L'Onze de Setembre de 1714.Antoni Estruch. Any 1909. 250x400cm. Propietat d'Obra Social Caixa Sabadell
Quadre de N'Antoni Estruch i Bros (1872 -1957)

    Declaració d'Intencions

    
    Després de pràcticament un segle d'ocultació, una nova generació d'historiadors catalans ha reeixit en el seu esforç per tal que la 'Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica' sigui coneguda pels catalans.

    Són molts els polítics, catalans, interessats a què no se'n parli. Volen mantenir-la amagada, oculta, en la obscuritat de la ignorància. Uns, perquè volen una Catalunya de disseny amputada de les seves tradicions i de les seves arrels; altres, perquè volen una Catalunya de cartró-pedra, light, que renegui del seu esperit de guerra i sang; i els últims finalment, perquè així poden mantenir el conte de fades en què nosaltres, els catalans, som unes eternes víctimes i no els executors de la Història.

    El projecte d'aquesta web es va iniciar el 2005 amb una simple llista de les unitats militars catalanes a la Batalla de l'11 de Setembre de 1714. Eren dos els objectius a aconseguir: primer, realitzar un humil homenatge a tots els militars catalans que, en suprem martiri, oferiren la seva vida en la defensa de les Llibertats de la nostra Pàtria i la salvaguarda de l'Honor de la nostra Nació; i segon, donar a conèixer que aquell dia tingué lloc una de les batalles més salvatges, brutals i sanguinàries de tota la història del segle XVIII,

    la Batalla de l'11 de Setembre de 1714.


Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)
L'Acadèmia dels desconfiats   Museu Virtual de la Guerra de Successió (1702-1714)   DIDPATRI
F.X. Hernàndez Cardona
 
Museu Guerra Successió
 
DIDPATRI - UB
Patrimoni de Catalunya   Ruta 1714   Patrimoni de Catalunya
Agustí Alcoberro Pericay
 
MHCat - Ruta 1714
 
300 Onzes de Setembre
Rafael Dalmau Editor   Sàpiens. Descobreix la teva història   BUM 1714
Rafael Dalmau editor
 
Sàpiens
 
BUM
CatIMPERIUM   Cercle Catala d'Història   De Bàrcino a Bcn
CatIMPERIUM
 
Cercle Català d'Història
 
Barcelona 1714
Memorial 1714   Cardona inexpugnable - 1714   A Canr! Història Militar Catalana
Memorial 1714
 
Cardona inexpugnable - 1714
 
A Carn!
Festa Barroca Torredembarra   Festa dels Miquelets   Festa Barroca de Moià
Festa Barroca Torredembarra
 
Festa dels Miquelets - Olesa
 
Festa Barroca de Moià
APOM - Memorial 158   Associació Cultural 18 de Setembre   Comissió Terrassa 4 setembre
Memorial 158
 
Cardona 18 Setembre 1714
 
Comissió Terrassa 4 setembre
Almansa 1707   Zaragoza 1710 - 2010   Fundación Gaspar Torrente
Almansa 1707
 
Zaragoza 1710 - 2010
 
Fundación Gaspar Torrente
Memorial 1714     Marxa de Torxes
Memorial 1714
 
Marxa dels Vigatans
 
Marxa de Torxes
CEEC-Centre Estudis Estratègics de Catalunya   Assemblea   Centenari de l'Estelada
CEEC
 
Assemblea.cat
 
Comissió 100 anys d'estelada
Herois d'Alella 1714   Bloc 1714  
Herois d'Alella 1714
 
Bloc 1714
 
1711 - Setge de Cardona
Miquelets de Catalunya   Miquelets de Catalunya   Miquelets de Girona
Granaders de la Diputació
 
Regiment de Sant Miquel
 
Regiment de Sant Narcís
Miquelets de Catalunya   Miquelets de Catalunya   Miquelets de València
Regiment de Vilar i Ferrer
 
Miquelets de Catalunya
 
Micalets del Regne de València
Miquelets de Catalunya   Fortaleses Catalanes   Miquelets de Catalunya
Baluard de Migdia
 
Fortaleses Catalanes
 
Conseller en Cap
Per a Bons PAtricis   Diari de Setge   Ambaixada Dalmases
Per a Bons Patricis
 
Diari de Setge
 
Ambaixada Dalmases
Construint un Estat Nou
Construint un Estat Nou
Commemoració 2014   Commemoració 2014   El Born Centre Cultural
Commemoració 2014
 
Commemoració 2014
 
El Born Centre Cultural
Victus Barcelona 1714
Érem. Som. Serem
La Coronela de Barcelona 1714
Victus Barcelona 1714
Victus
"Lliures o morts"
"Lliures o morts"
Vilana Perles
"Jo Vilana Perles, marquès de Rialp"
Barcelona 1713-1714
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714"

Actualitzacions, maig 2014

 


Notícies, maig 2014

"13 años que cambiaron el mundo.
     Mi vida en el Mossad"

Aquest llibre és la història dels 13 anys en que l'autor, Ephraim Halevy, va ser director del Mossad, el famós servei d'intel·ligència israelià. El lector no hi trobarà ni grans aventures protagonitzades per agents especials, ni accions espectaculars més pròpies del cinema de Hollywood, qui busqui això s'ha equivocat de llibre. El que si que hi pot trobar és com els serveis d'intel·ligència israelians treballen, sovint soterradament, però sempre de forma molt professional, per a dur a terme allò que els governants democràtics del seu país els demanen.

Sant Jordi Mosad

La importància de tenir uns serveis d'intel·ligència competents i altament professionalitzats i disciplinats, i que treballen sota aquests barems, és la principal conclusió que es pot extreure de la lectura d'aquesta obra. Però no acaba aquí la importància del llibre que us presentem; aquest és també una molt bona guia per a entendre el desenvolupament de la política israeliana en les últimes dos dècades i el perquè dels resultats, èxits o fracassos, de tantes cimeres i de trobades d'alt nivell.


Notícies, abril 2014

Barcelona 1714. "La batalla final" a peu de carrer

Fins el 30 de setembre, tretze vinyetes de grans dimensions tracen un recorregut pels escenaris de la batalla final que va succeir a Barcelona l’11 de setembre de 1714



Notícies, abril 2014

Sant Jordi
     Sant Patró Catòlic de Catalunya

Sant Jordi
Sant Jordi


Notícies, abril 2014

[Obra magna d'Albert Garcia Espuche]:
     "Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714"

La història dels Protagonistes Reals del setge de Barcelona

Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 ofereix una visió única dels 414 dies de setge a Barcelona durant la Guerra de Successió. A partir, sobretot, dels documents notarials de l’època, Albert Garcia Espuche dóna a conèixer més de 400 històries reals de persones que es casaven, compraven cases, feien testament i intentaven resoldre els conflictes quotidians sota les bombes. Aquest llibre ens mostra els fets tal com els va recollir la bona pràctica dels notaris barcelonins de l’època i dóna fe d’escenes il·lustratives, curioses i sovint increïbles, alhora que fa certa l’afirmació que la realitat supera la ficció. El llibre és un document imprescindible per entendre, més enllà de grans esdeveniments polítics i bèl·lics, la societat barcelonina sota el setge.

Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714

EL SETGE DE 1714 MURALLES ENDINS

[Nació Digital] Barcelona, 1714. Mentre a les muralles i els baluards se sosté una acarnissada guerra, la ciutat continua vivint i intentant assumir una "quotidianitat no quotidiana" mentre les bombes cauen i malmeten tots i cadascun dels edificis. L'ordre de l'artillera de l'exèrcit de les dues Corones és disparar "a la ruïna dels edificis", amb l'objectiu d'anorrear al màxim l'esperit de defensa. Recuperar aquells actes del ciutadans i explicar com era la vida "muralles endins" és el repte que ha encarat l'historiador Albert Garcia Espuche al llibre 'Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714'.

Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714

EL CASTELLVÍ DELS ANÒNIMS

[Punt de Llibre] Tant els acadèmics catalans com un bon grapat d’autors estrangers s’han interessat durant dècades per la conjuntura històrica d’un moment crucial per l’imaginari col·lectiu com va ser el llarg setge i posterior caiguda de Barcelona el 1714, i en el context actual de Tricentenari l’interès s’ha traslladat a una bona quantitat de publicacions dedicades a entendre de forma precisa aquells fets.

Dins el particular món de l’estudi del 1714, la figura de Francesc de Castellví, capità de la Coronela durant el setge, historiador i autor de Narraciones históricas, és potser la més important, per haver viscut els fets en primera persona i haver-ne fet una rigorosa exposició durant el seu exili. Així doncs, i gràcies també a altres autors, tenim una extensa explicació de la guerra i del dia a dia de la ciutat, però fins a aquest moment no teníem una anàlisi de la vida quotidiana de Barcelona, que és el que trobarem al llibre de García Espuche. És aquest llibre, doncs, i en paraules del mateix autor, el “Castellví dels anònims”.

ÈPICA CIVIL

[El Periódico] Durant el setge, a més dels fets d'armes i d'una resistència ciutadana insòlita, els pobres van passar gana, els especuladors es van fer rics (i encara més els vencedors), la passió per les festes i el joc d'atzar va passar a l'oblit, homes i dones van seguir casant-se i morint... En un baluard, la companyia de la milícia gremial podia arribar a reunir-se en assemblea per decidir quins 10 homes havien de participar en una sortida... I allà hi havia el notari com a fedatari. Un comportament que, igual que la màniga ampla que hi havia perquè els més reticents no se sumessin a la defensa a mort de la ciutat, sense temor de ser portats a afusellar com a desertors, «no és típicament militar».

«La societat assetjada va seguir complint els seus drets i deures recollits en els usos, costums i constitucions». Aquesta societat que defensava la res publica «era una societat de la fe pública», conclou l'historiador.

Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714

RAFEL CASANOVAS NO ERA RAFEL CASANOVA, NI ZUVIRIA ERA CATALÀ

[El País] La responsabilitat col·lectiva —tota una lliçó avui dia, en un moment en què tothom eludeix fins i tot ser president d’escala— convertia ciutadans modestos en representants i mandataris de la ciutat per un període de temps. És el cas del cirurgià Mateu Hereu, “un vell amic”, segons Espuche, que va ser seleccionat a l’atzar pel seu gremi per ser conseller durant un any, en què va alternar les seves responsabilitats afaitant, traient queixals i sagnant, amb les reunions a la Casa de la Ciutat. Al cap d’un any, Hereu va tornar a ser un ciutadà normal, segons ha pogut comprovar l’autor.

A l’historiador se li escapa la “mania” d’atribuir a Rafael Casanova un caràcter poc decidit com a militar, quan en algunes de les seves actuacions es veu “el seu caràcter fort i enèrgic”, sempre en detriment del revalorat general Antoni de Villarroel. En el seu llibre també demostra que la persona que es va considerar morta a l’hospital de la Santa Creu l’11 de setembre, per fer-lo desaparèixer, no era el doctor en drets, sinó el jove sastre Rafael Casanovas, “amb essa”, natural de Vilafranca.

En un moment donat va assegurar: “No llegeixo novel·la històrica, ja que la realitat supera la ficció”. Curiosament, un dels personatges reals que apareix en el seu llibre és el militar Martín de Zubiría, la història del qual s’explica sota l’epígraf “el català que no ho era”, en què rebat l’origen que li atorga Castellví: no era català de Tortosa com s’ha explicat, sinó navarrès de Lizarra. Martín de Zubiría és el protagonista de la famosa novel·la de Sánchez Piñol, Victus.

1,2 MILIONS DE PROTOCOLS NOTARIALS CONSULTATS

[La Vanguardia] García Espuche, que desde 2002 ha consultado más de 1,2 millones de protocolos notariales en Barcelona, ha condensado en el libro Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 (Empúries) todas las investigaciones acumuladas en el tiempo. En el libro, el hecho bélico es un telón de fondo que sirve de contraste con lo que pasa dentro de la ciudad, señala García Espuche, quien remarca que "personas que en condiciones normales no serían extraordinarias, en el momento que viven adquieren un carácter diferente". El historiador ha querido rendir homenaje a esos anónimos incluyendo sus nombres en 80 páginas de índice onomástico, "casi un manifiesto" y que convierte el ensayo en una especie de "Castellví de los anónimos", algo que faltaba.

Barcelona 1713-1714
"Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714"

Notícies, abril 2014

[Obra magna de Francesc Serra]:
     "Els herois del 1714. Els defensors de Catalunya"

En aquesta magna obra l'historiador Francesc Serra rescata de l’anonimat els herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.

L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.

Els herois del 1714. Els defensors de Catalunya

L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.


Notícies, abril 2014

[Documental]: Miquelets de Catalunya
     "Vèncer o morir"

"Vèncer o morir!", el documental de Miquelets de Catalunya. El curtmetratge en forma de fals documental “Vèncer o morir!”, coproduït per Miquelets de Catalunya i Solanum Films va ser estrenat a Cardedeu el divendres 14 de febrer de 2014.



