Notícia, presentació de "Crònica de la Independència"

     Presentació de "Crònica de la Independència"
    Patrícia Gabancho


Actualització, Dilluns 16 de Juny de 2008


       Nova web, nou pas endavant
       i nou número de "A Carn! Història Militar Catalana"

A Carn!

Editorial del número 7. maig 2008

Fins fa ben poc, A Carn! comptava únicament amb un petit espai web particular, propietat del nostre webmestre Ramon Perelló Bargalló. Ara ja compta amb la seva pròpia web, una web amb nous continguts: www.acarn.cat

www.acarn.cat a més de tenir penjats tots els números de la nostra revista electrònica, allotjarà dues prometedores iniciatives: la “Bibliografia d’Història Militar Catalana” i la “Biblioteca Digital”.

La primera permetrà accedir a tots els articles i notes ciberpublicats per A Carn!, ordenats per seccions, i un extens llistat de la bibliografia (que ja rasca el miler de títols) apareguda a la revista, els citats i els recensionats (amb especificació del número d’A Carn! on va aparèixer la recensió), i també ordenats, per seccions temàtiques.

A la Biblioteca Digital, esperem la col·laboració de tothom que ens cedeixi l’arxiu informàtic particular on hi hagi un treball d’Història Militar Catalana (suposat, ja publicat a la Xarxa o en paper). La secció de Biblioteca Digital s’obre amb el llistat dels autors (on consta una breu relació biocurricular) i segueix amb els productes penjats, i l’inaugurarem ja amb més de mitja dotzena de col·laboradors i una vintena d’obres en línia.

Seguint amb l’altruista filosofia d’A Carn!, tot és de lliure accés, i amb l’únic objectiu d’impulsar i difondre la Història Militar Catalana. Aviat farem la web més àgil amb tota mena de vincles i d’enllaços.

També fem canvis a la revista; pocs i mesurats. Desapareixen les tapes (tot conservant la secció Expugnare Oppidum i els crèdits finals) ; els nostres cibersubscriptors sempre poden fer servir de tapes les dues primeres i les dues últimes planes, si els plau. Introduïm vincles que menin a un arxiu del treball en qüestió, íntegrament transcrit. Donem un impuls de qualitat a la secció bibliogràfica, dotant-la de marcador.

Efectivament, tot seguit de la referència bibliogràfica que es recensiona, obrirem claudàtors on constaran quatre referències informatives, les tres primeres en números aràbics i la restant en creuetes blaves. El seu significat és molt senzill: la primera xifra correspondrà al nombre de notes al peu de pàgina (o al final); la segona xifra (separades totes per barra), ens informarà del nombre de centres documentals (arxius, biblioteques, hemeroteques, etc.) consultats; la tercera donarà compte del nombre de referències bibliogràfiques (diferentes) citades. Les creuetes blaves, o rogers, puntuen, de manera el més objectiva possible, la qualitat del treball: un roger, correspon a un treball acceptable; dos, a un bon treball; tres, a un treball excel·lent; poques vegades podrem posar-ne quatre de rogers, reservats a aquell treball que ens assembli realment extraordinari. Gestionarem aquest marcador amb la màxima equanimitat, ponderació, objectivitat i transparència, i per això, els criteris que seguirem els exposarem a la web, i els considerarem presumiblement modificables, si s’escau, en base a les opinions i suggeriments que ens puguin arribar. Aquestes dades només tenen una mera pretensió informativa, per tal de facilitar al lector una informació complementària del treball recensionat.

Amb el canvi de web, canvien també la nostra adreça electrònica, que a partir d’ara serà: info@acarn.cat o manelguell@acarn.cat, indistintament.

Això és important, perquè, ara més que mai, esperem les noves col·laboracions i participacions de tots aquells investigadors de la Història Militar Catalana, també consells, crítiques i suggeriments. Tot valdrà.

       Vincle: A Carn! Revista electrònica d'Història Militar de Catalunya


Notícia, Dilluns 16 de Juny de 2008


       Institut Estudis Ceretans demanarà a l'ONU
       la revisió del Tractat dels Pirineus (1659-2009)

Doctor Francesc Xavier Hernàndez Cardona (s'ha afeitat la barba)

L'Institut d'Estudis Ceretans (IEC) està preparant una mobilització a escala internacional amb la finalitat de reivindicar la injustícia que segons el seu parer va suposar el Tractat dels Pirineus, signat el 1659 entre Castella i França i que va suposar la partició arbitrària de la comarca entre dos estats.

L'IEC durà a terme la reclamació mitjançant una denúncia de base històrica i jurídica davant la Unió Europea i les Nacions Unides. L'IEC no anirà sol en aquest propòsit ja que s'ha posat en contacte amb l'Institut d'Estudis Catalans, també amb les sigles IEC, a qui la proposta li ha semblat correcta, segons que han explicat des de Puigcerdà.

La campanya internacional es durà a terme durant l'any que ve com a culminació dels actes de commemoració del 350 aniversari d'aquest tractat. Des de fa mesos, l'IEC organitza conferències sobre política i història per començar a commemorar l'efemèride.

El president de l'IEC, Tomàs Torrent, ha explicat que la feina jurídica i tècnica l'elaboraran amb l'Institut d'Estudis Catalans, i d'ell podria sorgir també una publicació divulgativa sobre el que va representar la firma de l'acord. Torrent ha explicat que "volem fer enrenou, el màxim possible. Per això portarem la denúncia davant la Unió Europea i les Nacions Unides i les institucions que calgui. Contactarem amb qui sigui".

Des d'ara i fins a final d'any, l'Institut reunirà tots els arguments possibles per demostrar les "flaqueses" del Tractat. Torrent, que és advocat de professió, ha argumentat que "hi ha molts elements denunciables des del punt de vista històric i jurídic. Tot i que encara els hem d'estudiar a fons, hi ha, per exemple, incorreccions, elements que no s'han tingut en compte, infraccions... en la base de tot hi ha la partició de la comarca, que és també el que ens legitima".

Un dels arguments que utilitzarà és l'arbitrarietat de partir una comarca pel mig per posar un límit estatal i no aprofitant una cadena muntanyosa o un riu. La denúncia inclourà una petició perquè la comunitat internacional revisi el cas. En aquest sentit, Torrent ha remarcat que "serà una denúncia a nivell jurídic perquè es derogui".

Torrent, que ha admès que "ens agrada donar cops d'efecte", ha explicat que des de Puigcerdà són conscients de la dificultat que els organismes internacionals els facin cas, però ha explicat que com a mínim crearan el debat sobre l'existència de la frontera. De moment, els membres de la nova junta de l'Institut no han tancat l'estratègia a seguir, que també podrien fer extensiva a les entitats en territori francès.

       Font: L'Avui
       Vincle: IEC (Institut d'Estudis Ceretans)
       Vincle: Tractat dels Pirineus (viquipèdia)


Entrevista, Dissabte 14 de Juny de 2008


       
Entrevista. Veritats com a punys les que diu el Doctor Hernàndez Cardona. I és que la classe política catalana sembla que viu en una realitat virtual que no té res a veure amb la realitat que viu la nostra Pàtria. Ni les abstencions massives en les eleccions, ni les manifestacions multitudinàries sembla que els facin reaccionar. Estan inmersos en una putrefacte lluita pel poder i ja no els importen ni el Principis, ni els Ideals, ni la Terra.

Així que com molt bé diuen els nostres veïns de la "meseta" (alguna virtut han de tenir, pobra gent): "A Dios rogando....y con el mazo dando".


       El tripartit pensa que la nova Catalunya multicultural
       s’ha de construir deformant la pròpia història

Doctor Francesc Xavier Hernàndez Cardona (s'ha afeitat la barba)

Francesc Xavier Hernàndez Cardona [web] (Barceloneta 1954). Doctor en Història i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Codirector del Taller de Projectes de Patrimoni i Museologia de la Universitat de Barcelona. Ha investigat en didàctica de la història i ha publicat nombrosos treballs en aquest camp. Codirector de la revista "IBER. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografia e Historia". Va ser director del projecte històric i museogràfic del Museu d'Història de Catalunya i ha impulsat nombrosos projectes de museïtzació. És autor de treballs sobre la Història Militar de Catalunya i sobre la Guerra de Successió. Va ser Director General de Recerca en el Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació en el primer govern del president Maragall (*nota: per ERC, quan encara era Esquerra Republicana de Catalunya) i durant els primers mesos del govern del president Montilla, quan va dimitir del càrrec per discrepàncies estratègiques.

Quina és la situació actual de la recerca a Catalunya?

En temps del conseller Mas-Colell i del conseller Solà va haver una política nacional de recerca clara. Amb l’arribada del govern Montilla el retall de pressupost imposat a la recerca pel conseller Castells sumat a la mediocre gestió del conseller Huguet han frenat les esperances de despegament. En la societat postindustrial la recerca és el nervi, el motor d’un país, ara aquest govern de rústecs indocumentats han deixat el motor sense benzina.

Quina és la mancança principal en termes de recerca i investigació?

Sense cap mena de dubte, la manca de política científica. Algú sap quins són els objectius del Govern? Algú sap què volen? Són polítics especialitzats en la cultura del no decidir. Sense una política de recerca de país, els esforços individuals o dels grups queden desaprofitats.

En termes de recerca, quines són les màximes prioritats que hauria de tenir la Generalitat de Catalunya perquè el país fos competent en aquest àmbit?

D’entrada tenir un model clar que sumés els esforços de les universitats amb el dels instituts de recerca participats pel govern català. No hagués costat res replicar el model alemany del Max Planck, a partir d’una Agència Nacional de Recerca que funcionés a partir d’una estructura de fundacions. Això és el que preteníem en el període Solà. Aquests inútils, però, ni tan sols han estat capaços de muntar una agència... ni tampoc han pogut tirar endavant el Pacte Nacional per la Recerca que, pel que sembla, si algun dia es formalitza, serà poca cosa més que literatura. Un altre tema urgent que ja s’hauria d’haver fet passa per integrar la recerca catalana directament en l’espai francès de recerca per tal de trencar l’exclusiva congruència amb el sistema espanyol. Res ens impedeix fer-ho.

Com van justificar els responsables de la Generalitat de Catalunya la rebaixa del pressupost concedit a la política científica i al desenvolupament de nous centres d'investigació?

És una pregunta que vostès haurien de fer als responsables actuals... jo crec que no han justificat res de manera coherent. La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d’ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són contats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el què passa en el món d’avui, ni el paper de la recerca en la societat del coneixement.

