Acte de presentació, desembre 2009

Megapresentació DIDPATRI!
     Divendres, 11-des-2009, 19:30h (Memorial 1714)

El grup DIDPATRI de la UB, del qual en formen part En F. Xavier Hernàndez Cardona (Història Militar de Catalunya, Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714) i En Xavier Rubio (Almenar 1710), farà un acte de presentació pública sobre els resultats aconseguits en les investigacions del 2009, i els nous projectes a venir:

  • Presentació del nou llibre: "TALAMANCA 1714. Arqueologia d'una batalla"
  • Presentació de la nova web "WWW.GUERRADESUCCESSIO.CAT"
  • Avançament editorial sobre el llibre "GOD SAVES CATALONIA. La intervenció anglesa a Catalunya durant la Guerra de Successió (1705-1711)"
  • Presentació de resultats de la darrera investigació a la fossa comuna de Talamanca
  • Informació sobre la nova campanya d'excavació al camp de batalla de Prats de Rei.
  • Nous projectes en marxa sobre la Guerra de Successió
  • Assistència del Regiment d'Infanteria de la Generalitat (Miquelets de Catalunya)
  • Copa de cava per tancar l'acte

Megapresentació del DIDPATRI a la seu del Memorial 1714

La Batalla de Talamanca

L'acte tindrà lloc el divendres, 11-des-2009, 19:30h, al local del Memorial 1714 al Fossar de les Moreres (Barcelona)


Actualització, Llibres

Us presentem les darreres adquisicions.

"L'Onze de Setembre: Història de la Diada (1886-1938)", de Pere Anguera. Aquesta obra analitza de forma detallada el procés de formació de la Diada de l'11 de Setembre fins a esdevenir la Diada Nacional de Catalunya. A base de resseguir la premsa de l'època, l'autor estableix una densa aproximació a la cronologia de la Diada i a la seva expansió territorial per les diferents ciutats catalanes. L'estudi s'inicia amb el funeral de 1886 convocat pel Centre Català a l'església de Santa Maria del Mar, i finalitza amb la diada de 1938.

De l'interessantíssim blog La Renaixensa n'extraiem el següent comentari: El professor Pere Anguera, al seu llibre “L’Onze de Setembre. Història de la Diada (1886-1938)” (editat el passat 2008 pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat), ha resseguit la premsa de l’època barcelonina i de moltes poblacions de la resta del Principat per fer una cronologia de la celebració de l’11 de Setembre com a Diada Nacional, des dels primers anys de la commemoració fins el darrer any abans de l’entrada dels franquistes a Barcelona.

La tasca, a més de meritòria, és excepcional. L’autor ha aconseguit establir el calendari de l’expansió de la commemoració de la caiguda de Barcelona a mans de l’exèrcit francoespanyol, des del llunyà 1886, en un moment en què es començaven a besllumar els primers intents del catalanisme ..... (continuar llegint).

Rafael Casaonva i Comes, Conseller en Cap

Article

"La raza catalana, el núcleo doctrinal del catalanismo",
     nou estirabot espanyolista de Francisco Caja

Memorial 158

Nou estirabot de l'espanyolista Francisco Caja, president de "Convivencia Cívica Catalana", sobre els origens del catalanisme polític: "La raza catalana, el núcleo doctrinal del catalanismo".

Agafant textos de Vandellós, Pompeu Fabra, Domènec Julià, Bosch i Gimpera, el Dr. Robert, i d'altres teòrics del catalanisme, el pesat i reiteratiu espanyolista Francisco Caja construeix una obra que preten ser una eina ideològica per desacreditar el nacionalisme català actual.

Tothom sap que els textos del catalanisme polític estan plens de comentaris racials, que el teòric del catalanisme d'esquerres, Valentí Almirall, contraposa la raça catalana i la raça castellana, que a Barcelona es feien medicions de l'índex cranial, que Vandellós teoritzava sobre la demogràfia racial catalana, etc, etc, però com qui descobreix la sopa d'all, ara poc temps els hi ha faltat als de la COPE, ESRADIO (Losantos), i tota la Brunete mediàtica per agafar les teories i textos racialistes del catalanisme del segle XIX, i convertir-los en base teòrica per legitimar avui en dia el seu espanyolisme, en front dels referèndums democràctics actuals.

Ni Enric Ucelay da Cal, amb la seva obra "El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España", havia gosat arribar a aquest punt de barata demagògia política.


Notícia

Més sobre Vicens Vives

Per a Bons PAtricis
Per a Bons Patricis

Afegim comentari del blog Per a Bons Patricis:

Com si no hagués passat res

Un dels més llorejats opinadors de la brigada de narcòtics, Lluís Foix (en terminologia del nostre passat medieval, home soliu i afocat del comte de Godó), glossava fa uns dies a les pàgines de l’Avui l’impacte de la reedició del clàssic de Jaume Vicens i Vives Notícia de Catalunya, assaig de referència sobre els orígens i el desenvolupament històric del nostre pacient país. Com a conclusió del seu article, Foix prenia algunes consideracions de Vicens (som en l’any del centenari del seu naixement) sobre els camins futurs de Catalunya i la necessitat de no deixar-nos emportar per la rauxa.

Camins frustrants, diuen els de la brigada, de les propostes creixents d’assoliment de la sobirania plena. És com si des de la posada negre sobre blanc de les reflexions d’en Vicens i Vives, escrites en els temps de la més negra nit del franquisme, sense ni intuir la claror del final del túnel, no hagués passat absolutament res. I ha passat que trenta anys després de la mort del dictador, de la Constitució espanyola de 1978 i de l’estat de les autonomies que se’n va derivar, la sensació de fracàs no pot ser més evident. I ha passat que tot i la poderosa i incansable tasca de la brigada de narcòtics, el país està despertant i ha entrat en la fase definitiva de la seva lluita per la llibertat. I ha passat que no hi ha camí més frustrant que el que en Foix i els seus ens han fet fressar durant les darreres dècades.

I ha passat que frustració per frustració, ara construïm una majoria social que, tallats tots els camins alternatius, demana per fi allò que ens correspon com a poble. Allò que permet a tots els països del món progressar.


Notícia

Nova etapa del web del
     Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC)

Miquel Sellarès
Miquel Sellarès

El president del CEEC, Miquel Sellarès, presenta el nou web d'aquesta organització, i fa una crida a que els temes de seguretat i defensa tinguin, en la societat catalana, la importància que se'ls dona a la resta de països occidentals.

Dins la modèstia que caracteritza les actuacions i l'estructura del CEEC, aquests dies hem donat un nou pas endavant, el rellançament, en una nova etapa, del nostre web. Aquest s'actualitza setmanalment, els dimarts i els dijous, en edició de tarda, amb la intenció de trencar l'acomplexament en que, tant la immensa majoria del poble, com de la classe política catalana, tracta els temes de la defensa i la seguretat, com si no fossin coses que afectessin a la nostra nació.

L'equip del CEEC, intentarà doncs, amb aquesta nova eina, seguir aportant informació, documentació, hemeroteca, bibliografia, i fonamentalment, anàlisi, per a tots aquells que volen ser ciutadans normals, desacomplexats, i anar creant dia a dia, una opinió nacional envers la seguretat i la defensa. Esperem el màxim de col•laboració de tots, i que les aportacions puguin enfortir la nostra publicació digital i la nostra associació.


Notícia

L’exèrcit espanyol a Catalunya es posa barretina

La cerimònia d’acomiadament de les tropes espanyoles destinades a Afganistan es dóna un toc de catalanitat

La Brigada de Cazadores de Montaña de l’exèrcit espanyol és la unitat que rellevarà l’actual contingent de tropes espanyoles a Afganistan. Els regiments d’aquesta Brigada estan escampats per tot el Pirineu, i concretament un, l’Arapiles nº62 [Regimiento de Cazadores de Montaña 'Arapiles' 62] , és repartit entre la base militar de Sant Climent Sescebes a Girona i la caserna del Bruc a Barcelona. Dissabte passat, a Sant Climent, es va celebrar la cerimònia d’acomiadament d’aquest regiment, enquadrat en la Brigada ja esmentada, del qual, 310 militars passaran els propers quatre mesos i mig a Afganistan.

imatge
El Regiment Arapiles nº62 el dissabte 18-oct-2009
imatge
(2005) - els soldats amb l'uniforma de gala davant el Ministre Bono

La notícia no tindria gaire transcendència si no fos pel fet, que ja s’havia produït algun cop, de disfressar set soldats amb l’uniforme de les tropes de voluntaris catalans que van lluitar en la guerra del francès, anomenada a Espanya “guerra de la independència”. A més, en aquest cas, els militars espanyols s’han esforçat en que aquest fet fos de gran difusió a Catalunya. No sabem si és per la poca presència de catalans en l’exèrcit professional espanyol, o per alguna altra raó que se’ns escapa, per la que els militars espanyols han volgut donar aquesta imatge de catalanitat.

imatge   imatge
Ramon Puig, veterà del 'Batalló de Voluntaris Catalans' a la Guerra d'Àfrica (1859-1860), al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat al 1900's

De fet, ja fa anys que llencen picades d’ullet a la societat catalana, com el fet de dur l’escut amb les quatre barres en els uniformes d’alguns oficials, o el d’haver anomenat, fa uns anys, amb el nom d’Urgell, algunes unitat destinades a casa nostra, entre elles els Grups d’Operacions Especials, que van passar d’autoanomenar-se “Almogàvares” a ser el GOE “Urgel nº4”. Però, com acaben de veure, sempre una de freda i una de calenta, no fos cas tampoc que els catalans ens animéssim gaire i ens acabéssim creient això d’un exèrcit català. Una cosa són quatre soldats disfressats, que el màrqueting és important, i una altra que prenguem consciència de la nostra història militar, pròpia i diferenciada de l’espanyola durant molt més temps del que ells voldrien.

Posats a practicar polítiques d’obertura cap a la societat catalana, ens atrevim a proposar l’adopció del model britànic de reclutament i composició d’unitats, i que tothom pot veure en el web del UK Army: reclutament per comarques, denominació de les unitats segons les zones de reclutament (Higlanders, Guàrdia Galesa...), i l’ús de la llengua pròpia d’aquestes zones, si és que aquesta és viva (exemple del galès i els seus regiments). Per si el sistema britànic no agrada, també proposem el canadenc i el belga. D’idees no ens en falten, però molt ens temem que tampoc agradin gaire.


Article

Un Terç d'infanteria catalana del 1587 a Flandes
     va rebre el malnom de Tercio de "valones de España"

També rebé el malnom de "Tercio del Papagayo" per no parlar bé el castellà

El Terç de Lluís Queralt havia de formar part de l'exèrcit d'invasió d'Anglaterra amb l'anomenada "Armada Invencible"; va arribar als Països Baixos des de Milà, el 7-des-1587. Comptava amb uns 1.900 homes en 18 companyies reclutades a Catalunya. En arribar a Flandes els soldats catalans es deurien entendre millor amb els pagesos valons (que parlaven francès), que no pas amb els propis soldats castellans; els pagesos valons els anomenaren "valons d'Espanya" per la facilitat que tenien per entendre els catalans, mentre que els soldats castellans els anomenaren tercio del papagayo per la mala pronunciació del castellà.

Leva y génesis del Tercio de Queralt

Había en este tiempo en Cataluña gran cantidad de bandoleros, que no es cosa nueva en los caballeros de aquella tierra á tener bandos y discordias, y porque la gente que les seguían y andaban á su devoción se desordena, y van por toda la tierra, siendo gente belicosa la de toda ella, le pareció al Rey, nuestro señor, limpiarla con procurar sacar toda la gente sobrada que habia ejercitando las armas, y así hizo un perdón general de todos los facinerosos que habia con tal que le fuesen á servir á los Estados de Flandes debajo de la mano de Alexandro, y así mandó levantar un tercio y se arbolaron banderas para él en Barcelona y toda Cataluña, y debajo dellas, demás de la gente de la calidad que digo, se alistó mucha principal y soldados muy valerosos , de suerte que en breve tiempo se formó un tercio de diez y ocho compañías muy lucidas , y habiendo marchado por toda Italia llegaron en este medio á los Estados de Flandes.

Llegada a Flandes

Iba por Gobernador dellos D. Luis de Queralta, caballero catalán, muy honrado y de muy buenas partes. Salióles á recibir Alexandro y les hizo muchas mercedes y agasajos, aventajando y dando sueldos á todos los soldados y gente particular de aquellas banderas. Lo mismo hizo con los que habia llevado el capitán D. Antonio de Zúñiga. Mandó alojar á D. Luis y á su tercio en el lugar de Guarnaton, que lo es muy poblado. Está á tres leguas de la villa de Lila, en Flandes, y dos de la de Ypre , donde para el propósito de Alexandro estuvieron muy á la mano y bien alojados.

Estrechez de los sitios: realojamiento de las tropas

y porque en este medio los dos tercios de españoles de D. Francisco de Bobadilla y el del cargo de D, Luis de Queralta tenian muy estrecho alojamiento en Guarnaton , mandó Alexandro se ensanchasen , y así le tocó salir fuera deste lugar al tercio de D. Francisco de Bobadilla, y fué alojar al lugar de Vallu y sus contornos, que es uno de los mayores que hay en Flandes.

Apodos dados al tercio de catalanes

y aunque parezca en alguna manera fuera de propósito en este lugar escribir lo que en el lugar de Guarnaton y en otros circunvecinos, donde se habla valon ó francés mal romanzado, sucedió, lo habré de hacer por decir también los nombres que los soldados ponian á los tercios de bisoñes que iban de España. Los labradores decian con grandísima simplicidad de los soldados del tercio de D, Luis de Queralte (que como la mayor parte de el era de soldados catalanes, y su lengua casi simboliza con la suya), que eran valones de España, como si en ella los hubiese; los demás españoles que habia en Flandes llamaron á este tercio el del Papagayo, porque como procuraban hablar la lengua castellana, habiendo de vivir éntre los demás, y la pronunciaban mal, les pusieron este nombre.

Alojamientos cada vez más próximos al punto de embarque

y á primero de Junio mandó desalojar los cuatro tercios de españoles y el regimiento de irlandeses del coronel Estanley, y fueron á un lugar que se llama Bomen. (continuar llegint)

 


Notícia

Jaume Vicens Vives:
     la historiografia regional-catalaneta

Jaume Vicens Vives
Jaume Vicens Vives

Amb motiu del centenari del naixement de Jaume Vicens Vives (1910-1960) TV3 ha emès un documental sobre aquesta figura cabdal en la historiografia catalana contemporània. La producció historiogràfica de Jaume Vicens Vives no tant sols renovà els processos d'estudi de la història, sinó que anà més enllà i tractà de capir el sentit psicològic de la història del nostre poble. Un sentit psicològic tallat a mida dels seus prejudicis polítics regionalistes i petit-burgesos.

Fou gràcies a la seva superioritat intel·lectual que pogué destruir la historiografia romàntica-nacionalista produïda per Rovira i Virgili, i Ferran Soldevila (tant superficial i alhora tant enyorada), desfalcar la interpretació de la història peninsular com una lluita entre la nació catalana i la nació castellana, i a l'ensems triturar la cosmovisió imperial de la catalanitat.

Per contra, Vicens Vives empeltà en la catalanitat la mediocritat espiritual, el provincianisme en la visió del món, i el què és més greu, la resignació en les ambicions polítiques. I tot amb una capacitat intel·lectual inigualable i una prosa brillant.

A "Notícia de Catalunya (Nosaltres els Catalans)" i en la resta de la seva obra, Vicens Vives hi crea el mite històric de la Catalunya Terra de pas, el mite històric del Seny i la rauxa, el mite històric del 12 de setembre de 1714, el mite històric del pairalisme plàcid i autocomplaent, el mite històric de l'Eina i la feina, el mite històric del Pactisme, el mite històric de la voluntat d'ésser catalans però dins d'una Espanya que pot ser canviada. En definitiva, tot un corpus de mites que redibuixaren l'imaginari històric, i psicològic, de la catalanitat, adaptada a les necessitats conjunturals del regionalisme polític petit-burgès. I quan diem mites no volem dir en cap cas falsedats, sinó tot el contrari, fets històrics reals, verídics i contrastats, però que són reinterpretats i filtrats pel prisma polític particular de Vicens Vives, i d'anècdotes aïllades que són reformulades per Vicens Vives com a fets de caràcter general amb la finalitat d'esdevenir ideies-força argumentades com a caracteritzadores de la nova catalanitat de cartó-pedra dissenyada Vicens Vives.

Però, i la Guerra? Bé, en Vicens Vives les Guerra dels Catalans simplement mai no han existit. Tot i que els catalans som una nació producte de la Guerra, fills de la Violència de la Marca (la frontera), i devots del Conflicte com a expressió de la Llibertat, en l'obra i en la cosmovisió forjada per Vicens Vives la Guerra és esborrada i dos conceptes tant antitètics com eren la Pau i els catalans, són reformulats adequadament i, emprant com a idea-força el Pactisme, la Pau fou elevada a la categoria d'estat natural dels catalans mentre que la Guerra, la Violència i el Conflicte, els trets idiosincràtics seculars de la catalanitat, foren reduïts a la categoria d'excrescències, a subproductes de la rauxa, a anècdotes circumstancials, conjunturals i transitòries.

Tot plegat una perversió psicològica depravada que s'amollava com anell al dit al projecte i ideari d'una bèstia política sense igual, Jordi Pujol i Soley. La perversió historiogràfica de Vicens Vives fou assumida i posada al servei del pujolisme, fou divulgada, popularitzada, i àdhuc matxucada, fins que fou assumida com a veritat veritable pel conjunt de la nostra nació. Una coartada historiogràfica brillant que castrava intel·lectualment qualsevol rivalitat política. En aquest aspecte els 8 anys de Tripartit no ha estat res més que un apèndix del pujolisme, 8 anys en els què ha campat una indigència intel·lectual creixent tant sols trencada per plantejaments dantescos i esperpèntics com la Conferència de la Pedrera.

I el què encara és més greu en un context marcat per la immigració i l'absència d'un estat propi: l'encorsetament psicològic de Vicens Vives expulsa de la seva ideia de la catalanitat, i inclús en fa refractaris, a tots aquells que, incapaços de reduir-se psicològicament a l'estat mental d'un mediocre botiguer, veuen en la ideia de l'espanyolitat la via d'expressió personal, d'autoafirmació psicològica i d'integració en la societat en la què han immigrat.

Vicens Vives és una llosa historiogràfica que pesa sobre el conscient col·lectiu de la nostra nació i que, llevat d'alguna més que brillantíssima però isolada excepció, encara ningú s'ha atrevit a rebentar i esmicolar com cal. I fins que la llosa de Vicens Vives no sigui total i absolutament esberlada, tots aquells moviments polítics que malden per la Llibertat i la Dignitat de la nostra Excel·lentíssima i Fidelíssima Pàtria estaran coixos. Cal bastir una nova Escola desacomplexada que realment aspiri i ambicioni afrontar de cara aquest nou segle universal.


Actualització, Llibres

Us presentem les darreres adquisicions.

"La Traïció Anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)", de N'Antoni Muñoz i En Josep Catà. La Traïció anglesa mostra el preu de l’abandonament de Catalunya pels anglesos i la importància de la diplomàcia de Felip V per aconseguir fer un tomb en la difícil situació política en què es trobava el 1709.

El llibre explica que la política espanyola no va anar sempre a remolc de la de Lluís XIV sinó que va gaudir d’un cert marge d’independència. Bergheyck fou la peça fonamental en aquest canvi de rumb en el moment en què va proposar oferir als enemics anglesos i holandesos millors avantatges comercials que als aliats francesos. Bergheyck va reblar el clau quan va aconsellar al Borbó espanyol no consentir que el monarca francès negociés en el seu nom les ofertes comercials americanes.

Tot aplicant aquests principis, Monteleón, ambaixador espanyol a Londres, va negociar directament amb el govern tori anglès, però afegint, com a condició prèvia, que Felip V tingués les mans lliures per poder esclafar el poble català i les seves constitucions.

La reina Anna, i el govern anglès, malgrat el Tractat de Gènova (1705) i la paraula de la reina de defensar-les, van cedir als desitjos del monarca espanyol de destruir la sobirania catalana, a canvi d’un sucós benefici comercial amb les colònies espanyoles d’Amèrica. Per tot plegat, es pot dir que el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de Successió

La Traïció Anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)
La Traïció Anglesa.
Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana
(1706-1715)

Antoni Muñoz & Josep Català

 

Presentació del llibre:

  • Data: Dimecres 9-set-2009
  • Lloc: Seu del Memorial 1714 (Fossar de les Moreres, Barcelona)
  • Hora: 19:00h

Dades del llibre:

  • Antoni Muñoz i Josep Catà
  • 366 pàgines amb imatges i gravats.
  • Llibres de l'Índex
  • ISBN: 978-84-96563-83-4
  • Preu: €22,00

Actualització, Llibres

Us presentem les darreres adquisicions.

"La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Una Institució decisiva en la política catalana", d'Eduard Martí Fraga. Obra clau del Doctor Martí Fraga sobre la, fins ara, enigmàtica Conferència dels Tres Comuns, obra premiada amb la III Beca de Recerca Ernest Lluch.

La Conferència dels Tres Comuns fou una institució consultiva no-permanent formada per delegats designats pels 3 Comuns (Generalitat de Catalunya, Consell de Cent de Barcelona i Braç Militar de Catalunya) que era instituïda quan sorgia un assumpte de cabdal importància política per a Catalunya i que tenia l'objectiu de coordinar i consensuar una resposta política unificada dels 3 Comuns. Més enllà del seu caràcter consultiu, quan els membres de la Conferència consensuaven una decisió, aquesta decisió era assumida inapel·lablement com a pròpia per cadascun dels Comuns, solidificant un bastió comú de les Institucions de la Terra en contra de les agressions i dèries absolutistes de la monarquia.

La Conferència dels Tres Comuns va assolir d'aquesta manera un protagonisme de primer ordre en la defensa de les Constitucions de Catalunya, coordinant a les 3 Institucions de la Terra i arrossegant a la Generalitat, gràcies al Braç Militar i al Consell de Cent, cap a posicions cada volta més combatives i agosarades a l'hora de prendre decisions polítiques transcendentals per a l'esdevenidor de la nostra Pàtria.

Si els castellans sempre han seguit la màxima del "divide y venceràs", l'establiment de conferències entre els 3 Comuns per bastir una política unitària fou la millor estratègia. No resulta estrany doncs, que la Conferència fos titllada pels borbònics de "perniciosa y maliciosa (...) triplealianza (...) oráculo de toda la nación catalana", i que finalment el Duc d'Anjou, Felip V, acabés prohibint que els Comuns de Catalunya poguessin fer conferències entre ells.

No seria fins a l'entronització de Carles III que la Conferència seria legalitzada constitucionalment, reprenent encara amb més força el seu lideratge sobre la política de les institucions catalanes, aconsellant la convocatòria de la Junta de Braços que acabaria per declarar la Guerra a Ultrança contra França i Felip V el 1713, i la negativa a escoltar la oferta borbònica de negociació el setembre de 1714.

La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Una Institució decisiva en la política catalana

Notícia, 19 de desembre del 2009

Els retrats dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona
     salvats del Museu de Montjuïc

L'Ajuntament de Barcelona ha retornat aquest divendres la galeria dels 54 quadres dels comtes catalans. D'aquests quadres a l'oli n'hi ha 46 que estaven exposats al Museu Militar i van ser pintats per Filippo Ariosto entre el 1587 i 1588 per encàrrec de la Generalitat. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha destacat que el retorn de la galeria reial més antiga de l'estat espanyol i una de les més antigues d'Europa a la Generalitat significa 'que Montjuïc és un castell recuperat pels ciutadans de Barcelona, i en aquest procés de normalització tots els quadres tornen d'on mai haguessin hagut de sortir'.



Actualització, Dijous 29 d'Octubre del 2009

Nou número de
     "A Carn! Història Militar Catalana"

Número 11, setembre del 2009

A Carn!

Notícia

Francesc Macià no va néixer avui (21-Octubre)

imatge
Tinent Coronel Francesc Macià

L’Avi de Catalunya, més mitificat que conegut, ha estat poc estudiat, fins al punt que tot just ara s’ha sabut que no va néixer avui fa un segle i mig, sinó un mes abans

Som set milions de catalans i tenim un mite fundacional de l’autogovern contemporani, l’Avi Macià. D’aquests set milions, ara mateix només hi ha dues persones que es dediquin professionalment a l’estudi del personatge, que, als 150 anys del seu naixement, més enllà del venerable idealista és en bona mesura una figura per descobrir. Ni els professors d’institut, ni els seus alumnes, ni els pares dels alumnes ni pràcticament ningú en té una imatge complexa i plausible. Malgrat els esforços meritoris de Ramon Arrufat, Enric Jardí, Josep Carner Ribalta, Manuel Cruells, Víctor Castells o Enric Ucelay da Cal, s’ha estudiat poc i s’ha divulgat menys. La recent pel·lícula de Josep M. Forn, tan interessant com feta amb pocs mitjans, va tenir un públic molt limitat. Així doncs, la caricatura és el que predomina en Macià, i les caricatures, ja se sap, són fàcilment manipulables.

Una prova del desconeixement que envolta el personatge és la recentíssima descoberta que Macià no va néixer el 21 d’octubre de 1859, com sempre s’ha dit i repetit, sinó el 21 de setembre, segons consta a l’arxiu de la parròquia de Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú i a l’expedient militar de Macià, de quan va ingressar a l’acadèmia de Guadalajara.

Dels dos estudiosos que tenen entre mans obres de Macià, un d’ells és un nouvingut superintegrat al país, l’italià Giovanni C. Cattini. L’altre és el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Josep M. Roig Rosich. Cattini acaba de publicar "El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana" (Ara Llibres), que es presenta avui, a les 19.00 hores –sí, 21 d’octubre, data del suposat 150 aniversari– al Museu d’Història de Catalunya. Roig Rosich prepara l’edició dels textos de Macià entre 1907 i 1931, per demostrar que no era només un home d’acció. Tindrà enllestida l’obra l’any que ve.

Cattini i Roig Rosich creuen que falta molt per conèixer sobre Macià. No aspiren que es facin grans descobertes, però sí a fer llum sobre punts foscos. Segons Roig Rosich, “en detall i en profunditat, coneixem ben poques coses de Macià. Per exemple, de la seva vida militar. O de les relacions amb la Lliga Regionalista i amb la resta de partits entre 1917 i 1923. O de la seva actitud enfront de la Mancomunitat i del projecte d’Estatut d’Autonomia del 1918-19. O de l’entrellat de la creació d’ERC. O de què va passar després de la proclamació de la República Catalana el 17 d’abril de 1931: a què va renunciar exactament, com va anar la negociació?”. Fins fa poc, a la llista també hi hauríem pogut posar els fets de Prats de Molló, dels quals només teníem un bo (Macià) i un dolent (el nét de Garibaldi). Cattini, sobretot gràcies a documentació italiana, ha bastit ara una crònica d’espionatge i diplomàcia internacional en què l’intent d’expedició militar catalana va ser utilitzat en el joc subterrani de la política exterior italiana respecte de França. Cattini, que al llibre remarca els contactes antifeixistes de Macià (no només amb italians, també amb Rússia), afirma que començaria a ser hora de desterrar la idea que “Macià era un feixista que es va acostar a l’esquerra: aquesta visió no s’aguanta per enlloc, ni per discurs ni per relacions”. Cattini no ho diu, però es refereix a les tesis d’Ucelay da Cal.

Els buits entorn de l’Avi de Catalunya són importants. Per exemple, són ben pocs els que s’han acostat a l’epistolari Macià dipositat a l’Arxiu Nacional. Alguns papers, però, s’han perdut per sempre: en la seva època de diputat a Madrid escrivia diàriament a la seva esposa, però totes les cartes es van cremar a la finca familiar de Balmanya. Roig Rosich creu que “se li han dedicat estudis equilibrats i globals, però falta la gran biografia. El que passa és que, segurament a causa dels elements romàntics i mítics que l’envolten, els joves historiadors no s’hi interessen, quan del que es tractaria és de posar-s’hi amb voluntat de ser crític”.

