Notícies, desembre 2012

[Victus] Entrevista al programa Ànima

Entrevista a En Sánchez Piñol al programa Ànima el 17 de desembre de 2012.



Notícies, desembre 2012

Els 5 objectius estratègics del Tricentenari 1714

Al nostre modest entendre, la commemoració del Tricentenari del 1714 serà reeixida si s'aconsegueix socialitzar entre la població els següents 5 principis:

  1. Contraposició política: Espanya Austríaca versus Espanya Borbònica.
  2. Lluita ideològica: Constitucionalisme versus Absolutisme.
  3. Fases de la guerra: «Guerra per la Successió a la Corona Espanyola» (1705-1713) i després «Guerra dels Catalans» o «Sublevació de Catalunya» (1713-1714).
  4. Nació catalana moderna: Els Tres Comuns de Catalunya i la concepció moderna de «Nació», que òbviament no és la concepció contemporània de «Nació».
  5. Epopeia bèl·lica: Honorar els nostres herois i màrtirs.

Sun Tzu (L'art de la Guerra, circa 500 a.C.) va dir: "El savi sap vèncer abans de lluitar, mentre l'il·lús lluita i aleshores intenta vèncer". El Tricentenari del 1714 és el terreny de batalla idoni per a escruixir ideològicament l'espanyolisme polític. Ja a hores d'ara sabem perfectament tant la seva estratègia, com les seves tàctiques, com els seus mitjans; o sigui, tenim tot el necessari per esclafar intel·lectualment les mentides del PP i Ciutadans. I sabem que, si no són totalment derrotats, hauran estat, ells, els que hauran obtingut la victòria del Tricentenari del 1714.

Sabem que no utilitzaran cap obra bibliogràfica històrica de referència perquè cap historiador de prestigi pot recolzar les seves mentides i tergiversacions (l'intent de manipular al Catedràtic de la UAB Ricardo Garcia Càrcel arran del 1812-2012 els hi va sortir rana); sabem que, incapaços de plantejar batalla oberta perquè no tenen base intel·lectual, plantejaran una estratègia de guerra de guerrilles consistent en periòdics atacs basats en la propagació repetitiva de mentides i fal·làcies argumentals de l'estil: "en 1714 luchaban por España" (sí, però quina Espanya?, la monarquia austríaca composta per diversos estats, o la monarquia borbònica centralista i uniforme de "un rey, una ley"?), "fue una guerra civil entre catalanes" (sí, però uns lluitaven per sotmetre'ns a la tirania absolutista de "palabra del rey es ley", i els altres per defensar el model constitucional regit per la "constitució de l'observança"); "fue una guerra de sucesión, no de secesión como dicen los independentistas" (sí pel període de 1705-1713, però totalment fals pel període 1713-1714, on cal emfatitzar tots els intents per establir una "Cataluña independiente" tal com per exemple deia en la carta del 6-oct-1713 l'ambaixador català a Londres Pau Ignasi de Dalmases), "los nacionalistas manipulan la historia para sus fines políticos" (però si són el PP i Ciutadans els que falsifiquen i tergiversen contínuament la realitat històrica!, cal atacar-los agressivament i posar-los en evidència davant la realitat històrica documentada), "es un gasto inútil que se podria dedicar a hospitales" (cal recordar-los el què costa la desfilada de la Pasqua Militar, cada any? el cost de la web del Senat? les missions de l'exèrcit espanyol a l'estranger?, o com Ciutadans reclamava més despeses per commemorar el 1812?) "todo és un invento del nacionalismo excluyente que solo utiliza el catalán " (però si són els espanyolistes els que prostitueixen contínuament la noble llengua castella per utilitzar-la com a arma política! tots els materials -webs, llibres, díptics, etc- del Tricentenari del 1714 han d'estar editats en català, i també en castellà, com molt intel·ligentment ha fet En Sànchez Piñol amb el seu "Victus") "la conmemoración del 1714 exacerba la violencia, el odio y la división entre los catalanes" (però si és l'espanyolisme i polítics com el ministre Wert els que generen odi i divisió! el Tricentenari del 1714 ha de ser enfocat, plantejat i explicat com la defensa de les Llibertats constitucionals en front de l'agressió de la Tirania absolutista; cal emfatitzar com en el setge de 1713-1714 el general comandant Villarroel era castellà, que hi lluitaren aragonesos, valencians, mallorquins, així com castellans, que donaren les seves vides lluitant a Barcelona, darrer reducte contra la Tirania absolutista dels Borbons); sabem que les seves tàctiques seran la propagació contínua de mentides i falsedats, mitjançant petits pamflets i fulletons propagandístics fets exprofesso, i segurament també alguna web, adreçats a l'autoconsum de les seves pròpies bases, a fi de narcotitzar-los, mentre passa la tempesta del 2014; i sabem que els seus mitjans seran les empreses d'informació que controlen, la caverna mediàtica (El Mundo, La Razón, ABC, e-notícies, Voz de Barcelona, Libertad Digital amb César Vidal i companyia), que actuaran com a caixa de ressonància per empastifar-ho tot amb mentides i tergiversacions, arribant a posar en dubte que 1+1 facin 2, o que en realitat tot és opinable; mentides i falsedats que després seran copiades i repetides en multitud de fòrums i blocs. En definitiva, ho sabem tot: estratègia, tàctiques i recursos.

Sun Tzu (L'art de la Guerra, circa 500 a.C.) va dir: "Per tant, allò que és de vital importància per guanyar una guerra és atacar l'estratègia de l'enemic". Els comissaris de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona -En Miquel Calçada i En Toni Soler-, tenen en les seves mans la responsabilitat històrica d'esclafar les mentides de l'espanyolisme. Si després del Tricentenari del 1714 l'espanyolisme polític no n'ha resultat absoluta i totalment derrotat a nivell intel·lectual, En Toni Soler i En Miquel Calçada hauran fracassat.

En Miquel Calçada i En Toni Soler es troben al davant d'una ocasió històrica única, que tant sols es presenta una vegada cada segle, i les decisions que prenguin seran crucials per a l'esdevenidor de la nostra Pàtria. Ells dos han acceptat la responsabilitat d'estar al capdavant de les Comissions encarregades d'organitzar la commemoració del Tricentenari; i si han acceptat aquesta enorme responsabilitat històrica, és que es consideren prou capacitats per exercir aquesta responsabilitat fins al darrer extrem. En Miquel Calçada i En Toni Soler han de triar entre reduir el Tricentenari a un simple acte d'autocomplaença, un mer brindis al sol d'autoafirmació nacional, amenitzat amb unes gotes de victimisme, i així cobrir l'expedient, o organitzar un Tricentenari del 1714 potent, una commemoració que destrossi les mentides del PP i Ciutadans, un Tricentenari del 1714 que a nivell intel·lectual deixi al PP i Ciutadans trencats i de genolls, un Tricentenari del 1714 que sigui capaç de generar uns rèdits polítics que la nostra Pàtria necessita més que mai. I una commemoració del Tricentenari del 1714 potent exigeix 3 virtuts: intel·ligència, ambició, i valentia.

Intel·ligència: Si Catalunya hagués recuperat la sobirania que li fou arrabassada per la força de les armes franceses el 1714, per a la commemoració del Tricentenari no ens caldria intel·ligència; però la realitat política és la que és, no la que voldríem, i els comissaris Miquel Calçada i Toni Soler no poden ignorar, il·lusament, quin és el camp de batalla polític en el que lluitem. En Miquel Calçada i En Toni Soler han d'anticipar, entendre, i preveure, quina serà l'estratègia de l'enemic.

Ambició: Si En Miquel Calçada i En Toni Soler no són són capaços d'anticipar, entendre i preveure quins seran els atacs del PP i Ciutadans, abans que aquests els llancin, i no estan perfectament preparats per a contraatacar, limitant-se només a ignorar-los com qui sent ploure, la victòria serà del costat del PP i Ciutadans. En Miquel Calçada i En Toni Soler no han de reduir el Tricentenari a un acte d'autoafirmació nacional, i prou, han de tenir l'ambició de voler atacar les línies argumentals falses i tergiversades de l'espanyolisme, per posar-los en evidència i destrossar-los intel·lectualment.