Com valora la iniciativa de fer el Museu Catalonia? Quin és el futur dels museus com el Museu d'Arqueologia, el d'Història o el d'Etnologia amb aquesta nova proposta de museu?

És una bestiesa. El tripartit pensa que la nova Catalunya multicultural s’ha de construir en base a la renúncia, l’ocultació o la deformació de la pròpia història. La represa nacional catalana de finals del XIX i principis del XX es va fer fonamentada en la història. La Catalunya del XXI es vol construir en base a una ocultació vergonyant de la història i la renúncia a una cultura pròpia que, pel que sembla, molesta a nouvinguts i espanyols. Tanmateix tampoc es busca un afermament nacional en base a una constitucionalitat pròpia i uns drets de qualitat. La diferència legal esdevé impossible en l’Espanya autonòmica. Per tant, assistirem a una davallada o desmantellament, per abandonament, d’institucions com l’Arqueològic o el Museu d’Història de Catalunya. Ni tan sols seran capaços de tirar endavant la monstruositat del 'Catalonia'; farien falta recursos, intel·ligència i capacitat de decisió, i el govern no té res d’això.

Quin és el canvi en la cultura museística que vostè està veient a Catalunya i sobretot arran de les noves propostes de la Generalitat i quines estratègies museístiques s'haurien d'implantar per a les noves experiències que es volen fer a Catalunya?

Els conceptes que es barregen oscil·len entre el naïf i la carcúndia amb pretensions d’elitisme. Jo el que veig és la desastrosa gestió del Museu d’Història de Catalunya, la caiguda lliure de l’Arqueològic, els errors estratègics del MNAC, etc. No hi ha canvi. Hi ha un procés de deconstrucció accelerat a canvi de res. Les estratègies a implantar s’haurien de fonamentar en criteris de mercat, d’autosostenibilitat dels equipaments, de democratització de l’accés al coneixement i de participació a partir d’estratègies interactives i hipermèdia.

Què necessiten els museus de Catalunya per a que tinguin èxit i no s'estanquin?

Aquest govern ja ha demostrat el que és capaç de fer: no res. D’entrada necessitaríem un nou equip al Departament i a la Direcció General de Patrimoni. A banda, simplement, de sentit comú, objectius clars i estratègia. Els recursos econòmics són importants, però no fonamentals.

Quins projectes té actualment? Estàs preparant algun llibre?

El que més m’interessa en el present període és l’arqueologia, interpretació i musealització de camps de batalla. Tot en una perspectiva quantitativa i neo-positivista. Crec que el meu equip de recerca està fent avenços prou interessants en aquest aspecte i també en la matematització de la història. La historiografia catalana instrumentalitzada pels mandarins marxistes i historicistes ja fa temps que ha tocat sostre i cal endegar propostes científiques de renovació (reaplicació de sabers científics i enginyerils, GIS, teoria de jocs, intel·ligència artificial, etc).

I de llibres, bé, sí... estic treballant en una novel·la; en diverses obres de tema bèl·lic i de patrimoni. Pel que fa a museografia estem col·laborant en projectes molt potents, sobre tot a Espanya, Europa i Nord d’Àfrica. A Catalunya no treballo gaire. De fet no hi ha massa oportunitats per manca de producció cultural.

Veu alguna possibilitat d'algun projecte de recerca i investigació històrica arran de la commemoració dels 300 anys de la batalla de l'11 de setembre de 1714?

No s’enganyin. El Govern no farà res. Repartirà quatre calerons als amics en el millor dels casos. Fora interessant produir com a mínim un documental de qualitat, però ni això són capaços de fer.

Personalment, com he dit anteriorment, amb el meu grup investigarem camps de batalla de la Guerra de Successió, ara ja hem fet un bon treball sobre les batalles d’Almenar i Talamanca, la darrera victòria dels catalans l’estiu del 1714. Tanmateix a ningú li ha interessat la recerca; l’hem pagada nosaltres dels propis recursos del grup de recerca, i amb els nostres recursos pagarem la publicació... Per sort, en el nostre cas, i gràcies als fons que obtenim treballant amb empreses, no depenem de les misèries governamentals per investigar.

Francesc Xavier Hernàndez
      Doctor en Història i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la UB

       Font: Directe.cat


     Actualització, dimarts 3 de maig de 2008

     Imatges del Setge de Barcelona de 1713-14 de la sèrie de Jacint Rigau (afrancesat a Hyacinthe Rigaud):

          Establiment del cordó de bloqueig borbònic i obertura de trinxeres
Setge de Barcelona

La representació de les accions més considerables en el setge d'un lloc

Els carruatges porten les feixines prop del lloc on la rasa dels francesos està a punt d'ésser oberta i després se'n tornen. Els treballadors comandats en destacaments porten aquestes feixines als llocs on els enginyers dirigeixen per fer les trinxeres i les col·loquen per a fer un parapet, mentre amb les eines adeqüades obren el terra. Els treballadors són defensats per granaders apostats aprop d'ells, i si és possible sota cobert, i per cossos d'infanteria, per tal de repel·lir les sortides. La cavalleria, tenint l'avantatge de rapidesa, és apostada a una distància més gran darrera del terra aixecat o de cases si n'hi ha cap a prop. Quan hi ha un post avançat protegit per l'enemic, sempre és atacat arriscadament a l'inici del setge, i un cop acupat és útil per a l'allotjament dels ferits i de la munició.
Les vàries accions representades en aquestes imatges són extretes d'un dels setges de Barcelona, les vistes de la qual són mostrades en les imatges.


          Les sortides catalanes per destruir les trinxeres borbòniques
Setge de Barcelona
Com les sortides són defensades i repulsades

Els assetjats (catalans) no tan sols es defensen disparant des dels terraplens i els punts exteriors, sinó que també fan sortides (des de l'interior de Barcelona cap al camp de trinxeres borbònic) per tal d'interrompre els treballs dels assetjadors, anivellar les trinxeres i clavar (inutilitzar) els canons. Els granaders (borbònics) apostats al davant dels treballadors per tal de protegir-los s'oposen a les sortides (catalanes) mentre les tropes (borbòniques) defensen les trinxeres. En funció de si el perill de sortida (catalana) és major o menor, els assetjadors construeixen més o menys reductes, que són fortificacions quadrades situades als angles de les trinxeres i serveixen per a defensar-ne els flancs. (Les tropes catalanes) lluiten per pendre possessió d'aquests reductes i aconseguir situar-se a la reraguarda de les trinxeres, (per poder) netejar-les (de borbònics) amb el seu foc; i mentre (els catalans) lluiten d'aital manera, la cavalleria (borbònica) es mou ràpidament (pel camp de batalla) per tal de poder tallar la (posterior) retirada dels assetjats.

          Atac i ocupació del Camí Cobert
Setge de Barcelona
Un atac i ocupació del camí cobert (la zona que hi ha entre el fossat i els galcis)

L'ocupació del camí cobert es efectuada amb gran dificultat i risc; hi ha diferents mètodes per a fer-ho, i el que està aquí representat és dut a terme per la força a camp obert; als flancs els assistents estan atacant el camí cobert, primer disparant sobre l'enemic i després assaltant espasa en mà, mentre que a l'angle sortint, ço és, en l'angle que apunta cap al camp, les aproximacions són fetes pels sapadors amb una trinxera artificial feta amb gabions, o grans cistelles estacades sobre el sòl i emplenades amb bosses de terra, tant de pressa com els és possble; des del darrera, els assistents prenen les accions que poden i envien granders recolzats per cossos d'infanteria o dragons desmuntats, per tal de forçar les palissades, on han desplaçat aquells que defensen el camí cobert; els enginyers des de les garites o els parapets de gabions a prova de canons, els quals són fets per pilons de peus, de tal manera que per si fossin enfilats o flanquejats des de la plaça, són fetes travesseres tortuoses d'espai a espai.

          Batalla del Baluard de Santa Clara
Setge de Barcelona
L'Atac a dos Bastions, les bretxes són fetes pels minadors

Els enclavaments són assegurats sobre el camí cobert i els assaltants fan un sapa per guanyar la contraescarpa o pendent interior cap el fossat (vall) i allí també a vegades s'hi construeix un altre enclavament. El seu següent objectiu és el de baixar fins el fossat (vall), on si hi aquest fos humit l'omplirien amb feixines plenes de pedres. Com que l'assalt al bastió sempre és fet a partir de les runes d'una bretxa, aquesta es fa arran de la sorpresa d'una mina; allí hi ha diversos camins per cobrir els minadors, per tal que s'apropin a la muralla mentre ells fan la sapa. La voladura de la mina és el senyal de l'atac, i aleshores les tropes passen per sobre de les runes i pressionen als assetjats abans que tinguin temps de recuperar-se de la confusió (produïda per l'explosió de la mina) , i mentre (les tropes) continuen pressionant, els enginyers a tota pressa basteixen enclavaments pels soldats, per tal que s'hi puguin protegir al darrer, tinguent cura de manteinr una bona comunicació amb els seus propis treballs. Els defensors, no tan sols fan contramines (per destruir) la mina dels assaltants, sinó que també fan (sapes) per tal de fer-les esclatar quan les tropes assetjadores penetrin a l'interior dels bastions, tal i com està representat en el bastió del fons (a la dreta) en aquesta imatge.

          Batalla de l'11 de Setembre (Fase inicial d'atac als Baluards del Portal Nou i de Santa Clara)
Setge de Barcelona
L'assalt al cos principal de la plaça

Quan ja s'han ocupat els bastions (baluards), els assaltants avancen les sapes fins a la muralla que tanca la gola del bastió (baluard) i les carreguen ràpidament amb mines. (A més) fan bretxes amb els canons sobre els merlets i fan una crida als assetjats per tal que entreguin la plaça; en cas (que els assetjats) refusin (entregar la plaça), cosa que no és freqüent quan (els assetjadors) han fet tals avenços, els assetjadors es preparen per fer l'assalt general. Aleshores explosionen les mines (que havien possat a la muralla interior del baluard) passen per sobre de les runes de la bretxa, i pressionen l'enemic (que es retira) fins a la gran travessera/cortadura que protegeix l'interior de la plaça, la qual (els assaltants) ataquen en diverses parts alhora. A mesura que la forces (assaltants) són copades o avancen, són rellevades amb noves tropes fresques, de tal manera que sempre hi ha batallons (d'infanteria) ocupant les bretxes, el fossat (vall) i els enclavaments del camí cobert. I si la gran travessera/cortadura no pot ser forçada, els (assaltants) s'incursionen pels terraplens (de les muralles) o com a mínim (proven de retenir) les bretxes.
*(aquesta imatge està dibuixada des de l'interior del Baluard del Portal Nou)

          Batalla de l'11 de Setembre (Combats i saqueig a l'interior de Barcelona)
Setge de Barcelona

El lloc lliurat al saqueig

És molt poc freqeüent que un lloc sigui exposat i abandonat a la fúria dels soldats. Aquesta representació serveix per donar una ideia de la brutalitat d'una escena tan sangonosa. Les paraules no poden descriure la misèria i el terror dels habitants que estan exposats a la ira dels soldats comuns i no és possible poder representar complemtament la violència i les barbàries que cometen en la seva desquiciada fúria, mentre busquen la venjança, la lascívia i el saqueig. Els comandants, cridant a retirada, proven de preservar els ciutadans i les cases, en tant en quant poden ser-los útils.