De fet, el mateix Roig Rosich proposa un títol polèmic per al llibre: Francesc Macià, el gran terrorista. “Així és com se’l consideraria avui, des del moment que usava la violència contra l’Estat”. En aquesta línia, tant Cattini com Roig Rosich remarquen la mentalitat de militar de Macià, un aspecte poc valorat en un país refractari a l’exèrcit: “Tenia un profund sentit de l’ordre i el protocol, que va saber imprimir a la Generalitat”.

I tenia consciència del seu lideratge o cabdillatge en una època en què la incipient política de masses reclamava figures que imantessin la gent. “Un lideratge forjat gràcies a haver-s’ho jugat tot –la carrera militar, la poltrona política, el patrimoni familiar i l’aspiració a una vida burgesa– pel seu ideal d’una Catalunya lliure i socialment justa”, conclou Roig Rosich.


Notícia

15 d'Octubre, Commemoració de l'afusellament del
     President de la Generalitat, Lluís Companys i Jover


imatge

Actualització

Anales de Cataluña
     y epilogo breve de los progressos,
     y famosos hechos de la Nación Catalana (1709)

Googlebooks ha publicat els 3 volums dels "Anales de Cataluña", obra de l'insigne pròcer Narcís Feliu de la Penya († 1712). En transcrivim un extracte de la dedicatòria del Tercer Volum:

«Al Fidelissimo, y Excelentissimo Principado de Cataluña

Fiel y agradecido el Principado de Cataluña todas sus operaciones, progressos, y victorias las consagra á Dios, de cuyo divino favor proceden, y las ofrece á su Rey, por cuya grandeza se executaron, y por esta atención hize humilde sacrificio à Jesvs nuestro Señor Crucificado, del primer Tomo destos Anales, poniéndole baxo de sus divinas Plantas , y del segundo al Rey nuestro Señor buscando el favor en su soberano Patrocinio; y aviendo de cumplir quanto en mi cabe à mis obligaciones, siguesse dever el reconocimiento à la Patria, dedicándole este tercer Tomo, en manifestacion de mi afecto á Dios, al Rey, y á la Patria:

Y como soy Catalan, por natural de Barcelona, y el Principado de Cataluña sea Patria general de todos los Catalanes, y que han nacido en sus limites, con demostracion cariñosa ofrezco este tercer Tomo a la cierta protección del Principado ; no deviendo quitarle lo que es tan suyo, соmо las Virtudes heroycas, Proezas insignes, gloriosas Victorias, è inimitables Hazañas de sus Valientes, y Magnánimos Hijos, y Naturales, de cuyas glorias ha sido corto limite la redondez del Orbe. [...] »

Don Narciso Feliu de la Peña y Farell

Anales de Cataluña
Anales de Cataluña
(1709)


Article

Ausiàs March (1400-1459)
     550 Anys de la mort del gran cavaller i poeta valencià

Un altre magnífic i impactant documental fet per la Televisió Valenciana, que posa en evidència la deixadesa, la misèria i l'obsessió per esborrar-nos la memòria de l'actual TV3 i del Tripartit, que s'estima més gastar-se milionades d'euros en temes, "no tant essencialistes".

"Ausiàs March, Cor d'Acer, de Carn i Fusta"

Ausiàs March, qualificat moltes voltes del Shakespeare valencià, expandí els límits de la llengua més enllà del límits imaginables, resultant a vegades incomprensible, no ja només per un lector del segle XXI, sinó pels propis contemporanis del seu temps. Això no obstant, els seus poemes d'amor i de mort, transcendeixen més enllà de les paraules:

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, levant los deuen subvenir ab lurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal qu'en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bollirà·l mar com la cassola·n forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn; grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran


Batalla de Talamanca

Així dispost, dolç me sembla l'amarg, tant és en mi enfeccionat lo gust. A temps he cor d'acer, de carn e fust. Jo só aquest, que em dic Ausiàs March


Article

Nova web!
     www.guerradesuccessio.cat

El grup DIDPATRI de la UB, del qual en formen part En F. Xavier Hernàndez Cardona (Història Militar de Catalunya, Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714) i En Xavier Rubio (Almenar 1710), ha llançat una nova i impressionant web sobre la Guerra de Successió.

Us recomanem a tots que a partir d'ara romangueu atents a aquesta nova web:

Museu Virtual de la Guerra de Successió (1702-1714)

Museu Virtual de la Guerra de Successió (1702-1714)

Museu Virtual de la Guerra de Successió (1702-1714)
Museu Virtual de la Guerra de Successió

Actualització, Llibres

Us presentem les darreres adquisicions.

"Un cadàver exquisit", de Jordi Mata, és una novel·la històrica situada en els crucials darrers anys del regnat de Carles II, caracteritzats per les intrigues i maquinacions a la cort de Madrid i a la resta d'Europa per tal d'establir qui seria el nou successor al tron de la Monarquia Hispànica. La novel·la ens acosta a la vida d’aquell canvi de segle de la mà dels protagonistes: en Jesús Arguimbau, un empordanès que fa de criat a la cort, en Gaietà Betoret, un aventurer reusenc, i l’Ettienne, un francès radicat a Barcelona. Aquests protagonistes ficticis es barregen amb d'altres catalans reals de l'època, com ara en Pau Ignasi de Dalmases i Ros i en Narcís Feliu de la Penya, recreant d'aquesta manera el tèrbol i tens ambient de l'època mentre progressivament es desgranen les motivacions i els interessos que acabaren provocant l'esclat de la "Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica".

"Emmordassats i complaguts. La Guerra de Successió que no ens contem", també de Jordi Mata, Premi Nacional d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2008. Interessant assaig d'anàlisi sociològic i històrico-polític; en Jordi Mata abandona el conreu de la ficció per atacar la doctrina del victimisme polític que s'ha imposat sobre la societat catalana durant les darreres dècades.

L'estratègia que segueix l'autor és la d'explicar com alguns dels fets memorables ocorreguts durant la "Guerra dels Segadors" i durant la "Guerra per la Successió" han estat convenientment velats i menystinguts per la Catalunya oficial i políticament correcta; posa d'aquesta manera en evidència, en palpable i cru negre sobre blanc, com la doctrina del victimisme polític esbiaixa i tergiversa de manera implacable la memòria col·lectiva de la nostra nació, per tal de preservar el domini sobre el nostre poble a base de mantenir-lo mesell i fatalment resignat. Hom conclou que la pràctica i divulgació del victimisme no és res més que una manera de col·laborar amb l'enemic.

Emmordassats i complaguts   Un cadàver exquisit

Menys encertada, o més agosarada, ens resulta la tàctica emprada per l'autor; el to del llibre es caracteritza per la ironia, pràcticament corrosiva, i el sarcasme, a vegades demolidor i fatalista; emprar la tàctica de l'enemic per a derrotar a l'enemic és, si més no, ser molt agosarat, resultant a vegades pràcticament contradictòria la tàctica emprada amb l'objectiu buscat. Tot i així, el llibre conté frases clares i punyents que s'alcen violentament assenyalant amb dit acusador:

"Perquè, a casa meva, es feia el silenci sobre successos susceptibles de millorar una autoestima que, me n'adonava, no s'atacava només des de l'exterior?"

"El passat de Catalunya (...) presenta una peculiaritat selectiva negativa que a la llarga ens pot perjudicar irremeiablement, si és que ja no ho ha fet. Un poble que es resumeix en el dolor i la desesperança, que oculta o menysprea aquelles empremtes que el fan coratjós, s'ha rendit, per molts discursos reivindicatius que es facin per a crear la il·lusió d'una futura prosperitat o d'una incorporació al concert de les nacions plenament lliures."

"I de mica en mica es perfila la gran pregunta: si una dada amb característiques que no la fan prescindible, de sobte ho és, si l'existència d'un fet es pot esborrar independentment de la seva magnitud o a causa de la seva magnitud, quins trossos de la història d'aquest país sofert i irritant ens han amagat els uns i els altres, els qui ens veuen com a regió, i els qui ens proclamen nació?"

"(...) cal preguntar-se perquè determinats passatges de la nostra història en els quals predomina l'acció, una moral emprenedora i immediata que subratlla la realitat de la nació, romanen en la foscor sotmesos a una manipulació passiva, però manipulació al cap i a la fi."

"A quin 'nosaltres' - no 'nosotros' - representatiu d'un 'partit', d'una 'capelleta', d'una 'classe' o d'un 'tinglado', que diria Fuster, li complau perpetuar en el pensament col·lectiu que la feblesa del nostra poble és endèmica?"

"Amb aquesta marginació en el nostre imaginari col·lectiu de la Catalunya triomfant present en el cant dels segadors, el patriotisme de butxaca vencia la realitat i feia de la frustració un senyal d'identitat predominant. Que el segrest de part de la nostra història encara no està resolt ho prova no tan sols la seva total absència en el bagatge cultural mitjà de la població, sinó la desídia d'organismes públics (...)"

"A un fill d'una educació espanyola integrista no se li podien ni poden demanar miracles. El problema es planteja quan són els mateixos catalans qui comparteixen aquesta ignorància per no se sap ben bé quins sous."

"Fem que unes velles realitats catalanes, malgrat la por, la timidesa o el càlcul d'uns grapats de catalans, comencin a compartir honors en les memòries (...)"


Notícia, 26 de novembre del 2009

La Generalitat de Catalunya restaurarà la tomba
     del rei en Pere III d'Aragó "el Gran"

Per fi una bona notícia sobre la preservació del patrimoni català. Restauració del sepulcre del rei Pere III d'Aragó "el Gran" (comte Pere II de Barcelona), malgrat el greu analfabetisme històric i l'integrisme regionalista de què ha fet gala la Generalitat al difondre la notícia.

El conseller Tresserras ha anunciat que els estudis previs realitzats semblen corroborar que el sepulcre del [comte] Pere II [de Barcelona] el Gran seria l'única tomba reial de la Corona [d'Aragó] d'època medieval que no ha estat [mai] profanada.

  • La restauració és una oportunitat única d’obtenir dades sobre la figura d’un dels reis europeus més influents de la seva època i responsable de l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània.
  • L’excavació de la tomba pot aportar informació inèdita sobre la vida del [comte] Pere II [de Barcelona], la causa de la seva mort, els rituals d’enterrament, la indumentària i l’armament d’ús reial del segle XIII.
  • La inspecció endoscòpica mostra unes restes humanes cobertes per un teixit i permet intuir la presència d’un crani i d’una possible cervellera o casc.
  • L’analítica de gasos de dins del sepulcre identifica elements com la brea, el betum, el sílice o herbes aromàtiques, que formen part dels processos d’embalsamament reial.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya, restaurarà les tombes reials del [Reial] Monestir de [Santa Maria de] Santes Creus, coincidint amb el 850è aniversari del monument, que se celebra l’any vinent. Les tombes reials, que daten del segle XIV, corresponen als reis Pere [III d'Aragó] el Gran, Jaume II [d'Aragó el Just], la seva esposa Blanca d’Anjou i a l’almirall Roger de Llúria. Aquest projecte de restauració l’ha anunciat avui, dia 26 de novembre, en roda de premsa el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona (1713-1714)

El projecte consisteix en una intervenció arquitectònica, arqueològica i escultòrica a les tombes i l’obertura, l’excavació, l’exhumació i l’estudi de les restes humanes dels sepulcres. Segons els historiadors, aquestes tombes reials són els primers exemples de l’art gòtic català. Durant la roda de premsa, el conseller ha destacat especialment l’obertura de la tomba del [comte] Pere II [de Barcelona] el Gran per a la seva restauració i estudi, “ja que els estudis previs que s’han fet d’inspecció i anàlisi semblen corroborar que es tractaria de l’única tomba reial de la Corona [d'Aragó] d’època medieval que no ha estat profanada i que, per tant, podria aportar dades inèdites del rei”. Segons apunten alguns historiadors, podria tractar-se d’una de les darreres tombes d’un rei medieval encara per estudiar (continuar llegint).


Article

Ernest Lluch, in memoriam
     21-nov-2000 ~ 2009

Ernest Lluch, un dels més destacats economistes de Catalunya de l'escola keynesiana, polític i historiador. Militant del PSC-PSOE, fou Ministre de Sanitat i Catedràtic de Pensament econòmic a la UB. Interessat per la història, publicà diverses obres sobre la Guerra de Successió. Partidari del procés de pau a Euskadi i destacat barcelonista. Fou assassinat per l'organització terroritsta ETA el 21-nov-2000 al garatge de casa seva.

Obres sobre la Guerra de Successió

  • La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració.
  • Las Españas vencidas del siglo XVIII. Claroscuros de la ilustración
  • L'alternativa catalana (1700-1714-1740). Ramon de Vilana i Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes.


Article

350 anys escapçats

350 anys del Tractat dels Pirineus

Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino van signar a París, el 5 de juny de 1659, un tractat entre la monarquia hispànica i la francesa que va rebre l'aprovació reial a l'illa dels Faisans (entre Hendaia i Irun) el 7 de novembre d'aquell mateix any. Es tractava del Tractat dels Pirineus (alguns capítols traduïts, en pdf), un tractat que formava part del contracte de matrimoni entre la filla del monarca hispànic, Felip IV, i el mateix Lluís XIV, regent francès. Com en tantes altres ocasions, els pactes entre les monarquies absolutistes la van acabar pagant els catalans. Entre les clàsules del tractat, s'hi destacava la partició del territori nord-català. El Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passaven a mans de la monarquia francesa sense que cap institució catalana fos consultada sobre el pacte.

Tres-cents cinquanta anys després d'aquells fets, la mobilització ciutadana ha agafat la iniciativa, arran de la inactivitat de les institucions, i sortirà al carrer demà, 7 de novembre, per demanar la derogació del tractat i la recuperació de la unitat entre catalans del nord i del sud ('Els catalans no tenim fronteres', pdf). La Comissió 350 anys s'ha creat per a l'ocasió amb la voluntat de commemorar-ne l'aniversari i d'aplegar les entitats cíviques en la convocatòria dels actes. Formen part de la comissió la Federació d'Entitats, el Casal Jaume I de Perpinyà, el Col·lectiu de Professors de Català per Adults, Aire Nou, CatNord, la Plataforma per la Dignitat, l'Assemblea Nord-Catalana, VilaWeb Catalunya Nord, Maulets, Comissió 11 de Setembre del Penedès, la Coordinadora Obrera Sindical i 10 Mil en xarxa.

350 Anys - Els Comtats
7 de novembre - TOTS A PERPINYÀ - 350 anys de l'amputació dels Comtats

Diada de Sant Narcís de Girona

Diada de Tots Sants (1-novembre)

La Diada de Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una tradició cristiana instiuïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconegut per tal de compensar qualsevol falta en les festivitats dels sants al llarg de l'any per part dels creients. Els seus origens es remunten al Papa Bonifaci IV, qui convertí el Panteó de Roma en una església; posteriorment el Papa Gregori IV en fixà la celebració al primer de novembre, coincidint amb el culte pagà de veneració de les ànimes dels morts.

Tradicions de Tot Sants

És tradició en la Diada de Tot Sants visitar el sepulcre dels parents difunts; també és propi d'aquesta diada menjar castanyes torrades, moniatos i panellets.


Diada de Sant Narcís de Girona

Diada de Sant Narcís (29-octubre)
     Patró Catòlic de la Ciutat de Girona

Narcís de Girona (?. Girona - 18-mar-307, Girona) és un Sant de l'Església Catòlica i Patró de la Ciutat de Girona, doncs segons la tradició, Narcís havia estat bisbe de la Ciutat.

Biografia

La seva historicitat és posada en dubte, doncs la seva biografia és ser fruit de la barreja entre la del Bisbe Narcís de Jerusalem i el Bisbe de Girona. Narcís, nascut a Girona, ja de molt jove havia mostrat la seva pietat i dedicació per les lletres i el coneixement. Nomenat bisbe pels primers cristians gironins, va haver de fugir de la ciutat per les persecucions dels pagans; refugiat a Alemanya, fou acollit a Ausburg per la protistuta Afra i les seves criades Digna, Eunòmia i Eutròpia; després de conversar amb ella, Afra es convertí al cristianisme, però en assabentar-se'n el prefecte romà de la ciutat, la feu executar. Després de 9 anys en terres germàniques, Narcís tornà a Girona el 304; essent Bisbe de la ciutat, el 18-mar-307, els pagans l'assassinaren.

El Miracle de les mosques

Les seves restes foren redescobertes a Girona vers el segle VIII o IX, incrementant-se el seu culte després del Miracle de les mosques durant Setge francès de 1285 en la Croada contra la Corona d'Aragó. Diu la llegenda que les tropes franceses van intentar profanar la seva tomba a Sant Fèlix, però de dins en sortiren milers de mosques que van picar els francesos que, aterrits, van marxar de la ciutat deixant enrera 4.000 cavalls i 20.000 soldats morts per les mosques de Sant Narcís.

Mare de Deú dels Desemparats Austriacista
Sant Narcís de Girona i les mosques

Festivitat

La seva festivitat es celebra el 29 d'octubre, tot i que al martirologi romà consta que la festivitat és el 18-març; tradicionalment es celebrava el 29-octubre per la festivitat de Narcís de Jerusalem. Entre 1593 i 1601 es va traslladar al 18-març, però a partir d'aleshores tornà a celebrar-se el tradicional 29-octubre, quedant fixada la Diada del Màrtir Catòlic com la festivitat única de Girona des del 1666. El 1387 va ser nomenat protector i patró de la ciutat de Girona, substituint Sant Feliu de Girona, celebrant-se durant la seva festivitat un ofici solemne presidit pel bisbe a Sant Fèlix.

Ofici de Sant Narcís

Durant l'ofici, als assistents se'ls dóna el Cotó de Sant Narcís, una bosseta amb cotó beneït que guareix el mal d'orella, i es permet besar les poques relíquies que queden del sant. Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes entre els fidels, les quals havien estat durant la missa posades sobre el sepulcre del sant. Es deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada.

Profanació de la tomba i de les restes de Sant Narcís de Girona

El seu cos s'havia mantingut miraculosament incorrupte, però el 1936 el seu sepulcre fou destrossat i el seu cos va ser tret del reliquiari, arrossegat pels carrers i cremat, essent llençades les cendres al riu. Avui, al sepulcre, només hi ha una imatge que reprodueix el sant jaient.

Sant Narcís durant la Guerra per la Successió

Sant Narcís fou el protector i patró catòlic del Regiment d'Infanteria Alemanya aixecat el 1713 a Barcelona i que lluità heroicament durant tot el setge contra els borbònics fins arribar al martiri col·lectiu en la Batalla de l'11 de setembre de 1714.


Actualització

Memorial 158. Olesa als defensors de la Llibertat

Memorial 158

Magnífica obra fruit de les investigacions d'en Xavi Rota i Boada, emèrit prohom d'Olesa de Montserrat, impulsor de la monument d'homenatge Memorial 158 en memòria de tots els homes i dones morts en defensa de les Llibertats Nacionals de Catalunya i del rei Carles III, defensor del patrimoni històric de Catalunya, historiador i arxiver, d'ample bagatge cultural i intel·lectual, i insigne patriota català.

"Quaderns d'història Memorial 158" explica la investigació d'en Xavi Rota a l'Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, l'estudi, buidatge i transcripció de la informació sobre els 158 soldats (i soldades) austriacistes morts/es durant la Guerra de Successió, la majoria vinguts de terres llunyanes, i que finaren els seus dies a l'hospital d'Olesa de Montserrat, i del monument d'homenatge que en preserva el seu record.

L'obra compta amb el pròleg d'en F. Xavier Hernàndez Cardona: "El Memorial 158 és una petita gran contribució contra l’oblit. El treball de Xavier Rota ha permès recuperar i dignificar la memòria d’alguns d’aquells que, en aquella duríssima Guerra de Successió, van deixar la vida en defensa de les llibertats de Catalunya i per una Europa sense tiranies. Llocs recuperats i històries publicades. La memòria contra la claudicació. Sense història no hi ha passat... ni present, ni futur. Honor als nostres morts. Honor als nostres soldats.”

I és que gràcies a l'esforç, la dedicació i la força de voluntat d'en Xavi Rota, quedarà testimoni que el sacrifici d'aquells 158 homes i dones mai no serà oblidat.

Secció: Literatura i Premsa


Diada Nacional de Catalunya 2009

El film impossible sobre el General Josep Moragues

La darrera Diada de l'11 de Setembre, l'Ajuntament de Sort va fer un acte de presentació pública d'un guió sobre un possible film sobre el General Moragues.

Malgrat que la notícia reproduïda en diversos diaris donava el film per segur, la veritat és que l'acte de presentació tractava de donar un impuls a un projecte que està aturat, per la voluntat política de l'actual Govern Tripartit, des de l'any 2005. En aquest projecte hi estan implicats tant l'Ajuntament de Sort (CiU), lloc d'on era filla la segona muller del General, com l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm (ERC), lloc on nasqué Josep Moragues. I tal com reconeixia l'alcalde de Sant Hilari Sacalm (ERC), la veritat és que "el projecte està aturat i pendent de finançament", "no se sap ni quan es farà la pel·lícula" i en Joel Joan "té pocs números de fer-lo".

Il·lm. Sr. Agustí López i Pla, Diputat i Alcalde de Sort (CiU)   Il·lm. Sr. Joan Garriga i Crous, Alcalde de Sant Hilari Sacalm (ERC)
Il·lm. Sr. Agustí López i Pla,
Diputat i Alcalde de Sort (CiU)
Il·lm. Sr. Joan Garriga i Crous, Alcalde de Sant Hilari Sacalm (ERC)
1.000.000 € per a l'Equador
El Vicepresident Carod-Rovira regalà 1.000.0000€ a les llengües indígenes d'Equador

El film sobre el General Moragues "està aturat i pendent de finançament"

I és que les disputes i els bloquejos polítics sobre el film del General Moragues, demostren com la sectària classe política catalana actual té com a prioritat el seu propi interès partidista abans que l'interès comú de la Pàtria.


Diada Nacional de Catalunya 2009

BUM (Barcelona Universal Models):
     Figures històriques de la Guerra per la Successió - 1714

Reproduïm la notícia publicada a The Catalan Wargames Resource sobre la presentació de les figures històriques per a Wargames (Jocs de Guerra) de la Guerra de Successió i de l'11 de setembre de 1714 editat per BUM (Barcelona Universal Models):

Potser alguns recordareu, per la crònica que el passat 8 d'Agost en férem, que hi havia prevista la presentació de la col·lecció a escala 1/72 de soldadets catalans de la Guerra de Successió Espanyola, que havia estat convocada per al dia 8 de Setembre per part del seu fabricant, la firma catalana Barcelona Universal Models (BUM). Tot i que fins ara no n'havíem escrit res, nosaltres hi vam ser: més concretament, l'amic Xavier Rubio -un dels ponents de la conferència- i el webmestre que us escriu, en qualitat de convidat en nom de The Catalan Wargames Resource.

imatge imatge
BUM German Models 1/72
Barcelona 11 de Setembre
imatge imatge
Artilleria Catalana i Barricades
Artilleria i Hússars hongaresos
imatge imatge
Reg. cavalleria Nebot i Sant Jordi
Exèrcit de Felip V
imatge imatge
Batalla d'Almenar 1710
Exèrcit Felip V Almansa 1710
imatge imatge
Cavalleria de Felip V
Artilleria i Estat Major Borbònic

Recull de fotografies de l'acte de presentació:

Vídeo de la conferència - Part 1: Inici de la presentació

Vídeo de la conferència - Part 8: Exemplars paraules del Director del CHCC



Diada Nacional de Catalunya 2009

Miquelets de Catalunya
     a la Diada de l'11 de Setembre

Recull de fotos de la participació de l'Associació Miquelets de Catalunya en els actes de la Diada de l'11 de Setembre, honorant la memòria dels màrtirs de l'11 de Setembre.

Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València
Micalets del Regne de València Micalets del Regne de València

Article

Recordem?

El present i el futur d’un país té les arrels en el seu passat i en la seva història. És per això que cal que la tinguem present i la recordem, sense complexos ni silencis forçats. (Article del diari Tribuna.cat)

Aquesta setmana es va celebrar el 91é aniversari de l’armistici que va posar fi a la primera guerra mundial, una de les més cruentes que s’han viscut al continent. Tots els països europeus que van patir aquesta guerra ho han commemorat i recordat. S’han homenatjat els morts en les guerres i s’ha volgut recordar, que no és sinònim de glorificar, la història per tal de fer present a les noves generacions els horrors viscuts.

Aquesta setmana també va tenir lloc la celebració de la caiguda del mur de Berlin, ara fa 20 anys, que va suposar l’inici de la fi de les dictadures comunistes als països de l’Europa de l’est. Amb la caiguda dels règims comunistes aquests països van poder recordar episodis de la seva història que s’havien silenciat. El cas de Polònia és especialment significatiu. Ara fa 70 anys, quan la segona guerra mundial va esclatar, Polònia va patir alguns dels episodis més durs que van tenir lloc durant la guerra, molts del quals van quedar silenciats durant els anys de la dictadura comunista. Així, per exemple, a Varsòvia hi ha el museu sobre l’aixecament de la ciutat que tingué lloc l’estiu del 1944 contra l’ocupació Nazi. La rebel·lió va durar 63 dies durant els quals van morir 200.000 persones i la ciutat va quedar completament destruïda. Des de la inauguració d’aquest museu ara fa 5 anys més d’un milió i mig de persones l’han visitat, una xifra elevadíssima. Un plantejament museístic vivencial, amb molts efectes visuals i dinàmics captiven l’atenció del visitant i permeten explicar els fets.

Tot plegat ens hauria de fer reflexionar i a la vegada servir d’exemple a l’hora de recordar els nostres fets històrics. A Catalunya no hi ha cap museu que tracti, amb tota la seva complexitat, la guerra civil, o fins i tot la guerra de successió de 1714. Quan ara fa uns anys es van descobrir al mercat del Born de Barcelona restes de la ciutat que havien petit el setge de 1714 es va obrir un debat, i una oportunitat, per poder museïtzar les restes i explicar uns fets que van marcar la nostra història de forma decisiva. Al final es va optar per una decisió tèbia i asèptica que encara està per veure.

El present i el futur d’un país té les arrels en el seu passat i en la seva història. És per això que cal que la tinguem present i la recordem, sense complexos ni silencis forçats.


Article

"La normalitat de la museística militar"

Editorial de la revista d'Història Militar Catalana "A Carn!"

L'obertura i consolidació del Museu de la Batalla de l'Ebre o les museïtzacions de diversos aeròdroms militars de la GCE, donen esperances per pensar que estem enfilant la normalitat en el panorama museístic del nostre país.

Comentava P. de la Fuente (en un treball que aquí li recensionem) al voltant de l'”al·lèrgia a les qüestions estrictament militars” que ha patit la nostra historiografia. Aquesta al·lèrgia s'havia encomanat a d'altres aspectes de la nostra Cultura, d'una banda les veus més sentides, disposades a esquinçar-se les vestidures contra qualsevol manifestació que ensumés, ni que fos de lluny, una suposada apol·logia de la Violència, fins a caure en la sensibleria. D'una altra els falsos profetes de la pàtria catalana, que envesteixen contra tot allò que no sigui català, sense parar compte que també pot ser cultura i que també pot haver-se relacionat, vinculat i tingut molt a veure amb Catalunya.

Perquè sí un Museu de la Batalla de l'Ebre, i per què no un museu militar a Montjuïc? Tots dos acompleixen la seva funció pedagògica, mostrar la Història militar i ensenyar les conseqüències d'allò que mai no hauria d'haver succeït i que mai s'ha de repetir. Si no ho veiem amb els nostres ulls, no ho sabrem, però ho hem de veure tot, sense filtres.


Notícia Actes Diada Nacional de Catalunya

Vicepresidència tomba 23 projectes sobre el "1714",
     al·legant que, ara, no té pressupost

1.000.000 € per a l'Equador
El Vicepresident Carod-Rovira regalà 1.000.0000€ a les llengües indígenes d'Equador, i ara al·lega que no té
pressupost pel General Josep Moragues

Després que el març passat la Conselleria de Vicepresidència decidís regalar a les llengües indígenes d'Equador 1.000.000€ dels impostos dels catalans en el viatge que el Vicepresident Carod-Rovira va realitzar al país centre-americà, la Conselleria anuncia ara que no disposa de pressupost per finançar les iniciatives i projectes per commemorar el "1714 i la memòria del General Moragues".