Notícies, abril 2014

[Obres magnes d'Hernàndez & Riart]:
     Soldats, guerrers i combatents + Crònica de Rigaud

El Regne de València, el Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya han encaixat processos de minoració política i cultural al llarg de la seva dilatada història en els quals sovint el coneixement per la història pròpia ha estat políticament subordinat a les dinàmiques d’assimilació. Aquest menysteniment ha comportat l’ocultació o la negació de la història militar, que s’ha pretès políticament incorrecta o reservada als estats-nació decimonònics.

El present treball és quelcom més que un manual d’uniformologia; es tracta d’un estudi d’història, centrat en el Regne de València, el Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya —territoris que durant segles han compartit solidaritats polítiques, culturals i militars—, que intenta generar coneixement sobre una part del passat inconscientment o conscientment amagada o ignorada. És, per tant, una proposta innovadora tant perquè cobreix un buit historiogràfic, com perquè en la metodologia de recerca integra un rigorós i exhaustiu treball d’arxiu, el contrast crític de les fonts més diverses i les aportacions fetes des de l’arqueologia experimental i la recreació.

Soldats, guerrers i combatents

Estiu de 1714: els ulls de tot Europa miren cap a Barcelona. Quines van ser les tàctiques militars i les armes de combat utilitzades per tots dos bàndols? Qui eren els soldats que van participar en el conflicte? Com era la Barcelona del setge? A partir de la sèrie iconogràfica de gravats inspirats en l’assalt a Barcelona de Jacques Rigaud, il•lustrador i cronista de l’època, aquest llibre descriu en profunditat la teoria militar del moment i mostra com es va posar en pràctica al setge de Barcelona, en una batalla que va esdevenir model i objecte d’estudi a tot el continent.

Crònica de tinta i pólvora

"1714. El setge de Barcelona". L'obra d'En Francesc Xavier Hernàndez Cardona amb les magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi -més de 120 pàgines!-, mostra amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment, i l'avenç del bloqueig i setge fins a l'apocal·lisi final de l'11 de Setembre. En definitiva, l'11 de Setembre de 1714 com no s'havia vist mai fins ara.

1714. EL Setge de Barcelona


1714. El Setge de Barcelona


Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Antonio Espino
     "Las Guerras de Cataluña. Teatro de Marte 1652-1714"

Este libro es un intento de establecer las principales líneas en cuanto al conocimiento de los aspectos esenciales de la guerra vividos por la sociedad catalana, y por extensión de la española, en un periodo clave de su historia.

La guerra de los Segadores y la guerra de Sucesión de España en su frente catalán han sido siempre los dos momentos capitales de la historia de la guerra en la Época Moderna en Cataluña. Una de las intenciones de este libro es, pues, conocer cómo se percibió la guerra contra los Borbones, ya estuviesen estos reinando en París o bien en Madrid y París a la vez desde el Principado a partir de 1652. Y, al mismo tiempo, entender mejor la gestación de lo que podríamos llamar el «problema de Cataluña» desde el punto de vista —y los intereses— de la Corona.

Las Guerras de Cataluña. Teatro de Marte 1652-1714

Notícies, abril 2014

[Obra mestra]: Joquim Albareda
    
"La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)"

La Guerra de Sucesión de España fue el más importante de los conflictos armados de su tiempo. La Guerra de Sucesión de España fue «una guerra tan universal como no se ha visto nunca», en palabras del Almirante de Castilla, que se extendió por el conjunto de Europa y por América. Pero donde su trascendencia fue mayor fue precisamente en territorio español, donde tomó el cariz de una guerra civil y cuyo resultado iba a marcar profundamente la evolución posterior de la monarquía española.

Objeto de numerosos estudios locales y de polémicas de la más diversa naturaleza, resulta sorprendente que no pudiéramos disponer en la actualidad de una visión de conjunto que sintetizase los resultados de las investigaciones de las últimas décadas en todas las diversas dimensiones del conflicto: militares, políticas y sociales. Esto es lo que ha elaborado el profesor Albareda que aporta, además, los hallazgos de su propia investigación en los archivos europeos para ofrecernos aquí una visión amplia, documentada e innovadora de un episodio crucial de nuestra historia.

La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)

Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Agustí Alcoberro
     "Barcelona 1714. Gravats de la guerra de Successió"

La Barcelona de la guerra de Successió va atreure l'interès creixent de l'opinió pública d'arreu d'Europa. Els plànols i mapes d'arrel militar es van alternar arreu amb les vistes de la ciutat i dels seus detalls, i amb les il·lustracions dels fets que hi van passar. Els millors artistes i gravadors van rivalitzar a l'hora de produir gasetes, almanacs, gravats de setges i obres bèl·liques. El resultat: una ciutat desconeguda i sempre viva, que bascula entre l'esplendor de la cort i la misèria i la fam del setge: la Barcelona de 1714.

Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió


Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Eduard Puig
     "La resistència catalana. Barcelona 1713-1714"

Aquest és un llibre imprescindible per entendre què va passar a Barcelona entre el juliol de 1713 i la caiguda de la ciutat l’11 de setembre de 1714.

L’anàlisi dels esdeveniments tant polítics com militars és precís, moment a moment: l’inici del setge; els debats sobre si calia resistir o rendir-se; l’organització de la defensa; l’evolució del bloqueig al llarg de 1713; els moviments dels resistents a l’interior de Catalunya i la repressió sistemàtica dels borbònics; la nova organització política de la Barcelona sota el setge; l’ambient de penúria econòmica, de radicalització social i de fanatisme religiós; l’arribada del duc de Berwick i l’inici de l’assalt final; els darrers combats per repel·lir els borbònics; l’Onze de setembre i l’endemà de l’ocupació borbònica.

La resistència catalana. Barcelona 1713-1714


Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Jordi Mata
     "1714. Entre dos focs"

1714 Entre dos focs, és la darrera novel·la de Jordi Mata que, en la línia d’Un cadàver exquisit, presenta amb rigor els fets històrics que van precedir la gran batalla del 1714. Amb un ampli ventall de personatges, tant reals com ficticis, Jordi Mata aconsegueix recrear d’una manera convincent aquells anys tumultuosos.

1714. Entre dos focs

Notícies, abril 2014

Revista digital Sàpiens:
     "Viatge al 1714"

Benvingut al segle XVIII. Prepara’t a veure destrucció..., però també moltes altres coses que et sorprendran.