    En especial, volem destacar aquesta darrera imatge, la que menys s'ha volgut donar a conéixer a la població catalana, probablement per ser la que amb més cruesa detalla la brutalitat, la bogeria i l'horror de la carnisseria humana que fou la Batalla de l'11 de Setembre de 1714.

    En la imatge s'hi aprecia, probablement,  la Piràmide de la Immaculada Concepció, alçada davant l'absís de l'Església de Santa Maria del Mar en record de la Victòria austriacista durant el Setge borbònic de Barcelona de 1706. Malgrat que la Piràmide de la Immaculada Concepció esdevé el punt de referència prinipal, ens és impossible atrevir-nos a identificar l'Església de la part dreta, el Convent o edifici gran que es veu al centre, així com els Palaus, Esglésies o Edificis oficials que es veuen a l'esquerra de la imatge.

    Analitzant els grups humans amb detall i començant per l'esquerra i en el primer pla, s'hi aprecien 2 individus que no hem pogut calificar; seguidament hi apareixen 2 frares (d'una ordre religiosa indeterminada) clamant a un grup d'oficials borbònics d'entre els que destaca un alt comandament. D'entre el grup d'oficials, també hi destaquen 2 tambors batent les caixes, eina bàsica per a la transmissió d'ordres. Tot seguit, apareix un grup de civils format per dones i homes d'edat avançada, que amb gran deseperació imploren clemència davant la indiferència dels oficials borbònics.

    Seguidament, sembla que s'observa el cadàver d'una dona mig nua i probablement violada; seguidament, 2 soldats baoineta en mà agradeixen una altra dona, mentre un altre soldat borbònic amençada, també baioneta en mà, una dona que de genolls implora pietat.

    A la dreta de la imatge s'hi descriu l'assalt de les tropes borbòniques a una casa civil. Enmig de diversos morts, un soldat recarrega el seu fusell d'avantcàrrega, un altre dispara i un tercer, arran de la porta, es prepara per atacar amb la culata del fusell. Dins de la casa hi ha diversos civils, dels que destaca un home amb una forca i una dona amb dues pistoles. L'heroica lluita de les dones catalanes durant la Batalla de l'11 de setembre ja fou destacada per En Castellví.

    Al pis superior es veu com d'altres soldats ataquen d'altres dones mentre dues criatures proven d'atacar als soldats llançant-los objectes. En la mateixa escena, en segon pla, enmig de la foscor d'un porxo, s'hi explicita la violació d'una dona per part d'un soldat borbònic, mentre d'altres, a l'entrada, atquen d'altres dones amb baoinetes i fusells.

    Continuant al segon pla i per la dreta, s'hi observen més soldats disparant contra una església mentre d'altres proven d'entrar-hi. Al carrer s'hi detallen grups de soldats provant d'assaltar més cases i diparant contra els que disparen des de les finestres.

    Al mig de l'escena i en segon pla s'hi observa un grup de soldats que han estat fet presoners i caminen emmanillats. Al fons hi ha els combats i el saqueig d'un gran edifici. Finalment, per l'esquerra, s'hi detallen fileres de soldats baixant per un passeig amb els bens que han robat en el saqueig i al fons de tot, el port de Barcelona.


Notícia sobre el GLORIÓS BALUARD DE MIGDIA


       Una plaça integrarà les restes
       del gloriós Baluard de Migdia de 1714

Baluard de Migdia
Baluard de Migdia

Les ruïnes del baluard defensiu del Migdia trobades a la frontera de la Barceloneta i el Born es preservaran i s'integraran en una plaça de nova creació. A més a més de posar en valor les restes arqueològiques que han anat apareixent des de l'any 2006, el futur espai públic contribuirà a connectar dues àrees urbanes que tradicionalment han estat separades a conseqüència de la platja de vies de l'Estació de França, que està previst que desaparegui.

Al solar, i a uns set metres per sota del nivell del sòl, van aparèixer fa unes setmanes les restes d'una embarcació medieval, datada al segle XIV i enfonsada quan al mateix punt hi havia un port natural.

El districte de Ciutat Vella va aprovar dimecres de la setmana passada la modificació urbanística que permetrà reubicar dues promocions de vivendes de nova construcció: una de privada a càrrec de la immobiliària Tricéfalo Vallehermoso, amb cinc edificis i 288 pisos, i l'altra pública, segons una iniciativa del Patronat Municipal de l'Habitatge.

En aquesta zona on estaven situades les instal.lacions de l'antiga estació de Rodalies coincideixen els carrerons del Born, un barri de molta densitat, amb la trama ortogonal de la façana d'edificis de la Barceloneta, edificis decimonònics com l'antiga Duana i les dues grans places de Pau Vila i Pla de Palau obertes al segle XIX.

CAMPANYA D'EXCAVACIONS

Des de l'agost del 2006, els arqueòlegs han treballat a la zona delimitada entre els carrers del Doctor Aiguader i de la Marquesa, la plaça de Pau Vila i l'Estació de França. La campanya s'ha efectuat al mateix temps que les obres de fonamentació del solar, de manera que els arqueòlegs van haver d'esperar que es construïssin les pantalles de formigó per frenar la irrupció de l'aigua del mar del subsòl i s'anessin instal.lant bombes per extreure-la.

Al començament dels treballs es va aconseguir desenterrar un baluard de la muralla construït durant el segle XVI que es conservarà segons estableix un dictamen elaborat pels tècnics del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i també de la direcció general de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.

Ara per ara ha aparegut un tram de muralla de dimensions considerables, d'excel.lent factura i conservació, a més a més dels fonaments de la torre defensiva, que van ser coberts per protegir-los mentre duressin les obres.

PIRATES BARBARESCOS

Encara queda per excavar tota la zona que està situada a sota del baluard, una construcció defensiva iniciada el 1527 en temps de Carles V que es va utilitzar per avisar la ciutat de l'arribada d'alguna embarcació de pirates barbarescos, saltejadors que infestaven el Mediterrani.

L'ordenació del conjunt implica el reajustament de les qualificacions urbanístiques i la permuta de superfície per subsòl en el cas d'una zona de pàrquing. La volumetria dels edificis també haurà de variar per tenir en compte el disseny de la futura plaça i la tasca complexa d'integrar les restes amb encert. Mentrestant, els arqueòlegs han iniciat l'estudi del petit terraplè del qual es va extreure el vaixell medieval.

Font: El Periódico


Notícia sobre el GLORIÓS BALUARD DE MIGDIA


      Sobre el gloriós Baluard de Migdia
      de la Barcelona de 1714:

       El PSC-PSOE afirma que en desconeixia l'existència mentre que
       CiU i PP no voten a favor de la modificació de Pla d'Urbanisme

Baluard de Migdia

COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE

Districte de Ciutat Vella; 15.- (06P2833).

APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació i definició dels usos del subsòl de l’espai lliure confrontat a la plaça de Pau Vila, en el entorn comprès entre els carrers de la Marquesa i del Doctor Aiguader, promogut per Vallhermoso Divisió i Promoción, S.A.U. i Tricèfalo, S.A.

Sra. Homs

La Sra. HOMS (Mercè Homs, CiU) celebra que finalment es desencalli el projecte d’habitatge previst en el terreny de Renfe-Rodalies situat a la plaça de Pau Vila, donat que fa més d’un any que començaren a deixar-se veure unes restes valuosíssimes de la Muralla de mar del segle XVI, l’anomenat Baluard de Migdia; i puntualitza que la zona està farcida de restes de gran valor i, per tant, qualsevol intervenció que s’hi faci, entre les quals n’hi ha de tan importants com la Biblioteca Provincial, ho ha de tenir present sense haver de parar el projecte quan les excavadores les posen al descobert ja que, gràcies a les fotografies i plànols antics, no costa gaire imaginar-se, i fins i to saber, com estava construïda l’antiga ciutat, i és fàcil intuir on pot haver-hi troballes: demana, doncs, que l’Ajuntament deixi de fer pedaços i intervencions a corre cuita mitjançant convenis en comptes d’exigir una modificació del Pla General Metropolità, perquè té la responsabilitat d’estudiar i planificar les seves actuacions i ha de ser capaç de respondre amb una solució de conjunt a una problemàtica previsible, de manera que si ens trobéssim davant un govern municipal fort, es faria un replantejament global. Afegeix que la Carta arqueològica del districte hauria de servir perquè en el futur no es repeteixi aquest desori que és el responsable, una vegada sí i l’altra també, que els únics perjudicats per la manca de valor per a planificar allò que es farà evident, siguin els veïns i veïnes, en aquest cas de la Barceloneta, ja prou afectats pel conegut pla dels ascensors: per tant, espera que la nova voluntat del Districte deixi de banda les paraules i les reunions per a donar pas a les actuacions reals i, per això, celebra que es desencalli aquest projecte que el seu Grup té moltes ganes que es tiri endavant, si bé opta per l’abstenció per donar un toc d’alerta a la manera de funcionar d’aquest Ajuntament per respecte als veïns i veïnes d’aquell barri.

Sr. Villagrasa

El Sr. VILLAGRASA (Alberto Villagrasa, PP) avança l’abstenció dels membres del seu Grup dient que reconeixen l’esforç realitzat per a assolir el conveni al qual, en la seva opinió, s’havia de condicionar el debat d’aquest dictamen, conveni que emmarca els compromisos i obligacions del promotor privat, ha aconseguit, efectivament, un augment de les zones verdes i permetrà tirar endavant projectes importants per a la Barceloneta, però pensen que tot el Baluard del Migdia hauria d’estar en sòl públic.