Valentia: La valentia no és ni posar una gran senyera, ni proclamar encesos discursos que ens deixin ben panxacontents mentre, amb autocomplaença, fruïm de la irritació del PP i Ciutadans. No, això no és valentia; això és replegar-se rere una posició defensiva per deixar satisfetes a les pròpies bases catalanistes, i retirar-se sense presentar batalla. Valentia és llançar-se a l'atac contra l'enemic per destruir-li l'estratègia, vindicar i contraposar la nostra Espanya, l'Espanya austríaca, davant l'Espanya borbònica. Valentia és fer el Tricentenari del 1714 en català, i també en castellà, talment com En Sànchez Piñol ha fet amb el seu Victus arriscant-se a ser criticar inclús per les pròpies files catalanistes. Valentia és tenir l'audàcia de voler conquerir per a la causa de la nostra Pàtria les voluntat de tots aquells que se senten més espanyols que catalans, i ambicionar inclús guanyar-se el respecte dels enemics. Valentia és atacar les bases ideològiques de l'espanyolisme amb la ferma determinació de no aturar-se fina a aconseguir a nivell intel·lectual la victòria total.

Sun Tzu (L'art de la Guerra, circa 500 a.C.) va dir: "Aquells destres en la guerra porten l'enemic al camp de batalla, no hi són arrossegats per ell". El Tricentenari del 1714 no pot quedar reduït a una sèrie d'actes dedicats a l'autoconsum i a l'autocomplaença de les pròpies files catalanistes; amb això no n'hi ha prou. Durant el Tricentenari del 1714 no podem quedar-nos reclosos, tancats, dins les nostres bases, mentre ignorem els continuus atacs que, sabem segur, llançaran en forma de guerra de guerrilles el PP i Ciutadans, reaccionant només a darrera hora en un terreny que no ja no haurem triat; cal sortir, atacar i destruir-los; sortir, atacar i destruir-los; sortir, atacar i destruir-los; guiats per la intel·ligència, l'ambició, i la valentia; perquè el que no pot ser, és que quan a un l'ataquen despietadament hom respongui ignorant l'atac, que quan és l'hora de lluitar a mort hom vagi repartint simpatia i mà estesa, que quan un ha de ser clar i agressiu, hom sigui ambigu, dispers, i vagi amb el lliri a la mà, esperant que els resultats caiguin per si sols del cel, enlloc d'anar a buscar-los, perquè aleshores el què passa és que enlloc d'una majoria absoluta hom es queda amb 50 diputats.

Si hom pensa que pel Tricentenari del 1714 no hi haurà una violenta batalla política és que és un il·lús, si hom pensa que Ciutadans i el PP no llençaran continus atacs és que és un neci, i si el Tricentenari del 1714 no resulta en l'escruiximent total i absolut de les falsedats, mentides i tergiversacions del PP i de Ciutadans, l'efemèride haurà esdevingut una victòria estratègica de l'espanyolisme polític, o el què és el mateix, una derrota de la qual En Toni Soler i En Miquel Calçada en seran els màxims culpables.


Notícies, desembre 2012

«Donec Perficiam»

Donec Perficiam és un lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia de corps de Carles d'Àustria— durant la Guerra de Successió Espanyola. Les Reials Guàrdies Catalanes estaven sota el comandament del marquès de Foix el coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric, militar il·lustrat que havia estat membre de l'Acadèmia dels Desconfiats, i enquadrà als pròcers vigatans que en la diada de la Santa Creu de Crist, 3 de maig, de 1705 iniciaren l'aixecament militar per derrocar a Felip V.

El lema significava la idea que malgrat les contrarietats i les derrotes mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita «fins a reeixir», fins a aconseguir la victòria final.

Lliures o morts
Lliures o morts Lliures o morts
Lliures o morts Lliures o morts
Lliures o morts Lliures o morts


Fortaleses Catalanes


Notícies, desembre 2012

[Àudio] En guàrdia - La Guerra de Successió (III)

L'historiador Joaquim Enrique López analitza el desencadenant internacional del conflicte: la pugna entre el rei francès Lluís XIV i l'emperador Leopold I d'Àustria pel control de la corona hispànica.


Notícies, novembre 2012

"Lliures o morts" arriba a la 4ª edició, i ho cel·lebra
     amb una edició especial limitada amb la Bandera Negra

La novel·la "Lliures o morts" (Columna Edicions) celebra el seu èxit de vendes amb una una edició especial limitada, la 4a. Edició, que incorpora una bandera negra amb la inscripció “Viurem lliures o morirem” com les banderes negres del 1714.

Lliures o morts



Notícies, novembre 2012

Revista Sàpiens: "300 anys d'espoli",
     en castellà, anglès, francès i alemany

La gran quantitat de felicitacions que hem rebut pel dossier ‘300 anys d’espoli’, escrit per l'escriptor i historiador Jordi Mata (text), amb l’assessorament dels historiadors Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté, publicat al número 122, i l’interès que ha suscitat i que ha fet que la revista s’exhaurís pràcticament a tots els quioscs de Catalunya, ens ha impulsat a engegar una campanya per difondre’n el contingut també a escala internacional. Així, i per primer cop en la història de SÀPIENS, hem traduït l’article al castellà, l’anglès, el francès i l’alemany i l’hem fet arribar, juntament amb un exemplar de la revista, als més de 250 corresponsals estrangers que viuen a l’Estat, i també als directors dels principals mitjans de comunicació del món.

Lliures o morts


Notícies, novembre 2012

Barcelona Cultura: Barcelona 1714

Descobrim els escenaris de la guerra de Successió a Barcelona en aquest itinerari urbà que ens presenta el director del Museu d'Història de Catalunya Agustí Alcoberro.


Ruta 1714


Notícies, novembre 2012

Crida del grup facebook "Salvem el Baluard de Migdia"

Els companys del Grup Facebook "Salvem el Baluard del Migdia" ens fan una crida; el canvi i la nova política de Facebook sobre Grups Facebook pràcticament va condemnar a molts d'aquests grups a la seva desaparició perquè obligava als seus membres a confirmar, novament, si volien continuar formant part del grup o no, i molta gent, per desconeixement, no ho va fer. Les conseqüències pel Grup Facebook "Salvem el Baluard del Migdia" han estat que ha perdut a molts del seus membres, i volen enviar una crida a tots perquè s'hi tornin a unir i tenir força a l'hora de negociar amb les institucions. Us exhortem a tots a unir-vos-hi sense més dilacions!


Baluard de Migdia


Actualitzacions, novembre 2012

Darreres actualitzacions i ampliacions de contingut:


Notícies, novembre 2012

Nou número de ''A Carn! Història militar catalana"

A Carn


Notícies, novembre 2012

Allista't als Miquelets del Regne de València!

Als germans valencians, tant combatius i irreductibles com al 1714, aprofitem la present per convocar a l'allistament als Miquelets del Regne de València. Estem en deute amb ells.

Els Miquelets del Regne de València tenim molts projectes i activitats en ment, però sense vosaltres, aquells que us estimeu la terra, la història i les tradicions, mai aconseguirem dur-les a terme. És per això que us animem a formar part de les nostres files, com a membres d’un grup de recreació històrica que treballa per la plena recuperació de la cultura i la identitat nacional valenciana. Les nostres eines; la investigació, la reconstrucció i la divulgació de la història militar d’aquest país. Aquesta història és a sovint un relat que ratlla l’èpica, herois i heroïnes amb noms i cognoms, aventurers i pioners que han estat amagats o esborrats dels llibres i els arxius oficials, per tal de silenciar tot un poble.

No et cal cap despesa econòmica per allistar-te a l’exèrcit maulet, sols l’energia, el temps i les ganes de fer un pas endavant. Al nostre regiment hi ha de tot, gent equipada, recreadores i recreadors, així com de no equipats (en efecte, es pot ser membre de l’associació sense haver de vestir-se d’època) professors, estudiants, músics, actors, obrers, cuiners i artesans. Així que, si creus que ens pots donar un cop de mà en el sentit que més et motive, et donem la benvinguda!

Micalets

Notícies, novembre 2012

El Molt Honorable President Artur Mas
     llegint "Lliures o morts"

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas llegint durant el viatge de tornada de Rússia la novel·la "Lliures o morts". (www.lliuresomorts.cat)

Lliures o morts Artur Mas

Notícies, octubre 2012

En honor a En Jaume Puig de Perafita (?-1714)

Actualitzem i ampliem informació sobre el Bon Patrici Jaume Puig de Perafita. El seu poble natal, Perafita (Lluçanès, Osona) honorà la seva memòria bastint el 1983 un monòlit; el monòlit està ubicat en una zona jardinada al passeig de Sant Agustí, a l’oest de la plaça Sant Antoni, i al sud de la rectoria i l’església parroquial. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, picada a la roca i pintada de color terrós, on hi ha l’escut de Perafita a la part superior, i la llegenda a la part central. Cada Diada de l'11 de Setembre se li reten honors i Perafita recorda al seu fill il·lustre.