El 2014 molesta i preocupa

Quan s'acosten els 300 anys de la fi de la Guerra de Successió, i arreu de Catalunya s'estan multiplicant progressivament les iniciatives i projectes per preparar amb un mínim de dignitat i decència les commemoracions, el Vicepresident Carod-Rovira s'està enrocant en la "manca de disponibilitat pressupostària" per a rebutjar la concessió d'ajuts i subvencions a aquests actes.

Sembla que la commemoració del 2014 molesta i preocupa, i molt. I és que la cosa bé de lluny.

Any 2005, s'anuncia la creació de la "Comissió Catalunya 2014"

El 2005, en els 300 anys de l'inici de la Guerra de Successió, el Govern Tripartit va anunciar sorollosament la creació de la "Comissió Catalunya 2014". La idea, il·lusionant i ambiciosa, tenia l'objectiu de "recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió" i preparar amb un marge suficient de temps les commemoracions del 2014 sobre les conseqüències que va tenir per a l'organització política i institucional de Catalunya.

La Comissió havia d'estar formada pel conseller primer i setze vocalies repartides entre diversos departaments, la CCRTV, l'Ajuntament de Barcelona, la Federació Catalana de Municipis, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, l'IEC, el Consell Nacional de Dones de Catalunya i una representació de les universitats dels Països Catalans. L'acord establia que s'havia de reunir almenys un cop per any i que podria crear els comitès o grups de treball que considerés oportuns.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2006

Després dels anuncis i declaracions d'intencions varen venir les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2006. I en cabat, res de res. El 2007, passats 2 anys de creació de la "Comissió Catalunya 2014", ningú ja no en sabia res; de manera que tot indicava que s'havia convertit en una comissió fantasma.

2005-2007, 2 anys perduts

Finalment, davant les preguntes que els partits de l'oposició van formular al Govern sobre l'organigrama i l'activitat d'aquesta comissió fantasma, la directora general d'Acció Departamental Margarida Aritzeta acabà per reconèixer que la Comissió Catalunya 2014 "no disposa de cap comissari, ni de partida pressupostària".

Eleccions municipal 2007. La "Comissió Catalunya 2014" ressuscita

Amb les Eleccions Locals del 2007, la Comissió Catalunya 2014 va ressuscitar miraculosament. La comissió va passar a dependre de la Conselleria de Vicepresidència, sota la tutela directa del Vicepresident Carod-Rovira, i passà a rebre el "suport executiu i tècnic" del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis".

2007-2008, activitat marginal

El Vicepresident Carod-Rovira presentà un logotip i anuncià finalment activitat pública per a la Comissió: l'exposició del Museu d'Història 'Catalunya i la Guerra de Successió'; un cicle de conferències sobre aquest conflicte bèl·lic; l'edició del fullet 'Ruta 1714'; la presentació d'un llibre sobre Lluís Companys i la coedició del llibre 'La Guerra de Successió i Catalunya', segons consta a la resposta parlamentària.

Any 2008, la "Comissió Catalunya 2014" derogada

Passades les eleccions, l'interès pel 2014, per la Guerra de Successió, pel General Moragues i per tot plegat desaparegué de nou; en resum, després de 4 anys de miserable existència i titulars als diaris, la "Comissió Catalunya 2014" acabava sent derogada i el seu rang d'actuació fou transferit a la "Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals de Catalunya".

2009, no hi pressupost pel "1714 i el General Moragues"

El 3-abr-2009 s'obrí la convocatòria per a la presentació de sol·licituds de subvencions a la nova "Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals de Catalunya". Dins de l'ampli ventall d'opcions sobre les diferents commemoracions històriques, es tenia el detall de reservar una partida específica pels projectes "relacionats amb la Guerra de Successió" i es preveia una "línia prioritària per a la recopilació de material literari, folklòric, llegendari, iconogràfic, documental i musical sobre el General Josep Moragues", així com també sobre els altres herois de la Guerra de Successió.

El passat mes d'agost es publicà la resolució sobre la concessió d'ajuts: peticions ben modestes han estat retallades dràsticament, mentre que d'altres, fins a 23 en total, han estat rebutjades totalment al·legant com a únic argument la "manca de disponibilitat pressupostària" de la Conselleria de Vicepresidència.

El Vicepresident Carod-Rovira contra la commemoració del 2014

I és que els fets posen en evidència l'escàs interès del Vicepresident Carod-Rovira per commemorar el 2014 amb un mínim de dignitat i decència.

Mentre associacions, col·lectius, editorials i simples patriotes s'estan gastant els calers de la seva butxaca i pidolant arreu una miserable contribució que els permeti dur a terme les seves activitats d'homenatge als màrtirs de 1714, la Conselleria de Vicepresidència retalla, quan no denega totalment, qualsevol tipus d'ajut.

La manca de fons al·legada pel Vicepresident Carod-Rovira per denegar ajuts contrasta amargament amb les fabuloses subvencions que es destinen a d'altres fins que, segons sembla, deuen ser de més interès que els 300 anys de la pèrdua de les nostres Llibertats Nacionals; a tal d'exemple, algunes dels projectes pels quals no hi ha cap "manca de disponibilitat pressupostària":

Aplicació pressupostària: VP02 D/481000100/2310. Finalitat: Taula per al diàleg multi-actors per a la reforma de les institucions internacionals. Import: 20.000€

Aplicació pressupostària: VP02 D/482000100/2310. Finalitat: Activitats de difusió i promoció dels principis de les Nacions Unides. Import: 40.000€

Aplicació pressupostària: VP02 D/482000100/2310. Finalitat: Projecte Twinned Peace Football Schools. Import: 69.950€

Aplicació pressupostària: VP02 D/482000100/2310. Finalitat: Organització mundial de governs locals Import: 295.000€

Aplicació pressupostària: VP02 D/482000100/2310. Finalitat: Despeses del programa Altaveu de les cultures. Import: 6.000€

Aplicació pressupostària: VP02 D/482000100/2310. Finalitat: Estudi sobre les formes de participació en les institucions internacionals. Import: 40.000€

Aplicació pressupostària: VP02 D/449000800/2310 Finalitat: Conveni plurianual Euromed Permanent University Forum. Import: 200.000€


Actualització, divendres 18 de setembre del 2009

'Un Stalingrado en la Anoia'
     Batalla de Prats de Rei-1711

La Batalla de Prats de Rei fue la mas larga i masiva de la Guerra de Sucesión

Un Stalingrado en la Anoia

Notícia - 350 Anys del Tractat dels Pirineus

Tractat dels Pirineus-1659


350 Anys - Els Comtats
7 de novembre - TOTS A PERPINYÀ - 350 anys de l'amputació dels Comtats

Notícia - 350 Anys del Tractat dels Pirineus

350 Anys del Tractat dels Pirineus-1659


350 Anys - Els Comtats
7 de novembre - TOTS A PERPINYÀ - 350 anys de l'amputació dels Comtats

Notícia

Seminari: Alicante 1709
      La Guerra de Sucesión y sus consecuencias

Alicante, del 6 al 8 de octubre de 2009. Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. Universidad de Alicante

La Guerra de Sucesión y sus consecuencias

6 de octubre de 2009. Tarde

  • 16:30 Presentación y apertura
  • 17:00 Dra. Dña. Susana Llorens Ortuño, Técnico del Archivo Histórico Municipal de Alicante, “El Archivo Municipal de Alicante testigo documental bajo los Austrias y los Borbones”
  • 18:00 Pausa
  • 18:30 Dr. D. Vicente Montojo Montojo,Técnico Responsable del Archivo General de la Región de Murcia, “El comercio de Alicante en la transición de los Austrias a los Borbones”
  • 19:30 Preguntas y Debate

7 de octubre de 2009. Mañana

  • 10:00 Dra. Dña. Carmen Pérez Aparicio, Profesora Titular de Historia Moderna de la Universidad de Valencia, “Austria o Borbó? El Regne de València en la cruilla”
  • 11:00 Pausa
  • 11:30 Dr. D. Francisco Andújar Castillo, Catedrático de Historia Moderna de la Universidad de Almería, “La Guerra de Sucesión: la movilización de recursos y hombres”
  • 12:30 Preguntas y Debate

7 de octubre de 2009. Tarde

  • 17:00 Dr. D. Jesús Pradells Nadal, Catedrático de Historia Moderna de la Universidad de Alicante, "Alicante en la encrucijada de la Guerra de Sucesión”
  • 18:00 Pausa
  • 18:30 Dra. Dña. Virginia León Sanz, Profesora Titular de Historia Moderna de la Universidad Complutense de Madrid, “Después de la Guerra de Sucesión."Felipe V y los austracistas valencianos en Italia”
  • 19:30 Preguntas y Debate

8 de octubre de 2009. Mañana

  • 10:00 Dr. D. Enrique Giménez López, Catedrático de Historia Moderna de la Universidad de Alicante, “La administración territorial borbónica en la actual provincia de Alicante tras la Guerra de Sucesión”
  • 11:00 Pausa
  • 11:30 Dra. Dña. María del Carmen IrlesVicente, Profesora Titular de Historia Moderna de la Universidad de Alicante, “1709:1a consolidación del modelo municipal borbónico en tierras alicantinas”
  • 13:30 Preguntas y Debate

ORGANIZACIÓN Y LUGAR DE CELEBRACIÓN

  • Dirección: Maria del Carmen Irles Vicente (Profesora Titular de Historia Moderna de la Universidad de Alicante), y María Luisa Álvarez Cañas (Subdirectora del Departamento de Humanidades y Ciencias del Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”)
  • Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert” y Vicerrectorado de Extensión Universitaria de la Universidad de Alicante.
  • Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras (Edificio de Geografía).

Diada Nacional de Catalunya 2009

Reagrupament Nacional:
     "Acte d'Homenatge al General Moragues"

Historiador i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB
Francesc Xavier Hernàndez Cardona
autor de la "Història Militar de Catalunya" en 4 volums

Som aquí per retre homenatge al General Josep Moragues, un heroi "oblidat", i aquest oblit no és casualitat perquè la historia és selectiva, i sovint els països vençuts renuncien al coneixement del seu propi passat per por d'ofendre el vencedor. Avui Catalunya passa un moment complex i traumàtic i la renúncia a conèixer el passat per millor construir el futur és, òbviament, preocupant.

SOBRE LA HISTÒRIA

"El coneixement del nostre passat és un instrument més de poder per construir el nostre futur"

No es pot construir un projecte de futur sense saber el que som, sense conèixer la nostra trajectòria prèvia. Amigues i amics la història és poder, el coneixement de la història és un poderós i funcional instrument per decidir en el dia i per prendre les orientacions estratègiques de futur. La ignorància de la nostra història és una mostra de la nostra submissió estructural. I és per això que el coneixement del nostre passat és un instrument més de poder per construir el nostre futur.

"El monument al General Moragues és contra la memòria del general, un monument per 'enanitzar' el seu record i potenciar l’oblit"

I en tot això el patrimoni, aquella part del passat que tenim present i a la qual atorguem valor, testimoni evident de la historia, és important per establir un diàleg amb el passat. I és en aquest sentit que no és casualitat la renúncia que a Catalunya s’està fent del propi patrimoni. Avui mateix, aquí mateix, podeu veure aquest monument invisible, incomprensible, il·legible, lleig, equívoc, dedicat al General Moragues. Efectivament és un monument contra la memòria del general, un monument per enanitzar el seu record i potenciar l’oblit.

"Al Born no s’explicarà res de la nostra història nacional"

El Fossar de les Moreres no es van atrevir a destruir-lo, però els arquitectes de disseny es van afanyar a desfigurar-lo. I alguns diuen que al Born, l’escenari de la gesta, allà sí que s’explicarà el que va passar... Que ningú s’enganyi, al Born no s’explicarà res de la nostra història nacional. El projecte ja aprovat i en marxa és una invitació a la desmemoria, que ens mostrarà un conjunt de runes polsoses descontextualitzades de la seva significació històrica. I encara cal dir que les restes del Portal de Sant Daniel i del Baluard de Santa Clara, l’espai on es va produir la més esgarrifosa i sanguinària batalla en defensa de les llibertats catalanes va ser excavat i novament enterrat. I el baluard del Migdia, allà on es va lluitar durament l’Onze de Setembre, ja ho veieu, ha quedat engolit per l’especulació immobiliària immers en el pàrquing d’aquests blocs de pisos d’aquí al darrera. I així podríem continuar.

"On és el Museu de l’Onze de Setembre?"

On és el Museu de l’Onze de Setembre? Ni tan sols hem tingut capacitat per produir un bon documental o una pel·lícula sobre aquests fets i poquíssims són els estudis i novetats editorials que ens expliquen aquests fets. Avui es continua celebrant l’Onze de Setembre, però en cap cas hi ha un esforç per reflexionar sobre el que va passar i per què va ser important la data, i sovint els discursos amaguen que allò que estava en joc era, precisament la continuïtat de l’Estat Català.

"No és casual que el govern, precisament aquest govern, hagi anunciat ja el desmantellament del Museu d’Història de Catalunya"

I no us enganyeu, aquesta destrucció de la història no és casual; forma part del procés de la nostra minoració com a poble, com tampoc no és casual que el govern, precisament aquest govern hagi anunciat ja el desmantellament del Museu d’Història de Catalunya, decisió que, òbviament, és tot un símbol.

GENERAL JOSEP MORAGUES

Per tant, som avui aquí per a fer memòria. I en primer lloc per recordar Josep Moragues, un General de Batalla que va lluitar al servei del Rei Carles III durant la Guerra de Successió espanyola. Combatent des dels primers dies de 1705, compromès amb la conspiració dels vigatans ascendí successivament a coronel i general. Durant la darrera campanya de la Guerra, la del 1713 a 1714 va combatre a l’exterior i es va acollir a la Capitulació de Cardona. En l’onada de repressió anticatalana que, finalment, va desfermar Felip Quint va ser capturat i executat cruelment, i el seu cap va penjar durant anys en el Portal de Mar.

"El General Moragues va pagar amb la pròpia vida la seva lleialtat a l’Estat Català i a allò que el representava: les Constitucions de Catalunya"

Amb l’execució del General Moragues es simbolitzava també l’execució de la resistència catalana. És per això que avui som aquí retent homenatge a aquesta persona, un general que potser va prendre decisions militars discutibles, però que va pagar amb la pròpia vida la seva lleialtat a l’Estat Català i a allò que el representava: les Constitucions de Catalunya. Un general oblidat com tants altres generals catalans oblidats, perquè no està be que els vençuts tinguem història militar, ni molt menys recordar-la.

"Catalunya tenia generals perquè tenia un exèrcit propi, i el tenia perquè era un Estat sobirà i és això el que, principalment hem de recordar"

I, efectivament Catalunya va comptar amb molts i bons generals: Basset; Bellver; Thoar, i molts d'altres... i l’extraordinari cap dels Exèrcits de Catalunya, el general Villarroel, i el magnífic cap de l’exèrcit exterior, l’invencible Marquès de Poal. Molts van patir presó, pobresa o exili. Avui retent homenatge a Moragues els recordem a tots ells. Honor als generals, als militars, als soldats de l’Estat Català, perquè efectivament Catalunya tenia generals perquè tenia un exèrcit propi, i el tenia perquè era un Estat sobirà i és això el que, principalment hem de recordar.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

"En el combat per la construcció d’una nova Europa, Catalunya i els estats d‘Aragó es van alinear clarament i oberta a favor de les opcions progressistes i de futur"

Hem de recordar també el context d’aquella llunyana i fosca guerra que tant va decidir el nostre destí, però que també va decidir el d’Europa. En aquells moments dos models de futur per a Europa i la humanitat. D’un costat la barbàrie representada per la dictadura militarista de la monarquia absoluta que encarnava a França i Espanya la dinastia dels Borbó. De l’altra l’Europa progressista, la comercial, industriosa i proto-democràtica que representaven les potències marítimes i la monarquia d’Àustria respectuosa amb les constitucions i personalitat cultural dels territoris, en definitiva l’Europa que apuntava cap al progrés, la modernitat i la llibertat. En aquest combat per la construcció d’una nova Europa, Catalunya i els estats d‘Aragó es van alinear clarament i oberta a favor de les opcions progressistes i de futur.

"L’Antic Règim dels Borbó era una via morta en la construcció d’Europa"

Sovint la historiografia espanyola, i també alguns historiadors catalans tenen la desvergonya d’afirmar que els borbons representaven el progrés i que Catalunya defensava anacròniques posicions medievals. Que ningú s’enganyi. L’Antic Règim dels Borbó era una via morta en la construcció d’Europa. Una via que ni tan sols va sobreviure al mateix segle XVIII i la seva inviabilitat es va fer explícita quan la guillotina va tallar el cap de Lluís XVII de França.

I en aquest context d’enfrontament europeu la Catalunya que a finals del XVII buscava un nou model econòmic i alhora continuar la revolució política segons els actius constitucionals va buscar, òbviament la vinculació amb l’espai de progrés austriacista. I el nostre rei, Carles, a qui vergonyosament la historiografia, per tal de minoritzar, anomena “l’Arxiduc“, va ser un bon rei i va treballar per Catalunya, i en persona va defensar la ciutat en el setge del 1706, i en persona va dirigir els seus exèrcits, cavalcant al davant amb una branca d’olivera i parlant a cadascú en la seva llengua. No és d’estranyar el gran suport que els catalans van donar al seu rei. Els reis Carles i Elisabet, co-protagonistes d’aquesta darrera aventura de l’Estat Català sempre van portar Catalunya al cor. Qui visiti la senzilla església dels Caputxins de Viena, en el subsòl de la qual hi ha el panteó dels emperadors i reis d’Àustria podrà comprovar que en la tomba d’Elisabet de Brunswick hi ha un baix relleu que mostra el Port de Barcelona i el vaixell de la reina arribant. I al davant en la tomba de Carles podreu veure que es va fer enterrar amb un baix relleu que mostra el mostra al davant del seu Regiment de Guàrdies Catalanes en la gran batalla de Saragossa de 1710. Aquella parella de joves reis de vint anys es van fer enterrar amb la imatge de Catalunya.

"La modernitat il·lustrada europea, la nova Europa, la de la racionalitat científica i democràtica, l’Europa del segle de les llums, va començar, precisament de la mà del nostre rei Carles III i l’experiència proto-democràtica de Catalunya esdevingué determinant"

Certament que la complexa Pau d’Utrecht va allunyar Carles de Catalunya i que l’armada britànica va impedir qualsevol reconsideració al respecte. No és menys cert que Carles amb el suport dels catalans exiliats va endegar portentoses reformes en el seu reialme. Carles VI va ser el primer monarca europeu de la modernitat il·lustrada que va governar amb saviesa i va impulsar les ciències, les arts i el benestar de la seva gent i això ho va poder fer, també gràcies a l’experiència constitucional catalana. Que ningú s’enganyi, la modernitat il·lustrada europea, la nova Europa, de la de la racionalitat científica i democràtica, l’Europa del segle de les llums, va començar, precisament de la mà del nostre rei Carles III i al respecte l’experiència proto-democràtica de Catalunya esdevingué determinant. Per tant, és obvi que Catalunya estava en el bon camí...

L’EPÍLEG DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

"L’Estat Català va mostrar en aquells moments el seu tremp i la seva capacitat i va desplegar un procés revolucionari sense precedents"

Hom sap que la Guerra de Successió a Europa va acabar precipitada per la mort de l’emperador d’Àustria, i pels canvis de govern Anglaterra, per les negociacions diplomàtiques, per la Pau d’Utrecht. Hom sap que Catalunya, evacuades les darreres forces imperials va continuar el combat. Sovint es diu que la resistència va ser fruit de la desesperació i que els catalans volien guanyar temps a l’aguait de nous canvis en la política europea, o que esperaven la mort de la Reina Anna d’Anglaterra o la sortida dels torys del govern anglès. Si bé això pot ser cert, allò que és segur és que l’Estat Català va mostrar en aquells moments el seu tremp i la seva capacitat i va desplegar un procés revolucionari sense precedents. En poques setmanes es va organitzar un exèrcit eficient, professional, ben armat i altament capacitat i es va menar una estratègia de poble en armes per tal de defensar les constitucions i l’Estat Català.

"L'actitud dels catalans va ser de viure i lluitar per la nació, per l’Estat Català"

Que ningú s’equivoqui, si els catalans van optar per continuar la guerra era perquè estaven absolutament segurs que la victòria militar era possible, amb o sense l’ajut d’aliats. I així va ser. Felip Quint no va poder doblegar els catalans. De res va servir la repressió indiscriminada, les matances de civils, les pujades d’impostos, la crema de cases. L’Estat Català resistia invencible i per doblegar-lo va haver de venir el gruix de l’exèrcit del rei de França comandat pel Duc de Berwick. I tot i així la incertesa del resultat va durar fins a ben entrat el dia Onze de Setembre. La victòria va ser possible fins el darrer moment, l'actitud dels catalans mai va ser la de morir per la pàtria, ans al contrari, va ser de viure i lluitar per la nació, per l’Estat Català. És en aquest context que s’explica el pacte de capitulació de la ciutat sense saqueig i amb una discreta victòria borbònica.

"En el mateix segle XVIII els Estats Units d’Amèrica i la França revolucionària van encendre la flama de la llibertat que havia encès Catalunya"

Catalunya, però, va perdre. L’Estat Català va desaparèixer, les Constitucions guanyades amb segles de lluita i esforç van ser derogades... Tanmateix el model de revolució constitucional i liberal que havien assajat els catalans amb un protagonisme incontestable de les lleis com a vertebradores de la nació, i de la separació entre els poders legislatiu, executiu i judicial no es va perdre. En el mateix segle XVIII els Estats Units d’Amèrica i la França revolucionària van encendre la flama de la llibertat que havia encès Catalunya.

"Els catalans hem de reprendre la nostra via, que passa, naturalment, per la llibertat, és a dir, tenir plena capacitat, legislativa, executiva i judicial, és a dir, recuperant l’Estat Català, el nostre estat propi"

I ara es forçós acabar aquesta intervenció recordant-vos que res no ha acabat. La Guerra de Successió continua i està ben viva i els catalans hem de reprendre la nostra via, i la nostra via passa, naturalment per la llibertat, és a dir tenir plena capacitat, legislativa, executiva i judicial, és a dir, recuperant l’Estat Català, el nostre estat propi. La Constitució espanyola del Borbó, i el joc polític que defineix, va ser dissenyada per minoritzar Catalunya i perpetuar els valors de la Dictadura franquista. No hi ha res a fer en el marc de la Constitució espanyola.

Avui com ahir està clar quin és el camí del progrés, la racionalitat, la llibertat i la democràcia: l’Estat propi.

I em permetreu acabar des de la radicalitat republicana dient: Honor als nostres combatents. Que visca el nostre Rei Carles IIII i que visca l’Estat Català! Gràcies.

F. Xavier Hernàndez Cardona


Diada Nacional de Catalunya 2009

Presentació de "La Traïció Anglesa"

Jordi Peñarroja, Josep Catà i n'Antoni Muñoz

El passat dimecres dia 09 de setembre, es va presentar a la seu del Memorial 1714 de Barcelona un llibre amb temàtica més que adient per aquestes dates basat en un treball de recerca documental inèdita i que apunta a convertir-se en un dels millors llibres publicats fins al moment a l'entorn de la guerra de successió (continuar llegint)

La Traïció Anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)

Actualització


     Darrer número d"A Carn! Història Militar Catalana"

Número 10, maig del 2009

A Carn!

       Vincle: A Carn! Revista electrònica d'Història Militar de Catalunya


Actualització, Dilluns 24 d'Agost de 2009

Miquelets del Regne de València

Els Miquelets del Regne de València ja tenen disponible la web: www.micalets.cat

Els Miquelets del Regne de València som un grup de recreació històrica que intenta rescatar de l’oblit els herois i les gestes dels valencians que van lluitar per les Llibertats del Regne de València i la Corona d’Aragó durant la Guerra de Successió (1704-1714).

Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font
www.micalets.cat
(Micalet, escrit amb c, és la grafia històrica, tant valenciana com catalana,
que figura en la documentació per referir-se
a les temibles tropes de Miquelets)

Tenim la intenció de reconstituir diferents unitats valencianes de la Guerra de Successió, principalment el regiment d’Infanteria Reglada Mare de Déu dels Desemparats i el regiment de Fusellers de Muntanya Sant Vicent Ferrer, tots dos finançats per la Diputació General de Catalunya durant la darrera fase de la guerra (1713-1714). També ens plantegem la recreació de diferents unitats austriacistes del període inicial (1704-1707), singularment els regiments d’Infanteria Reglada Ciutat de València (armat i pagat pel municipi) i Regne de València (alçat per la Diputació General).

Actualment ens trobem en fase de recollida d’informació i captació de socis, amb notable èxit. Ens trobem en contacte amb l’associació Miquelets de Catalunya, amb els qui mantenim una estreta relació de col·laboració. De moment hem cercat presència a la Xarxa per mitjà del popular Facebook.


Notícia la Batalla de Talamanca


      La Batalla de Talamanca (13-14-ago-1714)

Talamanca

El Doctor en Història i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc Xavier Hernàndez Cardona, i l'Enginyer en Informàtica i autor del llibre "Almenar 1710" Xavier Rubio Campillo, han estat treballant amb el seu equip de la Universitat de Barcelona a la localitat de Talamanca (Bages), on va tenir lloc la darrera victòria militar de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió.

La Batalla de Talamanca es va lliurar els dies 13 i 14 d'agost de 1714 i hi van participar uns sis mil soldats. Després d'un rigorós treball de recerca i classificació, els centenars d'objectes localitzats i relacionats amb els combats permeten explicar les diferents fases de combat i acotar perfectament el camp de batalla.



Actualització: Wargames

Empire Total War: la guerra al segle XVIII

Vídeos promocionals, doblats al castellà, del wargame "Empire Total War", la guerra al segle XVIII, les batalles de la infanteria de línia en la seva màxima expressió.




Notícia Miquelets de Catalunya

Actes de "Miquelets de Catalunya" pel setembre

Batalla de Prats de Reis
Miquelets de Catalunya

El Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya, recreat per l'Associació Cultural Miquelets de Catalunya, segueix creixent.

Tot seguit reproduïm l'agenda d'actes programats pel mes de setembre entrant, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya.

 

 

4 de setembre

  • Olesa de Montserrat - vespre - presència a la presentació dels actes del Memorial 158.

5 de setembre

  • Olesa de Montserrat – tarda - Desfilada als actes del Memorial 158, salves d'honor.

8 de setembre

  • Barcelona - presència a la presentació dels soldadets de la Guerra de Successió de la marca BUM.

11 de setembre

  • Barcelona – desfilada de 10:00 a 13:00, amb ofrena i salves d'honor al Fossar (si la subdelegación del gobierno dóna permís). Mitja dotzena de Miquelets del Regne donaran recolzament als Miquelets de Catalunya.
  • Barcelona – estand promocional de 10:00 a 20:00, al Passeig de Lluís Companys. Presentació del tríptic sobre l'exèrcit de Catalunya del 1713-14. Presentació del mural de 3x2,5 metres amb la imatge que en Guillem H. Pongiluppi va realitzar l'any passat sobre el setge de Barcelona.

12 de setembre

  • Girona – de 5 a 8 de la tarda – suport als Miquelets de Girona: assistència de 4 fusellers de Miquelets de Catalunya com a miquelets de l'època napoleònica.
  • Moià – Possibilitat que alguns soldats passegin pel poble degudament equipats.

18 de setembre

  • Cardona – de 8 a 10 del vespre - marxa de torxes des del poble fins la fortalesa, previ a l'obra de teatre "7 dies de setembre". Salves des dels baluards.

19 de setembre

    Cardona – de 8 a 10 del vespre - repetició
Miquelets de Catalunya

Didpatri

     DIDPATRI comença l’excavació arqueològica
     del Camp de batalla de Prats de Rei-1711

     Va ser l’enfrontament, quant a nombre d’efectius i durada, més important de la Guerra de Successió Espanyola a la Península Ibèrica: 60.000 soldats hi van combatre durant quatre mesos

L’ajuntament de Prats de Rei i el grup de recerca DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni) de la Universitat de Barcelona, amb la col∙laboració del Museu d’Història de Catalunya, impulsen l’inici de la recerca arqueològica de la batalla de Prats de Rei a finals del mes de maig del 2009.