Sr. Martínez

El Sr. MARTÍNEZ (Ricard Martínez, ERC) celebra que els Grups de Convergència i Unió i del Partit Popular s’hagin sumat a les tesis que ell va sostenir en la Comissió del Plenari, però puntualitza que també li hauria agradat que s’haguessin afegit també al debat que en el seu dia el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya encetà per demanar la preservació d’aquestes restes històriques fonamentals per a la història de la Ciutat, perquè el Baluard del Migdia constituïa un punt estratègic de la Ciutat en aquella època i contenia un pou d’aigua potable per a abastir els vaixells que és un dels pocs pous que queden a Europa amb tal finalitat i, per tant, calia vincular aquestes restes amb el Centre d’interpretació del Born per tal que hi hagués una continuïtat en l’explicació de tots els esdeveniments que s’han anat produint a la Ciutat. Es congratula, doncs, que la Regidora de Ciutat Vella encarés aquesta qüestió, demanés els estudis històrics, es posés en contacte amb la nova direcció del Museu d’Història i presenti ara una proposta d’espai públic, de permeabilització del barri de la Ribera, i d’eix d’interpretació de la història de la Ciutat atès el valor que té en tal sentit la confluència del Rec Comtal amb el Baluard del Migdia, i davant la qual el seu Grup no pot fer altra cosa que agrair l’esforç que han fet el Districte de Ciutat Vella i l’Àrea de Cultura, i celebrar que la proposta que féu amb el mateix objectiu el seu Grup i que no fou acceptada per la Secretaria General s’acabi recollint per la via dels fets.

Sr. García-Baragado

El Sr. GARCÍA-BRAGADO (Ramón García-Bragado, PSC-PSOE) considera que la seqüència d’intervencions que hi ha hagut, i que l’equip de govern agraeix, demostra perfectament una pràctica urbanística que és habitual a la nostra ciutat, la qual és tributària de la seva història i, per tant, ha de resoldre els problemes d’avui sense malmetre el seu llegat històric i això obliga sovint, i així es fa amb cura, amb professionalitat i amb entusiasme, a fer exercicis com el que avui es planteja, ja que mitjançant una modificació del Pla General Metropolità se situà en aquest espai una edificació conjuminant l’interès públic i el privat per tal de poder disposar d’habitatge de protecció en una zona que en necessita, però en el procés de construcció es detectaren una sèrie d’elements arqueològics, previsibles però no identificats a priori, i a partir d’això s’entrà en un discurs per a compatibilitzar ambdues circumstàncies, demostrant amb aquest capteniment seny i capacitat de govern i la diferència que segurament també es farà palesa en altres moments d’aquesta sessió, entre tenir responsabilitats de govern i alinear-se amb tesis irreconciliables amb la realitat, perquè buscar solucions i trobarles no és debilitat, sinó encert i aquest esforç se li ha reconegut a la Regidora de Ciutat Vella, que ha entomat les circumstàncies i els interessos en conflicte –la necessitat de localitzar l’habitatge públic i la de resoldre un punt essencial per a la Ciutat i la de salvaguardar unes restes històriques de primer ordre– i els ha buscat solució, com s’ha fet tradicionalment a la Ciutat quan han aparegut problemes d’aquest tipus, i així es continuarà fent.

S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels (CiU) Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i García i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels (PP) Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.

Font: Gaseta Municipal de Barcelona


Cicle de Conferències


       Cicle de Conferències:
       Catalunya en Armes!

         Organitza: El Baluard
         Preu: entrada lliure
         Ciutat: Girona
         Lloc: pendent de confirmar

         L'evolució de les muralles de Girona com a element de defensa
         Data: Dilluns 30 de juny
         Hora: 19:30h
         Conferenciant: Doctor David Vivó, professor titular de l'àrea d'Art Antic de la UdG

         Els voluntaris catalans a la Guerra d'Àfrica (1859-1860)
         Data: Dimarts 1 de juliol
         Hora: 19:30h
         Conferenciant: Doctor Oriol Junqueras i Professor Enric Calpena

 
Miniatura d'un soldat català a la Guerra d'Àfrica (Espardenyes, Barretina i Fusell: el Terror del Marroc!)
 
Uniforme del "Batalló de Voluntaris Catalans"

         Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)
         Data: Dimecres 2 de juliol
         Hora: 19:30h
         Conferenciant: Doctor Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Abanderat de l'heroïc
Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya
amb la Bandera de Sant Jordi de 1714

          Més informació: El Baluard (WE2008)


Presentació de Llibre, divendres 13 de juny de 2008

Almenar 1710. La victòria anglesa per Catalunya

Imatges de la presentació del llibre "Almenar 1710. Victòria Anglesa a Catalunya" a la Seu del "Memorial 1714" al Fossar de les Moreres. Gran expectació i assistència que fins i tot va comptar amb l'honorable presència del Conseller Andreu Mas-Collel (web), del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació durant el darrer govern del President Jordi Pujol.

A l'acte també hi varen assistir els Miquelets de Catalunya i va ser presentat pel Doctor Francesc Xavier Hernàndez Cardona, el Professor Valentí Gual, el President del Memorial 1714 Jordi Miravet i pel mateix autor de l'obra, En Xavier Rubio Campillo.

Durant l'acte de presentació es va explicar com la historiografia espanyola s'ha escarrassat a "correr un tupido velo" sobre la Batalla d'Almenar per tal de que no es conegui aquesta desastrosa derrota borbònica que va capgirar totalment el curs de la guerra, es va contextualitzar la batalla en el marc de la "Guerra per la Successió" i també es varen exposar els revolucionaris sistemes d'investigació i anàlisi de conflictes bèl·lics aplicats en l'obra i que estan canviant la historiografia militar a Amèrica i Europa, i on Catalunya està començant a destacar com a lloc de referència.

Finalment, el Doctor Hernàndez Cardona va explicar les darreres novetats s'obre l'estudi dels camps de batalla catalans i va apuntar els nous i sorprenents projectes que s'estan preparant sobre la Història Militar de Catalunya.

(d'esquerra a dreta)
En Xavier Rubio Campillo, (autor de l'obra)
En Valentí Gual, En Jordi Miravet i En Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Notícia sobre el GLORIÓS BALUARD DE MIGDIA


     Salvat el gloriós Baluard de Migdia
     de la Barcelona de 1714

La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir una modificació del planejament del conjunt de l'antiga Estació de França per tal de poder preservar un tram de la muralla del mar i en concret el baluard del Migdia que és del segle XVI.

L'Ajuntament obligarà a la constructora Sacyr-Vallhermoso a enretirar l'aparcament subterrani que ja va començar a construir per tal de preservar les restes arqueològiques i perquè el baluard del Migdia es pugui veure i visitar.

L'AVUI va denunciar, en la seva edició del 21 de novembre, que la constructora ja havia decidit tapar les restes de la muralla i del baluard que els paletes de l'empresa van descobrir fa un any en començar a foradar el subsòl de l'antiga estació de Rodalies de l'Estació de França.

L'Ajuntament va lent

La immobiliària va resoldre amb rapidesa i eficàcia empresarial el conflicte que representa trobar restes arqueològiques i va decidir tirar endavant el projecte de construcció dels 288 habitatges d'alt standing i un aparcament subterrani. Com a concessió, oferia col·locar una vidriera al pàrquing del primer subsòl a través del qual es podria veure un tros del baluard. La resta de la muralla i del baluard quedarien tapats per les obres de l'aparcament i els fonaments dels pisos.

Així, mentre la immobiliària intentava desencallar de forma ràpida el conflicte, l'Ajuntament s'ho va estar pensant durant un any amb l'argument que la recerca arqueològica "estava en fase d'estudi".

Però tretze dies després de la publicació a l'AVUI de la troballa i dels projectes de Sacyr, l'Ajuntament, amb una velocitat sorprenent, ha desencallat el tema i ha aprovat una modificació del planejament per permetrà preservar el patrimoni.

Per a la Barceloneta

Als terrenys de Rodalies de l'Estació de França, a més del projecte immobiliari de Sacyr-Vallhermoso, s'hi han de construir 120 habitatges per als veïns desnonats dels "quarts de casa" de la Barceloneta i 80 pisos més per a persones amb mobilitat reduïda.

Els 120 habitatges havien d'estar fets i lliurats l'any que ve com a pas previ per traslladar els veïns i iniciar la reforma de la Barceloneta, una renovació que pretén sanejar els minúsculs pisos del barri, col·locar ascensors en cada dues escales i lluitar contra l'especulació immobiliària. La troballa del baluard retardarà de nou el trasllat dels veïns, alguns dels quals s'han de quedar definitivament en aquests pisos i d'altres podran tornar al barri quan s'acabi la remodelació.

Font: L'Avui (versió en pdf)

Altres: L'Avui (Unes obres descobreixen la muralla del mar)
Altres: L'Avui (La muralla del mar) (en pdf-1) (en pdf-2)
Altres: L'Avui (Sacyr decideix tapar les restes mentre l'Ajuntament encara s'ho està pensant)
Altres: La Vanguardia (El Baluard del Migdia)
Altres:
Vilaweb (Una promoció de pisos de Ciutat Vella cedeix espai a les restes de la muralla)
Altres: La Vanguardia (Se modifica el plan urbanístico para salvar el baluard del Migdia)
Altres: ERC- Ciutat Vella (S'aprova la protecció de les restes de l'antic Baluard de Migdia)
Altres: Vallehermoso (Promoción Bcn Palau F3)


Notícia, dijous 23 de maig de 2008

    
        Primeres imatges de "King Conqueror"
      La pel·lícula sobre Jaume I d'Aragó, pare dels Regnes de Mallorques i València
      i del Consell de Cent Jurats de Barcelona


Notícia, dimecres 4 de juny de 2008


       El Museu d'Història de Barcelona
       es reorganitzarà en tres seus

La història local, des del subsòl de Bàrcino a les fàbriques fumejants de Poblenou, s'explicarà en tres edificis segons la reorganització del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, que a més canvia lleugerament de nom per passar a dir-se MuhBa. A la seu actual de la plaça del Rei i el carrer de la Llibreteria, que es destinarà a impulsar la investigació històrica, s'hi uniran el Born i la fàbrica Oliva Artés.

El Born, que segurament no estarà rehabilitat fins al 2010, després d'una inversió de 45 milions, es dedicarà a la història moderna a més d'actuar com un espai públic actiu. La fàbrica Oliva Artés explicarà les vicissituds dels suburbis industrials que van sorgir al segle XIX. De planta basilical i tres naus amb entresolat, la fàbrica --que el Col.legi d'Arquitectes aspirava a ocupar-- es restaurarà amb una inversió de set milions d'euros. Aquesta fàbrica es coordinarà amb el centre d'interpretació sobre el treball que s'habilitarà a la sala de les calderes de la fàbrica Fabra i Coats, que tindrà un cost d'un milió.

