Després de pràcticament un segle d'ocultació, una nova generació d'historiadors catalans ha reeixit en el seu esforç perquè la "Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica" sigui coneguda pels catalans.

    Són molts els polítics, catalans, interessats a què no se'n parli. Volen mantenir-la amagada, oculta, en la obscuritat de la ignorància. Uns, perquè volen una Catalunya de disseny amputada de les seves tradicions i de les seves arrels; altres, perquè volen una Catalunya de cartró-pedra, light, que renegui del seu esperit de guerra i sang; i els últims finalment, perquè així poden mantenir el conte de fades en què nosaltres, els catalans, som unes eternes víctimes i no els executors.

    El projecte d'aquesta web es va iniciar el 2005 amb una simple llista de les unitats militars catalanes a la Batalla de l'11 de Setembre de 1714. Eren dos els objectius a aconseguir: primer, realitzar un humil homenatge a tots militars catalans que, en suprem martiri, oferiren la seva vida en la defensa de les Llibertats de la nostra Pàtria i la salvaguarda de l'Honor de la nostra Nació; i segon, donar a conèixer que aquell dia tingué lloc una de les batalles més salvatges, brutals i sanguinàries de tota la història del segle XVIII,

    la Batalla de l'11 de Setembre de 1714.

• Secció: Almenar 1710

Ja a la venda!

• "Almenar 1710. Victòria Anglesa a Catalunya": Tots els Llibres
• "Almenar 1710. Victòria Anglesa a Catalunya": Llibreria Catalònia



* Nota: www.11setembre1714.org no té participació en l'edició del llibre, i es limita a recomanar, fervorosament, l'adquisició i lectura del llibre "Almenar 1710. Victòria Anglesa a Catalunya" ©

     Montjuïc
     S'inicia el desmantellament del Museu Militar
       Part de l'exposició marxa a Espanya
       en comptes de ser aprofitat pel patrimoni museogràfic català

Finalment, i després d'anys d'estira i arronsa entre l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Defensa, ambdues institucions han iniciat el desmantellament del museu militar de Montjuïc, en el lloc del qual l'Ajuntament vol construir el Centre per la Pau.

Les diverses peces exposades en el museu han estat repartides entre les dues institucions implicades. De manera simbòlica, els canons que hi havia al pati del castell han estat retirats i enviats al museu militar de Toledo.

L'Ajuntament es quedarà amb algunes peces que serveixin per a explicar  "la relació del recinte amb la ciutat", una explicació que no s'acaba d'entendre si tenim en compte que el Castell estava destinat a bombardejar Barcelona, i per tant, res millor que els canons per a explicar aquesta "relació". Esperem que tant la pinacoteca, amb retrats de monarques catalans, com algunes peces d'alt interès històric, com el "pedrenyal" català, entre d'altres, no surtin de Catalunya.

Tot i que qualsevol iniciativa destinada a fomentar la pau és del tot lloable, no s'entén perquè les institucions catalanes deixen escapar un patrimoni museogràfic que és de la ciutat de Barcelona en particular, i del poble català en general.

Molt ens temem que es perden moltes peces -armes, uniformes, banderes i mapes-, que són part de la nostra història i que podrien fer un molt bon servei en el Museu d'Història de Catalunya, o en altres, i perquè no, en un possible museu d'Història Militar de Catalunya, que també en tenim.

Ara que s'està refent la memòria històrica, per exemple, amb la publicació d'obres sobre la indústria de guerra de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil, sembla que es vulgui amagar que la guerra, i tot el que aquesta comporta, es part integral de la nostra història, com ho és de la de la resta de pobles del món.

Aquest fet, per molt horrible que sigui és una part, molt important de la història de la humanitat. Voler amagar-lo és un exemple de cinisme i d'obscurantisme històric. La història té episodis lletjos, amagar-los no farà que aquest desapareguin, però ens farà intel·lectualment més pobres

       Font: CEEC

     Montjuïc
     una oportunitat perduda?

(Pol Molas i Canyís) En primer lloc vull agrair a l’equip del C.E.E.C. el fet d’oferir-me la possibilitat de col•laborar en el seu espai a la xarxa. Dit això, el motiu pel que he escrit aquest article, és la preocupació per la desvirtuació en l’ús del Castell de Montjuïc. El fet de detectar que no sóc l’únic que ho pensa, m’ha acabat de decidir.

Anem doncs, per passos. El Castell de Montjuïc té dos aspectes importants que el singularitzen.

En primer lloc la seva notòria significació en la història del Principat i la seva capital. No ens hi estendrem, però convé tenir presents fets cabdals com la Batalla de Montjuïc (1641), el seu paper en els setges de Barcelona (nota 1) (amb el de 1713-1714 com a culminació), i la seva funció repressiva des de la instauració del règim borbònic fins ben entrat el franquisme.

El segon element important és el seu valor arquitectònic. Ja que conjuntament amb el Castell de Sant Ferran de Figueres, és una de les poques fortificacions del període comprés entre els segles XVI i XVIII que tenim la sort de conservar.

Aquests dos elements, història i arquitectura, es combinen en el Museu Militar situat a l’interior del recinte. Un museu del qual se’n podrien millorar diversos elements, no obstant és el nostre museu militar. On rau doncs, la preocupació?

D’una banda tenim els revisionismes històrics, tan el franquista com el “progre”. El primer, malgrat el temps transcorregut, és responsable de l’oblit de la funció repressora per motius obvis. Encara és hora que ho hagi un espai dedicat als milers de persones que hi van patir presó (i mort) (nota 2). El revisionisme “progre”, en canvi, pretén anatemitzar l’existència mateixa de l’estudi de la història militar. Desgraciadament, una part de la nostra societat encara no ha assumit que la Història la conformen tots els aspectes del passat, la guerra inclosa.

Això darrer, enllaça amb la segona de les amenaces, la desvirtuació en l’ús. Potser la darrera ubicació del “Bread & Butter”, n’ha estat l’exemple més clar, però no n’és el primer cas. El fet mateix que s’instal·lés un espai per la pràctica del tir amb arc al fossar, justament un dels llocs on s’afusellaven els presos (entre d’altres el President Lluís Companys), demostra una manca aberrant de sensibilitat i respecte. Però que calia esperar si els titulars, Estat o Ajuntament, no han procedit a emplaçar la simbologia franquista com a peces estrictament de museu, d’una banda, i per l’altra, deixar bona part del conjunt (castell i museu) en un estat de manteniment mínim...

No fa gaire, sortia a la llum la iniciativa de convertir el Castell en un “centre per la pau”, que sembla que el govern municipal tirarà endavant (amb la complicitat de CiU, tot sigui dit) (nota 3).

Cal encara, explicar que tenir espais dedicats a la història militar no ens converteix en bel·licistes, etc.? Sembla que sí. No assolirem una plena maduresa nacional fins que, entre d'altres coses, no assumim la nostra història desacomplexadament. Esperem que pel camí no hi perdem gaire.

En definitiva, l'autor d'aquestes línies creu que el Castell de Montjuïc, i el museu que acull, han d'ésser (amb una acurada restauració i modernització) (nota 4) els referents catalans d'història militar de cara al segle XXI, conjuntament amb els seus equivalents europeus.

