra dels Segadors, 1640-1659) i de Portugal contra Felip IV i la política centralitzadora del seu favorit, el comte duc D'Olivares, partidari de suprimir l'autonomia (???) catalana i la d'altres regnes d'Espanya.

     La Guerra dels Segadors, emmarcada en un conflicte més gran entre Espanya i França, es va saldar amb la derrota dels sublevats i la pèrdua de les províncies catalanes del nord dels Pirineus en favor de França. Els insurrectes portuguesos, dirigits pel duc de Bragança, proclamat rei de Portugal, van aconseguir la restauració de la independència del país després d'un llarg conflicte que es va acabar el 1668.

     En una missió fonamentalment econòmica, Montilla es reunirà a Lisboa amb la Cambra de Comerç Lusità-Espanyola i serà rebut pel president portuguès, Aníbal Cavaco Silva; el primer ministre, José Sócrates, i els ministres d'Economia i de Ciència, Tecnologia i Educació Superior. En el vessant cultural, l'Institut Ramon Llull i el portuguès Institut Camoes firmaran un conveni de cooperació.

     Font: El Periodico

     *Nota: L'article demostra el nivell d'ignorància supina de la qual fan gala habitualment els periodistes d' "El Periódico". Es nota que aquesta colla d' "El Periódico" són una banda de garrulos messetaris amb un bolígraf a les mans, però que no tenen la mínima formació intelectual exigible per exercir de periodista.



Notícia, 11 de juliol de 2007


    
"El Parlament convidarà unes 3.000 persones per la Diada (Oficial)"


    
El Parlament avançarà al 10 de setembre la tradicional recepció oficial amb motiu de la Diada, que, a més, es farà al vespre a l’exterior del Palau, segons  ha anunciat el president, Ernest Benach, acompanyat dels vicepresidents Higini Clotas i Ramon Camp, després de la reunió de la Mesa i la Junta de Portaveus. A més, la recepció comptarà amb gairebé 3000 persones, ja que el Govern ha repartit 1500 invitacions, però cascuna d'elles amb dret a acompanyant.

     Des del 1980 aquesta recepció que organitza el Parlament per celebrar la Diada, a la qual la institució convida una àmplia representació del món social, polític, cultural i sindical, s’havia fet sempre el mateix 11 de setembre al Saló de Passos Perduts del Palau del Parlament. El president ha afirmat que el canvi de dia i format de la recepció és “una decisió consensuada que ja havíem apuntat en l’anterior legislatura” i que és “una proposta de la Mesa, consensuada amb els grups i que a més ha estat ben acollida”.

El President del Parlament Benach,
acompanyat dels vicepresidents Higini Clotas i Ramon Camp
anunica els canvis

     Així mateix, ha insistit que el canvi “és fruit de l’evolució d’un acte que volem consolidar cada vegada més amb l’objectiu que tingui una major dimensió institucional”. També ha explicat que el fet que la recepció es faci a l’exterior permetrà que hi assisteixi més gent, sigui més oberta i es pugui ampliar l’horari de la jornada de portes obertes del dia 11, de manera que el Palau obrirà les portes als ciutadans a la una del migdia, un cop que hagi acabat l’acte institucional al parc de la Ciutadella, a les set del vespre, i el dia 12, obrirà de les deu del matí a les set del vespre.
 
     Finalment, ha assegurat que els detalls més concrets de la recepció s’aniran coneixent, i ha explicat que la recepció s’ambientarà amb música en directe i es farà tant davant la façana del Parlament com a la planta baixa, de manera que si plou, la recepció es podrà fer dins. El dia 11 la Mesa farà l’ofrena al monument de Rafael Casanova i participarà en l’acte institucional que organitzen conjuntament el Govern i el Parlament, que enguany es farà a la cascada del parc de la Ciutadella.

     Font: E-notícies


Notícia, 10 de juliol de 2007


    
"Els actes oficials de la Diada (Oficial) es faran el 10 de setembre"


    
Els actes oficials de la Diada es traslladen al 10 de setembre davant del Parlament. Ho ha anunciat el seu president, Ernest Benach, que amb aquests canvis vol aconseguir més implicació de la gent i donar una dimensió institucional dels actes del Parlament. Així doncs, es farà una recepció oficial a l'aire lliure, davant de la Cambra catalana, el dia 10 a la tarda. L'endemà, 11 de setembre, es farà l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova i una jornada de portes obertes del Parlament.

     Pel que fa a la celebració conjunta del Parlament i la Generalitat, Ernest Benach ha confirmat el canvi d'ubicació, que passa del Passeig dels Til·lers a la cascada del Parc de la Ciutadella.