Jaume Puig de Perafita
Detall del monòlit dedicat a la memòria d'En Jaume Puig de Perafita. Resa:
AL
NOSTRE COMPATRICI
JAUME PUIG
+ XI–IX–MDCCXIV
GUERRA DE SUCCESSIÓ

Tot i així, però, cap historiador local no ha esmerçat el temps per dedicar-li, almenys, una publicació monogràfica; l'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita, que abasta des del segle XVI fins el segle XIX i està, parcialment, a la rectoria, conté informació de baptismes, matrimonis, i defuncions, però no obstant això, avui en dia encara es desconeix absolutament la data de naixement d'En Jaume Puig de Perafita, el seu testament, els seus descendents, etc, ni tampoc es coneix cap document notarial signat per ell. Més escandalós encara és que l'Arxiu de la Casa Puig de Perafita es trobi en mans d'una persona particular de la Plana de Vic que, segons diu, el va trobar accidentalment a l'interior d'una calaixera comprada a la Casa Puig, i que per aquesta raó no es pugui consultar l'Arxiu de la Casa Puig de Perafita.


Actualitzacions, octubre 2012

Darreres actualitzacions i ampliacions de contingut:


Notícies, octubre 2012

[Àudio] En guàrdia - El Testament de Carles II

El catedràtic Joaquim Albareda, autor del llibre "La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)", rememora les maniobres polítiques del monarca francès Lluís XIV i l'emperador austríac Leopold I per imposar els seus respectius candidats al tron espanyol a la mort de Carles II. La pugna entre els Àustria i els Borbó s'acabaria resolent amb la coronació del nét del Rei Sol, Felip V.


Notícies, octubre 2012

Comissions per la Commemoració del 1714

Comissió de la Generalitat de Catalunya

La commemoració dels fets del 1714 és una magnífica oportunitat per superar una idea romàntica de la història i propiciar una relació de poble adult amb el seu passat. Això vol dir assumir la història per prendre’n nota. Així, la commemoració ha de poder transmetre tant la celebració de la persistència d’un poble -i les raons d’aquesta persistència- com l’aprenentatge dels errors i dels encerts. A més a més, aquesta és la primera commemoració realment significativa històricament -300 anys- en què el context actual fa possible preguntar-se quin futur volem tenir políticament i en què totes les opcions són preses seriosament per la ciutadania. En aquest context, emergeixen dues funcions fonamentals de la commemoració.

La primera és promoure la memòria dels orígens i les causes del present a través de fets clau de la història. Aquesta és una obligació de les institucions, que fan de testimoni entre generacions. La segona és aprofitar la commemoració per suscitar un debat sobre el present i el futur, a través de l’aprenentatge. El fet que aquesta efemèride es produeixi en una època democràtica, després d’un llarg període de pau, prosperitat i augment de l’educació general, converteix el 300 aniversari de 1714 en una data única per dur a la pràctica ambdues funcions. És una novetat que cal aprofitar.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Així mateix, aquest comissariat es farà càrrec d’una altra efemèride que s’escaurà l’any 2014. La creació fa cent anys de la Mancomunitat. Aquesta va ser la primera estructura d’autogovern després de 1714. Una unió de diputacions que va permetre, tot i els recursos migrats de què disposava, endegar un pla de modernització del país que s’estroncà amb una altra desfeta. Des d’ara i fins a l’11 de setembre de 2014 farem tot un seguit d’accions per tot el territori emmarcades en aquests objectius. Ho farem amb la col·laboració dels ajuntaments i especialment el de la capital de Catalunya.

Des d’aquesta pàgina web us encoratgem doncs a col·laborar també en l’organització d’actes i que aporteu idees, suggeriments, etc. Ho podeu fer a títol individual o des de l’entitat a la qual pertanyeu. Participeu-hi activament. Fins aviat!

Miquel Calçada i Olivella, comissari de la Commemoració del 1714

Comissió de l'Ajuntament de Barcelona

L’any 2014 es commemorarà el 300 aniversari dels fets de l’11 de setembre de 1714. Per recordar aquesta data i tot el que va comportar per al país, l'Ajuntament de Barcelona impulsarà una gran commemoració ciutadana que ha de servir per redescobrir la ciutat del segle XVIII, entendre la dimensió d’aquells fets i posar-los en relació amb la realitat present i les expectatives de futur del nostre país.

És per aquest motiu, que el Govern municipal ha presentat al plenari del Consell Municipal una Mesura de Govern on expressa la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona d’organitzar un programa d’actes de commemoració del tricentenari dels fets de l'11 de setembre de 1714. Una programa que serà coordinat per l’Institut de Cultura de Barcelona sota la direcció del periodista Toni Soler i que vol implicar totes les institucions de la ciutat, els equipaments culturals, els districtes, les entitats socials i cíviques, el món educatiu i acadèmic.

La commemoració, que s’iniciarà el setembre del 2013 i s’allargarà fins al setembre del 2014, inclourà un ampli i divers ventall d’activitats d’àmbit històric, cultural, acadèmic, ciutadà i polític, entre les quals no hi faltaran exposicions, debats, seminaris, publicacions, itineraris, festes ciutadanes i propostes artístiques per endinsar-nos en la nostra història des de la reflexió, la divulgació, la creació artística i la participació ciutadana.


Notícies, octubre 2012

Catalunya: Seguretat i Defensa

El dilluns passat, el President del CEEC, Miquel Sellarès, va ser convidat al programa Divendres per a parlar de Seguretat i Defensa en el marc d'un estat català independent.


Notícies, octubre 2012

Els valencians, des de quan són valencians?

Esclaridor article d'En Vicent Baydal sobre la gènesi de la Nació Valenciana, replicat per En Joan Carles Martí i publicat a Llibertat.cat -òrgan de la EI-, emmarcat en el debat sobre l'auge del BLOC -la tercera via valenciana-, i l'Any Fuster -50 anys de la publicació de Nosaltres els Valencians-.

Per bé que sembla una pregunta cabdal per satisfer les demandes de la societat actual, la historiografia no havia oferit encara cap resposta concloent: des de quan els valencians, els habitants del territori valencià, són -es consideren- valencians? Cal pensar, en primer lloc, que el regne de València va ser fundat en 1238 per Jaume I d'Aragó, quan, l'endemà de la conquesta de la ciutat musulmana homònima, atorgà unes lleis particulars a un territori definit en aquell mateix règim jurídic. La decisió creà una nova entitat política, però, evidentment, els colonitzadors que poblaren les seues terres no se sentien valencians d'immediat, ja que hi arribaven amb unes altres consciències identitàries. Eren, majoritàriament, catalans i aragonesos, els gentilicis col·lectius dels quals sabem que estaven formats ja durant la segona meitat del segle XII (per al cas català, vegeu aquest article de Josep Maria Salrach). Amb tot, conforme avançà el temps, aquella nova societat instal·lada al regne de València desenvolupà una identitat pròpia, la valenciana, que integrava i englobava a tots els pobladors del territori, vingueren d'on vingueren. Ara bé, en quin moment concret nasqué eixa nova consciència col·lectiva?

Lliures o morts

Fins el moment no en teníem una idea clara, si més no fruit d'una recerca específica. Únicament es coneixia una data post quam, a partir de la qual podíem certificar l'existència d'una identitat diferencial valenciana, tot seguint una cita del teòleg gironí Francesc Eiximenis, realitzada en 1383:

"Ha volgut nostre senyor Déu que poble valencià sia poble special e elet entre los altres de tota Spanya, car, com sia vengut e eixit per la major partida de Catalunya e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans, per special privilegi, ha propri nom propi e es nomena poble valencià."

Així les coses, donant per bona l'autenticitat del text -que ha estat discutida pel filòleg Curt Wittlin, qui el considera de finals del segle XV-, aquesta sentència era la més antiga coneguda referent a la consciència col·lectiva valenciana. I, de fet, un altre filòleg, Antoni Ferrando, l'ha relacionat amb l'evolució del nom de la llengua catalana al regne de València, ja que tot just un poc després hi ha el primer esment concret a la llengua valenciana, realitzat en 1395 pel frare dominic Antoni Canals. Per tant, segons (....seguir llegint)


Notícies, octubre 2012

Febre literària pels fets de 1714,
     la novel·la "Lliures o morts" arriba a la 3ª edició

L'eufòria independentista incita èxits com la novel·la històrica 'Lliures o morts'

(Sílvia Marimon, Barcelona; ARA) "Avui en dia enfrontar-se a Espanya no és tan perillós com el 1714, per sort cap polític no s'hi juga ni la seva vida ni la de la seva família ni l'exili ni tan sols una plantofada", reflexiona el periodista David de Montserrat. Ell i Jaume Clotet han escrit a quatre mans "Lliures o morts", la novel·la que et descobreix l'heroi oblidat del 1714 (Columna). L'heroi és el coronel de fusellers de muntanya Ermengol Amill. Aquest militar atípic tant a la guerra com a casa, independent i aventurer, no va acabar esquarterat, mort o malvivint a l'exili. I aquesta peculiaritat, que el diferencia de molts altres herois de la Guerra de Successió, ha seduït els autors. "El van derrotar a la guerra, però no el van vèncer. No es va resignar i va continuar plantant cara a Felip V fins al 1732, i això és el que el fa atractiu", argumenta Jaume Clotet. Montserrat i Clotet afirmen que l'esperit d'Amill pul·lula ara entre els catalans:

Lliures o morts
Portada de "Lliures o morts",
adaptada amb l'estelada

"A la seva vida la por no existeix, i el milió i mig de persones que van sortir al carrer per la Diada van demostrar que els catalans del segle XXI tampoc no tenen por". Sigui com sigui, Ermengol Amill, que va combatre amb ferotgia al costat d'Antoni Desvalls a Talamanca -en aquella batalla l'estat català es va proclamar vencedor i els soldats de Felip V van fugir esporuguits-. "Lliures o morts" està a punt d'esgotar la segona edició.