 Notes:

1. Torras i Ribé, J.M.; “La Guerra de Successió i els setges de Barcelona: 1697-1714”;  Dalmau ed., Barcelona, 1999.

2. En aquest aspecte no es pot justificar manca d’estudis acadèmics, doncs historiadors de diverses generacions ( Joaquim Albareda, Josep Maria Torras i Ribé, Josep-Maria Solé i Sabaté, Oriol Jonqueres, etc...) han realitzat una tasca de recerca i difusió molt important.

3. Hem cregut suficient posar aquest dos enllaços de l’hemeroteca digital del diari Avui (www.avui.cat) per demostrar les posicions del govern de Barcelona i CiU. No obstant, se’n poden trobar més cercant per la paraula “Montjuïc” a les edicions digitals d’altres diaris ( El Punt, Vilaweb, etc...).

4. Comptem amb professionals amb l’experiència i el “full de serveis” requerit, i gent jove amb l’empenta i la il·lusió que cal arreu del territori ( la revista Sàpiens n’és l’exemple més conegut).

       Font: CEEC
       Vincle: CATALUNYACCIÓ

       Nova web, nou pas endavant
       i nou número de "A Carn! Història Militar Catalana"

Editorial del número 7. maig 2008

Fins fa ben poc, A Carn! comptava únicament amb un petit espai web particular, propietat del nostre webmestre Ramon Perelló Bargalló. Ara ja compta amb la seva pròpia web, una web amb nous continguts: www.acarn.cat

www.acarn.cat a més de tenir penjats tots els números de la nostra revista electrònica, allotjarà dues prometedores iniciatives: la “Bibliografia d’Història Militar Catalana” i la “Biblioteca Digital”.

La primera permetrà accedir a tots els articles i notes ciberpublicats per A Carn!, ordenats per seccions, i un extens llistat de la bibliografia (que ja rasca el miler de títols) apareguda a la revista, els citats i els recensionats (amb especificació del número d’A Carn! on va aparèixer la recensió), i també ordenats, per seccions temàtiques.

A la Biblioteca Digital, esperem la col·laboració de tothom que ens cedeixi l’arxiu informàtic particular on hi hagi un treball d’Història Militar Catalana (suposat, ja publicat a la Xarxa o en paper). La secció de Biblioteca Digital s’obre amb el llistat dels autors (on consta una breu relació biocurricular) i segueix amb els productes penjats, i l’inaugurarem ja amb més de mitja dotzena de col·laboradors i una vintena d’obres en línia.

Seguint amb l’altruista filosofia d’A Carn!, tot és de lliure accés, i amb l’únic objectiu d’impulsar i difondre la Història Militar Catalana. Aviat farem la web més àgil amb tota mena de vincles i d’enllaços.

També fem canvis a la revista; pocs i mesurats. Desapareixen les tapes (tot conservant la secció Expugnare Oppidum i els crèdits finals) ; els nostres cibersubscriptors sempre poden fer servir de tapes les dues primeres i les dues últimes planes, si els plau. Introduïm vincles que menin a un arxiu del treball en qüestió, íntegrament transcrit. Donem un impuls de qualitat a la secció bibliogràfica, dotant-la de marcador.

Efectivament, tot seguit de la referència bibliogràfica que es recensiona, obrirem claudàtors on constaran quatre referències informatives, les tres primeres en números aràbics i la restant en creuetes blaves. El seu significat és molt senzill: la primera xifra correspondrà al nombre de notes al peu de pàgina (o al final); la segona xifra (separades totes per barra), ens informarà del nombre de centres documentals (arxius, biblioteques, hemeroteques, etc.) consultats; la tercera donarà compte del nombre de referències bibliogràfiques (diferentes) citades. Les creuetes blaves, o rogers, puntuen, de manera el més objectiva possible, la qualitat del treball: un roger, correspon a un treball acceptable; dos, a un bon treball; tres, a un treball excel·lent; poques vegades podrem posar-ne quatre de rogers, reservats a aquell treball que ens assembli realment extraordinari. Gestionarem aquest marcador amb la màxima equanimitat, ponderació, objectivitat i transparència, i per això, els criteris que seguirem els exposarem a la web, i els considerarem presumiblement modificables, si s’escau, en base a les opinions i suggeriments que ens puguin arribar. Aquestes dades només tenen una mera pretensió informativa, per tal de facilitar al lector una informació complementària del treball recensionat.

Amb el canvi de web, canvien també la nostra adreça electrònica, que a partir d’ara serà: info@acarn.cat o manelguell@acarn.cat, indistintament.

Això és important, perquè, ara més que mai, esperem les noves col·laboracions i participacions de tots aquells investigadors de la Història Militar Catalana, també consells, crítiques i suggeriments. Tot valdrà.

       Vincle: A Carn! Revista electrònica d'Història Militar de Catalunya

       Institut Estudis Ceretans demanarà a l'ONU
       la revisió del Tractat dels Pirineus (1659-2009)

L'Institut d'Estudis Ceretans (IEC) està preparant una mobilització a escala internacional amb la finalitat de reivindicar la injustícia que segons el seu parer va suposar el Tractat dels Pirineus, signat el 1659 entre Castella i França i que va suposar la partició arbitrària de la comarca entre dos estats.

L'IEC durà a terme la reclamació mitjançant una denúncia de base històrica i jurídica davant la Unió Europea i les Nacions Unides. L'IEC no anirà sol en aquest propòsit ja que s'ha posat en contacte amb l'Institut d'Estudis Catalans, també amb les sigles IEC, a qui la proposta li ha semblat correcta, segons que han explicat des de Puigcerdà.

La campanya internacional es durà a terme durant l'any que ve com a culminació dels actes de commemoració del 350 aniversari d'aquest tractat. Des de fa mesos, l'IEC organitza conferències sobre política i història per començar a commemorar l'efemèride.

El president de l'IEC, Tomàs Torrent, ha explicat que la feina jurídica i tècnica l'elaboraran amb l'Institut d'Estudis Catalans, i d'ell podria sorgir també una publicació divulgativa sobre el que va representar la firma de l'acord. Torrent ha explicat que "volem fer enrenou, el màxim possible. Per això portarem la denúncia davant la Unió Europea i les Nacions Unides i les institucions que calgui. Contactarem amb qui sigui".

Des d'ara i fins a final d'any, l'Institut reunirà tots els arguments possibles per demostrar les "flaqueses" del Tractat. Torrent, que és advocat de professió, ha argumentat que "hi ha molts elements denunciables des del punt de vista històric i jurídic. Tot i que encara els hem d'estudiar a fons, hi ha, per exemple, incorreccions, elements que no s'han tingut en compte, infraccions... en la base de tot hi ha la partició de la comarca, que és també el que ens legitima".

Un dels arguments que utilitzarà és l'arbitrarietat de partir una comarca pel mig per posar un límit estatal i no aprofitant una cadena muntanyosa o un riu. La denúncia inclourà una petició perquè la comunitat internacional revisi el cas. En aquest sentit, Torrent ha remarcat que "serà una denúncia a nivell jurídic perquè es derogui".