Els treballs arqueològics s’iniciaran a la zona de les posicions austriacistes, i està previst que en els propers tres anys es vagi completant l’exploració del conjunt de l’àrea de combats. Es tracta de la iniciativa més ambiciosa desenvolupada a l’estat espanyol pel que fa a la investigació d’un camp de batalla.

Hi participaran una vintena d’investigadors i especialistes en arqueologia, Sistemes d’Informació Geogràfica, anàlisi espacial, història militar, iconografia didàctica i museografia.

El grup de recerca DIDPATRI compta ja amb una considerable experiència en aquest tipus de recerca, després d’haver treballat en els camps de batalla d’Almenar (1710), Cardedeu (1808), Talamanca (1714), Oravais (Finlàndia, 1808) i Ciudad Universitaria de Madrid (1936‐1939), així com diversos camps d’aviació republicans en territori català (1938).

El finançament de la investigació correrà a càrrec dels recursos propis del grup de recerca, i se situarà al voltant dels 50.000 euros anuals.


Didpatri

     Camp de batalla de Talamanca-1714

Article del diari La Vanguardia sobre l'estudi que el DIDPATRI i els investigadors Francesc Serra i Gustau Erill van fer sobre el Camp de batalla de Talamanca-1714.

Batalla de Talamanca Batalla de Talamanca

Miquelets de Catalunya

Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya
     (A.C. Miquelets de Catalunya)


     Recull de fotografies de l'edició 2009 de la Festa de la Batalla de Torredembarra-1713

Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis


Miquelets de Catalunya
II Festa de la Batalla de Torredembarra

Miquelets de Catalunya
Miquelets de Catalunya
  • Font: Flickr (Andres Antúnez)

Actualització, Llibres

Us presentem els 2 nous llibres que hem comprat: "Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap" d'En Carles Serret i Bernús, i "El Diario (1700-1715) de Josep Vicent Ortí i Major", estudi i edició a càrrec del Doctor Vicent Josep Escartí.

"Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap" és un complet estudi biogràfic sobre el darrer Conseller en Cap del Consell de Cent; esperem poder completar el seu perfil biogràfic amb les dades d'En Francesc de Castellví i amb l'obra "Rafel Casanova", d'En Ramon Tarter.

"El Diario (1700-1715) de Josep Vicent Ortí i Major" és l'estudi i edició feta pel Doctor Vicent Josep Escartí sobre el "Diario de lo sucedido en la ciudad de Valencia desde el día 3 del mes de octubre de 1700 hasta el día 1º del mes de setiembre de año de 1715"; aquest diari, que es conserva actualment a la Biblioteca Universitària de València, fou escrit per En Josep Vicent Ortí, declarat partidari de Felip V, i en el que narra en primera persona els fets que tingueren lloc a la Ciutat i el Regne de València durant la "Guerra per la Successió"; les dades que aporta en el seu dietari ens permetran contrastar les que, des de la distància temporal i física, recollí En Francesc de Castellví en les seves "Narraciones Historicas".

Rafael Casaonva i Comes, Conseller en Cap   El Diario (1700-1715) de Josep Vicent Ortí i Major

Entrevista, Dilluns 18 de maig de 2009

Joan Carretero: "Cal apostar per alliberar el país"


  • Font: tv3 (Cal apostar per alliberar el país)

Propers actes

II Festa de la Batalla de Torredembarra (1713)

Batalla de Torredembarra
Cartell de la Festa 2009

Lloc: Torredembarra

Data: Diumenge 17 de maig de 2009

Hora: Activitats tot el dia des de les 9:00h

Organitza: Fires i Festes; Turisme de Torredembarra

Actes: Recreació històrica, cultural i lúdica del temps de la Guerra de Successió:

Mercat del segle XVIII: en un dia de mercat i de festa, amb parades ambientades al segle XVIII, amb els vestits d’època i oferint productes artesans i de qualitat tradicionals d’aquell temps.

Mostra d’oficis antics: en l’àmbit del mercat s’hi trobaran oficis antics i que representen el treball dels gremis i de les confraries de les viles i de les ciutats d’aquella època. S’hi podrà veure el treball del ferrer, del ceramista, del teixidor, del cisteller, de l’espardenyer i de l’últim teuler de Catalunya.

Grup de músics i colles de trabucaires: Seran els encarregats de posar música de l’època i tradicional en directe en tots els espais

Campament militar: durant tot el dia, a la plaça del Castell, hi haurà instal•lat el campament militar amb tendes de campanya, armes, focs a terra, menjar i els soldats amb els vestuaris de cada unitat del XVIII. Hi participaran MIQUELETS DE CATALUNYA (Regiment de la Generalitat de Catalunya), PARTIDA DE JOSEP MARCO "EL PENJADET", TERCIO DE MORADOS VIEJOS i RÉGIMENT DE LA COURONNE; el públic podrà reviure com vivien els soldats dels exèrcits del s. XVIII.

Ofrena floral al monument commemoratiu de la batalla: Cap el migdia, tindrà lloc la ofrena floral de les autoritats i guàrdia d’honor a càrrec dels soldats del s.XVIII amb salves d’honor, al monument commemoratiu que l’11 de setembre de 2007 es va inaugurar a la Torre de la Vila.

Batalla de Torredembarra

Batalla de Torredembarra

Diada de la Mare de Déu dels Desemparats

Diada de la Mare de Déu dels Desemparats
     Patrona de la Ciutat de València

L'any 1409 el pare fra Joan Gilabert Jofré, quan es dirigia a la Seu de València, va vore com uns xiquets feien burles d'un boig indigent; aleshores es va decidir a fundar una confraria per atendre a totes estes persones; des del 1414, la "Reial Cofradia de Nostra Sancta Maria dels Ignocens" va ser posada baix l'advocació de la "Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desemparats", i diu la llegenda que la seva imatge "la feren els àngels". També és coneguda popularment com "la geperudeta", pel fet d'estar lleugerament inclinada.

La seva festivitat se celebra el segon diumenge de maig, durant la qual es fa el tradicional "Trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats", en un recorregut que va des de la basílica fins a la catedral, convertint la plaça en un autèntic riu de multituds.

Mare de Deú dels Desemparats Austriacista
Mare de Déu dels Desemparats Austriacista.
Està plena de tota la iconografia de l'austriacisme catòlic,
que lluitava emparat per la Butlla que dictà el Papa de Roma
per tal de combatre en la Santa Croada contra Felip V,
que volia imposar l'absolutisme i el regalisme eclesiàstic.
S'hi observa el detall d'una cinta groga,
divisa de la Casa d'Àustria, amb el retrat de Carles III.

La Mare de Déu dels Desemparats fou la protectora i patrona catòlica del Regiment d'Infanteria Valenciana aixecat el 1713 a Barcelona i que lluità heroicament durant tot el setge contra els borbònics fins arribar al martiri col·lectiu en la Batalla de l'11 de setembre de 1714. Tal com recordava el Capità de la Coronela de Barcelona Francesc de Castellví i Obando:

Nombres de los oficiales del regimiento de la Virgen de los Desamparados, cuya imagen se venera en la ciudad de Valencia. Estos oficiales fueron nombrados por la misma nación valenciana, a la cual los estados de Cataluña dejaron la elección, cuyo regimiento se formó en obsequio de la misma nación. Coronel, don José Vicente Torres y Jimeno, natural de la ciudad de Valencia; tenient coronel ....
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 701

Propers actes

Conferència: "Josep Moragues.
     Pagès a les Guilleries i General el 1714"

  • Data: Divendres 8 de maig de 2009
  • Conferenciant: L'historiador i eclesiàstic, Antoni Pladevall i Font
  • Lloc: Biblioteca Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners - La Selva)
  • Adreça: Pg. Sant Salvador, 1; Santa Coloma de Farners
  • Hora: 20 hores
  • Organitza: Centre Excursionista Farners

Mossèn Antoni Pladevall i Font és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans; el 1994 se li concedí la Creu de Sant Jordi i el 2003 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya; és autor, entre d'altres, dels llibres "El General Josep Moragues, heroi i màrtir de Catalunya" i "Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, heroi de la guerra de successió"

La manifestació que organitza ACPV pel 25 d'Abril
     es farà enguany el 9 de maig

Cartell

Aquest any, tot i que el dia 25 d’Abril s'escau en dissabte, ACPV ha decidit celebrar la Manifestació el dia 9 de maig a València per motius estrictament organitzatius, ateses les vacances de Pasqua i el posterior pont de maig.

La roda de premsa per convocar a participar a tothom a aquesta data tant important per als valencians serà després de Pasqua.

Font: ACPV

 

 

 

Caminada per la Batalla de Prats de Rei (1711)

Caminada Batalla Prats de Rei
Cartell de la Caminada 2009

Lloc: Prats de Rei

Data: Diumenge 10 de maig de 2009

Hora: Sortida: 08:30h (Pl. Major, davant l’Ajuntament)

Organitza: Turisme Alta Anoia

Inscripció: 3€ (inclou esmorzar, beguda i obsequi)

Tel. Inscripció: 93 869 81 92

Actes: Caminada popular (16 km) a través del camp de batalla de Prats de Rei. La caminada ens porta pels Prats de Rei, la Manresana, la masia Albareda, Sant Ermengol, Solanelles, ca l’Estrada,.... A cada lloc s’explicarà que va passar i quines forces hi lluitaven. L'Associació MIQUELETS DE CATALUNYA muntarà la tenda de comandament a la torre de la Manresana.

Notícia: Reconstrucció històrica de la Batalla d'Almansa 2009

El Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya
     a la Batalla d'Almansa 2009

L'Associació Miquelets de Catalunya ens envia unes impressionants fotografies de la recreació històrica de la Batalla d'Almansa-2009. Veiem els soldats del Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya, amb el mític uniforme blau i gira vermella, avançant sota l'esplendorosa bandera de Sant Jordi, Sant Patró de Catalunya.

Durant la recreació de la batalla, el Regiment de la Generalitat de Catalunya va formar brigada amb els miquelets valencians de la partida de Josep Marco "el Penjadet", que lluïen la bandera amb l'àguila imperial bicèfala de la Casa d'Àustria, mentre desfilaven amb pas ferm sota el so galvanitzador de la muixeranga d'Algemesí. Al fons de tot s'hi observa una bandera verd-i-blanca d'un regiment d'infanteria portuguès; tot el conjunt representava el flanc dret de les línies confederades durant la Batalla d'Almansa.

Regiment d'Infanteria de la Diputació del General
Flanc dret Confederat:
La Partida de miquelets valencians de Josep Marco amb la Bandera Imperial
i el Regiment d'Infanteria de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi

Regiment d'Infanteria de la Diputació del General
Les tropes valenciano-catalanes en el moment d'assaltar les posicions borbòniques
representades pels francesos del Régiment de la Couronne

Regiment d'Infanteria de la Diputació del General
Els soldats del Regiment de la Generalitat, a l'espera de rebre ordres d'avançar.
El Coronel del Regiment porta la mangala de comandament a la mà dreta i llueix a la cintura una faixa groga, simbolitzant la seva adhesió inqüestionable a la Casa d'Àustria;
l'abanderat amb la bandera de la Creu de Sant Jordi, guarda posició darrera les files de fusellers, que mantenen el fusell en posició vertical i van equipats amb la bossa fusellera i amb bridacú, on s'ensimbella la beina per l'espasa i la casalina amb els cartutxos;
guardant posició al costat de la bandera, el tambor amb la caixa de guerra,
imprescindible per a transmetre les ordres enmig del caos del camp de batalla.
Tots ells vesteixen la mítica casaca blava amb gira vermella

Notícia

Resolt el misteri:
     El General Basset va morir el 15-gen-1728 a Segòvia

     ascendit a Feldmarschall-Leutnant per Carles III

Mariscal Tinent JOan Baptista Basset i Ramos
Retrat al·legòric del
Tinent Mariscal
Joan Baptista Basset i Ramos

La revista El Temps, en un article de Núria Cadenas, publica (nº 1291, 10-mar-2009) l'exclusiva "On i quan va morir Basset?" que resol un dels misteris que encara envoltava la figura del General Joan Baptista Basset i Ramos, l'ídol dels maulets.

Tal com indiquen els historiadors Josep Catà i Antonio Muñoz (Repressió borbònica i resistència catalana), el 22-set-1714 el Mariscal Duc de Berwick va trencar la Paraula d'Honor que havia donat en la Capitulació de Barcelona i ordenà empresonar els principals comandants de la Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya.

El 1725, després de restar empresonat durant 11 anys en les més miserables condicions humanes, el General Basset va ser alliberat amb la resta de presos en virtut del Tractat de Pau de Viena que posava fi a la Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica.

Però si bé la majoria d'empresonats es varen exiliar a Viena on foren ascendits als graus superiors de l'Exèrcit Imperial, el General Basset no apareixia en cap de les llistes. La seva pista es perdia a prop de l'Alcázar de Segòvia poc després de ser alliberat. Finalment l'historiador Alfonso Ceballos-Escalera es va decidir a rebuscar entre els papers de l’església de Santa Eulàlia de Segòvia, i va trobar la resposta al misteri: el document que mostra la data i el lloc de la seva mort i enterrament: el 15-gen-1728 a Segòvia, sent enterrat a l’església de Santa Eulàlia d'aquella ciutat.

I el fet és que després del seu alliberament, 1-oct-1725, el jesuïta Juan de Loyola, que l'assistia, va escriure una carta datada el 9-gen-1726 demanant que se li continués pagant l'almoina que rebia quan estava empresonat; així mateix, informava que el General Basset havia escrit a l'Ambaixador Imperial Königsegg, aquell que aconseguiria que despengessin el cap decapitat del General Moragues del Portal de Mar de Barcelona, demanant el cobrament del seus salaris com a soldat imperial.

I efectivament, el 21-jun-1727 Carles III l'ascendí a grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, un dels càrrecs militars més importants dins de l'Exèrcit del Sacre Imperi Germànic. El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivaldria probablement al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III. En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. Un grau similar en l'exèrcit borbònic de Felip V era el de Teniente General.

I amb aquest grau figura en la nota que el capellà va escriure el dia de la seva mort, anotant que era “Teniente General”; per tant es dedueix que si el capellà sabia quin era el grau que li acabava de concedir Carles III, també ho sabia Joan Baptista Basset.

(el nostre agraïment a en Joan per enviar-nos la notícia)


Exposició: Exposició de Joan Amades a Figueres

Exposició sobre Joan Amades a Figueres

Vídeo de l'exposició sobre Joan Amades, que es pot visitar gratuïtament fins el 27 de setembre al museu del juguet de Figueres.

Per altra banda, l'exposició "JOAN AMADES, LA MEMORIA DEL POBLE" ha deixat Santa Maria de Gualter a la comarca de la Noguera i que ja pot visitar-se a l'Hermita de Sant Simple de Santa Eulàlia de Ronçana fins el proper cap de setmana.

Exposició sobre Joan Amades al Museu del Juguet de Figueres


Ponència

David Bajona (CEEC):
     "Catalunya Estat. Seguretat i Exèrcit"

Ponència d'Àmbit Polític presentada al 3er Congrés Catalanista (2008-2009)

Dr. Hernàndez Cardona
David Bajona

Catalunya ha estat durant dècades un país sense projecte propi pel que fa a la seva pròpia seguretat i defensa. Amb la derrota de 1714, Catalunya perdria la capacitat de defensar-se armant un exèrcit regular i d'establir aliances estratègiques, és a dir, militars. Però també perdria, físicament, per atrició, represàlia o exili, el seu propi estament militar. Aquesta pèrdua mai ha estat recuperada o compensada pel país fins ara.

Avui, a la Catalunya autonòmica, quan es basteix el pensament sobiranista és necessari l'exercici de realisme de pensar com els catalans afrontarem els reptes d'ocupar-nos de la seguretat i la defensa de la nostra nació, amb els instruments propis d'un Estat, que és el que hom aspira a obtenir per la via democràtica.

Aquesta ha estat una qüestió incòmoda per al catalanisme, abans i després de l'anomenada Transició, i que s'ha procurat evitar, descartar o ocultar. La concepció del mateix catalanisme com inherentment pacífic i pactista, i la prioritat política que durant dècades s'ha donat a qüestions cabdals com la llengua o la cultura han contribuït a marginar un debat essencial per a la reconstrucció nacional i per conceptualitzar una Catalunya sobirana.


Article


     El tancament del Museu Militar de Montjuïc
     és un atac a la identitat catalana

Castell de Montjuïc

Finalment ha passat el que molts ens temíem, però desitjàvem equivocar-nos. El Museu Militar del Castell de Montjuïc ha tancat les seves portes. I encara pitjor, l'important patrimoni històric que conté, serà dispersat.

El lobby pacifista, obsessionat a esborrar la història militar de Catalunya, ha obtingut una victòria rotunda.

En les properes setmanes assistirem al desmantellament del que podria ser un notable centre d'interpretació del nostre passat bèl·lic. El seu lloc l'ocuparà l'anomenat “Centre Internacional per la Pau”. Certament, qualsevol iniciativa en favor de la pau és positiva, sempre que no sigui a costa de mutilar una part vital en la comprensió del passat: la guerra.

I diguem les coses pel seu nom, la pau a Catalunya és quelcom que no té més de dues generacions.

Podríem arribar a qualificar-la (la pau a Catalunya) d'anomalia històrica. Quatre conflictes civils al segle XIX, més la brutal Guerra del Francès. La Guerra Gran, i la de la Quàdruple Alianca i la de Successió al XVIII. Les guerres contra la França de Lluís XIV, la Guerra dels Segadors, el sagnant setge del Castell de Salses (1639) i l'endèmic conflicte dels bandolers (que arribaria a dimensions de guerra civil el 1615). Un segle de ferro, el XVII català... No seguiré retrocedint en la història, però vull recordar que el naixement de Catalunya s'esdevé de la Marca hispànica, territori destinat a parar els cops a l'Imperi carolingi. Fins que algú digué prou...

Deu segles de guerres han modelat la nostra societat, crec que això és del tot indiscutible.

Dues generacions de pau (sota una constitució redactada amb soroll de sabres), no donen cap dret a esborrar un fenomen cabdal en la nostra història. La guerra ha comportat dolor i destrucció, certament. Però també ha donat capítols de glòria, heroisme i professionalitat dignes de qualsevol altre territori d'Europa.

Les hosts de Jaume I i Pere II; l'Almirall Roger de Llúria i la seva flota; el rei Pere III introduint l'ús de la pólvora; els sometents encalçant els Terços el juny de 1640; l'artilleria de Basset i la cavalleria de Dalmau; l'assalt sorpresa al Castell de Sant Ferran de Figueres el 1811; els carlins aplicant mètodes de “guerra asimètrica”; el coronel Macià; el Regiment Pirinenc nº1; els catalans a les forces aliades, a totes dues guerres mundials...

Només una societat acomplexada pot permetre que s'esborri el seu passat d'una manera tant flagrant. Mirem per exemple, Finlàndia. Certament un referent en drets socials, benestar, educació, tecnologia, etc... En definitiva, d'aquella mena d'estats que tothom té al cap, quan es parla de les virtuts dels “països nòrdics”. Doncs bé, sense la professionalitat, audàcia i el sacrifici de 55.000 finlandesos a la Guerra d'Hivern de 1939-40 i la Guerra de “Continuació” 1941-45 hauria sucumbit al poderós Exèrcit Soviètic. No crec que hi hagi cap finlandès capaç de permetre quelcom similar al que s'està fent a casa nostra.

M'és absolutament indiferent els qualificatius que em puguin posar els artífexs d'aquest desastre. El que sí que em preocupa és que es farà per reparar-ho. Igual que s'ha lluitat per la recuperació de la documentació espoliada per les forces franquistes, els mal anomenats “papers de Salamanca”, cal una mobilització decidida per recuperar Montjuïc. No podem restar quiets mentre s'esborra impunement la nostra història.

No caiguem en l'error de creure que els qui han propiciat el que es desmantelli el Museu Militar de Montjuïc actuen a la lleugera. Es tracta d'una operació perfectament calculada, amb diversos beneficiats.

En primer lloc, qui treu profit de l'acomplexament de la societat catalana? Crec que qui estigui llegint aquestes línies ho té bastant clar. Al meu entendre, els mateixos que viuen a costa de l'espoli fiscal. És a dir, l'Estat espanyol i tota la seva estructura institucional. En un moment en que va prenent força la possibilitat que el Principat de Catalunya digui prou, no ens ha d'estranyar que l'Estat empri totes les eines al seu abast per evitar-ho.

En segon lloc, hi ha el que he anomenat al principi, el lobby pacifista. Repeteixo que no tinc res en contra per que es cerqui la pau. Tot al contrari, però això no vol dir ser negligent. Diria que va ser Joan Sales qui va dir: “Tota llibertat és il·lusòria sense una força que la defensi”. Però a casa nostra, ha anat quallant un corrent de pensament criminalitza qualsevol plantejament seriós en matèria de defensa i seguretat.

Encara pitjor, n'hi ha qui n'han fet una forma de vida. Recomano repassar el munt de diners que el Departament d'Interior ha donat a organitzacions per la pau. Un cop fet això, cal comparar-ho amb els que s'han donat per la investigació d'afers de seguretat, defensa o història militar.

Costarà capgirar aquesta situació. Però animo a totes aquelles persones que no s'avergonyeixen de ser catalanes, que se senten orgulloses del seu passat, i que en definitiva, no volen demanar permís per existir, a persistir per aturar la mutilació del nostre passat.

       Font: CEEC


Actualització, Llibres

"La darrera Victòria de l'Exèrcit Català.
       La Batalla de Talamanca (1714)"

Ja és a la venda el llibre d'En Gustau Erill i d'En Francesc Serra "La darrera Victòria de l'Exèrcit Català. La Batalla de Talamanca (1714)".

La Batalla de Talamanca (1714)

La Batalla de Talamanca (1714)

El passat 16-jul-2009 va tenir lloc la presentació del llibre "La darrera victòria de l'exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)" de Francesc Serra i Sellarés i Gustau Erill i Pinyot, a la llibreria Ona de Barcelona. La presentació fou a càrrec del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley.

La Batalla de Talamanca (1714)   La Batalla de Talamanca (1714)

Properes presentacions del llibre:

  • Dissabte 8-ago-2009, a Talamanca, a les 19:00h
  • Dimarts 8-set-2009, a Sabadell, a la Unió Excursionista Sabadell, a les 20:00h
  • Dijous 10-set-2009, a Olesa de Montserrat, a les 19:00h
  • Diada de l'11 de Setembre, a Moià

Dades del llibre:

  • SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau.
  • La darrera victòria de l'Exèrcit Català: La batalla de Talamanca.
  • Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12).
  • ISBN 973-84-95695-99-4.
  • Pàg: 125 pàg
  • Preu recomanat: 16€
  • Disponible a: Casa del Libro

 


Notícies

Juny: Corpus Christi

El Corpus Christi (en llatí: el Cos de Crist) o Solemnitat del Cos i la Sang de Crist és una festa de l'Església Catòlica d'origen medieval destinada a celebrar l'Eucaristia, proclamant la fe en Jesucrist present en el Santíssim Sagrament. La celebració té lloc el dijous següent al 8è diumenge després del Diumenge de Resurrecció.

De les processons del Corpus Christi, havent perdut el seu caràcter litúrgic, en deriven les actuals cercaviles de les festes majors del pobles i ciutats de Catalunya. Algunes de les festes de Corpus Christi que han perviscut fins a l'actualitat i que han mantingut bona part dels elements que en diferents moments s'anaren introduint a la festivitat religiosa, com ara les enramades, el bestiari o els entremesos de les processons, són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i La Garriga, i la tradició de l'ou com balla a Barcelona i Tarragona.

Plens de la Patum (Bullícia del Santíssim Sagrament)

Dr. Hernàndez Cardona
Processó del Corpus Christi a La Garriga

Notícia, Dimecres 27-mai-2009

Imperi Català

"O Dio mio! la Champions di Roma in mani dei Catalani!"

Champions 2009


Resum de Notícies

Heribert Barrera avala el partit de Carretero

L’expresident del Parlament i dirigent històric d’ERC Heribert Barrera publica avui un article d’opinió a l’AVUI.cat en què considera “oportuna i viable” la proposta de Joan Carretero de presentar a les eleccions del 2010, al marge d’ERC, “una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació de la independència de Catalunya”, tal com va explicar aquest diari.

La proposta de l’exconseller de Governació via article a l’AVUI –i la informació que publicava el diari especificant els seus plans de futur– van generar que la direcció d’ERC el cités a una reunió amb el secretari general Joan Ridao a la qual Carretero no va anar. Posteriorment se’l va suspendre de militància i el líder de Reagrupament va anunciar que es donava de baixa

Article complet: L'Avui

Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero

Heribert Barrera

L’article que Joan Carretero va publicar el mes passat a l’AVUI ha suscitat tota mena de reaccions i comentaris. El que Carretero proposa és que, a les properes eleccions, es presenti “una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya".

És sobre aquest punt fonamental que caldria centrar el debat; la resta és discutible i accessori.

Per tant, el que cal és examinar l’oportunitat i la viabilitat de la proposta de Carretero. En el que segueix intentaré fer-ho recapitulant els arguments que l’abonen i esquematitzant com implementar-la.

1r. Catalunya pot continuar com ara? Segur que no. Anem perdent posicions i el nacionalisme imperialista espanyol refloreix. Si no avancem, recularem irreversiblement. En l’Estat actual els catalans no tenim altra perspectiva que la d’ésser assimilats, perdre la batalla de la llengua i acabar com una regió més, sense cap garantia que això signifiqui el final de les discriminacions i de l’explotació sistemàtica. La pròxima sentència del Tribunal Constitucional probablement ho deixarà clar. Si no ens resignem a aquest destí, l’única sortida és la independència.

2n. Aconseguir la independència, és fàcil? No. Han passat els temps en què podia bastar proclamar-la des d’un balcó. En el context europeu actual cal fonamentar-la en el resultat d’un referèndum. Com que el govern de l’Estat no donarà mai el permís constitucionalment preceptiu, ens caldria per a poder celebrar-lo, un govern català valent, inequívocament independentista, que comptés amb un suport parlamentari sòlid i que, excloent la violència, gosés utilitzar tots els mitjans al seu abast per a transgredir la il·legítima legalitat vigent.

3r. El govern de l’Estat ho toleraria? No és gens segur. Però, si volgués impedir-ho, hauria de recórrer a l’exèrcit i, en aquest cas, tot i haver perdut, hauríem aconseguit l’objectiu tan desitjat: que Europa i la resta del món coneguessin la natura del nostre problema. A partir d’aquí, nous horitzons serien possibles.

4t. Es pot guanyar el referèndum? Sí, però no sense esforç. Caldria obtenir una participació important i el suport de més de la meitat dels votants, és a dir, prop del 40% dels ciutadans amb dret de vot, i actualment els independentistes declarats som lluny d’assolir aquest percentatge. Això no significa, no obstant, que estiguem condemnats a la inacció o al fracàs. Hi ha a Catalunya un nombre considerable d’independentistes potencials que, si aconseguíssim mobilitzar-los, podrien decantar la balança. Fa ja vint anys en Josep Poca deia, a l’AVUI, que eren independentistes tots els catalans que no renunciarien a la independència “si els fos concedida per reial decret i amb la seguretat de no rebre represàlies de cap mena”. Aquesta afirmació crec que és encara vàlida. Per inclinar el vot dels independentistes potencials caldria, això sí, una campanya molt intensa, denunciant la situació real del país, rememorant el nostre llarguíssim memorial de greuges, i explicant que la independència seria econòmicament viable, tal com demostren estudis solvents, com el recent de Ros Hombravella.

5è. Per tirar endavant el projecte, què caldria fer? El pas essencial seria portar al Parlament una majoria d’independentistes convençuts, juramentats a actuar com a tals; conscients que per raons demogràfiques el temps juga contra nostre, i immunes als miratges d’una evolució positiva de l’Espanya actual o d’un acreixement automàtic de l’independentisme simplement si demostra que sap governar.