L'actual eufòria independentista i el debat polític, amb Artur Mas que ha obert la via cap a l'estat propi, ha revifat l'interès per una guerra que en el fons oposava dos models d'estat. D'una banda, hi havia juristes catalans, com Francesc Solanes, que al segle XVIII escrivien: "Les lleis estan per sobre del príncep". De l'altra, en el mateix moment a Espanya es pregonava: "Palabra de rei es palabra de Dios". Entre una tesi i l'altra hi ha un abisme.

Ermengol Amill
"Lliures o morts",
la novel·la sobre l'heroi oblidat, el Coronel Ermengol Amill

Rescatar els herois de l'oblit

Els títols que parlen d'aquell setembre del 1714 van ser els més venuts a la Setmana del Llibre en Català. Les vendes van augmentar un 50%. L'Editorial Rafael Dalmau està a punt de publicar la cinquena edició de 'Felip V contra Catalunya', de l'historiador Josep Maria Torras -el Sant Jordi del 2005 va ser un dels llibres més venuts-. Hi ha força bibliografia històrica de la Guerra de Successió, però també llibres que, com "Lliures o morts", barregen ficció i realitat. Clotet i Montserrat, però, estan convençuts que no s'ha escrit prou sobre el 1714: "Nosaltres pensem que falten molts més llibres". Els autors creuen que els herois de la guerra contra els Borbons s'han de rescatar de l'oblit. A la pàgina web del llibre (www.lliuresomorts.cat) fins i tot hi han penjat un model de moció perquè els ajuntaments dediquin espais públics als que van lluitar el 1714. I ja tenen guió per a la pel·lícula del seu llibre.


Notícies, octubre 2012

'Victus', la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol

L'autor català traduït a més llengües gràcies al "boom" de "La pell freda", publicada ja fa 10 anys, treu al mercat "Victus", una novel·la, escrita en castellà, que se centra en els fets de 1714. L'obra narra amb detall la resistència numantina de Barcelona durant el bloqueig i setge borbònic, basant-se en la figura de Martín de Zubiria, l'Ajudant Reial del General Comandant Antonio de Villarroel.


Victus

Notícies, octubre 2012

Un subjecte de sobirania política

La casualitat ha volgut que hagin coincidit en el temps aquests dies la reivindicació simbòlica al Congrés espanyol de la derogació del Decret de Nova Planta, presentada pel grup d'Esquerra Republicana, i la reacció histèrica i amenaçant del govern espanyol davant la possibilitat que els catalans expressin la seva voluntat sobre el futur del país per via de referèndum, consulta o el que sigui, tal i com ha demanat formalment el nostre Parlament per a la propera legislatura. Digueu-me historicista per barrejar passat i present, però és que aquest és precisament el rovell de l'ou de tot plegat. Abans i ara. Si Catalunya és o no un subjecte polític dotat de sobirania. I és precisament per aquí, a la recerca de més i més consens, per on podem eixamplar encara més la nostra majoria social i política: fins i tot els socialistes catalans semblen disposats a admetre, finalment, dos anys més tard de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010 que ho portava com a lema, que tenim dret a decidir.

El 1716 la monarquia borbònica ens imposava, de bell nou, de nova planta, com si no haguéssim tingut mai un estat propi, una arquitectura institucional dirigida des de Castella. Al principi del pacte i l'acord institucional que havia regit durant cinc-cents anys, succeïa la jerarquia i la dependència vertical. Aquest fou el gran canvi imposat com a conseqüència de la derrota i l'ocupació militar. D'aleshores ençà, al llarg de tres-cents anys, Catalunya ha deixat de ser un subjecte polític dotat de sobirania. I justament ara el nostre Parlament ha dit que volem tornar a tenir la capacitat de decidir el que serem en un futur. I els descendents ideològics i polítics, els beneficiaris de la sang de la conquesta que va construir la sobirania única i indivisible de la majoria castellana ens diuen que no. Que Catalunya és seva perquè la van ocupar per la força. Que decideixen ells perquè són més que nosaltres. La seva mentalitat és la dels ministres del sanguinari Felip V. En el fons, doncs, pel que fa a la sobirania, res no ha canviat. I per això, finalment, ara que podem, sense violència, en pau i llibertat, diem prou i marxem.


Notícies, octubre 2012

Miquelets d'Olesa de Montserrat

En poc menys de 2 setmanes "Lliures o morts" s'ha convertit en un èxit de vendes esdevenint un dels llibres més llegits en català. Felicitats!

Font: TV3: David de Montserrat i Jaume Clotet presenten "Lliures o morts"

 

Homenatge als herois

Amb la mirada posada en el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió, creiem que és un bon moment per recuperar la memòria dels homes i dones que van lluitar per les llibertats de Catalunya. Per sort, la feina rigorosa de molts historiadors ha permès recuperar les trajectòries de molts d’aquests herois, els orígens dels quals permeten dibuixar el país sencer. Totes les comarques i molts pobles, viles i ciutats tenen fills que van tenir un paper rellevant en aquell conflicte i mereixen un reconeixement i un record tant des de les institucions nacionals com locals.

Ha arribat el moment de dedicar-los espais públics i aixecar-ne monuments. Ja ho diuen: "qui perd els orígens perd la identitat". En conseqüència, qui recupera els seus orígens guanya la seva plenitud. Per això, ens agradaria instar a les institucions a aprovar mocions com la que oferim de model, per tal d'iniciar aquest procés de reestabliment nacional.


Notícies, octubre 2012

En honor a En Jaume Puig de Perafita (?-1714)

Actualitzem i ampliem informació sobre el Bon Patrici Jaume Puig de Perafita. El seu poble natal, Perafita (Lluçanès, Osona) honorà la seva memòria bastint el 1983 un monòlit; el monòlit està ubicat en una zona jardinada al passeig de Sant Agustí, a l’oest de la plaça Sant Antoni, i al sud de la rectoria i l’església parroquial. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, picada a la roca i pintada de color terrós, on hi ha l’escut de Perafita a la part superior, i la llegenda a la part central. Cada Diada de l'11 de Setembre se li reten honors i Perafita recorda al seu fill il·lustre.


Jaume Puig de Perafita
Detall del monòlit dedicat a la memòria d'En Jaume Puig de Perafita. Resa:
AL
NOSTRE COMPATRICI
JAUME PUIG
+ XI–IX–MDCCXIV
GUERRA DE SUCCESSIÓ

Tot i així, però, cap historiador local no ha esmerçat el temps per dedicar-li, almenys, una publicació monogràfica; l'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita, que abasta des del segle XVI fins el segle XIX i està, parcialment, a la rectoria, conté informació de baptismes, matrimonis, i defuncions, però no obstant això, avui en dia encara es desconeix absolutament la data de naixement d'En Jaume Puig de Perafita, el seu testament, els seus descendents, etc, ni tampoc es coneix cap documen notarial signat per ell. Més escandalós encara és que l'Arxiu de la Casa Puig de Perafita es trobi en mans d'una persona particular de la Plana de Vic que, segons diu, el va trobar accidentalment a l'interior d'una calaixera comprada a la Casa Puig, i que per aquesta raó no es pugui consultar l'Arxiu de la Casa Puig de Perafita.