Torrent, que ha admès que "ens agrada donar cops d'efecte", ha explicat que des de Puigcerdà són conscients de la dificultat que els organismes internacionals els facin cas, però ha explicat que com a mínim crearan el debat sobre l'existència de la frontera. De moment, els membres de la nova junta de l'Institut no han tancat l'estratègia a seguir, que també podrien fer extensiva a les entitats en territori francès.

       Font: L'Avui
       Vincle: IEC (Institut d'Estudis Ceretans)
       Vincle: Tractat dels Pirineus (viquipèdia)

       Cicle de Conferències:
       Catalunya en Armes!

         Organitza: El Baluard
         Preu: entrada lliure
         Ciutat: Girona
         Lloc: pendent de confirmar

         L'evolució de les muralles de Girona com a element de defensa
         Data: Dilluns 30 de juny
         Hora: 19:30h
         Conferenciant: Doctor David Vivó, professor titular de l'àrea d'Art Antic de la UdG

         Els voluntaris catalans a la Guerra d'Àfrica (1859-1860)
         Data: Dimarts 1 de juliol
         Hora: 19:30h
         Conferenciant: Doctor Oriol Junqueras i Professor Enric Calpena

Miniatura d'un soldat català a la Guerra d'Àfrica (Espardenyes, Barretina i Fusell: el Terror del Marroc!)		Uniforme del "Batalló de Voluntaris Catalans"

         Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714)
         Data: Dimecres 2 de juliol
         Hora: 19:30h
         Conferenciant: Doctor Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Abanderat de l'heroïc Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya amb la Bandera de Sant Jordi de 1714

          Més informació: El Baluard (WE2008)

       Entrevista. Veritats com a punys les que diu el Doctor Hernàndez Cardona. I és que la classe política catalana sembla que viu en una realitat virtual que no té res a veure amb la realitat que viu la nostra Pàtria. Ni les abstencions massives en les eleccions, ni les manifestacions multitudinàries sembla que els facin reaccionar. Estan inmersos en una putrefacte lluita pel poder i ja no els importen ni el Principis, ni els Ideals, ni la Terra.

Així que com molt bé diuen els nostres veïns de la "meseta" (alguna virtut han de tenir, pobra gent): "A Dios rogando....y con el mazo dando".

       El tripartit pensa que la nova Catalunya multicultural
       s’ha de construir deformant la pròpia història

Francesc Xavier Hernàndez Cardona [web] (Barceloneta 1954). Doctor en Història i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Codirector del Taller de Projectes de Patrimoni i Museologia de la Universitat de Barcelona. Ha investigat en didàctica de la història i ha publicat nombrosos treballs en aquest camp. Codirector de la revista "IBER. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografia e Historia". Va ser director del projecte històric i museogràfic del Museu d'Història de Catalunya i ha impulsat nombrosos projectes de museïtzació. És autor de treballs sobre la Història Militar de Catalunya i sobre la Guerra de Successió. Va ser Director General de Recerca en el Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació en el primer govern del president Maragall (*nota: per ERC, quan encara era Esquerra Republicana de Catalunya) i durant els primers mesos del govern del president Montilla, quan va dimitir del càrrec per discrepàncies estratègiques.

Quina és la situació actual de la recerca a Catalunya?

En temps del conseller Mas-Colell i del conseller Solà va haver una política nacional de recerca clara. Amb l’arribada del govern Montilla el retall de pressupost imposat a la recerca pel conseller Castells sumat a la mediocre gestió del conseller Huguet han frenat les esperances de despegament. En la societat postindustrial la recerca és el nervi, el motor d’un país, ara aquest govern de rústecs indocumentats han deixat el motor sense benzina.

Quina és la mancança principal en termes de recerca i investigació?

Sense cap mena de dubte, la manca de política científica. Algú sap quins són els objectius del Govern? Algú sap què volen? Són polítics especialitzats en la cultura del no decidir. Sense una política de recerca de país, els esforços individuals o dels grups queden desaprofitats.

En termes de recerca, quines són les màximes prioritats que hauria de tenir la Generalitat de Catalunya perquè el país fos competent en aquest àmbit?

D’entrada tenir un model clar que sumés els esforços de les universitats amb el dels instituts de recerca participats pel govern català. No hagués costat res replicar el model alemany del Max Planck, a partir d’una Agència Nacional de Recerca que funcionés a partir d’una estructura de fundacions. Això és el que preteníem en el període Solà. Aquests inútils, però, ni tan sols han estat capaços de muntar una agència... ni tampoc han pogut tirar endavant el Pacte Nacional per la Recerca que, pel que sembla, si algun dia es formalitza, serà poca cosa més que literatura. Un altre tema urgent que ja s’hauria d’haver fet passa per integrar la recerca catalana directament en l’espai francès de recerca per tal de trencar l’exclusiva congruència amb el sistema espanyol. Res ens impedeix fer-ho.

Com van justificar els responsables de la Generalitat de Catalunya la rebaixa del pressupost concedit a la política científica i al desenvolupament de nous centres d'investigació?

És una pregunta que vostès haurien de fer als responsables actuals... jo crec que no han justificat res de manera coherent. La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d’ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són contats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el què passa en el món d’avui, ni el paper de la recerca en la societat del coneixement.

Com valora la iniciativa de fer el Museu Catalonia? Quin és el futur dels museus com el Museu d'Arqueologia, el d'Història o el d'Etnologia amb aquesta nova proposta de museu?

És una bestiesa. El tripartit pensa que la nova Catalunya multicultural s’ha de construir en base a la renúncia, l’ocultació o la deformació de la pròpia història. La represa nacional catalana de finals del XIX i principis del XX es va fer fonamentada en la història. La Catalunya del XXI es vol construir en base a una ocultació vergonyant de la història i la renúncia a una cultura pròpia que, pel que sembla, molesta a nouvinguts i espanyols. Tanmateix tampoc es busca un afermament nacional en base a una constitucionalitat pròpia i uns drets de qualitat. La diferència legal esdevé impossible en l’Espanya autonòmica. Per tant, assistirem a una davallada o desmantellament, per abandonament, d’institucions com l’Arqueològic o el Museu d’Història de Catalunya. Ni tan sols seran capaços de tirar endavant la monstruositat del 'Catalonia'; farien falta recursos, intel·ligència i capacitat de decisió, i el govern no té res d’això.

Quin és el canvi en la cultura museística que vostè està veient a Catalunya i sobretot arran de les noves propostes de la Generalitat i quines estratègies museístiques s'haurien d'implantar per a les noves experiències que es volen fer a Catalunya?

Els conceptes que es barregen oscil·len entre el naïf i la carcúndia amb pretensions d’elitisme. Jo el que veig és la desastrosa gestió del Museu d’Història de Catalunya, la caiguda lliure de l’Arqueològic, els errors estratègics del MNAC, etc. No hi ha canvi. Hi ha un procés de deconstrucció accelerat a canvi de res. Les estratègies a implantar s’haurien de fonamentar en criteris de mercat, d’autosostenibilitat dels equipaments, de democratització de l’accés al coneixement i de participació a partir d’estratègies interactives i hipermèdia.