     Font: Vilaweb



Notícia, 9 de juliol de 2007


    
"La Diada (Oficial) canvia d'ubicació per donar més protagonisme al públic"
    "La celebració oficial de la festa nacional es trasllada a la cascada del parc de la Ciutadella"
    "Montilla i Benach volen que els ciutadans se sentin més protagonistes de la cerimònia"

    
Acostar la cerimònia a la gent. Aquest és el desig compartit entre els presidents de la Generalitat, José Montilla, i del Parlament, Ernest Benach, a l'hora d'introduir modificacions en l'acte oficial de celebració de la Diada. Per això, sense renunciar ni a la solemnitat ni al protocol, han decidit traslladar la cerimònia del passeig dels Til.lers a l'esplanada de la cascada, al mateix parc de la Ciutadella.

     Fa un mes, els dos presidents van pactar que els seus respectius equips s'encarregarien de dissenyar les celebracions d'aquest any. Els departaments de Vicepresidència i Cultura són presents en un altre grup de treball que també col.labora en la preparació de l'acte. En canvi, a diferència dels tres últims anys, el Departament d'Interior no participa en aquestes reunions.

     En el primer tripartit, la llavors responsable d'aquest departament, Montserrat Tura, es va encarregar personalment dels detalls de la cerimònia, un protagonisme que va provocar més d'una urticària tant a les files del mateix Govern com a les del Parlament.

Cicle de Conferències IEVA
Nou canvi d'ubicació triada pels polítics
(clica sobre la imatge per ampliar)

     Aquest any, l'escalinata lateral de la cascada del parc que va dissenyar Josep Fontseré permetrà al públic poder veure amb més facilitat les diverses actuacions. Una de les crítiques que van rebre les anteriors edicions és que la cerimònia estava pensada com si es tractés d'un plató de televisió --l'acte es retransmet en directe per TV-3-- i que els assistents tenien moltes dificultats per poder seguir-lo. De totes maneres, l'acte també es podrà veure a través de pantalles gegants.

     Es busca més comoditat del públic i també la seva participació. Per a això s'ha previst entregar-los un programa de mà amb la lletra d'algunes de les cançons populars que després s'interpretaran. Un dels objectius és que el públic també se sumi a cantar Els Segadors.

     Els organitzadors estan ultimant els noms dels artistes que participaran en aquesta Diada. Està previst que s'hi interpreti una peça lírica, una de cantautor i una de cant coral. La durada total de l'acte serà d'aproximadament una hora.

     El que sí que està decidit és que a la glorieta que hi ha a la mateixa esplanada hi actuï una cobla, que amenitzarà l'espera del públic mentre arriben les autoritats. A més a més, i a diferència d'anys anteriors, el protocol serà més flexible i els ciutadans podran anar a saludar els polítics.

     Montilla, igual que feia el seu predecessor i promotor de l'acte, Pasqual Maragall, arribarà acompanyat de Benach. Tots dos sortiran junts del Parlament i com cada any donaran inici a l'acte fent hissar la senyera i amb la desfilada de 30 mossos vestits amb l'uniforme de gala. Es condicionaran dues tribunes on se situaran els presidents dels grups parlamentaris i els membres del Govern.

     Per a Montilla, aquesta serà la seva primera Diada com a president. L'últim Onze de Setembre acabava de deixar el ministeri d'Indústria per presentar-se com a candidat del PSC a les autonòmiques i, encara que la pugna electoral estava en marxa amb la vista posada en la cita de l'1 de novembre, els polítics van optar per un dia de treva.


     Neus Tomàs.

     Font: El Periódico



Notícia, 1 de juliol de 2007


    "Despertaferro a Madrid"

    
Aquesta setmana s'ha pogut sentir a Madrid, ben alt i ben fort, el crit de guerra almogàver, Desperta ferro. Ara: que el lector no s'entusiasmi. No ha estat Montilla que hi ha anat amb ganes de brega contra ZP pel caos de Renfe, ni Puigcercós per exigir el desenvolupament de l'Estatut, ni tan sols Duran i Mas per pidolar un ministeri. No. L'actitud dels polítics catalans a Madrid és mesquina i servil: exactament l'oposada a l'esperit triomfador que inspira el Desperta ferro.

     Aquest crit s'ha sentit durant els funerals pels soldats espanyols morts en un atemptat al Líban. L'acte va tenir lloc a la caserna de la Brigada Paracaigudista (Bripac) a Paracuellos. Llegeixo, en una crònica de l'acte: "Les veus ressonants dels soldats van estremir el pati d'armes de la caserna de la Bripac, presidit per l'estàtua d'un almogàver, tropa d'incursió en terra enemiga, al crit de Desperta ferro".