Notícies, setembre 2012

El Centre Cultural del Born obrirà les portes
     l'11 de Setembre del 2013

El Born serà l'epicentre de la commemoració del tricentenari 1714-2014

El nou centre cultural del Born obrirà les portes l'11 de setembre del 2013 coincidint amb l'inici del tricentenari del 1714 i convertit en un espai museogràfic amb un jaciment i sales per a activitats artístiques. A l'acte de presentació hi assistiren l'Excel·lentíssim Senyor alcalde de Barcelona Xavier Trias, l'Il·lustríssim Senyor tinent d’alcalde i regidor de cultura Jaume Ciurana (compromès en la defensa del Baluard del Migdia), el director del Centre Cultural el Born Quim Torra, la regidora del districte de Ciutat Vella Mercè Homs, el director de Patrimoni Josep Lluís Alay, el comissari municipal del tricentenari del 1714 Toni Soler, i el comissari nacional del tricentenari Miquel Calçada.

Festa per la Llibertat
Quim Torra, director del Centre Cultural del Born



Notícies, setembre 2012

La CHunta Aragonesista reclama en Bruselas
     la autodeterminación de Aragón

Com al 1705, els germans aragonesos també s'aixequen contra les agressions del centralisme borbònic de la Cort de Madrid. I com al 1705 també, quants més fronts oberts tingui a bèstia centralista (obertura del front valencià pel general Basset, i obertura del front aragonès pel comte de Cifuentes) més haurà de dividir els seus efectius, més dèbil estarà en tots ells, i més propera estarà la seva derrota total, ara ja no per proclamar a l'arxiduc Carles, sinó per proclamar la independència.

CHA [Chunta Aragonesista] reivindica el derecho del pueblo aragonés a determinar por sí mismo su devenir, recuperando su plena SOBERANÍA "para decidir sin imposiciones un futuro mejor para sus ciudadanas y ciudadanos". CHA ha defendido en Bruselas el ejercicio del derecho de autodeterminación del pueblo aragonés y la DEVOLUCIÓN de los poderes que históricamente tuvo, antes de su "violenta anexión" al Estado absolutista en 1707. La reivindicación de este derecho se hace, manifiestan, "ante la involución autonómica y el retroceso de los derechos sociales y democráticos que está llevando a cabo el Gobierno español".

Chunta

Notícies, setembre 2012

The Catalan state will be a responsible strategic partner

11th Septembre demostration

The Catalan independence possibility has become a main issue after the massive demonstration in Barcelona, the last September 11th. In an uncertain Era, a lot of questions looms about the birth of a new state in Europe. But there is no reason to be afraid, specially on Security and Defense affairs.

First, Catalonia has an experienced and skilled police deployed abroad the country. After the end of Franco's dictatorship, one of the main achievements of the Catalan government was the reconstruction of the traditional security force: the "Mossos d'Esquadra". Today, joined with local police forces, Catalonia has more than 20,000 agents covering all the spectrum of public security, with three decades of experience. The second reason to trust on Catalonia is the array of shared strategic interests with Europe and the rest of Western countries. The Catalan economy is strongly engaged in international trade (and decreasing its dependence on the Spanish market). Keeping open the sea lines of communication (SLOC), and sustaining a scenario of peace and stability in the Mediterranean, will be two of the main strategic interests of the new state. The future Catalan Defense Forces will collaborate with the EU and NATO partners that share that interests.

11th Septembre demostration

And there is a third reason to give support to the Catalan secession: our military History. Silenced to the World for centuries by Spain, the Catalans had a long past of brave soldiers and sailors. From the Middle Ages till the 20th Century, the Catalan military have proved their fighting qualities. If Catalonia becomes independent, the new state will build up in few years a military force able to deal with any international crisis in the NATO framework. We are ready to be an "adult" nation, committed with the rest of Western countries to build a better future. Let us walk this way with you.


Notícies, setembre 2012

Èxit de vendes de la novel·la "Lliures o morts"

En poc menys de 2 setmanes "Lliures o morts" s'ha convertit en un èxit de vendes esdevenint un dels llibres més llegits en català. Felicitats!

Font: TV3: David de Montserrat i Jaume Clotet presenten "Lliures o morts"

A destacar la inciativa d'En Jaume Clotet i En David de Montserrat per homenatjar els nostres herois:

Homenatge als herois de la Guerra de Successió

Homenatge als herois

Amb la mirada posada en el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió, creiem que és un bon moment per recuperar la memòria dels homes i dones que van lluitar per les llibertats de Catalunya. Per sort, la feina rigorosa de molts historiadors ha permès recuperar les trajectòries de molts d’aquests herois, els orígens dels quals permeten dibuixar el país sencer. Totes les comarques i molts pobles, viles i ciutats tenen fills que van tenir un paper rellevant en aquell conflicte i mereixen un reconeixement i un record tant des de les institucions nacionals com locals.

Ha arribat el moment de dedicar-los espais públics i aixecar-ne monuments. Ja ho diuen: "qui perd els orígens perd la identitat". En conseqüència, qui recupera els seus orígens guanya la seva plenitud. Per això, ens agradaria instar a les institucions a aprovar mocions com la que oferim de model, per tal d'iniciar aquest procés de reestabliment nacional.


Notícies, setembre 2012

Un 11 de Setembre potent

La Diada de l'11 de Setembre d'enguany ens mostra com la feina feta per molts Bons Patricis s'està traduint en una Diada cada volta més plena de significació històrica i més coherent, ço és, més potent. Els arguments intoxicadors que el caduc espanyolisme havia plantejat per destruir la Diada, és a dir, per destruir l'esperit indomable de Catalunya, i que inclús havien arribat a impregnar la retòrica de molt bons, però desinformats, patriotes són desllorigats any rere any tant a nivell intel·lectual com a nivell de programari. La socialització del coneixement històric no és tant sols un bé públic sinó que, a més, ens carrega amb la força moral que ens cal per fer el pas endavant que s'esdevindrà. Per la Causa de la Llibertat els nostres antecessors hi donaren la vida, al seu costat el nostre sacrifici sempre serà ínfim.

A.C. Miquelets: Hissada de l'Estelada l'11 de Setembre
Font: Associació Cultural Miquelets de Catalunya

La Coronela i el Museu Rafael Casanova de Sant Boi
Font: Rafael Casanova, Conseller en Cap

Notícies, setembre 2012

Conferència: Del 1640 al 1705

Del 1640 al 1705

Brillantíssima conferència del catedràtic d'Història Moderna de la UAB Antoni Simon Tarrés sobre els orígens de la Guerra de Successió. Des dels temps de Ferran Soldevila els historiadors havien contraposat la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió ressaltant que en la primera es va buscar la separació d'Espanya mentre en la segona es va buscar la intervenció a Espanya. El Dr. Simon ens argumenta, mostra, i demostra l'error d'aquesta interpretació; en ambdós casos allò que s'esdevingué fou un moviment reaccionari, una reacció de la classe dirigent catalana a les repetides i creixents agresions absolutistes per part del comte duc d'Olivares el 1640 i per part del virrei Velasco en nom de Felip V el 1705. Aquesta reacció es traduirà en la proclamació de la República en els primer dels casos i l'aixecament en favor de Carles d'Àustria en el segon. Però aquesta traducció, separació el 1640 i aixecament el 1705, és merament circumstancial i contextual. Allò que subjau tant el 1640 com el 1705 és la reacció, una reacció no programada ni prevista que tant sols esclatà quan la classe dirigent catalana es va veure sense cap altre més alternativa plausible. I és que tal i com ja advertí Pedro Lucuce (1692-1779) en la seva obra: Precauciones contra alborotosmotines y rebeliones en la plaza de Barcelona, tant la Guerra contra Joan II, com la Guerra dels Segadors, com la Guerra de Successió no foren conflictes aïllats resultants del seu propi context històric sinó que, tot el contrari, formen part del mateix fil conductor de la història: Catalunya és la Pàtria dels homes lliures i s'aixecarà sempre contra els tirans.

Origen de la Guerra de Successió: del 1640 al 1705
Font: Ateneu Barcelonès: Catalunya i l'aposta austriacista de 1705. "Intervencionisme" espanyol o "sobiranisme" català?

Notícies, setembre 2012

Del 14 al 18 de setembre: Aplec de Cardona

Els propers 14, 15, 16 i 18 de setembre del 2012 es durà a terme el XV Aplec de Cardona; llistem la programació i també us en podeu baixar el tríptic en PDF clicant aquí.


Notícies, setembre 2012

Documental: "1711, el setge de Cardona"

Tardor del 1711. Durant 34 dies d'autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir el duríssim setge de l'exèrcit borbònic gràcies a l'estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l'episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola.