Què necessiten els museus de Catalunya per a que tinguin èxit i no s'estanquin?

Aquest govern ja ha demostrat el que és capaç de fer: no res. D’entrada necessitaríem un nou equip al Departament i a la Direcció General de Patrimoni. A banda, simplement, de sentit comú, objectius clars i estratègia. Els recursos econòmics són importants, però no fonamentals.

Quins projectes té actualment? Estàs preparant algun llibre?

El que més m’interessa en el present període és l’arqueologia, interpretació i musealització de camps de batalla. Tot en una perspectiva quantitativa i neo-positivista. Crec que el meu equip de recerca està fent avenços prou interessants en aquest aspecte i també en la matematització de la història. La historiografia catalana instrumentalitzada pels mandarins marxistes i historicistes ja fa temps que ha tocat sostre i cal endegar propostes científiques de renovació (reaplicació de sabers científics i enginyerils, GIS, teoria de jocs, intel·ligència artificial, etc).

I de llibres, bé, sí... estic treballant en una novel·la; en diverses obres de tema bèl·lic i de patrimoni. Pel que fa a museografia estem col·laborant en projectes molt potents, sobre tot a Espanya, Europa i Nord d’Àfrica. A Catalunya no treballo gaire. De fet no hi ha massa oportunitats per manca de producció cultural.

Veu alguna possibilitat d'algun projecte de recerca i investigació històrica arran de la commemoració dels 300 anys de la batalla de l'11 de setembre de 1714?

No s’enganyin. El Govern no farà res. Repartirà quatre calerons als amics en el millor dels casos. Fora interessant produir com a mínim un documental de qualitat, però ni això són capaços de fer.

Personalment, com he dit anteriorment, amb el meu grup investigarem camps de batalla de la Guerra de Successió, ara ja hem fet un bon treball sobre les batalles d’Almenar i Talamanca, la darrera victòria dels catalans l’estiu del 1714. Tanmateix a ningú li ha interessat la recerca; l’hem pagada nosaltres dels propis recursos del grup de recerca, i amb els nostres recursos pagarem la publicació... Per sort, en el nostre cas, i gràcies als fons que obtenim treballant amb empreses, no depenem de les misèries governamentals per investigar.

Francesc Xavier Hernàndez
      Doctor en Història i Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la UB

       Font: Directe.cat

Imatges de la presentació del llibre "Almenar 1710. Victòria Anglesa a Catalunya" a la Seu del "Memorial 1714" al Fossar de les Moreres. Gran expectació i assistència que fins i tot va comptar amb l'honorable presència del Conseller Andreu Mas-Collel (web), del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació durant el darrer govern del President Jordi Pujol.

A l'acte també hi varen assistir els Miquelets de Catalunya i va ser presentat pel Doctor Francesc Xavier Hernàndez Cardona, el Professor Valentí Gual, el President del Memorial 1714 Jordi Miravet i pel mateix autor de l'obra, En Xavier Rubio Campillo.

Durant l'acte de presentació es va explicar com la historiografia espanyola s'ha escarrassat a "correr un tupido velo" sobre la Batalla d'Almenar per tal de que no es conegui aquesta desastrosa derrota borbònica que va capgirar totalment el curs de la guerra, es va contextualitzar la batalla en el marc de la "Guerra per la Successió" i també es varen exposar els revolucionaris sistemes d'investigació i anàlisi de conflictes bèl·lics aplicats en l'obra i que estan canviant la historiografia militar a Amèrica i Europa, i on Catalunya està començant a destacar com a lloc de referència.

Finalment, el Doctor Hernàndez Cardona va explicar les darreres novetats s'obre l'estudi dels camps de batalla catalans i va apuntar els nous i sorprenents projectes que s'estan preparant sobre la Història Militar de Catalunya.

(d'esquerra a dreta) En Xavier Rubio Campillo, (autor de l'obra) En Valentí Gual, En Jordi Miravet i En Francesc Xavier Hernàndez Cardona

       Una plaça integrarà les restes
       del gloriós Baluard de Migdia de 1714

Les ruïnes del baluard defensiu del Migdia trobades a la frontera de la Barceloneta i el Born es preservaran i s'integraran en una plaça de nova creació. A més a més de posar en valor les restes arqueològiques que han anat apareixent des de l'any 2006, el futur espai públic contribuirà a connectar dues àrees urbanes que tradicionalment han estat separades a conseqüència de la platja de vies de l'Estació de França, que està previst que desaparegui.

Al solar, i a uns set metres per sota del nivell del sòl, van aparèixer fa unes setmanes les restes d'una embarcació medieval, datada al segle XIV i enfonsada quan al mateix punt hi havia un port natural.

El districte de Ciutat Vella va aprovar dimecres de la setmana passada la modificació urbanística que permetrà reubicar dues promocions de vivendes de nova construcció: una de privada a càrrec de la immobiliària Tricéfalo Vallehermoso, amb cinc edificis i 288 pisos, i l'altra pública, segons una iniciativa del Patronat Municipal de l'Habitatge.

En aquesta zona on estaven situades les instal.lacions de l'antiga estació de Rodalies coincideixen els carrerons del Born, un barri de molta densitat, amb la trama ortogonal de la façana d'edificis de la Barceloneta, edificis decimonònics com l'antiga Duana i les dues grans places de Pau Vila i Pla de Palau obertes al segle XIX.

CAMPANYA D'EXCAVACIONS

Des de l'agost del 2006, els arqueòlegs han treballat a la zona delimitada entre els carrers del Doctor Aiguader i de la Marquesa, la plaça de Pau Vila i l'Estació de França. La campanya s'ha efectuat al mateix temps que les obres de fonamentació del solar, de manera que els arqueòlegs van haver d'esperar que es construïssin les pantalles de formigó per frenar la irrupció de l'aigua del mar del subsòl i s'anessin instal.lant bombes per extreure-la.

Al començament dels treballs es va aconseguir desenterrar un baluard de la muralla construït durant el segle XVI que es conservarà segons estableix un dictamen elaborat pels tècnics del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i també de la direcció general de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.

Ara per ara ha aparegut un tram de muralla de dimensions considerables, d'excel.lent factura i conservació, a més a més dels fonaments de la torre defensiva, que van ser coberts per protegir-los mentre duressin les obres.

PIRATES BARBARESCOS

Encara queda per excavar tota la zona que està situada a sota del baluard, una construcció defensiva iniciada el 1527 en temps de Carles V que es va utilitzar per avisar la ciutat de l'arribada d'alguna embarcació de pirates barbarescos, saltejadors que infestaven el Mediterrani.

L'ordenació del conjunt implica el reajustament de les qualificacions urbanístiques i la permuta de superfície per subsòl en el cas d'una zona de pàrquing. La volumetria dels edificis també haurà de variar per tenir en compte el disseny de la futura plaça i la tasca complexa d'integrar les restes amb encert. Mentrestant, els arqueòlegs han iniciat l'estudi del petit terraplè del qual es va extreure el vaixell medieval.