La nova organització de l'equipament municipal va ser presentada ahir pel tinent d'alcalde Carles Martí, el delegat de Cultura Jordi Martí i el nou director, Joan Roca. En l'àmbit de les idees, es projecta implantar un sistema d'investigació multidisciplinària amb grups d'investigació estables.

El museu posarà èmfasi en la història més pròxima en el temps, amb una àmplia diversitat d'activitats. Entre els projectes més destacats hi figura convertir Vil.la Joana, la caseta de Vallvidrera on va morir Jacint Verdaguer, en residència temporal d'escriptors. Per fi s'obrirà el malmès espai arqueològic de la plaça de la Vila de Madrid.

Hi haurà exposicions sobre barraquisme, l'aigua i el pla Cerdà, i s'intentarà que turistes i immigrants no es desentenguin de la història barcelonina. L'objectiu d'aquest puzle d'idees és, en síntesi, convertir el museu en "un mirall de Barcelona".

Font: El Periódico


Actualització, dissabte 31 de maig de 2008

Notícia, dijous 22 de maig de 2008


       El Doctor Agustí Alcoberro, nou director del Museu d'Història de Catalunya

L'historiador Agustí Alcoberro ha estat nomenat nou director del Museu d'Història de Catalunya en substitució de Jaume Sobrequés, qui va cessar en el càrrec.

Alcoberro és especialista en cultura de l'Humanisme i del Renaixement, i en els dos grans conflictes bèl·lics de la Catalunya moderna: les guerres dels Segadors i de Successió. El nou director del Museu d'Història de Catalunya és doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d'Història Moderna d'aquesta universitat des de l'any 1994.

La seva activitat professional s'ha centrat en tres eixos bàsics: la recerca i la divulgació històriques, la creació literària i l'elaboració de materials per a l'ensenyament de les Ciències Socials. Ha estat comissari d'exposicions fetes al Museu d'Història de Catalunya, com ara 'Per bruixa i metzinera' o 'Catalunya i la Guerra de Successió'.

Com a historiador, és autor de 'La Revolució de 1640. Els segles XVI i XVII a Catalunya', 'Pere Miquel Carbonell: Cròniques d'Espanya', 'Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras', Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement', 'Miquel Batllori', l'estudi històric 'L'exili austriacista (1713-1747)' i 'Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII'. Va dedicar la seva tesi doctoral a Pere Miquel Carbonell, historiador humanista i la historiografia catalana del segle XV. A més, ha publicat articles d'història i pedagogia i és assessor de la revista 'Sàpiens' i del programa de TV3 'Històries de Catalunya'. El 1988 va rebre el premi Sant Jordi per la novel·la 'Retrat de Carme en penombra'.

Segons que informa l'Agència Catalana de Notícies, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha agraït a Jaume Sobrequés la seva tasca al capdavant del Museu des del 2000 i ha destacat que ha completat un cicle marcat per la consolidació i creixement del centre.

     Font: Vilaweb


Notícia, dimecres 21 de maig de 2008


       Els jacobinots españolistes cada volta més nerviosos amb el 2014

         Els españolistes, jacobins per definició, s'estan posant cada volta més nerviosos amb el 2014. Ahir dimarts, 20-maig-2008, Alberto Fernández Díaz, president del PP de Barcelona, demanava "neutralitat històrica" davant la commemoriació dels 300 anys del 1714.

Sens dubte es tracta d'un estirabot que s'ha d'interpretar en clau interna en la lluita pel poder dins del PP, doncs després de la repassada que els catalans li hem donat al PP en les darreres eleccions, al PP s'estan clavant punyalades entre ells mateixos, cosa que ens emplena de satisfacció cada matí quan llegim el diari: els cadàvers polítics se succeixen: Acebes, Zaplana, San Gil, ... qui serà el proper cadàver polític? Potser els mateixos germans Fernández?

Perquè aquesta banda del PP, primer es dediquen a crispar a la nostra Nació, i en cabat, ens venen amb la llagrimeta als ulls de que els hem ferit els seus sentiments i ningú els estima. Patètics....



        Tot seguit la notícia del diari L'Avui:

        El PP exigeix "neutralitat històrica" en els actes del 300 aniversari del 1714

El president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha reclamat "neutralitat històrica" a la comissió encarregada d'organitzar els actes de celebració del 300 aniversari de la Guerra de Successió, després de la qual Catalunya va perdre les seves institucions polítiques pròpies.

El regidor popular ha explicat que el PP presentarà una iniciativa davant la comissió municipal de Presidència perquè la Comissió Catalunya 2014 garanteixi que es "faci una anàlisi de la història objectiva i real" del que va ser la Guerra de Successió.

Fernández Díaz ha recordat que el Consell Municipal del passat 18 d'abril va designar com a representant del consistori a la Comissió Catalunya 2014, el delegat de Presidència i Relacions Institucionals, Ignasi Cardelús.

El regidor popular ha demanat a Cardelús que "treballi" perquè es garanteixi aquesta "neutralitat històrica lluny de visions i interpretacions interessades i polititzades que pretenen tergiversar la realitat del que va succeir en aquella època".

El representant popular ha indicat que amb aquesta iniciativa pretén evitar la "instrumentalització política" d'aquesta comissió, davant la "polèmica generada entorn a l'any 2014 i la confusió sobre les finalitats d'aquesta Comissió Catalunya 2014 ".

     Font: L'Avui
     Font: PP - Barcelona


Festa de la Batalla de Torredembarra


       Festa de la Batalla de Torredembarra (Tarragonès)

       Lloc: Torredembarra
       Data: Diumenge 18 de maig de 2008
       Hora: Activitats tot el dia des de les 9:00h
       Organitza: Fires i Festes; Consorci de Turisme de Torredembarra
       Actes: Campament militar de recreació històrica, mercat del segle XVIII, mostra d'oficis antics,
                grups de músics, ball de serrallonga i ofrena floral al monument commemoratiu de la
                Batalla de Torredembarra (16-jul-1713).

El proper diumenge 18 de maig de 2008 tindrà lloc a casa nostra la primera festa de recreació històrica d'una batalla de la Guerra de Successió que es fa a Catalunya. Els actes es duran a terme al llarg de tot el dia i des del dissabte hi haurà instal·lat un campament militar complet format pel Tercio de Morados Viejos i el Regiment de la Couronne, totalitzant més de 40 soldats i civils caracteritzats talment com en els temps de la Guerra de Successió.


Batalla de Torredembarra

Batalla de Torredembarra   Batalla de Torredembarra

Batalla de Torredembarra

Batalla de Torredembarra

Batalla de Torredembarra

Més informació: Fires i Festes - Batalla de Torredembarra
Més informació: Torredembarra
Més informació: Un poble màgic

Notícia, dilluns 12 de maig de 2008


       
Fraga afirma que la pérdida de los fueros valencianos fue
         "un paso adelante para España"

Sobre el futuro del sistema autonómico, Fraga insistió en la necesidad de abrir un debate, pero rechazó en cualquier caso que se plantee la posibilidad de extender a otras comunidades el régimen foral del País Vasco y de Navarra, como proponen algunos partidos en Cataluña.

Para el político del PP, el sistema foral "debe ser respetado" donde ya existe y como fórmula constitucional "excepcional", pero "no debe ser extendido". "Lamento que tenga que decir esto, pero para mí, lo ideal sería tener lo que todos los países europeos, como Alemania, Francia, Inglaterra, etc, un sistema uniforme de contribución a los gastos del país", sentenció.

Para el senador, el problema entre Comunidades Autónomas es "de concepto", pero la financiación es una "parte importantísima" del mismo. "Se está discutiendo cómo se valoran las cuentas autonómicas, etc. Ese es el camino y no plantear a base de referendar la descomposición de España, por lo que no pasaré nunca mientras pueda evitarlo".

     Font i notícia completa: Levante, el mercantil valenciano


Taula Rodona


      "L'ermita de Sant Sebastià,
      Monument Històric d'interes nacional?"

         Lloc: Ateneu la Central, Vic
         Dia: Dijous, 15-maig-2008
         Hora: 20:30h
         Organitza: EspaiCat i Òmniun Cultural

ermita de Sant Sebastià

Després d'haver iniciat el procés per demanar aquest reconeixement al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Cultural EspaiCat vol comptar amb el suport d'altres entitats, de la societat civil, i dels historiadors significatius en l'estudi d'aquest període històricTaula rodona, amb la presència dels historiadors, Antoni Pladevall, Joaquim Albareda i Neus Ballbé. Aleix Andreu, vicepresident de l’Associació Cultural EspaiCat, Pere Casas, rector de la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, i els regidors dels ajuntaments de Vic i Santa Eulàlia, Xevi Solà i Xevi Rovira respectivament.


     Actualització, dijous 8 de maig de 2008

En Lluís ens fa arribar altre volta una obra cabdal en la bibliografia que s'ha editat recentment sobre la Guerra de Successió. En aquest cas es tracta de "La Batalla d'Almansa 1707. III Centenari", editada per la Generalitat Valenciana en motiu dels 3 segles de tan fatídica data per a tots els homes i dones de l'Antiga Corona d'Aragó.

El nostre més profund agraïment a En Lluís per la seva impagable dedicació, feina i col·laboració.


      Presentació de Llibre


     
"La Batalla d'Almansa"
(Episodis de la història nº350)


     Llibre: La Batalla d'Almansa
     Autor: Josep-David Garrido i Valls
     Presentació: Valentí Gual i Vilà
     Organitza: Rafael Dalmau Editor i Proa
     Lloc: Llibreria Proa Espais (C/ Rossellló nº212, Barcelona)
     Data: Dimecres 16 d'abril de 2008

     Hora: 19:30h

    Els Episodis de la Història han arribat al número 350, que dediquem al treball de Josep-David Garrido La batalla d'Almansa. Farem la presentació del llibre i del nou disseny de la col·lecció el proper dimecres 16 d'abril a dos quarts de vuit del vespre a la Llibreria Proa-Espais (c/ Rosselló,  212) de Barcelona.

    Comptarem amb la presència de l'autor i del professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona Valentí Gual, que farà la glossa del llibre i de la col·lecció. S'escau que precisment aquest més d'abril es clou el tercer centenari de la batalla d'Almansa, celebrada pels vencedors i mai no oblidada pels perdedors. Ens agradarà que vulgueu acompanyar-nos.