1711, el setge de Cardona



Notícies, setembre 2012

"Viurem lliures o morirem",
     idea central de la commemoració del 1714

Toni Soler

L'historiador i comissari a Barcelona dels actes de commemoració dels 300 anys de la pèrdua de les llibertats catalanes durant la guerra de Successió, Toni Soler, ha anunciat aquest dimecres en una conferència al Museu d'Història de Barcelona algunes idees de com enfocarà els actes, que començaran la Diada del 2013. Segons Soler, "la idea central de la celebració que volem dur a terme" serà la de "viurem lliures o morirem", llegenda que es trobava en una bandera negra a Cardona, "l'últim reducte de la resistència catalana el 1714", per part dels defensors de la sobirania catalana.

L'historiador ha realitzat una conferència sobre la guerra de Successió i els motius que van portar Catalunya a plantar cara a Felip V i ha defensat que "parlar de 1714 en termes, diguem-ne, anacionals, és un absurd". Així, Soler ha afirmat que els lluitadors catalans defensaven les llibertats del que ja anomenaven "nació" i "pàtria", i un dels règims més moderns i avançats d'Europa.

Xavier Trias: "Barcelona estarà al costat de Catalunya
     en el camí de la transició nacional"

Després de la multitudinària manifestació per la independència de la Diada Nacional de Catalunya, l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, ha afirmat que la ciutat de Barcelona estarà al costat de Catalunya en el camí de la transició nacional.


Notícies, setembre 2012

11 de Setembre, a Plaça Catalunya, 18:00h
     Manifestació unitària: "Catalunya, nou estat d'Europa"

ANC ANC
Toni

Notícies, setembre 2012

11th september, Catalan Patriots' Day

On 11th septembre we pay tribute to all the Catalan Patriots that on this day, 1714, fought up to the last extremity to defend our Country, our Laws, and our Freedom.

Catalan Patriots' Day Catalan Patriots' Day
Catalan Patriots' Day Catalan Patriots' Day Catalan Patriots' Day
Catalan Patriots' Day
Catalan Patriots' Day


Notícies, setembre 2012

11 de Setembre, Passeig Lluís Companys, 10:00-17:00h
    Mostra d'Entitats i Festa per la Llibertat

Com cada Onze de Setembre Òmnium Cultural organitza la Festa per la Llibertat al passeig Lluís Companys de Barcelona, un dels actes més multitudinaris de la jornada a Catalunya.

  • Al Matí (de 10 a 14 hores): Mostra d'Entitats i activitats de caire familiar
  • Al Migdia (de 14 a 17 hores): dinar popular, previst per a 750 persones
  • A la Tarda (18 a 20 hores): manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa"
  • Al Vespre (de 20 a 24 hores): concert
Festa per la Llibertat

Notícies, setembre 2012

Vigília 11 de Setembre: tradicionals marxes de torxes

Marxa de Torxes

La Marxa de Torxes per la Independència ha arribat a un acord de col·laboració amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per tal d'incloure les marxes de torxes que es realitzaran aquest any en la Marxa cap a la Independència que impulsa l'Assemblea. En aquest sentit, encoratgem a totes les marxes de torxes que s'han anat constituint al llarg d'aquests anys, que col·laborin amb la territorial de l'Assemblea que tinguin més a prop per tal de fer créixer les dues Marxes ja que compartim plenament els respectius objectius.

En els propers dies, afegirem el Manifest de la Marxa cap a la Independència, com a manifest també assumit per la Marxa de torxes per la independència. Finalment, fem una crida a tots aquells pobles on encara no s'ha celebrat una Marxa de Torxes, a què s'afegeixin enguany a una iniciativa que reforçarà el moviment ciutadà cap a la independència que somou aquest país. Especialment comptem amb aquells municipis que compten amb una territorial de l'Assemblea i amb aquells que pertanyen a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Marxa de Torxes a Manresa
Marxa de Torxes de Manresa la Vigília de l'11 de Setembre

X Marxa dels Vigatans

La Marxa dels Vigatans és una iniciativa nascuda a Vic el 2003 per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, d'una forma unitària, i amb uns forts continguts simbòlics. D'ençà de les primeres edicions s'hi han anat afegint elements tant de representació plàstica (uniformes, vestits d'època, penons, torxes, etc.) fins a actes de significat patriòtic intens (homenatge a lluitadors veterans, a nouvinguts patriotes) i una crema pública del Decret de Nova Planta a la plaça de la Catedral. Des de nombrosos municipis conflueixen columnes de marxaires a peu al centre de Vic, el capvespre del 10 de setembre, vigília de la Diada. I enguany hi ha organitzades un total de 22 columnes.

Marxa de Torxes a Manresa
Marxa dels Vigatans la Vigília de l'11 de Setembre

Notícies, setembre 2012

XI Festa barroca de Moià - Retorn al 1714:
     Moià, 8 i 9 de setembre 2012

El 8 i 9 de setembre a Moià, Festa Barroca Retorn al 1714: recreació de l'extracció del l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Dr. Rafael Casanova i Comes, consells de guerra de l'exèrcit borbònic a les ordes del mariscal duc de Berwick, i de la darrera Junta de Guerra de Barcelona; mercat d'artesania i productes de la terra, música tradicional, animació, i tallers del segle XVIII (Consulta el programa)


Notícies, setembre 2012

Festa dels Miquelets
     Olesa de Montserrat, 7 i 8 de setembre 2012

El 7 i 8 de setembre a Olesa de Montserrat, Festa dels Miquelets: recreació històrica dels consells de guerra de l'exèrcit català, i de la captura del capitost botiflers capità Maria, demostració de la instrucció militar i organització dels soldats catalans, ofrena floral al Memorial 158, campament i seguici dels miquelets, exposicions, presentació pública del llibre "Lliures o morts!" sobre la vida del coronel Ermengol Amill, mercat d'artesania i productes de la terra, tradicions i festa, llegendes i rondalles, el Nunci de la Vila, sopar popular i la taverna dels miquelets, ball tradicional i compromís! (Consulta el programa)

Festa dels Miquelets

Notícies, setembre 2012

Homenatge al coronel Pere Brichfeus
     Terrassa, 4 de setembre 2012

El 4 de setembre a Terrassa, Homenatge al patriota terrassenc Coronel Pere Brichfeus; a les 18:00 hores parlament a càrrec del Sr. Toni Strubell; a les 19:00 hores berenar als Horts d'en Brichfeus (al costat de la Catedral). Preu 2 € per persona. Caldrà confirmació d'assistència per e-mail: terrassa@jovesperlaindependencia.cat; i a les 20:00 hores inici de la Marxa Unitària de Torxes amb sortida des de la Plaça Vella. Organitza: Joves per la Independència-Terrassa i Joves per la Independència-Vallès Occidental.

Homenatge al coronel Pere Brichfeus

Notícies, setembre 2012

Homenatge al coronel Francesc Busquets i Mitjans
     Viladecavalls, 10 de setembre 2012

El 10 de setembre a Viladecavalls, Homenatge al patriota Coronel Francesc Busquets i Pujol, àlies Mitjans; a les 22:30h hores, a la Plaça Coronel Francesc Busquets i Mitjans. A continuació Hissada de la senyera de la Plaça de la Masia de Can Turu i cantada de l'himne Nacional de Catalunya. Ajuntamnet de Viladecavalls.

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"
Inauguració a Viladecavalls, d'on era veí, l'11 de Setembre 2008, per l'Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Viladecavalls En Sebastià Homs i Padrisa (al cel sia)
de la Plaça Coronel Francesc Busquets i Mitjans

Homenatge al coronel Pere Brichfeus
Placa a Valldoreix, vila de naixement, inaugurada l'11 de Setembre 2011, en record del Coronel Francesc Busquets i Mitjans

Notícies, agost 2012

Inaugurat el Centre d'Interpretació de la
     Batalla de Talamanca, darrera victòria de l'exèrcit català

Els actes commemoratius de l'11 de Setembre comencen a escalfar motors. A la localitat de Talamanca, escenari de l'última victòria de l'exèrcit català contra les forces borbòniques, han inaugurat aquest dilluns un centre museístic on s'expliquen els detalls de la batalla de Talamanca (13-ago-1714) .

L'acte ha coincidit amb l'aniversari dels 298 anys de l'enfrontament. Les tropes catalanes -uns cinc mil homes comandats pel marquès de Poal- es van enfrontar amb l'exèrcit borbònic, una mica més nombrós i a les ordres del comte de Montemar. Després d'un dia de furiosos combats als turons de Talamanca, la victòria dels catalans va ser total. Van causar 600 baixes a l'enemic, que va fugir a la desbandada. Aquesta victòria, però que no va servir per ajudar Barcelona, que va caure un mes després. Tampoc no va evitar la derrota catalana en la guerra de Successió. La Sala Gòtica del Castell de Talamanca acull des d'aquest dilluns un centre d'interpretació de la batalla, amb un audiovisual que la recrea fidelment, panells explicatius i una petita col·lecció d'objectes trobats al mateix escenari dels combats per un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona. Tot plegat permet per primer cop un acostament rigorós a un episodi cabdal de la història del país. Per visitar la sala caldrà posar-se en contacte amb l'Ajuntament de Talamanca, que preveu organitzar visites guiades.