Font: El Periódico

     Salvat el gloriós Baluard de Migdia
     de la Barcelona de 1714

La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir una modificació del planejament del conjunt de l'antiga Estació de França per tal de poder preservar un tram de la muralla del mar i en concret el baluard del Migdia que és del segle XVI.

L'Ajuntament obligarà a la constructora Sacyr-Vallhermoso a enretirar l'aparcament subterrani que ja va començar a construir per tal de preservar les restes arqueològiques i perquè el baluard del Migdia es pugui veure i visitar.

L'AVUI va denunciar, en la seva edició del 21 de novembre, que la constructora ja havia decidit tapar les restes de la muralla i del baluard que els paletes de l'empresa van descobrir fa un any en començar a foradar el subsòl de l'antiga estació de Rodalies de l'Estació de França.

L'Ajuntament va lent

La immobiliària va resoldre amb rapidesa i eficàcia empresarial el conflicte que representa trobar restes arqueològiques i va decidir tirar endavant el projecte de construcció dels 288 habitatges d'alt standing i un aparcament subterrani. Com a concessió, oferia col·locar una vidriera al pàrquing del primer subsòl a través del qual es podria veure un tros del baluard. La resta de la muralla i del baluard quedarien tapats per les obres de l'aparcament i els fonaments dels pisos.

Així, mentre la immobiliària intentava desencallar de forma ràpida el conflicte, l'Ajuntament s'ho va estar pensant durant un any amb l'argument que la recerca arqueològica "estava en fase d'estudi".

Però tretze dies després de la publicació a l'AVUI de la troballa i dels projectes de Sacyr, l'Ajuntament, amb una velocitat sorprenent, ha desencallat el tema i ha aprovat una modificació del planejament per permetrà preservar el patrimoni.

Per a la Barceloneta

Als terrenys de Rodalies de l'Estació de França, a més del projecte immobiliari de Sacyr-Vallhermoso, s'hi han de construir 120 habitatges per als veïns desnonats dels "quarts de casa" de la Barceloneta i 80 pisos més per a persones amb mobilitat reduïda.

Els 120 habitatges havien d'estar fets i lliurats l'any que ve com a pas previ per traslladar els veïns i iniciar la reforma de la Barceloneta, una renovació que pretén sanejar els minúsculs pisos del barri, col·locar ascensors en cada dues escales i lluitar contra l'especulació immobiliària. La troballa del baluard retardarà de nou el trasllat dels veïns, alguns dels quals s'han de quedar definitivament en aquests pisos i d'altres podran tornar al barri quan s'acabi la remodelació.

Font: L'Avui (versió en pdf)

Altres: L'Avui (Unes obres descobreixen la muralla del mar)
Altres: L'Avui (La muralla del mar) (en pdf-1) (en pdf-2)
Altres: L'Avui (Sacyr decideix tapar les restes mentre l'Ajuntament encara s'ho està pensant)
Altres: La Vanguardia (El Baluard del Migdia)
Altres: Vilaweb (Una promoció de pisos de Ciutat Vella cedeix espai a les restes de la muralla)
Altres: La Vanguardia (Se modifica el plan urbanístico para salvar el baluard del Migdia)
Altres: ERC- Ciutat Vella (S'aprova la protecció de les restes de l'antic Baluard de Migdia)
Altres: Vallehermoso (Promoción Bcn Palau F3)

      Sobre el gloriós Baluard de Migdia
      de la Barcelona de 1714:
       El PSC-PSOE afirma que en desconeixia l'existència mentre que
       CiU i PP no voten a favor de la modificació de Pla d'Urbanisme

COMISSIÓ D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE

Districte de Ciutat Vella; 15.- (06P2833).

APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d'ordenació i definició dels usos del subsòl de l’espai lliure confrontat a la plaça de Pau Vila, en el entorn comprès entre els carrers de la Marquesa i del Doctor Aiguader, promogut per Vallhermoso Divisió i Promoción, S.A.U. i Tricèfalo, S.A.

La Sra. HOMS (Mercè Homs, CiU) celebra que finalment es desencalli el projecte d’habitatge previst en el terreny de Renfe-Rodalies situat a la plaça de Pau Vila, donat que fa més d’un any que començaren a deixar-se veure unes restes valuosíssimes de la Muralla de mar del segle XVI, l’anomenat Baluard de Migdia; i puntualitza que la zona està farcida de restes de gran valor i, per tant, qualsevol intervenció que s’hi faci, entre les quals n’hi ha de tan importants com la Biblioteca Provincial, ho ha de tenir present sense haver de parar el projecte quan les excavadores les posen al descobert ja que, gràcies a les fotografies i plànols antics, no costa gaire imaginar-se, i fins i to saber, com estava construïda l’antiga ciutat, i és fàcil intuir on pot haver-hi troballes: demana, doncs, que l’Ajuntament deixi de fer pedaços i intervencions a corre cuita mitjançant convenis en comptes d’exigir una modificació del Pla General Metropolità, perquè té la responsabilitat d’estudiar i planificar les seves actuacions i ha de ser capaç de respondre amb una solució de conjunt a una problemàtica previsible, de manera que si ens trobéssim davant un govern municipal fort, es faria un replantejament global. Afegeix que la Carta arqueològica del districte hauria de servir perquè en el futur no es repeteixi aquest desori que és el responsable, una vegada sí i l’altra també, que els únics perjudicats per la manca de valor per a planificar allò que es farà evident, siguin els veïns i veïnes, en aquest cas de la Barceloneta, ja prou afectats pel conegut pla dels ascensors: per tant, espera que la nova voluntat del Districte deixi de banda les paraules i les reunions per a donar pas a les actuacions reals i, per això, celebra que es desencalli aquest projecte que el seu Grup té moltes ganes que es tiri endavant, si bé opta per l’abstenció per donar un toc d’alerta a la manera de funcionar d’aquest Ajuntament per respecte als veïns i veïnes d’aquell barri.

El Sr. VILLAGRASA (Alberto Villagrasa, PP) avança l’abstenció dels membres del seu Grup dient que reconeixen l’esforç realitzat per a assolir el conveni al qual, en la seva opinió, s’havia de condicionar el debat d’aquest dictamen, conveni que emmarca els compromisos i obligacions del promotor privat, ha aconseguit, efectivament, un augment de les zones verdes i permetrà tirar endavant projectes importants per a la Barceloneta, però pensen que tot el Baluard del Migdia hauria d’estar en sòl públic.