6è. Aquesta majoria, com podria obtenir-se? El primer pas seria el que proposa Carretero: presentar, a les pròximes eleccions, candidatures transversals que portessin al Parlament (i a les Corts) un grapat d’homes i dones compromesos a prioritzar de manera absoluta la causa de la independència; que parlessin clar, donessin la cara i denunciessin la inoperància de les negociacions i pactes amb l’adversari. És a partir de la seva tasca que fóra possible, més tard, obtenir majoria absoluta al Parlament.

7è. Aquestes candidatures transversals, són actualment possibles? Sí, si es plantegen no com la candidatura d’un nou partit sinó com un aplegament solidari per fer front a una emergència nacional. Les diverses agrupacions i plataformes independentistes, que actualment treballen al marge dels partits, haurien de tenir un paper essencial en la promoció de l’aplegament. En ell ningú no hauria de renunciar a la seva ideologia, als seus orígens, o a les seves sigles. Caldria oblidar ressentiments i greuges, antics o recents, i aplegar sense exclusions tothom que acceptés que la independència és actualment un a priori al qual, políticament, cal subordinar-ho tot.

En resum, la proposta de Joan Carretero em sembla oportuna i viable. L’independentisme virtual no té cap sentit, cal passar a l’acció. Macià ens ha de servir sempre d’exemple. Si no hi ha cap iniciativa millor val la pena d’intentar el que Carretero proposa. Segur que hi tenim molt a guanyar i ben poc a perdre.

Font: L'Avui

UNCat demana als militants l'ingrés a Regrupament.cat

UNCat

En la darrera reunió del Consell Polític d’Unitat Nacional Catalana (UNCat), s’ha decidit demanar als militants i simpatitzants del partit que s’integrin a Reagrupament. Després de la Conferència de Debat Independentista, on un seguit de partits, entitats i associacions patriòtiques reclamàrem la formació d’una candidatura unitària independentista, creiem que l’escrit d’en Joan Carretero, Patriotisme i Dignitat, ha estat el detonant que calia per poder començar a bastir aquesta futura candidatura.

Des d’UNCat creiem que s'ha d’anar més enllà: Joan Carretero, amb Reagrupament, tenen el deure moral d’encapçalar aquesta candidatura, i esdevenir l’eix al voltant del qual ha de girar la formació d’una organització transversal del nacionalisme independentista català. Consell Polític d'Unitat Nacional Catalana UNCat. Barcelona, 25 de maig del 2009

Font: UNCat

La CUP respon a Carretero
     que ocupen “espais ideològics diferents”

CUP

El portaveu de la CUP, Josep Anton Vilalta, ha explicat que, “més enllà de la definició d’independentista”, la formació de l’esquerra independentista i el Reagrupament de Carretero són “projectes polítics diferents” que ocupen “diferents espais ideològics”. Aquesta ha sigut la primera resposta a les declaracions de Carretero fetes a TV3, en les que assegurava que li agradaria que la CUP formés part de la candidatura unitària que tindria com a punt bàsic la consecució de la independència. La formació municipalista –de moment, ja que podria decidir donar el salt a les properes eleccions autonòmiques- no ha tingut cap contacte amb Carretero, ha explicat Vilalta en declaracions a l’ACN, i per tant, “no hi ha resposta oficial” de la CUP, de moment.

Article complet: Tribuna Catalana


Article

F.X. Hernàndez Cardona: "Puigcercós s'equivoca"

Dr. Hernàndez Cardona
F.X. Hernàndez Cardona

S’equivoca…o no? No s’equivoca si el que vol és tenir un partit petit i controlat que pugui fer de frontissa i governar indefinidament, ara amb els socialistes i quan toqui amb els convergents… Potser alguns tindran assegurada la feina un parell de legislatures. S’equivoca si el que vol és fer avançar Catalunya. Si no saps liderar el teu propi partit… com has de liderar un país?

Crec que entre la gent propera a Puigcercós hi ha persones vàlides i treballadores, gent que exerceix càrrecs i funcions amb honradesa i dignitat republicana. Es per això que no entenc la deriva d’en Puigcercós. Ja em va sobtar com alguns dels seus van atacar, de manera caïnita al meu Conseller, en Solà (un dels millors consellers que mai hagi tingut ERC), per tal d’emparar-se de l’entorn de Societat de la Informació. Allò va ser una vergonya.

Particularment encara estic amb els ulls a quadres de veure com en Puigcercós dóna suport a la gestió, mediocre i covard, segons el meu punt de vista, del Conseller Huguet, (i al respecte us reto a que m’ensenyeu un universitari o fins i tot un empresari que en parli be de la gestió de l’Huguet… no en trobareu ni un…). Haig de dir que en dimitir jo del càrrec de Director General de Recerca vaig demanar una entrevista a en Puigcercós per explicar-li com veiem els universitaris la qüestió… Ni tan sols me la va concedir… lamentable, atès que els càrrecs han d’escoltar les bases. Probablement la meva opinió no li interessava. Darrerament ja no li he demanat, li faig saber directament per la premsa.

En els darrers mesos la perplexitat ha augmentat. Esquerra ha tingut consellers molt correctes com ara Ausàs o el mateix Vicepresident, en Carod, que ha mantingut una actitud digna, i que ha optat de manera molt assenyada per treballar molt i parlar poc… Però en Puigcercós no solament ha falcat a l’Huguet, també ha tolerat el desgavell a Cultura on s’han viscut actuacions esperpèntiques com ara les impulsades per en Tresserres a l’entorn del Museu Catalònia. En aquesta crisi de Cultura Esquerra ha donat suport a gent manifestament impresentable.

A tot això cal sumar el darrer desastre electoral, el desastre de l’Estatut, el desastre del finançament, etc… Quin èxit important pot exhibir Esquerra d’ençà que governa amb Montilla? Zapatero ha fet el que ha volgut… Esquerra ha estat un titella al servei del constitucionalisme espanyol…

Es per això es fa evident que la gestió global de Puigcercós com a factòtum del parit ha estat un desastre. I no crec que provocar la retirada d’en Carod sigui, necessàriament, quelcom exitós atès que en Carod, amb els seus encerts i errors, es un actiu important del partit.

I encara un queda amb els ulls, encara més, a quadres quan constata que la gran ocurrència per gestionar la dissidència, lògica d’altra banda, es demanar als discrepants que marxin… Si el Sr. Carretero abandona Esquerra tot reivindicant ERC està clar que el seguirà molta gent, i jo mateix consideraré la nova conjuntura, però això no es bo. En Puigcercós hauria d’haver negociat i això vol dir establir complicitats i ponts. Res d’això ha fet… no ha estat capaç de liderar el partit i l’està portant a un carreró sense sortida. Encara li queda però alguna oportunitat en els propers dies… Espero que actuï amb seny, un partit i una societat no es poden governar des de la prepotència.

Crec que hi ha tres possibilitats. La primera és que en Puigcercós negociï i que deixí d’estimular ruptures. ERC hauria de recuperar-se amb un lideratge que fonamentés la unitat i no la divisió.

La segona és que en Puigcercós dimiteixi, cosa que seria lògica atès que està en qüestió la seva incapacitat de lideratge… es una evidència empírica que està portant el partit al desastre, la ineficàcia i la divisió. En aquest sentit els líders històrics haurien de cedir protagonisme als més joves, menys cremats o bons que el partit en té a bastament (Mòdol, Carandell, Ausàs, Bonet, Minobes, Cabasés, Uriel, Paluziè, etc.).

La tercera, la més perillosa, és que s’entesti a continuar en la mateixa línia. Això hipotecarà el futur del país, minoritzarà Esquerra i perpetuarà el lideratge del PSC, tot i que, això si, permetrà que alguns puguin continuar en els càrrecs per fer no res.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Historiador i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials


Resum de Notícies

Carod-Rovira: "La marxa de Carretero només
      reportarà beneficis a Esquerra"

Vicepresident Carod

La renúncia de Josep-Lluís Carod- Rovira a disputar el cartell electoral d'ERC a Joan Puigcercós, anunciada dijous, pot marcar un abans i un després en el partit. Encara s'ha de veure, però potser Esquerra ha començat a espolsar-se l'estigma de la immaduresa.

Aquesta entrevista es va fer divendres i va ser completada ahir per preguntar a Carod sobre la idea de Joan Carretero de crear una nova opció política de cara a l'any 2010 que advoqui per la independència unilateral.

¿Què en pensa de la proposta de Carretero?

Em sembla molt respectable que l'independentisme de dretes vulgui tenir el seu referent polític.

Article complet: El Periódico

Puigcercós veu “respectable” que Reagrupament
     ocupi l'espai independentista de centre-dreta

Joan Puigcercós

El president d'Esquerra (antigament ERC), Joan Puigcercós, ha convidat a Reagrupament.cat (RCat) a abandonar el partit. “Si hi ha gent que no vol sumar té les portes obertes”, ha avisat en resposta a la proposta del líder del sector crític, Joan Carretero, de crear un nou partit que tingui com a eix programàtic la proclamació unilateral d'independència.

Puigcercós ha considerat “absolutament respectable” la possibilitat que RCat “ompli l'espai de centre dreta independentista”. “Tothom ha de tenir el seu espai”, ha insistit. No obstant, ha recordat que fa un any, com a candidat a presidir el partit, ja va deixar “ben clar” que qui volgués seguir el seguís, i que la seva voluntat “era sumar”.

Article complet: El Singular Digital

Joan Carretero: Patriotisme i dignitat

Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat, sector crític dins d’Esquerra.

El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat.

Patriotisme per posar l'interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser.

Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l'extrem que alguns hi van deixar la vida.

Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.

Article complet: Avui

Força Catalunya és el preludi de la independència

Santiago Espot, empresari, director de vendes i president de Catalunya Acció

Santiago Espot

Per què ha publicat aquesta recopilació dels seus discursos?

Perquè és una descripció de la trajectòria de Catalunya Acció des que va ser creada, el 2005, fins ara. I també és la carta de presentació de Força Catalunya, que ha de ser una nova formació política amb la vista posada en les eleccions catalanes del 2010.

Ha de ser? Encara no ho tenen decidit?

Dependrà de les circumstàncies, sobretot de les financeres, que puguem tirar endavant aquest projecte. Lluitar contra la maquinària electoral dels partits establerts és difícil sense el finançament adequat.

Però per què una nova força política?

Per oportunitat històrica. La situació política del país reclama una força independentista que, abans de res, defensi amb contundència i fermesa la dignitat d'aquest poble i els seus drets col·lectius i individuals.

Article complet: Avui

Presentació de Força Catalunya

Santiago Espot, empresari, director de vendes i president de Catalunya Acció

Força Catalunya

Ahir, 16 d’abril al vespre a l’hotel Comtes de Barcelona, en el Gran saló ple de gom a gom amb 280 persones, i en el marc de la publicació del llibre del Sr. Santiago Espot “Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya”, es va fer la presentació pública del partit polític “Força Catalunya”, que neix amb la voluntat de ser el gresol de tots els patriotes catalans decidits a fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

Va obrir l’acte el Sr. Josep Maria Vall, editor del llibre, que va destacar la trajectòria de coherència personal i política del Sr. Espot en la seva insubornable defensa de la independència com única alternativa digna per a la nació catalana. A continuació...

Article complet: Blog Catalunya Acció

Cap a la constitució del Front Patriòtic

Compromís per la Independència Nacional de Catalunya

Compromís

Després de les reflexions i opinions exposades en la passada Conferència de Debat Independentista, celebrada a Barcelona el 7 de febrer del 2009, la primera conclusió és que ja ha arribat l’hora que el conjunt del sobiranisme català faci un pas endavant.

Amb trenta anys de vigència de la Constitució Espanyola, la majoria del poble català ha pres consciència que dins aquest marc juridicopolític, sota la denominada monarquia parlamentària espanyola, no hi ha cap possibilitat que Catalunya pugui recuperar ni els mínims de llibertat i sobirania nacionals necessaris per evitar desaparèixer com a realitat nacional.

Una constatació que s’ha tornat a evidenciar dolorosament en el recent i frustrat procés de negociació del nou Estatut, en el fracassat intent de posar fi a l’espoliació fiscal de què és víctima Catalunya, i el conjunt dels Països Catalans, sota dominació espanyola, i en els constants i creixents atacs, menyspreus i insults a la nostra realitat nacional i a la nostra llengua i identitat.

Document complet: Conferència de Debat Independentista


Actualització, Dimecres 29 d'Abril de 2009

Quadre al·legòric del
     Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font

     Quadre al·legòric de la Galeria de Fills Il·lustres de l'Ajuntament de Riudoms (Baix Camp)

En F. Xavier Fortuny-Torres, President de l'Associació Cultural Amics de L’Om, editora de la revista L’Om, ens ha enviat una fotografia del quadre que representa el Feldmarschall-Leutnant (Tinent Mariscal) Rafael de Nebot i Font, fill d'aquesta vila del Baix Camp.

En no haver-se conservat registres gràfics de tant insigne patriota, l'any 2008 l'Associació Cultural Amics de L’Om encarregà al pintor local Pere-Benet Rins Torres que realitzés un quadre per tal que lluís a la gal·leria de Fills Il·lustres de Riudoms; en el quadre es representa al Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font dalt d'un cavall propi del seu grau i portant l'uniforme de l'Exèrcit Imperial d'acord a les pautes de l'expedient tramès pel Heeresgeschichtliches Museum (Museu d'Història de l'Exercit de Viena). El propassat 11-set-2008, durant la Diada Nacional de Catalunya, l'Associació Cultural Amics de L’Om féu donació del quadre a l'Ajuntament de Riudoms.

El nostre agraïment al Sr. Xavier Fortuny-Torres per fer-nos arribar la fotografia del quadre i per la seva dedicació constant a difondre i preservar la memòria, no tant sols del Tinent Mariscal Rafael de Nebot, sinó de tota la patriòtica nissaga dels Germans Nebot.

Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font
Quadre al·legòric del Tinent Mariscal Rafael de Nebot i Font
(Gal·leria de Fills Il·lustres de Riudoms - Baix Camp)

Notícia

Campions de la Copa i de la Lliga

Barça 2009. Campió de Copa

I la xiulada al seu "himno-sin-letra" aixeca ampolles entre els espanyolistes. L'únic que els hi podem dir és: "A quien le pique, que se rasque":



Diada de la Mare de Déu de Montserrat

Diada de la Mare de Déu de Montserrat
     Abadia de Montserrat, 1.000 anys al servei de Catalunya

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, assegura que "Montserrat ha de ser un encoratjament per intentar canviar el desencís que hi ha a Catalunya pel que fa al futur de la llengua i el futur del país".


 


Propers actes

Presentació de "La fi del Regne de València"

Caminada Batalla Prats de Rei

Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història, Campus de Blasco Ibáñez, Universitat de València

Data: Dimecres 29 d'abril de 2009

Hora: 12:00h

Organitza: SEPC

Actes: Conferència: "La importància de publicar Història del País Valencià" i presentació del llibre "Canvi dinàstic i Guerra de successió. La fi del Regne de València". A càrrec de Carmen Pérez Aparicio, Professora d'Història Moderna del País Valencià.


Actualització, divendres 24 d'abril del 2009: Vídeo INFO TV

Almansa 1707. De la revolta a la repressió

'Magnífic documental valencià de INFO TV'

El documental ‘Almansa 1707: de la revolta a la repressió' fou produït per INFO TV el 2007 en motiu dels 300 anys de la Batalla d'Almansa (Corona de Castella, 25-abr-1707).

El documental analitza tots els episodis de la Guerra per la Successió al Regne de València: des dels orígens socials del conflicte originats per l'expulsió dels moriscos el 1609 i el règim senyorial abusiu que s'imposà als colonitzadors valencians; les revoltes que al llarg del segle XVII protagonitzaren els maulets (llauradors) contra el règim senyorial i que culminaren en la Segona Germania, i com després de la Batalla de Setla de Nunyes proliferaren els roders (bandolers); el desembarcament del General Basset a Dénia el 18-ago-1705 i com amb la promesa d'abolir el règim senyorial mobilitzà tots els maulets vers la causa de l'Arxiduc Carles d'Àustria; el govern austriacista a València i la fatídica intervenció del Generalíssim anglès Peterborough; la reconquesta borbònica del Regne de València; la repressió contra els que s'havien aixecat en armes contra Felip V, l'abolició dels furs i i la destrucció mateixa del Regne de València com a estat sobirà; finalment es tracta de l'exili austriacista.

Tot i que matitzaríem, i molt, algunes de les afirmacions que es fan en documental per part dels historiadors que hi intervenen, es tracta en definitiva d'una obra magnífica creada per INFO TV i cal que sigui difosa. Molt sovint veiem com, des del Principat estant, els "experts" ignoren els turbulents i sanguinaris esdeveniments que es produïren al Regne de València durant la Guerra de Successió.

Així mateix, no cal dir que el silenci oficial que impera actualment a l'antic Regne de València vers la Guerra de Successió contribueix a generar molts equívocs al respecte. El documental d'INFO TV trenca aquesta mordassa i per la nostra part esperem contribuir a l'esforç de difusió de l'obra i la tasca que esta duent a terme INFO TV. I és que resulta impossible entendre l'actual situació de l'antic Regne de València, si no es coneixen les arrels antigues del problema actual.

Direcció i Guió: Manel Àlamo i Sergi Tarín Producció: Manel Àlamo i Sergi Tarín Muntatge: Esther Albert i Hèctor Máñez Productora: InfoTV Any Producció: 2007 Durada: 55’ Format original: DV Cam


Diada de Sant Jordi

Diada de Sant Jordi

En la Diada de Sant Jordi es commemora la mort del màrtir cristià Jordi de Capadocia, que segons la Llegenda Àuria fou executat per la seva fe el 23-abr-303 d.C.

Jordi de Capadocia fou santificat pel Papa Gelasi I el 494 d.C. El seu culte arribà a la Corona d'Aragó de la mà del rei En Pere "el Catòlic", qui instituí "l'Ordre militar de Sant Jordi" (1201). Segons la crònica del seu fill, el rei En Jaume I "el Conqueridor", Sant Jordi s'aparegué en la Batalla de Madina de Mayurqa (1229) i en la Batalla de Puig de Santa Maria (1237).

Així mateix, segons la crònica general del rei En Pere "el Cerimoniós", Sant Jordi s'hauria aparegut ja en la Batalla d'Alcoraz (1096). El rei En Pere "el Cerimoniós" n'enaltí encara més el culte instituint el Centenar del Gloriós Sant Jordi (1365) (popularment anomenat Centenar de la Ploma); i el 1371 el mateix rei donava autorització per a la creació de la Confraria de Sant Jordi.

Sant Jordi
Jaume I d'Aragó i Sant Jordi
a la Batalla del Puig de Sant Maria (1237)
que obrí les portes a la conquesta de Madina Balansiya

(Retaule Sant Jordi o del Centenar de la Ploma
Marçal de Sax, València, ~1430;Victoria & Albert Museum)

Diada de Sant Jordi: Festa de Precepte a Catalunya des del 23-abr-1456

En les Corts Generals de Catalunya de 1436-1437, la Generalitat proposà convertir la Diada del Màrtir catòlic en Festa de Precepte, fet que fou convertit en Constitució el 1456 en les Corts Generals de Catalunya de 1454-1458 i comunicat en públic pregó el 17-abr-1456.

També durant el 1400's en la Diada de Sant Jordi se celebrava la Fira de les Roses o Fira dels Enamorats al Palau de la Generalitat, documentant-se que des del 1600's es regalaven roses a les dames catalanes que assistien als actes que organitzava la Generalitat de Catalunya per la Diada de Sant Jordi.

Sant Jordi
Dissabte, a XVII. Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució

(Dietaris de la Generalitat de Catalunya
Volum I. Anys 1411-1539, pàgina 130-131)

Notícies: Batalla d'Almansa 2009

El Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya
     lluitarà a la Batalla d'Almansa 2009

La Creu de Sant Jordi contra Felip V

Cartell
Recreació Històrica de la
Batalla d'Alamansa 2009

Aquest cap de setmana vinent (24, 25 i 26 Abril 2009) el Regiment de la Diputació del General de Catalunya (Regiment de la Generalitat), armat amb els nous fusells "doglock" procedents d'Anglaterra, lluitarà a la Batalla d'Almansa.

Malgrat que l'any 1707, per una decisió de l'alt comandament aliat, cap dels regiment de l'Exèrcit Reial de Carles III va poder lluitar als camps d'Almansa, aquest any el Regiment de la Generalitat de Catalunya es podrà prendre la revenja i lluitarà contra Felip V i l'Exèrcit de les Dues Corones Borbòniques comandat pel Mariscal Duc de Berwick.

Tot i que en les recreacions de batalles històriques no és possible canviar el resultat de la batalla, esperem que els soldats catalans s'ho passin d'allò més bé "enviant al cementiri" la major quantitat possible de soldats espanyols i francesos.

Miquelets de Catalunya
Miquelets de Catalunya
El Coronel del Regiment
de la Generalitat
Soldats del Regiment de la Generalitat
homenatjant els caiguts l'11 de setembre


Miquelets de Catalunya
Miquelets de Catalunya

Recreació de la Batalla d'Almansa 2007

Recreació de la Batalla d'Almansa 2007

Notícies: Batalla d'Almansa 2009 i Partida de Josep Marco 'El Penjadet'

Nou grup de recreació històrica
     "Partida de Josep Marco 'El Penjadet' (1705-1714)"

Es tracta d'un grup creat per "l'Asociación Napoleónica Valenciana" i que reconstrueix la partida de miquelets valencians d'En Josep Marco, natural d'Algemesí (Ribera Alta).

El grup de recreació històrica està format per 60 persones: 52 miquelets i 8 civils. "Miquelets Valencians. Partida de Josep Marco 'el Penjadet' (1705-1714)" es convertix aixina en un dels grups més nombrosos d'Europa dedicats al segle XVIII, doncs esperonats pels actes d'Almansa s'han incorporat nous voluntaris, 11 músics de València, Catadau i Alcoi, i compta amb la col·laboració de la Sala d'Esgrima de València "Jaume I El Conqueridor".

Josep Marco "el Penjadet"
El grup complet que forma
la partida d'En Josep Marco "el Penjadet":
52 miquelets i 8 civils

La Partida de miquelets de Josep Marco "El Penjadet" reviu les tropes valencianes d'este militar nascut en Algemesí (València), que va ser un dels principals cabdills i més fidels comandants del General Joan Baptista Basset durant la Guerra de Successió (1705-1714).

Eixes tropes es desplaçaven a cavall i combatien a peu, igual que els dragons de la cavalleria regular. Les seues tàctiques eren especialment del tipus de guerrilles, encara que també se distingiren pels seus audaços colps de mà en ciutats assetjades i reductes d'enemics borbònics, aixina com integrades en tropes regulars d'infanteria.

Josep Marco "el Penjadet"
Acte de presentació de la unitat

La Partida del "Penjadet" es convertí en una de les unitats més veteranes i experimentades dels Exèrcits Austriacistes. La seua unitat estava formada per uns 500 homens, als que s'incorporaren nous voluntaris degut a les nombroses baixes que patiren durant els diversos anys que durà el conflicte.

La Partida de miquelets de Josep Marco "El Penjadet" és una de les poques i selectes unitats militars que lluitaren en tota la Guerra de Successió, des del començament fins el final, doncs durant l'aixecament militar austriacista del Regne de València ja s'esmenta que En Josep Marco comandava una partida de 400 maulets en el Combat de Burjassot de 1706, lluitaren després com a unitat de miquelets en el Setge Borbònic de Dénia, en l'assalt del Castell de Guadalest, i encara durant el Setge de Barcelona de 1713-1714, En Josep Marco continuava comandant una companyia de voluntaris valencians i lluitant amb una voluntat de ferro per les Llibertats del Regne de València i del Principat de Catalunya.

Les tropes de miquelets no utilitzaren uniformes reglats fins el 1713, vestint tant robes civils com militars; el seu armament era divers i variat, però sempre abundant, portant tant carrabines, com fusells, escopetes de caça o pistoles.

El nou grup de recreació històrica participarà en els actes de la Batalla d'Almansa (Corona de Castella, 25-abr-1707). Per ajustar-se fidelment als fets, com que esta partida no lluità en la Batalla d'Almansa, el nou grup de recreació històrica representarà a les tropes portugueses de l'Exèrcit Austriacista.

 

Vídeo de la RTVV sobre la Partida d'En Josep Marco "el Penjadet"


Font: 1707 - Almansa historica - Grupo Histórico Milicias de Joseph Marco "El Penjadet"

Font: Asociación napoleonica valenciana - Partida de Josep Marco "el Penjadet" 1705-1714"


Notícies: Batalla d'Almansa 2009 i Partida de Josep Marco 'El Penjadet'

Grup de recreació històrica
     "Regiment Mare de Déu dels Desemparats"

Disseny final de les samarretes del grup de recreació històrica "Micalets del Regne de València", que recrearà el Regiment d'Infanteria valenciana "Mare de Déu dels Desemparats":

Xàtiva 1707
Xàtiva 1707
Xàtiva 1707
Xàtiva 1707

Font: Facebook - Micalets del Regne de València


Article

La Corona de Aragón era la modernidad

'La historiadora Pérez Aparicio recopila en dos volúmenes más de 30 años de investigación sobre la Guerra de Sucesión. "El Archiduque Carlos nunca hubiera sido absolutista" sotiene.'

Carmen Pérez Aparicio

La historiadora Carme Pérez Aparicio empezó a finales de los años sesenta a investigar sobre la Guerra de Sucesión española, esa etapa tan fundamental para los valencianos, por la pérdida de los derechos forales propios y la represión sufrida como pago por el apoyo al Archiduqe Carlos de Austria, el perdedor en el enfrentamiento con el Borbón Felipe V.

Claro que no ha sido una dedicación completa, pero sí la base de su trabajo científico. El resultado de toda esta labor se plasma ahora en 'Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del regne de València', más de mil páginas distribuidas en dos volúmenes editados por 3i4. "Era el momento de recopilar y aportar investigaciones inéditas de los últimos años para dar a conocer a historiadores y al gran público nuestro pasado", explica la catedrática de Historia Moderna de la Universitat de València sobre esta obra, nacida al calor de la conmemoración en 2007 de los 300 años de la batalla de Almansa.

Al contrario de lo que podría considerarse como el proceso natural, Pérez Aparicio manifiesta con rotundidad y firmeza sus críticas sobre el reinado de Felipe V y su proyecto de gobierno. ¿Se ha radicalizado? No, responde, "sino que las repercusiones de la Nueva Planta han cobrado ahora unos tintes más oscuros, al haber profundizado en este campo y ver el descontento social, las críticas de los mismos borbónicos, ves un gran consenso social en el rechazo a esta nueva situación, tanto en la clase política, que se considera castigada, como en las populares, que sufren los abusos del ejército y de una nueva fiscalidad insoportable".

Había un desencanto profundo en toda la sociedad, incluidos los borbónicos, argumenta. Que estos se lamenten de la desgracia que cae sobre los valencianos es la prueba más significativa de "la profundidad de la represión".

Frente a la doctrina austracista, una línea de la historiografía observa la victoria de Felipe V en Almansa como la puerta de entrada en la modernidad. La catedrática valenciana rechaza tal teoría sin paliativos. La expansión económica del siglo XVIII -que ya se empieza a observar en el reinado de Carlos II- no es consecuencia de la llegada del Borbón, sino que es un hecho común en toda Europa, afirma.

En su opinión, nada más lejos de la realidad que considerar que la implantación del absolutismo sea la entrada en la modernidad. "El proceso histórico -asegura- está en la vía parlamentaria. La época moderna es aquella en la que el absolutismo tiene una implantación en algunos países, pero es también aquella en la que el parlamentarismo acaba triunfando.

La modernidad es el sistema parlamentario, el que tenía la Corona de Aragón. De hecho, el absolutismo fracasa unos años después con la Revolución francesa". ¿Estrategia o filosofía de gobierno? Pérez Aparicio disiente asimismo de los que opinan que la política del Archiduque Carlos de respeto a los Fueros de la Corona de Aragón era más una necesidad estratégica que una filosofía de gobierno. "Es difícil decir qué habría pasado -reflexiona-, pero si analizamos los hechos constatamos que la Casa de Austria había tenido a lo largo de su trayectoria una tradición claramente pactista, de respeto de los sistemas constitucionales.