Homenatge al coronel Pere Brichfeus

La inauguració s'ha fet amb la solemnitat que l'ocasió es mereixia, al mirador del mateix castell, just davant de l'escenari de la batalla. Una ofrena floral al memorial en record dels combatents catalans, ha precedit una salva d'honor a càrrec d'un destacament de miquelets.

Talamanca 1714. Arqueologia d´una batalla

Notícies, agost 2012

Commemoració de la Batalla de Saragossa (1710)

Como viene siendo tradicional en estas fechas, por quinto año consecutivo nos disponemos a conmemorar el aniversario de la Batalla de Zaragoza. Y en nombre de la Asociación Cultural AETAS RATIONIS, quiero invitaros a esta modesta efeméride que señala los 302 años cumplidos por la batalla el pasado 20 de Agosto. No esperéis una gran recreación histórica: lo único que ofrecemos es un pequeño acto, con la colocación de una corona de laurel en el monumento inaugurado en 2010 en Puerto Venecia. No obstante, antes realizaremos paseos guiados hasta un mirador próximo al centro comercial, para explicar el desarrollo de la batalla. El programa, en síntesis, sería: Lugar: Plaza de las Máscaras de Puerto Venecia; Fecha: Sábado, 8 de Septiembre de 2012; Visitas guiadas: 17:00-18:30 h; Acto conmemorativo: 19:00 h.

arqueoZ1710

Notícies, agost 2012

ArqueoZ1710: Iniciativa per a l'estudi arqueològic
     del camp de batalla de la Batalla de Saragossa (1710)

El proyecto "arqueoZ1710" pretende acometer el estudio arqueológico del campo de batalla de la Batalla de Zaragoza de 1710. De ese campo de batalla poco es el espacio que queda apto para las prospecciones arqueológicas. Pero al ritmo que crece el desarrollo urbanístico del sureste zaragozano, si no actuamos ahora no quedará nada que prospectar. Parte del campo de batalla ya ha desaparecido bajo el crecimiento de la ciudad y lo que aún existe desaparecerá en menos de un año. Este estudio es un paso obligado -el primero- hacia la constitución de un centro de interpretación histórica de la batalla en el entorno de su ubicación original, y puesta en valor de ese entorno mediante un recurso de dinamización turística y cultural.

arqueoZ1710

Notícies, agost 2012

[Documental: 1711, el Setge de Cardona]
     Hernàndez-Cardona fa valuoses aportacions
     sobre el component ideològic de la resistència

1711, el setge

Avui hem entrevistat Francesc Xavier Hernández-Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, un dels experts més reconeguts en la recerca arqueològica i patrimonial al voltant dels conflictes bèl·lics dels segles XVII i XVIII.

Director del grup de recerca Didpatri (Didàctica del Patrimoni), un spin-off de la Universitat de Barcelona, aquest historiador i investigador ha estudiat en profunditat el desenvolupament de la Guerra de Successió i, alhora, de l’anomenada Guerra dels Catalans (després del gir que va prendre el conflicte a partir de la Pau d’Utrecht, el 1713). En l’entrevista per al documental, Hernández-Cardona ha fet aportacions molt importants pel que fa al comonent ideològic de la resistència catalana i el rol de les milícies i voluntaris del país en al defensa de Cardona i, posteriorment, de Barcelona. També ha aprofundit en el coneixement d’alguns dels personatges més destacats en el setge de Cardona i la gran batalla paral·lela, a Prats de Rei, on s’enfrontaven els gruixos dels dos exèrcits principals d’ambós bàndols.

1711

Notícies, agost 2012

Santa Maria i el Fossar de les Moreres el 1714

Impressionant dibuix d'En Guillem Hernàndez sobre la Barcelona de 1714; concretament, la portalada de la Basílica de Santa Maria del Mar al Fossar de les Moreres, amb el pont que manà construir el Príncep de Darmstadt i que comunicava amb el Palau del Lloctinent.

Barcelona 1714

Notícies, agost 2012

Comunicat del Molt Honorable President Artur Mas
     amb motiu de la mort d'En Josep Mª Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Ens ha deixat l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, nascut a Barcelona el 13 de juny de 1925. Amb ell perdem una persona de profunda espiritualitat i fervent catalanitat, presidida pel seu talent i la seva fidelitat al país, que va demostrar amb immensa generositat. Era una persona d’una sola peça, en el sentit de les seves actituds i valors personals, de la seva manera de ser i de fer. En moments molt foscos de la nostra història, en Josep Maria Ainaud va arriscar-se per obrir una escletxa de llum contra la desesperança. Més endavant, quan va ser l’hora de la reconstrucció, va entregar-se al compromís cívic i polític mogut per la seva fe en Catalunya.

Persones de la talla d’Ainaud fan del nostre un gran país. Va ser un erudit, un savi d’una cultura enciclopèdica immensa i alhora una persona molt planera i molt pedagògica. Quan una persona de gran solidesa intel·lectual destaca per la modèstia, el resultat és la saviesa, en la línia del mestratge per a la resta de la gent. Era, en efecte, un mestre de mestres, un home d’una gran vàlua personal i patriòtica. Ens en queda un exemple de cultura del treball, d’esforç i entrega permanent. Recordo que quan se li va entregar la Medalla d’Or de la Generalitat, el 4 de maig passat, just abans de l’acte em va dir: “No hi ha res que pagui la pena que no requereixi un gran esforç”. Ha estat una persona que a molts conciutadans nostres ens ha apropat figures cabdals de la història de Catalunya, com Enric Prat de la Riba, exemple d’esperit de construcció del país. Vull subratllar també el seu compromís cívic i de país. De Josep Maria Ainaud puc dir, des del testimoni més personal, que en aquesta línia del compromís no trobareu una sola entitat a la qual d’una forma o altra no hagi estat vinculat, amb una implicació extraordinària. Vam ser companys al grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, i més aviat jo em sentia alumne seu i ell mestre.

Ara que ens acostem a la celebració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, no puc deixar de subratllar el simbolisme que les darreres paraules públiques de Josep Maria Ainaud les va pronunciar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on el 1706 van tenir lloc les darreres Corts Catalanes, presidides pel nostre rei Carles III, i on els representants dels catalans, reunits en Junta de Braços, van decidir resistir fins al final el 1714. En aquest patriòtic escenari, Josep Maria Ainaud de Lasarte ens va reclamar vàries vegades que tinguem “fe en Catalunya”, que “no serà només una paraula vana, sinó que serà una paraula plena de sentit. Nosaltres, si encara ens sentim en alguna cosa compromesos és amb el nostre país, en la nostra Pàtria i en el nostre sentit de ser. Per tant, per sempre, fe en Catalunya”.


Notícies, agost 2012

El Centre d'Interpretació de la Batalla de Talamanca,
     a punt

El proper dilluns 13 d'agost a les 12 h. s'inaugura el Centre d'Interpretació de la Batalla de Talamanca.

Batalla de Talamanca

La batalla es va donar el 13 d'agost de 1714 (ara fa 299 anys) entre les tropes catalanes del Marquès de Poal i les forces espanyoles del Conde de Montemar. Van participar uns 10.000 soldats i la victòria catalana va ser total. De fet va ser la darrera victòria de l'exèrcit català. El camp de batalla va ser excavat des del 2007 pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona en un treball pioner tant pel que fa a temàtica (el primer camp de batalla del segle XVIII excavat a la Península Ibèrica), com pels mitjans tecnològics emprats (geomagnètics, gps i GIS). Els resultats van ser espectaculars en tant que van permetre una objectiva aproximació als fets. El 2011 l'Ajuntament de Talamanca i la Universitat de Barcelona van construir un memorial en record dels combatents catalans i ara s'inaugura un petit centre d'interpretació en la sala gòtica del castell de Talamanca. El centre presenta, però una tecnologia avançada amb una audiovisual d'alta definició, una taula interactiva multiusuari i espais expositius dels materials trobats amb descripció digital de les pecs. Es tracta d'una iniciativa de l'Ajuntament de Talamanca, executada per l'empresa DIGIT a partir del guió de DIDPATRI.

L'acte començarà a les 12h amb ofrenes florals al Memorial de la Batalla, darrera del Castell de Talamanca. Hi haurà parlaments de diputats i de l'Alcalde i salves d'honor disparades pel grup de recreació Miquelets de Catalunya. Tot seguit es procedirà a l'obertura del centre.