El Sr. MARTÍNEZ (Ricard Martínez, ERC) celebra que els Grups de Convergència i Unió i del Partit Popular s’hagin sumat a les tesis que ell va sostenir en la Comissió del Plenari, però puntualitza que també li hauria agradat que s’haguessin afegit també al debat que en el seu dia el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya encetà per demanar la preservació d’aquestes restes històriques fonamentals per a la història de la Ciutat, perquè el Baluard del Migdia constituïa un punt estratègic de la Ciutat en aquella època i contenia un pou d’aigua potable per a abastir els vaixells que és un dels pocs pous que queden a Europa amb tal finalitat i, per tant, calia vincular aquestes restes amb el Centre d’interpretació del Born per tal que hi hagués una continuïtat en l’explicació de tots els esdeveniments que s’han anat produint a la Ciutat. Es congratula, doncs, que la Regidora de Ciutat Vella encarés aquesta qüestió, demanés els estudis històrics, es posés en contacte amb la nova direcció del Museu d’Història i presenti ara una proposta d’espai públic, de permeabilització del barri de la Ribera, i d’eix d’interpretació de la història de la Ciutat atès el valor que té en tal sentit la confluència del Rec Comtal amb el Baluard del Migdia, i davant la qual el seu Grup no pot fer altra cosa que agrair l’esforç que han fet el Districte de Ciutat Vella i l’Àrea de Cultura, i celebrar que la proposta que féu amb el mateix objectiu el seu Grup i que no fou acceptada per la Secretaria General s’acabi recollint per la via dels fets.

El Sr. GARCÍA-BRAGADO (Ramón García-Bragado, PSC-PSOE) considera que la seqüència d’intervencions que hi ha hagut, i que l’equip de govern agraeix, demostra perfectament una pràctica urbanística que és habitual a la nostra ciutat, la qual és tributària de la seva història i, per tant, ha de resoldre els problemes d’avui sense malmetre el seu llegat històric i això obliga sovint, i així es fa amb cura, amb professionalitat i amb entusiasme, a fer exercicis com el que avui es planteja, ja que mitjançant una modificació del Pla General Metropolità se situà en aquest espai una edificació conjuminant l’interès públic i el privat per tal de poder disposar d’habitatge de protecció en una zona que en necessita, però en el procés de construcció es detectaren una sèrie d’elements arqueològics, previsibles però no identificats a priori, i a partir d’això s’entrà en un discurs per a compatibilitzar ambdues circumstàncies, demostrant amb aquest capteniment seny i capacitat de govern i la diferència que segurament també es farà palesa en altres moments d’aquesta sessió, entre tenir responsabilitats de govern i alinear-se amb tesis irreconciliables amb la realitat, perquè buscar solucions i trobarles no és debilitat, sinó encert i aquest esforç se li ha reconegut a la Regidora de Ciutat Vella, que ha entomat les circumstàncies i els interessos en conflicte –la necessitat de localitzar l’habitatge públic i la de resoldre un punt essencial per a la Ciutat i la de salvaguardar unes restes històriques de primer ordre– i els ha buscat solució, com s’ha fet tradicionalment a la Ciutat quan han aparegut problemes d’aquest tipus, i així es continuarà fent.

S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels (CiU) Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i García i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila, i també dels (PP) Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.

Font: Gaseta Municipal de Barcelona

• Secció: Almenar 1710

       El Museu d'Història de Barcelona
       es reorganitzarà en tres seus

La història local, des del subsòl de Bàrcino a les fàbriques fumejants de Poblenou, s'explicarà en tres edificis segons la reorganització del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, que a més canvia lleugerament de nom per passar a dir-se MuhBa. A la seu actual de la plaça del Rei i el carrer de la Llibreteria, que es destinarà a impulsar la investigació històrica, s'hi uniran el Born i la fàbrica Oliva Artés.

El Born, que segurament no estarà rehabilitat fins al 2010, després d'una inversió de 45 milions, es dedicarà a la història moderna a més d'actuar com un espai públic actiu. La fàbrica Oliva Artés explicarà les vicissituds dels suburbis industrials que van sorgir al segle XIX. De planta basilical i tres naus amb entresolat, la fàbrica --que el Col.legi d'Arquitectes aspirava a ocupar-- es restaurarà amb una inversió de set milions d'euros. Aquesta fàbrica es coordinarà amb el centre d'interpretació sobre el treball que s'habilitarà a la sala de les calderes de la fàbrica Fabra i Coats, que tindrà un cost d'un milió.

La nova organització de l'equipament municipal va ser presentada ahir pel tinent d'alcalde Carles Martí, el delegat de Cultura Jordi Martí i el nou director, Joan Roca. En l'àmbit de les idees, es projecta implantar un sistema d'investigació multidisciplinària amb grups d'investigació estables.

El museu posarà èmfasi en la història més pròxima en el temps, amb una àmplia diversitat d'activitats. Entre els projectes més destacats hi figura convertir Vil.la Joana, la caseta de Vallvidrera on va morir Jacint Verdaguer, en residència temporal d'escriptors. Per fi s'obrirà el malmès espai arqueològic de la plaça de la Vila de Madrid.

Hi haurà exposicions sobre barraquisme, l'aigua i el pla Cerdà, i s'intentarà que turistes i immigrants no es desentenguin de la història barcelonina. L'objectiu d'aquest puzle d'idees és, en síntesi, convertir el museu en "un mirall de Barcelona".

Font: El Periódico

    
        Primeres imatges de "King Conqueror"
      La pel·lícula sobre Jaume I d'Aragó, pare dels Regnes de Mallorques i València
      i del Consell de Cent Jurats de Barcelona

       El Doctor Agustí Alcoberro, nou director del Museu d'Història de Catalunya

L'historiador Agustí Alcoberro ha estat nomenat nou director del Museu d'Història de Catalunya en substitució de Jaume Sobrequés, qui va cessar en el càrrec.

Alcoberro és especialista en cultura de l'Humanisme i del Renaixement, i en els dos grans conflictes bèl·lics de la Catalunya moderna: les guerres dels Segadors i de Successió. El nou director del Museu d'Història de Catalunya és doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d'Història Moderna d'aquesta universitat des de l'any 1994.

La seva activitat professional s'ha centrat en tres eixos bàsics: la recerca i la divulgació històriques, la creació literària i l'elaboració de materials per a l'ensenyament de les Ciències Socials. Ha estat comissari d'exposicions fetes al Museu d'Història de Catalunya, com ara 'Per bruixa i metzinera' o 'Catalunya i la Guerra de Successió'.

Com a historiador, és autor de 'La Revolució de 1640. Els segles XVI i XVII a Catalunya', 'Pere Miquel Carbonell: Cròniques d'Espanya', 'Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras', Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement', 'Miquel Batllori', l'estudi històric 'L'exili austriacista (1713-1747)' i 'Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII'. Va dedicar la seva tesi doctoral a Pere Miquel Carbonell, historiador humanista i la historiografia catalana del segle XV. A més, ha publicat articles d'història i pedagogia i és assessor de la revista 'Sàpiens' i del programa de TV3 'Històries de Catalunya'. El 1988 va rebre el premi Sant Jordi per la novel·la 'Retrat de Carme en penombra'.

Segons que informa l'Agència Catalana de Notícies, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha agraït a Jaume Sobrequés la seva tasca al capdavant del Museu des del 2000 i ha destacat que ha completat un cicle marcat per la consolidació i creixement del centre.

     Font: Vilaweb

       Els jacobinots españolistes cada volta més nerviosos amb el 2014

         Els españolistes, jacobins per definició, s'estan posant cada volta més nerviosos amb el 2014. Ahir dimarts, 20-maig-2008, Alberto Fernández Díaz, president del PP de Barcelona, demanava "neutralitat històrica" davant la commemoriació dels 300 anys del 1714.