     Com arribar-hi:


Mostra un mapa més gran

  Vincle: Rafael Dalmau Editor


Article, dimarts 21 d'abril de 2008


     
"Llibertat, justícia i igualtat, o com borden els jacobins"

A la nostra terra tenim mostres diàries de com el mini-jacobinisme governant ataca amb fruició tot allò que es conserva de les nostres arrels, de les nostres tradicions i de les nostres institucions mil·lenàries, a fi de destruir la nostra identitat i poder dissenyar una mini-nació artificial que s'adapti als seus prejudicis polítics. Avui publiquem un artícle dels seus rivals (i companys ideològics) de la "meseta", els jacobins de UPyD.

Felip V va derogar els Furs del Regne de València, del Regne d''Aragó, del Regne de Mallorques, i les Constitucions i Privilegis del Principat de Catalunya, en venjança per haver trencat el jurament de fidelitat i haver recolzat a Carles III l'Arxiduc.

Però Felip V mai no va derogar els Furs del Regne de Navarra i del País Basc, territoris que foren fidels aliats del Borbó.Els Furs de Navarra pervisqueren a Felip V i no foren derogats fins el 1841, però foren rehabilitats per la Constitució Espanyola de 1978. Els jacobins ho consideren una anormalitat contra el principi d'Igualtat, i han obert el debat per a derogar novament els Drets Històrics de Navarra i del País Basc.

UPyD

¿Hay derecho al Privilegio?

Agradezco la pronta réplica a mi último artículo ("Una jota en el Senado") por parte de Fco. Javier Enériz, Defensor del Pueblo de Navarra. A decir verdad, y para librarme de la sospecha de que mi interlocutor sea a la vez juez y parte en este pleito, le habría agradecido más aún que hubiera firmado con otro cualquiera de sus títulos personales. Porque este es precisamente un caso en que, más que defender al pueblo navarro, se trata de defender la justicia entre los ciudadanos españoles.

Si me lo permite, y siempre con el máximo respeto, añadiré una consideración de partida. El punto de vista legal no es el único, ni el último, ni el más elevado punto de vista sobre la materia en cuestión. Por eso mismo me atrevo a asegurarle que el Tribunal Constitucional no representa el más alto tribunal al que acudir para refrendar estas tesis. Pues lo que está bajo juicio no es sólo la legalidad de ciertos derechos forales (que también, en la medida en que chocan frontalmente con principios básicos de la Constitución). Lo que sobre todo hay que debatir es su legitimidad: o sea, justificar si son derechos morales en tanto que racionalmente universalizables, si cumplen las exigencias mínimas de la justicia. Y me parece que la respuesta es a todas luces negativa.

Bandera Negra
La Bandera Negra de Barcelona, portada pels defensors de 1714
"Privilegis o Mort"!!!

Que el sistema foral es un "Privilegio" en el sentido tradicional de este término (lex privata) es cosa indiscutible, pues supone una exención de la "ley común". Hasta hace poco las autoridades forales llamaban a su status precisamente así, Privilegio, y con orgullo. Era lo natural en un régimen premoderno de gobierno en que cada poder intermedio -feudal o local- ostentaba su propio pacto particular con el monarca. En un régimen democrático, en cambio, el privilegio adquiere el sentido peyorativo de atentado contra la debida igualdad entre ciudadanos.

Y la excepción foral rompe esa igualdad por varios costados. Se dice que hoy los navarros pagamos "en un grado muy parejo" a los demás en impuestos de Sociedades y IRPF. Pero a lo mejor eso vale sólo para el tipo nominal, no para el tipo efectivo de esos impuestos, al parecer bastante más bajo. Ignacio Zubiri, Catedrático de Hacienda Pública, acaba de escribir: "Navarra ha tenido sistematicamente una presión fiscal en IRPF por debajo de la del Estado entre un 20 y un 25%" (I. de Estudios Fiscales, 2007). En cuanto al impuesto de Sucesiones, y pese a que varias las comunidades se nos están acercando, sólo la nuestra y la vasca estamos exentos de él. Tal vez por eso tantos foráneos aspiran a la vecindad civil en Navarra. Tal vez por eso el ministro Solbes abogaba hace un mes por armonizar el impuesto de Sucesiones "para no dar ventajas fiscales a unas comunidades respecto a otras" (El País, 17/12/07).

Nuestro convenio económico supone la ruptura del principio de igualdad ante la ley. Ya sé que igualdad de derechos y obligaciones no equivale a uniformidad, pero esa igualdad es insoslayable cuando se habla de una obligación tan fundamental como la de contribuir a sufragar las cargas del Estado. Ahora bien, son mayoría los estudiosos que subrayan el rango privilegiado tanto del concierto vasco como del convenio navarro, que proporcionan mayores recursos a sus Comunidades. Esa sobrefinanciación foral es resultado de un cálculo de la aportación al Estado que subvalora la cuantía que nos correspondería si el reparto de esas cargas fuera más equitativo. Según las estimaciones del profesor Buesa, Catedrático de Economía Aplicada, si Navarra ha aportado este año 544 millones de euros al Estado, ha dejado de contribuir aproximadamente en más de 600 millones de euros. Y Euskadi en más de 2.000 (El pufo vasco. Documento de Trabajo nº 58 del Instituto de Análisis Industrial y Financiero de la Universidad Complutense, noviembre de 2007). La prensa de aquí ya recogió en su día cómo, ante las demandas planteadas por el Estatut de Cataluña, nuestros políticos locales declaraban de tapadillo que en estas cosas "nos conviene permanecer callados"...

Será un involuntario desliz de su Defensor, según eso, proclamar que Navarra no es insolidaria con los demás españoles por el hecho de que contribuye al Fondo interterritorial de compensación. Cualquier hacendista sabe que ese Fondo es irrisorio y que la solidaridad sólo se alcanzaría mediante unas aportaciones ajustadas al sistema común. Pero la prueba más palpable de la insolidaridad del sistema foral sería que no cabe universalizarlo. Si todas las Comunidades fueran tratadas como Euskadi y Navarra, se produciría un agujero del 3'6 % del PIB español que exigiría añadir 25 mil millones de euros a las cuentas estatales. Y, tentados por nuestro ejemplo, a esa carrera imparable ya se han lanzado las otras Comunidades.

Nova Planta de la REeial Audiència
La Nova Planta s'aplicà sobre
la derogació dels
mil·lenaris Privilegis de Catalunya

¿Que se trata de un derecho histórico? Díganos usted por qué "el devenir de la historia" trae consigo algún título legítimo de derecho. ¿Que el pluralismo es un valor principal de nuestra Constitución? Desde luego, pero exactamente detrás de "la Libertad, la Justicia y la Igualdad" (art. 1.1). Aurelio Arteta Aísa (Cap de llista de UPyD per Navarra)

I aprofitant l'avinentesa, posem un vídeo de jacobins contraris al fet que la Diada Nacional de Catalunya sigui l'11 de setembre; en aquest cas es tracta de "Ciutadans. Paritdo de la Ciudadanía" en un parlament fet per l'historiador Cortázar sota el curiós lema: "Las verdades del 11 de septiembre de 1714"


Notícia, 14 de març de 2008


      "La classe política catalana contra el 2014"

L'any 2005, en el 300 aniversari de l'inici de la Guerra per la Successió, els polítics catalans varen crear la Comissió Nacional 2014 amb l'objectiu de recuperar la memòria dels fets d'aquells fets que ha marcat el destí de la nostra nació.

Casualment però, faltava poc per a les eleccions catalanes. I efectivament, poc després de les eleccions, la Comissio Nacional 2014 desapareixia d'escena. L'any 2007, miraculosament, la Comissió Nacional 2014 reapareixia en l'escena política catalana. 

Els logos de la comissió s'estamparen arreu i la data del 2014 estava en boca de tots. Curiosament, altre volta, faltava poc per a unes eleccions, ara les espanyoles del 2008. I efectivament, mica en mica, la Comissió Nacional 2014 ha anat desapareixent, novament. 

I és que l'actual classe polítca catalana només té un objectiu: obtenir el poder polític a qualsevol preu. Tant el dóna prostituir-se per un plat de llenties. No tenen idealisme, no tenen esperit patriòtic, no senten la terra. L'actual classe política catalana és un xacra.

A continuació, un artícle que cap diari català ha volgut publicar, d'En Francesc Xavier Hernández Cardona, co-autor del llibre "Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)":

2014 contra la Història

Dr. Hernàndez Cardona

Hi ha una commemoració en marxa, la dels 300 anys de la Guerra de Successió. L’any passat el record va ser per Almansa i la presa de Lleida i cal suposar que la culminació serà el 2014.

En teoria hi ha sensibilització institucional atès que la Generalitat va crear, el 2005, una Comissió Catalunya 2014 per vetllar la memòria del període. Però la pràctica no és congruent.

Les iniciatives institucionals, a hores d’ara, s’han limitat a una exposició “Catalunya i la Guerra de Successió” de tres mesos de durada. El comissari, Agustí Alcoberro va plantejar, amb peces rellevants, una proposta prou rigorosa, però els responsables de museografia del Museu d’Història de Catalunya li van donar una resolució llòbrega, avorrida i amb unes propostes multimèdia patètiques.

La resultant, no podia ser d’altra manera, ha estat un contundent fracàs de públic. Mentre, la destrucció del patrimoni vinculat a l’epopeia catalana del 1705-1714 ha estat sistemàtica. En el seu dia l’”oriolbohiguisme” provincià va generar una cultura de demolició que, en el que ens ateny, es va concretar en l’Arc de Santa Maria i la deformació del Fossar de les Moreres; la destrucció de la muralla de la Ciutadella del Passeig dels Til·lers i la cruel destrucció del Barri de Sant Pere. Fa pocs mesos es va excavar, i colgar, el Portal de Sant Daniel, del Baluard de Santa Clara, escenari d’una de les pàgines més heroiques mai protagonitzades pels catalans. En aquests moments l’empresa SACYR, que col·labora amb l’Ajuntament en la degradació del paisatge urbà de la Barceloneta, està procedint a emparedar el Baluard de Migdia i la Muralla de Mar.

Igualment el foll remodelatge del Mercat de Sant Antoni liquidarà qualsevol vestigi del baluard que allí va existir. I a tot això tenim que afegir el sainet del Born, que també van intentar destruir i que està abandonat des del 2002. A hores d’ara no hi ha projecte arquitectònic i s’acaba de convocar i resoldre, amb inversemblant grolleria, un concurs de museografia molt casolà que garanteix la reducció del Born a un espai de runes polsoses.