Notícies, agost 2012

Es pixen al Memorial de Guerra pels morts del 1714
     al Fossar de les Moreres

Dues persones d'estètica okupa es van pixar al Fossar de les Moreres -exactament al memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714)- durant l'ofrena floral que les entitats «Patriotes per la Devolució» i «Memorial 1714» fan cada diumenge per "recuperar la memòria de l’estat que vam ser i que tornarem a ser".

Els fets van succeir el passat 5 d'agost quan a l'inici de l'acte d'homenatge dues persones -les fonts asseguren que eren catalans- es van pixar al peu del monument. Els organitzadors de l'ofrena els hi van cridar l'atenció i es va produir una discussió que gairebé acaba en una baralla, com es pot veure en les imatges.

Els organitzadors de l'acte lamenten que això no és un fet aïllat ja que normalment és troben cagades de gos al voltant del monument i es queixen que els seus amos no fan res. A més, consideren que el recinte hauria d'estar protegit per evitar aquestes situacions.

Okupes
Okupes

Notícies, agost 2012

El centre d'interpretació de la Guerra de Successió
     als Prats de Rei, bloquejat

Una subvenció aprovada, però no rebuda, posa en perill l'equipament

La falta de liquiditat del govern central posa en perill la fase final de la museïtzació del centre d'interpretació de la batalla dels Prats de Rei (Anoia), un dels episodis de la Guerra de Successió que va tenir lloc la tardor de 1711. El Ministeri de Cultura va aprovar fa dos anys una subvenció per acabar el projecte, però aquesta encara no s'ha enviat al municipi, que veu trontollar la iniciativa. La congelació d'aquests diners ha fet que la proposta de recrear el xoc armat més important que hi ha hagut mai a la comarca de l'Anoia es quedi a mitges. L'Ajuntament pradenc ha demanat més d'una vegada que es desencalli la situació, però ara per ara ja ho dona "pràcticament" per perdut.

El territori veia el centre com una oportunitat per rellançar turísticament la zona. Malgrat que el projecte quedi paralitzat, els Prats de Rei s'adherirà igualment a la comissió d'actes del 300 aniversari del 1714, que ja es va crear l'any passat.


Notícies, juliol 2012

Una mica de música barroca
     Josep Escorihuela interpretat per l'Harmonia del Parnàs

Josep Escorihuela va acabar ocupant el càrrec de mestre de capella de la seu tortosina el 10 de març de 1708; entre les seves obligacions musicals hi havia, tal com era costum en l'època, la de compondre nous i diferents "villancets" per a cada celebració anual de la festivitat de la Santa Cinta. Per fortuna, actualment es conserva la música i la lletra d'alguns d'aquests villancets a l'arxiu catedralici tortosí, encara que se sap, per inventaris anteriors i altres documents, que Josep Escorihuela va compondre molts més. Entre ells, cal destacar els que va escriure per l'especial esdeveniment que va suposar, el 1725, la inauguració de la nova capella de la Santa Cinta, amb clares referències a la tradicional història del miracle de la descensión de la Verge i amb una presència d'instruments de vent que només molt excepcionalment apareix en altres de les seves composicions.


Notícies, juliol 2012

Catimperium



Notícies, juliol 2012

Nova iniciativa:
    
"Herois d'Alella 1714"

L’Ateneu Alellenc enceta el projecte Herois d'Alella 1714 per tal de recuperar uns temps, uns fets i unes gents que els visqueren. No son uns fets qualsevol, car evidenciaren el caràcter i la personalitat d’un poble i foren la entrada a un temps de foscor i negació. El nostre desconeixement i la reducció d’aquest anys a tòpics i mentides convertides en veritats a cop de ser repetides fins l’absurd, fan més imprescindible, si és que això és possible, la necessitat de recordar i posar en just valor les accions dels que ens precediren. D’aquesta faisó recuperem el que ens pertany per dret i renaixem com a poble, com a nació.

President de l ’Ateneu Alellenc Salvador Bonada Font

La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)

Notícies, juliol 2012

"When England betrayed Catalonia"



Notícies, juliol 2012

Números de ''A Carn! Història militar catalana"

A Carn A Carn A Carn
A Carn A Carn A Carn


Notícies, juliol 2012

Documental: 1711, El Setge de Cardona

El Setge de Cardona de 1711 es donarà a conèixer a través d'un documental històric que recrearà alguns dels principals fets bèl·lics de l'enfrontament que van protagonitzar, durant la Guerra de Successió, els defensors del Castell de Cardona, aliats de la causa catalana, contra les tropes invasores de l'exèrcit borbònic de Felip V. El documental, que es titularà "1711. El Setge", es rodarà, en la seva major part, a la vila de Cardona i s'emetrà per TV3 el proper mes de setembre, coincidint amb la commemoració de l'11 de Setembre de 2012. Els impulsors del projecte, l'empresa audiovisual cardonina E2S Productora i Lavinia Productora, en associació amb TV3 i la col·laboració de l'Ajuntament de Cardona, esperen que el documental contribueixi a donar a conèixer la història de l'heroica resistència de Cardona i el seu castell davant l'atac de les tropes borbòniques.

Bloc 1714
Documental: 1711 el Setge de Cardona

CARDONA, 1711 La del setge de 1711 és la història d'una petita fortalesa que va resistir a l'envestida de l'exèrcit més poderós del món durant una de les tardors més gèlides del segle XVIII, en acusada inferioritat d'efectius, de mitjans i d'aliments. És la vivència d'una població civil amagada al bosc, molts dels quals col·laboraven invisiblement amb les forces aliades; d'un exèrcit temible al límit de la desesperació per culpa de la gana, el fred i la perseverança dels defensors; d'uns defensors increïblement motivats i compenetrats tot i ni tan sols entendre's entre ells. El setge de 1711 és l'inici d'una fita històrica, la de l'única plaça militar mai vençuda per les armes de Felip V.

1711 1711
1711 1711
1711 1711

1711

Notícies, juliol 2012

Bloc 1714, d'En David Parcerisa

En David Parcerisa, dibuixant, il·lustrador, historietista i animador, presenta i manté un bloc amb detallades i acurades il·lustracions sobre el 1714. Des de la seva web també es pot accedir als tres blocs: Otoke Ilder (món dels Ibers) , Versió lliures, i el Bloc 1714, que es van renovant de forma periòdica. En Parcerisa també edita Samarretes i Cartells, exposicions itinerants, etc. A tall d'exemple, ha il·lustrat l'enciclopèdia Som una Nació, i la Guia de les Llibertats. Passejades per la Barcelona èpica.

Bloc 1714
La Coronela de Barcelona
Bloc 1714
La Coronela de Barcelona custodiant el Portal de Mar de Barcelona

Bloc 1714

Notícies, juliol 2012

Obra Magna:
    
"La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)"

El Doctor Joaquim Albareda Salvadó ens ofereix una Obra Magna "La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)". És un obra que cal tenir, és una obra completa que cobreix absolutament tots els aspectes polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió, és una obra profusament documentada i referenciada, i el millor encert de tots, està escrita en castellà. En definitiva, una obra de referència i una eina política de primer ordre per desacreditar aquells que, valent-se vilment de la llengua castellana, embruten amb mentides i falsedats la nostra Gloriosa Història. Recomanen a tots els patriotes que cada volta que sentin un ciudadanu escampant les seves miserables mentides li llencin -encara que sigui literalment- aquesta magnífica obra pel cap. A més, un bocí de l'obra es pot consultar via google llibres.

La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)

Notícies, juliol 2012

"Lliures o morts",
     La novel·la sobre el coronel Ermengol Amill

Barcelona 1700: Llengua i literatura

Entrat el segle XVIII, Ermengol Amill, mestre d’escola, s'implica de gairell a la Guerra de Successió. Amb l'únic objectiu de viure tranquil·lament amb la seva família a l'Empordà després d'abandonar el seu Pirineu natal, un gir inesperat en el seu destí el duu a lluitar sense descans per defensar a ultrança la nació catalana abandonada a la seva dissort. Amill encarna amb la seva resistència la peça d'escacs en què s'ha convertit Catalunya en el gran tauler europeu.

Amb la Guerra de Successió com a escenari de fons, amor, venjança, traïció, hipocresia, desconsol, coratge i amistat conviuen entre la vida d'aquest heroi involuntari i l'alta política que remou els fonaments del Vell Continent. La narració, recolzada sobre una gran quantitat d'informació rigorosament històrica, passa dels camps de batalla a les cancelleries europees per oferir els dos punts de vista d'aquesta història: el d'un home en una Catalunya que descobreix d'una manera lacerant que quan no hi ha amics ni enemics sinó interessos, la llibertat té un preu; i el dels grans poders que acabaran decidint el futur d'Europa i les seves nacions.