Es cierto que había intentado avanzar en un proceso de autoritarismo monárquico, pero cuando se producen las rebeliones de 1640 en Cataluña, Portugal o los territorios italianos se da cuenta que un intento de estirar mucho la cuerda del autoritarismo puede provocar la disgregación de los territorios. Ve que es preferible mantener y conservar que no innovar y perder territorios".

¿Y la casa de Borbón? Su actitud es la opuesta. "Tiene una tradición absolutista, que ha experimentado en Francia y que piensa que conviene aplicar en España. En un primer momento, Felipe V se muestra respetuoso con las leyes de los distintos territorios porque le obliga el testamento de Carlos II, ha de entrar con un pie pactista, pero pronto su acción de gobierno indica que le resulta muy incómodo respetar estas leyes", explica la profesora. Y se producen así, en este primer periodo (1701-1705), incidentes ya graves de confrontación entre el rey y el Reino de Valencia, Cataluña o el Consell de Aragón.

"En consecuencia, yo diría que esta distinta trayectoria dinástica es la que explica ya el recelo en la Corona de Aragón a aceptar al Borbón. Él aprovecha después las rebeliones para suspender los Fueros. Lo tiene claro desde 1705, cuando empiezan las rebeliones, solo que el decreto no se promulga hasta que recupera la ciudad de Valencia en 1707. Creo que el Archiduque Carlos de ninguna manera hubiera actuado en un sentido absolutista, por tradición y por la experiencia de las rebeliones anteriores".

Font: Levante. El mercantil Valenciano


Actualització, dimecres 15 d'abril del 2009: Vídeo Vilaweb

Carme Pérez Aparicio

'La victòria de Felip V ens portà a una via morta'

Carme Pérez Aparicio fa dècades que estudia la guerra entre Àustries i Borbons que va arranar la independència política del Regne de València i dels altres territoris de la Corona d'Aragó. Ara acaba d'editar (2008) 'Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València' (3i4), en què exposa la victòria borbònica i les greus repercussions que va tenir. Repercussions que, com diu en aquesta entrevista en vídeo, encara ens afecten avui.

Enllaç: Vilaweb TV

Secció: Vídeos i Àudios


Actualització, dimecres 15 d'abril del 2009: Vídeo ArteHistoria

Vídeo: La guerra de sucesión española

Vídeo de la web ArteHistoria sobre l'inici de la Guerra de Successió a escala mundial.

Font: Youtube - La Guerra de Sucesión (Artehistoria)

Enllaç: Artehistoria

Secció: Vídeos i Àudios


Notícies diveses

2009 Any Joan Amades

Any Joan Amades

L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l'obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català. És per això, que per assolir aquest objectiu proposem l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades.

Any Joan Amades
Joan Amades, vila a vila, amb la màquina d'escriure,
recollint les Nostres Tradicions, la Nostra mil·lenària Identitat.

Ni som una nació de disseny, ni una nació inventada en un despatx,
ni som nació perquè ho voti una assamblea constituent.

Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les vostres poblacions, afegint-vos a la iniciativa amb propostes que ja realitzeu en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats que ja feu habitualment.

Any Joan Amades
El mític Costumari Català,
imprescindible en qualsevol llar patriòtica

Si voleu adherir-vos ho podeu fer a la web www.joanamades.cat

Enllaç: JoanAmades.cat


Setmana Santa

Setmana Santa

Dansa de la Mort (Processó de Verges, Baix Empordà)

La Dansa de la Mort de Verges, des de temps immemorial, i declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional de Catalunya.

Processó de Verges (Baix Empordà)

Enllaç: LaProcessó.cat


Notícia, Dimarts 7 d'abril de 2009

Els Exèrcits de Jaume I d'Aragó "el Conqueridor"

Nou llibre d'En F. Xavier Hernàndez, Francesc Riart, Xavier Rubio i Guillem H. Pongiluppi.

Jaume I

Tal com havia avançat En Lluís Vilalta, webmestre de The Catalan Wargames Resource, el passat 17-feb-2009 en aquesta crònica, ja hi ha data per a la publicació del llibre "Els exèrcits de Jaume I".

Jaume I “el Conqueridor”, rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell, senyor de Montpeller ha estat un dels personatges més rellevants en la història de la Corona d'Aragó. Amb les conquestes de Mallorca i València, va convertir el mosaic polític de la Corona d’Aragó en una potència mediterrània.

Però les seves campanyes van ser complexes, i no sempre va gaudir del suport dels nobles, de les ciutats o dels ordes militars. El rei va haver d'improvisar i liderar un projecte polític comú per tots els seus territoris, per tal d’aconseguir recursos i tropes amb les quals continuar el seu ambiciós programa d’expansió.

Aquesta obra explica, amb gran desplegament iconogràfic, les característiques dels exèrcits de Jaume I d'Aragó. Les armes i els uniformes, la vida quotidiana dels guerrers, els costums militars, les tàctiques de combat en els setges i batalles campals. Descobrireu el gran estrateg i magnífic comandant que va ser el rei En Jaume, i que en la seva aventura van participar-hi cavallers notables, però també peons i mariners humils. I ells també van ser protagonistes de la gran epopeia que, iniciada a Mallorca i València, va portar la senyera reial arreu de la Mediterrània.

  • Autors: F. Xavier Hernàndez, Francesc Riart i Xavier Rubio
  • ISBN: 978-84-936938-4-8
  • Preu: 18 €
  • Pàgines: 96
  • Mides: 18,4 x 24,8 cms.

A continuació la notícia publicada a l'Avui:

Quan Jaume I va engegar la conquesta de Mallorca, tenia 19 anys. Les poques imatges que en coneixem no s’adiuen amb aquell jove que va encetar l’expansió catalana, una reeixida empresa que li faria guanyar el sobrenom de Conqueridor. L’anàlisi de la seva capacitat militar, i la renovació de la iconografia que l’envolta, són els objectius de l’obra Els exèrcits de Jaume I, primer número de la col·lecció Polemos de l’editorial Duxelm, dedicada a temes bèl·lics d’història de Catalunya. Els pròxims títols seran sobre l’aviació republicana a la Batalla de l’Ebre i els fusellers de muntanya durant la Guerra de Successió.

Xavier Hernàndez, director del projecte –impulsat des del Grup de Didàctica del Patrimoni (Dipatri) de la Universitat de Barcelona– i coautor d’aquest primer títol juntament amb el dibuixant i documentalista Francesc Riart i l’enginyer i historiador Xavier Rubio, situa l’obra com l’intent de buscar una nova imatgeria epicorealista, a partir de les dades disponibles, del més mitificat dels monarques catalans, autèntic pare de la pàtria. Si d’una banda l’obra de Jaume I és un assumpte recurrent de la historiografia catalana, de l’altra s’ha prestat poca atenció a un dels elements distintius del seu regnat: el vessant militar. El llibre, que es presentarà el dia 15 d’abril al Museu d’Història de Catalunya, no pretén ser-ne un estudi exhaustiu, sinó obrir camí i sobretot ampliar el corpus d’imatges.

Jaume I d'Aragó
Cap a la Conquesta de Madina Mayurqa
"tota la mar semblava blanca de les veles, tant gran era l'estol"
Libre dels Feyts, Jaume I d'Aragó, cap. 56

La nova proposta iconogràfica s’ha fet a partir de les poques dades i il·lustracions que es coneixen, bàsicament el Llibre dels fets, la Crònica de Desclot i les pintures murals coetànies del Tinell, el Palau d’Aguilar del carrer Montcada de Barcelona i el castell d’Alcanyís, a l’Aragó. Algunes imatges de còdex, miniatures i pintura religiosa complementen la documentació. Amb aquesta base, s’ha buscat enriquir l’imaginari sobre el Conqueridor i les seves hosts guerreres. El sistema usat ha estat l’efectista Matte Painting, que treballa digitalment amb imatges de qualitat fotogràfica i proporciona una estètica cinematogràfica.

“Jaume I no va ser un gran lluitador, sinó un bon organitzador, un estrateg. Al mateix Llibre dels fets explica que a la batalla de Portopí, a Mallorca, anava darrere els exèrcits. I al setge de Madyna Mayurca, ciutat molt ben fortificada, no s’arrisca mai, és prudent”, explica Hernàndez, que també destaca la coneguda capacitat del rei per sumar un ampli exèrcit a les seves campanyes, quan això suposava implicar el fragmentat món nobiliari medieval, cadascun amb els seus interessos, i més tenint en compte la seva situació fràgil: un joveníssim rei, amb una infantesa difícil i que, per tant, ho havia de demostrar tot.

L’obra, més que la descripció de les campanyes de Mallorca i València, fa la radiografia dels exèrcits de Jaume I amb tots els ets i uts. Així com, en termes generals, es pot dir que no hi havia endarreriment respecte als exèrcits europeus de l’època, en el camp naval, per exemple, s’estava una mica per davant, fet que a la llarga faria que la Corona d’Aragó acabés imposant la seva superioritat al Mediterrani occidental.

Jaume I d'Aragó
Batalla de Porto Pi
"Senyor, nós som venguts aquí a servici de Déu e al vostre"
Libre dels Feyts, Jaume I d'Aragó, cap. 69

Com la resta del món feudal cristià, la societat catalana estava abocada a la guerra i, per tant, tenia un potencial militar superior al del món andalusí, menys professionalitzat en el camp militar: “Per exemple, i perquè s’entengui, els cavallers de Jaume I era com si muntessin una Harley Davinson. Tant ells com els cavalls anaven molt més ben equipats”. El fanatisme dels cavallers dels ordes militars era un altre factor que marcava la diferència. D’almogàvers n’hi havia de catalans, esclar, però també de castellans o andalusins. Però bé, en tot cas, l’obra se centra en els exèrcits del Conqueridor, no dels seus enemics.

Tot i la superioritat de la cavalleria, amb la llança i l’espasa com a armes de bandera, durant el segle XIII la infanteria comença a guanyar pes, també en el cas de Jaume I. La hipòtesi del llibre és que les tropes a peu del Conqueridor es dividien en tres. Els soldats amb escut i espasa, els ballesters (la ballesta va ser molt popular aquí i mai va ser suplida per l’arc, més usat a Anglaterra, sobretot al segle XIV) i els piquers (o llancers). Segurament aquests cossos provenien de les milícies de les ciutats. Pel que fa a la ballesta, tenia una gran precisió en una distància de 200 o 300 metres, però només podia fer dos dispars per minut.

Jaume I d'Aragó
Setge de Madina Mayurqa
"Mare de Déu Senyor, nós venguem aquí per ço que el sacrifici del vostre Fill hi fos celebrat, pregats-lo que aquesta afronta no prengam jo ni aquells qui serven a mi per nom de vós e de vostre car Fill ... e tota la host a una veu començà a cridar: Santa Maria! Santa Maria!
Libre dels Feyts, Jaume I d'Aragó, cap. 84

Al costat d’aquesta infanteria més regular, i com a tropes a peu, també van anar agafant rellevància els mercenaris almogàvers, ideals com a forces d’avantguarda o exploració. Tal com explica l’obra, anaven vestits i armats molt lleugerament, gairebé només amb un coltell o espasa curta, una llança i un parell de dards llancívols. Altres singularitats catalanes eren, per exemple, l’ús de la cervellera –casc semiesfèric–, pintada amb els senyals heràldics, que donava als cavallers catalans un cert aspecte arcaïtzant i que va continuar sent usada fins ben entrat el segle XIV.

Font: Catalan Wargames

Font: L'Avui

Font: Editorial Dux. Col·lecció Polemos

Enllaç: Guillem H. Pongiluppi


Notícia, Dilluns 6 d'abril de 2009

Obert el període de sol·licitud de subvencions de la
     "Comissió de Commemoracions Històriques
     i Culturals de Catalunya"

Ajuts destinats a activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la "Guerra de Successió", el "General Moragues" i els altres "Herois de la Guerra de Successió".

Havent quedat extinta la "Comissió Catalunya 2014" el propassat any 2008, i havent estat transferit el seu rang actuació a la "Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals de Catalunya", des del divendres-3-abr-2009 ha quedat obert el període d'1 mes per a la pesentació de sol·licituds de subvencions que ofereix la dita comissió per l'any 2009.

Per als projectes específicament relacionats amb la Guerra de Successió, s'ha previst una línia prioritària per a la recopilació de material literari, folklòric, llegendari, iconogràfic, documental i musical sobre el General Josep Moragues, així com també sobre els altres herois de la Guerra de Successió.

No entrarem a fer valoracions sobre l'import amb què el Departament de Vicepresidència ha dotat aquesta partida pressupostària. Encoratgem a tots, ja sigueu historiadors llicenciats o amateurs, divulgadors, escriptors, músics, etc, etc, etc, o senzills patriotes, que teniu projectes ideats, mig-endegats o acabats, a que presenteu sol·licitud de subvenció.

Els projectes d'actuació coberts per la "Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals de Catalunya" per l'any 2009 són els següents:

  • Guerra de Successió (especialment General Moragues i la resta d'herois)
  • 650 Anys de la Generalitat de Catalunya
  • 350 Anys del Tractat dels Pirienus
  • Any Francesc Macià

A continuació la resolució del Departament de Vicepresidència publicada el 3-abr-2009:

RESOLUCIÓ VCP/844/2009, de 26 de març, per la qual s’obre la convocatòria corresponent a l’any 2009 per a la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències, i també per a altres projectes relacionats amb episodis de caràcter commemoratiu de la història de Catalunya i dels països de parla catalana.

Atesa l’Ordre VCP/130/2009, de 17 de març, d’aprovació de les bases reguladores per a la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències, i també per a altres projectes relacionats amb episodis de caràcter commemoratiu de la història de Catalunya i dels països de parla catalana;

Atès el que disposa la Llei 15/2008, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009, publicada al DOGC núm. 5288, de 31.12.2008;

Vistos els articles 87 i següents del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, els preceptes de caràcter bàsic de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel que s’aprova el reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions;

En ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent,

RESOLC:

—1 Obrir la convocatòria per a la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències, i també per a altres projectes relacionats amb episodis de caràcter commemoratiu de la història de Catalunya i dels països de parla catalana, que formin part dels programes de commemoracions de la Generalitat de Catalunya, corresponent a l’any 2009 i les que continuen vigents del programa de commemoracions del 2008.

—2 Les línies temàtiques prioritàries, per als projectes relacionats amb episodis commemoratius de la història de Catalunya, previstes a la base 2.2 de l’Ordre d’aprovació de les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització d’activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències, i també per a altres projectes relacionats amb episodis de caràcter commemoratiu de la història de Catalunya i dels països de parla catalana (Ordre VCP/130/2009, de 17 de març), són les següents: 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya; l’any Macià: 75 anys de la seva mort i 150 anys del seu naixement; 350 anys del Tractat dels Pirineus: la frontera.

Per als projectes relacionats amb la Guerra de Successió, previstos a la base 2.1 de l’Ordre VCP/130/2009, està prevista una línia temàtica prioritària: la recopilació de material literari, folklòric, llegendari, iconogràic, documental i musical sobre la figura del general Josep Moragues i també sobre els altres herois de la Guerra de Successió, així com les activitats que tinguin per finalitat fer-los conèixer entre la població

—3 La dotació màxima de les subvencions que preveu aquesta convocatòria és de cent vuitanta sis mil euros (186.000 €), dels quals 10.000 euros van a càrrec de la partida pressupostària VP0112 D/480000100/1210 (famílies), 1.000 euros van a càrrec de la partida pressupostària VP0112 D/470000100/1210 (empreses privades), 118.000 euros van a càrrec de la partida pressupostària VP0112 D/482000100/1210 (institucions sense i de lucre), i 57.000 euros van a càrrec de la partida pressupostària VP0112 D/460000100/1210 (corporacions locals) del pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009.

En cas que el crèdit previst inicialment en aquestes partides pressupostàries no fos disposat en la seva totalitat per a cadascuna d’elles, el crèdit disponible es podrà transferir d’una partida a l’altra per tal que pugui utilitzar-se en aquesta convocatòria.

Els atorgaments queden condicionats a les disponibilitats pressupostàries.

—4 L’atorgament dels ajuts que preveu aquesta convocatòria, com també l’objecte, la tipologia, les condicions, els criteris de valoració, els requisits de participació, la documentació a aportar, els òrgans competents per tramitar i resoldre es regeixen per l’Ordre VCP/130/2009, de 17 de març, d’aprovació de les bases reguladores per a la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències, i també per a altres projectes relacionats amb episodis de caràcter commemoratiu de la història de Catalunya i dels països de parla catalana, que formin part dels programes de commemoracions de la Generalitat de Catalunya, i per la normativa general de subvencions.

—5 El termini de presentació de sol·licituds serà d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquesta Resolució de convocatòria al DOGC.

—6 La concessió dels ajuts es farà per resolució de la persona titular del Departament de la Vicepresidència, a proposta de la Junta d’Avaluació, establerta a la base 9.3 de l’Ordre que regeix la concessió d’aquests ajuts. Aquesta resolució final es publicarà, mitjançant la seva exposició pública, en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la data de publicació d’aquesta convocatòria. L’exposició pública de la resolució del procediment, degudament motivada d’acord amb els criteris de valoració continguts en la base 4 dels annexos 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’Ordre que regeix la concessió d’aquests ajuts, s’efectuarà en el tauler d’anuncis del Departament de la Vicepresidència (Via Laietana, 14, 08003 Barcelona). El Departament de la Vicepresidència també donarà publicitat als ajuts concedits en el termini d’un mes des de la data de resolució en la seva web: http://www.gencat. net/vicepresidencia. Sens perjudici de l’obligació de resoldre, transcorregut el termini de sis mesos sense que s’hagi dictat i publicat resolució expressa, les entitats interessades poden entendre desestimades les seves sol·licituds per silenci administratiu, d’acord amb l’article 3 de la Llei 23/2002, de 18 de novembre (DOGC núm. 3778, de 10.12.2002). Les subvencions concedides d’un import igual o superior a 3.000 euros es publicaran al DOGC.

—7 Contra la Resolució de concessió o de denegació de les subvencions, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, d’acord amb els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà de la data de seva publicació, mitjançant exposició pública en el corresponent tauler d’anuncis, o bé directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de conformitat amb el que estableix l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la data de la seva publicació, i sens perjudici de l’establert a l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol.

—8 El termini màxim per a la conclusió de les activitats i dels projectes objecte d’aquesta subvenció finalitzarà el 15 de novembre de 2009. La justiicació dels ajuts, doncs, es podrà realitzar fins al 15 de novembre de 2009. Com a justiicació del compliment de l’objecte de la subvenció, s’haurà de presentar la documentació especificada a la base 13 de l’annex 1 de l’Ordre d’aprovació de les bases reguladores per a la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats que contribueixin a recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències, i també per a altres projectes relacionats amb episodis de caràcter commemoratiu de la història de Catalunya i dels països de parla catalana, que formin part dels programes de commemoracions de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa la base 13.1 c de l’annex 1 de l’esmentada Ordre, la justiicació haurà d’incloure el lliurament de 15 exemplars de l’obra ja publicada

—9 Contra aquesta Resolució de convocatòria, que posa fi a la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, d’acord amb els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el termini màxim d’un mes a comptar des de l’endemà de la data de la seva publicació al DOGC, o bé directament recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la seva data de publicació al DOGC, de conformitat amb el que estableix l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del que estableix l’article 44 de la mateixa Llei.

DISPOSICIÓ FINAL Aquesta Resolució produeix efectes l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 26 de març de 2009
      Josep-Lluís Carod-Rovira
      Vicepresident del Govern
      (09.084.081)

Font: DOGC nº5353, publicat el divendres 3 d'abril del 2009

Enllaç: Resolució


*nota: Nacres (Enciclopèdia Catalana)

Novetat editorial
Miquelets i Sometents al Front de l'Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714) Antonio Espino López

Ja a la venda!

Autor: Antonio Espino López (UAB)
Editorial: Rafael Dalmau

  • Miquelets i Sometents al Front de l'Ebre
    durant la Guerra de Successió (1705-1714): Llibres.cat
  • Miquelets i Sometents al Front de l'Ebre
    durant la Guerra de Successió (1705-1714): Totselsllibres.com
  • Miquelets i Sometents al Front de l'Ebre
    durant la Guerra de Successió (1705-1714): Rafael Dalmau

(Preu especial de la col·lecció "Episodis de la Història": 8€ !!)

*nota: www.11setembre1714.org no té participació en l'edició del llibre, i es limita a recomanar l'adquisició i lectura del llibre "Miquelets i Sometents al Front de l'Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714)" ©


Miquelets de Catalunya

     Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya
     (A.C. Miquelets de Catalunya)

     Recull de fotografies de les activitats i actes de l'any 2008

L'Associació Cultural Miquelets de Catalunya ens envia les fotografies dels actes i activitats endegats durant l'any 2008. La feina continúa endavant i la reconstrucció històrica de l'heroïc Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya avança amb la recluta de nous voluntaris; gràcies a l'esforç i dedicació de Miquelets de Catalunya el nostre país comença a situar-se a l'alçada de la resta de països europeus i americans, capdavanters en els grups de reconstrucció històrica.

Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis


Miquelets de Catalunya
Miquelets de Catalunya

Vídeo de la Comssió 100 anys d'Estelada

      Vídeo 100 anys de Senyera Estelada


100 anys d'Estelada

Notícia, Dilluns 16 de març de 2009


      Sant Hilari i Sort uneixen esforços per impulsar
      una pel·lícula sobre la vida del General Moragues

Il·lm. Sr. Agustí López i Pla, Diputat i Alcalde de Sort (CiU)
Il·lm. Sr. Agustí López i Pla, Diputat i Alcalde de Sort (CiU)
Il·lm. Sr. Joan Garriga i Crous, Alcalde de Sant Hilari Sacalm (ERC)
Il·lm. Sr. Joan Garriga i Crous, Alcalde de Sant Hilari Sacalm (ERC)

Els ajuntaments de Sant Hilari i Sort (Pallars Sobirà) s'han unit per intentar que es faci una pel·lícula sobre la vida del general Josep Moragues, heroi català de la Guerra de Successió, estretament lligat als seus municipis.

L'alcalde de Sant Hilari, Joan Garriga (Esquerra), va afirmar ahir que ja hi ha un primer guió escrit, i que per damunt de tot es vol respectar la realitat històrica. Garriga va assenyalar que en tot moment s'està parlant de pel·lícula, i no pas d'un telefilm, com sí que ho va ser Serrallonga. De moment s'han començat a moure fils per trobar productores privades i treballar amb TV3. «Ja hi ha hagut algun contacte, també amb el Departament de Cultura», va dir Garriga.

L'alcalde de Sort i diputat de CiU, Agustí López, va presentar fa poques setmanes al Parlament una proposta de resolució que insta la Generalitat a «impulsar una futura pel·lícula sobre la vida del general». Aquesta voluntat de produir un film sobre la vida d'aquest heroi català va lligada a un projecte turístic de crear una ruta cultural pels indrets que van marcar la vida de Moragues. «Volem que la figura de Moragues comenci a tenir el lloc que li pertoca», va dir Garriga.

La proposta «de ruta cultural i patriòtica catalana» inclouria, entre altres indrets, Castellciutat (Alt Urgell), l'ermita de Sant Sebastià d'Osona, Sant Hilari Sacalm, Sort i el Portal de Mar (Barcelona). La proposta també defensa l'edició d'una publicació «que incorpori la totalitat dels poemes que diversos autors» li han dedicat.

Moragues va néixer al Mas Moragues, de Sant Hilari i va liderar el suport català a Carles d'Àustria. A l'ermita de Sant Sebastià va signar el pacte dels Vigatans, a Castellciutat va resistir l'assalt borbònic i al Portal de Mar el seu cap va ser exposat en una gàbia durant dotze anys després d'haver estat torturat, decapitat i esquarterat.

Enllaços: Sant Hilari i Sort uneixen esforços per impulsar una pel·lícula (El Punt)


Notícia,


      CiU proposa integrar a la Comissió Catalunya 2014
      les viles i les ciutats catalanes que van tenir
      protagonisme en la Guerra de Successió

Il·lm. Sr. Agustí López i Pla, Diputat i Alcalde de Sort (CiU)
Il·lm. Sr. Agustí López i Pla, Diputat i Alcalde de Sort (CiU)

Agustí López, diputat de CiU al Parlament i alcalde de Sort, ha presentat al Parlament una Proposta de Resolució, per tal d’instar el Govern a “integrar a la Comissió Catalunya 2014, ens de caràcter transversal creat per a programar els actes commemoratius del 3r centenari de la Guerra de Successió, als representants dels municipis, dels pobles, les viles i les ciutats catalanes que per diferents motius van tenir protagonisme en els fets succeïts durant el referit conflicte bèl·lic”.

Tal com ha recordat el diputat nacionalista, “durant el mes de setembre de 2005 es va constituir la Comissió Catalunya 2014 per tal de programar amb un marge de temps suficient i la dignitat adequada els actes commemoratius del 3r centenari de la Guerra de Successió”.

Aquesta Comissió va ser constituïda per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i per altres institucions, entre les quals figuren la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i entre les accions que ha dut a terme hi ha l’edició el febrer de 2006 de la interessant monografia Cronologia Guerra de successió 1705 – 1714, a càrrec de Maria Antònia Martí Escayol, de la Universitat Autònoma de Barcelona, prologada pel llavors Conseller Primer del Govern de la Generalitat de Catalunya, Hble. senyor Josep Bargalló i Valls, que també va ostentar el càrrec de president de la Comissió Catalunya 2014.

En aquest sentit, Agustí López afirma que “el 3r centenari de la finalització de la Guerra de Successió, que va comportar unes nefastes conseqüències per als interessos del poble català, ha de suposar l’organització de molts actes de gran transcendència social i cultural per a Catalunya”. Però segons el diputat nacionalista, “entenent que els principals actes de l’esmentada commemoració s’haurien de programar a diferents pobles, viles, ciutats i territoris que foren escenari dels moments i els fets més transcendentals d’aquella contesa bèl·lica, com ara Barcelona, Vic, Torredembarra, Sant Hilari Sacalm, Sort o la Seu d’Urgell, entre d’altres, és obvi que la participació i la col·laboració de les dites poblacions podrà aportar un plus de popularitat, d’imaginació i, fins i tot, de compromís amb la història local i nacional al conjunt d’esdeveniments culturals i de mobilitzacions a celebrar”.

És per això, que Agustí López considera, que “el caràcter transversal que es pretén per a aquesta Comissió només es podrà garantir si s’inclou en ella als representants dels municipis, dels pobles, les viles i les ciutats catalanes implicades”.

Font: CiU.cat

A continuació presentem les propostes de resolució presentades per CiU al Parlament de Catalunya:

Enllaços: BOPC 384/08 13-gen-2009 (Proposta de resolució sobre la integració en la comissió catalunya 2014 de representants dels municipis dels pobles, viles i ciutats que van tenir protagonisme en la guerra de successió; 250-01550/08); pàg 114

Comissió Catalunya  2014
COMISSIÓ CATALUNYA 2014
(creada pel tripartit .... i destruïda pel tripartit)

Resum d'Actualització, dissabte 14 de març de 2009


Inauguració: "Ruta de la Batalla dels Prats de Rei -1711"

     Inauguració de la
     "Ruta de la Batalla dels Prats de Rei - 1711"

Ruta Batalla de Prats de Rei

Dia: Diumenge 15 de març del 2009
      Lloc: Torre de la Manresana (Els Prats de Rei)
      Hora: 13:00h

Amb la presència de la Sra. Margarida Aritzeta, directora general d’Acció Departamental de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Francesc Duocastella, alcalde dels Prats de Rei.

>>PISCOLABIS: Al final, s’oferirà un piscolabis per a tots els assistents!