T’endinsaràs en una societat a la qual li encantaven les festes, la xocolata desfeta o la música, igual que avui segurament t’agraden a tu. La diferència és que a aquells barcelonins els va tocar viure la terrible guerra de Successió. A les pàgines següents sabràs com va anar tot plegat. Pots llegir els textos l’un darrere l’altre com si fos un llibre o buscar més informació quan vegis el simbol. Si t’interessa, podràs veure vídeos , galeries de fotos o seguir els enllaços cap a webs interessants.

Desitgem que tinguis un bon viatge!

Viage al 1714

Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: La Torre & García
     "Lliures o morts"

Ermengol Almill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de successió. Europa és un gran tauler d'un immens joc d'interessos per definir el futur del Vell Continent, i Catalunya n'esdevé la peça clau. Aquest heroi lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació, i la de l'heroi oblidat del 1714.

Lliures o morts


Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Enric Larreula
     "Ala de corb. Barcelona 1714, la batalla final"

Setembre de 1714. Barcelona fa mesos que pateix un setge terrible. Fa temps que aguanta també els atacs de les tropes espanyoles i franceses. La resistència catalana és tan gran que passarà a la història com una de les més heroiques. Només algun vaixell aconsegueix de tant en tant trencar el setge i dur queviures. Entre aquests vaixells hi ha el d’un pirata que sempre s’ha enfrontat als imperis i ha lluitat per la llibertat i que per això s’uneix a la causa catalana, encara que sembli una causa perduda…

Ala de corb. Barcelona 1714, la batalla final


Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Oriol Garcia Quera
     "Barcelona 1706-1714. Dietari d'un adroguer"

Dietari d’un adroguer ens permet conèixer com era la Barcelona d’inicis del segle XVIII. Oriol Garcia Quera, autor dels textos i dibuixos, ha creat la figura d’un adroguer de la ciutat per parlar-nos de la seva vida i de la vida a Barcelona: quan era una ciutat dinàmica abans del setge i quan es va convertir en una ciutat heroica per defensar les seves llibertats.

Dietari d'un adroguer


Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Cels Piñol & Àlex Santaló
     "1714. Baluard"

Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent.

1714. Baluard


Notícies, abril 2014

Sant Boi de Llobregat. Ciutat del Tricentenari

Sant Boi, escenari de la concentració de 1976 i ciutat que acull les despulles de Rafael Casanova, ha estat cridat a participar de forma activa en aquesta efemèride. Des del govern de Catalunya se’ns ha tingut en compte a l’hora de formar part, amb nou poblacions més, de la “Ruta 1714”. Entre altres activitats, el proper mes de març serem la ciutat convidada al recentment inaugurat Born, Centre Cultural, de Barcelona.

Sant Boi de Llobregat. Ciutat del Tricentenari

Ramon Berenguer IV
Notícies, abril 2014

[Novetat editorial]: Josep-David Garrido i Valls
     "Ramon Berenguer IV"

Ramon Berenguer IV (1113/14-1162), comte de Barcelona i príncep d’Aragó. La biografia d’aquest sobirà català del segle XII, sorprenentment, encara estava per fer. Ramon Berenguer IV és sens dubte un dels homenots més remarcables de la història dels catalans: el fundador de l’estat català medieval compartit amb els aragonesos.

En aquest llibre el lector viatjarà per la vida i el regnat de la persona, potser, més determinant en la formació de Catalunya i també d’Aragó. Tant és així, que el seu emblema personal (la senyera d’or i gules) s’ha convertit en símbol inequívoc dels territoris on la seva nissaga va regnar, a bastament utilitzat en banderes i armories fins avui.

Ramon Berenguer IV

Notícies, abril 2014

Mancomunitat de Catalunya 1914-2014:
     «Volem per a Catalunya, un cos d'Estat»

“Som en una girada fonamental, decisiva, de la vida catalana: la Mancomunitat clou un període i n’obre, n’inicia un altre". Així començava l'emotiu discurs del president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, del 6 d'abril de 1914, per celebrar la creació de l'entitat. Un missatge que avui ha recreat La Xarxa de Comunicació Local i que recull frases, idees i conceptes de plena vigència com ara que som a “l'Europa on triomfen les utopies menyspreades”.


Notícies, març 2013

[Sellarès]: "Ens cal un Servei d'Intel·ligència
     i deixar-nos ja d'anar amb el lliri a la mà"

Considerat un dels màxims experts a Catalunya en matèria de seguretat, Miquel Sellarès (Barcelona, 1946) fa anys que defensa la necessitat de dotar el país d'uns serveis d'intel·ligència. Entre altres motius, per evitar ofensives com la que l'exdirector general de Seguretat Ciutadana considera que l'Estat està llançant contra Catalunya i el seu impuls sobiranista. Sellarès, que actualment presideix el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i que va ser fundador de CDC i l'ANC, a més d'un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya, va predir la situació actual en l'article Les clavegueres i el CNI, publicat en aquest diari el 31 de gener passat.


Notícies, març 2013

El general de división Juan Antonio Chicharro
     anima a una intervención militar en Cataluña

Ya lo advirtió hace unos meses el teniente general del Ejército Pedro Pitarch, cuando aseguró que hay militares en activo y retirados que tratan de "inocular y fomentar en el interior de las Fuerzas Armadas un nocivo estado de opinión" en favor de una intervención militar en Catalunya. Así, el silencio sobre este asunto ordenado por el Ministerio de Defensa en la última Pascua Militar, con la intención de rebajar la tensión no ha durado mucho, apenas un mes, hasta que el general de división en la reserva Juan Antonio Chicharro ha amenazado con una intervención militar ante una eventual ruptura de España: "Si los mecanismos en defensa de la Constitución no funcionan", señaló.

Según publica el diario El País, las consideraciones del general se produjeron en una en un debate sobre Fuerzas Armadas y ordenamiento constitucional celebrado el pasado 6 de febrero en Madrid y en el que también participaron el presidente de la Sala de lo Militar del Supremo, Ángel Calderón; el rector de la Universidad Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, y el magistrado y director de la 'Revista Jurídica Militar', José Antonio Fernández Rodera, como moderador.


Notícies, març 2013

El Memorial 1714

Memorial 1714

L'Associació Memorial 1714 és una Associació Cultural que es fundà amb l'objectiu de recuperar i dignificar el Fossar de les Moreres i bastir-hi un Memorial de Guerra en Honor als Patriotes morts el 1714. Fundada el 1978, el 1985 redactà els estatuts propis constituïnt-se en Associació Cultural Memorial 1714. Aconseguits els seus objectius després d'anys de lluita, el 2012 l'Associació Memorial 1714 s'adherí a la Xarxa d’Entitats i actualment n'és president En Jordi Miravet. Compta amb uns 25 socis i porta a terme les següents activitats:

  • Conferències i divulgació de nous llibres sobre la Guerra de Successió
  • Exposició permanent oberta al públic a la seva seu els diumenges d'11h a 14h i visites concertades. Préstec d'Exposicions itinerants sobre la Guerra de Successió
  • Celebració de les diades de patronatge de símbol històric: Santa Eulàlia, Sant Jordi i Sant Andreu
  • Recollida de la Flama de la Resistència Catalana de Cardona, la vigília de l’Onze de Setembre.
  • Organització de l'Acte de Vigília de l’Onze de Setembre.