     És a dir, que a Madrid no solament s'han apropiat dels impostos que paguem, sinó també del nostre crit de guerra més popular. Com que la cosa em genera curiositat, investigo una mica a Internet i trobo unes quantes informacions interessants. La brigada paracaigudista "Almogávares VI" va ser creada el 1953, i actualment la formen tres banderes: Roger de Flor (la primera), Roger de Lauria i Ortiz de Zárate.

     En un web de l'exèrcit espanyol, hi trobo més explicacions. La bandera de la companyia Roger de Flor és "en campo de plata, flor de lis de gules (rojo)", i es justifica així: "Está tomado del escudo de armas de D. Roger de Flor, jefe de la Gran Compañía Catalana de los Almogávares, en las campañas de Italia y Anatolia en los siglos XIII y XIV". A Roger de Llúria se'l descriu com a "jefe de la Gran Compañía Catalana de los Almogávares en las campañas de Italia y Cataluña en los siglos XII y XIV".

     De tot plegat, a més, dedueixo que l'estàtua de l'almogàver que hi ha al pati de la caserna de Paracuellos deu ser la de Roger de Flor. I una curiosíssima conclusió: a tot Catalunya, que jo sàpiga, no hi ha cap estàtua dedicada al que fou mític cabdill dels almogàvers i gran duc de l'imperi de Constantinoble. En canvi, n'hi ha una a Madrid.

     Fa quatre anys, vaig fer una minicampanya perquè el 2003, en ocasió del 700 aniversari de l'arribada dels almogàvers a Constantinoble, se celebrés un "Any Almogàver" o alguna cosa semblant. L'interès de les institucions catalanes va ser exactament zero. Sembla que commemorar la història d'uns senyors que eren guerrers i (per tant) dolents no era adient per a un país com el nostre, asfixiat per la correcció política.

     D'aquí a quatre anys, el 2011, serà el 700 aniversari de la conquesta d'Atenes pels almogàvers. Atenes va ser una ciutat catalana durant 88 anys i el català hi va ser llengua oficial. Ara: no crec que la Generalitat (tripartida o convergent, és igual) hi mostri cap mena d'interès. O sigui que ho tinc clar: intentaré que sigui el govern espanyol qui engegui alguna mena de commemoració. Segur que tindré més èxit.


     Francesc Puigpelat i Valls.

     Font: Avui


     *Nota: Tot i no tractar-se d'una notícia relacionada amb la Batalla de l'11 de Setembre de 1714, hem considerat convenient publicar-la. S'evidencia, un cop més, com són els nostres propis polítics, catalans, els que s'encarreguen de silenciar i censurar qualsevol tipus d'iniciativa que permeti la divulgació i recuperació de la voluminosa història militar de la nostra nació, la nació catalana.


     **Nota: En Francesc Puigpelat és autor del llibre: "Roger de Flor, el Lleó de Constantinobla"



Conferència, 30 de Juny de 2007


    "La influència del Decret de Nova Planta en les festes valencianes"

     Organitza: IEVA (Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida)
     Ponent: Sergi Gòmez i Soler (filòleg i etnòleg)
     Lloc: Antiga Almàssera, Aielo de Malferit (Vall d'Albaida)
     Data: Dissabte, 30 de Juny de 2007
     Hora: 20:00h



     L’última de les conferències que ha programat l’Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida sobre el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa i el decret de Nova Planta, tindrà lloc a Aielo de Malferit, a l’antiga Almàssera, el pròxim dia 30 de juny, dissabte.

Cicle de Conferències IEVA
Programa de Conferències
(clica sobre la imatge per ampliar)

     Anirà a càrrec del filòleg i etnògraf Sergi Gòmez i Soler, i durà el títol de “La Influència de la Batalla d'Almansa i del Decret de Nova Planta en les festes valencianes”.

     Entre els conferenciants que han participat en els actes commemoratius que ha organitzat l’IEVA estan Carme Aparicio, Joan F. Mira, José Luis Cervera, Joaquim Lòpez, Isaïes Blesa, Vicent Terol, Enric Solà i Alfred Bernabeu.

     Font: IEVA
     Font: Histocat



Conferència, 22 de Juny de 2007


     "Lleida, 300 anys després de la batalla"

     Organitza: SEPC i Òmnium Cultural
     Ponent: Jaume Fernández (Historiador i Analista del CEEC)
     Lloc: Sala de Conferències de la Biblioteca Pública de Lleida, Lleida (Segrià)
     Data: Dimecres, 20 de Juny de 2007
     Hora: 19:30h


    
Aquest dimecres 20 de juny, el SEPC, conjuntament amb Òmnium Cultural, ha organitzat una conferència commemorativa dels 300 anys després de la caiguda de la ciutat de Lleida en mans del borbó Felip d'Anjou. La conferència la va dur a terme l'historiador Jaume Fernàndez i va comptar amb una norantena d'assistents, que van omplir la sala de la Biblioteca Pública de Lleida.