Sens dubte es tracta d'un estirabot que s'ha d'interpretar en clau interna en la lluita pel poder dins del PP, doncs després de la repassada que els catalans li hem donat al PP en les darreres eleccions, al PP s'estan clavant punyalades entre ells mateixos, cosa que ens emplena de satisfacció cada matí quan llegim el diari: els cadàvers polítics se succeixen: Acebes, Zaplana, San Gil, ... qui serà el proper cadàver polític? Potser els mateixos germans Fernández?

Perquè aquesta banda del PP, primer es dediquen a crispar a la nostra Nació, i en cabat, ens venen amb la llagrimeta als ulls de que els hem ferit els seus sentiments i ningú els estima. Patètics....

        Tot seguit la notícia del diari L'Avui:

        El PP exigeix "neutralitat històrica" en els actes del 300 aniversari del 1714

El president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha reclamat "neutralitat històrica" a la comissió encarregada d'organitzar els actes de celebració del 300 aniversari de la Guerra de Successió, després de la qual Catalunya va perdre les seves institucions polítiques pròpies.

El regidor popular ha explicat que el PP presentarà una iniciativa davant la comissió municipal de Presidència perquè la Comissió Catalunya 2014 garanteixi que es "faci una anàlisi de la història objectiva i real" del que va ser la Guerra de Successió.

Fernández Díaz ha recordat que el Consell Municipal del passat 18 d'abril va designar com a representant del consistori a la Comissió Catalunya 2014, el delegat de Presidència i Relacions Institucionals, Ignasi Cardelús.

El regidor popular ha demanat a Cardelús que "treballi" perquè es garanteixi aquesta "neutralitat històrica lluny de visions i interpretacions interessades i polititzades que pretenen tergiversar la realitat del que va succeir en aquella època".

El representant popular ha indicat que amb aquesta iniciativa pretén evitar la "instrumentalització política" d'aquesta comissió, davant la "polèmica generada entorn a l'any 2014 i la confusió sobre les finalitats d'aquesta Comissió Catalunya 2014 ".

     Font: L'Avui
     Font: PP - Barcelona

       Festa de la Batalla de Torredembarra (Tarragonès)

       Lloc: Torredembarra
       Data: Diumenge 18 de maig de 2008
       Hora: Activitats tot el dia des de les 9:00h
       Organitza: Fires i Festes; Consorci de Turisme de Torredembarra
       Actes: Campament militar de recreació històrica, mercat del segle XVIII, mostra d'oficis antics,
                grups de músics, ball de serrallonga i ofrena floral al monument commemoratiu de la
                Batalla de Torredembarra (16-jul-1713).

El proper diumenge 18 de maig de 2008 tindrà lloc a casa nostra la primera festa de recreació històrica d'una batalla de la Guerra de Successió que es fa a Catalunya. Els actes es duran a terme al llarg de tot el dia i des del dissabte hi haurà instal·lat un campament militar complet format pel Tercio de Morados Viejos i el Regiment de la Couronne, totalitzant més de 40 soldats i civils caracteritzats talment com en els temps de la Guerra de Successió.

     Font i notícia completa: Levante, el mercantil valenciano

     Actualització, dijous 8 de maig de 2008

En Lluís ens fa arribar altre volta una obra cabdal en la bibliografia que s'ha editat recentment sobre la Guerra de Successió. En aquest cas es tracta de "La Batalla d'Almansa 1707. III Centenari", editada per la Generalitat Valenciana en motiu dels 3 segles de tan fatídica data per a tots els homes i dones de l'Antiga Corona d'Aragó.

El nostre més profund agraïment a En Lluís per la seva impagable dedicació, feina i col·laboració.

• Literatura: La Batalla d'Almansa, 1707. III Centenari.

     Actualització, dimarts 3 de maig de 2008

     Imatges del Setge de Barcelona de 1713-14 de la sèrie de Jacint Rigau (afrancesat a Hyacinthe Rigaud):

Establiment del cordó de bloqueig borbònic i obertura de trinxeres

La representació de les accions més considerables en el setge d'un lloc Els carruatges porten les feixines prop del lloc on la rasa dels francesos està a punt d'ésser oberta i després se'n tornen. Els treballadors comandats en destacaments porten aquestes feixines als llocs on els enginyers dirigeixen per fer les trinxeres i les col·loquen per a fer un parapet, mentre amb les eines adeqüades obren el terra. Els treballadors són defensats per granaders apostats aprop d'ells, i si és possible sota cobert, i per cossos d'infanteria, per tal de repel·lir les sortides. La cavalleria, tenint l'avantatge de rapidesa, és apostada a una distància més gran darrera del terra aixecat o de cases si n'hi ha cap a prop. Quan hi ha un post avançat protegit per l'enemic, sempre és atacat arriscadament a l'inici del setge, i un cop acupat és útil per a l'allotjament dels ferits i de la munició. Les vàries accions representades en aquestes imatges són extretes d'un dels setges de Barcelona, les vistes de la qual són mostrades en les imatges.

Les sortides catalanes per destruir les trinxeres borbòniques

Com les sortides són defensades i repulsades Els assetjats (catalans) no tan sols es defensen disparant des dels terraplens i els punts exteriors, sinó que també fan sortides (des de l'interior de Barcelona cap al camp de trinxeres borbònic) per tal d'interrompre els treballs dels assetjadors, anivellar les trinxeres i clavar (inutilitzar) els canons. Els granaders (borbònics) apostats al davant dels treballadors per tal de protegir-los s'oposen a les sortides (catalanes) mentre les tropes (borbòniques) defensen les trinxeres. En funció de si el perill de sortida (catalana) és major o menor, els assetjadors construeixen més o menys reductes, que són fortificacions quadrades situades als angles de les trinxeres i serveixen per a defensar-ne els flancs. (Les tropes catalanes) lluiten per pendre possessió d'aquests reductes i aconseguir situar-se a la reraguarda de les trinxeres, (per poder) netejar-les (de borbònics) amb el seu foc; i mentre (els catalans) lluiten d'aital manera, la cavalleria (borbònica) es mou ràpidament (pel camp de batalla) per tal de poder tallar la (posterior) retirada dels assetjats.

Atac i ocupació del Camí Cobert

Un atac i ocupació del camí cobert (la zona que hi ha entre el fossat i els galcis) L'ocupació del camí cobert es efectuada amb gran dificultat i risc; hi ha diferents mètodes per a fer-ho, i el que està aquí representat és dut a terme per la força a camp obert; als flancs els assistents estan atacant el camí cobert, primer disparant sobre l'enemic i després assaltant espasa en mà, mentre que a l'angle sortint, ço és, en l'angle que apunta cap al camp, les aproximacions són fetes pels sapadors amb una trinxera artificial feta amb gabions, o grans cistelles estacades sobre el sòl i emplenades amb bosses de terra, tant de pressa com els és possble; des del darrera, els assistents prenen les accions que poden i envien granders recolzats per cossos d'infanteria o dragons desmuntats, per tal de forçar les palissades, on han desplaçat aquells que defensen el camí cobert; els enginyers des de les garites o els parapets de gabions a prova de canons, els quals són fets per pilons de peus, de tal manera que per si fossin enfilats o flanquejats des de la plaça, són fetes travesseres tortuoses d'espai a espai.