El darrer objectiu que s'ha proposat l'Associació Memorial 1714 és que el Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de l'Ajuntament de Barcelona atorgui a la Seu del Fossar de les Moreres el reconeixement de Bé d'interès Històric i Cultural.

Dades de contacte de l'Associació:

  • Memorial 1714 (Òmnium Cultural)
  • President: Jordi Miravet
  • Seu: Plaça del Fossar de les Moreres 2-4 (obert al públic diumenges d'11h a 14h)
  • Més informació: Xarxa d'Entitats (dossier informatiu)

Notícies, març 2013

"És lògic que el CNI vingui a Catalunya"

El detectiu privat Josep Maria Oliver, de Detectius Oliver, amb més de 35 anys de professió, ha lamentat en una entrevista a e-notícies que l'afer dels espies de Método 3 "ha fet força mal" en un sector on "la majoria és gent honrada". "De vegades, la nostra vida corre perill", ha reivindicat. En referència a un augment de la presència del CNI a Catalunya, Oliver ha assenyalat que "si pensem que en el País Basc, on hi havien molts agents destinats, la situació s'ha tranquil·litzat molt és lògic que no vagin a Extremadura o a Madrid. Catalunya està en un procés on no seria estrany que hi haguessin més agents".

"Si jo fos el director del CNI enviaria els agents a un lloc calent", ha explicat, a més de remarcar que "el procés sobiranista sigui un procés legal és una opinió, però no està en la línia constitucional". "Es normal i de tota lògica que vulguin mirar el que passa aquí", ha indicat. El detectiu ha reconegut en aquest sentit que "no és normal el que està passant. Si hi ha un procés sobiranista, i és un procés obert, els catalans ens mereixem respirar una mica més". "Si hi ha un procés sobiranista, on és el problema?", ha preguntat. Oliver ha recordat les acusacions a Artur Mas o Oriol Pujol com alguns dels casos que poden haver estat impulsats pel CNI. "Si això ja portava temps, per què surt ara? Això va passar fa dos anys", ha sentenciat.


Notícies, febrer 2013

Fort augment del nombre d'efectius del CNI
     a Catalunya en l'últim any

Espanyolisme
L'edifici on es destinen els agents del CNI a Barcelona

El Centro Nacional de Inteligencia, el CNI, ha augmentat significativament els efectius a Catalunya des de fa gairebé un any, segons han confirmat a TV3 fonts policials catalanes. Al govern espanyol no li consta aquest increment, i el CNI, que ni el confirma ni el desmenteix, assegura que en tot cas seria perquè ho requereix la seguretat dels ciutadans. Concretament, i segons fonts consultades per TV3, l'arribada d'agents del CNI va començar al març de l'any passat, i molts van venir d'Euskadi, perquè allà ja no hi són tan necessaris des del final de la violència d'ETA. Recordem que el 10 de març del 2012 es constituïa l'Assemblea Nacional Catalana, que, mesos més tard, va convocar la manifestació de l'Onze de Setembre. No obstant, ja feia un any que les entitats que van acabar donant pas a l'Assemblea organitzaven consultes sobiranistes a diferents municipis catalans.

Segons fonts del CNI, el seu desplegament està classificat com a secret per llei, i ni confirmen ni desmenteixen aquesta informació. En tot cas, puntualitzen que si s'hagués augmentat el nombre d'agents a Catalunya, seria perquè la situació de seguretat dels ciutadans espanyols ho requereix.

La seu dels agents del CNI destinats a Catalunya és a l'encreuament de l'avinguda Diagonal de Barcelona amb la Gran Via de Carles III. Des d'aquí fan feines de suport i logística, i es dediquen a la seva funció principal: obtenir informació de tota mena. En un principi, els agents estarien en aquest edifici militar a l'espera d'anar a altres punts de la ciutat per treballar més anònimament. Per qüestions de seguretat, els agents canvien sovint la ubicació de les seves oficines, com va poder constatar una font consultada per TV3.


Notícies, febrer 2013

El PP dobla el pressupost al CNI
     amb una partida extreta de La Moncloa

Espanyolisme

Si ja enguany els pressupostos generals de l'Estat preveien un augment de l'11% de la despesa en els fons reservats i fons directes pel Centro Nacional de Inteligencia, ara caldà sumar-hi 167,7 milions més, segons ha pogut saber Nació Digital. Un augment, sobre una partida incial de 203,7, que s'extreu d'una anàlisi detallat del pressupost del ministeri de Presidència espanyol, és a dir, qui dirigeix políticament el CNI. Deixant un remanent d'ús dels serveis secrets de 371,4 milions d'euros, a disposició de Soraya Sáenz de Santamaría responsable política dels servei d'informació.

Aquest augment de 167,7 milions, doncs, ve determinat per la partida batejada com "Assessorament per a la protecció dels interessos nacionals" del programa 912Q. Segons el document explicatiu d'aquesta assignació pressupostària, al qual ha tingut accés Nació Digital, "l'objecte d'aquest programa és atendre totes les necessitats de caràcter general que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) li ocasiona el compliment de les seves missions, entre les quals predomina la de proporcionar al Govern la informació i intel·ligència necessàries per prevenir qualsevol amenaça que afecti la independència i integritat d'Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'Estat de Dret i les seves institucions". Un objecte que, a la vista del procés sobiranista obert a catalunya, pot despendre moltes interpretacions.


Notícies, febrer 2013

"Lliures o morts" llança la sisena edició

El llibre encadena sis edicions en sis mesos amb més de 10.000 exemplars venuts

Lliures o morts

La sisena edició de la novel·la històrica Lliures o morts , de David de Montserrat i Jaume Clotet , veurà la llum en els propers dies després de l'èxit de les cinc edicions anteriors, que sumen més de 10.000 exemplars venuts des que va sortir al mercat el passat 4 de setembre. En aquest sentit, el llibre encadena una edició nova cada mes, consolidant-se així com un dels èxits literaris de la temporada.