La Batalla de Lleida 1707-2007
Cartell de la Conferència

     L'historiador Jaume Fernàndez va començar explicant què va representar la guerra de successió en el marc polític europeu, la manera com una guerra que va ser només una disputa de poder entre dues dinasties va acabar essent una guerra mundial.

     A continuació, Fernàndez va explicar quin fou el paper de les terres de ponent en el conflicte. Com Lleida fou la porta del Principat de Catalunya i una ciutat que fou defensada molts cops fins a la mort pels milicians de la ciutat i com fou abandonada pels generals anglesos; l'estancament del front de guerra a les comarques de ponent i el moment en què quasi s'aconsegueix assassinar el mateix Felip V quan va fer estada a la ciutat de la terra ferma.

La Batalla de Lleida 1707-2007
Imatge de la Conferència

     Per finalitzar, va explicar la ferrera i esbojarrada resistència que van oferir els catalans després que l'Arxiduc Carles i els anglesos abandonessin la terra catalana a la seua sort. Com el mot catalans va fer ressò a tota Europa com a mite de coratge, rebel·lia i anhel de llibertat i com la paraula catalans va ser la vergonya del govern britànic.

     La conferència es va fer amb un quadre de Felip d'Anjou penjat de cap per avall, de la mateixa manera que a Xàtiva, al museu de l'Almodí, per expressar el nostre rebuig a la conquesta militar del nostre país per part del Borbó.

     ”Des del SEPC considerem indispensable que els i les estudiants coneguem la història del nostre poble i la forma en què el nostre país ha arribat a ser un país oprimit. Cal ser coneixedores del nostre passat col·lectiu. Per un ensenyament fet des de i per als Països Catalans cal lluitar des de les aules.”

     Font: SEPC



Notícia, 5 de maig de 2007


    "Capellans contra la Nova Planta"

    
El colectivo eclesial
-una parte, al menos, y no bien relacionada con la jerarquía- también quiere sumarse a la conmemoración de los 300 años de la batalla de Almansa. La treintena de sacerdotes progresistas integrantes del "Grup de Capellans de Dissabte" (se reúnen ese día) ha promovido un documento en el que reflexionan sobre las consecuencias de este hecho histórico en la Iglesia y exigen un paquete de medidas. Entre ellas, incluyen la derogación de un decreto episcopal promulgado por el arzobispo Mayoral en 1762: «Mandamos que en adelante se escriban todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano».

     A partir de esta norma, surgida en el ambiente de la Nueva Planta y la pérdida de los derechos históricos de los valencianos, se inició la desfiguración de muchos apellidos autóctonos, rastreable hoy en día en cualquier listado patronímico (Cháfer, Chisverte). «Resulta gravemente decepcionante que hasta el momento ninguna autoridad eclesiástica no haya abolido aún el decreto de Mayoral», afirman los sacerdotes.

     El manifiesto ya ha sido respaldado por 300 firmas, aseguran los promotores, que continuarán reuniendo apoyos en los próximos meses con el objetivo final de hacer llegar el escrito y las rúbricas al arzobispo de Valencia, Agustín García-Gasco.

     Los clérigos progresistas también incluyen algunas demandas dirigidas al prelado y a sus compañeros al frente de las otras diócesis valencianas. «Que los obispos y presbíteros tengan un conocimiento estándar de comprensión y expresión en valenciano», dicen. Y consecuentemente, que la lengua y la cultura propias ocupe un lugar relevante en los seminarios y centros de formación eclesiásticos; que se asuma el valenciano en las catequesis parroquiales, y que se editen todos los textos litúrgicos en el idioma vernáculo, algo que está bloqueado por decisión personal de los obispos, ya que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) elaboró una traducción del misal.

     En clave histórica, los clérigos del "Grup de Capellans de Dissabte" destacan que, tras el Concilio Vaticano II y la apertura de la liturgia a las lenguas propias, la oportunidad sí que ha sido aprovechada en Cataluña y Baleares, pero no en Valencia. La razón, apuntan, fue la denominada batalla de Valencia, que «truncó el impulso lingüístico y atemorizó a los obispos que, faltos de coraje y temple profético, se refugiaron en un sospechoso silencio, no siempre exento de complicidad».

     Ante este panorama, los sacerdotes señalan que «nunca podremos saber» lo que ha significado para la evangelización que la lengua habitual en el día a día «haya sido apartada de la vida eclesial» . Nunca se sabrá, añaden, cómo ha incidido en la comprensión del mensaje cristiano que los momentos más importantes de la vida (el nacimiento, el matrimonio, la enfermedad o la muerte) no se hayan celebrado en la lengua del pueblo.

     Alfons Garcia, València.

     Font: Cròniques d'una Nació