Batalla del Baluard de Santa Clara

L'Atac a dos Bastions, les bretxes són fetes pels minadors Els enclavaments són assegurats sobre el camí cobert i els assaltants fan un sapa per guanyar la contraescarpa o pendent interior cap el fossat (vall) i allí també a vegades s'hi construeix un altre enclavament. El seu següent objectiu és el de baixar fins el fossat (vall), on si hi aquest fos humit l'omplirien amb feixines plenes de pedres. Com que l'assalt al bastió sempre és fet a partir de les runes d'una bretxa, aquesta es fa arran de la sorpresa d'una mina; allí hi ha diversos camins per cobrir els minadors, per tal que s'apropin a la muralla mentre ells fan la sapa. La voladura de la mina és el senyal de l'atac, i aleshores les tropes passen per sobre de les runes i pressionen als assetjats abans que tinguin temps de recuperar-se de la confusió (produïda per l'explosió de la mina) , i mentre (les tropes) continuen pressionant, els enginyers a tota pressa basteixen enclavaments pels soldats, per tal que s'hi puguin protegir al darrer, tinguent cura de manteinr una bona comunicació amb els seus propis treballs. Els defensors, no tan sols fan contramines (per destruir) la mina dels assaltants, sinó que també fan (sapes) per tal de fer-les esclatar quan les tropes assetjadores penetrin a l'interior dels bastions, tal i com està representat en el bastió del fons (a la dreta) en aquesta imatge.

Batalla de l'11 de Setembre (Fase inicial d'atac als Baluards del Portal Nou i de Santa Clara)

L'assalt al cos principal de la plaça Quan ja s'han ocupat els bastions (baluards), els assaltants avancen les sapes fins a la muralla que tanca la gola del bastió (baluard) i les carreguen ràpidament amb mines. (A més) fan bretxes amb els canons sobre els merlets i fan una crida als assetjats per tal que entreguin la plaça; en cas (que els assetjats) refusin (entregar la plaça), cosa que no és freqüent quan (els assetjadors) han fet tals avenços, els assetjadors es preparen per fer l'assalt general. Aleshores explosionen les mines (que havien possat a la muralla interior del baluard) passen per sobre de les runes de la bretxa, i pressionen l'enemic (que es retira) fins a la gran travessera/cortadura que protegeix l'interior de la plaça, la qual (els assaltants) ataquen en diverses parts alhora. A mesura que la forces (assaltants) són copades o avancen, són rellevades amb noves tropes fresques, de tal manera que sempre hi ha batallons (d'infanteria) ocupant les bretxes, el fossat (vall) i els enclavaments del camí cobert. I si la gran travessera/cortadura no pot ser forçada, els (assaltants) s'incursionen pels terraplens (de les muralles) o com a mínim (proven de retenir) les bretxes. *(aquesta imatge està dibuixada des de l'interior del Baluard del Portal Nou)

Batalla de l'11 de Setembre (Combats i saqueig a l'interior de Barcelona)

El lloc lliurat al saqueig És molt poc freqeüent que un lloc sigui exposat i abandonat a la fúria dels soldats. Aquesta representació serveix per donar una ideia de la brutalitat d'una escena tan sangonosa. Les paraules no poden descriure la misèria i el terror dels habitants que estan exposats a la ira dels soldats comuns i no és possible poder representar complemtament la violència i les barbàries que cometen en la seva desquiciada fúria, mentre busquen la venjança, la lascívia i el saqueig. Els comandants, cridant a retirada, proven de preservar els ciutadans i les cases, en tant en quant poden ser-los útils.

    En especial, volem destacar aquesta darrera imatge, la que menys s'ha volgut donar a conéixer a la població catalana, probablement per ser la que amb més cruesa detalla la brutalitat, la bogeria i l'horror de la carnisseria humana que fou la Batalla de l'11 de Setembre de 1714.

    En la imatge s'hi aprecia, probablement,  la Piràmide de la Immaculada Concepció, alçada davant l'absís de l'Església de Santa Maria del Mar en record de la Victòria austriacista durant el Setge borbònic de Barcelona de 1706. Malgrat que la Piràmide de la Immaculada Concepció esdevé el punt de referència prinipal, ens és impossible atrevir-nos a identificar l'Església de la part dreta, el Convent o edifici gran que es veu al centre, així com els Palaus, Esglésies o Edificis oficials que es veuen a l'esquerra de la imatge.

    Analitzant els grups humans amb detall i començant per l'esquerra i en el primer pla, s'hi aprecien 2 individus que no hem pogut calificar; seguidament hi apareixen 2 frares (d'una ordre religiosa indeterminada) clamant a un grup d'oficials borbònics d'entre els que destaca un alt comandament. D'entre el grup d'oficials, també hi destaquen 2 tambors batent les caixes, eina bàsica per a la transmissió d'ordres. Tot seguit, apareix un grup de civils format per dones i homes d'edat avançada, que amb gran deseperació imploren clemència davant la indiferència dels oficials borbònics.

    Seguidament, sembla que s'observa el cadàver d'una dona mig nua i probablement violada; seguidament, 2 soldats baoineta en mà agradeixen una altra dona, mentre un altre soldat borbònic amençada, també baioneta en mà, una dona que de genolls implora pietat.

    A la dreta de la imatge s'hi descriu l'assalt de les tropes borbòniques a una casa civil. Enmig de diversos morts, un soldat recarrega el seu fusell d'avantcàrrega, un altre dispara i un tercer, arran de la porta, es prepara per atacar amb la culata del fusell. Dins de la casa hi ha diversos civils, dels que destaca un home amb una forca i una dona amb dues pistoles. L'heroica lluita de les dones catalanes durant la Batalla de l'11 de setembre ja fou destacada per En Castellví.

    Al pis superior es veu com d'altres soldats ataquen d'altres dones mentre dues criatures proven d'atacar als soldats llançant-los objectes. En la mateixa escena, en segon pla, enmig de la foscor d'un porxo, s'hi explicita la violació d'una dona per part d'un soldat borbònic, mentre d'altres, a l'entrada, atquen d'altres dones amb baoinetes i fusells.

    Continuant al segon pla i per la dreta, s'hi observen més soldats disparant contra una església mentre d'altres proven d'entrar-hi. Al carrer s'hi detallen grups de soldats provant d'assaltar més cases i diparant contra els que disparen des de les finestres.

    Al mig de l'escena i en segon pla s'hi observa un grup de soldats que han estat fet presoners i caminen emmanillats. Al fons hi ha els combats i el saqueig d'un gran edifici. Finalment, per l'esquerra, s'hi detallen fileres de soldats baixant per un passeig amb els bens que han robat en el saqueig i al fons de tot, el port de Barcelona.

     Actualització, dimarts 22 d'abril de 2008

     Bescanvi de vincles:

• Vincles: Infodic (Defensa dels Interessos Catalans)