L’imaginari de la crosta socialista, així com el dels seus epígons, es incompatible amb qualsevol proposta que doni rellevància al Born com element emblemàtic del setge de 1713-1714. Tot plegat les contradiccions de les administracions son evidents: simular interès i alhora tolerar o perpetrar directament la destrucció dels elements emblemàtics del patrimoni que puguin evocar un passat polèmic.

Que la data de la Diada Nacional de Catalunya molesta és cosa clara, atès que recorda la dignitat constitucional catalana, i no és casualitat la manca d’interès en la promoció del seu significat. D’altra banda es lamentable la incapacitat per evocar els fets en una pel·lícula, de fet no s’ha produït ni un trist documental de qualitat. Cal suposar que això hagués estat possible amb una mínima complicitat de les administracions. Això sí s’han publicat alguns llibres i treballs, de l’entorn historicista de la historiografia catalana, que han posat especial cura a omitir els aspectes estrictament bèl·lics del conflicte.

I tot això es dona en un context de pugnes nacionalitàries. Les institucions i les més diverses organitzacions espanyoles estan practicant, contra Catalunya, i contra rellotge, el que en teoria de jocs en diríem un “joc de suma zero” que persegueix la destrucció política i cultural de la formació nacional catalana. Al seu torn els partits catalans, respectuosos amb el marc de la monarquia constitucional, segueixen practicant un joc de col·laboració en la construcció de l’Estat que té com a principal objectiu la nostra destrucció. Aquesta praxis naïf amb el pregadeus de Madrid exigeix renuncies.

La misèria intel·lectual que ens governa està convençuda que la nova Catalunya multicultural, harmònica amb Espanya, ha de construir-se sense passat atès que aquest podria ofendre a dominadors i/o nouvinguts. Curiosament es practica una estratègia molt diferent a la que es va seguir en la construcció de la Catalunya industrial de finals del XIX, quan es va estimular el coneixement de la història per millor entendre els problemes del moment. Ara la història es un destorb a extirpar.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Historiador i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials


Notícia, 3 de març de 2008


       "Iniciativa per protegir l'Ermita de Sant Sebastià"

Segons notícia apareguda el 3 de març de 2008 al diari "Osona.com", l'Associació Cultural EspaiCat promou la protecció de l'Ermita de Sant Sebastià (Vic, Santa Eulàlia de Riuprimer) amb l'objectiu que sigui declarada "Bé Cultural d'Interès Nacional" amb la classificació de "Lloc Històric".

Des de www.11setembre1714.org volem felicitar la inciativa, doncs és de vital importància protegir un lloc amb tanta importància històrica abans que l'actual classe política catalana el faci despareixer per sempre fent-hi passar una carretera per sobre o enderrocant-lo per construint-hi un bloc de pisos, tal com ja han fet amb d'altres monuments de la "Guerra per la Successió" a Catalunya, arrassant amb total impunitat allò que Felip V mai s'atreví a destruir.

Esperem que la iniciativa arribi a bon port, i que tot plegat no acabi en un foc d'encenalls com els actes de l'any 2005. A continuació oferim l'artícle d'Osona.com:

Ermita de Sant Sebastià


    L’Aplec Independentista de Sant Sebastià reclama un reconeixement per a l’ermita de Sant Sebastià

Aplec Independentista de l'Ermita de Sant Sebastià

El passat dissabte, dia 1 de març, es va portar a terme la primera edició de l’Aplec Independentista de l’ermita de Sant Sebastià, organitzat per l’Associació Cultural EspaiCat. L’aplec va aplegar un centenar de persones, els quals van poder escoltar els parlaments de Joan Marc (foto), membre de la Comissió que enguany organitza el centenari de l’Estelada; Xevi Rovira, regidor de Santa Eulàlia de Riuprimer; i Elisenda Paluzie, membre impulsora de Sobirania i Progrés.

La trobada va servir per reclamar que l’ermita de Sant Sebastià sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, amb la classificació de Lloc Històric. Joan Marc va explicar el naixement de l’estelada i el seu simbolisme durant tot aquest segle de vida.Per la seva banda, Xevi Rovira va parlar sobre els fets ocorreguts el 17 de maig de 1705 amb el pacte dels vigatans a la mateixa ermita de Sant Sebastià.

Tot situant els fets en el context històric del moment, va demanar en forma de manifest que la Generalitat de Catalunya s’impliqui per tal que l’ermita sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, amb la classificació de Lloc Històric. Elisenda Paluzie va animar als assistents a participar en la campanya “Decideixo Decidir”, impulsada conjuntament entre Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret a Decidir, que consisteix en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya.

Posteriorment, a les 2 del migdia, 74 persones van fer un dinar de germanor a la mateixa ermita. Veient l'èxit de l'edició d'enguany, des de l'Associació es dóna per fet que l'any vinent s’organitzarà una segona edició.La trobada es va aprofitar per explicar en una roda de premsa les gestions que s’estan realitzant des de l’Associació Cultural EspaiCat per tal d’aconseguir que l’ermita de Sant Sebastià sigui reconeguda com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Conferència de premsa

L’acte va comptar amb la presència de Marçal Orri, president de l'Associació Cultural EspaiCat; Aleix Andreu, membre de la Junta de L'Associació Cultural EspaiCat; Xevi Rovira, regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, i d’Uriel Bertran, diputat al Parlament i portaveu a la Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, que ha donat suport a la iniciativa (foto).

EspaiCat ha fet gestions amb la Direcció General de Turisme, amb la qual s’ha arribat al compromís que l’ermita de Sant Sebastià s’incorporarà com un dels monuments històrics recomanats del portal web i de l’organisme Catalunya Turisme. Amb la Direcció General de Turisme també es demanarà fer una reunió per parlar sobre les possibilitats de promoció turística de l’indret.     També s’han iniciat contactes amb el Departament de Cultura per començar a posar fil a l’agulla per tal aconseguir que l’ermita sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, amb la classificació de Lloc Històric. En aquesta línia, el proper divendres, dia 7 de març, hi ha una primera reunió programada a Barcelona amb Jordi Roca, director territorial del Departament de Cultura. En aquesta primera reunió hi assistiran l’Uriel Bertran, Marçal Orri, Aleix Andreu, i Xevi Rovira, els quals s’han constituït en Comissió de treball i de seguiment.

"Sabem que els tràmit per aconseguir que l’ermita pugui ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional són molt llarg i com a mínim duraran un any. A més, s’haurà de preparar tota la documentació que justifiqui la nostra petició. És per això, que després d’aquesta primera reunió, tenim la voluntat d’implicar en aquesta Comissió de treball als representants polítics, entitats culturals, historiadors i representats de la societat civil de la comarca d'Osona que estiguin interessats en fer possible aquesta declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional”, diuen des de l’Associació.

    Artícle: Osona.com
    Vincle: Aplec Independentista
    Vincle: EspaiCat


     Actualització, dimarts 22 d'abril de 2008

     Bescanvi de vincles:


      Presentació de Llibre


     
"Els catalans abans de 1714" i Presentació del llibre "Un cadàver exquisit"


     Llibre: Un cadàver exquisit
     Autor: Jordi Matas
     Presentació: Ignasi P. Ferré
     Organitza: FEHC (Federació d'Estudis Històrics de Catalunya)
     Lloc: Seu FEHC-Barcelona. Centre Comarcal Lleidetà. (Av. Corts Catalanes, nº592, 1er; Barcelona)
     Data: Dimarts, 22 d'abril de 2008

     Hora: 19:00h

    L’historiador i escriptor Jordi Mata ens parlarà de “Els catalans abans de 1714”. Conferència introductòria del seu nou llibre Un cadáver exquisit publicat per Edicions 62. Presentació a càrrec d’Ignasi P. Ferré.

  Vincle: Lloc oficial de l'escriptor Jordi Mata


      Notícia, dilluns 7 d'abril de 2008

      L'Ajuntament de Martorell deixa ensorrar-se una caserna catalana de cavalleria del segle XVIII

   
   El municipi de Martorell (Baix Llobregat) ha perdut una antiga caserna de cavalleria, del segle XVIII, que estava destinada a equipaments culturals i ser l'eix per a la rehabilitació de la zona al voltant del Pont del Diable. La caserna es va esfondrar per causes desconegudes el passat 24 de març i l'ajunament ha decidit tirar-la a terra del tot. La pèrdua del patrimoni històric ha provocat, a més, una agra polèmica entre l'eguip de govern de CiU, amb majoria absoluta, i l'oposició.

      L'edifici va ser venut per l'anterior alcalde de CiU, Salvador Esteve, i la seva predecessora, Dora Ramon, el va recuperar a canvi de pagar 120 milions de pessetes. El PSC va encarregar aleshores obres de reforçament, però en canvi aquestes van acabar amb CiU de nou al govern després de les darreres eleccions municipals.

CiU de Martorell: primer la varen vendre. Ara han deixat que s'ensorri.
L'Ajuntament de Martorell (CiU),
ha deixat enfonsar-se la caserna catalana de cavalleria del segle XVIII.
Ara, els convergents de Martorell ho acabaran d'arrasar del tot
i faran un nou edifici impersonal, asèptic, de disseny i sense tradició.
La destrucció del patrimoni històric català avança arreu.
Les nostres arrels, amputades.

      Els socialistes expliquen, en un comunicat, que "el certificat final és de desembre de 2007 (amb govern de CiU), i en ell es diu per part dels Serveis Tècnics municipals que l’execució de l’obra ha estat realitzada 'sota la nostra inspecció i control, de total conformitat amb les prescripcions tècniques i administratives aprovades', que 's’han verificat els assajos i les anàlisis de materials i unitats d’obra adients' i que 'les obres compleixen la normativa vigent, es troben totalment acabades i en condicions de posar-les en servei'".

      El PSC insisteix que l’alcalde Salvador Esteve signa el 17 de desembre de 2007, juntament amb l’empresa constructora i l’arquitecte municipal, l’acta de lliurament i recepció de l’obra, en la que es diu "que les obres 'es troben acabades de total conformitat amb les prescripcions tècniques i administratives degudament aprovades", "que “s’ha comprovat, a més, que l’obra es troba en bon estat”, "   que el representant municipal [l’alcalde] “accepta l’obra a l’efecte de l’ús públic i es compromet a posar en coneixement de l’empresa qualsevol anomalia o defecte que pugui sorgir durant el període de garantia”, període que s’estableix en un any a partir de la signatura de l’acta.

      L'equip de govern, en canvi, ha assegurat que "s’ha vist obligat a enderrocar la caserna, un dels edificis més emblemàtics del barri del Pont del Diable pel perill que implicava per a la seguretat de les persones" després que el passat 24 de març quan, per causes que es desconeixen, va cedir un dels pilars que aguantava la teulada, una coberta nova que es va construir fa més d’un any. En cedir la columna central i el forjat que l’aguantava, el pes de la teulada es va expandir cap a les façanes, provocant afectacions molt importants a l’estructura de l’edifici".