Aquesta nova edició llançarà al mercat 2.000 exemplars que incorporaran la rèplica de la bandera negra del 1714 amb el lema "Viurem lliures o morirem". Aquesta bandera es va afegir a l'edició especial de Nadal i es va esgotar en poques setmanes. Aquest èxit i les peticions de molts lectors han motivat que aquesta nova edició també la incorpori. Els dos autors acumulen 60 presentacions de la novel·la arreu del territori i en tenen molts més agendades fins més enllà de Sant Jordi.


Notícies, febrer 2013

Rajoy es gastarà 60 milions d'euros
     en un servei d'informació exterior

Espanyolisme

Les ambaixades d'Espanya a Roma, París, Londres, Brussel·les (Regne), Brussel·les (UE), Lisboa, La Haïa, Rabat ,Mèxic, Buenos Aires, Washington, Nova York, Moscou, Berlín, El Cairo, Caracas, Santiago de Chile, Pequín, Brasil, Varsòvia, Ankara i Tòquio. Aquestes són les capitals estratègiques que el ministeri de Presidència, a les mans de Soraya Sáenz de Santamaria, adoctrinarà i informarà de maner específica sobre la "conjuntura política, econòmica i social nacional". Així ho especifica el programa 921Q "De cobertura informativa", que aquest 2013 té pressupostats 60,2 milions d'euros. Segons el text del programa, al que ha tingut accés Nació Digital, a més de generar informació cap a l'estranger de la "línia d'actuació del govern espanyol", també analitzarà la informació que es difon. Així el 921Q inclou l'elaboració del Butlletí "Imatge d'Espanya" i  "un seguiment de la cobertura informativa sobre els afers d'interès públic a Espanya i sobre Espanya a l'estranger, fins i tot, amb anàlisi de continguts" (continuar llegint)


Notícies, febrer 2013

Barcelona recupera La Coronela
     tras su abolición en 1714

Los ciudadanos han podido ver el cambio de guardia de esta milicia ciudadana formada para defender la ciudad

L’Associació de Recreació Històrica de la Coronela de Barcelona tindrà aquest dimarts 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia, un paper destacat en les celebracions de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu de la festivitat de la copatrona de la ciutat, sent els encarregats de custodiar l'entrada de la Casa Gran del carrer Ciutat entre les sis i les vuit del vespre, en el marc d'una jornada de portes obertes que permetrà als visitants coneixer racons de l'edifici com l’escala negra, la capella del Bon Consell, el Saló de Cròniques, la sala del Bon Govern, la sala del Treball, el despatx de l’alcalde, la sala de la Reina Regent, el Saló de Cent, la Galeria Gòtica, la sala Consolat de Mar, el despatx d’honor de l’Alcalde, el Saló de Carles II, la Sala de la Ciutat, la galeria i l’Escala d’Honor. El recorregut de la visita acabarà al pati i la façana neoclàssica.

La Coronela de Barcelona
     «Privilegi, Orgull, Honor, Pàtria, Heroisme, Martiri i Fe»

Il·lustració que recull el moment històric en què l'Excel·lentíssim Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova, coronel de la Coronela de Barcelona, caigué ferit en combat al terraplè de la muralla de Junqueres quan cabdellava el contraatac de la milícia gremial entre les 7:00 i les 8:00h de l'11 de Setembre de 1714. Il·lustració de la mostra permanent del Museu de Sant Boi, "Rafael Casanova i el seu temps".

Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona

Notícies, gener 2013

"Un CNI [Centro Nacional de Inteligencia]
     desacomplexat contra Catalunya

"El CNI usará todos los medios para ahondar en las diferencias internas del frente soberanista"

Centro Nacional de Inteligencia

A pocs dies de l'entrevista del President de la Generalitat, Artur Mas, amb les més altes autoritats de l'Estat, l'ofensiva d'aquest darrer és encara més impecable que mai. A banda de les clavegueres, l'Estat també usa, d'una forma encara més desacomplexada, el CNI (Centro Nacional de Inteligencia), un ens que ha mogut la seva estratègia: abans dirigida fonamentalment contra ETA, el món abertzale i l'amenaça jihaidista, i ara contra l'enemic que suposa el sobiranisme català. El CNI apunta ara en contra de l'intent de la darrera colònia espanyola d'assolir el seu dret a decidir i la seva sobirania nacional.

Després d'una barroera actuació de les clavegueres de l'Estat, a través d'El Mundo, La Razón, Intereconomía, etc., obrint d'aquesta manera el ventilador de les pseudo-informacions sobre possibles corrupcions a Catalunya, ara sembla, segons l'analista de prestigi dels serveis d'intel·ligència espanyols, Fernando Rueda, que el cap de l'Estat i el president del Govern han creat una cèl·lula d'intel·ligència dirigida per Félix Sanz [Roldán] per tal d'evitar, per tots els mitjans, l'estat favorable de la població, la societat, el món econòmic i financer a la proposta del dret a decidir i la sobirania del poble català .... (continuar llegint).



Notícies, gener 2013

Presidente Mas: "Cataluña está en el camino
     de restaurar su plenitud nacional"

Presidente Mas

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmado este sábado que "Cataluña está en el camino de restaurar su plenitud nacional" y ha pedido vivir estos momentos con espíritu de convivencia para que las mayorías salgan adelante con el respeto debido a las minorías.

Ha argumentado que el hecho de no compartir unas ideas "no quiere decir que se tenga que convertir en una confrontación abierta y llena de heridas", y que en una democracia madura de deben poder escuchar las ideas de cada uno sin demonizarlas. En la inauguración de la restauración del atrio de la Colegiata Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, Mas ha esperado que el proceso catalán no sea tan largo como la obra de la Seu –se empezó a construir en el siglo XVI y se acabó en el XX, y ahora está en proceso de restauración–. "Esperemos que podamos contemplar otro templo que sería Cataluña en libertad y con un proyecto nacional al servicio de la gente", ya que el bienestar de la población es el objetivo número uno del Gobierno catalán ha recalcado.


Notícies, gener 2013

Cataluña se declara sujeto político y jurídico soberano

El Born Centre Cultural

Jamás Cataluña llegó tan lejos como ayer, después de que el Parlament aprobara una declaración de soberanía que pone rumbo hacia la consulta de autodeterminación. Hasta en seis ocasiones, la Cámara catalana había reivindicado este derecho, pero nunca lo hizo de forma tan explícita, tan orientada a materializar la independencia catalana en el plazo de pocos años. Según los nacionalistas, fue un día «histórico» y, probablemente, lo fue porque nunca el desafío del catalanismo político alcanzó el listón marcado ayer. Sin embargo, muchos de los focos se dirigieron hacia el PSC, después de que cinco de sus diputados optaran por desobedecer la consigna de rechazar la resolución y no participar en la votación.


Notícies, gener 2013

Associació de Reconstrucció Històrica:
     La Coronela de Barcelona

Durant la Diada de Santa Eulàlia 12-feb-2013 la Coronela de Barcelona farà guardia a la porta gòtica de l'Ajuntament de Barcelona i al Saló de Cent de la nostra Ciutat. Indicarem hora exacta d'aquesta guardia, dintre de les jornades de portes obertes del nostre Ajuntament/Consell de Cent, a la qual els Bons Patricis Catalans resteu convidats.

PER SANTA EULALIA, PER BARCELONA, PER CATALUNYA. DONEC PERFICIAM

Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona
Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona Coronela de Barcelona

Notícies, gener 2013

[Quim Torra]: "Lliures o morts"

Quim Torra

Els amics Jaume Clotet i David de Montserrat acaben de publicar llibre. Que els amics publiquin llibres és una bona notícia; que a més a més publiquin bons llibres, és una notícia excel•lent; però quan a sobre el llibre t’interpel.la i et porta a proclamar la independència des del balcó de casa mitja dotzena de vegades mentre el llegeixes, aleshores el llibre esdevé alguna cosa més que un llibre, es converteix en un arma d’emocions.

Sovint m’he queixat del dramàtic desconeixement de la nostra història que té el nostre poble. Fa feredat. I no veig que les coses canviïn gaire, justament on més haurien de canviar: a les escoles. Generacions i generacions de catalans surten de les nostres escoles sense conèixer com deurien la història del seu país. La revolució francesa se la saben de meravella, però la repressió que va seguir a la desfeta de 1714, els sona a una vaga idea sobre algú que va caure ferit en una batalla on ben bé no acaben de situar qui s’enfrontava a qui i que cada 11 de setembre se li manifesten pel davant. No cal afegir que, en comparació amb la guerra de successió, la guerra del desastre nacional (també coneguda a Espanya com guerra civil) encara és, i costa de creure, més desconeguda.

Sense conèixer la nostra història no hi ha futur possible. És a dir, no hi ha el nostre futur, sinó el seu. La cultura, i la història n’és una part fonamental, serveix per alliberar-nos. Llegir i conèixer la nostra història és el pas clau per entendre per qui toquen les campanes. Aquest país tan inclement amb el seus mites i símbols, té en els nostres episodis nacionals l’arc de volta que ho suporta tot. Si passem per sobre sense adonar-nos-en, el fracàs és rotund.

Lliures o morts

Per això celebro tant el “Lliures o morts” d’en Jaume i d’en David. Perquè necessitem aquests llibres. Una estranya combinació de rigor i triples salts mortals per fer avançar la novel.la per tots els escenaris de la Guerra de Successió, i que el lector caigui dempeus. Si lliguen tan bé la maionesa com els personatges del llibre, acceptin qualsevol invitació a dinar a casa seva. Tots els noms que se’ls poden ocórrer tenen el seu petit moment a “Lliure o morts”. Perquè amb l’excusa de resseguir la vida del coronel Ermengol Amill, l’heroi oblidat, el llibre és una crònica viva i entretingudíssima dels avatars de la guerra. Una guerra que es va poder guanyar fins el final i que encara avui és un brutal exercici de mirar-se en el mirall per a qualsevol català. Té això, la guerra de successió: has de triar. O les banderes catalanes (la bandera negra, la creu de Sant Jordi, la bandera de santa Eulàlia, la senyera) o les banderes de l’exèrcit francoespanyol de les Dues Corones. O les llibertats catalanes o l’absolutisme espanyol.

Em sembla que comercialment el presenten com el “Braveheart” català. Fantàstic. Per què tots els pobles del món poden tenir els seus herois i estar-ne orgullosos i els catalans no? Jo em sento orgullós de la meva història, que té de tot però que és la meva, i honoro els meus herois perquè encara m’interpel•len i m’exigeixen lleialtat. El dia que oblidem que els catalans de 1714 van decidir lluitar o morir per la seva llibertat ja no serem poble ni res. 

Per tant, comprin el llibre, s’emocionin i recordin: lliures o morts.


Notícies, desembre 2012

La mort d'Espanya

La mort d'Espanya

Espanya ha mort. De fet, va morir fa una pila d’anys, just quan Barcelona va caure després d’un setge de 13 mesos. Llarg, dolorós i irracional. Així ens ho va explicar Albert Sánchez Piñol en la visita que va fer a Granollers aquest divendres, en un Espai Gralla ple a vessar de gent i de lectors que volien saber els perquès d’aquesta gran novel·la que és Victus. I no va decebre, va saber argumentar totes les raons, les motivacions i el procés d’una història que explica l'entelèquia de la 'catalanitat' com ningú no ho havia fet. Amb precisió, sense autocomplaença i amb una ànima documentada i rigorosa. Amb la contundència dels fets.

Sabem que Espanya ha mort, perquè l’ànima de la novel·la defuig de la proclama patriòtica. Espanya va morir quan va deixar de ser la idea d’una unió que sabia entendre –o, simplement, deixava fer– les diferents singularitats dels regnes que la conformaven. Una Espanya que no establia vincles de submissió, una Espanya que era confederal. Una Espanya que va aprendre a anar tirant des del respecte, des de la particularitat, des de la diferència que ajudava a compartir. Aquests pobles que conformaven España en tenien prou amb el manteniment de l’statu quo, una manera de ser veïns sense molestar-se gaire.

Espanya va morir l’onze de setembre de 1714. Els revisionistes més rancis tenen tota la raó: els catalans van lluitar per Espanya. És cert, catalans i barcelonins van morir per mantenir la idea de l'Espanya que existia. Aquell dia, però, aquella idea va ser derrotada per Castella, per l’imperi, per les ànsies, per l'acarnissament d’un rei boig. Les essències d'una confederació diversa van ser usurpades per fer un país amb les lleis, el dret, els costums i la llengua de Castella. L'esperança d'anar plegats va ser enterrada aquell dia infaust. Ja en farà 300, d'anys. I som aquí, encara. Parlant d’Espanya quan volem dir Castella. Escoltant com, des de Castella, s’omplen la boca d’una Espanya que ja no existeix. Perquè ells van aniquilar-la.

Esteve Plantada [Article publicat a NacióGranollers]


Notícies, desembre 2012

Malgrat que En Sànchez Piñol continua rebaixant-se -sense tenir-ne cap necessitat-, a utilitzar estirabots sense fonament històric per promocionar el seu esplèndid llibre, com per exemple culpar als Bons Patricis de la Renaixença finançats per la burgesia catalana de la poca memòria històrica que hi ha a Catalunya, com si tot el segle XVIII en realitat no s'hagués perdut per culpa de la tirania absolutista borbònica (1714-1833), bona part del segle XIX per culpa del centralisme liberal amb pànic al carlisme (1833-1874), i quasi tot el segle XX per culpa de les dictadures del general Primo de Rivera (1923-1930) i del general Francisco Franco (1939-1975), i que per tant, els Bons Patricis de la Renaixença, finançats per la burgesia catalana, varen fer tot allò que bonament pogueren, mentre eren sotmesos a la vigilància inquisitorial de Madrid, a vegades En Sànchez Piñol té moments de clarividència:

Victus

Victus Barcelona 1714
Victus

Notícies, novembre 2012

"Lliures o morts" arriba a la 4ª edició, i ho cel·lebra
     amb una edició especial limitada amb la Bandera Negra

La novel·la "Lliures o morts" (Columna Edicions) celebra el seu èxit de vendes amb una una edició especial limitada, la 4a. Edició, que incorpora una bandera negra amb la inscripció “Viurem lliures o morirem” com les banderes negres del 1714.

Lliures o morts



Notícies, octubre 2012

Albert Sánchez Piñol: "Avui estem vius com a poble,
     gràcies al sacrifici de la generació del 1714"

Sense entrar a valorar el rigor històric de certs episodis de la novel·la "Victus" -tema que ja tractarem més endavant-, reproduïm les declaracions d'En Sánchez Piñol sobre la significació històrica del 1714 i del perquè commemorem l'11 de Setembre.


Notícies, octubre 2012

Catalunya: Seguretat i Defensa

El dilluns passat, el President del CEEC, Miquel Sellarès, va ser convidat al programa Divendres per a parlar de Seguretat i Defensa en el marc d'un estat català independent.


Notícies

Un subjecte de sobirania política

La casualitat ha volgut que hagin coincidit en el temps aquests dies la reivindicació simbòlica al Congrés espanyol de la derogació del Decret de Nova Planta, presentada pel grup d'Esquerra Republicana, i la reacció histèrica i amenaçant del govern espanyol davant la possibilitat que els catalans expressin la seva voluntat sobre el futur del país per via de referèndum, consulta o el que sigui, tal i com ha demanat formalment el nostre Parlament per a la propera legislatura. Digueu-me historicista per barrejar passat i present, però és que aquest és precisament el rovell de l'ou de tot plegat. Abans i ara. Si Catalunya és o no un subjecte polític dotat de sobirania. I és precisament per aquí, a la recerca de més i més consens, per on podem eixamplar encara més la nostra majoria social i política: fins i tot els socialistes catalans semblen disposats a admetre, finalment, dos anys més tard de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010 que ho portava com a lema, que tenim dret a decidir.

El 1716 la monarquia borbònica ens imposava, de bell nou, de nova planta, com si no haguéssim tingut mai un estat propi, una arquitectura institucional dirigida des de Castella. Al principi del pacte i l'acord institucional que havia regit durant cinc-cents anys, succeïa la jerarquia i la dependència vertical. Aquest fou el gran canvi imposat com a conseqüència de la derrota i l'ocupació militar. D'aleshores ençà, al llarg de tres-cents anys, Catalunya ha deixat de ser un subjecte polític dotat de sobirania. I justament ara el nostre Parlament ha dit que volem tornar a tenir la capacitat de decidir el que serem en un futur. I els descendents ideològics i polítics, els beneficiaris de la sang de la conquesta que va construir la sobirania única i indivisible de la majoria castellana ens diuen que no. Que Catalunya és seva perquè la van ocupar per la força. Que decideixen ells perquè són més que nosaltres. La seva mentalitat és la dels ministres del sanguinari Felip V. En el fons, doncs, pel que fa a la sobirania, res no ha canviat. I per això, finalment, ara que podem, sense violència, en pau i llibertat, diem prou i marxem.


Notícies

Patriotisme Constitucional Català

Ahir [6 desembre 2010], els partits adictes a l'ordre estatal van celebrar el trenta-dosè aniversari de l'aprovació de la Constitució del 1978 enmig d'exaltacions nacionalistes espanyoles. Fora dels cercles oficials, en terres catalanes no hi ha hagut pas celebracions populars d'aquest caire, més aviat actes puntuals d'afirmació independentista. En una data com la d'ahir he trobat a faltar, un cop més, la reivindicació dels valors constitucionals propis de la catalanitat. Els que integraven les constitucions catalanes de 1704 [sic pro 1705-1706], les darreres en aprovar-se abans de l'aplicació del Decret de Nova Planta de 1714 que va abolir el dret públic català. Una tradició jurídica i política que arranca de les assemblees de Pau i Treva [de Déu] sobre els fonaments de les quals es va establir un sistema institucional propi basat en el principi de la limitació del monarca i la sobirania de les corts catalanes. Les apel·lacions al patriotisme constitucional del governants espanyols d'ara no tenen res a veure amb el pensament polític català històricament desenvolupat durant segles i que encara arriba als nostres dies gràcies a juristes com Maspons i Anglasell, entre d'altres. El supremacisme espanyol és voluntat de dominació sobre els altres pobles i res més, no hi ha valors culturals ni jurídics compartits que permetin un patriotisme constitucional modern com el que va teoritzar pel cas alemany Jurgen Habermas ara fa una vintena d'anys.


Notícia

Todo por Cataluña, Patria general de todos los Catalanes
     Tot per Catalunya, Pàtria general de tots els Catalans

"Todo por Cataluña, Patria general de todos los Catalanes": parafrasegem aquesta patriòtica frase dels temps del 1714, en la llengua en què fou publicada orginialment, per a introduir aquest vídeo de Vilaweb:

Les dues cares de l'independentisme voten a Sabadell (Vilaweb)




IRMU - Institut Ramon Muntaner
IRMU - Institut Ramon Muntaner

Tots els materials d'aquesta web, a menys que s'indiqui el contrari, estan sota una

Creative Commons License
Llicència de Creative Commons

L'ús per part de terceres persones de la informació recollida en aquesta web
es fa sota la seva pròpia responsabilitat. www.11setembre1714.org no es farà responsable
davant de terceres persones per la precisió, exactitut o contrastabilitat
de la informació recollida en aquesta web
www.11setembre1714.org ©
2005-2014


Valid Robots.txt counter
Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb Cercat.com Enciclopedia Catalana