 

Ruta Batalla de Prats de Rei

Inauguració: "web Cardona 1714, la fortalesa inexpugnable" i Conferència

     Inauguració de la web
     "Cardona 1714. Fortalesa inexpugnable"

     Conferència
     "Els germans Desvalls i Cardona:
     la resistència a la Catalunya interior l'any 1714"

Dia: Dijous 12 de març del 2009
      Lloc: sala de formació de l’Ajuntament
      Hora: 20:00h
      Conferenciant: Francesc Serra

L’Ajuntament de Cardona presentarà aquest dijous dia 12 de març la pàgina web www.cardona1714.cat, que s’ha desenvolupat amb l’objectiu d’oferir -a través de la xarxa d’internet- un nou recurs informatiu i documental sobre la Guerra de Successió. L’acte, que serà presidit per l’Alcalde de Cardona, Josep M. Sala i Esteban començarà a les 8 del vespre a la sala de formació de l’Ajuntament i està obert a tot el públic.

A més de mostrar el disseny i els continguts la web, la jornada es completarà amb una conferència que sota el títol “Els germans Desvalls i Cardona: la resistència a la Catalunya interior l’any 1714” pronunciarà l’historiador navarclí Francesc Serra.

La web “Cardona 1714, la fortalesa inexpugnable” permet aprofundir en el coneixement, la valoració i la difusió del patrimoni històric i monumental català i cardoní vinculat a l’època moderna i a la fita històrica de la Guerra de Successió. A més, hi destaca especialment el protagonisme del Castell de Cardona el qual s’ha convertit en un dels principals símbols de la història de Catalunya ja que aquesta fortalesa va ser el darrer baluard de la resistència catalana durant la Guerra de Successió.

Amb aquesta iniciativa, Cardona s’afegeix a la commemoració nacional del tres-cents aniversari de la fita del 1714 que coordina la Comissió Catalunya 2014.

Cardona.cat

Notícia, "Col·loqui Tractat dels Pirineus"

        Col·loqui Internacional
     
"Del tractat dels Pirineus [1659]
     a l'Europa del segle XXI: un model en construcció?"
        Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009

Tractat dels Pirineus

S'estan ultimant els detalls pel Col·loqui Internacional sobre el Tractat dels Pirineus, que tindrà lloc els propers 17-20 de juny de 2009 a Barcelona i Perpinyà. Aquest col·loqui preten obrir debat sobre el tema de les fronteres, les relacions internacionals, els lligams europeus i la utilització de la memòria.

Per aquesta raó s'hi donaran cita els principals especialistes internacionals sobre els diversos temes que hi estan previstos i en la seva organització hi col·laboren la majoria de les universitats catalanes així com la Universitat de París IV-Sorbona, la Universitat de Toulouse- Le Mirail... tot sota l'impuls del Museu d'Història de Catalunya.

L'esdeveniment està obert a sumar totes les col·laboracions i propostes que arribin des de totes les entitats de cultura i comunicació i grups de recerca per a sumar-se en l'organització, tenint en compte que, sota un format de conferències breus, haurà de servir per establir un debat clar i útil sobre el passat i el present de la memòria del Tractat, amb la seva posterior publicació


Conferència, Història de la Diputació del General, o Generalitat de Catalunya (1359-1714)

Conferència: "650 Anys de la Generalitat de Catalunya

Amb motiu del 650è aniversari de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya convoca un cicle de conferències que permet fer un repàs per la història de la nostra institució de govern entre el 1359 i el 1714. El cicle consta de set conferències que es faran els dimecres 18 i 25 de febrer, 4, 11, 18 i 25 de març i 1 d’abril, a les 19:00h del vespre, al Museu d’Història de Catalunya. Activitat gratuïta.

Conferències

  • 18 de febrer: M. Teresa FERRER MALLOL: Els orígens de la Diputació del General
  • 25 de febrer: Manuel SÁNCHEZ: Els recursos fiscals de la Diputació del General, segle XIV
  • 4 de març: Josep FERNÁNDEZ TRABAL: La Generalitat i els Trastàmares: de Ferran I a Ferran II (1412-1516)
  • 11 de març: Miquel PÉREZ LATRE: La Generalitat moderna: segle XVI
  • 18 de març: Antoni SIMON TARRÉS: La Generalitat de Pau Claris i la revolució de 1640
  • 25 de març: Eduard MARTÍ FRAGA La Generalitat i la Guerra de Successió: de la victòria catalana a l’abolició de la institució (1705-1714)
  • 1 d’abril: Jordi CASASSAS: De la Diputació del General a la Generalitat contemporània

Actualització, dijous 5 de març de 2009

S'ha afegit 1 nou document; es tracta del Memorial presentat a Carles III comunicant-li la resolució del dia 6-jul-1713 i publicada el 9-jul-1713 de continuar la Guerra a Ultrança. El document no especifica la data, però és deuria emetre poc després del 9-jul-1713.


Notícia, estudi sobre la Batalla de Talamanca

     Un estudi reivindica la Batalla de Talamanca
    i la memòria del Marquès del Poal

Gustau Erill
El Catedràtic Gustau Erill mostra sobre el terreny l'evolució de les operacions militars

'Talamanca: la darrera victòria de l'exèrcit català. 13 d'agost de 1714' és el títol de l'estudi que recorda la batalla de Talamanca, que va tenir lloc els dies 13 i 14 d'agost del 1714, i que va ser la darrera que l'exèrcit català va guanyar a les tropes borbòniques.

(A.C.N.) L'estudi és obra de Gustau Erill, catedràtic de Llengua Catalana d'Educació Secundària, i Francesc Serra, doctor en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball reivindica la figura del Marquès del Poal, protagonista de l'última victòria de l'exèrcit català que va lluitar 'fins al final' i que no ha estat prou 'reconegut', ha explicat un dels autors de l'estudi.

La batalla de Talamanca va enfrontar els austriacistes, a les ordres del Marquès del Poal, comandant en cap de l'exèrcit català (de l'exterior de Barcelona) a l'interior de Catalunya, amb les tropes borbòniques del Conde de Montemar. L'estudi demostra que va ser una batalla de dimensions considerables, amb més de 600 baixes entre ferits i morts, d'unes tropes de 5.000 homes.

El treball pretén reivindicar la importància de la figura històrica del Marquès del Poal, les tropes del qual no van ser vençudes, ja que es van acollir a la capitulació del castell de Cardona, el 18 de setembre de 1714, la darrera plaça de la resistència catalana.

L'estudi parteix d'una carta del Marquès del Poal que es va publicar en un estudi de Jacint Berenguer sobre l'austriacista (Coronel d'Infanteria) Francesc Busquets i Mitjans, ha apuntat Serra. El treball situa l'inici de la batalla a la riera de Talamanca. Serra explica que el Marquès de Poal i el seu exèrcit es trobaven al castell de Talamanca i que va ser una batalla de persecució que va durar un parell de dies. L'autor de l'estudi comenta que el fet que l'orografia del terreny fos complicada podria haver jugat a favor dels catalans, que eren més coneixedors del territori. Serra ha afegit que es tracta d'una de les batalles més importants de totes les que van tenir lloc a l'interior de Catalunya el 1714.

Francesc Serra ha remarcat que l'estudi vol servir per 'promocionar' aquesta batalla i destacar la feina de l'exèrcit que, 'va lluitar fins al final i que potser no se li ha reconegut la importància que va tenir', ha subratllat l'historiador.

La investigació sobre la batalla de Talamanca es completa amb una prospecció arqueològica que es va fer aquesta primavera a la zona de la lluita. Serra ha explicat que s'hi van trobar bales, sivelles, ferradures i monedes, entre d'altres coses. Ara, la intenció dels impulsors de l'estudi es materialitzar-lo amb l'edició d'un llibre que vol recuperar la història 'perduda', ha conclòs Serra.

  • Font: Regió7.cat (Un estudi recorda la darrera victòria de l´exèrcit català a la batalla de Talamanca)
  • Enllaç: Vilaweb (Talamanca reviu l'última victòria catalana)
  • Enllaç: L'Avui (La darrera victòria de l'exèrcit català)

Notícia, Batalla de Talamanca


     
La vila de Talamanca vol entrar en la Ruta 1714

Francesc Serra
El Doctor Francesc Serra

L´alcalde de Talamanca ha reivindicat la presència del poble a la Ruta 1714, que uneix escenaris rellevants de la guerra de Successió.

La població vol formar-ne part després de sortir a la llum en els últims mesos que el territori del municipi va acollir fa 294 anys l´última victòria en combat del bàndol austriacista.

(ORIOL LUJÁN / TALAMANCA) La població de Talamanca va reivindicar ahir, en boca del seu alcalde, Josep Tarin, la seva presència a la Ruta 1714, en la qual hi ha Cardona, Moià, Prats de Rei, Cervera i Lleida. Es tracta de cinc punts emblemàtics per la seva vinculació amb la guerra de Successió. Ara que ha sortit a la llum que Talamanca va ser l´escenari de l´última victòria catalana en el conflicte bèl·lic –tal com va avançar Regió7 el mes d´abril passat–, la població vol entrar en aquest viatge cultural.

«El nostre poble té un fet diferenciador, que el farà conèixer arreu i demanem als alcaldes de Cardona, Moià i Prats de Rei que ens poguem unir al circuit», va afirmar ahir Tarin en la presentació de l´estudi de la batalla de Talamanca, just en el mateix dia que va començar l´enfrontament ara fa 294 anys.

La població bagenca no només pretén formar part d´aquesta ruta, sinó que també vol reivindicar el seu paper històric en la guerra de Successió i erigirà un monument dedicat als protagonistes catalans de la batalla i responsables directes de la victòria. Concretament, el monolit serà dedicat a Antoni Desvalls i de Vergós, comandant en cap de l´exèrcit austriacista a l´exterior i dirigent de l´exèrcit català en l´encontre, i als coronels Segimon Torras, Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer, Ramon de Rialp, Pere Bricfeus i Francesc Busquets i Mitjans.

El fet que Talamanca aculli l´última victòria catalana en el conflicte bèl·lic ha portat a reivindicar als seus reveladors un nou punt de vista de la guerra. Francesc Serra, historiador navarclí que va verificar la batalla juntament amb Gustau Erill, va afirmar que «els catalans estem massa acostumats a celebrar derrotes i cal recordar els nostres avantpassats victoriosos i la gent que va lluitar per unes causes». Una postura a la qual va donar suport Francesc Xavier Hernández, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la UB, que va encapçalar les prospeccions arqueològiques realitzades a la zona del conflicte.

Batalla de Talamanca
Mapa de la Batalla de Talamanca (13-14-ago-1714)

Hernández va assegurar que «a partir d´aquests nous resultats hem de canviar la visió que tenim de la guerra de Successió. Es veu com una guerra romàntica i no és això. Hem de considerar que Catalunya, militarment, va estar a punt de guanyar. Va ser un poble en epopeia. Cal aprofitar aquest fet perquè és una riquesa que pot generar més enriquiment».

La batalla de Talamanca va enfrontar durant el 13 i el 14 d´agost de 1714 uns 2.000 homes austriacistes –tropes formades íntegrament per població catalana– i uns 3.000 borbònics –la meitat dels quals, aproximadament, era cavalleria–. D´aquests, fins ara es coneixia que uns 650 homes havien estat ferits o morts. Serra va especificar que aproximadament en van morir 100, 80 dels quals borbònics i entre 20 i 30 catalans. La clau de la victòria, segons Erill és «la coneixença del territori del bàndol austriacista. Les tropes del marquès del Poal eren formades majoritàriament per fusellers i caçadors que tenien apamat el territori i sabien com gestionar les bales en un paisatge molt espès».

Tot i que la batalla està força ben documentada, l´estudi final no sortirà fins al final de l´any, tal com va avançar Hernández, i en els propers dos anys encara es faran un parell de prospeccions arqueològiques més al territori, al mateix temps que Serra i Erill publicaran un llibre que relatarà els fets. Hernández va afirmar que «els resultats finals de l´estudi mostraran que ens trobem davant d´una batalla extraordinària.

Aquest és l´únic conflicte de la guerra de Successió i potser de totes les guerres que s´està estudiant arqueològicament a l´estat espanyol. A més, el fet que el paisatge no hagi canviat gaire durant tot aquest temps dóna una singularitat més a un combat èpic. Quan trobàvem el material en la muntanya et feia escruixir i adonar del coratge de la gent».


Actualització, dilluns 2 de març de 2009


Actualització, dilluns 2 de març de 2009

S'han afegit 4 nous documents per completar els textos referits a la preparació de la Junta de Braços i la posterior resolució del dia 6-jul-1713 i publicada el 9-jul-1713 de continuar la Guerra a Ultrança.


Actualització, divendres 27 de febrer de 2009

S'han tornat a pujar al servidor els textos de la secció de documents. Així mateix, tal com ens havia demanat en Guillem ja fa força temps, els documents s'han desbloquejat i resten a disposició de tots vosaltres per tal que els pogueu copiar i emprar quan us facin falta.

El segon objectiu del web és difondre, divulgar i popularitzar els coneixements, i per tant, no té sentit mantenir-los bloquejats. Properament n'acabarem d'actualitzar i completar-ne les dades, de tal manera que les fonts siguin accessibles a tothom.


Actualització, Dilluns 2 de febrer del 2009

     Enllaç a la plana web sobre el llibre "Ànima trencada" / "El alma en llagas" que ens ha fet arribar Lancelot de Catalunya:


Actualització, dijous 26 de febrer de 2009


      La Batalla de Talamanca (en guàrdia!)

En Xavier Rubio Campillo, enginyer en informàtica, investigador del grup de recerca DIDPATRI i autor del llibre "Almenar 1710", explica al programa "en guàrdia!" de Catalunya Ràdio els combats de la Batalla de Talamanca (13-14-ago-1714).


Actualització, dijous 26 de febrer de 2009


      Revista Sàpiens
      Els papers perduts de Carles d’Àustria

Sàpiens

‘Sàpiens’ (nº76, febrer-2009) i l'historiador Àngel Casals han localitzat a l'Archivio di Stato (Nàpols) l’arxiu del govern de Carles III d'Aragó durant la "Guerra per la Successió".

Aquesta descoberta ha de permetre, un cop estudiats els documents, completar els coneixements existents i aportar llum sobre els enigmes que encara resten per descobrir sobre el conflicte més decisiu de la nostra història. El fons de Nàpols conté més de 6.000 documents que encara no havien estat consultats mai per cap historiador.

Els fons està estructurat seguint el patró de les institucions del govern de Carles III d'Aragó: per una banda hi ha la secció de la Cancelleria Reial (cartes del rei, etc), i per altre les resolucions del Consell d'Estat (Consell d'Estat i Guerra, Decrets Reials, Cartes de la Secretaria, etc).

Tots els documents del govern de l'arxiduc estan ordenats cronològicament des del 1704 i fins el 1735, any en què les tropes de Felip V envaïren el Regne de Nàpols, que fins aleshores havia restat sota el govern de Carles III i acollia gran quantiat d'exiliats austriacistes.

L'article de la revista 'Sàpiens' està firmat per n'Arnau Cònsol i compta amb l'assessorament del mateix historiador i descobridor del fons Àngel Casals.


     Actualització, dissabte 31 de gener del 2009

     Gràcies a l'Adrià per la informació enviada. Ja ha estat actualitzada:


Notícia,


      CiU proposa impulsar, ara,
      una pel·lícula sobre la vida del General Moragues

Il·lustríssim Senyor Agustí López i Pla
Il·lustríssim Senyor Oriol Pujol i Ferrusola

CiU, a través de l'Il·lustríssim Senyor Agustí López i Pla, diputat al Parlament de Catalunya i Alcalde de Sort, i de l'Il·lustríssim Senyor Oriol Pujol i Ferrusola, portaveu del g.p. de CiU al Parlament de Catalunya, ha endegat una campanya de propostes de resolució presentades al Parlament de Catalunya amb l'objectiu de reivindicar la memòria del General Moragues.

A partir d'un article de Josep Maria Torrent publicat a l'AVUI al novembre del 2008, CiU ha presentat les esmenes per tal que s'aprovi una resolució que insti el govern de la Generalitat a impulsar l'encàrrec de la redacció del guió d'un futur llargmetratge que expliqui historiogràficament la vida del general Moragues en un termini de sis mesos, així com a estudiar-ne el finançament per tal que als pressupostos de la Generalitat del 2010 es prevegi una partida adequada per iniciar el projecte.

La proposta la signen l'Il·lustríssim Senyor Agustí López i Pla i l'Il·lustríssim Senyor Oriol Pujol i Ferrusola, on argumenten que 'fa vint anys que hi ha projectes que es proposaven explicar la lluita d'aquest patriota català i que malauradament han estat estroncats i frustrats per la manca de finançament, tal vegada pel poc suport o implicació de les diferents administracions catalanes' CiU aplaudeix els esforços de TV3 per portar a la pantalla les vides del bandoler Serrallonga, dels passadors a Andorra durant la Segona Guerra Mundial o de grans mites com el comte Arnau, i argumenta que 'conèixer la pròpia història pot ajudar a cohesionar la societat catalana'.

Les propostes de resolució són:

  • Reedició del fulletó Ruta 1714 (editat a finals del 2007), per tal que incorpori els tres monuments dedicats al General Moragues
  • Crear un itinerari històric per recórrer les poblacions de referència del General Moragues
  • Finançar una pel·lícula sobre la vida i martiri del General Moragues

Al respecte d'aquestes propostes de resolució de CiU, constatem que:

  1. CiU no ha sabut guanyar-se ni el recolzament ni la confiança de la majoria de ciutadans de Catalunya per tal de formar govern.
  2. CiU, durant les més de dues dècades en què va governar, va tractar amb un gran menyspreu, ratllant l'insult, la memòria dels màrtirs de la Batalla de l'11 de setembre de 1714 i dels caiguts durant la Guerra de Successió.
  3. CiU, al no comptar amb cap responsabilitat de Govern en cap de les principals institucions del país, no resta compromesa per les seves propostes de resolució.
  4. CiU es limita a fer propostes de resolució, que són tant sols això, paraules.
  5. CiU no ha iniciat cap campanya, ni ha movilitzat els seus militants, ni les seves joventuts, ni ha obert cap web, blog, grup-facebook, twitter ni de res de semblant, per tal de recolzar les seves propostes de resolució.
  6. CiU s'ha conformat a filtrar als mitjans de comunicació les seves propostes.
  7. CiU ha presentat les seves propostes de resolució i les ha filtrat als mitjans de comunicació quan, justament, falten pocs mesos per a les eleccions europees.

Per tant, recordem als senyors de CiU que els catalans som un poble d'arrel catòlica, no pas luterans, i per tant, els citem les paraules amb què Jaume I "el Conqueridor" incià el seu memorable Llibre dels Feyts: "Fe, sense obres, morta és".

Per tant, si efectivament els senyors de CiU es prenen seriosament a si mateixos, i pretenen que efectivament els catalans ens el prenguem seriosament, els recomanem que s'adrecin al director Ignasi P. Ferré, qui amb la col·laboració de l'actor Joel Joan, va voler endegar fa un parell d'anys una pel·lícula sobre el General Moragues.

      (Notícia antiga, gener del 2007)
      "El General de Ferro"
      Rodatge de la pel·lícula sobre el General
      Josep de Moragues, amb Joel Joan de protagonista

El Pirineu acollirà una part del rodatge d'"El General de Ferro", la pel.lícula sobre Josep Moragues que protagonitzarà l'actor Joel Joan. El General Moragues, que va lluitar durant la Guerra de Successió del segle XVIII contra els castellans i els francesos, va ser governador de Castellciutat --la fortalesa des d'on es controlava la Seu d'Urgell-- entre 1707 i 1713 i va estar casat amb Magdalena Giralt, originària de Sort.

La capital del Pallars Sobirà serà justament un dels escenaris principals del film, juntament amb Barcelona i el poble natal de Moragues, Sant Hilari Sacalm. També s'està estudiant la possibilitat de rodar escenes a Gènova, Londres i Utrech i d'aconseguir finançament internacional.

El "General de Ferro" la dirigirà el vallenc Ignasi P. Ferré, que està ultimant els detalls del guió. La banda sonora serà a càrrec del músic i compositor Pep Sala. Segons el director, la pel.lícula vol situar Moragues al lloc que es mereix: "Es podria dir que és com un Braveheart a la catalana, perquè comparteixen el mateix nivell d'heroïcitat, encara que la seva causa va ser la independència de Catalunya".

La pel.lícula, explica Farré, pretén "entretenir i explicar de forma divulgativa la història d'aquest personatge i també de la Catalunya on va viure". I hi afegeix: "Crec que és important per a la moral del país, perquè es vegi que també tenim herois i per recuperar la memòria històrica".

Enllaços: 3cat24 (El General de Ferro)

Enllaços: Diari de Girona (Joel Joan serà el General Moragues)

Enllaços: Contracte de Patrocini Aj. St Hilari i Aj. Sort (El General de Ferro)

 

A continuació presentem els enllaços als articles de premsa que recullen les propostes de resolució presentades per CiU al Parlament de Catalunya:

Enllaços: Avui (CiU reclama que es reediti el fulletó Ruta 1714)

Enllaços: Avui (CiU proposa crear un itinerari històric sobre el General Moragues)

Enllaços: Avui (CiU proposa impulsar una pel·lícula sobre la vida del General Moragues)

 

A continuació presentem les propostes de resolució presentades per CiU al Parlament de Catalunya:

Enllaços: BOPC 384/08 13-gen-2009 (Proposta de resolució sobre la reedició del fullet Ruta 1714 incorporant-hi tres monuments dedicats a la memòria del general Moragues; Tram. 250-01551/08); pàg 115

Enllaços: BOPC 361/08 25-nov-2008 (Proposta de resolució sobre l’encàrrec del guió i el finançament d’una pel·lícula sobre el general Moragues Tram. 250-01449/08); pàg 39

Enllaços: BOPC 347/08 5-nov-2008 (Proposta de resolució sobre l’establiment d’un itinerari històric i l’edició d’un recull de poesies en homenatge al general Moragues Tram. 250-01382/08); pàg 48

General Moragues
Bust del General Moragues,
obra de l’escultora Rosa Martínez situada al pujador de la Plaça Major de Sort (Pallars Sobirà)

Enllaços: Lleidatur (General Josep Moragues)

Vincle relacionat: Josep Moragues i Mas


Catalonia Stands Alone


     "Catalonia Stands Alone"
     Guia wargame de l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

Us presentem la brillant i esplèndida obra en anglès "Catalonia Stands Alone", una guia per a wargames d'abast internacional creada per en Lluís Vilalta, webmestre de Catalan Wargames. En aquesta guia trobareu recreats a tot color, els uniformes i les banderes dels regiments de l'Exèrcit de Catalunya, així com una guia de la Campanya Catalana (1713-1714) de la "Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica". Així mateix, en Lluís Vilalta ha creat el blog Desperta Ferro!, un blog específic per a allotjar l'obra i des d'on us la podeu descarregar; a l'ensems, en aquest blog s'hi aniran publicant les noves actualitzacions.

Catalonia Stands Alone. Lluís Vilalta

La guia fou publicada la primera setmana de setembre del 2008 i ha merescut força elogis dels mitjans especialitzats internacionals; així, el portal nord-americà The Miniature Page, el més important a nivell internacional en el món dels wargames amb figures, en recollí la publicació i en celebrà l'edició amb elogis; així mateix, també la destacà en les seves pàgines la revista britànica Wargames Illustrated i, properament, la també nord-americana Historical Miniature Gamer Magazine en publicarà una recessió.

Catalonia Stands Alone. Lluís Vilalta Catalonia Stands Alone. Lluís Vilalta
Catalonia Stands Alone. Lluís Vilalta Catalonia Stands Alone. Lluís Vilalta

Pot semblar paradoxal que, en examinar la Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica (WSS - War of Spanish Succession), els exèrcits més desconeguts en aquest conflicte són, precisament, els exèrcits hispànics. Tanmateix, és cert que les principals fonts d'informació disponibles per aquesta guerra són només parcials i versen principalment sobre els ordres de batalla, els uniformes i les banderes de l'exèrcit hispànic de Felip V.

Però si ben poc se'n sap sobre els exèrcits de Felip V, els del seu oponent, l'arxiduc Carles Habsburg són fins i tot un misteri. Per tant, gran part de la seva història s'ha oblidat en el temps fins a arribar a ser complement ignorats per els historiadors posteriors, de manera que els borbònics s'han aprofitat d'aquesta ignorància per a presentar la guerra com una lluita nacional espanyola contra una invasió estrangera encapçalada per l'arxiduc Carles.

Amb la voluntat de desfer aquestes males interpretacions, ens agradaria que aquest document sigui el primer d'una sèrie destinada a proporcionar als wargamers de la Guerra de Successió una guia completa sobre uniformologia, vexillologia i pintura de base d'alguns dels més oblidats exèrcits que participen en aquesta guerra, tant els d'Europa com els peninsulars. En particular, aquells que més s'han ignorat, l'Exèrcit Reial de Carles III i el posterior Exèrcit de Catalunya.

L'objectiu d'aquest primer volum titulat "Catalunya Stands Alone" ("Catalunya resta en solitari") és descriure les unitats militars constituïdes per les autoritats de la Generalitat de Catalunya durant les darreres etapes d'aquesta guerra. No només els de suport sobre les pretensions de l'arxiduc Carles, sinó també a les plantejades en defensa de la Terra i de les Constitucions de Catalunya -el conjunt de lleis i les institucions particulars de Catalunya.

Malgrat que es presenten amb la major exactitud possible, aquest document no pretén ser un exhaustiu assaig històric. S'ha recopilat de diverses fonts de caràcter més tècnic, així com els savis consells i crítiques d'un grapat de col legues investigadors i aficionats. Les poques vegades que, després d'haver fracassat en trobar una resposta entre aquestes fonts, l'autor ha decidit inserir una conclusió pròpia, marcant-se sota l'epígraf de "especulatius". És un recurs d'última instància, de manera que el lector que vulgui augmentar encara més el seu coneixement de la participació catalana en la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica més enllà d'aquesta guia, es pot adereçar a les fonts originals que figuren en el capítol IX, Bibliografia.

Lluís Vilalta, webmestre de Catalan Wargames
      * (traducció i adaptació: www.11setembre1714.org)

Enllaç:Desperta Ferro! wargaming guides series

Enllaç:Catalan Wargames


Notícia,


     Els Prats de Rei vol tenir el 2011
     un centre d'interpretació de la Guerra de Successió

Mapa de la Batalla d'Els Prats de Rei 1711

La tardor de 1711 els Prats de Rei va ser l'escenari d'una de les batalles més importants de la Guerra de Successió que, tres anys més tard, suposaria la pèrdua de les llibertats catalanes.

Sota aquesta premissa, l'Ajuntament de Prats de Rei vol recollir aquesta efemèride construint un centre d'interpretació de la Guerra de Successió al municipi, que espera es que pugui inaugurar el 2011 coincidint amb el 300 aniversari de la batalla.

A més, el consistori ha marcat un itinerari que repassa els llocs on es van lliurar els principals combats i impulsarà una festa bianual que busca recrear aquest fet d'armes. El centre es vol ubicar a la planta inferior de l'edifici on actualment hi ha el Museu Josep Castellà Real però també es podria emplaçar als locals de sota dels nous pisos de protecció oficial. Una segona part del centre d'interpretació se situarà a la sala de sota de la torre de Manresana, que s'ha restaurat.

El futur centre d'interpretació disposarà de projeccions, audiovisuals, plafons informatius i recreacions amb ambientació. De moment, el departament de Turisme ja ha aprovat una subvenció de 24.000 euros per a elaborar el projecte executiu i la Generalitat va atorgar 25.000 euros més per posar panells informatius a l'itinerari que repassa els principals llocs on van tenir lloc les batalles. Concretament, la Torre de la Manresana, l'espai on es va ubicar el comandament de les tropes austricistes, es vol convertir en un resum del centre d'interpretació i dels itineraris mitjançant panells i projeccions audiovisuals que, a la vegada, expliquin les diverses batalles que s'han lliurat a Els Prats de Rei.

Per Francesc Duocastella, alcalde dels Prats de Rei, l'objectiu és que el municipi sigui un 'referent' dins dels múltiples actes d'homenatge a la Guerra de Successió i el que es pretén és oferir una visió global del conflicte armat, ubicant els escenaris més importants, com Cardona, Barcelona o Talamanca.