       L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha manifestat que “es va cometre l’error de no reforçar la columna central que aguantava la teulada. Es va pervertir la qüestió: si s’arreglava la teulada, s’arreglava l’edifici. En cedir la columna central fa tres dies com que la teulada era nova va desplaçar el pes contra les façanes, les tres que estan a tres vents, i les va obrir com una magrana".

      L’alcalde ha explicat que l’Ajuntament va contactar de forma immediata amb una empresa especialitzada en l’apuntalament d’edificis antics i en situació de perill. “Van venir d’aquesta empresa i van assegurar que no hi havia res a fer per salvar l’edifici. Hi havia el perill que s’esfondressin les tres façanes que donen al carrer. El que ens van aconsellar, i així ho diuen tots els informes tècnics, era enderrocar totes aquelles parts que implicaven perill. I així es va fer, els treballs van començar ahir al matí.”

      Font: e-notícies

      Camindada Popular

     Caminada Popular: La Batalla dels Prats del Rei (1711)

     Organitza: Consorci de Turisme Alta Anoia
     Lloc: Els Prats del Rei (Anoia)
     Data: Diumenge 30-març-2008
     Hora Sortida: 08:30h (Pl. Major, davant l’Ajuntament)

     Hora d'Arribada: 13:30h (recorregut de 16 km)

     Esmorzar i avituallament: GRATUÏT PER ALS INSCRITS
     Inscripció obligatòria: GRATUÏTA (Tels. 93/8680366 - 637811427)
     (La inscripció és per l'esmorzar. Si us el porteu, no cal inscripció)

     
>>OBSEQUI a tots els participants d’una reproducció a tamany original del plànol de la Batalla

    El proper 30 de març de 2008 s'organitza una caminada sobre la Batalla dels Prats del Rei (1711). Durant la tardor-hivern de 1711, Els Prats de Rei va ser protagonista d’una llarga batalla de la Guerra de Successió Espanyola. L’exèrcit borbònic de Felip V va lluitar contra l’exèrcit aliat austriacista a favor de l’arxiduc Carles d’Austria. Aquí hi varen lluitar soldats de moltes nacions europees en un o altre bàndol.     La caminada ens porta pel camp de batalla: Els Prats de Rei, la Manresana, la masia Albareda, Sant Ermengol, Solanelles, ca l’Estrada,.... A cada lloc s’explicarà que va passar i quines forces hi lluitaven.

    Ja us direm qui va guanyar les BATALLES D’ELS PRATS DE REI.




   Vincle: Turisme Alta Anoia


Notícia, 31 de gener de 2008

 
    "Descobert un Estendard de Guerra català"

    Segons notícia apareguda 27 de gener de 2008 al diari "La Vanguardia", el MHC (Museu d'Història de Catalunya) ha descobert una relíquia increïble: un Estendard de Guerra català. L'Estendard fou exhibit en l'Exposició "Catalunya i la Guerra de Successió" organitzada pel MHC (finalitzada el passat 21 de gener de 2008) de manera discreta i sense oferir-ne gaires detalls, sota l'epígraf, "Estendard de Cavalleria". A continuació oferim l'artícle de La Vanguardia, no sense agrair a En Lluís, per haver-nos fet arribar la notícia:   

    El estandarte de los 'segadors'

    Durante tres siglos ha permanecido oculto. Ha pasado de mano en mano en secreto, custodiado celosamente por sus guardianes para evitar su destrucción. Ahora, Catalunya ha recuperado un símbolo que puede ser considerado de los más relevantes de su historia. Se trata de un estandarte que habría pertenecido a una unidad militar que participó en la guerra de los Segadors (1640-1652) y que, muy probablemente, también sirvió de enseña a un batallón de artillería ligera del Vallès Occidental en la defensa de Barcelona durante la guerra de Successió (1702-1714).

Nostra Senyora del Roser, amb un Roser a les mans, i Sant Pere, amb les claus

    Tras haber sido expuesto discretamente en Barcelona, el Museu d´Història de Catalunya desvela a La Vanguardia de qué pieza se trata. Es uno de los pocos objetos de valor histórico que se salvaron tras la rendición de la capital catalana en septiembre de 1714.

    Su origen se remonta, según los especialistas, al siglo XVII. Es rectangular, acabado en dos puntas en ángulo en uno de sus extremos. Mide 177 por 144 centímetros. Esta realizado en tafetán de lino y decorado a mano en sus dos caras, con un galón de pasamanería de lana en el contorno. En el extremo opuesto a las dos puntas se conserva, cosida a mano, la zona del pasador para el asta donde se colocaba la enseña.

    Según los expertos del Museu d´Història de Catalunya y del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa que la han analizado, esta pieza podría tener un origen gremial y pertenecer muy probablemente a una cofradía agrícola que, en su momento, lo habría utilizado como estandarte para ir a la guerra.

    La atribución a un colectivo agrícola se fundamenta, según los técnicos, en la importancia que tienen en la pieza - por su tamaño y ubicación- las imágenes de las hoces, que aparecen a ambos lados de la enseña, o la de la zoqueta (especie de protector de madera para los dedos que se colocaban los campesinos cuando se utilizaba esta herramienta de labranza), que figura en uno de los lienzos del estandarte.

    Las cuatro imágenes religiosas que aparecen representadas en la enseña, que fueron pintadas a mano por algún artesano local - dada la escasa calidad artística del trabajo-, son fácilmente identificables y corresponden a Sant Pere y la Mare de Déu del Roser en uno de los lados, y a Sant Llorenç y Sant Antoni de Pàdua, en el otro.

Sant Llorenç, amb la graella, i Sant Antoni de Pàdua. També la falç i l'esclopet (zoqueta)

    Al intentar identificar a qué cofradía podría pertenecer originariamente el estandarte basándose en esta iconografía, los expertos que lo han analizado sugieren, teniendo en cuenta la presencia de Sant Llorenç y de Sant Pere, que tuvo su ubicación en el Vallès Occidental, y muy probablemente en la ciudad de Terrassa.

    Los estudiosos también apuntan que el artista que pintó la pieza pudo haber confundido, por desconocimiento, las imágenes de Sant Antoni de Pàdua y Sant Antoni Abat, y dibujó en el guión el primero cuando en realidad era este último al que se consideraba en aquella época patrón de los labradores. Las cuatro imágenes están enmarcadas por un fondo de estrellas - dibujadas con una plantilla y acabadas a mano- y por una guirnalda de flores y hojas que recorre todo el perímetro de la tela.

    Las hipótesis de los responsables del Museu d´Història de Catalunya y del Museu Tèxtil sobre el origen del estandarte concuerdan con el informe previo realizado por el experto en vexilología (estudio de las banderas) Josep Porter i Moix. Este apunta en sus conclusiones provisionales que se trataría de un guión de una unidad de dragones, formaciones militares que combatían a pie o a caballo y cuyos estandartes tenían esta misma forma trapezoidal, con dos colas en punta. También señala Porter que seguramente el guión no habría pertenecido a ninguna corporación establecida, pero sí a algún colectivo o gremio del siglo XVII.

L'Estendard de Guerra

    Resulta difícil poder recuperar con toda exactitud, sin pruebas documentales, la historia y las vicisitudes que ha vivido desde su creación el estandarte ahora descubierto. Sin embargo, son muchos los indicios que lo colocan, según los expertos y los técnicos, como la enseña de una unidad militar de origen gremial agraria que habría participado en la guerra de los Segadors, una revuelta, precisamente, de origen marcadamente campesino.

    También parece claro, y así lo recoge el relato oral transmitido entre quienes lo han mantenido oculto durante siglos - entre ellos, Frederic Escofet, militar que se puso a las órdenes de Francesc Macià cuando este proclamó la República Catalana, y que fue nombrado entonces jefe de los Mossos d´Esquadra- su participación en la defensa de la ciudad de Barcelona en el año 1714 como insignia de un batallón de artillería ligera originario del Vallès Occidental. Esta unidad, según ese relato no escrito, habría acudido desde la comarca del Vallès a Barcelona para luchar contra las tropas borbónicas.

    Desde entonces, había estado oculto, y no ha sido hasta el pasado octubre, coincidiendo con la exposición temporal Catalunya i la guerra de Successió, organizada por el Museu d´Història de Catalunya y que cerró a final de año, que ha podido ser visto en público, aunque sin destacarse la excepcionalidad de la pieza.

    Ahora, su último custodio y el museo buscan un acuerdo que permita exhibir el símbolo.

    Artícle: La Vanguardia
    Vincle:
The Catalan Wargame Resource


Presentació de llibre
     Conferència-Presentació:
       "1625-1640, causes que motivaren la Guerra de Separació o dels Segadors (1640-1652)"
       "A Carn! ciber-Revista d'Història Militar Catalana"


     Organitza: Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya - FEHC (Histocat)
     Lloc: Centre Comarcal Lleidatà, Av Gran Via de les Corts Catalanes núm.592, 1er - Barcelona
     Data: Dimarts 26-febrer-2008
     Hora: 19:00h

    A càrrec de Manel Güell, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1995), postgrau en Arxivística (2002), responsable de l'Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona i director de la revista "A Carn!" d'història militar catalana....(llegir més)




   Font: FEHC - Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


Presentació de llibre
     Presentació del llibre: "Repressió borbònica i resistència catalana: (1714-1736)"

     Organitza: Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya - FEHC (Histocat)
     Lloc: Centre Comarcal Lleidatà, Av Gran Via de les Corts Catalanes núm.592, 1er - Barcelona

    El passat 12 de febrer de 2008, la FEHC va fer la presentació i tertúlia del llibre “ Repressió borbònica i resistència catalana ( 1714-1736 ) “ de la ma dels seus autors Antoni Muñoz González y Josep Catà i Tur. Es tracta d'una recerca exhaustiva i un ampli estudi de la repressió borbònica en els seus diversos vessants: social, militar, econòmic, cultural... entre d'altres en l'interval de temps que va des de la caiguda de Barcelona, el 1714 , fins al 1736....(llegir més)


N'armand Sanmamed, secretari de la Fundació d'estudis Històrics de Catalunya
presentant als convidats

Els autors del llibre, el Sr. Josep Catà i el Sr. Antonio Muñoz

Un moment de la presentació dels autors efectuada per En Jordi Peñarroja


   Font: FEHC - Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya