Després de pràcticament un segle d'ocultació, una nova generació d'historiadors catalans ha reeixit en el seu esforç per tal que la 'Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica' sigui coneguda pels catalans.

    Són molts els polítics, catalans, interessats a què no se'n parli. Volen mantenir-la amagada, oculta, en la obscuritat de la ignorància. Uns, perquè volen una Catalunya de disseny amputada de les seves tradicions i de les seves arrels; altres, perquè volen una Catalunya de cartró-pedra, light, que renegui del seu esperit de guerra i sang; i els últims finalment, perquè així poden mantenir el conte de fades en què nosaltres, els catalans, som unes eternes víctimes i no els executors de la Història.

    El projecte d'aquesta web es va iniciar el 2005 amb una simple llista de les unitats militars catalanes a la Batalla de l'11 de Setembre de 1714. Eren dos els objectius a aconseguir: primer, realitzar un humil homenatge a tots els militars catalans que, en suprem martiri, oferiren la seva vida en la defensa de les Llibertats de la nostra Pàtria i la salvaguarda de l'Honor de la nostra Nació; i segon, donar a conèixer que aquell dia tingué lloc una de les batalles més salvatges, brutals i sanguinàries de tota la història del segle XVIII,

    la Batalla de l'11 de Setembre de 1714.

Barcelona 1700: Llengua i literatura

Dijous passat, 5 de maig de 2011, va tenir lloc la presentació del llibre de Joan Santanach Xavier Torres, Xavier Cazeneuve, Albert Garcia Espuche, Francesc Feliu i Josep Solervicens Llengua i Literatura. Barcelona 1700 al Palau Dalmases de Barcelona, antiga seu de l’Acadèmia dels Desconfiats, en aquests moments tancada al públic, però que com va remarcar l’historiador Albert Garcia Espuche, per la seva significació històrica i pels seus valors arquitèctonics, s’hauria de recuperar com un espai obert a tothom

Publicada per l’Editorial Barcino, gràcies a la col·laboració de la Fundació Carulla, l’Ajuntament de Barcelona, Joan Santanach i Albert Garcia Espuche, Llengua i Literatura. Barcelona 1700, forma part d’una col·lecció de dotze obres sobre la Barcelona del 1700, de la qual ja se n’han publicat sis. Les sis restants, de pròxima publicació, estaran dedicades a la medicina, els interiors domèstics, la política, economia i guerra, la indumentària, la justícia i les dones.

L’obra del filòleg Joan Santanach s’afegeix, en aquest cas des de la perspectiva de la llengua i la literatura, a un seguit d’estudis sobre una època que alguns han arribat a anomenar, fruit del desconeixement més pregon, com l’edat obscura catalana. Afortunadament, el corrent historiogràfic liderat per Albert Garcia Espuche que ja comença a consolidar-se entre els especialistes, desmenteix totalment el mite de la decadència política, econòmica, social i cultural del nostre país durant els segles XVI, XVII i XVIII. Un mite, forjat durant la Renaixença, que s’ha solidificat en la historiografia i que tant de mal ha fet en la mentalitat dels catalans, quant a la percepció de la història pròpia.

Santanach va comentar que, pel que fa a la llengua i la literatura, els tres segles que van des del XVI al XIX, han estat considerats tradicionalment uns segles de decadència i que aquesta percepció venia motivada per l’ús per part d’autors de prestigi com Fontanella o Serafí de la llengua castellana o d’una llengua catalana castellanitzada. Aquest ús del castellà, per part d’una determinada elit cultural era, per una banda un imperatiu de la moda i, per l’altra, s’ha d’emmarcar en una voluntat de diàleg creatiu entre cultures, però no pas el reflex d’un procés de submissió o de substitució lingüística. La llengua catalana era d’ús general i generalitzat en tots els àmbits: col·loquial, com a llengua de predicació, en els documents notarials, en l’administració o en la literatura de consum. La suposada castellanització del país és, per tant, un tòpic que respon a una visió políticament interessada que no es correspon amb la realitat de l’època.

L’acte va acabar amb un petit concert de Marco Brolli i Joan Bosch, un duo de flautes travesseres de fusta, reproducció de les utilitzades a l’època, en què es van interpretar peces de compositors catalans del barroc. Per cert, la música i l’art en general de la Catalunya dels segles XVI, XVII i XVIII, han estat un altre dels grans damnificats pel mite de la decadència, que caldria recuperar i reivindicar.

• Font: FEHC-Armand Sanmamed
• Enllaç: Una obra qüestiona que s'identifiqui el Barroc català amb la decadència de les lletres
• Enllaç: Quina decadència?

18- juny-2011: Actes a Girona en commemoració dels
     dels 300 anys de la Guerra de Successió

La Federació Llull organitza, des del 2007, la campanya '300 anys. Caminant cap al futur' en què commemora els 300 anys de la Guerra de Successió. Des d'Almansa (2007) fins a Barcelona (2014), la campanya recorre any rera any una ciutat catalana, i a partir d'actes oberts a tothom, rememora aquells fets claus de la història de Catalunya i dels Països Catalans. Aquest any, la ciuta és la ciutat de Girona, on es commemoren els 300 anys de la caiguda de la ciutat (14/01/1711) en mans de les tropes borbòniques.

La Guerra de Successió va significar l'inici d'una època on els drets històrics, lingüístics i polítics de Catalunya, les Illes i el País Valencià van quedar sotmesos a les decisions d'un poder central espanyol comandat per la dinastia reial borbònica. Els actes tenen per objectiu mostrar la unitat dels territoris que formen els anomenats Països Catalans, així com reivindicar un model social, lingüístic, cultural i polític pels mateixos que garanteixi la pervivència dels trets culturals i nacionals comuns. Vegeu programa d'actes amb les activitats obertes a tothom. Pel dinar és necessari comprar tiquet.

10.30h - Visita històrica pel barri vell amb referències a la Guerra de Successió i al Setge de Girona. Cul de la Lleona. Recorre el casc antic de la ciutat amb una explicació històrica dels diversos setges que la ciutat ha patit al llarg de la seva història i fent especial esment al que va patir a finals de 1710 i principis de 1711 que va acabar amb la caiguda de la ciutat en mans de les tropes borbòniques. El recorregut s’iniciarà al Cul de la Lleona i recorrerà indrets tant històrics de la ciutat de Girona com Carrer Ballesteries, la Catedral, la Universitat de Girona, el carrer de la Força, la Plaça del Vi o la Murall.

11.30h - Desfilada de Miquelets. Pont de Pedra. Desfilada, salves i altres elements de decoració pels carrers de Girona a càrrec dels Miquelets de Catalunya. Actuacions pels carrers cèntrics de Girona al llarg del matí.

12.30h - Acte Institucional. Auditori Josep Irla. A l’Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona. Acte de benvinguda presidit per l'Alcalde de la ciutat amb presència institucional diversa i que compti també amb la participació de bona part de la societat civil gironina. Intervenció, entre d'altres, dels tres presidents de la Federació Llull (Eliseu Climent -ACPV-, Jaume Mateu -Obra Cultural Balear- i Muriel Casals -Òmnium Cultural-)

14.00h- Dinar popular. Jardins de les Pedreres. Dinar de germanor al Parc de les Pedreres amb els assistents d'arreu del país. Menú: Arròs de mar i muntanya, pollastre a l’ast, postres, pa, vi, aigua i cafè. Els preus són 11 euros per socis i sòcies i 15 euros per no socis i no sòcies. Els tickets poden comprar-se a la Llibreria Les Voltes (Plaça del Vi, 2) de Girona o bé reservar-se a l’adreça girona-catnord@omnium.cat

BUSOS: La Federació Llull organitza autobusos des de Barcelona i València

Barcelona

• Sortida: a les 8.30h de Plaça Universitat
• Inscripcions a territori@omnium.cat o bé al 93 319 80 50
• Preus a concretar, amb dinar inclòs
• Tornada: l’autobús sortirà de Girona a les 20h, un cop finalitzi l’Assemblea General d'Òmnium que es farà a la tarda.

València (amb parada a Castelló de la Plana)

• Sortida: a concretar, amb dinar inclòs
• Tornada: l’autobús sortirà de Girona cap a València a les 17 hores

• Font: Federació Llull - Òmnium Cultural

Òmnium Cultural s’adhereix a la campanya
     ‘Tots a Westminster’: 3-4-5-juny-2011

Òmnium Cultural s’adhereix a la campanya ‘Tots a Westminster, el cas dels catalans’, promoguda per l’associació Francesc de Castellví, Memorial 1714 i Moviment Civil 11 de setembre. Les accions previstes en la campanya suposen un reconeixement i agraïment als membres del la cambra dels comuns del Parlament Britànic que van aprovar, el 14 de juliol del 2010, la moció en favor del dret a decidir del poble català.

‘Tots a Westminter’ rememora també el que s’ha conegut com ‘El cas dels catalans’. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva mercè en manifesta inferioritat davant dels ocupants. El mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà “el cas dels catalans”.

Tres segles després, el 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

El proper 13 de juny els impulsors de la campanya faran un viatge a la ciutat de Londres a fi de fer el lliurament, al Parlament de Westminster, del conjunt de les adhesions recollides durant els tres mesos de la campanya Tots a Westminster, el cas dels catalans. Tothom qui ho vulgui pot sumar-se al viatge. Vegeu més informació des d’aquí.

Fins aquell moment, tothom qui ho vulgui pot adherir-se a la campanya a través del web casdelscatalans.cat.

The Deplorable History of the Catalans (1714)	The Case of the Catalans Considerd (1714)

• Font: El Cas dels Catalans

Dimecres 1 de juny, 19:00h, al Memorial 1714
     presentació del llibre "25 presos polítics del 1714"

Dels patriotes que van defensar les Constitucions i Llibertats catalanes fins al darrer moment, en Muñoz i en Catà han seleccionat vint-i-cinc personalitats que varen patir en carn pròpia la duresa i la inflexibilitat de la repressió borbònica.

• Enllaç: Rafael Dalmau editor

Dissabte i diumenge 28 i 29 de maig,
     Festa de la Batalla de Torredembarra (1713)

El cap del setmana del 28 i 29 de maig, IV Festa de la Batalla de Torredembarra; amb la participació dels Miquelets de Catalunya i dels Miquelets del Regne de València.

• Enllaç: Turisme Torredembarra

Aplec del Pacte dels Vigatans: Aquesta vegada sí,
     salves d'honor al patriotes vigatans de 1705

(Nació Digital / Osona.com) El bon temps ha acompanyat els actes festius de l'aplec a l'ermita de Sant Sebastià, de Vic, per commemorar el Pacte dels Vigatans que s'hi va signar el 1705 per iniciar la revolta catalana contra el rei castellà Felip V de Borbón. Aquesta vegada, les companyies catalanes de soldats d'època han disparat diverses salves d'honor, cosa que no es va poder fer fa uns mesos a l'homenatge als màrtirs de la Gleva perquè ho van impedir les autoritats, a través del delegat del Govern de Madrid, Joan Rangel, i de la Guàrdia Civil. Han assistit als actes l'alcalde de Vic i cap de llista de CiU, Josep Maria Vila d'Abadal, i els líders de les opcions nacionalistes, Joan López (ERC), Georgina Rieradevall (CUP) i Iban Lapeira (SI).

Fotografies: Josep Maria Costa

• Font: Nació Digital.cat
• Enllaç: Galeria de fotos

Diumenge, 15 de maig del 2011
     Aplec del Pacte dels Vigatans (1705)
     +Arrossada Popular+Concert de Titot i Rossell (Brams)

Un any més, i des del 2005, Òmnium Cultural i el Consell de Joves de Riuprimer organitzen l'Aplec del Pacte dels Vigatans a l’ermita de Sant Sebastià (terme municipal de Vic i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer). Serà el proper diumenge 15 de maig del 2011 a l'ermita de Sant Sebastià (Santa Eulàlia de Riuprimer - Vic), que aquest any ha estat declarada "Bé Cultural d'Interès Nacional".

Hi col·laboren i intervenen

Òmnium Cultural d'Osona, el Consell de Joventut de Riuprimer, el grup de teatre Tona 78 Talia, els Miquelets de Catalunya, els grallers i músics tradicionals: Ramon Redorta, Pep Sentmartí, Xevi Jové i Pau Bosch, els Geganters del Carrer de la Riera de Vic, i la col·laboració dels ajuntaments de Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer amb el patrocini de l'Obra Social d'Unnim. A més d'un conjunt de persones voluntàries que pretenem realitzar aquesta activitat sense afany de lucre i amb objectius exclusivament culturals i pedagògics.

Ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer (Vic)

Activitats de diumenge

11:00-12:00h: Primerament trobar-nos al lloc històric on van ocórrer els fets a partir de les 11 del matí, i a les 12 s'iniciaran els actes amb un ball de gegants solemne per part dels Geganters del Carrer de la Riera de Vic.

12:00h-13:00h: Entrega dels VII Premis Literaris Pacte de Sant Sebastià, organitzats per Òmnium Cultural i el Consell de Joves de Riuprimer. Enguany la participació ha estat més escassa que en l'anterior edició, i la categoria juvenil i el Premi especial Llorenç Tomàs han quedat deserts, pel què fa als premis d'Infantil (primària) i Sènior (majors de 18 anys) han comptat amb una participació similar a la dels darrers anys tant en la categoria de prosa com en la de poesia. El jurat d'enguany ha estat presidit per Pere Tió, professor de llengua i literatura catalana, Biel Barnils, llibreter i escriptor, i el secretari ha estat Txevi Rovira, Tècnic de la Demarcació Alt Ter – Garrotxa d'Òmnium Cultural, humanista.

12:00h-13:00h: Discursos institucionals a càrrec de representants de les entitats organitzadores que ressaltaran que aquest any, la commemoració pren més volada ja que per fi l'ermita de Sant Sebastià ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la categoria de Lloc Històric.

12:00h-13:00h: Encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans, que serà recollida per un dels infants riuprimerencs guanyador dels premis literaris del 2010. Aquesta Flama serà custodiada per diferents famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer fins al 10 de setembre del 2011, quan la columna dels Vigatans la portarà a Vic per cremar el Decret de Nova Planta durant la Marxa dels Vigatans. En el moment del lliurament de la Flama, s'anunciaran els noms dels prohoms que van forjar el Pacte dels Vigatans, i els Miquelets de Catalunya els retran unes salves d'honor amb fusells. Finalment els grallers i músics tradicionals interpretaran els himnes dels Països Catalans, La Muixeranga, La Balanguera i Els Segadors.

13:00h: Recreació Històrica del Pacte dels Vigatans: A partir de la 1 del migdia, començarà la recreació històrica del Pacte dels Vigatans a l'interior de l'ermita de Sant Sebastià. Anirà a càrrec del grup de teatre Tona 78 Talia, i es tracta d'un fragment del guió de l'obra d'Albert Jofre, El General. Compta amb 10 actors i tindrà una durada aproximada de 15 minuts.

14:00h-17:00h. Arrossada Popular + Concert: Posteriorment començarà l'arrossada popular i el temps més distès de la diada, amb un concert amenitzat per Titot i David Rossell que presentaran L'Esca del pecat. El Dinar: ARROSSADA POPULAR: carregat de gambes, costella de porc, calamars, botifarra, petxines, pèsols, fumet de peix natural i molt molt humor!!!

~17:00h. Discurs de clausura a càrrec de la Presidenta d'Òmnium Muriel Casals

Inscripcions pel dinar abans del dia 12 de maig - Preu: 10€ socis d'Òmnium Cultural i 12€ no socis. Els nens fins a 4 anys es gratuït i de 5 a 8 anys el preu es de 8€. Tel. 93 889 31 19 o al correu: info@marxadelsvigatans.cat

[Jordi Vilarrodà; El 9 Nou] La Generalitat aprova la protecció de Sant Sebastià, que havia promogut EspaiCat des de Vic. L'expedient ja incorpora un projecte arquitectònic per a la rehabilitació de l'ermita i la casa adjacent. L’ermita de Sant Sebastià, escenari on es va forjar el Pacte dels Vigatans contra l’absolutisme de Felip V, ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric. El Diari Oficial de la Generalitat del passat dia 28 de gener va publicar la resolució del Departament de Cultura, que culminava cinc anys de gestions que ha impulsat l’Associació Cultural EspaiCat, amb seu a Vic. L’entitat va rebre dimecres la confirmació per carta de l’acord.

Aleix Andreu, en nom d’EspaiCat, celebrava aquest dijous que finalment s’hagi aconseguit preservar Sant Sebastià. “Hi havia informes favorables dels serveis tècnics, però a l’haver-hi hagut un canvi de govern estàvem a l’expectativa”, explica. Tot i això, els últims passos de la tramitació han estat ràpids. La resolució de Cultura protegeix, a més de l’ermita, un “entorn de protecció” al seu voltant. Tot i que encara no han pogut consultar l’expedient sencer, saben que s’hi ha incorporat “un projecte arquitectònic” per a la rehabilitació de l’ermita i la casa adjacent, que presenta problemes de conservació. En aquesta casa està previst ubicar-hi “un centre d’interpretació” per explicar els fets històrics que van passar en aquest lloc.

www.11setembre1714.org vol felicitar a EspaiCat per aquests 5 anys de feina, lluita, sacrifici i dedicació, fins a aconseguir la protecció d'un dels indrets més emblemàtics dels amants de la història de la Guerra de Successió, i lloc de culte dels vers Patriotes Catalans.

• Font: El 9 Nou
• Enllaç: Espai.cat
• Enllaç: DOGC Núm. 5806 / 28.1.2011
• Bibliografia: 1705-2005. 300 anys del Pacte dels Vigatans
• Secció: Què va ser el Pacte dels Vigatans?
• Document: Pacte dels Vigatans

La proposta de declarar Sant Sebastià com a BCIN arrenca de l’any 2005, quan s’hi va commemorar el 300 aniversari del Pacte dels Vigatans, que va representar l’aixecament contra Felip V. Ara hi ha una altra fita en perspectiva: l’any 1714, en què es commemora el 300 aniversari del final de la Guerra de Successió. “Això ens permetrà posar Osona al centre d’aquests actes”, diu Aleix Andreu. A banda de la importància que té “per als que som independentistes” la declaració com a BCIN, des d’EspaiCat remarquen que la comarca se’n pot veure també beneficiada des del punt de vista turístic”. Tot i que no està condicionat i amb una senyalització mínima, Sant Sebastià ja és actualment un lloc molt visitat. La petició ha comptat amb el suport d’una trentena d’ajuntaments d’Osona, i també de l’Ajuntament de Moià. L’ermita de Sant Sebastià està situada dins del terme municipal de Vic, però en la divisió eclesiàstica pertany a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Bressol de la revolta catalana

Dels orígens de l’ermita de Sant Sebastià se’n sap poc. Possiblement va ser una més de les esglésies i ermites dedicades a aquest sant amb motiu de les pestes que van assolar Catalunya a principis del segle XVI (sant Sebastià era l’advocat contra aquesta malaltia). Consta per primer cop en un document del Bisbat de Vic l’any 1522, i a finals d’aquest segle ja es té constància que hi havia una casa per a l’ermità i s’hi celebrava un aplec.

El 17 de maig de 1705, l’ermita de Sant Sebastià­ va acollir una reunió secreta de vuit homes notables de la Plana, descontents amb el rei Felip V. Els convocava Llorenç Tomàs i Costa, en aquell moment rector de Santa Eulàlia, canonge de la catedral de Vic i vicari capitular, és a dir, una mena de bisbe en funcions.

La trobada va acabar amb l’anomenat Pacte dels Vigatans, en el qual els assistents es comprometien a aixecar una tropa de sis mil homes en suport del rival del monarca, l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquest va ser l’inici de la Guerra de Successió, que acabaria fatalment per als catalans amb l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona, i l’anul·lació de les llibertats nacionals a través del Decret de Nova Planta.

• Font: Òmnium Cultural: Llengua, Cultura, País

Jordi Hereu, el destructor del Patrimoni Històric
     de la nostra Pàtria a Barcelona (Baluard de Migdia)

(L'Avui) Dos anys i mig després que aquest diari informés de la troballa d'un llenç de la muralla del mar al solar de l'Estació de França que toca a l'estació de metro de Barceloneta, la promoció immobiliària de Sacyr Vallehermoso ha culminat fa pocs dies els tres primers edificis (els menys alts) i ha obert l'ampliació de la plaça Pau Vila, deixant a la vista el pitjor dels escenaris per a la memòria històrica de la ciutat, que fins ara només es podia intuir a vista d'ocell: el tram de muralla i el baluard del Migdia de 1714 han quedat totalment enfonsats i separats provisionalment per tanques de l'Ajuntament.

Zapatero i Hereu

La miniplaça interior s'ha culminat just a nivell del límit superior de les restes arqueològiques i el més calent és a l'aigüera en la previsió de fer visible la muralla a través d'una peixera transparent només visible des del pàrquing subterrani dels edificis. Els paletes, a pesar que aquesta setmana segons fonts de la immobiliària ja se signaran les escriptures dels tres primers blocs acabats, treballaven dijous a tota marxa per tenir acabats el pròxim mes de novembre la resta d'edificis (els més alts) d'una promoció de 288 habitatges d'alt estànding. Malgrat la crisi i la repercussió mediàtica de les troballes arqueològiques -al mateix solar s'hi va trobar, el maig del 2008, un vaixell del segle XIII-, la immobiliària no ha tingut problemes per col·locar els pisos i ja té el 90% de tota la promoció venut.

L'Ajuntament de Barcelona, que a través de l'alcalde, Jordi Hereu, va manifestar el maig del 2008 que faria un passeig arqueològic per conservar les restes, ara com ara només té clar que qualsevol protecció de la muralla i del baluard formarà part d'una segona fase de la reforma urbanística que ha d'incloure l'aixecament d'un altre edifici, en aquest cas d'habitatge protegit, que aniria lligat a la construcció d'habitatges en els quals s'han de recol·locar veïns desnonats de la Barceloneta i altres aspirants del registre únic de pisos de protecció oficial.

A l'espera de la concreció d'aquest i dels altres edificis, doncs, poca cosa quedarà de la modificació del planejament del conjunt urbanístic de l'Estació de França que va ordenar l'Ajuntament per salvar la muralla i el baluard. Aquest canvi va comportar una modificació del Pla General Metropolità i de les qualificacions dels terrenys. També es va moure de lloc l'edifici del Patronat de l'Habitatge, que va créixer en alçada per deixar més espai lliure a nivell de carrer. Però finalment les edificacions de Sacyr han quedat enganxades a la muralla i ara l'únic que va acumulant pols són les restes històriques.

Salvem el Baluard de Migdia de 1714 !

• Font: L'Avui
• Enllaç: Facebook - Salvem el Baluard de Migdia

L'Alcalde Jordi Hereu i la destrucció sistemàtica
     de la memòria històrica de l'11 de Setembre del 1714

Corren mals temps per a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A hores d’ara el seu nom és ben present a la majoria de mitjans de comunicació catalans i no precisament per bones notícies. L’afer de la Diagonal ha estat un exemple flagrant de com un govern pot dilapidar la seva credibilitat i els diners dels ciutadans apostant per aventures del tot allunyades de la realitat dels habitants de la seva ciutat i més en situacions de crisi com la que tenim.

Però més enllà del referèndum de la Diagonal, podríem trobar molts altres exemples on la gestió del govern municipal no ha estat a l’alçada que caldria esperar dels seus mandataris. Alguns d’aquests exemples ni tan sols apareixeran mai a la primera plana dels diaris, ni ocuparan cap minut en les tertúlies radiofòniques, tot i que la seva importància ho exigiria, almenys en termes culturals i històrics. El tema que aquí ens ocupa és el projecte de conservació del Baluard del Migdia de Barcelona, única mostra que ha sobreviscut fins als nostres dies de l’antiga muralla de mar del segle XVI, descoberta a finals de l’any 2007, al costat de l’Estació de França de Barcelona.

Corrupció Urbanística cas Hotel Palau Hereu i García-Bragado, imputat pel cas Hotel Palau

Sense ànims de caure en un relat massa escrupulós dels fets, direm que les restes del baluard foren descobertes arrel d’unes obres de construcció d’uns pisos que la immobiliària Sacyr Vallehermoso estava construint a la zona. L’espectacularitat de les restes i el seu perfecte estat de conservació va generar un moviment ciutadà que va portar l’Ajuntament de Barcelona a aprovar-ne la protecció en Comissió de Govern (9 juliol del 2008), tot canviant els plans urbanístics de la zona per tal d’aconseguir la preservació de les restes històriques. L’alcalde va parlar de construir un parc arqueològic, es va informar els ciutadans que l’ajuntament vetllaria per fer les restes plenament visitables i accessibles, que es connectarien les restes del Baluard del Migdia amb les del Born, tot creant un únic espai museïtzat... Però tot ha estat en va.

Tot i la protecció atorgada per l’ajuntament, la immobiliària Sacyr Vallehermoso ha continuat els seus treballs fins a deixar les restes del Baluard del Migdia pràcticament tapiades al costat de les noves construccions. Ningú no s’explica com s’ha pogut arribar a aquest extrem o quina mena de controls va realitzar l’administració en el transcurs de les obres per tal d’assegurar-se de la protecció del conjunt. Tampoc cap de les nostres santes institucions culturals sembla haver-se adonat del desastre.

En els països civilitzats, el patrimoni històric gaudeix d'una especial protecció governamental (Muralla romana de Londres)

Davant del silenci general i enmig d’un secretisme absolut, el Baluard del Migdia ha quedat pràcticament sepultat de nou, com durant els darrers 150 anys. Desconeixem les raons que ens han portat a aquesta situació, si es tracta d’un problema de mal govern a Ciutat Vella (recordem la recent dimissió de la regidora de Ciutat Vella Itziar González, substituïda per l’actual regidor recentment cessat per l’afer Diagonal, Carles Martí), si es tracta d’un cas d’especulació urbanística pur i dur o si tan sols es tracta de promeses de l’alcalde Hereu endutes pel vent, tot i que en aquest cas hi havia unes mesures aprovades que protegien aquest patrimoni històric. Però si tot això no era prou greu, el nou projecte de l’Ajuntament de Barcelona per urbanitzar el que queda de la zona històrica es redueix a crear una plaça dura que deixarà soterrat el Baluard del Migdia i les restes de la muralla de mar, condemnant de nou la muralla a l’oblit. Això sí, es pretén construir unes petites finestres a la plaça per tal que els ciutadans vegin un fragment de les restes.

Del parc arqueològic hem passat a una plaça dura que ho sepulta tot. Se’ns fa difícil imaginar la raó d’aquest disbarat, més enllà de la incompetència dels nostres governants a l’hora de preservar els testimonis de la nostra història. Tanta nosa els fa conservar el llegat dels nostres avantpassats? No hauria de ser la pròpia administració qui vetllés per conservar dignament el nostre patrimoni? O potser és que no hi ha gaire interès en recordar determinats episodis de la història de Catalunya que poden resultar incòmodes per als nostres governants, com els lligats als fets del 1714?

Però més enllà de tot això, ni tan sols són capaços de fer complir les mesures de protecció aprovades pel propi ajuntament? Suposo que tot plegat és demanar massa, només mirant el circ de la Diagonal ja veiem la categoria d’alguns dels nostres governants. No gosem per tant demanar, pobres de nosaltres, un referèndum pel Baluard del Migdia (Baluard Boulevard o Baluard Rambla?), les conseqüències del qual serien ben segur apocal.líptiques per al govern de la ciutat, però sí demanem una mica de respecte per la història de Barcelona i de Catalunya... Encara que, pensant-ho bé, a quin govern li importen les restes d’una muralla del segle XVI? Molt ens sembla que només si el pobre baluard pogués votar, ni que fos pel referèndum de la Diagonal, la seva sort seria una altra... Això sí, ho hauria de fer per l’opció A o B, oi senyor Hereu?

Robert Martínez i Manel Cirici. Penya de l'ateneu barcelonès; 19 de juny de 2010

• Font: Cruïlla de Debat - Hereu enterra el Baluard
• Font: FACEBOOK - Salvem el Baluard de Migdia
• Enllaç: García-Bragado dimiteix a mitges

11 de Setembre de 1714, «Fineixi la Nació amb Glòria»
     Orgull, Honor, Pàtria, Heroisme, Martiri i Fe

La resolució del Consell de Cent de Barcelona  declarant-se favorable a la declaració de guerra contra Felip V i contra França sentenciava: «Fineixi la Nació amb Glòria». Reproduïm la impressionant imatge obra de N'Enric Passolas:

Il·lustració destinada a la mostra permanent del Museu de Sant Boi, "Rafael Casanova i el seu temps". La imatge recull el moment històric en que Rafael Casanova, coronel de les milícies de Barcelona, resulta ferit damunt la muralla de la ciutat. La imatge incorpora nova documentació pel que fa al vestuari de les unitats de l'exercit català de l'època, resultat de les investigacions d'en Francesc Riart i Jou, que ha actuat com a documentalista de la imatge. Aquesta documentació renova la iconografia existent sobre el tema. Agraïments a en Francesc Xavier Hernandez Cardona pel seus consells i recolzament, i als "Miquelets de Catalunya" per la seva inestimable col·laboració. Digital, 150 x 214 cm. © 2011 Enric Passolas / Mar H. Pongiluppi

• Font: Henry Passolas blog
• Font: Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap - Facebook

• "La Coronela de Barcelona (1705-1714)"
• Autors: Francesc Riart Jou, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Xavier Rubio
• Ed: Rafael Dalmau, Editor
• ISBN 978-84-232-0750-3
• Preu: 38€

2 de maig del 2011,
     268 anys de la mort de l'Excel·lentíssim Senyor,
     Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova

Avui, 2 de maig del 2011, fa 268 anys del decés de l'Excel·lentíssim Senyor Conseller en Cap de Barcelona, Coronel i Governador Rafael Casanova i Comes, mort el 2-mai-1743 a la casa de Can Barraquer, de Sant Boi de Llobregat.

• Font: Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap - Facebook

III Recreació històrica de la Batalla d'Almansa (1707)

El passat 23 i 24 d'abril es commemorà la Batalla d'Almansa amb la participació dels Miquelets de Catalunya i dels Miquelets del Regne de València.

• Font: Miquelets de Catalunya Facebook
• Font: Miquelets del Regne de València
• Enllaç: Galeria de fotos

Jordi Pujol: "En aquesta Espanya no hi tenim res a fer"

El Molt Honorable President Jordi Pujol en una conferència a Manresa (El Bages) ha admès que ell es pensava que l’encaix Catalunya-Espanya es podia aconseguir, que Catalunya podria ser reconeguda com a cultura, amb un finançament propi i això “obligava Catalunya a fer que Espanya anés endavant”, en una Espanya on no hi havia el TC, ni el PSOE ni el PP actuals. Ara “en aquesta Espanya nosaltres no hi tenim res a fer” ha dit Pujol, que també ha constatat que la ruptura de la idea d’Espanya “és un fet”.

• Font: CiU.cat

Novetats editorials

Us anunciem novetats editorials malgrat que encara no hem pogut ni comprar-les ni fullejar-les.

De Xavi Carreras és el títol Objectes perduts a Nova Barcelona, una novel·la de ficció històrica ambientada en la Nova Barcelona fundada pels exiliats austriacistes amb passejades per la Viena barroca.

De l'eminent Jaume Sobrequés és el títol L'onze de setembre i Catalunya. Guerra resistència i repressió que tracta sobre la destrucció de l'estat català independent, l'assimilació de l'estructura política i econòmica de Catalunya a la de Castella i una de les més dures repressions que Catalunya ha patit al llarg de la seva història.

De Josep Albert Planes i l'editorial Farell (també "La batalla de Talamanca. La darrera victòria de l'exèrcit català", de Francesc Serra- Gustau Erill) és el títol El General Moragues i la fortalesa de Castellciutat. La Guerra de Successió a la Seu d'Urgell una nova aportació als estudis sobre la Guerra de Successió a Catalunya des de la Seu d’Urgell, un tema gens estudiat, i d'una fortalesa, Castellciutat, que governada pel General de Batalla Josep Moragues tingué un paper rellevant en la guerra.

Catalunya 1714, ruta històrico-turística a la
     Guerra de Successió i el món barroc

Magnífica guia d'En Francesc Serra i Sellarès (també amb En Gustau Erill "La batalla de Talamanca. La darrera victòria de l'exèrcit català") amb una desena d'itineraris històrico-turísitics per poblacions i paratges de la guerra de Successió a Catalunya (1705 - 1714) i al fastuós món del Barroc. Una introducció històrica al conflicte i al període dóna pas a una als escenaris entre els quals hi ha el Fossar de les Moreres, el convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, la tomba de Rafael Casanova a Sant Boi deLlobregat o la Plana de Vic. La publicació s'emmarca dins la commemoració del tres-centè aniversari de la guerra de Successió, amb l'objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la guerra de Successió i les seves conseqüències per a l'organització política i institucional de Catalunya.

• Font: Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Inauguració a Sant Boi de Llobregat
     de Can Barraquer, Casa de l'Excel·lentíssim Senyor
     Conseller en Cap, Coronel i Governador Rafael Casanova

El passat 26-mar-2011, 18:00h, s'inaugurà oficialment la seu del nou Museu de Sant Boi de Llobregat a Can Barraquer. El nou equipament és el resultat d'unir en un mateix edifici la casa on va viure l'Excel·lentíssim Senyor Conseller en Cap de Barcelona de 1713-1714 Rafael Casanova, amb l'edifici contigu. Al museu hi haurà dues exposicions permanents, una dedicada a museu local de Sant Boi de Llobregat i l'altra dedicada a la figura d'En Rafael Casanova i la seva significació històrica.

www.11setembre1714.org vol felicitar al professor Carles Serret i a tots aquells que han fet possible la recuperació d'aquest edifici emblemàtic que fou residència del Patriota i Heroi de l'11 de Setembre Rafael Casanova i Comes.

• Font: ACN

Monument als caiguts per les Llibertats
     de Catalunya a la Batalla de Talamanca (13-ago-1714)

El passat 26-mar-2011 es procedí a la solemne inauguració del monument commemoratiu de la Batalla de Talamanca (13 i 14 d'agost de 1714), situat al castell de Talamanca. La inauguració anà a càrrec de l'Honorable Senyor Felip Puig, Conseller del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, i de l'Il·lustríssim Senyor Josep Tarin, Alcalde de Talamanca. Hi participaren amb salves d'honor els Miquelets de Catalunya amb el regiment d'infanteria de la Generalitat de Catalunya i regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer, i la col·laboració dels membres moianesos de "Retorn al 1714" amb el regiment de dragons de Sant Jordi. Ara, com el 1714, cal lluitar per les nostres llibertats!

www.11setembre1714.org vol felicitar a tots aquells que ho han fet possible.

• Font: Facebook - Gran Concentració a Talamanca
• Font: Miquelets de Catalunya

Nova i espectacular web dels Miquelets de Catalunya

L'Associació Cultural Miquelets de Catalunya estrena una nova i espectacular web. Miquelets de Catalunya té per objectiu fer reviure i honorar, mitjançant grups de recreació històrica, els milicians i soldats que des del 1704 fins al divuit de setembre del 1714 van defensar els drets, les llibertats i les institucions dels catalans. Allista't!

• Enllaç: Miquelets de Catalunya
• Enllaç: Facebook - Miquelets de Catalunya

Barcelona 1714: Impressionant recreació en 3D

A través del programa ACDC, el grup de recerca DIDPATRI (SGR 2009- 00245), amb el suport dels grafistes i dissenyadors vinculats al grup, ha procedit a fer un aixecament 3-D de la Barcelona de 1714. El treball permetrà desenvolupaments iconogràfics, estàtics i cinètics per mostrar la zona de llevant de Barcelona des dels més diferents punts de vista.

• Font: DIDPATRI

Les victòries catalanes
     Conferència de F. Xavier Hernàndez

L'associació Germans Badia organitza la conferència a càrrec de l'historiador F. Xavier Hernàndez Cardona dedicat a les Victòries Catalanes: La Batalla de Montjuïc de 1641.

La casa del general Moragues
     a Sant Hilari Sacalm és, avui en dia, un corral de porcs

Recordem el compromís electrol de Toni Strubell del passat 23 de novembre de 2010 a Arbúcies acompanyat de l'historiador local Josep Maria Rovira:

Toni Strubell explica quina serà la seva primera iniciativa parlamentària

El mas Moragues a Sant Hilari Sacalm, lloc de naixement del General Moragues, en estat ruïnós i semiabandonat i que avui en dia s'utilitza de corral de porcs

Toni Strubell s'ha compromès a incidir parlamentàriament en la Política de la Mèmòria Històrica ja que "en els nostres actes ens centrem sempre en la crisi, en l'economia i les infrastructures d'Estat que necessita Catalunya per assegurar la seva prosperitat. Però no podem oblidar l'aspecte patriòtic i històric."

Strubell ha aprofitat la seva presència a Arbúcies per denunciar que "els governs de Catalunya no hagin fet pràcticament res per recuperar el patrimoni i la herència 'vigatans' per tal de promoure el record i l'homenatge als qui van lluitar per conservar les estructures d'Estat en la Guerra de Successió, data clau per entendre la nostra realitat d'avui." "Les pedres han de parlar. Això també és important perquè el fet de descuidar-ho fins i tot permet de dir, a gent tan significada com el nostre president Sr. Montilla, que 'Catalunya no té drets històrics' (article a La Vanguardia, 2005)".

En aquest sentit el cap de cartell per Girona de SI ha avançat que promourà una iniciativa parlamentària al següent Parlament per tal que els següents llocs de la memòria a la Selva Interior i Osona siguin declarats Monuments Nacionals:

• Mas Moragues (casa on va néixer, a Sant Hilari Sacalm, l'any 1669, en Josep Moraques, general de les forces catalanes vigatanes que fou executat a Barcelona)
• Can Bac de Roda (Casa de Francesc Macià, dirigent vigatà executat, Roda de Ter)
• Ermita de Sant Sebastià (lloc de Santa Eulàlia de Riuprimer on es van fer els contactes previs al Tractat de Gènova entre Catalunya i el Regne Unit)
• Paratge de la Batalla d'Arbúcies.

Toni Strubell a Arbúcies

Són llocs de la memòria que en qualsevol país lliure d'Europa serien catalogats com a Patromoni Històric i que a Catalunya romanen fora de la percepció crítica dels ciutadans, ha afirmat Strubell, que ha aprofitat per fer un paral.lelisme: "cal dir que aproximadament un 30% de l'oferta turística a la República d'Irlanda té alguna significació històrica i patriòtica, incloent-hi les visites guiades a cases, tombes i edificis públics associats amb els homes i dones que van encapçalar la lluita del poble irlandès per la seva independència nacional (1870-anys 20). Un percentatge gens menyspreable del turisme que visita Dublín segueix Rutes Turístiques on s'ensenya aquest patrimoni. Aquí s'hauria de fer igual. Creiem que la recuperació de la Memòria Històrica i de l'autoestima col·lectiva catalana passa per recuperar el seu patrimoni 'vigatà'."

• Font: Blog de Toni Strubell
• Enllaç: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Francesc X. Hernàndez Cardona: «La Història és un
     poderós instrument per afrontar el futur»

Al mes de desembre es va presentar el llibre La Coronela de Barcelona, 1705-1714 (Rafael Dalmau Editor, 2010), dels investigadors del Grup de Recerca Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI) de la UB Francesc X. Hernàndez Cardona, catedràtic del Departament de Didàctica de les Ciències Socials; Xavier Rubio, i el dibuixant Francesc Riart. L’obra, un treball historiogràfic que descobreix l’important paper de la defensa militar dels civils barcelonins en el setge de 1714, completa un estudi anterior, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), publicat fa un any, en què s’analitzava el paper de l’exèrcit regular català durant la Guerra de Successió. Les dues publicacions han contribuït de manera determinant a aprofundir i reorientar la interpretació d’aquest conflicte clau en la història del país.

L’obra La Coronela de Barcelona 1705-1714 , que inclou una amplíssima iconografia d’uniformes, s’ha elaborat al llarg de tres anys. Recull la història d’aquest singular cos híbrid —civil i militar— de la ciutat de Barcelona, que englobava comandaments militars i tropa gremial. L’estudi, meticulosament documentat, dóna una nova i sorprenent visió d’aquesta milícia, de la seva organització i dels seus fets d’armes, i n’analitza les unitats, els comandaments, la vida quotidiana, l’entrenament, els uniformes i el paper de Rafael Casanova (coronel de la unitat). També fa una precisa descripció del contraatac de l’Onze de Setembre amb la bandera de Santa Eulàlia en què es desmunten els tòpics tradicionals que sempre han planat sobre aquest fet.

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona i tenia una finalitat defensiva. Formada en bona part per artistes i menestrals, s’organitzava en companyies, sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat. A petició del rei Carles, els gremis van acceptar mobilitzar-se i fins i tot pagar l’equipament i la uniformitat de les companyies. La seva missió era dur a terme tasques de custòdia a les muralles i als portals, però els avatars de la guerra els van dur a prendre part directa en la lluita, a mesura que les forces regulars van anar quedant delmades. Els 4.500 civils enquadrats en la Coronela estaven organitzats en 48 companyies formades cada una per uns 80 homes, que s’agrupaven de vuit en vuit formant un batalló, el qual tenia aproximadament uns 700 soldats.

Els tres investigadors, del grup DIDPATRI, treballen des de fa anys per la regeneració de la historiografia catalana, posant l’èmfasi especialment en un camp molt poc estudiat fins ara com són els fets d’armes, la història militar. El catedràtic Hernàndez Cardona és autor de la Història militar de Catalunya, publicada en quatre volums, també publicada per Rafael Dalmau Editor. En aquesta entrevista explica les claus de la seva recerca.

Aquest llibre completa la recerca que vau fer amb Els exèrcits de Catalunya. Els vostres estudis canvien totalment el que s’havia cregut fins ara sobre l’aportació militar de la Coronela en la defensa de Barcelona?

Entre les dues obres queda clar que el pes dels combats durant la campanya catalana del 1713-1714 el suporten les unitats reglades de l’exèrcit català: d’infanteria i cavalleria i també els fusellers de muntanya. La Coronela, una milícia civil, va tenir un paper secundari, de suport a l’exèrcit, durant el setge. Tanmateix, en els combats d’agost del 1714, i durant la batalla de l’Onze de Setembre, la Coronela, amb l’exèrcit delmat, va assolir un gran protagonisme. Podem hipotetitzar sobre aquesta qüestió, i de manera fonamentada, que el ferotge contraatac de Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia va dissuadir Berwick de la possibilitat d’una victòria fàcil i el va empènyer a negociar, i això va salvar la ciutat de la destrucció.

Militarment, quina va ser la causa de la derrota del 1714?

La més important, sens dubte, va ser l’entrada de l’exèrcit francès comandat per Berwick, el juliol del 1714, amb més de 30.000 combatents. L’exèrcit de Felip V, tot sol, no hauria pogut dominar Catalunya. Amb tot, els catalans van tenir greus errades i problemes militars. L’actitud de Moragues lliurant la fortalesa de Castellciutat als borbònics es pot titllar de traïció, i va perjudicar de manera notable la causa catalana. Així mateix, va ser determinant el fracàs de l’expedició del diputat militar, que, traïda pels seus caps, va acabar amb la pèrdua de 4.000 combatents. També va afeblir la resistència l’actitud del conseller segon de Barcelona, Salvador Feliu de la Penya, que es va dedicar a enriquir-se amb l’abastament de la ciutat. La seva cobdícia va provocar la captura del gran comboi de Mallorca el 9 de juliol de 1714, uns 25 vaixells amb aliments i pertrets, vitals per mantenir la resistència. Pel que fa a les disputes internes entre Generalitat, Consell de Cent i comandament militar, tot i que eren dures, no crec que fossin determinants per explicar la derrota.

El vostre camp d’especialització en història militar i les recerques que esteu portant a terme des de DIDPATRI estan canviant radicalment tota una historiografia, menystinguda fins fa ben poc. Per què aquest rebuig, i quins són els vostres objectius?

La nostra historiografia està molt malmesa. La submissió a les variables polítiques i el mecanicisme historicista han provocat un autèntic desert. Nosaltres treballem amb normalitat. Les guerres i els conflictes han existit, i per tant els estudiem i els expliquem, simplement és una qüestió científica. Els nostres objectius, però, van més enllà i passen per modernitzar la historiografia. Cal una revolució similar a la que ha experimentat la biologia maridada amb la informàtica. El futur de la història vindrà marcat per l’aplicació massiva de la simulació (teoria de jocs) a partir de la computació; l’aplicació de noves tècniques com ara el sistema d’informació geogràfica (GIS); la potenciació de l’arqueologia; la informatització dels arxius; la incorporació dels avenços de la genòmica; la geomàtica; l’enginyeria; anàlisis químiques; etc. I, també molt important, la Història creixerà en la mesura que sapiguem incardinar la recerca en les noves indústries culturals i en la governança. La Història és un poderós instrument  per afrontar el futur.

• Font: UB notícies

Recordança de la crema de Torelló
     perpetrada pels borbònics el 13 de febrer 1714 (Osona)

El diumenge 13-feb-2011, a les 19:30h a la Plaça de la vila de Torelló, es recordarà amb un quadre escènci l'incendi de la vila perpetrat pel mariscal de camp borbònic José Carrillo de Albornoz Comte de Montemar.

L'incendiari de Torelló

El proper diumnge 13 de febrer a Torelló es duran a terme els actes de recordança per la crema que patí la vila per part de les tropes filipistes comandades pel mariscal de camp José Carillo de Albornoz, Comte de Montemar.

TILBO (Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Vall del Ges), el Casal Català i de la Vall del Ges la Desperta, la Fidelíssima Companyia Josep Vila i un conjunt de persones voluntàries de Torelló i la Vall del Ges han organitzat un acte per al proper 13 de febrer, per tal de commemorar la crema de Torelló ( “la derrota silent”).  Es traca d'uns fets històrics que van passar el 13 de febrer de 1714, quan Torelló va ser incendiat per les tropes borbòniques en el marc de la Guerra de successió.

També hi col•laboren altres entitats com la Coral Lloriana Jove de Sant Vicenç de Torelló. L’acte consistirà en una posada en escena i tindrà lloc a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de la Vila de Torelló

Els actes de recordança consistiran en una representació d’un quadre escènic amb una trentena de personatges, en la qual es durà a terme una lliure representació dels fets històrics. S'hi inclouran projeccions de vídeo, jocs de llums, efectes sonors i interpretacions musicals i corals (en algun cas inèdites). L ’activitat es durà a terme a Torelló, concretament a la Plaça de la Vila en un dels laterals de la Parròquia de Sant Feliu.

• Font: Nació Digital: Quan les tropes borbòniques van cremar Torelló
• Enllaç: Nació Digital: Dossier dels actes (La derrota silent)
• Enllaç: Vilaweb: Torelló recodarà amb un acte simbòlic l'incendi del municipi

Blaugranes contra Felip V
     La Coronela de Barcelona 1705-1714

[David Montserrta; indirecte.cat] Si en plena Guerra de Successió s’haguessin passejat per Barcelona ja hi haurien vist molt de blaugrana. Era la combinació predominant de moltes de les unitats de la Coronela, un conjunt de gremis militaritzats que protegien la ciutat al servei del rei Carles III i en defensa de les Constitucions Catalanes.

Per entendre’ns, seria com si en Petràs de la Boqueria, un cop ha venut la darrera tòfona de la jornada se’n va a fer el torn que li pertoca degudament uniformat, i de quina manera. Perquè al marge del blaugrana com el que vestien els notaris, pintors, candelers, adroguers, confiters, argenters, ferrers, calderers, sabaters, tintorers i tants altres, les unitats de la Coronela eren un estol de coloraines com les que es pot observar en el concurs de castellers de Tarragona. Molts colors , tret del blanc – i aquí segur que pensen amb orgull el mateix que jo -, amb la sola excepció dels fariners per raons òbvies. Si mai s'arriba a fer una pel·lícula sobre la Guerra de Successió a Catalunya, el director de fotografia s'hi pot esplaiar àmpliament.

Veient els uniformes de la companyia de flassaders  vidriers, llibreters, escultors i dauradors o els de la companyia d’argenters recorda immediatament la combinació de colors que el Barça llueix amb la primera samarreta de la present temporada.De coroneles n’hi va haver a diverses ciutats del país però ara ens arriba ben detallat un estudi sobre la de Barcelona. Si vostè és català, però especialment si és barceloní no es pot considerar com a tal si no té a casa “La ciutat del Born” d’Albert Garcia Espuche, i “La Coronela de Barcelona (1705-1714)” de Francesc Xavier Hernández, Francesc Riart i Xavier Rubio. Tant en un cas com en l’altre, segurament estem davant d’un cas excepcional per no dir únic de microhistòria, d’un autèntic tresor que ens permet gairebé conviure amb els barcelonins d’aquella època.

Fuseller de la companyia d'Argenters de la Coronela de Barcelona

El rei pagava els oficials, els gremis les guàrdies i el Consell de Cent els uniformes. Si em permeten la broma, el Consell de Cent seria a la Coronela, el que la Qatar Foundation serà a la samarreta del millor equip del món. Sembla que entre els diferents gremis hi havia una competició sana per veure qui anava més mudat. I aquesta obra també ens permet descobrir que el conseller en cap, Rafael Casanova, va ser ferit a la cama perquè anava a cavall, no enarborava cap bandera i anava vestit de militar i no amb la gramalla de conseller, com la crònica romàntica ens ha fet creure fins ara amb el famós quadre d’Antoni Estruch. No es tracta en cap cas d’enaltir el bel·licisme però sí de conèixer i reconèixer una part de la nostra història que ara ja és cultura. Perquè a banda de descobrir com els catalans varen resistir i s’organitzaven per a l’autodefensa descobrim mots fora de circulació com ara la guaspa, el bridacú, la casalina o la magrana, i no em refereixo a la fruita.

Darrera aquests llibres hi ha molts anys de feina i descobreixen dades i aspectes de fonts inèdites fins ara. Les biblioteques públiques del nostre país haurien d’estar farcides d’aquests exemplars, de la mateixa manera que aquests coneixements haurien de ser contingut per a tot el currículum de l’ensenyament obligatori.

I si bé és cert, com és sabut, que els colors de moltes de les companyies de la Coronela no són en cap cas l’origen del club fundat per Joan Gamper, els culers ja tardem a constituir una penya barcelonista de la Coronela de Barcelona. A quatre dies d'entrar en el regnat de Felip VI estaria bé recordar que fa tres-cents anys ja hi havia blaugranes defensant la nació contra Felip V.

• Font: Directe.cat

Diada de Santa Eulàlia, 12 de febrer.
     Actes del Memorial 1714 al Fossar de les Moreres

Programa d'actes per la Diada de Santa Eulàlia que prepara el Memorial 1714. El Memorial 1714 commemora cada any la diada de Santa Eulàlia en senyal de respecte al penó de la Ciutat - Penó de Santa Eulàlia que presidia l’últim i heroic atac de la Coronela de Barcelona en Defensa de la Ciutat i de les Constitucions de Catalunya l’Onze de Setembre de 1714.

• Matí: Serà oberta la Sala on hi ha l’Exposició Defensors de les llibertats de Catalunya 1705-1714. I és presentarà una mostra en miniatura de la Coronela de Barcelona segons l’uniforme de cadascun dels gremis feta pel Sr. Jaume Serra
• 18:00h: 10A Ciutat Vella Decideix, instal·larà una urna a la nostra seu, on cada diumenge al matí es recollirà el vot anticipat –fi ns el 10 d’abril que celebrarem la consulta sobre la Independència de Catalunya a Barcelona–. Alhora hi haurà la formació de fedataris.
• 19:00h: el Sr. Francesc-Xavier Riart, il·lustrador, investigador de la Guerra de Successió i coautor i il·lustrador de La Coronela de Barcelona (1705-1714) i Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), ens parlarà sobre la seva investigació que ha permès saber com era el Penó de Santa Eulàlia, l’any 1640.

• Enllaç: Llibertat.cat

"Havíem d’haver dit: volem les constitucions d’abans
     del 1714, posades al dia. És un error no haver-ho fet."

Fragment de l'entrevista concedida a la revista El Temps pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley, President de la Generalitat de Catalunya del 1980- 2003.

"Els ponts entre Catalunya i Espanya s'han trencat"

No fa gaire, Xabier Arzalluz, ex-president del Partit Nacionalista Basc, deia en una entrevista a EL TEMPS [vegeu el número 1.388] que durant el procés constituent els catalans ens havíem equivocat no fent valer, a diferència dels bascos, els drets històrics. Hi esteu d’acord?

Jo crec que l’error no ve d’aleshores, sinó de molt més lluny. Els drets històrics s’havien d’haver reclamat ja des del primer moment que van sorgir les reivindicacions nacionalistes, a final del XIX. Havíem d’haver dit: volem les constitucions d’abans del 1714, posades al dia. És un error no haver-ho fet. Però és una conseqüència de la pretensió dels catalans de ser moderns, i això dels drets històrics semblava que era de l’any de la picor i que no tenia prestigi. Un dia [Gabriel] Urralburu [president del govern de Navarra del 1984 a 1991] em va dir que havien tingut sort que les primeres eleccions a Navarra les hagués guanyades la UCD, perquè ells, els socialistes navarresos, volien suprimir el concert econòmic, ja que el trobaven antiquat. Tots havien llegit llibres sobre sistemes fiscals moderns i tot allò –que venia de l’edat mitjana i de les guerres carlines– ho consideraven una vergonya. Per això, Urralburu em deia que havien tingut sort de perdre aquelles eleccions, perquè després es van adonar que allò del concert era una ganga i ja no van discutir-ho més. Aquí a Catalunya passava una mica això. Tothom volia ser modern.

• Font: El Temps

Òmnium Voltreganès mostra la seva satisfacció
     per la commemoració dels Fets de La Gleva

CARTA D’ÒMNIUM VOLTREGANÈS: Fets de La Gleva, trabucs i agraïments

Més enllà de la polèmica creada per la prohibició de les salves i dels trabucs, l’acte de commemoració dels Fets de la Gleva de 1714 celebrat el passat 6 de febrer va esdevenir una trobada reconfortant pel sentiment catalanista del Voltreganès. La intenció dels organitzadors de l’acte mai va ser crear una polèmica, sinó recordar uns fets històrics prou transcendents ocorreguts durant el febrer de 1714 a La Gleva. Sí expressem tota la nostra solidaritat amb el col•lectiu de trabucaires, amb qui col•laborarem per aconseguir celebrar les nostres festes i tradicions amb normalitat.

Tornant als actes del 6 de febrer, havent assolit una assistència de més de 500 persones podem considerar l’objectiu complert, una fita que hem d’agrair a tots els col•lectius i particulars que ho van fer possible: miquelets, trabucaires, bastoners, participants de la Marxa dels Vigatans, Òmnium Cultural Osona, col•laboradors diversos, així com els ajuntaments i les parròquies de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà.

Moltes gràcies a tots, desitgem que compartiu amb nosaltres aquesta satisfacció i esperem tenir-vos al nostre costat l’any vinent per a consolidar un homenatge que mereix la nostra història, la nostra gent i el Santuari de La Gleva.

• Font: Nació digital

ERC porta la prohibició de les salves al Parlament

El Grup Parlamentari d'Esquerra ha registrat aquest matí al Parlament una proposta de resolució arran de la prohibició de les salves d’honor en la commemoració dels fets de la Gleva de 1714, organitzada per Òmnium del Voltreganès. La polèmica va saltar aquest cap de setmana quan la sots-delegació del govern espanyol a Catalunya va prohibir a través d'una resolució que els trabucaires i els Miquelets disparessin salves d'honor pels màrtirs de la Gleva que es va celebrar aquest diumenge.  La resolució, signada per la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, i el diputat gironí Pere Bosch, demana que el plenari "lamenti" la decisió, enceti un procés per a que la Generalitat tingui intervingui en el procediment administratiu per atorgar els permisos  i negociï el contingut del projecte de Reial Decret de Reglament d’Armes.

A LA MESA DEL PARLAMENT

Anna Simó i Castelló, portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra, i Pere Bosch, diputat del Grup Parlamentari d’Esquerra, d’acord amb allò que preveuen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenten la següent proposta de resolució sobre la celebració dels fets de la Gleva de 1714 i la participació de trabucaires en actes populars

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat diumenge 6 de febrer Òmnium Cultural del Voltreganès va organitzar la commemoració històrica sobre els fets de la Gleva de 1714, en què un escamot  de 120 soldats austriacistes van ser assassinats a l’entorn del Santuari de La Gleva el febrer de 1714 quan intentaven dificultar l’arribada de provisions a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. En el decurs de l’acte hi havia previst de fer unes salves de trabuc d’honor, que la delegació del Govern espanyol a Catalunya va prohibir al·legant un informe de la Guàrdia Civil per qual aquestes armes només es podien fer servir en festes tradicionals i que aquesta commemoració no ho era. Tant la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya com els organitzadors han discrepat frontalment d’aquesta decisió i els criteris emparats en una normativa estatal no adequada a la realitat catalana, que impedeixen que trabucaires participin en una celebració històrica o en un acte popular i que la decisió sobre aquesta qüestió depengui d’un informe de la Guàrdia Civil.

Per tot això el Grup Parlamentari d’Esquerra presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.    El Parlament de Catalunya lamenta la prohibició de la participació dels trabucaires en la commemoració el dia 6 de febrer de 2011 dels fets de la Gleva de 1714.

2.    El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat que:

a.    Per mitjà dels departaments corresponents o, en qualsevol cas, de les delegacions territorials, intervingui en la presa de decisions al respecte amb el criteri de permetre la participació d’elements de cultura popular com els trabucaires en esdeveniments populars com l’organitzat per commemorar el fets de la Gleva de 1714 o d’altres que s’organitzin.

 b.    Negociï el contingut del projecte de Reial Decret de Reglament d’Armes, transposició de la directiva europea que estableix un nou marc regulador de la tinença i ús d’armes de foc, d’acord amb l’article 113 de l’Estatut i les competències regulades en els articles 119, 127, 141 i 164 i amb les organitzacions catalanes dels diversos sectors afectats.

Palau del Parlament, 7 de febrer de 2011

• Font: Nació digital
• Font: Serveis informatius de TVC
• Enllaç: Parlament de Catalunya

Crònica completa del CCH (Cercle Català d'Història)
     de l'acte d'homenatge als màrtirs de la Gleva del 1714

Completa crònica de l'acte d'homenatge als màrtirs de La Gleva realitzada pel Centre Català d'Història (CCH) el passat 6-feb-2011. En destaquem l'entrevista al president de l'associació cultural Miquelets de Catalunya.

• Font: CCH (Cercle Català d'Història)

Centenars de persones participen a l'homenatge
     als màrtirs de la Gleva del 1714

La prohibició del Govern espanyol de disparar les salves d'honor als catalans assassinats ha donat dimensió nacional a l'acte. Les salves han estat substituïdes per un minut de silenci. En cas de disparar, Miquelets i Trabucaires haurien pogut perdre les seves llicències d'armes.

Unes 800 persones, en la seva majoria veïns dels pobles del Voltreganès, s'han concentrat davant de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà per retre homenatge als màrtirs de 1714. Entre els assistents a aquest acte, organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès per celebrar la seva creació, hi havia gent de totes les edats. Els concentrats han fet una marxa amb torxes de prop d'un quilòmetre fins el santuari de La Gleva, ja en el municipi de les Masies de Voltregà. L'acte de recordança dels màrtirs catalans de 1714 no ha pogut tenir les salves d'honor que havien de disparar els Trabucaires i els Miquelets degut la prohibició per part de les autoritats espanyoles, que van considerar que aquest tipus de demostracions no es podien portar a terme perquè la jornada de record als 120 patriotes assassinats per l'exèrcit borbònic d'ocupació no és una festa tradicional catalana. La difusió que ha tingut la notícia des d'ahir dissabte ha aixecat expectació i ha atret l'atenció de nombrosos mitjans de comunicació d'abast nacional. En cas de fer ús de les armes de foc, la delegació del Govern espanyol a Cataunya podria retirar les llicencies als autors i fins i tot requisar-los les armes. És per això que han desistit d'engegar els trets de salves.

La jornada ha començat amb un minut de silenci a l'interior de l'església parroquial de Sant Hipòlit i l'actuació d'un grup de bastoners. Tot seguit, s'ha format una comitiva, amb els Miquelets i els Trabucaires al front, acompanyats d'un seguici de gent que anava prenent i encenent les seves torxes. Al ritme de la música i els tambors, centenars de persones han baixat pel mig de la carretera fins arribar al santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Dalt de tot del seu campanar, onejava una gegantesca bandera estelada. Un cop al santuari, dins de l'església, han tingut llocs diversos parlaments, un dels quals ha recordat que mossèn Antoni Pladevall, l'historiador que ha rescatat de l'oblit la història dels màrtirs de la Gleva de 1714, no ha pogur ser present a l'acte, ja que aquest dilluns serà intervingut a l'Hospital Clínic de Barcelona, i s'ha esmentat que havia volgut demanar als concentrats que preguessin per ell a la Mare de Déu de la Gleva. El rector de la Gleva, en un breu parlament, ha defensat la rectitud de l'homenatge d'avui.

Fotografies: Lurdes López i Xevi Mas (Nació Digital)

L'acte a l'interior de l'església ha acabat amb el cant dels Segadors. Mentrestant, els Miquelets s'havien mantingut en formació fent un passadís a l'entrada de l'església. A la sortida del temple, encara s'ha tornat a cantar els Segadors, en reconeixement a la gran quantitat de gent que no hi havia pogut entrar. Un grup de joves ha rebutjat la prohibició de disparar salves, emesa per la delegació del Governn espanyol a Catalunya, i en senyal de rebuig ha fet explotar coets i forts petards, mentre se sentien crits a favor de la independència de Catalunya.

• Font: Nació digital
• Font: Ara.cat: Un minut de silenci substitueix les salves prohibides pel govern espanyol

“La Guàrdia Civil no és qui ha de decidir quines són
     les festes tradicionals catalanes”

El president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Antoni Moliner, molt molest arran de la prohibició d'unes salves a la commemoració històrica pels Màrtirs de la Gleva de 1714

El president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Antoni Moliner, s'ha mostrat molt molest arran de la prohibició d'unes salves de trabuc a la commemoració històrica –els Màrtirs de la Gleva de 1714– que s'ha celebrat aquest diumenge a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). La suspensió per part de la delegació del govern espanyol s'ha basat en un informe de la Guàrdia Civil que, en base al reglament d'armes, assegura que només es poden utilitzar aquest tipus d'armes d'avantcàrrega en llocs públics quan es tracta de festes tradicionals i la d'Osona no ho és.

“Creiem que no ha de ser la Guàrdia Civil qui ha de decidir quines són les festes tradicionals catalanes”, ha afirmat Moliner. “Els alcaldes de cada població han de ser els únics que han de determinar quines són les festes tradicionals catalanes i què es cultura popular”, ha defensat el president de la Coordinadora de Trabucaires, que ha recordat que davant les “ambigüitats” del reglament d'armes ja han presentat una sèrie d'al·legacions a Madrid.

“Tenim el suport de la Federació de Municipis i els diputats catalans. L'alcalde de la població ha de ser el que determini quin és un acte de cultura popular i no ho ha de fer un cos armat de seguretat, que ja té les seves funcions”, ha insistit Moliner. “Si ara a Vic es fes un campionat Mundial de petanca i nosaltres, els trabucaires, hi volguéssim participar no podríem”, ha puntualitzat. Des de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya també es lamenta certa “mala fe” de la Guàrdia Civil, ja que no és la primera vegada ni l'última que els impedeixen d'acudir a una celebració històrica o en un acte popular. “Darrerament estem patint denegacions força estranyes per part de la delegació del govern espanyol. Van a remolc del què diu la Guàrdia Civil, que aplica el reglament sense entendre ni importar-li la cultura de casa”, ha sentenciat Moliner, que ha posat l'exemple de la prohibició el passat 10 de desembre de l'actuació de la Colla de Trabucaires de Castellar del Riu a l'arribada del Patge i dels Reis d'Orient “perquè no són festes tradicionals”.

“Aquest permís s'està utilitzant una mica en contra la cultura catalana. Aquest article 107 del reglament d'armes s'aplica de forma restrictiva i totes les noves manifestacions i recreacions no es poden fer en no ser festa tradicional. És un desgavell”, ha lamentat el president de la Coordinadora de Trabucaires. “Per tant, creiem ha d'estar en mans dels alcaldes i no d'un cos armat com la Guàrdia Civil el concepte de què és una festa tradicional a Catalunya i què no”, ha finalitzat Moliner.

• Font: Serveis informatius de TVC
• Font: El Punt
• Font: El Punt; Els trabucaires denuncien que fa tres anys que la Guàrdia Civil els persegueix
• Font: Tribuna Catalana
• Enllaç: Coordinadora de Trabucaires de Catalunya

Les autoritats espanyoles prohibeixen les salves
     en honor als màrtirs del 1714 als actes de La Gleva

La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha comunicat avui divendres que ha prohibit que el proper diumenge a la tarda es disparin salves de trabuc en honor dels 120 patriotes catalans assassinats per l'exèrcit d'ocupació a la Gleva l'any 1714.

L'acte està organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès i tenia prevista la participació de grups de trabucaires, Miquelets i d'altres col·lelctius de soldats d'època. Les activitats programades inclouen una desfilada de soldats d'època i trabucaires, una processó de torxes i unes salves d'honor.

La decisió ha estat comunicada per la subdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Montserrat García Llovera, i es fonamenta en un informe de la Guardia Civil que considera que l'acte de diumenge no és una festa tradicional catalana reconeguda. Òmnium Cultural ha reaccionat enèrgicament amb un comunicat de rebuig a aquesta prohiibició.

• Font: Serveis informatius de TVC
• Font: El Punt: La Guàrdia Civil impedeix una actuació de trabucaires
• Font: El 9 nou: Indignació per la prohibició de fer salves amb el trabuc a la commemoració patriòtica
• Font: Regió 7: La delegació del govern espanyol prohibeix unes salves de trabuc
• Font: Diari de Girona: Prohibeixen disparar salves de trabuc en una commemoració històrica a Osona
• Font: Nació digital: Les autoritats espanyoles prohibeixen les salves en honor als màrtirs del 1714
• Font: Directe.cat: Miquelets i trabucaires 'desarmats' per l'Estat espanyol
• Font: La malla: El Govern central prohibeix una salva en honor als màrtirs de 1714
• Font: e-notícies: Espanya prohibeix l'homenatge als màrtirs de 1714
• Font: Llibertat.cat: La Guàrdia civil i el govern espanyol prohibeixen les salves en honor als màrtirs
• Font: Cultura 21: La Guàrdia Civil impedeix una actuació de trabucaires
• Font: Racó Català: La Guàrdia Civil prohibeix unes salves de trabuc

1er Homenatge als Patriotes morts a La Gleva el 1714
     Diumenge 6 de febrer 2011, 17:00h (Osona)

El feb-1714, el marsical de camp borbònic José Carillo de Albornoz, Comte de Montemar arribà amb 2.500 homes a Sant Hipòlit de Voltregà, després d'haver incendiat Caldes de Montbui i Prats de Lluçanès. Sant Hipòlit estava en mans de les tropes catalanes comandades pel capità Josep Cararc i de Solà, auxiliat per la cavalleria de voluntaris aragonesos del capità Juan de Casanova.

Sorpresos per l'arribada del mariscal de camp Comte de Montemar, el capità Casanova s'apressà a la cerca dels reforços, però ja era massa tard i la columna de cavalleria borbònica caigué sobre la cavalleria aragonesa, que amb prou feines aturà l'escomesa borbònica el temps suficient perquè 120 dels homes d'infanteria del capità Cararac es fortifiquessin al santuari de La Gleva. Hi resisitiren fins l'endemà, i mort el capità Cararac, els clergues dels santuari convenceren als resistents per a què deposessin les armes i restablissin la pau. El marsical de camp borbònic José Carillo de Albornoz, Comte de Montemar donà la seva paraula que els respectaria la vida si es rendien. Un cop desarmats, ordenà executar-los.

La ruta de mort i destrucció deixada pel Comte de Montemar continuà a Torelló, vila que ordenà saquejar i incendiar.

El diumenge 6-feb-2011 Òmnium Voltreganès organitza el 1er homenatge als Patriotes assassinats a La Gleva (Sant Hipòlit de Voltregà - Osona) el 1714, en lluita contra les tropes del mariscal de camp José Carillo de Albornoz, Comte de Montemar.

• 17:00h A la Plaça de l'Església de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)
• Desfilada dels soldats de l'època: Miquelets de Catalunya i Miquelets del Regne de València
• 17:30h Ball de bastons (amb falç) a la Plaça de l'Església
• Parlament de Mossèn Antoni Pladevall
• 18:00h Marxa de torxes pels carrers de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) fins al Santurai de La Gleva
• 18:40h Acte final a la Plaça del Santurai de La Gleva
  

• Enllaç: Facebook - Acte de Commemoració
• Enllaç: Miquelets de Catalunya
• Enllaç: Miquelets del Regne de València

Recordança de la crema de Prats de Lluçanès
     perpetrada pels borbònics el 5 de febrer 1714 (Osona)

El dissabte 5-feb-2011 a Prats de Lluçanès es recordarà amb un repic de campanes l'incendi de la vila perpetrat pel mariscal borbònic Comte de Montemar

L'incendiari de Prats de Lluçanès

El proper dissabte 5 de febrer, Prats de Lluçanès (Lluçanès, Osona) celebrarà la festivitat de Santa Àgata, durant la qual es farà recordança de la crema que patí la vila per part de les tropes filipistes comandades pel mariscal de camp José Carillo de Albornoz, Comte de Montemar.

L’Ajuntament convida tots els veïns a participar en la diada tocant les campanes (especialment de 12 a 1) i engalanant amb senyeres els balcons en memòria d'aquells fets.

Aquesta festa tradicional se celebra en record del 5 de febrer de l'any 1714, en l'última etapa de la guerra de Successió, quan les tropes de Felip V van entrar al poble i van cremar unes 100 cases (més de la meitat, n'hi havia 190). A 2/4 de 10 del vespre, a la Sala Cal Bach, hi haurà l’entrega de premis del 2n concurs de fotografia del calendari del Lluçanès 2011. Seguidament, es presentarà el llibre "La Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1716)" de Josep Albert Planes, en el marc del 400 aniversari de la Sotsvegueria.

• Font: Nació Digital
• Enllaç: Museu de la Guerra de Successió: José Carrillo de Albornoz, Conde de Montemar
• Enllaç: José Carrillo de Albornoz y Montiel: un militar andaluz entre Cataluña e Italia

Barcelona, any 1700: Esplendor mercantil europeu

L'estudi d’Albert García Espuche, La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII) (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009, 661 p.) és una autèntica joia de la historiografia catalana recent.

Barcelona 1700: una ciutat vibrant, dinàmica i mercantil

La notícia és que l'historiador Albert García Espuche i la seva mastodòntica -i impressionant, diguem-ho clar- obra La ciutat del Born continua col·leccionant premis. A l'Agustí Duran Sanpere - Premi Ciutat de Barcelona del passat febrer s'hi suma ara el Nacional de Cultura en la categoria de Patrimoni Cultural, que el CONCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) va anunciar el divendres 9 d'abril i que el president de la Generalitat, José Montilla, li lliurarà el pròxim 3 de juliol. I no n'hi ha per menys. Qui hagi consultat La ciutat del Born -i qui firma això ho ha fet- queda com a mínim aclaparat per l'enorme quantitat d'informació que l'historiador ha aconseguit reunir prenent com a punt de partida les restes de la Barcelona del segle XVIII que fins fa uns anys dormien plàcidament sota l'edifici del Mercat del Born.

Ara que recuperar la memòria de certs moments històrics del nostre passat és un exercici obligatori, Albert García Espuche també ha volgut posar de manifest una injustícia històrica: l'oblit que plana sobre la destrucció d'aquest sector del barri de Ribera. Per això, en el primer capítol ha inclòs l'apartat "La ciutat mutilada", fet amb la voluntat de "superar la insòlita desmemòria col·lectiva que ha envoltat l'enderrocament d'una part notable de la ciutat originat per la construcció de la Ciutadella". Un fet del qual es queixa García Espuche, que, per donar una idea de la magnitud de la catàstrofe als lectors, els demana que s'imaginin que "ara desaparegués l'àrea de l'església del Pi, del carrer de Petritxol, del carrer de la Portaferrissa, del Portal de l'Àngel, etc., fins a un total de mil cases suprimides". Les mil cases que formaven aquesta "ciutat desapareguda" i que ara, gràcies a les pàgines de García Espuche i les pedres del jaciment del Born, tots estem en disposició de recuperar.

Barcelona va perdre més de 5 dècades fins a acostar-se a la puixant esplendor que tenia el 1700 (Barcelona vers el 1760)

Barcelona 1700: menjar, resar, vendre

El jaciment arqueològic del Born, les restes de carrers demolits per deixar lloc a la Ciutadella que havia de controlar els barcelonins després de l'Onze de Setembre, segueix hibernat. Però el projecte d'investigació que intenta ressuscitar el passat d'aquesta zona de la ciutat, dirigit per Albert Garcia Espuche, va donant fruits: una col·lecció de monografies publicades per l'Icub que tenen la seva síntesi per al públic general a Barcelona 1700 (Empúries), un repàs de com vivien, menjaven, es divertien i, sobretot, comerciaven (1.600 caps de família es dedicaven a oficis comercials i 300 a la indústria) els barcelonins de fa tres segles, poc abans del seu 11-S.

De la crònica de Garcia Espuche sorgeix una ciutat dinàmica i activa, participativa i plena de «patriotisme urbà». La tinaria absolutista borbònica del segle XVIII va apagar-la per a convertir-la en una ciutat castigada, reprimida, somorta i custodiada militarment des de la Ciutadella.

• Font: Per a bons Patricis
• Font: El Periódico
  Font: FEHC: La Barcelona del segle XVII una ciutat “puixant, cosmopolita i festiva”

La ciutat d'Utrecht ja ho té tot a punt per a les
     commemoracions de la Pau d'Utrecht 1713-2013

La ciutat holandesa d'Utrecht fou el lloc escollit per totes les potències europees per a conferenciar i signar-hi una sèrie de tractats múltiples que dugueren a la fi de la Guerra de Successió Espanyola. El conjunt dels tractats signats reberen el nom de Pau d'Utrecht. Per a commemorar la Pau d'Utrecht, la ciutat holandesa ha preparat tot un programa de commemoracions i actes culturals destinats a potenciar el turisme cultural d'alt valor afegit. Tenen plana web, facebook, twitter, youtube i flickr.

• Enllaç: Plana web oficial (holandès i anglès)
• Enllaç: Facebook
• Enllaç: Twitter
• Enllaç: Youtube
• Enllaç: Flickr

Oportunitat històrica per honorar els nostres lluitadors
     i recordar a Utrecht el no resolt Cas dels Catalans

D'aquests tractats en fou exclosa Catalunya, que no fou reconeguda pels anglesos com a país bel·ligerant, deixant la nostra Pàtria en mans de Felip V en virtut del punt 13 del tractat de Pau entre Anglaterra i Felip V. Arran d'aquesta situació es reuní la Junta de Braços de Catalunya el 30-jun-1713, que declarà la guerra contra Felip V i contra França per la defensa de les nostres Constitucions i Llibertats. Evoquem les desesperades i frenètiques gestions dels nostres ambaixadors, En Felip de Ferran i Sacirera a La Haia, En Pau Ignasi de Dalmases i Ros a Londres, i En Francesc de Berardo, marquès de Montnegre, a Viena, mentre l'artilleria francesa del duc de Berwick destrossava la muralla de Llevant de Barcelona.

The Deplorable History of the Catalans (1714)	The Case of the Catalans Considerd (1714)

• Bibliografia: The Deplorable History of the Catalans
• Bibliografia: The Case of the Catalans Considerd
• Bibliografia: Record de la Aliança, fet al Serm. Jordi Augusto, rey de la Gran Bretaña

El grup "Salvem el Baluard de Migdia de Barcelona"
     ha estat guardonat per SOS MONUMENTS.
     Felicitats i endavant amb la lluita !

"Salvem el Baluard de Migdia de Barcelona" Volem agrair a l'organització SOS Monuments que hagin atorgat al nostre grup el premi Admiracions Conservades 2010 per la nostra lluita a favor d'un projecte urbanístic i de restauració dignes per al Baluard del Migdia de Barcelona, l'única mostra que ha arribat als nostres dies de l'antiga Muralla de Mar de Barcelona del segle XVI. Aquest reconeixement ens dóna encara més forces per continuar amb la nostra feina a favor del patrimoni històric i arquitectònic de Catalunya.

Salvem el Baluard de Migdia de 1714 !

• Font: Salvem el Baluard de Migdia de Barcelona

Jordi Pujol: "Independència o rendició"

L'expresident català contempla, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya

L'expresident català Jordi Pujol ha contemplat avui, per primera vegada de manera oberta, la independència de Catalunya com una possible “alternativa” davant “la marginació i l'ofec” al qual es vol sotmetre els catalans a l'Espanya actual, i ha dit no veure arguments per oposar-se a un Estat propi.

Pujol, que fins ara sempre s'havia mostrat extremadament moderat a l'hora de parlar de l'opció independentista, ha estat més explícit que mai en el seu últim editorial, en el butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat “Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec”.

“Durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d'un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària”, ha recordat. Aquest nacionalisme majoritari, encarnat per la CiU que ell mateix va liderar durant més de dues dècades, “rebutjava els requeriments que alguns sectors li feien perquè s'adherís a l'independentisme. Tenia arguments per fer-ho. Ara ja no els té”, ha afegit. Després de subratllar que econòmicament “una Catalunya independent és viable”, Pujol ha admès que encara es podria objectar que no s'ha de “posar en perill la cohesió interna catalana” amb plantejaments independentistes, un argument que sovint utilitza Artur Mas per refredar les expectatives d'un referèndum d'autodeterminació. “Però fins i tot aquest (argument) perd pes a mesura que s'accentua tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada vegada menys arguments sentimentals. O econòmics”, ha afegit.

Encara que ha reconegut que l'”opció independentista és de difícil realització”, Pujol ha advertit que l'altra alternativa és la que “imposa” Espanya i que “equival a rendir-se” i a “acceptar la marginació i l'ofec de Catalunya”. Aquesta última opció seria el “final col•lectiu” de Catalunya, de manera que, “arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència”, ha afirmat. Segons l'expresident de la Generalitat, “hi hauria hagut una manera d'evitar això: que s'hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dins d'Espanya”. Segons el seu parer, “fa uns anys” semblava que es podria evitar que Catalunya es veiés davant la disjuntiva d'elegir entre “l'Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat” o la independència.

Per a Pujol, abans “semblava viable” una “evolució favorable de la interpretació de la Constitució”, amb el “reconeixement de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya”, que comportaria una “contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d'Espanya”. “Això ha fracassat. Des de fa uns anys s'ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d'autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer”, ha denunciat.

Però en aquest moment, segons Pujol, “és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d'anar cargolant l'autonomia i, de fet, la identitat, l'autogovern, l'economia de Catalunya, amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans”. “Si algun canvi hi pot haver de moment, més fàcil és que sigui per mal que per bé. Per tant, l'alternativa a això ara ja només podria ser la independència”, ha sentenciat. “Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que tenim: reforçar-nos internament”, ha conclòs.

• Font: L'Avui
• Font: Ara
• Font: La Vanguardia
• Font: El Periódico
• Font: Nació digital
• Font: directe.cat
• Font: e-notícies
• Font: Serveis informatius de TVC
• Font: Libertad digital
• Font: ABC
• Enllaç: Centre d'Estudis Jordi Pujol

Nous números de A Carn! Història Militar Catalana

• Font: A Carn! Història Militar Catalana

Zaragoza 1710: Joc de cartes d'estratègia

Zaragoza 1710 está ambientado en la Guerra de Sucesión Española, que enfrentaría las fuerzas franco-españolas de los Borbones contra la alianza de los Habsburgo por la consecución del trono del imperio español. Este juego para dos personas evoca la batalla que tuvo lugar a las puertas de la ciudad de Zaragoza el 20 de Agosto de 1710. En esa batalla estuvieron presentes los dos candidatos a la corona española: Felipe, Duque de Anjou, y Carlos, Archiduque de Austria. Los jugadores deben utilizar a éstos y otros líderes, comandar las tropas y usar las tácticas adecuadas para romper la moral del ejército contrario y obligarlo así a abandonar el campo de batalla. 

Es un proyecto en el que la asociación Aetas Rationis lleva mucho tiempo trabajando y aunque todavía está en versión "beta", ya ha sido publicado por The Game Crafter. No obstante, como la intención es la de que sirva como herramienta de divulgación, puede descargarse gratuitamente desde la página de AETAS RATIONIS o desde el website del Tricentenario de la Batalla de Zaragoza.

• Font: The Game Crafter
• Enllaç: Aetas Rationis

Commemoració dels 305 anys de la crema de Vila-real

Passat dissabte [12 de gener] va tenir lloc la commemoració dels 305 anys de l’incendi de Vila-real per les tropes borbòniques. L’acte havia estat convocat pel Casal d’Acció Cultural i l’Associació Cultural Socarrats, i va aplegar al seu local del carrer Solades més de cent persones, que van assistir a la presentació del llibre ”Dies d’incertesa”, de Vicent Cedà, una obra teatral ambientada durant els mesos previs a l’assalt de la ciutat per les tropes borbòniques.

Prèviament, una cinquantena de persones van acompanyar la processó cívica que, precedida pels dolçainers, acompanyava el Penó de la Conquesta, flanquejat per dos joves vestits de miquelets austracistes. La comitiva va recórrer els carrers de la vila fins arribar a la Torre Motxa. Allí, l’historiador Antoni Pitarch va fer una intervenció recordant els fets de 1706 i demanant, un any més, la implicació de la corporació municipal en aquesta commemoració; de fet, l’únic membre del consistori present era la regidora del BLOC, Maria Gràcia Molés. A continuació la presidenta de l’Associació Cultural Socarrats, Maribel Castillo, i el tècnic del Casal de Vila-real, Manuel Carceller, van dipositar al davant de la Torre l’ofrena commemorativa dels vila-realencs “morts per les llibertats valencianes”, mentre el grup de dolçainers feia sonar els acords de la Muixeranga.

Miquelets del Regne de València

• Font: Miquelets del Regne de València

Reportatge Sàpiens: "Ramon de Vilana-Perles"

Aquest reportatge que s'inclou en el número 100 de la revista ens apropa a la figura del secretari de l'arxiduc Carles d'Àustria, Ramon de Vilana-Perles, el nom del qual no podria faltar en una llista dels catalans més influents de tots els temps, per curta que fos. La descoberta de SÀPIENS d'un impressionant fons documental a l'Archivio di Stato de Nàpols ha aportat nova llum sobre el paper que va jugar aquest personatge durant la guerra de Successió i, posteriorment, com a mà dreta de l'emperador Carles VI i primer ministre ‘de facto’ del Sacre Imperi Romanogermànic, a Viena.

Des de la capital centreeuropea, De Vilana-Perles va procurar que l’emperador mai no oblidés el denominat ‘cas dels catalans’. De fet, els documents trobats per SÀPIENS demostren que el català va vetllar perquè se suavitzessin les mesures repressives de Felip V contra Catalunya i que, per exemple, es despengés el cap del general Moragues.

El reportatge es basa en l'estudi de Joaquim Albareda dels milers de documents inèdits de l'arxiu del govern de Carles d'Àustria trobats, el 2009, per l'historiador Àngel Casals i SÀPIENS a l'Archivio di Stato de Nàpols. Aquests papers perduts de Carles d'Àustria, alguns dels quals es van publicar en un suplement del número 76 de la revista, inclouen cartes del mateix arxiduc i una correspondència molt completa del seu secretari i protagonista del nostre reportatge, Ramon de Vilana-Perles, amb instruccions precises i descripcions del desenvolupament de la guerra de Successió. A Sapiens.cat us reproduïm fragments d'alguns d'aquests documents en la galeria d'imatges 'Els papers perduts de l'arxiduc Carles d'Àustria'.

• Font: Sàpiens: Ramon de Vilana Perlas

Barcelona recupera el "Museu Militar de Montujïc"

Voler amagar la història no fa que aquesta desaparegui, i avantposar la ideologia a la ciència no fa que aquesta avanci, sinó tot el contrari. La recuperació del Museu Militar de Montjuïc per part de l'Ajuntament de Barcelona, canviant-ne l'orientació i modernitzant-lo, és una bona notícia, especialment pel que fa a la recuperació d'objectes històrics (armes i uniformes) que s'haurien perdut.

Ha estat una proposta del grup municipal del PP el que ha permès que la ciutat recuperi el Museu Militar, l'adapti a la museologia del S.XXI, i fins i tot planegi la recreació de batalles. Només el PSC ha donat suport a la proposta dels populars, mentre la resta de grups hi ha votat en contra. En aquest sentit, no deixa de ser paradoxal que dues forces que es diuen sobiranistes, CiU i ERC, s'hagin mostrat en desacord amb la recuperació d'un patrimoni històric català, ja que l'armament, els uniformes, banderes, i un llarg etcètera, com els quadres de Cusachs, són de gran interès històric (des de fusells de la Guerra de Successió, fins a l'armament fabricat per la Generalitat durant la Guerra Civil).

En el seu dia ja vam criticar el desmantellament del Museu, tant per la pèrdua de peces de gran valor, com algunes col•leccions d'armes úniques, així com per la negació d'una part de la nostra història que aquest significava. Un Museu Militar no és un atac a la pau, ni una exaltació de la guerra, és un Museu que representa una part intrínseca i específica de la història humana. El fet de voler convertir l'antic castell militar de Montjuïc en un centre per la pau, no hauria d'implicar la negació de part de la nostra història, com és la bèl•lica. Es podria haver plantejat el trasllat del Museu Militar, la seva incorporació al Museu d'Història de Catalunya, o al de la Ciutat de Barcelona, de manera que no se'n perdés el contingut, però no va ser així, i és per això que no podem deixar de felicitar-nos en nom, tant de la ciència històrica com de la llibertat de coneixement i de pensament, de la reobertura del mateix i dels plans de representacions de batalles històriques, un fet tant normal en els països de llarga tradició democràtica, que fa de mal pensar el fet que aquí gairebé no n'hi hagi.

• Font: CEEC

82 anys després, Victòria Catalana!

La Xarxa d'Entitats Cíviques vol convocar tots els alcaldes de Catalunya a l'acte d'inauguració, que podria ser al febrer. Només resten petits detalls al monument de les quatre columnes que es construeix a la plaça Marquès de la Foronda, just davant del Palau Nacional de Montjuïc. Aquesta setmana ja s'ha coronat el fust amb els capitells d'estil jònic i els treballs se centraran ara en la retirada de les anelles que ajunten cada peça que forma el fust de la columna, l'enjardinament de la base amb pedra natural trossejada, l'enllumenat i la instal·lació d'una placa de tres metres a la base d'una de les columnes. Tanmateix, el conjunt monumental encara costa de percebre en la seva totalitat ja que les quatre columnes continuen revestides per la bastida de les obres. La Xarxa d'Entitats Cíviques, promotora i impulsora del monument, preveu que els treballs acabin entre el 15 i el 30 de desembre.

Una altra cosa, però, serà la inauguració. La Xarxa d'Entitats treballa per organitzar un gran acte solemne amb la representació de cada municipi de Catalunya, ja que, en paraules d'Enric Pedrosa, president de La Xarxa, el monument “no és barceloní sinó de tot Catalunya i amb ell es vol homenatjar ‹els patriotes catalans de tots els temps›”, assenyala. De fet, aquesta serà la inscripció que La Xarxa proposa inscriure a la placa de bronze que s'instal·li a peu de columna. Per enllestir l'organització de l'acte d'inauguració i consensuar el lema de la placa, La Xarxa està pendent d'entrevistar-se amb l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Representants de l'entitat també volen proposar que la inauguració coincideixi amb la fi dels treballs per condicionar la Font Màgica. Al voltant de les quatre columnes, molts visitants aixequen el cap per visualitzar l'estat del nou conjunt arquitectònic que tindrà Barcelona.

• Font: L'Avui

Patriotisme Constitucional Català

Ahir [6 desembre 2010], els partits adictes a l'ordre estatal van celebrar el trenta-dosè aniversari de l'aprovació de la Constitució del 1978 enmig d'exaltacions nacionalistes espanyoles. Fora dels cercles oficials, en terres catalanes no hi ha hagut pas celebracions populars d'aquest caire, més aviat actes puntuals d'afirmació independentista. En una data com la d'ahir he trobat a faltar, un cop més, la reivindicació dels valors constitucionals propis de la catalanitat. Els que integraven les constitucions catalanes de 1704 [sic pro 1705-1706], les darreres en aprovar-se abans de l'aplicació del Decret de Nova Planta de 1714 que va abolir el dret públic català. Una tradició jurídica i política que arranca de les assemblees de Pau i Treva [de Déu] sobre els fonaments de les quals es va establir un sistema institucional propi basat en el principi de la limitació del monarca i la sobirania de les corts catalanes. Les apel·lacions al patriotisme constitucional del governants espanyols d'ara no tenen res a veure amb el pensament polític català històricament desenvolupat durant segles i que encara arriba als nostres dies gràcies a juristes com Maspons i Anglasell, entre d'altres. El supremacisme espanyol és voluntat de dominació sobre els altres pobles i res més, no hi ha valors culturals ni jurídics compartits que permetin un patriotisme constitucional modern com el que va teoritzar pel cas alemany Jurgen Habermas ara fa una vintena d'anys.

• Font: J.R. Vilaweb blogs

El règim Constitucional Català - Constitucions i progrés

Avui celebren el dia de la seva constitució. Edificada sobre la nostra derrota. Darrerament, he tingut el plaer de llegir Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895), de Giovanni C. Cattini (Editorial Afers, 2007). Es tracta d'una bona aproximació a la trajectòria personal, intel·lectual i política d'un dels historiadors que va contribuir de la millor manera possible al renaixement de la nostra història nacional, segrestada en ulls estrangers durant gairebé cent-cinquanta anys, fins a la generació d'en Víctor Balaguer. Amb les seves obres Las Cortes catalanas i Los Fueros de Cataluña, Coroleu rescatà el valor de progrés de les institucions del dret públic català de la nostra etapa constitucional, lloant el seu paper en el context de l'època medieval i moderna, a més de llançar la figura de Pau Claris com un dels personatges mítics de la Catalunya republicana.

No em resisteixo a citar en extens un fragment de la biografia del diputat eclesiàstic Claris, publicada per Coroleu el 1880: "Moltas voltas s'és dit que'ls historiadors y poetas del renaixement catalanista estem tant enlluernats per las glorias de la monarquia aragonesa que, embadalits en la estètica contemplació del passat, no sabem sinó cantar las llohansas de uns reys y de unas institucions que estigueren molt lluny de realisar l'ideal de un govern dreturer y una legislació justa. Això no és pas veritat. Los qui havem passat anys regirant pels arxius los testimonis de las antigas gestas, pera demanarlos la llum que tant sovint ens negaren la parcialitat o la pahor dels autors qui antany las escrigueren, tenim massa rahons per a no ignorar los crims y'ls defectes que tacaren la història de aquells sicles y llur organisació social [...]. Aquella societat tant plena de privilegis y desigualtats socials, ab sos vassals de remensa y sa oligarquia feudal, ab sa teocracia absorbent y sa embrollada legislació estava molt lluny de estar perfecta. Mes ab tot y això, nosaltres recordem que las llibertats públicas foren a Catalunya anteriors y superiors a las de tots los reyalmes de la Europa, sens exceptuar la mateixa Inglaterra".

• Font: Per a Bons Patricis

Nous temps per a Catalunya
     Nous horitzons per a la nostra gloriosa Pàtria

www.11setembre1714.org vol felicitar a N' Artur Mas i Gavarró per la seva elecció com a proper Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya; esperem i confiem que farà valdre les màximes que l'han encimbellat fins a la màxima responsabilitat per guiar el rumb del nostre mil·lenari país: Humilitat, Responsabilitat i Esperança; el seu principal actiu és la seva honestedat, i si la perd, perdrà tot el seu crèdit. El pujolisme fa temps que és caduc.

Així mateix ens congratulem per l'entrada al Parlament de Catalunya de Solidaritat Catalana per la Independència i el seu líder, En Joan Laporta. Ha anat de ben poc, però. Cal que tingui present que ésser polític significa, entre d'altres coses, saber calibrar les forces pròpies, saber sumar voluntats, i saber prendre decisions a contracor. Cap ni un dels polítics de les forces patriòtiques ho ha entès. Esperem, confiem, i desitgem, que ell sí sàpiga reunificar les voluntats dels prop de 40.000 reagrupats de cor: tenen una voluntat i esperit de ferro. Per damunt de tot, hi ha l'interès comú de la nostra gloriosa Pàtria: Catalunya.

Baltasar de Casanova confessa:
     "No soc descendent d'En Rafael Casanova"

En declaracions a lamalla.cat argumenta que es va equivocar i que no sabia que en realitat és descendent del germà de Rafael Casanova, Francesc Casanova i Comes

(La Malla.cat, 21-nov-2010) A Baltasar de Casanova Habsburg-Lothringen, marquès d'Elx i número dos en la llista de Ciutadans a Lleida per a les properes eleccions al Parlament, se li ha girat feina. Està preparant un arbre genealògic per esclarir, exactament, els seus orígens. Durant setmanes, ha sostingut que era "descendent directe de Rafael Casanova". Fins i tot, ho afirmava en una entrevista publicada divendres en aquest diari. Però, no és cert. El mateix Baltasar de Casanova ha reconegut l’error a lamalla.cat.

El número de 2 de Ciutadans per Lleida és fill de l’arxiduquessa d’Àustria, Mònica, filla d’Otto d’Habsburg, últim descendent de l’imperi austrohongarès. El seu pare és Luis Gonzaga de Casanova-Cárdenas, duc de Santángelo i d’aquí provindria, segons va assegurar a aquest diari Baltasar de Casanova, la relació amb Rafael Casanova. Durant l’entrevista, va afegir que les dues famílies es van unir durant la Guerra de Successió espanyola.

Segons l’historiador Armand de Fluvià i Escorsa que ha contactat amb lamalla.cat per denunciar el cas, "Baltasar de Casanova és un impostor ja que no és descendent de Rafael Casanova". En realitat, ha puntualitzat Fluvià, "prové d'una branca lateral de la família Casanova". És vuitè-nét de Francesc Casanova i Comes, germà de Rafael Casanova. De fet, la línia de sang del Conseller en cap de 1714 va acabar amb el seu nét.

Baltasar Carlos de Casanova-Cárdenas HA CONFESSAT que no és descendent del Conseller en Cap de Barcelona de 1714 En declaracions anteriors havia arribat a afirmar que "els nacionalistes havien tergiversat la Història d'En Rafael Casanova" QUI TERGIVERSA? QUI MENTEIX? Sr. de CIUTADANS-PARTIDO DE LAS MENTIRAS (Foto: lamalla.cat)

El candidat de Ciutadans ha reconegut a lamalla.cat que les afirmacions de l’historiador són certes. S’ha excusat dient que no ho sabia i ha explicat que "fa uns dies m’ho va dir el meu tiet i ara estic preparant un arbre genealògic exacte". No obstant això, Baltasar de Casanova ha manifestat que tot plegat és un "tema anecdòtic" i, per això, no ha rectificat públicament.

• Font: La malla.cat

I nosaltres afegim:

• Qui és que TERGIVERSA?
• Qui és que MENTEIX?
• Qui FALSIFICA i MANIPULA, sistemàticament, la Història, Sr. candidat de
  CIUTADANS-PARTIDO DE LAS MENTIRAS?

Honor als màrtirs de l'11 de Setembre

Recull de fotos de l'Associació Miquelets de Catalunya que recrea el regiment d'infanteria de la Diputació del General de Catalunya i el dels fusellers d'En Vilar i Ferrer, i de l'Associació Miquelets del Regne de València que recrea el regiment d'infanteria valenciana de la Mare de Déu dels Desemparats, en els actes de la Diada de l'11 de Setembre d'enguany, honorant la memòria dels màrtirs de l'11 de Setembre de 1714.

• Font: Miquelets.cat

C's! Se pilla antes a unos mentirosos, que ....

(L'Avui, 11-nov-2010) Baltasar Carlos de Casanova i d'Habsburg-Lorena, marquès d'Elx, fill del duc de Sant'Angelo i baró de Linyola, i de l'arxiduquessa Mònica d'Àustria, es presenta com a número 2 de Ciutadans a Lleida i com a descendent de Rafael de Casanova. Això darrer no és cert: és vuitè-nét de Francesc Casanova i Comes, cavaller del Principat per gràcia del nostre comte-rei Carles III l'Arxiduc, germà gran del famós Rafael Casanova, fet Ciutadà Honrat de Barcelona pel mateix rei-arxiduc. Ambdós eren fills del pagès de Moià Rafael Casanova i de Solà de Santesteve. Sí que és cert que descendeix de Carles III l'Arxiduc. A més de les declaracions fetes a l'Avui (9.11.2010) en va fer unes altres a l'Abc. En aquest diari es va atrevir a dir –sense justificar-ho– que “el nacionalismo es nefasto para Cataluña porque implica aferrarnos a nosotros mismos y fomenta políticas de confrontación”. Penso que aquestes polítiques les provoca el nacionalisme imperialista espanyol. També hi va dir que “si Casanova hubiera vivido en Cataluña durante los últimos 30 años habría simpatizado con Ciutadans”. Quin disbarat! Tots estem convençuts, els que sabem una mica d'història, que avui seria independentista. Ho lamento pel marquès d'Elx, penso que deu tenir un cacau mental identitari.

Armand de Fluvià i Escorsa, fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.

Baltasar Carlos de Casanova-Cárdenas ES FA PASSAR FALSAMENT, com si fos descendent d'En Rafael Casanova i Comes amb finalitats polítiques (Foto: diego fotógrafos / Informacion.es)

• Font: L'Avui: Descendent de Casanova?
• Enllaç: El Triangle: Quin candidat menteix sobre els seus orígens?
• Biografia: Rafael Casanova i Comes

Una nova mentida de Ciutadans embrutint la
     memòria del Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes

Llegim que diverses empreses d'informació han venut la notícia publicada originalment pel diari La Mañana de Lleida, segons la qual:

«Un descendiente del héroe del 11 de setiembre de 1714, en la lista de Ciutadans.

(La Mañana; Francesc Guillaumet; 02/nov/2010) Descendiente de Rafel de Casanova, el símbolo del 11 de setiembre de 1714, y de la casa de Habsburgo, la del pretendiente a la Corona de España que defendía Catalunya con Rafel de Casanova al frente, Baltasar de Casanova Habsburg-Lothringen es el segundo de la lista de Ciutadans-Partit per la Ciutadania en Lleida, precisamente el partido más combativo con el nacionalismo».

«Si Rafael Casanova viviera ahora, simpatizaría con Ciutadans»

(ABC; María Jesús Cañizares; 03/nov/2010) Baltasar de Casanova Habsburg-Lothringen. La vida da muchas vueltas y la historia, no digamos. De eso sabe mucho Baltasar de Casanova Habsburg-Lothringen, miembro de la casa real de los Habsburgo, marqués de Elche, nieto del último descendiente del Imperio Austrohúgaro y... número dos de la lista de Ciutadans por Lérida en las próximas elecciones autonómicas. Se da la circunstancia de que este dirigente del partido que lidera Albert Rivera, nacido hace 30 años en Barcelona —«al día siguiente ya me trasladé a Lérida», precisa—, es, además, descendiente de Rafael Casanova, «conseller en cap» en 1714, fecha en la que Barcelona claudicó ante las tropas de Felipe V. Convertido en icono del nacionalismo, cada 11 de septiembre se le rinde tributo.

—¿Su apellido pesa?

—Es una anécdota, aunque estoy muy orgulloso de mis apellidos. Lo importante son las ideas y que las de Ciutadans puedan oirse en el Parlament.

—Entenderá que resulte chocante que un partido tan antinacionalista como Ciutadans tenga en sus filas a un descendiente de Rafael Casanova.

—Eso tiene mucho de mito. Si Casanova hubiera vivido en Cataluña durante los últimos 30 años, habría simpatizado con Ciutadans. Porque era una persona diplomática al que no le gustaba la política de confrontación.

Baltasar Carlos de Casanova-Cárdenas ES FA PASSAR FALSAMENT, com si fos descendent d'En Rafael Casanova i Comes amb finalitats polítiques (Foto: david marin / El Punt)

Això és una altra mentida, l'enèsima tergiversació històrica, una nova vomitiva difamació de Ciutadans-Partido de las Mentiras, que intenta ara fer passar a un dels seus candidats polítics per descendent de l'Excel·lentíssim Senyor Conseller en Cap Rafael Casanova i Comes. No hi ha cap descendent d'En Rafael Casanova que formi part, ni vulgui formar part, d'un partit com aquest.

• És Baltasar Carlos de Casanova-Cárdenas y Habsburg-Lothringen descendent d'En Rafael Casanova i Comes?
  No, és totalment fals que sigui descendent d'En Rafael Casanova.

Baltasar Carlos de Casanova-Cárdenas y Habsburgo-Lorena, el seu nom real, nascut el 17 d'agost de 1981, prové d'una branca lateral de la família Casanova que té el seu orígen en un germà del Conseller en Cap que es quedà a Moià amb la propietat de les terres i masos, PERÒ DE CAP DE LES MANERES ÉS DESCENDENT DE RAFAEL CASANOVA I COMES.

Amb aquesta tenim ja l'enèsima mentida, difamació i tergiversació històrica amb les que regularment Ciutadans-Partido de las Mentiras falseja la Història, i ara a més, volen fer passar a un dels seus candidats polítics com si fos descendent de l'Excel·lentíssim Senyor Conseller en Cap, Coronel i Governador de Barcelona En Rafael Casanova i Comes.

PER JUSTÍCIA i PER RIGOR HISTÒRIC

JA N'HI HA PROU DE MENTIDES !!!

Estàtua al Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i Comes PATRIOTA i HEROI DE CATALUNYA

• Enllaç: La Mañana: Un descendiente del héroe del 11 de setiembre de 1714, en la lista de Ciutadans
• Enllaç: ABC: «Si Rafael Casanova viviera ahora, simpatizaría con Ciutadans»
• Enllaç: El Punt: Ciutadà marquès
• Enllaç: El Punt: Ciutadà marquès
• Font: Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap
• Biografia: Rafael Casanova i Comes

Imatges de la Diada Nacional de Catalunya 2010

• Font: Nació Digital.cat

Jordi Pujol: "estava equivocat"

Amb motiu dels 80 anys del President Jordi Pujol TV3 ha emès un documental sobre aquest polític en el què, malgrat persistir encara en la seva dialèctica, prejudicis i ideies regional-catalanetes, acaba reconeixent finalment que la reforma d'Espanya és impossible i la via autonomista ha fracassat.

• Font: TV3: Jordi Pujol: 80 anys

Todo por Cataluña, Patria general de todos los Catalanes
     Tot per Catalunya, Pàtria general de tots els Catalans

"Todo por Cataluña, Patria general de todos los Catalanes": parafrasegem aquesta patriòtica frase dels temps del 1714, en la llengua en què fou publicada orginialment, per a introduir aquest vídeo de Vilaweb:

• Font: Vilaweb TV

La batalla de les paraules (dels conceptes i de les idees)

Comentari del blog "Per a bons patricis":

De la mateixa manera que alguns conceptes i etiquetes es deixen a mans dels adversaris (com fan els nacionalistes espanyols amb el terme nacionalista), altres, que no vénen marcats per prejudicis, sinó que incorporen un prestigi innat, són immediatament confiscats pel nacionalisme espanyol. Un exemple històric és el de "constitucionalisme" i "constitucionalistes". Es tracta d’un concepte, associat a la idea d’estat de dret, que el nacionalisme espanyol ha fet seu amb increïble intensitat durant els darrers anys, fins a presentar-lo com a antònim del concepte de nacionalisme, especialment a Euskadi. Més enllà de les connexions amb la filosofia política contemporània (en concret, amb teories que defensen enquadraments no de tipus nacional-identitari, sinó cent per cent polític en base a un marc democràtic comunament acceptat), quan nosaltres els catalans parlem de constitucionalistes, si no ignoréssim (com fem tant sovint) absolutament la nostra història, hauríem de comptar en primer lloc amb les nostres pròpies bases històriques.

Perquè durant segles, fins a liquidar els espanyols violentament la nostra sobirania, Catalunya construí un constitucionalisme de primer nivell, en paral·lel als millors referents europeus (Anglaterra i els Països Baixos). Els que disposàvem d’un estat de dret dins les concepcions de l'època, on les decisions del poder absolut eren limitades per normes constitucionals pactades amb una assemblea representativa érem nosaltres. Ells, partidaris de normes estables i acordades, no ho han estat gairebé mai. Els constitucionalistes, doncs, érem [som, i hem de ser] nosaltres. Que consti.

I afegim: titllem-los de "jacobins", "jacobinots", "espanyolistes", "unionistes", "autonomistes" o "estatutistes" que és el que, realment, són.

• Font: Per a bons patricis