      Una recreació històrica de la Batalla d'Els Prats de Rei

Paral·lelament, l'Ajuntament dels Prats de Rei també està impulsant una celebració històrica, cultural i festiva bianual que podria començar el 2011 i celebrar-se cada dos anys que recreï els esdeveniments que durant la Guerra de Successió van tenir lloc al municipi. L'esdeveniment vol fer una recreació de les històriques batalles, vol incorporar-hi trabucaires que representin els voluntaris que van lliurar a les ordres del general Nebot, grups de música de l'època, un mercat del segle XVIII i una mostra d'oficis.

Caminada popular per la Batalla d'Els Prats de Rei (2008)

Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis
Batalla de Prats de Reis Batalla de Prats de Reis

Font: Avui.cat

Font fotos: CatPatrimoni


Teaser de la pel·lícula "Bruc"


     Teaser de "Bruc",
     la pel·lícula sobre el Timbaler del Bruc

Us presentem el "teaser" de la pel·lícula "Bruc" que es començarà a rodar aquest mateix any 2009. La pel·lícula tracta de les Batalles del Bruc, (6 i 14-jun-1808) on les tropes del sometent català liderades pel llegendari "Timbaler del Bruc" van derrotar les tropes franceses que pretenien imposar a casa nostra els "valors del jacobinisme republicà" en una batalla que ha esdevingut llegendària i que transcorregué als peus del mític baluard catòlic de Catalunya, Montserrat. Perquè a casa nostra, ni els francesos, ni els afrancesats, ni els seus "valors del jacobinisme republicà", no hi tenien res a fer, i a Montserrat, foren aturats.

 

Monument al Timbaler del Bruc

Per commemorar aquesta victòria, el 1911 i per decisió de la junta de vocals del sometent d’Igualada,   s’erigí al Monestir de   Montserrat un grup escultòric dedicat als heroïs del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria.

L'escultura als heroïs del Bruc va ser destruïda el 1936 quan es va atacar el Monestir de Montserrat i d'altres convents i esglésies de Catalunya.

El 1952, en un intent del règim franquista per apoderar-se de la memòria històrica de Catalunya, s’inaugurà al Bruc de manera provisional un monument al "Timbaler del Bruc", fet de guix i obra de Frederic Marés. El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l’escultura en pedra. El 10 de juliol de 1954 s’instal·lava la definitiva escultura del "Timbaler del Bruc", de 4,80 metres d’alçada. El 1960 es procedí a traslladar l’escultura del seu antic emplaçament, a l’actual.

 

Enllaç:Ikiru Films

Enllaç:Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès 1808-1814

Enllaç:Les batalles del Bruc: 200 anys en imatges

Enllaç:Festa del Timbaler del Bruc, la Fira de la Guerra del Francès

Enllaç:Les Batalles del Bruc (Festes.org)


Tràiler de l'Exposició "Cavallers Catalans" d'Alma Cubrae


     Tràiler de l'Exposició "Cavaller Catalans"
     (Alma Cubrae- Albert Blanch)

L'exposició d'armadures de "Cavallers Catalans" es féu a Castelló d'Empúries dins del marc "Terra de Trobadors", els passats dies 12,13 i 14 de setembre del 2008.


Cavallers Catalans Alma Cubrae

 

Enllaç:Alma Cubrae (Espectacles medievals)

Enllaç:Albert Blanch


Notícia

El III Centenario de la Batalla de Brihuega,
     por todo lo alto

La Asociación III Centenario de la Batalla de Brihuega (AIIIC) está preparando ya el programa de actos para celebrar en 2010 por todo lo alto las tres centurias transcurridas desde el asalto y la famosa batalla de Villaviciosa, en el municipio de Brihuega, durante la Guerra de Sucesión. Aunque la organización ya ha mantenido una serie de reuniones para fijar los posibles eventos para la ocasión, será a partir de ahora cuando comiencen a formular las solicitudes a las administraciones y para contar con apoyo económico, cuando vayan elaborando un calendario concreto de actos.

Entre las diferentes opciones que manejan se encuentran la recreación de la batalla, reiterar el homenaje –como hace dos años– en el Monumento de los Caídos, la reconversión del tradicional Mercado Medieval en un Mercado Barroco –para responder mejor al espíritu de la época–, celebrar una exposición que ‘dibuje’ mejor el contexto de esta época u organizar un Congreso de Historia, tal vez internacional.

MANOS A LA OBRA

“En breve vamos a seguir con las reuniones, sobre todo para perfilar el aniversario de 2009”, explica Raúl de Lucas, de la asociación. Para esta edición, en la antesala del III Centenario, se prepararán actos más discretos, de modo que sea durante la próxima edición cuando se despliegue con mayor intensidad un calendario de actos sobre este acontecimiento histórico.

“No son tiempos muy boyantes para la financiación de los actos, pero contamos con la Diputación y la Junta, que son indispensables para llevar adelante la programación”, indica De Lucas, que también añade que van a “contactar con entidades privadas y fundaciones” que quieran participar en una celebración tan especial.

Respecto de la tormenta de ideas mantenida hasta ahora para elaborar la programación, destaca la intención de los organizadores –forman la asociación diferentes personas del movimiento asociativo y cultural briocenses– el intento por explicar la época, “el cambio de dinastía” de los Austrias a los Borbones que se produjo con el cambio de siglo.

Para cumplir con este objetivo, AIIIC ha pensado en llevar a cabo una exposición, recogiendo diferente material –“de vestuario, armamento y ambientación”– que exista en los archivos, museos y fondos culturales de diferentes instituciones nacionales y provinciales y que puedan ser recopilados y expuestos en Brihuega durante al menos dos o tres meses del año del centenario, que se cumple exactamente el 9 y 10 de diciembre de 2010. Se seguirían los modelos de exposiciones que cundieron durante el año pasado con motivo del II Centenario del Dos de Mayo.

Con el mismo espíritu se celebraría también un congreso de historia cuyo alcance –nacional o internacional– todavía no está claro. A la vez, el plato fuerte podría ser una jornada de recreación o función teatral “con una representación de la batalla, de modo que seamos capaces de entender lo que ocurrió en aquella época de una forma visual”, explica De Lucas, buscando los modelos del Tenorio Mendocino de Guadalajara o del Motín de Esquilache de Aranjuez.

Otra posibilidad que estudia la organización es “reconvertir la Feria Medieval en Feria Barroca, para estar en sintonía con los hechos históricos”, a la vez que dotar de personalidad propia a este evento briocense y distinguirlo de “los mercados medievales, que hay muchos”. Por último, habría algún tipo de festival musical dedicado a los Hermanos Durón y cuya organización contará con la colaboración del compositor briocense Jesús Villa Rojo.

BATALLA BRIOCENSE

La guerra siguió adelante con diferentes episodios y el avance de la coalición hasta la capital. “Carlos permanecerá tres meses en Madrid en los que no conseguiría el mínimo apoyo por parte del pueblo madrileño, en lo que hubo de influir sobremanera el origen protestante de muchos de sus soldados. Ante esta situación, y forzado por una nueva ofensiva borbónica, Carlos abandona Madrid en los primeros días de diciembre, en dirección a Barcelona donde tenía establecida su corte.

A la vez, el ejército aliado se repliega hacia Aragón, con la intención de organizar el oportuno contraataque en cuanto le sea posible. Es en esa retirada cuando las tropas borbónicas sorprenden a parte de las tropas austracistas en Brihuega, que será tomada al asalto bajo la dirección del propio Felipe V. Al acudir el grueso de las tropas de Carlos en su defensa, se produce la batalla de Villaviciosa, que afectaría gravemente al poderío militar aliado. El resultado de la batalla, unido a otros sucesos del momento significaría en la práctica el fin de la contienda”.


Actualització, Dilluns 24 d'Agost de 2009

Quadre d'En Joan de Llinàs i Farell

     Quadre atribuït a En Joan de Llinàs i Farell, gentilesa de la família Monteys Llinàs

La família Monteys Llinàs ha tingut la gentilesa d'adreçar-nos la fotografia del quadre atribuït al Ciutadà Honrat de Barcelona i Cavaller Joan de Llinàs i Farell, un dels polítics catalans més destacats durant el període de la "Guerra per la Successió".

En Joan de Llinàs i Farell va arribar a ser membre del 59% de les Conferències del Tres Comuns tingudes entre 1697-1714, formant part de la Junta General de Govern l'any 1713 i participant en la darrera Junta de Govern tinguda enmig de la Batalla de l'11 de setembre entre les 14:00 i 15:00h al Fort del Portal de Sant Antoni.

Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font
Quadre atribuït a Joan de Llinàs i Farell
(fotografia gentilesa de la família Monteys Llinàs)

El quadre forma part de la col·lecció de la família Monteys Llinàs, i segons consulta adreçada als experts, podria ser fruit d'un encàrrec del seu fill, el Coronel Joan de Llinàs i Escarrer, un cop aquest fou alliberat.

Així mateix, la família Monteys Llinàs ha tingut l'amabilitat d'adreçar-nos fotografies d'altres quadres de la seva gal·leria, d'entre els quals destaquen l'Arquebisbe José Llinás y Aznar, que oficià el casament entre Carles III i Elisabet-Cristina de Brünswick a la Catedral de Barcelona el 1708, i el Coronel Josep Maria de Llinàs i de Ortiz-Repiso, germà del també Coronel Joan Antoni de Llinàs i de Ortiz-Repiso, que el 25-oct-1841 oficià la cerimònia d'enderroc de la primera pedra del Ciutadella de Barcelona al crit de "Victòria per Catalunya i per Barcelona!".

Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font
Arquebisbe de Tarragona José Llinás y Aznar
(fotografia gentilesa de la
família Monteys Llinàs)
Joan Bernat de Llinàs i de Carreras (1733-1799) (fotografia gentilesa de la família Monteys Llinàs)
Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font Mariscal Tinent Rafael de Nebot i Font
Frederic de Llinàs i d'Esteve (1826-1887) (fotografia gentilesa de la família Monteys Llinàs)
Josep Maria de Llinàs i de Ortiz-Repiso (1790-1851), (fotografia gentilesa de la família Monteys Llinàs

També hem aconseguit còpia de la Llicència de retorn que Felip V concedí al General Francesc Sans Miquel i de Monrodon, al seu fill Ramon Sans i de Monrodon, i al Coronel Joan Antoni de Llinàs i Escarrer.

Llicència de retorn   Llicència de retorn
Còpia de la Llicència de retorn concedida al Coronel Joan Antoni
de Llinàs i Escarrer
 
2ª Còpia de la Llicència de retorn concedida al Coronel Joan Antoni
de Llinàs i Escarrer

Notícia. Samarreta dels Miquelets del Regne de València


    "Samarreta Xàtiva 1707"
     Micalets del Regne de València

Xàtiva 1707 - Micalets del Regne de València

El grup Micalets del Regne de València han creat un disseny de samarreta del mateix grup sota el lema "Xàtiva 1707". L'estampació de samarretes és a molt bon preu, el teixit és de bona qualitat, l'estampat és a 3 colors, blanc, roig i groc, talles S, M, L, XL i XXL disponibles.

Aquells interessats que oficialment vulguen formar part de l'associació podeu fer la vostra comanda de samarretes al tauler de missatges del grup al Facebook. Les samarretes tenen un preu de 4€ per als micalets, i 12€ per vendre al públic general. Amb els diners guanyats, 8 euros per samarreta, pretenem finançar la compra de mosquets, casaques i tots els elements de l'uniforme del Regiment Mare de Déu dels Desamparats.

20 samarretes X 4 euros = 80 euros

20 samarretes X 12 euros = 240 euros

Benefici ---------------------> 160 euros cada 20 samarretes venudes.

Mostreu el disseny als vostres companys, amics i familiars, tindreu compradors assegurats!! Una abraçada i moooltaaaa polvoraaaaaa!! =)

Darrere, amb la mateixa tipografia i degradat, es cita:

'En memòria dels

defensors del Regne

de València durant la

Guerra de Successió,

1705-1714'

Enllaç:RacóCatalà

Enllaç:Facebook - Micalets del Regne de València


Actualització, Dilluns 2 de febrer del 2009


       Nous números de
       "A Carn! Història Militar Catalana"

Número 9, gener del 2009

A Carn!

Número 8, setembre del 2008

A Carn!

 

       Vincle: A Carn! Revista electrònica d'Història Militar de Catalunya


Artícle


     Comença l'Any Macià
     amb el contingut, encara, per definir

Any Francesc Macià

El 2009 es commemoren els 150 anys del naixement de Francesc Macià i Llussà, primerament Coronel de l'Exèrcit i després fundador de l'organització paramilitar Estat Català. Liderà la coal·lició política ERC aconseguint un gran triomf electoral l'any 1931. Traït pels dirigents de la mateixa ERC, que el forçaren a renunciar a la República Catalana en favor d'una autonomia limitada dins de la República Espanyola, morí poc després.

Els departaments de Presidència i Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya no han definit, encara, els actes a organitzar, però probablement ho limitaran a alguna conferència per a experts i a la concessió d'alguna miserable subvenció. Tripartit: Fets, no paraules.


Joc de simulació sobre la Batalla de l'Onze de Setembre


    "11 DE SETEMBRE - SETGE 1714"

11 de setembre Setge 1714

L’Onze de Setembre del 1714 les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick realitzaren un assalt contra la ciutat de Barcelona. La ciutat, defensada per les restes de l’exèrcit regular català suportades per la Coronela, la milícia gremial, va resistir els embats dels atacants fins al migdia, moment en què ambdós bàndols negociaren una rendició pactada; les baixes havien estat tant esfereïdores que ni borbònics ni catalans tenien capacitat per a seguir combatent. Aquesta fou la última batalla de la Guerra de Successió Espanyola, i una de les més èpiques tal i com van destacar els noticiaris europeus de la època.

Aquest esdeveniment bèl•lic, que actualment es commemora com la Diada Nacional de Catalunya, és el punt de partida del joc “11 de Setembre Setge 1714”. Tenint com a base un tauler, a on es representa la trama urbana i les muralles de la ciutat a la zona de l’atac, el joc és una acurada simulació dels fets que succeïren aquell dia.

Un dels jugadors controla l’exèrcit de les Dues Corones (França i Espanya), i l’altre comanda l’exèrcit català que defensava la Ciutat Comtal. La partida està dividida en una sèrie de torns, en cadascun dels quals els jugadors s’alternen en el moviment de les seves unitats tot atacant l’enemic, amb l’objectiu de derrotar les forces del contrincant i controlar el màxim d’espais estratègics. Hi estan representades la majoria d’unitats que van combatre a l’assalt, destacant l’existència de figures especials com granaders d’elit, fusellers de muntanya catalans, bateries artilleres o els diferents comandants que hi van participar. Una baralla de cartes introdueix el factor d’atzar, afegint a cada partida diversos fets que poden alterar el curs dels esdeveniments.

Els dissenyadors del joc són el catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Hernàndez Cardona, i Xavier Rubio Campillo, investigador del grup DIDPATRI. Aquest joc és el producte d’anys de recerca en simulacions i Guerra de Successió, incloent la publicació de llibres com “Els exèrcits de Catalunya 1713-1714” i “Almenar 1710”, així com l’excavació dels camps de batalla d’Almenar i Talamanca (1714).

D’altra banda, “11 de Setembre Setge 1714” sorgeix com a una iniciativa privada de l’empresa CatImperium. Com a tal, la seva publicació és un bon exemple del potencial que la transferència de coneixement entre universitat i empresa pot comportar en el camp de les Ciències Socials. En aquest sentit el joc és una mostra de normalització de Catalunya, doncs emula el que en altres països com Estats Units o Regne Unit, que reconeixen el poder de la simulació lúdica com a eina d’aprenentatge de la Història.

Enllaç:CatImperium

Enllaç:Catalan Wargames

Enllaç:Boardgamegeek.com

Enllaç: Directe.cat (El joc 'Onze de setembre 1714' recrea l'assalt borbònic a Barcelona)


Artícle


     Serrallonga. Una ocasió perduda

Serrallonga

La minisèrie Serrallonga que va oferir TV3 va ser, senzillament, decebedora. Per començar avorrida, allò no havia qui ho aguantés. Després confusa, sumament confusa. Tant costa recrear un heroi nacional? Tant costa explicar un context històric?

La fotografia estava bé i encara els vestits es podien aguantar, contrariament l’atretzzo i les escenes de masses eren lamentables. I el Peris fent de virrei sota les pintures del Vigatà al Palau Moja (que són del segle XVIII) inacceptable.

Tanmateix el pitjor de tot és la ignorància. Al segle XVII els armers catalans van desenvolupar el pany miquelet. Serrallonga probablement portava pedrenyals amb pany de roda, tot i que podria haver poratat  armes amb pany miquelet. El pany miquelet és una de les innovacions tecnològiques més importants mai desenvolupades a Catalunya i la sèrie era una bona oportunitat per explicar la dimensió tecnològica del periode.

Tanmateix ha estat mal documentada, les pistoles que li han posat al Serrallonga són 150 anys més tardanes. Veure als arcabusssers espanyols amb aquells fusells napoleònics resultava del tot ridícul. A aquest pas, si fan una sèrie del timbaler del Bruc (que son capaços), li posaran una metralladora. Bé, tot plegat digne d’un pais de cartró pedra…  un altra oportunitat perduda.

La misèria intel·lectual que ens governa vetlla per la qüalitat de la nostra història.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona,
      Historiador i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB


Artícle


     Nova iconografia de l'Onze de Setembre

A finals segle XIX i principis del segle XX, moments de represa cultural i política per Catalunya existí un gran interès pel coneixement de la història.

De la investigació se’n va desprendre una autèntica política de divulgació per tal fer arribar al poble escrits i imatges que ajudessin a entendre, evocar o fins i tot mitificar determinats fets històrics. Es en aquest context que cal entendre l’interès de Victor Balaguer o Serra Roca per il·lustrar generosament els seus llibres. A banda pintors com Moreno Carbonero o Antoni Estruch van compondre obres emblemàtiques de caràcter historicista que encara avui son hegemòniques quan es vol donar una referència icònica de fets com l’Onze de setembre, la revolta dels segadors o l’arribada dels almogàvers a Constantinoble. D’ençà la derrota catalana en el context de la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 aquesta línia d’iconografia didàctica i divulgativa sobre la història de Catalunya simplement va desaparèixer.

La nova historiografia catalana de finals del segle XX mai no es va preocupar per generar imatges gràfiques comprensibles del passat. Curiosament van seguir utilitzat, de manera acrítica, les ja generades a finals segle XIX o principis del XX. Tanmateix aquesta iconografia de tradició decimonònica responia a un determinat estadi de la recerca i no reflectia amb rigor ni l’escenari, ni l’indumentària, no el context material dels fets reflectits. És a dir no era rigorosa.

S’obria per tant un fossat contradictori entre els coneixements generats per la recerca i la representació iconogràfica i didàctica d’aquests que mantenia nivells de reaprofitament dels generats en el segle XIX. El cas de l’Onze de Setembre és en aquest sentit emblemàtic. L'obra feta per Antoni Estruch a principis del segle XX reflecteix la visió de l’Onze de setembre que tenien en aquell moment.

L'Onze de Setembre de 1714.Antoni Estruch. Any 1909. 250x400cm. Propietat d'Obra Social Caixa Sabadell

Així apareix un Casanova vestit amb gramalla, amb un gest que no evidencia, precisament, una ferida a la cuixa, envoltat per una pintoresca coronela cofada amb barretines. Ara sabem que Casanova anava vestit com a Coronel, que anava acompanyat per forces regulars de l’exèrcit català, que la milícia de la Coronela anava perfectament uniformada i que en aquell moment la barretina no s’utilitzava.

L'11 de Setembre de 1714. Guillem H Pongiluppi

Per tal d’investigar sobre aquesta problemàtica i per tal de generar una nova iconografia i cartografia sobre fets històrics el Grup de Recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni i Museografia) de la Universitat de Barcelona està desenvolupant un seguit d’estudis, definició de tècniques i models a partir de la utilització de noves tecnologies per tal de generar imatges entenedores i creïbles de fets i espais del passat. Aquesta investigació es desenvolupa gràcies a un projecte de I+D del Ministerio de Ciencia e Innovación (2008-2011) i ajuts de la Generalitat. Ara per ara les activitats de recerca i innovació es centren en la Guerra de Successió.

A tal fi s’han elaborat ja blocs diagrama singulars que s’han experimentat a partir de la Batalla d’Almenar. També s’han començat a generar imatges sobre l’Onze de setembre que mostren les unitats de l’exèrcit degudament uniformades i de les companyies de la Coronela. Aquesta nova iconografia es dissenya a gran format i a molt alta resolució, l’equivalent serien quadres originals d’uns dotze metres d’amplada. L’execució de la iconografia es basa en la utilització de noves tècniques d’art digital.

Les imatges digitals resultants es podran aplicar indistintament a renovar les imatges de fulletons, llibres i llibres de text, portades de jocs, cartells de gran format, impressions sobre tela, etc. En aquesta línia de treball iconogràfic i d’història estan treballant investigadors com Xavier Hernàndez Cardona i Xavier Rubio Campillo; il·lustradors veterans com Francesc Riart i joves il·lustradors com Guillem H. Pongiluppi .

Francesc Xavier Hernàndez Cardona,
      Historiador i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB


Documental

Us presentem el documental "Jaume I rei dels valencians" que la Ràdio Televisió Valenciana va produir en motiu dels 800 anys del naixemenet del rei Jaume I el Conqueridor. Novament la Generalitat Valenciana ha deixat en rídicul la Generalitat de Catalunya i al govern tripartit, que s'han lluit per no fer absolutament res de digne en motiu d'aquesta commemoració.

Ara bé, sí que és veritat que TV3, "la seva", ha produït amb els nostres impostos un documental per a glorificar el rei "Juan Carlos I de España". Tripartit: Fets, no paraules.

Any Jaume I - Generalitat Valenciana

També en aquesta direcció: rutube


Artícle


     Castell de Montjuïc:
     S'inicia el desmantellament del Museu Militar

       Part de l'exposició marxa a Espanya
       en comptes de ser aprofitat pel patrimoni museogràfic català

Castell de Montjuïc

Finalment, i després d'anys d'estira i arronsa entre l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Defensa, ambdues institucions han iniciat el desmantellament del museu militar de Montjuïc, en el lloc del qual l'Ajuntament vol construir el Centre per la Pau.

Les diverses peces exposades en el museu han estat repartides entre les dues institucions implicades. De manera simbòlica, els canons que hi havia al pati del castell han estat retirats i enviats al museu militar de Toledo.

L'Ajuntament es quedarà amb algunes peces que serveixin per a explicar la relació del recinte amb la ciutat', una explicació que no s'acaba d'entendre si tenim en compte que el Castell estava destinat a bombardejar Barcelona, i per tant, res millor que els canons per a explicar aquesta 'relació'. Esperem que tant la pinacoteca, amb retrats de monarques catalans, com algunes peces d'alt interès històric, com el 'pedrenyal' català, entre d'altres, no surtin de Catalunya.

Tot i que qualsevol iniciativa destinada a fomentar la pau és del tot lloable, no s'entén perquè les institucions catalanes deixen escapar un patrimoni museogràfic que és de la ciutat de Barcelona en particular, i del poble català en general.

Molt ens temem que es perden moltes peces -armes, uniformes, banderes i mapes-, que són part de la nostra història i que podrien fer un molt bon servei en el Museu d'Història de Catalunya, o en altres, i perquè no, en un possible museu d'Història Militar de Catalunya, que també en tenim.

Ara que s'està refent la memòria històrica, per exemple, amb la publicació d'obres sobre la indústria de guerra de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil, sembla que es vulgui amagar que la guerra, i tot el que aquesta comporta, es part integral de la nostra història, com ho és de la de la resta de pobles del món.

Aquest fet, per molt horrible que sigui és una part, molt important de la història de la humanitat. Voler amagar-lo és un exemple de cinisme i d'obscurantisme històric. La història té episodis lletjos, amagar-los no farà que aquest desapareguin, però ens farà intel·lectualment més pobres

       Font: CEEC


Artícle


     Castell de Montjuïc
     una oportunitat perduda?

(Pol Molas i Canyís) En primer lloc vull agrair a l’equip del C.E.E.C. el fet d’oferir-me la possibilitat de col•laborar en el seu espai a la xarxa. Dit això, el motiu pel que he escrit aquest article, és la preocupació per la desvirtuació en l’ús del Castell de Montjuïc. El fet de detectar que no sóc l’únic que ho pensa, m’ha acabat de decidir.

Castell de Montjuïc

Anem doncs, per passos. El Castell de Montjuïc té dos aspectes importants que el singularitzen.

En primer lloc la seva notòria significació en la història del Principat i la seva capital. No ens hi estendrem, però convé tenir presents fets cabdals com la Batalla de Montjuïc (1641), el seu paper en els setges de Barcelona (nota 1) (amb el de 1713-1714 com a culminació), i la seva funció repressiva des de la instauració del règim borbònic fins ben entrat el franquisme.

El segon element important és el seu valor arquitectònic. Ja que conjuntament amb el Castell de Sant Ferran de Figueres, és una de les poques fortificacions del període comprés entre els segles XVI i XVIII que tenim la sort de conservar.

Aquests dos elements, història i arquitectura, es combinen en el Museu Militar situat a l’interior del recinte. Un museu del qual se’n podrien millorar diversos elements, no obstant és el nostre museu militar. On rau doncs, la preocupació?

D’una banda tenim els revisionismes històrics, tan el franquista com el “progre”. El primer, malgrat el temps transcorregut, és responsable de l’oblit de la funció repressora per motius obvis. Encara és hora que ho hagi un espai dedicat als milers de persones que hi van patir presó (i mort) (nota 2). El revisionisme “progre”, en canvi, pretén anatemitzar l’existència mateixa de l’estudi de la història militar. Desgraciadament, una part de la nostra societat encara no ha assumit que la Història la conformen tots els aspectes del passat, la guerra inclosa.

Això darrer, enllaça amb la segona de les amenaces, la desvirtuació en l’ús. Potser la darrera ubicació del “Bread & Butter”, n’ha estat l’exemple més clar, però no n’és el primer cas. El fet mateix que s’instal·lés un espai per la pràctica del tir amb arc al fossar, justament un dels llocs on s’afusellaven els presos (entre d’altres el President Lluís Companys), demostra una manca aberrant de sensibilitat i respecte. Però que calia esperar si els titulars, Estat o Ajuntament, no han procedit a emplaçar la simbologia franquista com a peces estrictament de museu, d’una banda, i per l’altra, deixar bona part del conjunt (castell i museu) en un estat de manteniment mínim...

No fa gaire, sortia a la llum la iniciativa de convertir el Castell en un “centre per la pau”, que sembla que el govern municipal tirarà endavant (amb la complicitat de CiU, tot sigui dit) (nota 3).

Cal encara, explicar que tenir espais dedicats a la història militar no ens converteix en bel·licistes, etc.? Sembla que sí. No assolirem una plena maduresa nacional fins que, entre d'altres coses, no assumim la nostra història desacomplexadament. Esperem que pel camí no hi perdem gaire.

En definitiva, l'autor d'aquestes línies creu que el Castell de Montjuïc, i el museu que acull, han d'ésser (amb una acurada restauració i modernització) (nota 4) els referents catalans d'història militar de cara al segle XXI, conjuntament amb els seus equivalents europeus.

 Notes:

1. Torras i Ribé, J.M.; “La Guerra de Successió i els setges de Barcelona: 1697-1714”; Dalmau ed., Barcelona, 1999.

2. En aquest aspecte no es pot justificar manca d’estudis acadèmics, doncs historiadors de diverses generacions ( Joaquim Albareda, Josep Maria Torras i Ribé, Josep-Maria Solé i Sabaté, Oriol Jonqueres, etc...) han realitzat una tasca de recerca i difusió molt important.

3. Hem cregut suficient posar aquest dos enllaços de l’hemeroteca digital del diari Avui (www.avui.cat) per demostrar les posicions del govern de Barcelona i CiU. No obstant, se’n poden trobar més cercant per la paraula “Montjuïc” a les edicions digitals d’altres diaris ( El Punt, Vilaweb, etc...).

4. Comptem amb professionals amb l’experiència i el “full de serveis” requerit, i gent jove amb l’empenta i la il·lusió que cal arreu del territori ( la revista Sàpiens n’és l’exemple més conegut).

       Font: CEEC
       Vincle: CATALUNYACCIÓ